| dbo:abstract
|
- Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser. La discrepància sens dubte respon a les migracions d'aquestes tribus, que en èpoques diferents ocupaven llocs diferents. Segons el relat de Tàcit, els caucs al seu temps vivien a la costa de Germània i s'estenien fins a les terres dels queruscs i dels cats, que eren veïns dels dulgubnis a l'est. (ca)
- The Dulgubnii are a Germanic tribe mentioned in Tacitus' Germania (Chapter 34) as living in what is today northwest Germany. Tacitus describes them being to the north of the Angrivarii and Chamavi, and as having moved from the north into the area once belonging to the Bructeri, between Ems, Lippe, and Weser. In this same area as the Dulgubnii, north of the Chamavi and Angrivarii, were the Chasuarii, and north of these, on the North Sea coast, where the Chauci. The Chasuarii's name is thought to derive from the River Hase which feeds into the middle of the Ems from the east, just northwest of the area associated with the Angrivarii, on the Weser. So from Tacitus, it appears that the Dulgubnii probably lived near the Weser. By the account of Tacitus, the Chauci in his time lived not only along the whole German coast, but would have also stretched down to the lands of the Cherusci and Chatti. So they were probably the neighbours of the Dulgubnii on the east. The Dulgubnii in Tacitus are probably the same as Ptolemy's Doulgoumnioi of the same region (Book 2, Chapter 10). (Many Germanic names are corrupted in Ptolemy's Greek.) Ptolemy describes them near the Elbe, so to the east of the position described by Tacitus, in an area Tacitus associated with the Chauci. They are described as having the "Laccobardi" (Langobardi) to their north, and the "Suebi Angili" (Angles) to their south. To their east are the Angrivarii, still near the Weser, and then the "Chamae" (Chamavi), between Ems and Weser, north of the Bructeri who are now on the Rhine. In Ptolemy, the Chamae, Angrivarii, and Laccobardi have the Chauci directly on their north, all the way to the coast, and stretched from Ems to Elbe. And the Dulgubnii are no longer between the Chauci and the Chamavi and Angrivarii. Compared to Tacitus, the Chasuarii had also moved away. Ptolemy mentions Casuari far to the south, east of the Abnoba mountains that run east of the Rhine (with the Tencteri apparently between Rhine and Abnoba at that point). (en)
- Die Dulgubnier (auch Dulgubner; lateinisch: Dulgibinii; griechisch: Δουλγούμνιοι) waren ein westgermanischer Stamm, der bei Tacitus’ Germania (34,1) und Ptolemaeus’ Geographia (II,11,9) erwähnt wird. Der germanische Stamm der Dulgubnier lebte laut Tacitus südlich von Hamburg etwa im Gebiet der heutigen Lüneburger Heide und der Aller um die heutige Stadt Celle. Sie lebten damit nordöstlich der Angrivarier und Chamaven. In den späteren Zeiten der beginnenden Völkerwanderung sind die Dulgubnier nicht mehr als eigenständiges Volk aufgetreten. In den genannten Gebieten lebten dann die aus der Elbregion eingewanderten Langobarden (Bardengau). Die Dulgubnier scheinen wie viele andere kleine Germanenstämme in größeren Völkern, evtl. Sachsen oder Chauken, aufgegangen zu sein. (de)
- Les Dulgibins, en latin Dulgibinii, est une tribu de Germanie, au nord-est, sur les bords de l’Amisius, aujourd'hui l'Ems. Tacite en donne la description suivante, La Germanie, chapitre XXXIV : « Les Angrivariens et les Chamaves sont enserrés à l'arrière de leur territoire par les Dulgubins et les Chasuaires et d'autres populations qui ne sont guère connues. Devant eux, ils ont les Frisons pour voisins immédiats. On distingue, en fonction de leur puissance, les Frisons Majeurs et Mineurs. Ces deux ethnies sont bordées par le Rhin jusqu'à l'Océan. Elles occupent aussi les rives de lacs immenses. » (fr)
- De Dulgubnii waren een Germaanse stam, vermeld in Tacitus' Germania (Hoofdstuk 34). Zij werden gelokaliseerd in het gebied ten oosten van de Friezen en ten zuidwesten van de Angrivariërs. Waarschijnlijk zijn zij dezelfden als de "Doulgoumnioi" uit dezelfde regio, beschreven door Ptolemaeus in paragraaf 2.10 van zijn Geographia. Meer is niet uit geschreven bronnen bekend over deze stam. (nl)
