| dbo:abstract
|
- Muhàmmad ibn Túmart —àrab: محمد بن تومرت, Muḥammad b. Tūmart— , autoproclamat el mahdí, fou el fundador del moviment almohade. Era un amazic originari de fraccions tribals dels masmuda. El 1106 va abandonar el seu lloc de naixement, les muntanyes de l'Anti Atles i se'n va anar a Còrdova on va passar un any. Després va anar a Alexandria, la Meca i Bagdad. Vers el 1116/1117 va retornar a Ifríqiya i el Magrib on va començar a predicar una observança religiosa estricte; els seus coneixement i la seva pietat el feien un centre d'atracció per molts habitants de les muntanyes i als pobles trobava un auditori atent. Un dels seus primers deixebles sinó el primer, fou conegut com al-Bàydhaq, que se li va unir pel camí, segurament a Tunis. A , prop de Bugia, es va trobar amb Abd-al-Mumin ibn Alí i es va produir la unió entre el magnetisme personal d'Ibn Tumart i el geni organitzatiu i militar d'Abd-al-Mumin. Quan va arribar al Marroc, Ibn Tumart es va trobar amb el mateix soldà almoràvit Alí ibn Yússuf, al que criticava per l'abandonament dels principis religiosos, i que va organitzar un debat entre Ibn Tumart i un grup de mestres religiosos; Ibn Tumar va guanyar el debat; els mestres religiosos es van dividir en dos bàndols: uns que el consideraven un perill pel règim i demanaven la seva execució i els altres que deien que no se li podia fer res perquè no era culpable de cap crim contra la xara; mentre Alí ibn Yússuf dubtava, el cap del segon grup, , va agafar a Ibn Túmart sota la seva protecció i el va fer retirar a Aghmat. Allí també es van produir disturbis a causa de les seves predicacions. Fins aleshores Ibn Túmart no encapçalava un moviment organitzat d'oposició al règim, sinó un sistema de pràctica religiosa personal que no implicava altra gent que els que voluntàriament el volia seguir. Però els disturbis a Aghmat van alertar a Ali ibn Yusuf que va ordenar agafar a Ibn Tumart i portar-lo a Marràqueix. Quan el predicador va refusar acompanyar als enviats d'Ali, es va trobar de fet en rebel·lió. Poc abans havia obtingut el suport d', cap de la tribu , i d'Umar Inti i Yusuf ibn Wanudin, caps dels Hintata, i això el va convertir sobtadament en el cap d'una força tribal militar important, unida més per la seva oposició als almoràvits que per la pràctica religiosa d'Ibn Tumart. Aquest es va dirigir a la seva vila natal d' el 1121 i es va instal·lar en una cova (al-Ghar al-mukaddas, no identificada) i va començar a predicar la imminent aparició del mahdí al Magrib. Finalment en un discurs davant les tribus on va detallar les característiques del mahdi, Abd-al-Mumin i nou homes més es van acostar i el primer va dir: Així fou aclamat i se li va jurar fidelitat. Els dos anys següents va ser de lluites amb els almoràvits i la major part de l'anti Atles i el Sus va passar a mans dels seguidors d'Ibn Túmart, al que donaven suport totes les tribus masmudes. Però quan els almoràvits, alarmats, van enviar un exèrcit poderós, Ibn Tumart es va traslladar (emigrar segons la terminologia del moviment) a Tinmallal o Tinmal (1123) a la vall del a uns 75 km al sud-sud-oest de Marràqueix. Els habitants de la regió foren exterminats i substituïts per seguidors del mahdi. En els següents anys els seus seguidors es