| dbo:abstract
|
- Císař Indie nebo indický císař (hindsky Bádišáh-e-Hind, anglicky Emperor of India) byl titul posledního vládce mughalské říše Bahádura Šáha II. a poté britských králů jako vládců Indického císařství neboli Britské Indie. Titul indického císaře byl britskými panovníky používán po potlačení indického povstání v roce 1858, když veškerá území Východoindické společnosti byla předána britské Koruně. Poslední, byť jen formálně vládnoucí Velký moghul, který sám používal titul indického císaře, byl toho roku sesazen a přinucen emigrovat do Barmy, čímž oficiálně zanikla Mughalská říše a královna Viktorie byla roku 1876 císařovnou Indie. Titul zanikl spolu s rozdělením Britské Indie na Indii a Pákistán v srpnu roku 1947. Britský král od té doby používal titul krále Indie a krále Pákistánu. Španělský král Filip II. se po neúspěchu při zisku římské císařské koruny snažil získat císařskou hodnost jinou cestou a přesvědčoval, ač neúspěšně, papeže, aby mu propůjčil titul indického císaře (španělsky Emperador de las Indias). I když se španělští panovníci po abdikaci Karla V. už císaři nikdy nestali, později přidali do své titulatury titul krále Západní a Východní Indie. (cs)
- Emperador-emperadriu de l'Índia (भारत के सम्राट) fou el títol utilitzat pel darrer emperador de l'Imperi Mogol i pels monarques britànics durant el Raj Britànic a l'Índia. El terme també s'usa sovint per designar altres emperadors indis com Aixoka, de la Dinastia Maurya (que utilitzava el títol de Samrat o emperador) o Akbar de l'Imperi Mogol. El títol fou utilitzat entre 1857 i 1948. (ca)
- Kaiser oder Kaiserin von Indien (englisch Emperor of India bzw. Empress of India) war von 1876 bis 1947 der Titel der britischen Monarchen als Herrscher von Britisch-Indien. Bis zur Unabhängigkeit Indiens und Pakistans nahmen Königin Victoria und die vier auf sie folgenden Herrscher (Eduard VII., Georg V., Eduard VIII. sowie Georg VI.) die britische Königs- und die indische Kaiserwürde in Personalunion wahr. In Indien betrachteten sie sich als Nachfolger des von der britischen Kolonialverwaltung 1858 abgesetzten Großmoguls. Da Persisch die Verwaltungssprache des Mogulreichs gewesen war, wurde der Titel oft auch in der persischen Form Kaisar-i Hind verwendet. Der Titel kam u. a. durch die Aufschrift Ind. Imp. (Indiae Imperatrix bzw. Indiae Imperator) oder RI (Regina Imperatrix bzw. Rex Imperator) auf britischen Münzen zum Ausdruck. Im übertragenen Sinn wird der Begriff allerdings sowohl auf Englisch als auch auf Deutsch für einheimische Kaiser (die Moguln oder auch als Übersetzung von Samrat aus dem Sanskrit) gebraucht. (de)
- Emperor or Empress of India was a title used by British monarchs from 1 May 1876 (with the Royal Titles Act 1876) to 22 June 1948, that was used to signify their rule over British India, as its imperial head of state. The image of the emperor or empress was used to signify British authority—his or her profile, for instance, appearing on currency, in government buildings, railway stations, courts, on statues etc. "God Save the King" (or, alternatively, "God Save the Queen") was the national anthem of British India. Oaths of allegiance were made to the emperor or empress and the lawful successors by the governors-general, princes, governors, commissioners in India in events such as imperial durbars. The title was abolished on 22 June 1948, with the Indian Independence Act 1947, under which George VI made a royal proclamation that the words "Emperor of India", were to be omitted in styles of address and from customary titles. This was almost a year after he had become king as the titular head of the newly partitioned and independent Dominion of India and Dominion of Pakistan in 1947. The monarchies were abolished on the establishment of the Republic of India in 1950 and the Islamic Republic of Pakistan in 1956. (en)