- I Dulgubini (lat. Dulgubinii) erano uno dei numerosi popoli germanici che abitavano nelle terre prossime al Weser; linguisticamente appartenevano al ramo germanico occidentale. (it)
- Dulgubnier var en germansk folkstam enligt Tacitus som tillhörde den ingaevonska folkgruppen - ingaevoner som bodde vid Nordsjön. Friserna och chaukerna - chauker -bodde vid kusten, emedan bl.a. dulgubinerna hade sin boplats längre inåt landet vid floden Weser. Öster om dem bodde langobarderna, och när germanerna organiserade sig i större stammar omkring 200 e.Kr. slog sig bl.a. dulgubinerna ihop med denna stam, fast de inte tillhörde samma folkgrupp eftersom langobarderna räknas till nordgermanerna. De har vid mitten av 200-talet vandrat åt sydost och bildat ett rike vid övre Elbe och Oder. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser. La discrepància sens dubte respon a les migracions d'aquestes tribus, que en èpoques diferents ocupaven llocs diferents. Segons el relat de Tàcit, els caucs al seu temps vivien a la costa de Germània i s'estenien fins a les terres dels queruscs i dels cats, que eren veïns dels dulgubnis a l'est. (ca)
- Les Dulgibins, en latin Dulgibinii, est une tribu de Germanie, au nord-est, sur les bords de l’Amisius, aujourd'hui l'Ems. Tacite en donne la description suivante, La Germanie, chapitre XXXIV : « Les Angrivariens et les Chamaves sont enserrés à l'arrière de leur territoire par les Dulgubins et les Chasuaires et d'autres populations qui ne sont guère connues. Devant eux, ils ont les Frisons pour voisins immédiats. On distingue, en fonction de leur puissance, les Frisons Majeurs et Mineurs. Ces deux ethnies sont bordées par le Rhin jusqu'à l'Océan. Elles occupent aussi les rives de lacs immenses. » (fr)
- De Dulgubnii waren een Germaanse stam, vermeld in Tacitus' Germania (Hoofdstuk 34). Zij werden gelokaliseerd in het gebied ten oosten van de Friezen en ten zuidwesten van de Angrivariërs. Waarschijnlijk zijn zij dezelfden als de "Doulgoumnioi" uit dezelfde regio, beschreven door Ptolemaeus in paragraaf 2.10 van zijn Geographia. Meer is niet uit geschreven bronnen bekend over deze stam. (nl)
- I Dulgubini (lat. Dulgubinii) erano uno dei numerosi popoli germanici che abitavano nelle terre prossime al Weser; linguisticamente appartenevano al ramo germanico occidentale. (it)
- Dulgubnier var en germansk folkstam enligt Tacitus som tillhörde den ingaevonska folkgruppen - ingaevoner som bodde vid Nordsjön. Friserna och chaukerna - chauker -bodde vid kusten, emedan bl.a. dulgubinerna hade sin boplats längre inåt landet vid floden Weser. Öster om dem bodde langobarderna, och när germanerna organiserade sig i större stammar omkring 200 e.Kr. slog sig bl.a. dulgubinerna ihop med denna stam, fast de inte tillhörde samma folkgrupp eftersom langobarderna räknas till nordgermanerna. De har vid mitten av 200-talet vandrat åt sydost och bildat ett rike vid övre Elbe och Oder. (sv)
- The Dulgubnii are a Germanic tribe mentioned in Tacitus' Germania (Chapter 34) as living in what is today northwest Germany. Tacitus describes them being to the north of the Angrivarii and Chamavi, and as having moved from the north into the area once belonging to the Bructeri, between Ems, Lippe, and Weser. In this same area as the Dulgubnii, north of the Chamavi and Angrivarii, were the Chasuarii, and north of these, on the North Sea coast, where the Chauci. The Chasuarii's name is thought to derive from the River Hase which feeds into the middle of the Ems from the east, just northwest of the area associated with the Angrivarii, on the Weser. So from Tacitus, it appears that the Dulgubnii probably lived near the Weser. (en)
- Die Dulgubnier (auch Dulgubner; lateinisch: Dulgibinii; griechisch: Δουλγούμνιοι) waren ein westgermanischer Stamm, der bei Tacitus’ Germania (34,1) und Ptolemaeus’ Geographia (II,11,9) erwähnt wird. Der germanische Stamm der Dulgubnier lebte laut Tacitus südlich von Hamburg etwa im Gebiet der heutigen Lüneburger Heide und der Aller um die heutige Stadt Celle. Sie lebten damit nordöstlich der Angrivarier und Chamaven. (de)
|