van dedicar a consolidar la seva obra estenent el poder almohade aprofitant els problemes que els almoràvits tenien a l'Àndalus. No obstant el grup dels masmuda estava molt fragmentat en tribus geloses una de l'altra, i encara que totes les tribus (de tots els grups) de les muntanyes eren contràries als almoràvits i per tant donaven suport als almohades, no tenien una bona cohesió entre elles. El 1128/1129 va començar el , l'eliminació sistemàtica de tots els dissidents i l'articulació d'una direcció de deu líders. Sigui per distreure els pensaments de la repressió o perquè aquesta havia fet forts i cohesionats als almohades, finalment Ibn Tumart va decidir la conquesta de Marràqueix amb un exèrcit dirigit per . La capital almoràvit fou assetjada durant sis setmanes (1130) sense èxit i finalment els almohades foren derrotats a la batalla de al-Buhayra a mitjan any 1130, en la qual van morir cinc dels deu líders. Un parell de mesos després (a l'agost) va morir el Mahdi i en aquesta situació la seva mort fou amagada durant tres anys fins que el 1132 fou proclamat Abda-al-Mumin ibn Alí. (ca)
- ابن تومرت (471 أو 474هـ - توفي 13 رمضان 524 هـ) سياسي وداعية إسلامي عاش في المغرب الأقصى بين نهاية القرن الحادي عشر الميلادي والقرن الثاني عشر. يعتبر مؤسس الدولة الموحدية. اختلف المؤرخون في إسمه الكامل، فحسب ابن خلدون فهو محمد بن عبد الله بن وجليد بن يامصال بن حمزة بن عيس بينما يعتقد مؤرخون آخرون (ابن رشيق وابن القطان) بأنه محمد بن تومرت بن تيطاوين بن سافلا بن مسيفون بن ايكديس بن خالد. كانت مؤلفاته عامل أساسي في انتشار الأشعرية بالمغرب. ومزج بين أفكار ابن حزم الظاهري في دعوته خصوصا ما يتعلق منها بمحاربة التقليد والاحتكار المذهبي، وكان هدفه من ذلك التقليص من نفوذ فقهاء المالكية الذي كان قد استفحل في عهد الدولة المرابطية. خصص ابن تومرت أجزاء من كتابه «» وممارسة السياسة لتجسيد عقيدة قوامها التوحيد والتنزيه المطلقان، الأمر الذي دعا إلى اعتماد وسائل متعددة، منها وسيلة تعلم التوحيد واكتسابه، ووسيلة الحرب والتقتيل من أجل التوحيد. وذهب إلى أبعد من ذلك، فقرّر وجوب العلم بالتوحيد وتقديمه على العبادة، ثم قرَّر أن إثبات العلم بالتوحيد لا يكون إلاّ عن طريق العقل. فأقر الموحدون بإمامة محمد ابن تومرت والتي تشكل ركناً من أركان الدعوة الموحدية نفسها. بدأ دعوته سنة 1121م والتي قامت على فكرة المهدي بن تومرت. دعى قبائل مصمودة إلى مبايعته وكون منهم جيشا قويا جعل على رأسه عبد المومن بن علي للقضاء على المرابطين ولقب أتباعه بالموحدين ووضع بذلك أسس الدولة الجديدة هي الدولة الموحدية. ويعتبر ابن تومرت هو صاحب اختراع النقود الموحدية المربعة. (ar)
- Abū ʿAbdallāh Muhammad ibn Tūmart (arabisch أبو عبد الله محمد بن تومرت, DMG Abū ʿAbdallāh Muḥammad ibn Tūmart; * 1077; † 20. August 1130) war ein berberisch islamischer Reformer, der für sich den Mahdi-Titel in Anspruch nahm und die Bewegung der Almohaden begründete. (de)
- Abu Abd Allah Muhammad Ibn Tumart (amazigeraz: Amghar ibn Tumert, arabieraz: أبو عبد الله محمد ابن تومرت, ca. 1080–1130 edo 1128) berebere irakasle eta buruzagi erlijiosoa izan zen. Almohadeen mugimendua sortu zuen, tribuari esker zabaldu zen mugimendu erlijioso puritanoa izan zena. 1120ko hamarkadan almorabideen aurkako matxinada bat zuzendu zuen, iparraldeko Afrika eta Iberiar penintsulako eskualde zabalak konkistatuko zuena. (eu)
