| dbo:abstract
|
- La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica. Els judicis sintètics de Kant són contingents, és a dir, les afirmacions que es fan sobre el real referits als sentits podrien variar si fossin unes altres les condicions de l'experiència, per exemple la frase «El jersei és blau» al·ludeix a un fet contingent, ja que la persona pot portar l'endemà un altre jersei o tenyir el primer. Per a l'escolàstica medieval, la natura és contingent i igualment l'ésser humà, perquè Déu podria no haver-los creat, mentre que la divinitat per definició és necessària. Per contra el cientifisme mecanicista nega la contingència de les lleis físiques, sotmeses a criteris objectius, per contraposició als actes humans. (ca)
- الإمكان في الفلسفة والمنطق هو الحالةُ التي لا تكون القضيّةُ فيها صحيحةً دائماً وتحت أيّ ظرف (طوطولوجيا)، ولا تكون كذلك خاطئةً دائماً وتحت أيّ ظرف (تناقض). أي أنّ القضيّة المُمكنة لا تكون صحيحةً بالضرورة ولا خاطئةً بالضرورة. (ar)
- Kontingence (z latinského contingit, stává se, přihodilo se) je nahodilost, vlastnost jevů, vztahů a věcí, které mohou, ale nemusejí být, a v důsledku toho také vznikají, mění se a zanikají. Takovým skutečnostem říkáme kontingentní. Opakem kontingence je na jedné straně nutnost, na druhé nemožnost. Protože o nutných (a nemožných) skutečnostech lze vyslovovat silnější tvrzení a soudy, je cílem každé vědy hledat v obecně kontingentní skutečnosti vztahy nutné, případně nemožné. Ovšem i kontingentní skutečnosti lze vědecky zkoumat a na základě velkého množství zkušeností tyto zkušenosti zpracovávat stochastickými metodami. Tak například rozhodování jednoho voliče nebo zákazníka je obecně kontingentní a nedá se předpovídat. Pro hromadné rozhodování mnoha voličů nebo spotřebitelů se však dají stanovit určité pravděpodobnosti, ovšem jen s jistou neurčitostí a chybou. Tak dnes postupuje i mnoho věd, které zkoumají hromadné jevy. V matematické logice má pojem kontingence obdobný význam: Jako kontingentní definujeme takovou formuli, která je v alespoň jedné interpretaci pravdivá a v alespoň jedné interpretaci nepravdivá. Jinými slovy je kontingentní taková formule, které není ekvivalentní s kontradikcí ani tautologií. (cs)
- La kontingenco en filozofio estas karakterizo atribuata al esenco kies ekzisto estas taksata , sed samtempe ne-neebla: ĝia alestiĝo nek povas esti pruvata unufojon pou ĉiam, sed nek negata definitive. (eo)
- In philosophy and logic, contingency is the status of propositions that are neither true under every possible valuation (i.e. tautologies) nor false under every possible valuation (i.e. contradictions). A contingent proposition is neither necessarily true nor necessarily false. (en)
- En lógica, la contingencia es el modo de ser o característica de algo en cuanto a que puede ser o no ser, dependiendo del caso (algo que no es necesario, pero sí es posible). En general la contingencia se predica de los estados de cosas, los hechos, los eventos o las proposiciones. Existe un debate sobre si es aceptable hablar de entidades contingentes (o entidades necesarias o imposibles), conocido como el debate en torno a las modalidades de dicto (de la palabra) y de res (de la cosa). La