| dbo:abstract
|
- Els statares eren obrers agrícoles suecs, sotmesos a un estat particular de servitud. Aquesta figura va sorgir a mitjans del segle xviii i consistia en obrers que calia pagar en espècie, normalment amb la manutenció i l'habitatge, que solia ser de qualitat mediocre. Només tenien el dret de deixar la feina durant la darrera setmana d'octubre. El sistema va tenir el moment de màxima expansió a finals del segle XIX; d'aleshores ençà, va començar a esdevenir obsolet, sobretot amb la mecanització del camp. L'estatut dels statares fou abolit l'octubre del 1945, quan es va acordar entre l'associació sueca de treballadors agrícoles i la patronal agrícola i forestal. Les condicions de vida dels statares eren molt dures i van ser descrites per diversos escriptors sorgits d'aquest medi, com Ivar Lo-Johansson, i Moa Martinson. (ca)
- Les Statares étaient des ouvriers agricoles suédois soumis à un statut particulier, proche du servage. Né au milieu du XVIIIe siècle, ce système consistait à payer les ouvriers en nature (le gîte et le couvert, souvent de médiocre qualité). Ces derniers n'avaient le droit de quitter leur emploi qu'au cours de la dernière semaine d'octobre. Le système atteignit son apogée à la fin du XIXe siècle, puis fut progressivement rendu obsolète par la mécanisation. Le statut de statare fut aboli en octobre 1945, date à laquelle un accord fut conclu entre l'association suédoise des travailleurs paysans et les patrons des exploitations paysannes et forestières. Leurs conditions de vie étaient très dures, et furent décrites par plusieurs écrivains suédois issus de ce milieu, comme Ivar Lo-Johansson ou Moa Martinson. (fr)
- Statare were contract-workers in Swedish agriculture who, contrary to other farmhands, were expected to be married, were provided with a simple dwelling for their family, and instead of eating at the servants' table were paid in kind with foodstuff. They were, similarly to most other farmworkers, contracted on an annual basis. The family members' willingness to work, at some places unpaid, was taken for granted. This system became increasingly common during the 19th century, attracted much public critique in the 20th century, and was abolished from November 1, 1945 through a collective bargaining agreement. These agricultural laborers were generally viewed as being on the lowest rungs of Swedish society, worse off than crofters. Their lives were described by prominent Swedish novelists and writers such as Ivar Lo-Johansson, Jan Fridegård and Moa Martinson, making a considerable impact on the public debate in the decades following common suffrage. Their lives are also described by Swedish American novelist Helen Lundström Erwin in her novel Sour Milk in Sheep's Wool, published 2021. The system was promoted by agrarian reforms resulting in enlarged fields and by expanding markets for grain, meat and dairy. It occurred almost exclusively on farms greater than 60 hectares (150 acres), mainly in regions of central and southern Sweden where families from the landed nobility were dominant land owners. On many manors the statare system replaced manorial tenant farming. It reached its maximum extent in the decades around year 1900. Thereafter the system gradually declined until it was formally abolished in 1945. (en)
- En statare var förr i Sverige en lantarbetare, som fick en stor del av sin lön (stat) in natura av en husbonde (jordägare). Statare anställdes i regel enligt legostadgan på ettåriga kontrakt. Under den sista veckan i oktober, den så kallade slankveckan, var det möjligt för statare att flytta och söka anställning vid andra gods. Det var vanligt att statarfamiljer flyttade ofta. Statare förekom huvudsakligen på större gårdar i Götaland och delar av Svealand; systemet slog aldrig igenom i Norrland. Mekaniseringen av jordbruket ledde till att antalet anställda, så även statare, gradvis minskade efter en topp som i statarnas fall inföll under andra hälften av 1800-talet. Förhållandena för statarna var ofta otillfredsställande, vilket ledde till debatt och att systemet slutligen avskaffades 1945. (sv)
- Os statare eram trabalhadores agrícolas, na Suécia dos séculos XVIII, XIX e XX, sujeitos a um regime com raízes na Idade Média, caraterizado por uma sujeição patriarcal ao patrão e uma remuneração em forma de "casa, alimentação e roupa", no latifúndio em que viviam e trabalhavam. Tinham um contrato anual, só podendo mudar de patrão no fim desse contrato. Em vez de receber um salário, eram remunerados através de habitação (em casas especiais), comida (como leite e cereais) e roupas.Toda a família trabalhava nas atividades agrícolas, vivendo em condições de pobreza e dependência económica, com muito poucos direitos laborais face aos patrões.O sistema foi abolido em 1945, como resultado da agitação e da opinião criada pelo escritor sueco Ivar Lo-Johansson (ele próprio de origem statare), e ainda de Moa Martinson e Jan Fridegård. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Els statares eren obrers agrícoles suecs, sotmesos a un estat particular de servitud. Aquesta figura va sorgir a mitjans del segle xviii i consistia en obrers que calia pagar en espècie, normalment amb la manutenció i l'habitatge, que solia ser de qualitat mediocre. Només tenien el dret de deixar la feina durant la darrera setmana d'octubre. El sistema va tenir el moment de màxima expansió a finals del segle XIX; d'aleshores ençà, va començar a esdevenir obsolet, sobretot amb la mecanització del camp. L'estatut dels statares fou abolit l'octubre del 1945, quan es va acordar entre l'associació sueca de treballadors agrícoles i la patronal agrícola i forestal. (ca)
- Les Statares étaient des ouvriers agricoles suédois soumis à un statut particulier, proche du servage. Né au milieu du XVIIIe siècle, ce système consistait à payer les ouvriers en nature (le gîte et le couvert, souvent de médiocre qualité). Ces derniers n'avaient le droit de quitter leur emploi qu'au cours de la dernière semaine d'octobre. Le système atteignit son apogée à la fin du XIXe siècle, puis fut progressivement rendu obsolète par la mécanisation. Le statut de statare fut aboli en octobre 1945, date à laquelle un accord fut conclu entre l'association suédoise des travailleurs paysans et les patrons des exploitations paysannes et forestières. (fr)
- Statare were contract-workers in Swedish agriculture who, contrary to other farmhands, were expected to be married, were provided with a simple dwelling for their family, and instead of eating at the servants' table were paid in kind with foodstuff. They were, similarly to most other farmworkers, contracted on an annual basis. The family members' willingness to work, at some places unpaid, was taken for granted. This system became increasingly common during the 19th century, attracted much public critique in the 20th century, and was abolished from November 1, 1945 through a collective bargaining agreement. (en)
- Os statare eram trabalhadores agrícolas, na Suécia dos séculos XVIII, XIX e XX, sujeitos a um regime com raízes na Idade Média, caraterizado por uma sujeição patriarcal ao patrão e uma remuneração em forma de "casa, alimentação e roupa", no latifúndio em que viviam e trabalhavam. (pt)
- En statare var förr i Sverige en lantarbetare, som fick en stor del av sin lön (stat) in natura av en husbonde (jordägare). Statare anställdes i regel enligt legostadgan på ettåriga kontrakt. Under den sista veckan i oktober, den så kallade slankveckan, var det möjligt för statare att flytta och söka anställning vid andra gods. Det var vanligt att statarfamiljer flyttade ofta. Statare förekom huvudsakligen på större gårdar i Götaland och delar av Svealand; systemet slog aldrig igenom i Norrland. Mekaniseringen av jordbruket ledde till att antalet anställda, så även statare, gradvis minskade efter en topp som i statarnas fall inföll under andra hälften av 1800-talet. Förhållandena för statarna var ofta otillfredsställande, vilket ledde till debatt och att systemet slutligen avskaffades 1945 (sv)
|
