| dbo:abstract
|
- التاريخ الاقتصادي هو دراسة الاقتصاد أو الظواهر الاقتصادية في الماضي. ويجري التحليل في التاريخ الاقتصادي باستخدام مجموعة من الأساليب التاريخية والأساليب الإحصائية وتطبيق النظرية الاقتصادية على الحالات التاريخية. ويشمل الموضوع التاريخ المالي والتجاري والتداخل مع مجالات التاريخ الاجتماعي مثل التاريخ الديموغرافي وتاريخ العمل - الكمي - في هذه الحالة، الاقتصاد القياسي - دراسة التاريخ الاقتصادي والمعروف أيضا باسم كليوميتريكس. (ar)
- La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i així es parla de la història econòmica de Catalunya, per exemple. La disciplina està molt lligada a la història social, ja que el sistema econòmic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una època sol veure's reflectida en la seva economia. Per efectuar aquest estudi, la història econòmica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i se centra en la investigació sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions. Entenem per conjuntura la combinació fortuïta d'esdeveniments o circumstàncies que afecten una societat. Per exemple: una onada de fred nòrdic que malmet una collita de préssecs, un atemptat contra un polític, la vaga d'un sector de treballadors que demana un augment salarial… Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econòmica, que s'entén com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econòmica. Per exemple: l'increment del consum, les oscil·lacions dels preus, les baixades de producció de béns manufacturats... S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organització de la societat), política (sistema i/o organització política) i econòmica (organització econòmica, sectors productius, etc.). Com a creixement s'entén l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, és a dir, els seus canvis d'estructura econòmica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macroeconòmiques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'això pot ésser un país del tercer món que augmenti la seva producció d'arròs, però que s'incrementi la quantitat de famílies pobres en el mateix període. S'anomena fluctuació econòmica a l'interludi de creixement econòmic i depressió. Les fluctuacions poden ésser de curta i de llarga durada. Les fluctuacions de curta durada poden ésser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuació es refereix a un període d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un període d'entre set i deu anys, cicle Juglar. Les fluctuacions de llarga durada que més s'estudien són el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tendència secular que es refereix al període d'un segle, vers l'alça o vers la baixa. Els sistemes econòmics de les societats primitives es basaven en la tradició. Tanmateix, ja en el tercer mil·lenni abans de Crist emergiren civilitzacions a Egipte, la Xina i l'Índia basades en el sistema d'economia autoritària. En aquestes economies l'autoritat central podia decidir l'ocupació de part de la població, de manera que es podien generar excedents de riquesa importants. Tot i que aquestes societats no es regien per un sistema de mercat, hi havia mercats per alguns productes. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà, el creixement del feudalisme i la formació dels estats nacionals, les societats a Europa passaren de la tradició i l'autoritat al sistema de mercat. Primerament, amb el mercantilisme dels segles xvii i XVIII, encara que en aquest període els preus i els salaris estaven regulats. Després seguí el capitalisme comercial, on la producció i distribució de béns i serveis ja quedava determinada pel mercat. A partir d'aquesta etapa, la societat es pot dividir clarament en un vessant econòmic i un de polític, donat que, a diferència dels sistemes tradicionals i autoritaris, en aquest sistema la manera de coordinar-se per a la producció i distribució de béns difereix del sistema d'organització de la resta d'activitats. Aquesta nova esfera econòmica limità el poder polític, i va impulsar així formes democràtiques de govern. En el segle xix, la taxa de creixement de la producció s'incrementà enormement en aquells països on arribà la Revolució Industrial. Això generà diferències entre el nivell de vida d'aquests països i la resta del món. Donada la importància d'aquesta transformació aquesta etapa es coneix amb el nom de capitalisme industrial. Tanmateix, el creixement econòmic no era constant, sinó que es caracteritzava per les seves fluctuacions. En aquest sentit, l'episodi