| dbo:abstract
|
- Antonio di Jacopo Benci, anomenat Antonio Pollaiuolo (17 de gener del 1432 / 1433, Florència - 4 de febrer del 1498, Roma, Estats pontificis), va ser un pintor, escultor, orfebre i gravador italià del Renaixement, que així mateix va perfeccionar l'art de l'esmaltat. El seu germà va ser l'artista Piero Pollaiuolo; els dos van treballar freqüentment junts en un conegut taller que van fundar a Florència, rival del d'Andrea del Verrocchio. La seva obra reflecteix tant la influència clàssica com l'interès en l'anatomia humana. Conta Giorgio Vasari que els germans van portar a terme disseccions per millorar el seu coneixement de l'anatomia. Van prendre el seu sobrenom Pollaiuolo del negoci del seu pare, que venia ocells de corral, gallines. Els primers estudis d'esmalt d'Antonio van ser o bé amb el seu pare o amb Andrea del Castagno: l'últim, probablement, li va ensenyar també a pintar. Està comprovat que va ser deixeble de Domenico Veneziano i, així mateix, va tenir influx de Donatello. Va abandonar l'orfebreria per dedicar-se plenament a la pintura, l'escultura i el gravat. Junt a Ghiberti, va treballar en els relleus de les portes del baptisteri de Florència. Pel que fa als seus gravats, aquests van influir en Andrea Mantegna i, per mitjà de Mategna, en Dürer. Algunes de les pintures i gravats de Pollaiuolo exhibeixen un excés de brutalitat, característica que pot ser estudiada per exemple en El combat dels homes nus, gravat del 1470 o 1480. Per contrast, les seves figures femenines mostren una completa serenitat i una primmirada atenció als detalls dels vestits, com era la norma en el retrat del segle xv. Gran part de la seva obra pictòrica s'ha perdut, per exemple la sèrie anomenada Els treballs d'Hèrcules, que es trobava al palau dels Mèdici. Però és com a escultor i com a treballador del metall com va aconseguir el seu gran èxit; va realitzar gran quantitat de petits bronzes com els del grup anomenat Hèrcules i Anteu. L'exacta atribució de les seves obres és dubtosa a causa que el seu germà va fer molt en la seva col·laboració. El 1484, Antonio va fixar la seva residència a Roma, on va executar la tomba del papa Sixt IV a la gruta de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (finalitzada el 1493), una composició en què torna a manifestar el seu mode d'exageració anatòmica de les figures. El 1496, va anar a Florència per donar els últims retocs al treball ja començat a la sagristia del Santo Spirito. Va morir, com a home ric, havent acabat ja el mausoleu del papa Innocenci VIII, també a Sant Pere, i va ser enterrat a l'església de San Pietro in Vincoli. Entre les seves habilitats, destaca el mestratge a representar la figura humana en moviment. La principal contribució d'Antonio a la pintura florentina es troba en la seva anàlisi de l'anatomia del cos en moviment o sota condicions de tensió, però és també important pel seu interès pioner en el paisatge. Se'n diu que es va anticipar a Leonardo da Vinci a dissecar cossos per estudiar-ne l'anatomia. Entre els seus alumnes destaca Sandro Botticelli. (ca)
- Antonio del Pollaiolo, původním jménem Antonio Benci (1433, Florencie – 4. únor 1498, Řím) byl italský renesanční malíř a sochař. Patřil do tzv. florentské školy. Jeho učitelem sochařství byl patrně Donatello, malby pak Paolo Uccello. Umělecké jméno Pollaiolo (v překladu "drůbežář") přijal na počest svého otce, který se chovem drůbeže živil. Úzce spolupracoval se svým bratrem Pierem, spolu vlastnili velkou malířskou a sochařskou dílnu. Antonio se v dílně specializoval na krajiny a pozadí. Oba bratři se těšili velké přízni rodiny Medicejských, která jim zadala mnoho významných zakázek. Dle legendy oba bratři k dokonalému poznání anatomie člověka pitvali odsouzence, a to ještě před Leonardem, jemuž je tato praxe nejčastěji připisována. K jeho nejznámějším malbám patří Apolón a Dafné, Bitva deseti nahých, Herkules a Hydra, Mučednictví sv. Šebestiána, Oltář sv. Vincence, sv. Jakuba a sv. Eustacha, Portrét dívky, Portrét mladé ženy I., Portrét mladé ženy II. či Tobiáš a anděl. (cs)