relación entre necesidad, posibilidad y contingencia es fácil de malentender. Todo lo que es contingente es posible, pero no todo lo que es posible es contingente, pues aquello que es necesario también es posible, pero no es contingente. Por otra parte, no todo lo que no es necesario es contingente, pues lo que es imposible no es ni necesario ni contingente. Si tiramos una moneda al aire y sale cara este suceso azaroso es contingente. Necesario es por ejemplo que el triángulo tenga tres lados. En lógica modal, se dice que una fórmula es contingente cuando es verdadera en al menos un mundo posible y falsa en otro. En el ámbito del transporte, el término está asociado al número de licencias que se pueden conceder para la realización de actividades de transporte. (es)
- Das Nomen Kontingenz mit dem Adjektiv kontingent (altgriechisch ἐνδεχόμενα endechómena „etwas, was möglich ist“; mittellateinisch contingentia „Möglichkeit, Zufall“) ist ein philosophischer Terminus, der unter anderem in der Modallogik und Ontologie gebraucht wird. Im modallogischen Sinn ist eine Proposition kontingent, wenn sie weder notwendig noch unmöglich ist. Im ontologischen Sinn bezeichnet „Kontingenz“ den Status von Entitäten, deren Existenz oder Nicht-Existenz weder notwendig noch unmöglich ist. Daran anknüpfend beziehen sich Redeweisen wie „kontingentes Sein“, auch etwa im Kontext der Religionsphilosophie und Fundamentalphilosophie, auf eine Abhängigkeit von Vorursachen dafür, dass eine Sache bzw. ein Sachverhalt überhaupt ist und so ist, wie diese bzw. dieser ist. (de)
- Filosofian, kontingentzia izan daitekeen eta izan ez daitezkeen proposizioak dira, guztiz egiazkoak edo faltsuak ez direnak. Hedaduraz, kontingentzia etorkizunean izan daitezkeen (edo izan ez daitekzeen) gertaerei ere aplikatzen zaie; orduan, gertaera kontingenteak direla esaten da. (eu)
- Dans la philosophie et la logique, la contingence est le statut des propositions qui ne sont ni toujours vraies, indépendamment de toute valeur de vérité (c'est-à-dire tautologiques), ni toujours fausses (c'est-à-dire contradictoires). Une proposition contingente n'est donc ni nécessairement vraie, ni nécessairement fausse. De manière générale, la contingence est la possibilité qu'une chose arrive ou n'arrive pas. Par exemple, le Système solaire existe, mais il aurait pu en être autrement. La faune et la flore sont apparues sur la Terre, mais elles auraient pu ne jamais apparaître si les conditions globales avaient été un peu différentes. Selon la définition de Leibniz : « Est contingent tout ce dont le contraire est possible », c'est-à-dire tout ce qui pourrait ou aurait pu ne pas être. « La contingence implique l’admission d'une cause indéterminée, n’expliquant pas plus un effet qu’un autre, ne fournissant aucune solution déterminée du problème. » En logique modale, la contingence est la négation de la nécessité. Une proposition est contingente si elle n'est pas nécessaire (elle pourrait être fausse). (fr)
- La contingenza in filosofia è la caratteristica attribuita all'ente la cui esistenza è ritenuta non necessaria, ma nello stesso tempo non impossibile: la sua realtà non può essere dimostrata una volta per tutte, ma neppure negata definitivamente. (it)
