An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Creatio ex nihilo (Latin for "creation out of nothing") is the doctrine that matter is not eternal but had to be created by some divine creative act. It is a theistic answer to the question of how the universe comes to exist. It is in contrast to Ex nihilo nihil fit or "nothing comes from nothing", which means that all things were formed from preexisting things; an idea by the Greek philosopher Parmenides (c.540-480 BC) about the nature of all things, and later more formally stated by Titus Lucretius Carus (c. 99 – c. 55 BC)

Property Value
dbo:abstract
  • لما كانت الميتافيزيقيا هي دراسة ما هو موجود، فقد يتوقع المرء من الميتافيزيقيين أن لا يتعدوا الحد فيكون لديهم القليل فقط مما يقولونه عن الذي ليس موجودا. ولكن منذ بارمنيدس في القرن الخامس قبل الميلاد، حدثت تعليقات غنية في إمكان عالم فارغ، إذا كانت هناك فراغات، وحول طبيعة العدم والسلب. (ar)
  • Ex nihilo és un terme en llatí que significa «del no-res». Generalment es fa servir en conjunt amb el terme «creació», com en creatio ex nihilo («creació del no-res»). A causa de la naturalesa d'aquest terme, se sol utilitzar en arguments filosòfics o creacionistes, ja que molts cristians, musulmans i jueus creuen que Déu va crear l'Univers del no-res. Açò contrasta amb creatio ex materia, el qual és creació de matèria eternament preexistent, i amb creatio ex deo, el qual és creació per Déu. Un nombre d'antics filòsofs van fomentar un alt concepte de Déu com l'ésser suprem del món, però no van fomentar el concepte de Déu com la causa absoluta de tota existència finita. Abans de la idea bíblica de la creació, mites envisionaren el món tals com que va haver-hi matèria preexistent influïda per un déu o déus que retreballaren aquest material fins al món present. Solament a causa del pensament religiós i la interpretació de la bíblia es va desenvolupar la visió formularia ex nihilo. Un exemple d'açò es troba en el llibre bíblic-apòcrif de Macabeos: Jo et suplique, fill meu, que mires al cel i a la terra, i en veure tot el que hi ha en ells, reconegues que Déu ho feu tot del no-res, i que també el gènere humà fou fet de la mateixa manera.(2 Macabeus 7:28, 100BC) (ca)
  • Ex nihilo je latinská fráze doslova znamenající „z ničeho“. Často se používá s odkazem na stvoření, jako například v podobě ex nihilo nihil fit, doslova „z ničeho nic nevzniká“, a to především ve filozofickém nebo teologickém kontextu, ale i v jiných oblastech. V oblasti filosofie a teologie je tato fráze užívána ve spojení creatio ex nihilo ve významu „stvoření z ničeho“, které představuje názor, že stvoření světa je dílem Boha Stvořitele a je v kontrastu s creatio ex materia – stvořením z nějaké prapůvodní, věčné hmoty – a s creatio ex deo, stvořením z bytí Bohem. Creatio continua pak značí pokračující zázračné stvoření (viz teorie ustáleného stavu). Toto úsloví lze použít také v jiném než náboženském či metafyzickém smyslu, a to když chceme poukázat na něco pocházející z ničeho. V konverzaci může například nastat situace, kdy někdo nadhodí téma k hovoru ex nihilo, to jest téma, které nemá žádnou souvislost s předchozím směrem diskuse. (cs)
  • Creatio ex nihilo (lateinisch: Schöpfung aus dem Nichts oder Schöpfung aus nichts) bezeichnet die Entstehung der Welt bzw. des Universums voraussetzungslos aus dem Nichts. (de)
  • Ex nihilo aŭ creatio ex nihilo (eld. kreàcio eks niĥilo = Kreo el nenio) estas esprimo de la kristana teologio kiu indikas la kreantan agon de Dio, de mem efektivigitan sen profiti de io ajn kaj plenlibere kaj libervole, tial senbezona je io ekstere de si mem, sen antaŭkondiĉo kaj ekstera ĉiuspeca antaŭekzistanta helpilo. La esprimo manifestas la tutan libervolon de la decido krei kaj ankaŭ la universalecon de la suvereneco de Dio kaj de perado de Kristo rilate ĉion ekzistantan. (eo)
