| dbo:abstract
|
- Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover. El riu Visurgis els dividia en dos grups, majors i menors (a l'oest i a l'est). Tàcit diu que eren la tribu més il·lustre dels germànics, i que es distingien pel seu amor a la justícia i a la pau, i pel seu valor quan feia falta. Plini el Vell, que havia viatjat fins al seu país, diu que eren pobres i que el territori patia sovint les inundacions de la mar, cosa que els obligava a construir els seus habitacles sobre altes plataformes i a pujar a les muntanyes. Es distingien com a navegants, i també com a pirates. Feien incursions a les costes de la Gàl·lia. Tiberi els va sotmetre al mateix temps que als frisons i per un temps van ser fidels aliats dels romans però després es van revoltar per la insolència que els mostraven i van expulsar els romans del seu territori. Gabinius Secundus els va causar alguna derrota però no els va poder sotmetre. Gneu Domici Corbuló, nomenat per Claudi comandant de l'exèrcit de Germània, va continuar la guerra contra ells, però sense èxit. Possiblement després es van aliar amb Roma fins al segle II, en temps de Didi Julià, quan segurament aliats als marcomans, van envair la Gàl·lia (el territori dels bataus). Quan avançaven els saxons cap a l'oest, es van confederar amb ells i durant el segle III van perdre la seva personalitat per a confondre's en la nació saxona. (ca)
- Chaukové byli západogermánský kmen, v antických písemných pramenech uváděný pod jménem Ingeveoni. Jádro chauckého osídlení se nacházelo mezi Labem a Vezerou, nicméně zasáhlo na západě až k Emži (tzv. Chauci minores),za kterou sídlili archeologicky velice podobní Frísové. Chaukové se se zde vyvinuli na podloží kultury Jastorfské na přelomu letopočtu a pravděpodobný je jejich významný podíl na zformování kmene Sasů, který je písemnými prameny zmiňován již ve 2. století. Stejně jako Sasové byli Chaukové velmi schopnými piráty a dobyvateli, kteří svá sídla rozšiřovali především jižním směrem na úkor Chattů. Důležitým zdrojem poznání je především rozsáhlé žárové pohřebiště (3000 hrobů), dále pak četná sídliště, pro Chauky typická hlavně při pobřeží, kde se při ústupu moře obnažily úrodné oblasti naplavenin - např. . Specifickým rysem pro celou oblast středního a severního Německa jsou pak dlouhé domy, kde byla jedna část vydělena dobytku - stáje. (cs)
- شاوكي عبارة عن قبيلة جرمانية قديمة عاشت في الأراضي المنخفضة بين نهري إمس وإلبه على كلا جانبي نهر فيسر وامتدت داخليًا وصولًا لفيسر العلوي. تدعى بالألمانية شاوكن وتسمياتها في اللغات المحلية مشابهة. (ar)
- The Chauci (German: Chauken, and identical or similar in other regional modern languages) were an ancient Germanic tribe living in the low-lying region between the Rivers Ems and Elbe, on both sides of the Weser and ranging as far inland as the upper Weser. Along the coast they lived on artificial mounds called terpen, built high enough to remain dry during the highest tide. A dense population of Chauci lived further inland, and they are presumed to have lived in a manner similar to the lives of the other Germanic peoples of the region. Their ultimate origins are not well understood. In the Germanic pre-Migration Period (i.e., before c. 300 AD) the Chauci and the related Frisians, Saxons, and Angles inhabited the Continental European coast from the Zuyder Zee to south Jutland. All of these peoples shared a common material culture, and so cannot be defined archaeologically. The Chauci originally centered on the Weser and Elbe, but in c. AD 58 they expanded to the River Ems by expelling the neighboring Ampsivarii, whereby they gained a border with the Frisians to the west. The Romans referred to the Chauci living between the Weser and Elbe as the 'Greater Chauci' and those living between the Ems and Weser as the 'Lesser Chauci'. The Chauci entered the historical record in descriptions of them by classical Roman sources late in the first century BC in the context of Roman military campaigns and sea raiding. For the next 200 years the Chauci provided Roman auxiliaries through treaty obligations, but they also appear in their own right in concert with other Germanic tribes, opposing the Romans. Accounts of wars therefore mention the Chauci on both sides of the conflict, though the actions of troops under treaty obligation were separate from the policies of the tribe. The Chauci lost their separate identity in the third century when they merged with the Saxons, after which time they were considered to be Saxons. The circumstances of the merger are an unsettled issue of scholarly research. (en)