- ( 다른 뜻에 대해서는 우연 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 우연(偶然, contingency)은 필연성의 결여를 의미하며, 마치 원인 없이 멋대로 일어나는 것처럼 보이는 현상이나 무원인(無原因)은 아니다. 필연성과 우연성을 분리시키면 불가지론(不可知論)이나 숙명론에 빠진다. 필연성을 우연성과 구별하는 것은 구체적인 상황이다. 어떤 당면한 문제에 관하여 본질적으로 중요하다고 생각되는 것은 우연이라고 부른다. 따라서 우연이라 할 현상을 다시 분석하면, 거기에서도 또한 필연과 우연을 볼 수 있다. 필연과 우연이란 상대적인 구별이며, 무엇을 당장의 주요한 문제로 삼느냐에 따라 구별된다. 필연성은 항상 우연성을 수반하고 있다. 가령, 인간이 죽는다는 현상은 필연이지만 A가 언제 어느 곳에서 사고(事故)로 죽는 것은 우연이다. 즉 필연이 우연을 통해서 나타나는 것이다. 또한 A가 그 장소에, 그 시간에 다른 원인으로 가지 않았더라면 그러한 우연은 일어나지 않는다. 우연은 온갖 필연의 매듭에서 생겨나며, 그것은 객관적인 것이지만 내적이며 본질적인 것은 아니다. 우연이 특히 문제가 되는 것은 대량으로 일어나는 현상의 경우이다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- 偶然（ぐうぜん、英語: contingency）とは、必然性の欠如を意味し、事前には予期しえないあるいは起こらないこともありえた出来事のことである。 副詞的用法では「たまたま」と同義。ある程度確実である見込みは蓋然と呼ぶ。対語は必然。また、偶然ないし偶然性は可能性の下位語に該当する。 (ja)
- Contingentie (Latijn: contingentia, mogelijkheid, toeval) is een hoedanigheid van entiteit die niet noodzakelijk is of en die kwaliteit die niet noodzakelijk inherent is aan de entiteit die deze kwalificeert. Het is het tegengestelde van noodzakelijkheid. Zo is bijvoorbeeld de bewering Alle echtgenoten zijn getrouwd noodzakelijk waar, maar Alle T-Fords zijn zwart niet, zodat deze propositie contingent is. Contingent kan dus waar zijn, maar niet noodzakelijk. Het contingentiebeginsel zoals geformuleerd door Thomas van Aquino stelt dat elk objectief ervaarbaar ding (plant, dier, mens) iets toevalligs heeft, dat evengoed anders had kunnen zijn. Het heeft eigenschappen die daaraan toevallig toekomen (toevallen). In de Hindoeïstische filosofie geldt het principe van samānādhikaranam, dat letterlijk als coïncidentie (samenval) kan begrepen worden en ervan uitgaat dat elk object of subject als entiteit op een kruisingsvlak van universele eigenschappen ligt. De ontwikkeling van de twintigste-eeuwse filosofie toont een tendens tot het steeds sterker benadrukken van deze contingentie van entiteiten. Het existentialisme wijst zelfs op een vermeende contingentie van heel het bestaan, het zijn zou bepaald zijn door louter toeval. De Amerikaanse postmodernistische en pragmatische filosoof Richard Rorty voert deze tendens tot de uiterste consequentie door in zijn filosofie: volgens hem zou de filosofie zich überhaupt niet langer moeten bekommeren om de vraag of iets een universele waarheid is of contingent. Alle ideeën zijn immers contingent en cultureel bepaald; de filosofie kan zich bijgevolg beter bezighouden met de interpretatie van ideeën als cultureel product en ondergeschikt zijn aan de morele : het is beter gewoon goed te handelen in plaats van zich druk te maken over de universele gelding van de algemene norm die aan dat handelen ten grondslag zou liggen. Ook zijn eigen opvatting is volgens Rorty slechts contingent waar: het is een waarmee hijzelf praktisch leven kan en die hij slechts wil suggereren aan de lezer. Enige pretentie een noodzakelijke waarheid te verkondigen, zou ontbreken. In de organisatiekunde gaat de contingentiebenadering uit van de gedachte dat elke omgeving aangepast gedrag verlangt. In een organisatie ontstaan voor elk type omgevingsrelatie op die manier aparte afdelingen met een voor die omgevingsrelatie geschikte cultuur, werkwijze en professionalisering. (nl)