més important fou la Gran Depressió, que tingué lloc en la dècada de 1930. Per tal de fer front als problemes de la depressió i per avançar la recuperació els governs incrementaren i ampliaren el seu paper en el funcionament de l'economia. És a partir d'aquesta etapa que els governs es fan responsables del nivell de producció de l'economia i del benestar de la societat. Aquesta etapa es coneix com a capitalisme d'estat. No tots els països seguiren aquestes etapes. A partir de 1917, es desenvolupà a Rússia una versió moderna del sistema autoritari anomenat sistema de planificació central. Es col·lectivitzà l'economia i s'eliminaren les empreses privades i els mercats capitalistes. El Comitè Central del Partit Comunista era qui establia els objectius econòmics que els diferents ministeris havien d'implementar. Aquest sistema permeté una ràpida industrialització del país i, després de la Segona Guerra Mundial, una ràpida recuperació de la guerra, però fracassà quan vingueren temps de pau. El 1985 hi hagué una reorganització del sistema, la perestroika, però també fracassà i la crisi econòmica que patiren a finals dels 80 conduí al trencament de la Unió Soviètica. A principis dels 90, els països de l'Europa Oriental i Central i Rússia iniciaren la transformació de les seves economies cap a un sistema de mercat. (ca)
- Hospodářské dějiny jsou historická vědní disciplína, která se zabývá tendencemi, faktory, vztahy a souvislostmi hospodářského vývoje společnosti z hlediska makroekonomického i mikroekonomického. Výsledky studií hospodářských dějin slouží k širším interpretacím společenského vývoje. Hospodářské dějiny tak zahrnují velmi široké spektrum témat a problémů, při jejichž zpracování často úzce spolupracují se sociálními dějinami, a dalšími. (cs)
- Οικονομική ιστορία είναι η μελέτη της εξέλιξης των οικονομικών φαινομένων από ιστορική προοπτική. Η ανάλυση στην οικονομική ιστορία γίνεται χρησιμοποιώντας συνδυασμό της , των στατιστικών μεθόδων και της εφαρμογής της οικονομικής θεωρίας σε ιστορικές καταστάσεις. Το αντικείμενο περιλαμβάνει τομείς, όπως: η ιστορία της βιομηχανίας, η νομισματική ιστορία και μπορεί να παρουσιάζει επικάλυψη με τομείς, όπως: η , η δημογραφία και η δημογραφική ιστορία. (el)
- Die Wirtschaftsgeschichte ist eine Brückendisziplin zwischen den Wirtschaftswissenschaften und der Geschichtswissenschaft. Je nach Betrachtungsweise können die Volks- und Betriebswirtschaftslehre sowie die Geschichtswissenschaft der Wirtschaftsgeschichte als Hilfswissenschaften dienen. Oder aber die Wirtschaftsgeschichte wird zur Hilfswissenschaft der erstgenannten Fächer, beispielsweise zur Untersuchung der epochenübergreifenden Gültigkeit von Theorien. Die Wirtschaftsgeschichte untersucht die Entwicklung, die Organisation und die Handlungslogiken von bzw. in Volkswirtschaften, Branchen, Unternehmen, Akteuren und Akteursgruppen in historischer Perspektive. In den letzten Jahrzehnten hat sich die methodisch-konzeptionelle Ausrichtung der Wirtschaftsgeschichte im deutschsprachigen Raum mehrfach verändert. Ab Ende der 1950er Jahre wurde sie zunächst – ausgehend von angelsächsischen Ländern – durch die Cliometrie in Richtung quantitativer Fragestellungen, makroökonomische Perspektiven und statistisch-mathematischer Methoden weiterentwickelt. Seit den 1990er Jahren wurde der Anschluss an die Neue Institutionenökonomik, deren Impulse aus den Wirtschaftswissenschaften kamen, verwandte institutionelle Theorien und kulturwissenschaftliche Modelle der Geschichtswissenschaft gesucht. Damit traten mehr und mehr qualitative Fragestellungen und Methoden sowie mikroökonomische Perspektiven in den Mittelpunkt aktueller Forschungsperspektiven. Zeitgleich ist auch eine Hinwendung zu verstärkt internationalen, länder- und kulturvergleichenden Themen und Fragestellungen zu erkennen. Während traditionell vor allem die Frage nach Ursachen und Faktoren des Übergangs in die moderne Wachstumswirtschaft (Industrielle Revolution) diskutiert wurde, interessiert sich die Wirtschaftsgeschichte mittlerweile für ein breites und vielfältiges Feld an Themen. An den Universitäten werden Lehrstühle für Wirtschaftsgeschichte in der Regel entweder an geschichtswissenschaftlichen oder wirtschaftswissenschaftlichen Fakultäten angesiedelt. Öfters wird das Fach dabei mit verwandten Disziplinen wie der Sozial- oder Agrargeschichte gekoppelt. In der deutschen Hochschulpolitik ist die Wirtschaftsgeschichte gemeinsam mit der Sozialgeschichte als Kleines Fach eingestuft. (de)
