| dbo:abstract
|
- Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilitzats pels primitius pobles germànics, abans que adoptessin el calendari julià en la baixa Edat Mitjana. Els pobles germànics tenien les seves pròpies designacions per als mesos les quals variaven segons la regió i el dialecte, aquestes denominacions van ser posteriorment reemplaçades per adaptacions locals dels noms dels mesos romans. Els registres existents dels noms dels mesos en anglès antic i alemany antic es remunten als segles vuitè i novè, respectivament. Els registres més antics dels noms dels mesos en nòrdic antic es remunten al segle tretze. Igual que la majoria dels calendaris premoderns, l'associació utilitzada en la cultura germànica primitiva possiblement va ser lunisolar. El calendari rúnic desenvolupat en la és luni-solar, fixant el començament de l'any amb la primera lluna plena després del solstici d'hivern. Els noms dels mesos no coincideixen, per la qual cosa no és possible postular noms d'una etapa en , excepte possiblement el nom del mes de la primavera i el de l'hivern, i . Els noms de les estacions són també Germànic comú, *sumaraz, *harbistoz, *wentrus, i així *wēr- "primavera". Les denominacions en germànic comú de "dia", "mes" i "any" eren *, *mēnō-þ- "Lluna" i *jǣrom. Els dos últims provenen d'arrels *em(n)ses-, *iero- mentre que *dagaz és una innovació germànica d'una arrel que significa "que es troba calenta, que crema". Tàcit en la seva obra (cap. 11) dona algunes dades sobre com els pobles germànics del segle I identificaven als dies. En contrast amb l'ús romà, ells consideraven que el dia començava amb la posta de sol, un sistema que en l'Edat Mitjana va ser conegut sota el nom de "". Aquest mateix sistema era utilitzat pels segons es descriu en les Guerres gal·les de Cèsar. "S'ajuntaven, excepte en cas d'una emergència imprevista, en certs dies fixos, amb la lluna nova o la lluna plena; ja que ells consideraven a aquests els dies més auspiciosos per realitzar transaccions comercials. En lloc de guiar-se pels dies com nosaltres, ells es referien a les nits, d'aquesta manera ells fixaven tant els seus compromisos ordinaris com també els legals. Ells consideren a la nit com l'origen del dia." D'altra banda el concepte de setmana, va ser adoptat pels romans, cap al segle i, els diferents van adoptar el sistema grecoromà de nomenar als dies de la setmana segons els , inserint calcs semàntics per als noms dels planetes, substituent els noms dels déus germànics en un procés denominat . (ca)
- Die altskandinavischen Kalender sind diejenigen Kalender, die in der Wikingerzeit (800–1050 n. Chr.) bis zur Einführung des gregorianischen Kalenders in Gebrauch waren. In Skandinavien waren vor Einführung des Christentums mehrere Kalender nebeneinander in Gebrauch: der Lunisolarkalender, das solare Wochenjahr mit Quartalseinteilung, das solare Wochenjahr mit verschobener Quartalseinteilung und der julianische Kalender. Zum Lunisolarkalender und den Wochenkalendern mit den verschiedenen Quartalseinteilungen gab es noch örtliche Varianten. (de)
- The early Germanic calendars were the regional calendars used among the early Germanic peoples before they adopted the Julian calendar in the Early Middle Ages. The calendars were an element of early Germanic culture. The Germanic peoples had names for the months that varied by region and dialect, but they were later replaced with local adaptations of the Julian month names. Records of Old English and Old High German month names date to the 8th and 9th centuries, respectively. Old Norse month names are attested from the 13th century. As with most pre-modern calendars, the reckoning used in early Germanic culture was likely lunisolar. As an example, the Runic calendar developed in medieval Sweden was lunisolar, fixing the beginning of the year at the first full moon after winter solstice. (en)
- Los calendarios germánicos eran los calendarios regionales utilizados por los primitivos pueblos germánicos, antes de que adoptaran el calendario juliano en la baja Edad Media. Los pueblos germánicos tenían sus propias designaciones para los meses las cuales variaban según la región y el dialecto, estas denominaciones fueron posteriormente reemplazadas por adaptaciones locales de los nombres de los meses romanos. Los registros existentes de los nombres de los meses en inglés antiguo y alemán antiguo se remontan a los siglos octavo y noveno, respectivamente. Los registros más antiguos de los nombres de los meses en Nórdico antiguo se remontan al siglo trece. Al igual que la mayoría de los calendarios premodernos, la asociación utilizada en la cultura germánica primitiva posiblemente fue lunisolar. El calendario rúnico desarrollado en la es luni-solar, fijando el comienzo del año con la primera luna llena luego del solsticio de invierno. Los nombres de los meses no coinciden, por lo que no es posible postular nombres de una etapa en Germánico común, excepto posiblemente el nombre del mes de la primavera y el del invierno, *austr- y *jehul-. Los nombres de las estaciones son también