- Antonio Pollaiuolo (* 1431 in Florenz; † 4. Februar 1498 in Rom) war ein italienischer Bildhauer, Kupferstecher und Maler. (de)
- Antonio del Pollaiuolo (UK: /ˌpɒlaɪˈwoʊloʊ/ POL-eye-WOH-loh, US: /ˌpoʊl-/ POHL-, Italian: [anˈtɔːnjo del pollaˈjwɔːlo]; 17 January 1429/1433 – 4 February 1498), also known as Antonio di Jacopo Pollaiuolo or Antonio Pollaiuolo (also spelled Pollaiolo), was an Italian painter, sculptor, engraver, and goldsmith during the Italian Renaissance. (en)
- Antonio di Jacopo Benci nome Antonio Pollaiuolo (Florenco, 17a de januaro 1432 aŭ 1433 – Romo, 4a de februaro 1498), konata ankaŭ kiel Antonio del Pollaiolo aŭ Antonio Pollaiolo, estis itala pentristo, skulptisto, oraĵisto kaj gravuristo el Quattrocento, kiu same perfektigis la arton de emajlo. Lia frato estis la artisto Piero Benci; ambaŭ laboris ofte kune en fama ateliero kiun ili fondis en Florenco, rivalo de tiu de Andrea del Verrocchio. Lia verkaro montras kaj klasikan influon kaj intereson en la homa anatomio. Rakntas Vasari ke la du fratoj faris dissekcojn por plibonigi sian konon de la anatomio. Ili ekhavis la kromnomon Pollaiuolo el la negoco de sia patro, kiu vendis kortobirdojn, nome kokojn (pollaio signifas kokejo-n). En 1484 Antonio fiksis loĝejon en Romo, kie li faris la tombojn de la papoj Siksto la 4-a kaj Inocento la 8-a en la kripto de la Baziliko Sankta Petro (tiu lasta finigita en 1493). (eo)
- Antonio del Pollaiolo, Antonio di Jacopo Pollaiuolo edo Antonio Pollaiuolo (edo Pollaiolo) bezala ere ezaguna (Florentzia, 1429/1433ko urtarrilaren 17a - Erroma, 1498ko otsailaren 4a) italiar pizkundeko margolari, eskultore, grabatzaile eta urregilea izan zen. Bere anaia ere artista zen eta elkarrekin lan egin zuten. Bere ezizena aitaren oilasko-saltzaile lanbidetik zetorren. Bere lanek eragin klasikoa eta giza anatomiarekiko interesa erakusten dute. Antoniok, ziurrenik, Andrea del Castagnorekin ikasi zuen margotzen. Eskultore eta urregile gisa lortu zituen arrakasta handienak. 1484an Erromara joan zen eta han Sixto IV.a eta Inozentzio VIII.a aita santuen mausoleoak egin zituen. San Pietro in Vincoli eliza erromatarrean lurperatu zuten. Bere dizipuluetako bat Sandro Botticelli izan zen. (eu)
- Antonio Pollaiuolo — ou Antonio del Pollaiuolo, aussi connu sous les noms d'Antonio di Jacopo Pollaiuolo ou Antonio Pollaiolo —, né Antonio Benci à Florence le 17 janvier 1429 et mort à Rome le 4 février 1498 , est un peintre, sculpteur, graveur et orfèvre italien de la Renaissance. Il est notamment célèbre pour sa gravure Combat d'hommes nus. Il semblerait qu'il ait sculpté les jumeaux de la Louve capitoline. (fr)
- Antonio di Jacopo Benci, llamado Antonio Pollaiuolo (Florencia, 17 de enero de 1432 o 1433 – Roma, 4 de febrero de 1498), también conocido como Antonio del Pollaiolo o Antonio Pollaiolo, fue un pintor, escultor, orfebre y grabador cuatrocentista italiano, que asimismo perfeccionó el arte del esmaltado. (es)
- Gabha óir, dealbhóir is péintéir a rugadh i bhFirenze na hIodáile ab ea Antonio Pollaiuolo (c 1432–1498). Theilg sé na séadchomharthaí tuamúla do bheirt pápaí i mBaisleac Pheadair sa Róimh. Ba cheannródaí i measc péintéirí é lena staidéar dian ar anatamaíocht agus a chur i bhfeidhm ina ealaín, go háirithe chun gluaisne a chur in iúl. Chabhraigh a dheartháir (1443–1496) leis ina shaothar. (ga)
- Antonio del Pollaiolo (lahir 17 Januari 1429/1433, wafat 4 Februari 1498), juga dikenal dengan nama Antonio di Jacopo Pollaiuolo atau Antonio Pollaiolo, adalah seorang pelukis, pematung, pengukir dan tukang emas Italia pada zaman Renaissance. (in)
- アントニオ・デル・ポッライオーロ（伊: Antonio del Pollaiolo, 1429年/1433年1月17日 - 1498年2月4日）はルネサンス期イタリアの画家、彫刻家、版画家（エングレービング）、金細工師。また、エナメル技法に大きな貢献をした。アントニオ・ディ・ヤコポ・ポッライウオーロ（Antonio di Jacopo Pollaiuolo）、アントニオ・ポッライオーロ（Antonio Pollaiolo）とも呼ばれる（ポライオーロ、ポルライオーロとも表記される）。 (ja)