- Economic history is the academic learning of economies or economic events of the past. Research is conducted using a combination of historical methods, statistical methods and the application of economic theory to historical situations and institutions. The field can encompass a wide variety of topics, including equality, finance, technology, labour, and business. It emphasizes historicizing the economy itself, analyzing it as a dynamic force and attempting to provide insights into the way it is structured and conceived. Using both quantitative data and qualitative sources, economic historians emphasize understanding the historical context in which major economic events take place. They often focus on the institutional dynamics of systems of production, labor, and capital, as well as the economy's impact on society, culture, and language. Scholars of the discipline may approach their analysis from the perspective of different schools of economic thought, such as mainstream economics, Marxian economics, the Chicago school of economics, and Keynesian economics. Economic history has several sub-disciplines. Historical methods are commonly applied in financial and business history, which overlap with areas of social history such as demographic and labor history. In the sub-discipline called New Economic History or cliometrics, economists use quantitative (econometric) methods. In history of capitalism, historians explain economic historical issues and processes from a historical point of view. (en)
- La historia económica es la rama de la historiografía que estudia la economía del pasado, así como la rama de la economía que estudia los hechos y estructuras económicas del pasado. No debe confundirse la historia económica con la historia del pensamiento económico disciplina que estudia la historia de las escuelas de pensamiento económico. La historia económica se preocupa por describir la evolución de los sistemas económicos que han servido a la especie humana para asegurar su supervivencia y multiplicar su población. Dado que las ciencias sociales no son susceptibles de experimentarse en un laboratorio, situaciones pasadas y los datos recogidos sobre estas deben servir a la hora de elaborar hipótesis falsables. Según las metodologías y enfoques particulares de cada escuela de historiadores económicos, su propósito es, bien comprender la persistencia de las estructuras de larga duración (concepto de Fernand Braudel), sus paulatinas transformaciones en las grandes transiciones históricas (transición del feudalismo al capitalismo), su comportamiento en el nivel de la coyuntura (crisis seculares como la crisis del siglo XIV o la crisis del siglo XVII; ciclos más cortos como la crisis de 1929 o la crisis de 1973); o, desde otro punto de vista, explicar cómo los cambios en la estructura social y los mercados han contribuido al desarrollo económico en el largo plazo. Una tendencia reciente dentro de la historia económica es la llamada cliometría (en referencia a Clío la musa de la historia) aplica las técnicas del análisis estadístico y econométrico a los datos y hechos históricos, siendo sus representantes principales Robert Fogel y Douglass North. En la historiografía influida por la francesa Escuela de los Annales o a la historiografía anglosajona cercana al materialismo histórico de origen marxista suele ir de la mano con la historia social, en lo que puede considerarse más un enfoque que un género, denominado historia económica y social. El objetivo es comprender cuáles han sido los grandes movimientos de la economía mundial que nos han traído a la situación actual, caracterizada por una esperanza de vida y unos niveles de consumo incomparablemente superiores a los de la civilizaciones anteriores, pero que sigue teniendo numerosos retos pendientes. Entre ellos, el más importante es extender los beneficios del progreso económico a los miles de millones de personas que todavía están fuera de él. (es)
- L’histoire économique est une discipline de la recherche historique ayant pour objet l’étude des économies ou des phénomènes économiques du passé et leur évolution dans le temps. Il ne faut pas la confondre avec l’histoire des concepts, doctrines et théories économiques, car elle est à prendre dans le sens de l’histoire économique des êtres humains. L’histoire économique combine à la fois des méthodes de recherche propres à l’historien et d’autres purement économiques, comme les statistiques. (fr)