Germánico común, *sumaraz, *harbistoz, *wentrus, y tal vez *wēr- "primavera". Ls denominaciones en Germánico común de "día", "mes" y "año" eran *dagaz, *mēnō-þ- "Luna" y *jǣrom. Los dos últimos provienen de raíces protoindoeuropeas *me(n)ses-, *iero- mientras que *dagaz es una innovación germánica de una raíz que significa "que se encuentra caliente, que quema". Tácito en su obra Germania (cap. 11) da algunos datos sobre como los pueblos germánicos del siglo I identificaban a los días. En contraste con el uso romano, ellos consideraban que el día comenzaba con la puesta de sol, un sistema que en la Edad Media fue conocido bajo el nombre de "asociación florentina". Este mismo sistema era utilizado por los Galos según se describe en las Guerras galas de César. "Se juntaban, excepto en caso de una emergencia imprevista, en ciertos días fijos, con la luna nueva o la luna llena; ya que ellos consideraban a estos los días más auspiciosos para realizar transacciones comerciales. En lugar de guiarse por los días como nosotros, ellos se referían a las noches, de esta manera ellos fijaban tanto sus compromisos ordinarios como también los legales. Ellos consideran a la noche como el origen del día." Por otra parte el concepto de semana, fue adoptado por los romanos, hacia el siglo I, los distintos idiomas germánicos adoptaron el sistema grecorromano de nombrar a los días de la semana según los planetas clásicos, insertando calcos semánticos para los nombres de los planetas, substituyendo los nombres de los dioses germánicos en un proceso denominado . (es)
- Kalender Jermanik adalah kalender wilayah yang awalnya digunakan oleh orang Jermanik, sebelum mengadopsi kalender Julian pada Awal Abad Pertengahan. (in)
- Gammalnordiska kalendern var den kalender som användes av nordbor innan den julianska kalendern togs i bruk. Den julianska kalendern började användas redan på medeltiden, men bland allmogen behölls de gamla månadsnamnen fram till 1800-talet. Den gammalnordiska kalendern hade ett sommarhalvår från Tiburtiusdagen den 14 april och ett vinterhalvår från Calixtusdagen den 14 oktober. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Die altskandinavischen Kalender sind diejenigen Kalender, die in der Wikingerzeit (800–1050 n. Chr.) bis zur Einführung des gregorianischen Kalenders in Gebrauch waren. In Skandinavien waren vor Einführung des Christentums mehrere Kalender nebeneinander in Gebrauch: der Lunisolarkalender, das solare Wochenjahr mit Quartalseinteilung, das solare Wochenjahr mit verschobener Quartalseinteilung und der julianische Kalender. Zum Lunisolarkalender und den Wochenkalendern mit den verschiedenen Quartalseinteilungen gab es noch örtliche Varianten. (de)
- Kalender Jermanik adalah kalender wilayah yang awalnya digunakan oleh orang Jermanik, sebelum mengadopsi kalender Julian pada Awal Abad Pertengahan. (in)
- Gammalnordiska kalendern var den kalender som användes av nordbor innan den julianska kalendern togs i bruk. Den julianska kalendern började användas redan på medeltiden, men bland allmogen behölls de gamla månadsnamnen fram till 1800-talet. Den gammalnordiska kalendern hade ett sommarhalvår från Tiburtiusdagen den 14 april och ett vinterhalvår från Calixtusdagen den 14 oktober. (sv)
- Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilitzats pels primitius pobles germànics, abans que adoptessin el calendari julià en la baixa Edat Mitjana. Els pobles germànics tenien les seves pròpies designacions per als mesos les quals variaven segons la regió i el dialecte, aquestes denominacions van ser posteriorment reemplaçades per adaptacions locals dels noms dels mesos romans. Els registres existents dels noms dels mesos en anglès antic i alemany antic es remunten als segles vuitè i novè, respectivament. Els registres més antics dels noms dels mesos en nòrdic antic es remunten al segle tretze. Igual que la majoria dels calendaris premoderns, l'associació utilitzada en la cultura germànica primitiva possiblement va ser lunisolar. El calendari rúnic desenvolupat en la és l (ca)
- The early Germanic calendars were the regional calendars used among the early Germanic peoples before they adopted the Julian calendar in the Early Middle Ages. The calendars were an element of early Germanic culture. (en)
- Los calendarios germánicos eran los calendarios regionales utilizados por los primitivos pueblos germánicos, antes de que adoptaran el calendario juliano en la baja Edad Media. Los pueblos germánicos tenían sus propias designaciones para los meses las cuales variaban según la región y el dialecto, estas denominaciones fueron posteriormente reemplazadas por adaptaciones locales de los nombres de los meses romanos. Los registros existentes de los nombres de los meses en inglés antiguo y alemán antiguo se remontan a los siglos octavo y noveno, respectivamente. Los registros más antiguos de los nombres de los meses en Nórdico antiguo se remontan al siglo trece. Al igual que la mayoría de los calendarios premodernos, la asociación utilizada en la cultura germánica primitiva posiblemente fue lun (es)
|