- Indiako Enperadore-Enperatriza, Britainiar Inperioaren garaian, 1876ko maiatzaren 1etik 1948ko ekainaren 22rarte Erreseuma Batuko errege-erreginek erabilitako enperadore-enperatriz titulu bat izan zen, horren bidez Britainiar Indian agintzen zutela adierazten zen. 1948an erabiltzetik utzi eta 1950ean India eta Pakistanen independentziarekin behin betiko desagertu zen. (eu)
- Empereur des Indes (en persan بادشاہِ ھندوستان Bâdchâh-é Hindoustân, en hindoustani Kaisar-I-Hind, en anglais Emperor of India) est un titre porté par le dernier empereur moghol Muhammad Bahadur Shah et ravivé par les monarques britanniques durant la colonisation britannique de l'Inde. Ce titre est ainsi porté jusqu'en 1947 et l'indépendance de l'Inde. (fr)
- Gelar Kaisar atau Maharani India digunakan oleh penguasa Inggris pada masa Kemaharajaan Britania di anak benua India dari 1876 (lihat ) sampai 1948, setelah India meraih kemerdekaan dari Britania Raya, saat selama periode transisi, penguasa Inggris juga menjadi raja dominion independen India dan Pakistan. Istilah "Kaisar India" juga digunakan untuk merujuk kepada para kaisar India sebelum kekuasaan Inggris (lihat ). (in)
- インド皇帝（女帝）（インドこうてい〔じょてい〕、英語: Emperor/Empress of India, ヒンドゥスターニー語: Padishah-e-Hind）は、ムガル帝国最後の皇帝バハードゥル・シャー2世と、その後インドを統治したイギリスの君主達が保持した称号。 場合によっては、アショーカ王やマウリヤ朝、アクバル、ムガル帝国などの君主達も「インド皇帝」と呼称する場合があるが、当人達自身はこの様な称号を名乗ったことは無い。 (ja)
- ( 이 문서는 대영 제국의 직위인 “인도 황제”에 관한 것입니다. 인도인 군주들에 대해서는 문서를 참고하십시오.) 인도 황제(Emperor of India, 힌두스타니어: Padishah-e-Hind)는 무굴 제국의 마지막 황제 바하두르 샤 2세와 그 후 인도를 식민 통치하였던 영국 군주들이 사용했던 칭호이다. 여성형은 인도 여제(Empress of India)이다. 간혹 마우리아 제국의 아소카와 무굴 제국의 악바르와 같은 인도인 황제들을 언급할 때도 “인도의 황제”라는 말을 사용하기도 하지만 이들은 마우리아 삼라트나 무굴 바드샤와 같이 고유한 황제 칭호를 사용하고 있었기 때문에 보통 칭호로서의 "인도 황제"는 영국령 인도 제국의 황제 직위를 가리킨다. (ko)
- De titel keizer(in) van India of keizer(in) van Indië werd in 1877 voor het eerst toegekend aan de Britse koningin Victoria, op het moment dat Brits-Indië volledig onder de Britse kroon was komen te staan. Na de Indiase opstand van 1857 hadden de Britten het gezag van de Mogolkeizer ten einde verklaard, de laatste keizer naar Birma verbannen en de meeste van zijn zoons zonder proces geëxecuteerd. Het voeren van deze titel was een initiatief van premier Benjamin Disraeli maar zeker niet uitgesloten is dat ook koningin Victoria zelf het maar moeilijk kon verdragen dat haar familieleden in Duitsland en Rusland een keizerstitel droegen en zij niet. Dit laatste was zeker Victoria's kleinzoon, de Duitse keizer Wilhelm II niet ontgaan. Hij had er aardigheid in om, in kleine kring, aan zijn grootmoeder te refereren als aan de keizerin van Hindoestan. De Britse koningen bleven de titel voeren totdat India onafhankelijk werd. Koning George VI van het Verenigd Koninkrijk was derhalve ook de laatste keizer van Indië. Sinds 1877 ondertekenden de Britse vorsten, na hun naam met RI (Rex/Regina Imperator/Imperatrix): Koning(in) en Keizer(in). (nl)
- Detta är en lista över kejsare av Indien eller kejsarinna av Indien under tiden 1877–1948. När britterna hade konsoliderat sitt styre över nästan hela den indiska halvön och skapat Brittiska Indien i mitten av 1800-talet, formaliserades detta genom att den regerande brittiska drottningen år 1876 antog titeln kejsarinna av Indien. De indiska furstarna (rajorna) tilläts fortsätta regera sina länder mot att de svor trohet mot den kejserliga överhögheten. Kejsartiteln följde den brittiska kungakronan så att de brittiska kungarna även var kejsare av Indien. Indien hade i och med detta en slags formell särställning inom det brittiska imperiet. Titeln avskaffades formellt i juni 1948. Den sista brittiska monarken som bar titeln var kung Georg VI (sv)