- Abu Abd Allah Amghar Ibn Tumart (Berber: Amghar ibn Tumert, Arabic: أبو عبد الله امغار ابن تومرت, ca. 1080–1130 or 1128) was a Muslim Berber religious scholar, teacher and political leader, from the Sous in southern Morocco. He founded and served as the spiritual and first military leader of the Almohad movement, a puritanical reform movement launched among the Masmuda Berbers of the Atlas Mountains. Ibn Tumart launched an open revolt against the ruling Almoravids during the 1120s. After his death his followers, the Almohads, went on to conquer much of North Africa and part of Spain. (en)
- Abu Abdalah Muhámmad ibn Túmart (c. 1080-1130) (en árabe أبو عبد الله محمد ابن تومرت), fue el líder religioso de la tribu bereber masmudí de los Harga y el fundador del movimiento religioso de los almohades, que dominaría la región de Al-Ándalus en la península ibérica. (es)
- Muhammad Ibn Tumart (en berbère : ⵎⵓⵃⵎⵎⴷ ⵓ ⵜⵓⵎⵔⵜ ; arabe : المهدي محمد بن تومرت), ou plus communément Ibn Toumert (en berbère : ⵓ ⵜⵓⵎⵔⵜ Ou-Toumert), né à Igiliz-des-Hargha (Igiliz n Warghen en berbère) petit village de l'Anti-Atlas (Maroc) vers 1080, et mort en 1130 à Tinmel (Haut-Atlas), est le fondateur de l'État almohade et un réformateur berbère chleuh musulman. Il meurt avant d'avoir pu réaliser son projet de prendre Marrakech aux Almoravides. Après sa mort, son disciple `Abdul-Mu'min devint le premier calife du mouvement des Almohades. Son nom « Tumert » signifie « la joie » en chleuh. (fr)
- Ibnu Tumart (nama lengkap: Abu Abdullah Muhammad Ibnu Tumart, bahasa Berber: Amghar ibn Tumert, bahasa Arab: أبو عبد الله محمد ابن تومرت, sekitar 1080–1130 atau 1128 M), adalah seorang sarjana muslim Berber, guru, dan pemimpin politik yang berasal dari selatan Maroko. Dia mendirikan dan bertugas sebagai pemimpin militer spiritual pertama Dinasti Muwahhidun, sebuah gerakan reformasi puritan yang diluncurkan oleh kaum Berber dari Pegunungan Atlas. Ibnu Tumart melakukan pemberontakan terbuka terhadap Dinasti Murabithun yang berkuasa pada tahun 1120-an. Setelah kematiannya, para pengikutnya yaitu para Muwahhidun, terus menaklukkan sebagian besar Afrika Utara dan sebagian dari Spanyol. (in)
- Muhammad ibn Tūmart, in arabo: ابن تومرت, Ibn Tūmart (Atlante, 1080 - 1081 – Tinmal, 1130), fu un leader politico e riformatore religioso berbero, fondatore del movimento degli Almohadi. Berbero, apparteneva alla stirpe degli Hargha, per parte di padre, e a quella dei Masakkala, per parte di madre: entrambe frazioni dei Banu Masmuda. Dei suoi primi trent'anni di vita si sa ben poco. I suoi studi iniziarono in al-Andalus, a Cordova, poi continuarono nell'Oriente islamico. La leggenda narra che arrivato qui abbia incontrato e allacciato cordiali rapporti con al-Ghazali, ma è comunque certo che egli si sia legato agli ambienti dei dotti ashariti.Nel 1116-17 tornò dall'Oriente, radunando attorno a sé un seguito sempre più numeroso. Ebbe tuttavia non pochi problemi, conseguenti soprattutto ai suoi forti appelli al ravvedimento personale e alla necessità di una riforma dei costumi. Ciò gli provocò non lievi screzi con le autorità almoravidi. Sulla via del ritorno incontrò il suo successore e grande amico ‛Abd al-Mu’min a Mallala. Ibn Tumart costituì una seria minaccia per il regime almoravide stabilitosi in Maghreb, e divenne presto capo effettivo di un movimento anti-almoravide, i