- Die Chauken (Aussprache [çaʊkən], lateinisch: Chauci, griechisch: οἱ Καῦχοι; „die Hohen“) waren ein germanischer Stamm, der beidseits der unteren Weser (westlich: lat. chauci minores, östlich: lat. chauci maiores) lebte. Die Chauken gehörten nach Tacitus zur Gruppe der von der Nordseeküste stammenden Ingaevonen. Obwohl die frühere Forschung die Chauken durchaus in den Sachsen fortgesetzt sah, wird der Stamm heutzutage vermehrt mit der Genese der Franken in Zusammenhang gebracht. (de)
- Les Chauques (latin Chauci, grec ancien οι Καύχοι) sont une tribu de la Germanie antique, issue des tribus dites « du Rhin », et appartenant à la culture de Jastorf. Ils nous sont principalement connus par le biais de textes antiques tels que la Germanie de Tacite. Différents indices archéologiques et toponymiques permettent de supposer que leur ethnogénèse prend place aux environs de 400 av. J.-C. (fr)
- Los Caucos fueron una populosa tribu germánica que habitó el extremo noroeste de la costa de Alemania, entre Frisia al oeste y el estuario del río Elba al este. Su nombre proviene del *xabukaz, "halcón" (en alemán, Habicht). Como los frisios, habitaban en montículos artificiales erguidos sobre las grandes vegas de la región, que servían para proteger sus casas y territorios de las crecidas provocadas por el mar del Norte. Su modo de vida no les era familiar a los romanos, que los consideraban intrigantes. Plinio el Viejo escribió sobre ellos, describiendo sus hábitos de caza y pesca. La evidencia arqueológica, sin embargo, muestra que Plínio no fue excesivamente preciso, ya que los caucos también tenían ganado y tenían tropas de caballería. De acuerdo con otra fuente romana, el historiador Tácito, eran muy respetados entre las tribus germánicas; el autor también los describe como pacíficos, calmados y fríos, a pesar de los relatos de piratería mencionados en los Anales (Tácito). (es)
- I Cauci (in latino Chauci, Chauchi, Cauchi) erano un'antica popolazione germanica stanziata tra l'Ems e l'Elba lungo la costa del Mare del Nord, nei dintorni delle odierne Frisia orientale, Oldenburg, Brema e Hannover. Confinavano ad ovest con i Frisi, a sud con i temibili Cherusci e i Casuari, e ad est con i Longobardi. Erano divisi per mezzo del fiume Elba da Sassoni, Siguloni, Juti e Sedusi. Tacito arriva a scrivere che i Cauci si estendevano ad arco fino a raggiungere i Catti. Essi occupavano un'immensa regione. (it)
- Chaukowie - plemię germańskie, które miało rozległe siedziby w sąsiedztwie Fryzów, Cherusków i Chattów. Tacyt nazywa ich najszlachetniejszym ludem Germanii. Chaukowie podporządkowali się Marbodowi, który stworzył silny związek plemion germańskich tzw. . (pl)
- De Chauken (Latijn: Chauci) waren een Germaanse stam in het Noord-Duitse gebied tussen de Eems en de Elbe. De Groot Chauken woonden tussen Wezer en Elbe, de Klein Chauken tussen Eems en Weser. In eerste instantie waren ze bondgenoot van de Romeinen en leverden ze hulptroepen aan Germanicus in diens veldtocht tegen Arminius. Dit blijkt niet alleen uit historische bron, maar ook uit vondsten uit een ruiterkamp op de Hunerberg bij Nijmegen. Later (47 n.Chr.), na de opstand van de Friezen (28 n.Chr.), deden ze onder leiding van de Caninefaat Gannascus invallen in Germania Inferior en plunderden de kusten van Gallia Belgica. Corbulo probeerde Gannascus te vermoorden door een missie naar de Groot Chauken te sturen, wat tot grote ophef onder de Chauken leidde. Daarop verbood Claudius aan Corbulo verdere acties in Germania Transrhenanum te ondernemen, aangezien een nieuwe opstand dreigde. In 58 n.Chr. verdreven de Chauken hun buurstam de Ampsivariërs uit het gebied van de Eemsmonding. Van rond deze periode stammen donkere aardewerk potscherven met ingegrifte smalle hoge driehoeken op het potlichaam; deze waren aangetroffen nabij het Romeinse havenfort II bij de Velsertunnel te IJmuiden en zijn recent (2012) door prof. Arjen Bosman toegewezen aan de Chauken. Het 'tweede havenfort' uit deze tijd werd verwoest door Germanen (Friezen en/of Chauken?) en verlaten door de overheersers. Tijdens de Opstand van de Bataven was 'een van de vurigste cohorten' waarop Civilis kon bouwen samengesteld uit Frisii en Chauken en gestationeerd in Tolbiacum (Zülpich, bij Keulen). Deze eenheid werd echter door de inwoners dronken gevoerd, waarna hun onderkomen in brand werd gestoken. Ook stuurden de Chauken Julius Civilis versterking, zonder dat dit echter doorslaggevend was. De Angrivariërs zouden later een deelstam van de Chauken zijn geworden. In de vierde eeuw na Chr. werden de Chauken zelf een deelstam van de Saksen. (nl)