- O título Imperador da Índia ou Imperatriz da Índia foi dado à rainha Vitória do Reino Unido, em 1876 e usado pelos monarcas britânicos de 1 de maio de 1876 (por força da Lei dos Títulos Monárquicos de 1876) a 22 de junho de 1948. O título foi criado dezenove anos depois da formal incorporação ao Império Britânico das possessões e protetorados do Reino Unido na Índia subcontinental, comprometendo atualmente a Índia, o Paquistão, Bangladesh e Birmânia (a última no entanto se tornaria uma colônia separada em 1937). É dito que o desejo de Vitória por tal título foi motivado pela inveja que a rainha sentia pelos títulos imperiais de seus primos distantes, como Guilherme I da Alemanha e Alexandre II da Rússia. Foi reconhecido o mérito do primeiro-ministro Benjamin Disraeli por ter criado o título para Vitória. O título também foi criado quando ficou claro que a filha da rainha Vitória, Vitória, Princesa Real, se tornaria uma imperatriz com a ascensão de seu marido ao trono imperial alemão (ver Império Alemão e Casa von Hohenzollern). Quando Vitória morreu, em 1901, seu filho Eduardo VII ascendeu ao trono, seu título tornou Imperador da Índia. O título existiu até à independência da Índia e do Paquistão do Reino Unido à meia-noite de 14 para 15 de setembro de 1947. O título não foi formalmente abandonado pelo sucessor de Eduardo VIII, Jorge VI, até 1948. Quando assinavam seus nomes para compromissos na Índia, um Rei-Imperador ou uma Rainha-Imperatriz reinante usavam as iniciais R I (Rex/Regina Imperator/Imperatrix) ou a abreviação Ind. Imp. (Indiae Imperator/Imperatrix) depois de seus nomes (enquanto que a única rainha-imperadora reinante, Vitória, usava as iniciais R I, as três consortes dos Reis-Imperadores simplesmente utilizavam R). Isso também foi usado em muitas moedas britânicas, incluindo em algumas moedas de Jorge VI de 1948. Quando um monarca homem detinha o título, sua rainha consorte assumia o título "Rainha-Imperatriz", mas diferentemente da rainha Vitória, elas não eram monarcas reinantes mas consortes destes. À rainha Vitória era atribuído o título de "Rainha-Imperadora". O termo "Imperador da Índia" também foi usado para se referir a monarcas indianos, como o imperador Asoka da dinastia Máuria e imperador Akbar do Império Mogol. Por exemplo, o imperador Asoka usou a palavra Samrat como seu título, que significa "imperador" em sânscrito e outras línguas indianas. O título também foi usado em 1857 pelo último imperador mogol Bahadur II, no contexto da Rebelião Indiana de 1857 (ou Revolta dos Sipais), até ser capturado pelos ingleses. Embora a dinastia Mogol tenha dominado a maior parte do subcontinente indiano do século XVI em diante, eles simplesmente utilizavam o título de Badishah (Badishah ou Badshah significa "Grande Rei" ou "Rei dos Reis", um pouco próximo do título de imperador) sem designação geográfica. Durante a Revolta dos Sipaios, os sipaios rebeldes capturaram Deli e proclamaram o imperador mogol Bahadur II como Badishah-e-Hind, ou "Imperador da Índia". Ele tinha pouco ou nenhum controle sobre a rebelião. Os britânicos esmagaram a rebelião, capturaram Bahadur e o exilaram em Rangum, Birmânia em 1858, o que levou a dinastia Mogol ao fim, e o título deixou de existir após sua morte em 1862. Após a Companhia Britânica das Índias Orientais depor o imperador Mogol, e depois do governo britânico dissolver a companhia em 1874, à rainha Vitória foi dado o título de "Imperatriz da Índia" (ou Kaiser-i-Hind, uma forma cunhada pelo orientalista GW Leitner em uma tentativa deliberada para dissociar o domínio imperial britânico das dinastias anteriores) pelo Ato de Títulos Reais de 1876, de 1 de maio de 1876. O novo título foi proclamado no Delhi Durbar de 1877. (pt)