cui membri chiamavano se stessi “Unitari” (al-muwaḥḥidūn), da cui deriva il loro nome di Almohade. Sotto la sua guida si riunirono gruppi legati da sentimenti tribali anti-almoravidi, spinti dalla medesima volontà di recuperare una perduta purezza di fede islamica. Nel 1121, nel suo villaggio natale di Igilliz, si proclamò Mahdi, colui cioè che avrebbe dovuto colmare il mondo di giustizia. Non fu difficile attribuirgli le caratteristiche fisiche tradizionali del Mahdi, e non mancò neppure una genealogia che collegasse Ibn Tumart al Profeta, e per questo egli si fregiò del patronimico di ‘Abd Allah. In seguito ai vari scontri tra Almohadi – fiancheggiati nel Sus dalle tribù dei Masmuda – e Almoravidi, questi ultimi decisero di ampliare e rafforzare le proprie truppe, e come conseguenza Ibn Tumart stimò più prudente ritirarsi presso la sua gente a Tinmal, dove costruì una moschea, intorno al 1123. Gli anni che seguirono furono consacrati al consolidamento e all'estensione progressiva del potere almohade, anche se la frammentazione dei Maṣmūda e di tutti i gruppi tribali fu un freno alla rapida estensione del movimento. Tuttavia le diverse opposizioni che si andavano profilando furono represse per mezzo del tamjiz, cioè “differenziazione”: in pratica il massacro.Ibn Tūmart allora decise di intraprendere il jihād contro gli Almoravidi. Gli Almohadi nel 1130 vennero sconfitti nella , Ibn Tūmart morì qualche mese dopo la battaglia. Gli succedette alla guida del movimento almohade il suo fidato generale 'Abd al-Mu'min. (it)
- アブー・アブド・アッラーフ・ムハンマド・イブン・トゥーマルト（Abu Abd Allah Muhammad Ibn Tumart、アラビア語: أبو عبد الله محمد ابن تومرت、1075年頃/1080年頃 - 1130年）は、イスラム教の宗教指導者。12世紀の北アフリカのマグリブで始まったの創始者であり、彼の死後に弟子のアブドゥルムウミンが指導者の地位を継承し、ムワッヒド朝を創始した。 (ja)
- Aboe Abd Allah Mohammed Ibn Tunart (c. 1078 - 1130 was de spirituele stichter van de Almohaden-dynastie in de Maghreb. Hij groeide op in wat nu Marokko is onder de Masmuda Berbers. Na studies in het Midden-Oosten, werd hij gedwongen om Baghdad te verlaten vanwege zijn kritieken op de religieuze gemeenschap daar. Aangekomen in de Maghreb begon hij ook daar met het pleiten voor herstel van de oorspronkelijke zuiverheid van de islam. Door zijn volgelingen werd hij als de Mahdi gezien. In verschillende steden in Libië en Tunesië probeerde hij zijn standpunten te verkondigen. Aangekomen in Béjaïa was hij in staat om een belangrijke groep sympathisanten te verzamelen onder de plaatselijke Zenata Berbers, waaronder Abd al-Mu'min ibn Ali. Met deze groep trok hij op naar de Atlasgebergtes van Marokko, waar hij in rap tempo de steun zou winnen van zijn eigen Masmuda stammen. Daar stelde hij twee, op stammentradities gebaseerde, bestuurlijke lichamen op. Als raadgevende lichaam creëerde hij de raad van tien, bestaande uit die figuren die hem al vroeg hadden bijgestaan. Daarnaast stelde hij de raad van 50 op, die bestond uit prominente figuren van de Masmuda Berbers. In deze context begonnen de Almohaden in 1125 een guerrilla-oorlog tegen de heersende Almoraviden van het grotere Marokko en Iberië. Ibn Toemart stierf in 1130 en zou zijn droom van een machtige Almohadenstaat niet in vervulling zien komen. Zijn luitenant (en een raad van 10 lid) Abd al-Mu'min ibn Ali wierp zich na zijn dood op als opvolger en zou in een korte tijd de Almoraviden verslaan en zijn macht tot aan Egypte en Midden-Spanje uitbreiden. Zijn heerschappij is opmerkelijk omdat hij de enige niet Masmuda Berber was binnen de door Masmuda gedomineerde beweging, Abd al-Mu'min ibn Ali was een Zenata Berber uit het ver weg gelegen westelijk Algerije. (nl)