- Em filosofia e lógica, contingência é o modo de ser daquilo que não é necessário, nem impossível - mas que pode ser ou não. Em outros termos, é a característica atribuída ao ente cuja existência é tida como não necessária mas, ao mesmo tempo, não impossível - isto é, a sua realidade não pode ser demonstrada nem negada em termos definitivos. Diz-se que são contingentes as proposições que não são necessariamente verdadeiras nem necessariamente falsas. Há quatro classes de proposições, algumas das quais se sobrepõem:
* proposições necessariamente verdadeiras ou Tautologias, que devem ser verdadeiras, não importa quais são ou poderiam ser as circunstâncias. Geralmente o que se entende por "proposição necessária" é a proposição necessariamente verdadeira:2 + 2 = 4Nenhum solteiro é casado
* proposições necessariamente falsas ou Contradições, que devem ser falsas, não importa quais são ou poderiam ser as circunstâncias:2 + 2 = 5Ana é mais alta e é mais baixa que Beto
* proposições contingentes, que não são necessariamente verdadeiras nem necessariamente falsas:Há apenas três planetasHá mais que três planetas
* proposições possíveis, que são verdadeiras ou poderiam ter sido verdadeiras sob certas circunstâncias:2 + 2 = 4Há apenas três planetasHá mais que três planetas Todas as proposições necessariamente verdadeiras e todas as proposições contingentes também são proposições possíveis. (pt)
- Kontingens är en modalitet som betecknar påståenden (propositioner) vars sanningsvärde inte med logisk nödvändighet är sant eller falskt. En kontingent händelse är en händelse som har ägt rum men som inte behövde äga rum. På samma sätt är ett kontingent påstående ett påstående som inte nödvändigtvis är sant men som inte heller nödvändigtvis är falskt. Av de följande två sanna påståendena är det första kontingent sant medan det andra är nödvändigt sant:
* Saras storebror springer långsammare än Sara.
* Saras storebror är äldre än Sara. Det första påståendet råkar kanske vara sant, men skulle lika gärna kunna vara falskt. Det andra påståendet skulle däremot inte kunna vara falskt; det är logiskt nödvändigt att Saras storebror är äldre än Sara. Om han inte vore det så vore han inte hennes storebror. Andra modaliteter är , och nödvändighet. (sv)
- 人們用偶然性、概然性或者機會等字眼來表達他們相信某件事情發生過或者將要發生，也可以理解为主观概率。在日常的對話或書面交流中「偶然性」以及類似「可能性」、「不確定性」這些概念並没有精確統一的定義與哲学、數學中的討論不同。偶然性可以解釋为：
* 偶然：突然的,不是经常的;意想不到的
* 偶然事件： 1.
* 突然的、未预料到的且非故意的或有意的对接受保险的人将造成损害的行为或事件 2.
* 指意外地和非预谋而发生的某事
* 偶然性：出乎意料的非规定特性 可見用「偶然」來形容某事件時有一種突然而意想不到的意味，而「偶然性」則是指使它具有這種意味的性質，在专业领域里通常称之为随机性。有可能發生的事情会被描述為「可能会發生」，「百分之一百会發生」，而對必然不發生的事情可以說「偶然性為零」。实际从概念上我们已经普遍接受了用数学公理量化了的偶然性。而把這種偶然性量化的方法是概率論为基础的随机性模型；這已在各種領域的研究中廣泛使用，从自然科学与人文科学所用的统计，量子物理到金融与賭博等行业领域。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- الإمكان في الفلسفة والمنطق هو الحالةُ التي لا تكون القضيّةُ فيها صحيحةً دائماً وتحت أيّ ظرف (طوطولوجيا)، ولا تكون كذلك خاطئةً دائماً وتحت أيّ ظرف (تناقض). أي أنّ القضيّة المُمكنة لا تكون صحيحةً بالضرورة ولا خاطئةً بالضرورة. (ar)
- La kontingenco en filozofio estas karakterizo atribuata al esenco kies ekzisto estas taksata , sed samtempe ne-neebla: ĝia alestiĝo nek povas esti pruvata unufojon pou ĉiam, sed nek negata definitive. (eo)