- Ха́вки (устар. ха́уки, позднее ху́ги; лат. Chauci) — древнегерманское племя. Хавки жили между нижним течением рек Эмс и Эльба, по берегу Немецкого моря и по обоим берегам реки Везер. (ru)
- Chauker (lat. chauci) var en forngermansk folkstam vid Nordsjön, mellan Ems och Elbe, som tillhörde den ingaevonska folkgruppen, tillsammans med bl.a. friserna. Tacitus betecknar dem - möjligen på grund av deras namn, som betyder de "upphöjde" - såsom det ädlaste bland de germanska folken och säger, att de helst ville grunda sin storhet på rättrådighet. De utmanade ej till krig, utan levde fredligt och avhöll sig från rov och plundring. Deras makt sträckte sig ända ner till chatternas land. Plinius d.ä. hade sett hur de bodde på terper i trädlöst område som två gånger dagligen översvämmades av havet, där de eldade med torv. Från tiden omkring 200 anföll de emellertid det romerska området i nordvästra Belgien, men slogs tillbaka, bl.a. av Julianus Apostata under dennes befäl i Gallien omkring 358. Stammens större del, som bodde öster om Weser (chauci majores), hade vid denna tid anslutit sig till saxarnas stam, i vilken den slutligen helt och hållet uppgick, och de saxare, som efter 450 intog Britannien, anses till stor del ha varit chauker. De väster om Weser boende chaukerna (chauci minores) uppgick däremot i frisernas stam, och sålunda försvann chaukernas namn ur historien. (sv)
- Caúcos (em latim: Chauci) foram uma populosa tribo germânica que habitou o extremo noroeste da costa da Alemanha, entre a Frísia a oeste e o estuário do rio Elba a leste. Seu nome vem do protogermânico *xabukaz, "falcão" (em alemão: Habicht). Como os frísios, habitavam , montes artificiais erguidos sobre as grandes várzeas da região, que servia para proteger suas fazendas das cheias do mar do Norte. Seu modo de vida não era familiar aos romanos, que lhes consideravam intrigantes. Um relato importante relato a seu respeito foi feito por Plínio, o Velho, que descreveu seu hábito de caça e pesca. A evidência arqueológica, no entanto, mostra que Plínio não era tão preciso, já que os caúcos também criavam gado e tinham tropas de cavalaria. De acordo com outra fonte romana, o historiador Tácito, eram muito respeitados entre as tribos germânicas; o autor também os descreve como pacíficos, calmos e frios, apesar dos relatos de pirataria mencionados nos Anais. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- شاوكي عبارة عن قبيلة جرمانية قديمة عاشت في الأراضي المنخفضة بين نهري إمس وإلبه على كلا جانبي نهر فيسر وامتدت داخليًا وصولًا لفيسر العلوي. تدعى بالألمانية شاوكن وتسمياتها في اللغات المحلية مشابهة. (ar)
- Die Chauken (Aussprache [çaʊkən], lateinisch: Chauci, griechisch: οἱ Καῦχοι; „die Hohen“) waren ein germanischer Stamm, der beidseits der unteren Weser (westlich: lat. chauci minores, östlich: lat. chauci maiores) lebte. Die Chauken gehörten nach Tacitus zur Gruppe der von der Nordseeküste stammenden Ingaevonen. Obwohl die frühere Forschung die Chauken durchaus in den Sachsen fortgesetzt sah, wird der Stamm heutzutage vermehrt mit der Genese der Franken in Zusammenhang gebracht. (de)
- Les Chauques (latin Chauci, grec ancien οι Καύχοι) sont une tribu de la Germanie antique, issue des tribus dites « du Rhin », et appartenant à la culture de Jastorf. Ils nous sont principalement connus par le biais de textes antiques tels que la Germanie de Tacite. Différents indices archéologiques et toponymiques permettent de supposer que leur ethnogénèse prend place aux environs de 400 av. J.-C. (fr)
- I Cauci (in latino Chauci, Chauchi, Cauchi) erano un'antica popolazione germanica stanziata tra l'Ems e l'Elba lungo la costa del Mare del Nord, nei dintorni delle odierne Frisia orientale, Oldenburg, Brema e Hannover. Confinavano ad ovest con i Frisi, a sud con i temibili Cherusci e i Casuari, e ad est con i Longobardi. Erano divisi per mezzo del fiume Elba da Sassoni, Siguloni, Juti e Sedusi. Tacito arriva a scrivere che i Cauci si estendevano ad arco fino a raggiungere i Catti. Essi occupavano un'immensa regione. (it)