- Abu Abd Allah Muhammad Ibn Tumart (arab. أبو عبدالله محمد أبو عبدالله محمد ابن تومرت) (ok. 1080 - 1128) – przywódca religijny wywodzący się z berberyjskiego plemienia Masmuda. Twórca doktryny uznawanej przez Almohadów. (pl)
- Muhammad ibn Tumart, död 1130, var en berbisk-arabisk härskare och sektstiftare i Nordafrika. Han tog strid mot almoraviderna och grundade almohadernas herravälde. Han utgav sig för att vara den väntade mahdi, och underströk liksom mu'taziliterna att Allah inte fick förses med mänskliga drag. Muhammed ibn Tumart tillhörde Masmudastammen i i sydvästra delen av det nuvarande Marocko. Omkring år 1107 hade han efter ett kort uppehåll i Cordoba begivit sig till Bagdad för att avsluta sina teologiska studier. Här blev han bekant med Abu al-Hasan al-Asharis lära och började snart kämpa för dess spridning. Då han återkommit till sitt hemland tog han upp striden med den där härskande teologins antropomorfistiska uppfattning. I motsats till denna betonade han enhetsbekännelsen, tawhīd, vilket förskaffade hans anhängare namnet muwahhidun, från vilket det spanska almohader kommer. Vad den praktiska teologin beträffar framhöll han traditionens allena berättigande, medan hos almoraviderna de rättslärdes juridiska deduktioner hade stått i högt anseende. För att ge sin kamp mot de härskande missbruken större eftertryck utgav han sig för att vara en avkomling av aliderna och uppträdde därför som den väntade mahdi, som skulle fylla världen med rätt och rättfärdighet. Liksom redan almoraviderna gjort före honom, ivrade han mot alla avgifter som inte var föreskrivna i traditionen. Berbernas nationalkänsla smickrade han genom att låta böneutropet utföras på berbiska. Sedan han predikat i åtskilliga större städer, däribland även Marocko, men överallt utvisats av myndigheterna, begav han sig till sin stam i Atlasbergen, där han framgångsrikt verkade för sin lära. Snart kunde han gå till angrepp mot regeringen. Ståthållaren av blev slagen, men Marocko kunde ännu år 1130 värja sig mot honom. Fyra månader senare dog Ibn Tumart, men hans trognaste anhängare Abd al-Mumin ibn Ali fortsatte hans verk som hans kalif. (sv)
- Abu Abedalá Maomé ibne Tumarte (Abu Abd Allah Muhammad ibn Tumart; c. 1080 - 1128) (do berber amghār, filho da terra, em árabe أبو عبدالله محمد ابن تومرت), foi o líder religioso da tribo berber Masmuda e o fundador do movimento religioso dos mouros almóadas, que viria a dominar a região do Alandalus (Ibéria muçulmana). (pt)
- Абу́ Абдулла́х Муха́ммад ибн Ту́март (араб. أبو عبد الله محمد بن تومرت; 1078 — 1130, Марракеш) — мусульманский богослов, основатель движения Альмохадов. Автор ряда сочинений на берберском языке. (ru)