- In philosophy and logic, contingency is the status of propositions that are neither true under every possible valuation (i.e. tautologies) nor false under every possible valuation (i.e. contradictions). A contingent proposition is neither necessarily true nor necessarily false. (en)
- Das Nomen Kontingenz mit dem Adjektiv kontingent (altgriechisch ἐνδεχόμενα endechómena „etwas, was möglich ist“; mittellateinisch contingentia „Möglichkeit, Zufall“) ist ein philosophischer Terminus, der unter anderem in der Modallogik und Ontologie gebraucht wird. Im modallogischen Sinn ist eine Proposition kontingent, wenn sie weder notwendig noch unmöglich ist. Im ontologischen Sinn bezeichnet „Kontingenz“ den Status von Entitäten, deren Existenz oder Nicht-Existenz weder notwendig noch unmöglich ist. Daran anknüpfend beziehen sich Redeweisen wie „kontingentes Sein“, auch etwa im Kontext der Religionsphilosophie und Fundamentalphilosophie, auf eine Abhängigkeit von Vorursachen dafür, dass eine Sache bzw. ein Sachverhalt überhaupt ist und so ist, wie diese bzw. dieser ist. (de)
- Filosofian, kontingentzia izan daitekeen eta izan ez daitezkeen proposizioak dira, guztiz egiazkoak edo faltsuak ez direnak. Hedaduraz, kontingentzia etorkizunean izan daitezkeen (edo izan ez daitekzeen) gertaerei ere aplikatzen zaie; orduan, gertaera kontingenteak direla esaten da. (eu)
- La contingenza in filosofia è la caratteristica attribuita all'ente la cui esistenza è ritenuta non necessaria, ma nello stesso tempo non impossibile: la sua realtà non può essere dimostrata una volta per tutte, ma neppure negata definitivamente. (it)
- 偶然（ぐうぜん、英語: contingency）とは、必然性の欠如を意味し、事前には予期しえないあるいは起こらないこともありえた出来事のことである。 副詞的用法では「たまたま」と同義。ある程度確実である見込みは蓋然と呼ぶ。対語は必然。また、偶然ないし偶然性は可能性の下位語に該当する。 (ja)
- 人們用偶然性、概然性或者機會等字眼來表達他們相信某件事情發生過或者將要發生，也可以理解为主观概率。在日常的對話或書面交流中「偶然性」以及類似「可能性」、「不確定性」這些概念並没有精確統一的定義與哲学、數學中的討論不同。偶然性可以解釋为：
* 偶然：突然的,不是经常的;意想不到的
* 偶然事件： 1.
* 突然的、未预料到的且非故意的或有意的对接受保险的人将造成损害的行为或事件 2.
* 指意外地和非预谋而发生的某事
* 偶然性：出乎意料的非规定特性 可見用「偶然」來形容某事件時有一種突然而意想不到的意味，而「偶然性」則是指使它具有這種意味的性質，在专业领域里通常称之为随机性。有可能發生的事情会被描述為「可能会發生」，「百分之一百会發生」，而對必然不發生的事情可以說「偶然性為零」。实际从概念上我们已经普遍接受了用数学公理量化了的偶然性。而把這種偶然性量化的方法是概率論为基础的随机性模型；這已在各種領域的研究中廣泛使用，从自然科学与人文科学所用的统计，量子物理到金融与賭博等行业领域。 (zh)
- La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica. Per a l'escolàstica medieval, la natura és contingent i igualment l'ésser humà, perquè Déu podria no haver-los creat, mentre que la divinitat per definició és necessària. Per contra el cientifisme mecanicista nega la contingència de les lleis físiques, sotmeses a criteris objectius, per contraposició als actes humans. (ca)
- Kontingence (z latinského contingit, stává se, přihodilo se) je nahodilost, vlastnost jevů, vztahů a věcí, které mohou, ale nemusejí být, a v důsledku toho také vznikají, mění se a zanikají. Takovým skutečnostem říkáme kontingentní. Opakem kontingence je na jedné straně nutnost, na druhé nemožnost. Protože o nutných (a nemožných) skutečnostech lze vyslovovat silnější tvrzení a soudy, je cílem každé vědy hledat v obecně kontingentní skutečnosti vztahy nutné, případně nemožné. (cs)