- Chaukowie - plemię germańskie, które miało rozległe siedziby w sąsiedztwie Fryzów, Cherusków i Chattów. Tacyt nazywa ich najszlachetniejszym ludem Germanii. Chaukowie podporządkowali się Marbodowi, który stworzył silny związek plemion germańskich tzw. . (pl)
- Ха́вки (устар. ха́уки, позднее ху́ги; лат. Chauci) — древнегерманское племя. Хавки жили между нижним течением рек Эмс и Эльба, по берегу Немецкого моря и по обоим берегам реки Везер. (ru)
- Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover. El riu Visurgis els dividia en dos grups, majors i menors (a l'oest i a l'est). (ca)
- Chaukové byli západogermánský kmen, v antických písemných pramenech uváděný pod jménem Ingeveoni. Jádro chauckého osídlení se nacházelo mezi Labem a Vezerou, nicméně zasáhlo na západě až k Emži (tzv. Chauci minores),za kterou sídlili archeologicky velice podobní Frísové. Chaukové se se zde vyvinuli na podloží kultury Jastorfské na přelomu letopočtu a pravděpodobný je jejich významný podíl na zformování kmene Sasů, který je písemnými prameny zmiňován již ve 2. století. Stejně jako Sasové byli Chaukové velmi schopnými piráty a dobyvateli, kteří svá sídla rozšiřovali především jižním směrem na úkor Chattů. (cs)
- The Chauci (German: Chauken, and identical or similar in other regional modern languages) were an ancient Germanic tribe living in the low-lying region between the Rivers Ems and Elbe, on both sides of the Weser and ranging as far inland as the upper Weser. Along the coast they lived on artificial mounds called terpen, built high enough to remain dry during the highest tide. A dense population of Chauci lived further inland, and they are presumed to have lived in a manner similar to the lives of the other Germanic peoples of the region. (en)
- Los Caucos fueron una populosa tribu germánica que habitó el extremo noroeste de la costa de Alemania, entre Frisia al oeste y el estuario del río Elba al este. Su nombre proviene del *xabukaz, "halcón" (en alemán, Habicht). De acuerdo con otra fuente romana, el historiador Tácito, eran muy respetados entre las tribus germánicas; el autor también los describe como pacíficos, calmados y fríos, a pesar de los relatos de piratería mencionados en los Anales (Tácito). (es)
- De Chauken (Latijn: Chauci) waren een Germaanse stam in het Noord-Duitse gebied tussen de Eems en de Elbe. De Groot Chauken woonden tussen Wezer en Elbe, de Klein Chauken tussen Eems en Weser. In eerste instantie waren ze bondgenoot van de Romeinen en leverden ze hulptroepen aan Germanicus in diens veldtocht tegen Arminius. Dit blijkt niet alleen uit historische bron, maar ook uit vondsten uit een ruiterkamp op de Hunerberg bij Nijmegen. In 58 n.Chr. verdreven de Chauken hun buurstam de Ampsivariërs uit het gebied van de Eemsmonding. (nl)
- Caúcos (em latim: Chauci) foram uma populosa tribo germânica que habitou o extremo noroeste da costa da Alemanha, entre a Frísia a oeste e o estuário do rio Elba a leste. Seu nome vem do protogermânico *xabukaz, "falcão" (em alemão: Habicht). De acordo com outra fonte romana, o historiador Tácito, eram muito respeitados entre as tribos germânicas; o autor também os descreve como pacíficos, calmos e frios, apesar dos relatos de pirataria mencionados nos Anais. (pt)
- Chauker (lat. chauci) var en forngermansk folkstam vid Nordsjön, mellan Ems och Elbe, som tillhörde den ingaevonska folkgruppen, tillsammans med bl.a. friserna. Tacitus betecknar dem - möjligen på grund av deras namn, som betyder de "upphöjde" - såsom det ädlaste bland de germanska folken och säger, att de helst ville grunda sin storhet på rättrådighet. De utmanade ej till krig, utan levde fredligt och avhöll sig från rov och plundring. Deras makt sträckte sig ända ner till chatternas land. Plinius d.ä. hade sett hur de bodde på terper i trädlöst område som två gånger dagligen översvämmades av havet, där de eldade med torv. Från tiden omkring 200 anföll de emellertid det romerska området i nordvästra Belgien, men slogs tillbaka, bl.a. av Julianus Apostata under dennes befäl i Gallien omkri (sv)
|