- 印度皇帝（英語：Emperor of India）或印度女皇（英語：Empress of India），是1876年到1947年期间英国君主在英属印度使用的头衔。此頭銜在印巴分治時隨英属印度的终结而終止。享有印度皇帝或印度女皇头衔的英国君主共五位，依次是维多利亚女王、爱德华七世、乔治五世、爱德华八世和乔治六世。 (zh)
- Титул Імператора/Імператриці Індії використовувався британськими монархами під час британського панування в Індії у 1876—1948 роках Після того, як Індія здобула незалежність від Великої Британії, протягом перехідного періоду британський монарх залишався також королем незалежних домініонів Індії і Пакистану. Термін «Імператор Індії» також використовується для позначення індійських попередників британських монархів. Останнім імператором Імперії Великих Моголів став Бахадур Шах II (час правління 28 вересня 1837 — 14 вересня 1857). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Emperador-emperadriu de l'Índia (भारत के सम्राट) fou el títol utilitzat pel darrer emperador de l'Imperi Mogol i pels monarques britànics durant el Raj Britànic a l'Índia. El terme també s'usa sovint per designar altres emperadors indis com Aixoka, de la Dinastia Maurya (que utilitzava el títol de Samrat o emperador) o Akbar de l'Imperi Mogol. El títol fou utilitzat entre 1857 i 1948. (ca)
- Indiako Enperadore-Enperatriza, Britainiar Inperioaren garaian, 1876ko maiatzaren 1etik 1948ko ekainaren 22rarte Erreseuma Batuko errege-erreginek erabilitako enperadore-enperatriz titulu bat izan zen, horren bidez Britainiar Indian agintzen zutela adierazten zen. 1948an erabiltzetik utzi eta 1950ean India eta Pakistanen independentziarekin behin betiko desagertu zen. (eu)
- Empereur des Indes (en persan بادشاہِ ھندوستان Bâdchâh-é Hindoustân, en hindoustani Kaisar-I-Hind, en anglais Emperor of India) est un titre porté par le dernier empereur moghol Muhammad Bahadur Shah et ravivé par les monarques britanniques durant la colonisation britannique de l'Inde. Ce titre est ainsi porté jusqu'en 1947 et l'indépendance de l'Inde. (fr)
- Gelar Kaisar atau Maharani India digunakan oleh penguasa Inggris pada masa Kemaharajaan Britania di anak benua India dari 1876 (lihat ) sampai 1948, setelah India meraih kemerdekaan dari Britania Raya, saat selama periode transisi, penguasa Inggris juga menjadi raja dominion independen India dan Pakistan. Istilah "Kaisar India" juga digunakan untuk merujuk kepada para kaisar India sebelum kekuasaan Inggris (lihat ). (in)
- インド皇帝（女帝）（インドこうてい〔じょてい〕、英語: Emperor/Empress of India, ヒンドゥスターニー語: Padishah-e-Hind）は、ムガル帝国最後の皇帝バハードゥル・シャー2世と、その後インドを統治したイギリスの君主達が保持した称号。 場合によっては、アショーカ王やマウリヤ朝、アクバル、ムガル帝国などの君主達も「インド皇帝」と呼称する場合があるが、当人達自身はこの様な称号を名乗ったことは無い。 (ja)
- ( 이 문서는 대영 제국의 직위인 “인도 황제”에 관한 것입니다. 인도인 군주들에 대해서는 문서를 참고하십시오.) 인도 황제(Emperor of India, 힌두스타니어: Padishah-e-Hind)는 무굴 제국의 마지막 황제 바하두르 샤 2세와 그 후 인도를 식민 통치하였던 영국 군주들이 사용했던 칭호이다. 여성형은 인도 여제(Empress of India)이다. 간혹 마우리아 제국의 아소카와 무굴 제국의 악바르와 같은 인도인 황제들을 언급할 때도 “인도의 황제”라는 말을 사용하기도 하지만 이들은 마우리아 삼라트나 무굴 바드샤와 같이 고유한 황제 칭호를 사용하고 있었기 때문에 보통 칭호로서의 "인도 황제"는 영국령 인도 제국의 황제 직위를 가리킨다. (ko)
- 印度皇帝（英語：Emperor of India）或印度女皇（英語：Empress of India），是1876年到1947年期间英国君主在英属印度使用的头衔。此頭銜在印巴分治時隨英属印度的终结而終止。享有印度皇帝或印度女皇头衔的英国君主共五位，依次是维多利亚女王、爱德华七世、乔治五世、爱德华八世和乔治六世。 (zh)
- Титул Імператора/Імператриці Індії використовувався британськими монархами під час британського панування в Індії у 1876—1948 роках Після того, як Індія здобула незалежність від Великої Британії, протягом перехідного періоду британський монарх залишався також королем незалежних домініонів Індії і Пакистану. Термін «Імператор Індії» також використовується для позначення індійських попередників британських монархів. Останнім імператором Імперії Великих Моголів став Бахадур Шах II (час правління 28 вересня 1837 — 14 вересня 1857). (uk)