- Sejarah ekonomi adalah ilmu yang mempelajari tentang cara fenomena ekonomi berubah dilihat dari sudut pandang historisnya. Analisis dalam sejarah ekonomi dilakukan menggunakan gabungan metode sejarah, dan teori ekonomi terapan sampai peristiwa bersejarah. Topik ini meliputi , sejarah keuangan dan mencakup bidang sejarah sosial seperti dan . Sejarah ekonomi kuantitatif juga disebut sebagai . (in)
- 경제사(經濟史)는 경제의 변화 과정을 연구하는 학문이다. 경제사의 연구에는 역사적인 접근 방법과 통계학적인 접근 방법, 그리고 당대 역사적 상황에 기반한 경제 이론이 사용된다. 연관 학문으로 , 사회사, 등이 있다. 특히 수량적인 변화에 집중하여 연구하는 경제사는 ‘수량경제사’라 한다. (ko)
- 経済史（けいざいし、英: economic history）は、経済史学とも呼ばれ、通時的に経済現象を考察する経済学の分野であり、経済現象の解明に重点を置く形で歴史分析を行うものである。 大学では主に経済学科、史学科等で研究されている。 一般には、フリードリッヒ・リストを先駆とするドイツ歴史学派がその起源とみなされている。 (ja)
- La storia economica studia e analizza i fenomeni economici passati e presenti, inserendoli nel loro contesto sociale, politico e culturale. Tra i temi più indagati vi sono: origini e cause dello sviluppo economico, con particolare attenzione alla rivoluzione industriale e alla nascita del sistema capitalistico; l'andamento dei redditi, le condizioni di vita e le disuguaglianze; lo sviluppo regionale, l'integrazione dei mercati e la globalizzazione; le interazioni tra fattori culturali, politici, tecnici ed economici; la moneta, il credito e i mercati finanziari. (it)
- Historia gospodarcza – dziedzina historii zajmująca się rozwojem i przejawami życia gospodarczego w przeszłości. W pracach historyków gospodarczych stosowane są metody statystyczne, nawiązuje się też często do nauk takich jak: antropologia, historia kultury materialnej, historia społeczna, demografia historyczna. (pl)
- Economische geschiedenis is de vakwetenschap die de ontwikkeling bestudeert en beschrijft van de menselijke bestaansmiddelen door de eeuwen heen. Meer specifiek bestudeert deze discipline de economieën (economische verschijnselen) van het verleden. Het vakgebied van de economische geschiedenis maakt gebruik van historische en statistische methoden. Ook past het de economische theorie toe op historische gebeurtenissen en instituties. Het vakgebied heeft daarmee een interdisciplinair karakter. Het omvat verder deelgebieden als bedrijfsgeschiedenis en en is verwant met de geschiedenis van het economisch denken. Het vakgebied overlapt met deelgebieden van de sociale geschiedenis, zoals demografische geschiedenis en . Kwantitatieve of econometrische economische geschiedenis staat ook bekend als cliometrie. (nl)
- A história da economia é o ramo da história que estuda os fenómenos económicos no passado, e também o ramo da economia que estuda os factos do passado à luz da análise económica. Dado que as ciências sociais não são suscetíveis à experimentação em laboratório, as situações passadas e os dados recolhidos sobre elas podem servir para elaboração de hipóteses verificáveis. A análise da história económica é feita usando uma combinação de métodos de história, métodos estatísticos e pela aplicação da teoria económica às situações históricas.Inclui a história da administração, história das finanças e sobrepõe-se com áreas da história social tais como a e a história do trabalho.A história económica quantitativa (econométrica) também é referida como cliometria. A história económica quantitativa teve uma maior importância nas décadas de 60 e 70. Mais recentemente tem tido pouca expressão nos departamentos de história, e também tem sido negligenciada nos departamentos de economia. (pt)
- Ekonomisk historia är en vetenskap som studerar ekonomiska fenomen under olika historiska epoker. Ytterst kan det sägas handla om hur olika människor under skilda tider tillgodosett sina egna och samhällets grundläggande försörjningsbehov. Ekonomisk historia har också beskrivits som studiet av hur den stora massan människors levnadsförhållanden såg ut, till skillnad från ämnet historia som ofta fokuserar på krig och politik. En skillnad gentemot nationalekonomi är att ekonomisk historia nyttjar betydligt större mängder empirisk data. (sv)
- Экономическая история — раздел науки, в рамках которого изучаются явления и процессы, связанные с эволюционным развитием и взаимодействием хозяйственной деятельности человека. Экономическая история занимает пограничное, промежуточное положение между исторической и экономической науками, является одной из т. н. смежных наук и учебных дисциплин. Имеется несколько терминов-синонимов, которыми также можно обозначать экономическую историю — например, «история экономики», «история хозяйственного быта» (этот термин использовался российскими экономистами[кем?] до революции 1917 г.), «история народного хозяйства» (такое название использовалось во времена СССР). (ru)