  • Creatio ex nihilo (Latin for "creation out of nothing") is the doctrine that matter is not eternal but had to be created by some divine creative act. It is a theistic answer to the question of how the universe comes to exist. It is in contrast to Ex nihilo nihil fit or "nothing comes from nothing", which means that all things were formed from preexisting things; an idea by the Greek philosopher Parmenides (c.540-480 BC) about the nature of all things, and later more formally stated by Titus Lucretius Carus (c. 99 – c. 55 BC) (en)
  • Ex nihilo es una locución latina traducible por «de la nada» o «desde la nada». En filosofía y teología, suele emplearse la expresión creatio ex nihilo, haciendo referencia a aquello que se crea a partir de la nada. Se contrapone con la creatio ex materia, traducido como «creación a partir de la materia». Dentro del ámbito científico, el concepto fue utilizado por la teoría de la generación espontánea para explicar la aparición de larvas de insectos y de gusanos en la materia en descomposición. (es)
  • Ex nihilo est une expression latine signifiant « à partir de rien ». Elle est souvent utilisée en conjonction avec un terme exprimant une idée de création, comme dans le concept théologico-cosmologique de creatio ex nihilo, qui signifie littéralement « création à partir de rien », par opposition à une creatio ex materia, création à partir d'un substrat préexistant. Cette expression apparaît dans la formulation ex nihilo nihil fit, « rien ne vient de rien », et se retrouve en science avec le premier principe de la thermodynamique (conservation de l'énergie). On parle aussi de création ex nihilo pour la création monétaire fiduciaire (par la Banque centrale) ou scripturale (par les banques commerciales) ; le crédit est une création monétaire ex nihilo. (fr)
  • Le non-être est un concept philosophique qui peut être défini très simplement comme l’absence d’être, ou encore comme un défaut d’existence et d’état. La question du non-être est résolument ontologique et non vitaliste : s’interroger sur la question du non-être ne revient pas seulement à se demander si le non-être est absence de vie, mais bien à tenter d’appréhender l’absence d’être. De plus, le non-être peut « être » en tant qu’il est « autre chose » que l’être en lui-même, et on comprend cela au regard d’auteurs pour lesquels l’existence ne constitue qu’une réalité parmi d’autres, comme Leibniz par exemple. La question de l’existence – ou de l’inexistence – du non-être est intéressante en tant qu’elle traverse absolument toute la philosophie occidentale, des penseurs présocratiques (on pense à Parménide et à Héraclite) jusqu’aux penseurs contemporains (et parmi eux Martin Heidegger). Le non-être est souvent confondu, parfois à tort, avec le « néant » lorsqu’il est absence d’être, et ainsi, parler de non-être reviendrait à disserter sur la question du nihilisme. Or comme dit précédemment, le non-être n’est pas seulement absence d’être, il peut également être « écart avec l’être », et donc un « être-autre-chose ». Cependant, la question du non-être se rapproche indéniablement de la question du nihilisme. (fr)
  • Ex nihilo adalah frasa Latin yang berarti "dari ketiadaan". Ini sering kali muncul bersamaan dengan konsep penciptaan, sehingga dalam creatio ex nihilo, yang artinya "penciptaan yang muncul dari ketiadaan", utamanya berada dalam konteks filsafat atau teologi, meskipun juga terjadi dalam bidang lainnya. Dalam teologi, frase umum creatio ex nihilo ("penciptaan yang muncul dari ketiadaan"), berseberangan dengan creatio ex materia (penciptaan dari beberapa materi abadi yang telah ada sebelumnya) dan dengan creatio ex deo (penciptaan yang muncul dari Allah). Creatio continua adalah penciptaan ilahi yang berlangsung. Frase ex nihilo juga muncul dalam perumusan filsafat klasik ex nihilo nihil fit, yang artinya "". Saat dipakai di luar kontes agama dan metafisika, ex nihilo juga merujuk kepada beberapa hal yang datang dari ketiadaan. Contohnya, dalam sebuah konversasi, orang mengangkat sebuah topik "ex nihilo" jika itu dianggap tak ada hubungannya dengan topik pembicaraan sebelumnya. (in)