- Císař Indie nebo indický císař (hindsky Bádišáh-e-Hind, anglicky Emperor of India) byl titul posledního vládce mughalské říše Bahádura Šáha II. a poté britských králů jako vládců Indického císařství neboli Britské Indie. (cs)
- Kaiser oder Kaiserin von Indien (englisch Emperor of India bzw. Empress of India) war von 1876 bis 1947 der Titel der britischen Monarchen als Herrscher von Britisch-Indien. Bis zur Unabhängigkeit Indiens und Pakistans nahmen Königin Victoria und die vier auf sie folgenden Herrscher (Eduard VII., Georg V., Eduard VIII. sowie Georg VI.) die britische Königs- und die indische Kaiserwürde in Personalunion wahr. In Indien betrachteten sie sich als Nachfolger des von der britischen Kolonialverwaltung 1858 abgesetzten Großmoguls. Da Persisch die Verwaltungssprache des Mogulreichs gewesen war, wurde der Titel oft auch in der persischen Form Kaisar-i Hind verwendet. Der Titel kam u. a. durch die Aufschrift Ind. Imp. (Indiae Imperatrix bzw. Indiae Imperator) oder RI (Regina Imperatrix bzw. Rex Impe (de)
- Emperor or Empress of India was a title used by British monarchs from 1 May 1876 (with the Royal Titles Act 1876) to 22 June 1948, that was used to signify their rule over British India, as its imperial head of state. The image of the emperor or empress was used to signify British authority—his or her profile, for instance, appearing on currency, in government buildings, railway stations, courts, on statues etc. "God Save the King" (or, alternatively, "God Save the Queen") was the national anthem of British India. Oaths of allegiance were made to the emperor or empress and the lawful successors by the governors-general, princes, governors, commissioners in India in events such as imperial durbars. (en)
- De titel keizer(in) van India of keizer(in) van Indië werd in 1877 voor het eerst toegekend aan de Britse koningin Victoria, op het moment dat Brits-Indië volledig onder de Britse kroon was komen te staan. Na de Indiase opstand van 1857 hadden de Britten het gezag van de Mogolkeizer ten einde verklaard, de laatste keizer naar Birma verbannen en de meeste van zijn zoons zonder proces geëxecuteerd. De Britse koningen bleven de titel voeren totdat India onafhankelijk werd. Koning George VI van het Verenigd Koninkrijk was derhalve ook de laatste keizer van Indië. (nl)
- O título Imperador da Índia ou Imperatriz da Índia foi dado à rainha Vitória do Reino Unido, em 1876 e usado pelos monarcas britânicos de 1 de maio de 1876 (por força da Lei dos Títulos Monárquicos de 1876) a 22 de junho de 1948. O título foi criado dezenove anos depois da formal incorporação ao Império Britânico das possessões e protetorados do Reino Unido na Índia subcontinental, comprometendo atualmente a Índia, o Paquistão, Bangladesh e Birmânia (a última no entanto se tornaria uma colônia separada em 1937). É dito que o desejo de Vitória por tal título foi motivado pela inveja que a rainha sentia pelos títulos imperiais de seus primos distantes, como Guilherme I da Alemanha e Alexandre II da Rússia. Foi reconhecido o mérito do primeiro-ministro Benjamin Disraeli por ter criado o títul (pt)
- Detta är en lista över kejsare av Indien eller kejsarinna av Indien under tiden 1877–1948. När britterna hade konsoliderat sitt styre över nästan hela den indiska halvön och skapat Brittiska Indien i mitten av 1800-talet, formaliserades detta genom att den regerande brittiska drottningen år 1876 antog titeln kejsarinna av Indien. De indiska furstarna (rajorna) tilläts fortsätta regera sina länder mot att de svor trohet mot den kejserliga överhögheten. Titeln avskaffades formellt i juni 1948. Den sista brittiska monarken som bar titeln var kung Georg VI (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