- 经济史，经济领域的发展历史，是社會科學的核心，经济状态的变迁史，其研究範圍為亚当·斯密的《國民財富的性質和原因的研究》。經濟史在19世紀從歷史學分離開來成為一門獨立學科，經濟史是研究一定的時期經濟運行狀況、機制及其效果的學科。 (zh)
- Економі́чна істо́рія — наука, що досліджує еволюцію господарського буття та економічної діяльності людства з найдавніших часів до сьогодення, вивчає закономірності історичного розвитку економічних систем країн світу з урахуванням різних критеріїв періодизації світогосподарського розвитку. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- التاريخ الاقتصادي هو دراسة الاقتصاد أو الظواهر الاقتصادية في الماضي. ويجري التحليل في التاريخ الاقتصادي باستخدام مجموعة من الأساليب التاريخية والأساليب الإحصائية وتطبيق النظرية الاقتصادية على الحالات التاريخية. ويشمل الموضوع التاريخ المالي والتجاري والتداخل مع مجالات التاريخ الاجتماعي مثل التاريخ الديموغرافي وتاريخ العمل - الكمي - في هذه الحالة، الاقتصاد القياسي - دراسة التاريخ الاقتصادي والمعروف أيضا باسم كليوميتريكس. (ar)
- Hospodářské dějiny jsou historická vědní disciplína, která se zabývá tendencemi, faktory, vztahy a souvislostmi hospodářského vývoje společnosti z hlediska makroekonomického i mikroekonomického. Výsledky studií hospodářských dějin slouží k širším interpretacím společenského vývoje. Hospodářské dějiny tak zahrnují velmi široké spektrum témat a problémů, při jejichž zpracování často úzce spolupracují se sociálními dějinami, a dalšími. (cs)
- Οικονομική ιστορία είναι η μελέτη της εξέλιξης των οικονομικών φαινομένων από ιστορική προοπτική. Η ανάλυση στην οικονομική ιστορία γίνεται χρησιμοποιώντας συνδυασμό της , των στατιστικών μεθόδων και της εφαρμογής της οικονομικής θεωρίας σε ιστορικές καταστάσεις. Το αντικείμενο περιλαμβάνει τομείς, όπως: η ιστορία της βιομηχανίας, η νομισματική ιστορία και μπορεί να παρουσιάζει επικάλυψη με τομείς, όπως: η , η δημογραφία και η δημογραφική ιστορία. (el)
- L’histoire économique est une discipline de la recherche historique ayant pour objet l’étude des économies ou des phénomènes économiques du passé et leur évolution dans le temps. Il ne faut pas la confondre avec l’histoire des concepts, doctrines et théories économiques, car elle est à prendre dans le sens de l’histoire économique des êtres humains. L’histoire économique combine à la fois des méthodes de recherche propres à l’historien et d’autres purement économiques, comme les statistiques. (fr)
- Sejarah ekonomi adalah ilmu yang mempelajari tentang cara fenomena ekonomi berubah dilihat dari sudut pandang historisnya. Analisis dalam sejarah ekonomi dilakukan menggunakan gabungan metode sejarah, dan teori ekonomi terapan sampai peristiwa bersejarah. Topik ini meliputi , sejarah keuangan dan mencakup bidang sejarah sosial seperti dan . Sejarah ekonomi kuantitatif juga disebut sebagai . (in)
- 경제사(經濟史)는 경제의 변화 과정을 연구하는 학문이다. 경제사의 연구에는 역사적인 접근 방법과 통계학적인 접근 방법, 그리고 당대 역사적 상황에 기반한 경제 이론이 사용된다. 연관 학문으로 , 사회사, 등이 있다. 특히 수량적인 변화에 집중하여 연구하는 경제사는 ‘수량경제사’라 한다. (ko)
- 経済史（けいざいし、英: economic history）は、経済史学とも呼ばれ、通時的に経済現象を考察する経済学の分野であり、経済現象の解明に重点を置く形で歴史分析を行うものである。 大学では主に経済学科、史学科等で研究されている。 一般には、フリードリッヒ・リストを先駆とするドイツ歴史学派がその起源とみなされている。 (ja)
- La storia economica studia e analizza i fenomeni economici passati e presenti, inserendoli nel loro contesto sociale, politico e culturale. Tra i temi più indagati vi sono: origini e cause dello sviluppo economico, con particolare attenzione alla rivoluzione industriale e alla nascita del sistema capitalistico; l'andamento dei redditi, le condizioni di vita e le disuguaglianze; lo sviluppo regionale, l'integrazione dei mercati e la globalizzazione; le interazioni tra fattori culturali, politici, tecnici ed economici; la moneta, il credito e i mercati finanziari. (it)
- Historia gospodarcza – dziedzina historii zajmująca się rozwojem i przejawami życia gospodarczego w przeszłości. W pracach historyków gospodarczych stosowane są metody statystyczne, nawiązuje się też często do nauk takich jak: antropologia, historia kultury materialnej, historia społeczna, demografia historyczna. (pl)
- Ekonomisk historia är en vetenskap som studerar ekonomiska fenomen under olika historiska epoker. Ytterst kan det sägas handla om hur olika människor under skilda tider tillgodosett sina egna och samhällets grundläggande försörjningsbehov. Ekonomisk historia har också beskrivits som studiet av hur den stora massan människors levnadsförhållanden såg ut, till skillnad från ämnet historia som ofta fokuserar på krig och politik. En skillnad gentemot nationalekonomi är att ekonomisk historia nyttjar betydligt större mängder empirisk data. (sv)