  • Il concetto di non-essere è strettamente connesso a quello di essere come sua contrapposizione e negazione. Per molti aspetti esso quindi è coincidente con quello di nulla (dal latino nihil, in greco μηδέν) e a "non ente" (latino non ens, in greco μὴ ἐόν o μὴ ὄν), per quanto nella storia del pensiero i due termini vengano usati talvolta in modo diverso. . Il dibattito sul non-essere e di conseguenza sull'essere inizia nel pensiero occidentale con la filosofia eleatica di Parmenide il quale pone la contrapposizione «ἔστιν»/«οὐκ ἔστιν» sostenendo che, solo l'essere esiste e che il non-essere non è pensabile e quindi non è esprimibile a parole e dunque non esiste. Nell'unica opera di Parmenide, il poema in esametri intitolato Sulla natura, si ribadisce questa concezione: Gorgia controbatte nella sua opera Περὶ τοῦ μὴ ὄντος ἢ περὶ ϕύσεως (Del non ente, ovvero della natura), le tesi eleatiche giungendo alla conclusione (secondo l'interpretazione dello Pseudo-Aristotele) che solo il «nulla è». . Di conseguenza: * l'essere non esiste:poiché se è infinito nessun luogo potrebbe contenerlo, e non può essere finito poiché gli stessi eleati lo negano come tale (La scuola eleatica, a differenza del suo fondatore Parmenide, concepisce l'essere come infinito, soprattutto a seguito delle considerazioni di Melisso); * se anche esistesse, non sarebbe conoscibile:chi è all'interno dell'Essere, dello Sfero parmenideo, non può conoscerlo; * se anche fosse conoscibile, non sarebbe esprimibile a parole né comunicabile ad altri: mancherebbero le parole per esprimere la sua grandezza smisurata e anche se fosse esprimibile non si potrebbe comunicare se non ciò che è oggetto d'esperienza, per Gorgia appare una conoscenza espressa in termini negativi: la verità non esiste, ogni sapere è impossibile, tutto è falso perché tutto è illusorio. . Con Platone viene profondamente modificato il concetto stesso di "non-essere": esso non è più il "nulla", ma viene a costituirsi come il "diverso", come un'altra modalità dell'essere. Se io dico che una cosa è se stessa e non è tutte le altre questo non implica una contraddizione tra essere e non-essere riferita alla medesima cosa perché quel non essere continua a configurarsi come essere nel senso che quella cosa è se stessa ed è diversa da tutte le altre. La contraddizione vi sarebbe se quel non-essere significasse non esiste, allora non potrei dire che una cosa "esiste" e insieme "non esiste". In altri termini, ora anche il non-essere in certo qual modo è, perché non è più radicalmente contrapposto all'essere, ma esiste in senso relativo (relativo cioè agli enti sensibili). Il non-essere esiste come "corrosione" o decremento della bellezza originaria delle idee iper-uraniche calate nella materia per dare forma agli elementi, in un sinolo o unità di materia e forma, come dirà Aristotele che unirà l'essere e il non essere inteso come potenza nel concetto del divenire; unione che si decomporrà poi con la morte o distruzione dei singoli enti . Nell'idealismo postkantiano, e particolarmente con Hegel l'essere e il non essere, come tesi e antitesi, si rivolvono nella sintesi del divenire alla base di ogni sviluppo dialettico del pensiero e della realtà. (it)