- En lógica, la contingencia es el modo de ser o característica de algo en cuanto a que puede ser o no ser, dependiendo del caso (algo que no es necesario, pero sí es posible). En general la contingencia se predica de los estados de cosas, los hechos, los eventos o las proposiciones. Existe un debate sobre si es aceptable hablar de entidades contingentes (o entidades necesarias o imposibles), conocido como el debate en torno a las modalidades de dicto (de la palabra) y de res (de la cosa). (es)
- Dans la philosophie et la logique, la contingence est le statut des propositions qui ne sont ni toujours vraies, indépendamment de toute valeur de vérité (c'est-à-dire tautologiques), ni toujours fausses (c'est-à-dire contradictoires). Une proposition contingente n'est donc ni nécessairement vraie, ni nécessairement fausse. Selon la définition de Leibniz : « Est contingent tout ce dont le contraire est possible », c'est-à-dire tout ce qui pourrait ou aurait pu ne pas être. (fr)
- ( 다른 뜻에 대해서는 우연 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 우연(偶然, contingency)은 필연성의 결여를 의미하며, 마치 원인 없이 멋대로 일어나는 것처럼 보이는 현상이나 무원인(無原因)은 아니다. 필연성과 우연성을 분리시키면 불가지론(不可知論)이나 숙명론에 빠진다. 필연성을 우연성과 구별하는 것은 구체적인 상황이다. 어떤 당면한 문제에 관하여 본질적으로 중요하다고 생각되는 것은 우연이라고 부른다. 따라서 우연이라 할 현상을 다시 분석하면, 거기에서도 또한 필연과 우연을 볼 수 있다. 필연과 우연이란 상대적인 구별이며, 무엇을 당장의 주요한 문제로 삼느냐에 따라 구별된다. 필연성은 항상 우연성을 수반하고 있다. 가령, 인간이 죽는다는 현상은 필연이지만 A가 언제 어느 곳에서 사고(事故)로 죽는 것은 우연이다. 즉 필연이 우연을 통해서 나타나는 것이다. 또한 A가 그 장소에, 그 시간에 다른 원인으로 가지 않았더라면 그러한 우연은 일어나지 않는다. 우연은 온갖 필연의 매듭에서 생겨나며, 그것은 객관적인 것이지만 내적이며 본질적인 것은 아니다. 우연이 특히 문제가 되는 것은 대량으로 일어나는 현상의 경우이다. (ko)
- Contingentie (Latijn: contingentia, mogelijkheid, toeval) is een hoedanigheid van entiteit die niet noodzakelijk is of en die kwaliteit die niet noodzakelijk inherent is aan de entiteit die deze kwalificeert. Het is het tegengestelde van noodzakelijkheid. Zo is bijvoorbeeld de bewering Alle echtgenoten zijn getrouwd noodzakelijk waar, maar Alle T-Fords zijn zwart niet, zodat deze propositie contingent is. Contingent kan dus waar zijn, maar niet noodzakelijk. (nl)
- Em filosofia e lógica, contingência é o modo de ser daquilo que não é necessário, nem impossível - mas que pode ser ou não. Em outros termos, é a característica atribuída ao ente cuja existência é tida como não necessária mas, ao mesmo tempo, não impossível - isto é, a sua realidade não pode ser demonstrada nem negada em termos definitivos. Diz-se que são contingentes as proposições que não são necessariamente verdadeiras nem necessariamente falsas. Há quatro classes de proposições, algumas das quais se sobrepõem: (pt)
- Kontingens är en modalitet som betecknar påståenden (propositioner) vars sanningsvärde inte med logisk nödvändighet är sant eller falskt. En kontingent händelse är en händelse som har ägt rum men som inte behövde äga rum. På samma sätt är ett kontingent påstående ett påstående som inte nödvändigtvis är sant men som inte heller nödvändigtvis är falskt. Av de följande två sanna påståendena är det första kontingent sant medan det andra är nödvändigt sant:
* Saras storebror springer långsammare än Sara.
* Saras storebror är äldre än Sara. Andra modaliteter är , och nödvändighet. (sv)
|