- 经济史，经济领域的发展历史，是社會科學的核心，经济状态的变迁史，其研究範圍為亚当·斯密的《國民財富的性質和原因的研究》。經濟史在19世紀從歷史學分離開來成為一門獨立學科，經濟史是研究一定的時期經濟運行狀況、機制及其效果的學科。 (zh)
- Економі́чна істо́рія — наука, що досліджує еволюцію господарського буття та економічної діяльності людства з найдавніших часів до сьогодення, вивчає закономірності історичного розвитку економічних систем країн світу з урахуванням різних критеріїв періодизації світогосподарського розвитку. (uk)
- La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i així es parla de la història econòmica de Catalunya, per exemple. La disciplina està molt lligada a la història social, ja que el sistema econòmic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una època sol veure's reflectida en la seva economia. Per efectuar aquest estudi, la història econòmica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i se centra en la investigació sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions. (ca)
- Economic history is the academic learning of economies or economic events of the past. Research is conducted using a combination of historical methods, statistical methods and the application of economic theory to historical situations and institutions. The field can encompass a wide variety of topics, including equality, finance, technology, labour, and business. It emphasizes historicizing the economy itself, analyzing it as a dynamic force and attempting to provide insights into the way it is structured and conceived. (en)
- Die Wirtschaftsgeschichte ist eine Brückendisziplin zwischen den Wirtschaftswissenschaften und der Geschichtswissenschaft. Je nach Betrachtungsweise können die Volks- und Betriebswirtschaftslehre sowie die Geschichtswissenschaft der Wirtschaftsgeschichte als Hilfswissenschaften dienen. Oder aber die Wirtschaftsgeschichte wird zur Hilfswissenschaft der erstgenannten Fächer, beispielsweise zur Untersuchung der epochenübergreifenden Gültigkeit von Theorien. Die Wirtschaftsgeschichte untersucht die Entwicklung, die Organisation und die Handlungslogiken von bzw. in Volkswirtschaften, Branchen, Unternehmen, Akteuren und Akteursgruppen in historischer Perspektive. (de)
- La historia económica es la rama de la historiografía que estudia la economía del pasado, así como la rama de la economía que estudia los hechos y estructuras económicas del pasado. No debe confundirse la historia económica con la historia del pensamiento económico disciplina que estudia la historia de las escuelas de pensamiento económico. La historia económica se preocupa por describir la evolución de los sistemas económicos que han servido a la especie humana para asegurar su supervivencia y multiplicar su población. Dado que las ciencias sociales no son susceptibles de experimentarse en un laboratorio, situaciones pasadas y los datos recogidos sobre estas deben servir a la hora de elaborar hipótesis falsables. (es)
- Economische geschiedenis is de vakwetenschap die de ontwikkeling bestudeert en beschrijft van de menselijke bestaansmiddelen door de eeuwen heen. Meer specifiek bestudeert deze discipline de economieën (economische verschijnselen) van het verleden. Het vakgebied van de economische geschiedenis maakt gebruik van historische en statistische methoden. Ook past het de economische theorie toe op historische gebeurtenissen en instituties. Het vakgebied heeft daarmee een interdisciplinair karakter. Het omvat verder deelgebieden als bedrijfsgeschiedenis en en is verwant met de geschiedenis van het economisch denken. (nl)
- A história da economia é o ramo da história que estuda os fenómenos económicos no passado, e também o ramo da economia que estuda os factos do passado à luz da análise económica. Dado que as ciências sociais não são suscetíveis à experimentação em laboratório, as situações passadas e os dados recolhidos sobre elas podem servir para elaboração de hipóteses verificáveis. (pt)
- Экономическая история — раздел науки, в рамках которого изучаются явления и процессы, связанные с эволюционным развитием и взаимодействием хозяйственной деятельности человека. Экономическая история занимает пограничное, промежуточное положение между исторической и экономической науками, является одной из т. н. смежных наук и учебных дисциплин. (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