  • Creatio ex nihilo is Latijn voor schepping uit het niets. Deze Latijnse uitdrukking wordt gebruikt in de theologie om aan te duiden dat God de hemel en de aarde uit "niets" geschapen heeft. De hemel en de aarde komen in de Bijbel voort door het spreken van God. Voordat God ging scheppen was er niets. De tekst om dit dogma te funderen is 2 Makkabeeën 7:28: "Ik smeek je, mijn kind, beschouw de hemel en de aarde met al wat ze bevatten en bedenk dat God dit alles uit het niet gemaakt heeft en dat ook het menselijk geslacht op dezelfde wijze is ontstaan" (W.V.). Waarschijnlijk zijn de vroegchristelijke theologen met deze tekst in het achterhoofd de scheppingsverhalen in Genesis (1 en 2) en andere Bijbelteksten waarin over de schepping wordt gesproken gaan uitleggen. Een van de oudste vroegchristelijke teksten waarin de creatio ex nihilo wordt geleerd, is de Herder van Hermas. De Griekse filosofie kende dit begrip niet. Sinds Parmenides was het een algemeen aanvaard uitgangspunt dat het onmogelijk is dat iets uit 'niets' kan ontstaan, dus ook de wereld niet. Het wereldbeeld van het christendom met zijn Scheppingsverhaal riep echter de vraag op wat er dan voorafgaand aan de Schepping kon zijn geweest. Sommigen onder de kerkvaders die beïnvloed waren door de Romeinse filosoof Plotinus - zoals Gregorius van Nyssa - begrepen creatio ex nihilo echter als een emanatie van God, volgens de logica dat achter alles wat gecreëerd wordt noodzakelijkerwijs ook een schepper moet zitten. Dit betekent niet dat alles wat God maakt uit het niets wordt geschapen. Zo staat in de Bijbel in Genesis 2:7 dat de mens gevormd werd uit aanwezig materiaal, "het stof der aarde". De ziel wordt volgens de orthodoxe theologie echter wel ex nihilo gecreëerd. Het tegenovergestelde standpunt, dat de ziel samen met het lichaam wordt geschapen (via de weg der voortplanting), staat bekend als traducianisme. (nl)
  • Creatio ex nihilo (łac. stworzenie z niczego) – pogląd filozoficzny i teologiczny, rozwijany głównie w chrześcijaństwie, wedle którego świat został stworzony z nicości przez Boga. Pojęcie to wyraża podstawową różnicę ontologiczną: jedynie Bóg jest rzeczywistością pierwszą i niestworzoną, świat jest bytem niekoniecznym, powołanym do istnienia z nicości przez Bożą wszechmoc i miłość. Akt stworzenia jest Bożym wolnym aktem dokonanym przez wypowiedzenie Słowa-Logosu (por. J 1,1–3; Hbr 1,1–3). W Kościele katolickim przyjmowany jako jeden z dogmatów wiary (por. KKK 296). Kreacjonizm filozoficzny stoi w opozycji do: * emanatyzmu, wedle którego świat stanowi emanację Boga; * materializmu, w znaczeniu przekonania o wieczności i samoistności materii. Pogląd creatio ex nihilo łączy się z monoteizmem (przy czym nie każdy monoteizm zakłada kreacjonizm). Stanowi integralny element wielu religii, m.in. chrześcijaństwa i islamu, czy światopoglądów – np. deizmu. (pl)
  • Ex nihilo är ett latinskt begrepp som betyder "ur intet". Det förekommer som del i den filosofiska regeln ex nihilo nihil fit, ur intet - kommer intet. Det används bland annat i skapelseberättelsediskursen. Men även vetenskapliga teorier har tagit upp idén. (sv)
  • Não-ser é um dos maiores problemas da filosofia. Todas as categorias e linguagem humana está voltada para o ser, para o que existe, e por isso chegamos a problemas quando tentamos compreender ou falar do não-ser. O que é o não-ser? Aparentemente não há como responder à pergunta, pois a mesma parece não ter sentido. "Não-ser" é sinônimo de "o que não é", assim como ser, no sentido de ente, é sinônimo de "o que é". Assim, a pergunta pode ser entendida como "O que é o que não é?" Parece que não podemos tratar diretamente do não-ser, pois não podemos dizer que ele é coisa alguma, nem que ele é o não-ser. Apesar desses problemas, o silêncio sobre o não-ser não é uma boa opção, pois tratamos do não-ser costumeiramente, e nos entendemos quando fazemos isso. Quando lemos em um quadro "Isto não é um cachimbo" recebemos uma mensagem significativa. O não-ser é um conceito filosófico