- 阿布-阿卜杜拉·穆罕默德·本·图马特（阿拉伯语：أبو عبدالله محمد ابن تومرت，1080年－1130年或1128年），简称伊本·图马特，柏柏尔伊斯兰教宗教改革家，自称马赫迪。他的追随者创建了穆瓦希德王朝。 伊本·图马特早年曾在科尔多瓦、麦加、巴格达等地朝圣并学习，形成了自己独特的狂热一神理论，反对当时的圣徒崇拜。28岁时，他回到了摩洛哥宣扬自己的学说，并在阿尔摩拉维德王朝埃米尔阿里·本·优素福于非斯组织的宗教辩论会上舌战当地伊斯兰教学者。当地学者一致认为他是异端，但阿里·伊本·尤素福并未迫害他。在传教受挫的情况下，伊本·图马特自称马赫迪，并号召其信徒武装起来，以净化阿尔摩拉维德王朝已经堕落的伊斯兰信仰。 在其死后，来自阿尔及利亚的信徒阿卜杜勒·慕敏率领其支持者发动武装起义，1147年，阿卜杜勒·慕敏占领马拉喀什，灭亡阿尔摩拉维德王朝，建立穆瓦希德王朝。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Abū ʿAbdallāh Muhammad ibn Tūmart (arabisch أبو عبد الله محمد بن تومرت, DMG Abū ʿAbdallāh Muḥammad ibn Tūmart; * 1077; † 20. August 1130) war ein berberisch islamischer Reformer, der für sich den Mahdi-Titel in Anspruch nahm und die Bewegung der Almohaden begründete. (de)
- Abu Abd Allah Muhammad Ibn Tumart (amazigeraz: Amghar ibn Tumert, arabieraz: أبو عبد الله محمد ابن تومرت, ca. 1080–1130 edo 1128) berebere irakasle eta buruzagi erlijiosoa izan zen. Almohadeen mugimendua sortu zuen, tribuari esker zabaldu zen mugimendu erlijioso puritanoa izan zena. 1120ko hamarkadan almorabideen aurkako matxinada bat zuzendu zuen, iparraldeko Afrika eta Iberiar penintsulako eskualde zabalak konkistatuko zuena. (eu)
- Abu Abd Allah Amghar Ibn Tumart (Berber: Amghar ibn Tumert, Arabic: أبو عبد الله امغار ابن تومرت, ca. 1080–1130 or 1128) was a Muslim Berber religious scholar, teacher and political leader, from the Sous in southern Morocco. He founded and served as the spiritual and first military leader of the Almohad movement, a puritanical reform movement launched among the Masmuda Berbers of the Atlas Mountains. Ibn Tumart launched an open revolt against the ruling Almoravids during the 1120s. After his death his followers, the Almohads, went on to conquer much of North Africa and part of Spain. (en)
- Abu Abdalah Muhámmad ibn Túmart (c. 1080-1130) (en árabe أبو عبد الله محمد ابن تومرت), fue el líder religioso de la tribu bereber masmudí de los Harga y el fundador del movimiento religioso de los almohades, que dominaría la región de Al-Ándalus en la península ibérica. (es)
- Muhammad Ibn Tumart (en berbère : ⵎⵓⵃⵎⵎⴷ ⵓ ⵜⵓⵎⵔⵜ ; arabe : المهدي محمد بن تومرت), ou plus communément Ibn Toumert (en berbère : ⵓ ⵜⵓⵎⵔⵜ Ou-Toumert), né à Igiliz-des-Hargha (Igiliz n Warghen en berbère) petit village de l'Anti-Atlas (Maroc) vers 1080, et mort en 1130 à Tinmel (Haut-Atlas), est le fondateur de l'État almohade et un réformateur berbère chleuh musulman. Il meurt avant d'avoir pu réaliser son projet de prendre Marrakech aux Almoravides. Après sa mort, son disciple `Abdul-Mu'min devint le premier calife du mouvement des Almohades. Son nom « Tumert » signifie « la joie » en chleuh. (fr)
- アブー・アブド・アッラーフ・ムハンマド・イブン・トゥーマルト（Abu Abd Allah Muhammad Ibn Tumart、アラビア語: أبو عبد الله محمد ابن تومرت、1075年頃/1080年頃 - 1130年）は、イスラム教の宗教指導者。12世紀の北アフリカのマグリブで始まったの創始者であり、彼の死後に弟子のアブドゥルムウミンが指導者の地位を継承し、ムワッヒド朝を創始した。 (ja)
- Abu Abd Allah Muhammad Ibn Tumart (arab. أبو عبدالله محمد أبو عبدالله محمد ابن تومرت) (ok. 1080 - 1128) – przywódca religijny wywodzący się z berberyjskiego plemienia Masmuda. Twórca doktryny uznawanej przez Almohadów. (pl)
- Abu Abedalá Maomé ibne Tumarte (Abu Abd Allah Muhammad ibn Tumart; c. 1080 - 1128) (do berber amghār, filho da terra, em árabe أبو عبدالله محمد ابن تومرت), foi o líder religioso da tribo berber Masmuda e o fundador do movimento religioso dos mouros almóadas, que viria a dominar a região do Alandalus (Ibéria muçulmana). (pt)