que pode ser definido muito simplesmente como a ausência de ser ou mesmo como uma falta de existência e estado. A questão do não-ser é decididamente ontológica e não existencial ou vitalista: questionar a questão do não-ser não é apenas perguntar se o não-ser é ausência de vida, mas sim tentar apreender a ausência de ser. Além disso, o não-ser pode "ser" na medida em que é "algo diferente" do "ser em si", e isso pode ser entendido em relação a autores para quem a existência constitui apenas uma realidade, entre outros, como Leibniz por exemplo. A questão da existência – ou inexistência – do não-ser é interessante na medida em que perpassa absolutamente toda a filosofia ocidental, desde pensadores pré-socráticos (pensa-se em Parmênides e Heráclito) até pensadores contemporâneos (e entre eles Martin Heidegger). O não-ser é muitas vezes confundido, às vezes erroneamente, com o "nada" quando é a ausência do ser e, assim, falar de não-ser equivaleria a discutir a questão do niilismo. No entanto, como dito anteriormente, o não-ser não é apenas a ausência do ser, mas também pode ser uma “lacuna com o ser” e, portanto, um “ser-algo-outro”. No entanto, a questão do não-ser está inegavelmente próxima da questão do niilismo. (pt)
  • Небытие — отсутствие, отрицание бытия, несуществование вообще, несуществующая реальность. Ничто — способ существования небытия. По Демокриту небытие находится среди бытия, наполняя и пронизывая его. Небытие — онтологическая категория, являющаяся отрицанием понятия «бытие». Сложность осмысления «небытия», отмеченная в своё время ещё Парменидом, заключается в следующем: в общем смысле, небытие — это отсутствие, однако описание отсутствия должно опираться на какие-то признаки, а наличие признаков, в свою очередь, обуславливает наличие объекта описания. Таким образом, возникает парадокс наличия абсолютного отсутствия. В русский философский лексикон введено Григорием Тепловым в 1751 году. (ru)
  • Небуття́ — відсутність, заперечення буття, неіснування взагалі, неіснуюча реальність, абсолютний початок усього сущого. Ніщо — спосіб існування небуття. За Демокрітом небуття знаходиться серед буття, наповнюючи і пронизуючи його. Небуття — онтологічна категорія, що є запереченням поняття «буття». Складність осмислення «небуття», зазначена у свій час ще Парменідом, полягає в наступному: в загальному сенсі, небуття — це відсутність, проте опис відсутності має спиратися на якісь ознаки, а наявність ознак, у свою чергу, обумовлює наявність об'єкта опису. Таким чином, виникає парадокс наявності відсутності. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1813173 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 28203 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124384106 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • لما كانت الميتافيزيقيا هي دراسة ما هو موجود، فقد يتوقع المرء من الميتافيزيقيين أن لا يتعدوا الحد فيكون لديهم القليل فقط مما يقولونه عن الذي ليس موجودا. ولكن منذ بارمنيدس في القرن الخامس قبل الميلاد، حدثت تعليقات غنية في إمكان عالم فارغ، إذا كانت هناك فراغات، وحول طبيعة العدم والسلب. (ar)
  • Creatio ex nihilo (lateinisch: Schöpfung aus dem Nichts oder Schöpfung aus nichts) bezeichnet die Entstehung der Welt bzw. des Universums voraussetzungslos aus dem Nichts. (de)
  • Ex nihilo aŭ creatio ex nihilo (eld. kreàcio eks niĥilo = Kreo el nenio) estas esprimo de la kristana teologio kiu indikas la kreantan agon de Dio, de mem efektivigitan sen profiti de io ajn kaj plenlibere kaj libervole, tial senbezona je io ekstere de si mem, sen antaŭkondiĉo kaj ekstera ĉiuspeca antaŭekzistanta helpilo. La esprimo manifestas la tutan libervolon de la decido krei kaj ankaŭ la universalecon de la suvereneco de Dio kaj de perado de Kristo rilate ĉion ekzistantan. (eo)
  • Creatio ex nihilo (Latin for "creation out of nothing") is the doctrine that matter is not eternal but had to be created by some divine creative act. It is a theistic answer to the question of how the universe comes to exist. It is in contrast to Ex nihilo nihil fit or "nothing comes from nothing", which means that all things were formed from preexisting things; an idea by the Greek philosopher Parmenides (c.540-480 BC) about the nature of all things, and later more formally stated by Titus Lucretius Carus (c. 99 – c. 55 BC) (en)
  • Ex nihilo es una locución latina traducible por «de la nada» o «desde la nada». En filosofía y teología, suele emplearse la expresión creatio ex nihilo, haciendo referencia a aquello que se crea a partir de la nada. Se contrapone con la creatio ex materia, traducido como «creación a partir de la materia». Dentro del ámbito científico, el concepto fue utilizado por la teoría de la generación espontánea para explicar la aparición de larvas de insectos y de gusanos en la materia en descomposición. (es)
  • Ex nihilo är ett latinskt begrepp som betyder "ur intet". Det förekommer som del i den filosofiska regeln ex nihilo nihil fit, ur intet - kommer intet. Det används bland annat i skapelseberättelsediskursen. Men även vetenskapliga teorier har tagit upp idén. (sv)
  • Небытие — отсутствие, отрицание бытия, несуществование вообще, несуществующая реальность. Ничто — способ существования небытия. По Демокриту небытие находится среди бытия, наполняя и пронизывая его. Небытие — онтологическая категория, являющаяся отрицанием понятия «бытие». Сложность осмысления «небытия», отмеченная в своё время ещё Парменидом, заключается в следующем: в общем смысле, небытие — это отсутствие, однако описание отсутствия должно опираться на какие-то признаки, а наличие признаков, в свою очередь, обуславливает наличие объекта описания. Таким образом, возникает парадокс наличия абсолютного отсутствия. В русский философский лексикон введено Григорием Тепловым в 1751 году. (ru)
  • Ex nihilo és un terme en llatí que significa «del no-res». Generalment es fa servir en conjunt amb el terme «creació», com en creatio ex nihilo («creació del no-res»). A causa de la naturalesa d'aquest terme, se sol utilitzar en arguments filosòfics o creacionistes, ja que molts cristians, musulmans i jueus creuen que Déu va crear l'Univers del no-res. Açò contrasta amb creatio ex materia, el qual és creació de matèria eternament preexistent, i amb creatio ex deo, el qual és creació per Déu. (ca)
  • Ex nihilo je latinská fráze doslova znamenající „z ničeho“. Často se používá s odkazem na stvoření, jako například v podobě ex nihilo nihil fit, doslova „z ničeho nic nevzniká“, a to především ve filozofickém nebo teologickém kontextu, ale i v jiných oblastech. Toto úsloví lze použít také v jiném než náboženském či metafyzickém smyslu, a to když chceme poukázat na něco pocházející z ničeho. V konverzaci může například nastat situace, kdy někdo nadhodí téma k hovoru ex nihilo, to jest téma, které nemá žádnou souvislost s předchozím směrem diskuse. (cs)
  • Ex nihilo est une expression latine signifiant « à partir de rien ». Elle est souvent utilisée en conjonction avec un terme exprimant une idée de création, comme dans le concept théologico-cosmologique de creatio ex nihilo, qui signifie littéralement « création à partir de rien », par opposition à une creatio ex materia, création à partir d'un substrat préexistant. Cette expression apparaît dans la formulation ex nihilo nihil fit, « rien ne vient de rien », et se retrouve en science avec le premier principe de la thermodynamique (conservation de l'énergie). (fr)