- Абу́ Абдулла́х Муха́ммад ибн Ту́март (араб. أبو عبد الله محمد بن تومرت; 1078 — 1130, Марракеш) — мусульманский богослов, основатель движения Альмохадов. Автор ряда сочинений на берберском языке. (ru)
- 阿布-阿卜杜拉·穆罕默德·本·图马特（阿拉伯语：أبو عبدالله محمد ابن تومرت，1080年－1130年或1128年），简称伊本·图马特，柏柏尔伊斯兰教宗教改革家，自称马赫迪。他的追随者创建了穆瓦希德王朝。 伊本·图马特早年曾在科尔多瓦、麦加、巴格达等地朝圣并学习，形成了自己独特的狂热一神理论，反对当时的圣徒崇拜。28岁时，他回到了摩洛哥宣扬自己的学说，并在阿尔摩拉维德王朝埃米尔阿里·本·优素福于非斯组织的宗教辩论会上舌战当地伊斯兰教学者。当地学者一致认为他是异端，但阿里·伊本·尤素福并未迫害他。在传教受挫的情况下，伊本·图马特自称马赫迪，并号召其信徒武装起来，以净化阿尔摩拉维德王朝已经堕落的伊斯兰信仰。 在其死后，来自阿尔及利亚的信徒阿卜杜勒·慕敏率领其支持者发动武装起义，1147年，阿卜杜勒·慕敏占领马拉喀什，灭亡阿尔摩拉维德王朝，建立穆瓦希德王朝。 (zh)
- ابن تومرت (471 أو 474هـ - توفي 13 رمضان 524 هـ) سياسي وداعية إسلامي عاش في المغرب الأقصى بين نهاية القرن الحادي عشر الميلادي والقرن الثاني عشر. يعتبر مؤسس الدولة الموحدية. اختلف المؤرخون في إسمه الكامل، فحسب ابن خلدون فهو محمد بن عبد الله بن وجليد بن يامصال بن حمزة بن عيس بينما يعتقد مؤرخون آخرون (ابن رشيق وابن القطان) بأنه محمد بن تومرت بن تيطاوين بن سافلا بن مسيفون بن ايكديس بن خالد. (ar)
- Muhàmmad ibn Túmart —àrab: محمد بن تومرت, Muḥammad b. Tūmart— , autoproclamat el mahdí, fou el fundador del moviment almohade. Era un amazic originari de fraccions tribals dels masmuda. El 1106 va abandonar el seu lloc de naixement, les muntanyes de l'Anti Atles i se'n va anar a Còrdova on va passar un any. Després va anar a Alexandria, la Meca i Bagdad. Així fou aclamat i se li va jurar fidelitat. (ca)
- Ibnu Tumart (nama lengkap: Abu Abdullah Muhammad Ibnu Tumart, bahasa Berber: Amghar ibn Tumert, bahasa Arab: أبو عبد الله محمد ابن تومرت, sekitar 1080–1130 atau 1128 M), adalah seorang sarjana muslim Berber, guru, dan pemimpin politik yang berasal dari selatan Maroko. (in)
- Muhammad ibn Tūmart, in arabo: ابن تومرت, Ibn Tūmart (Atlante, 1080 - 1081 – Tinmal, 1130), fu un leader politico e riformatore religioso berbero, fondatore del movimento degli Almohadi. Berbero, apparteneva alla stirpe degli Hargha, per parte di padre, e a quella dei Masakkala, per parte di madre: entrambe frazioni dei Banu Masmuda. Gli Almohadi nel 1130 vennero sconfitti nella , Ibn Tūmart morì qualche mese dopo la battaglia. Gli succedette alla guida del movimento almohade il suo fidato generale 'Abd al-Mu'min. (it)
- Aboe Abd Allah Mohammed Ibn Tunart (c. 1078 - 1130 was de spirituele stichter van de Almohaden-dynastie in de Maghreb. Hij groeide op in wat nu Marokko is onder de Masmuda Berbers. Na studies in het Midden-Oosten, werd hij gedwongen om Baghdad te verlaten vanwege zijn kritieken op de religieuze gemeenschap daar. Aangekomen in de Maghreb begon hij ook daar met het pleiten voor herstel van de oorspronkelijke zuiverheid van de islam. Door zijn volgelingen werd hij als de Mahdi gezien. In verschillende steden in Libië en Tunesië probeerde hij zijn standpunten te verkondigen. Aangekomen in Béjaïa was hij in staat om een belangrijke groep sympathisanten te verzamelen onder de plaatselijke Zenata Berbers, waaronder Abd al-Mu'min ibn Ali. Met deze groep trok hij op naar de Atlasgebergtes van Maro (nl)
- Muhammad ibn Tumart, död 1130, var en berbisk-arabisk härskare och sektstiftare i Nordafrika. Han tog strid mot almoraviderna och grundade almohadernas herravälde. Han utgav sig för att vara den väntade mahdi, och underströk liksom mu'taziliterna att Allah inte fick förses med mänskliga drag. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}