  • Le non-être est un concept philosophique qui peut être défini très simplement comme l’absence d’être, ou encore comme un défaut d’existence et d’état. La question du non-être est résolument ontologique et non vitaliste : s’interroger sur la question du non-être ne revient pas seulement à se demander si le non-être est absence de vie, mais bien à tenter d’appréhender l’absence d’être. De plus, le non-être peut « être » en tant qu’il est « autre chose » que l’être en lui-même, et on comprend cela au regard d’auteurs pour lesquels l’existence ne constitue qu’une réalité parmi d’autres, comme Leibniz par exemple. La question de l’existence – ou de l’inexistence – du non-être est intéressante en tant qu’elle traverse absolument toute la philosophie occidentale, des penseurs présocratiques (on p (fr)
  • Ex nihilo adalah frasa Latin yang berarti "dari ketiadaan". Ini sering kali muncul bersamaan dengan konsep penciptaan, sehingga dalam creatio ex nihilo, yang artinya "penciptaan yang muncul dari ketiadaan", utamanya berada dalam konteks filsafat atau teologi, meskipun juga terjadi dalam bidang lainnya. Frase ex nihilo juga muncul dalam perumusan filsafat klasik ex nihilo nihil fit, yang artinya "". (in)
  • Il concetto di non-essere è strettamente connesso a quello di essere come sua contrapposizione e negazione. Per molti aspetti esso quindi è coincidente con quello di nulla (dal latino nihil, in greco μηδέν) e a "non ente" (latino non ens, in greco μὴ ἐόν o μὴ ὄν), per quanto nella storia del pensiero i due termini vengano usati talvolta in modo diverso. . Nell'unica opera di Parmenide, il poema in esametri intitolato Sulla natura, si ribadisce questa concezione: (it)
  • Creatio ex nihilo is Latijn voor schepping uit het niets. Deze Latijnse uitdrukking wordt gebruikt in de theologie om aan te duiden dat God de hemel en de aarde uit "niets" geschapen heeft. De hemel en de aarde komen in de Bijbel voort door het spreken van God. Voordat God ging scheppen was er niets. De tekst om dit dogma te funderen is 2 Makkabeeën 7:28: "Ik smeek je, mijn kind, beschouw de hemel en de aarde met al wat ze bevatten en bedenk dat God dit alles uit het niet gemaakt heeft en dat ook het menselijk geslacht op dezelfde wijze is ontstaan" (W.V.). Waarschijnlijk zijn de vroegchristelijke theologen met deze tekst in het achterhoofd de scheppingsverhalen in Genesis (1 en 2) en andere Bijbelteksten waarin over de schepping wordt gesproken gaan uitleggen. Een van de oudste vroegchris (nl)
  • Creatio ex nihilo (łac. stworzenie z niczego) – pogląd filozoficzny i teologiczny, rozwijany głównie w chrześcijaństwie, wedle którego świat został stworzony z nicości przez Boga. Pojęcie to wyraża podstawową różnicę ontologiczną: jedynie Bóg jest rzeczywistością pierwszą i niestworzoną, świat jest bytem niekoniecznym, powołanym do istnienia z nicości przez Bożą wszechmoc i miłość. Akt stworzenia jest Bożym wolnym aktem dokonanym przez wypowiedzenie Słowa-Logosu (por. J 1,1–3; Hbr 1,1–3). W Kościele katolickim przyjmowany jako jeden z dogmatów wiary (por. KKK 296). Kreacjonizm filozoficzny stoi w opozycji do: (pl)
  • Não-ser é um dos maiores problemas da filosofia. Todas as categorias e linguagem humana está voltada para o ser, para o que existe, e por isso chegamos a problemas quando tentamos compreender ou falar do não-ser. (pt)
  • Небуття́ — відсутність, заперечення буття, неіснування взагалі, неіснуюча реальність, абсолютний початок усього сущого. Ніщо — спосіб існування небуття. За Демокрітом небуття знаходиться серед буття, наповнюючи і пронизуючи його. (uk)
rdfs:label
  • عدم (ar)
  • Ex nihilo (ca)
  • Ex nihilo (cs)
  • Creatio ex nihilo (de)
  • Kreo el nenio (eo)
  • Ex nihilo (es)
  • Creatio ex nihilo (en)
  • Non-être (fr)
  • Ex nihilo (in)
  • Ex nihilo (fr)
  • Non-essere (it)
  • Creatio ex nihilo (nl)
  • Creatio ex nihilo (pl)
  • Não-ser (pt)
  • Небытие (ru)
  • Ex nihilo (sv)
  • Небуття (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License