- Antonio del Pollaiolo o Antonio Benci (Firenze, 1431 circa – Roma, 4 febbraio 1498) è stato un pittore, scultore e orafo italiano. Fu discepolo di Domenico Veneziano, ma subì una forte influenza artistica da Donatello e da Andrea del Castagno. Ebbe un fratello minore, Piero del Pollaiolo (1441/1442 - post 1485), anche lui noto artista. Spaziò dalla pittura alla scultura all'oreficeria, esprimendo le arti come strumento per esternare il suo stile, che sovente minimizzava la rappresentazione in sé, per uscire prepotentemente.La sua bottega fu una delle più importanti ed interessanti a Firenze, ed era in competizione con quella di un altro grande maestro: Andrea del Verrocchio.Presso Antonio erano impiegati numerosi apprendisti e collaboratori, impegnati nella produzione di statue, dipinti, opere a rilievo e anche manufatti tessili. (it)
- Antonio del Pollaiolo of Pollaiuolo, eigenlijke naam Antonio di Jacopo d’Antonio Benci, (Florence, 17 januari 1431/1432 – Rome, 1498) was een Italiaans kunstschilder, beeldhouwer, graveur en goudsmid tijdens de Italiaanse renaissance. Hij was onder andere in dienst van de invloedrijke familie de' Medici. (nl)
- Antonio di Jacopo Pollaiolo (c.1432-1498) foi um pintor, escultor e ourives italiano da época do Renascimento. Seu irmão era o também artista Piero del Pollaiuolo, e os dois freqüentemente cooperavam em suas obras, que demonstram interesse em anatomia humana. Conta-se que os irmãos dissecaram corpos com o objetivo de aprimorar seus conhecimentos sobre o tópico. Dentre os trabalhos de Pollaiuolo destacam-se:
* Judite (c. 1455 – 1470) – bronze, 42,9 cm de altura;
* A Batalha dos Homens Nus (década de 1470) – entalhe, 42,8 cm de altura por 61,8 cm de largura, Galeria Uffizi, Florença, Itália;
* (1468) – têmpera sobre madeira, 1,72 metro de altura por 1,79 metro de largura, Galeria Uffizi, Florença, Itália;
* (c.1470/80) – óleo sobre madeira, 30 cm de altura por 20 cm de largura, National Gallery, Londres;
* (1473 – 75) – painel, 2,92 de altura por 2,23 de largura, National Gallery, Londres;
* Hércules e Ateneu (c.1478) – têmpera sobre madeira, 16 cm de altura por 9 cm de largura, Galeria Uffizi, Florença, Itália;
* (c.1475) – têmpera sobre madeira, 17 cm de altura por 12 cm de largura, Galeria Uffizi, Florença, Itália;
* Hércules (data desconhecida) – bronze, 44,1 cm de altura, Coleção Frick (aberta à visitação pública), Nova Iorque, Estados Unidos. Giorgio Vasari incluiu biografia de Pollaiuolo em seu livro, As Vidas dos Artistas (Vite). De entre seus discípulos esteve Sandro Botticelli. (pt)
- Antonio Pollaiuolo znany także jako Antonio di Jacopo, Antonio del Pollaiolo (ur. ok. 1429-1432, zm. 4 lutego 1498) – włoski złotnik, malarz, grafik i rzeźbiarz renesansowy, tworzący w epoce quattrocenta. (pl)
- Антоніо дель Поллайоло (італ. Antonio del Pollaiolo) (1433, Флоренція — 1498, Рим) — флорентійський живописець, скульптор, ювелір і гравер. Представник флорентійської школи пізнього кватроченто. Брат П'єро дель Поллайоло. Почав свою творчу діяльність як ювелір. Після 1475 він присвятив себе скульптурі. Зазнав впливу Донателло і Андреа дель Кастаньо. У живописі помітне прагнення до точної передачі пластичних форм. Це може бути проілюстровано на прикладі картин «Аполлон і Дафна», очевидно, написаної до 1470, і "Мучеництво св. Себастьяна "(бл. 1475, обидві — Лондонська Національна галерея). У картині "Мучеництво св. Себастьяна "на середньому плані вміщено зображення барельєфів з античної тріумфальної арки. Картина «Геракл і Антей» (1465, Флоренція, галерея Уффіці) і створена ним бронзова статуетка з Барджелло (1475–1480) мають загальний сюжет. С 1477 разом з братом П'єро займається виготовленням срібних рельєфів для вівтаря флорентійського баптистерію. В 1484 вони отримали кілька замовлень на створення надгробків для римських пап. (uk)
- Antonio del Pollaiuolo, egentligen Antonio Benci, född omkring 1432 i Florens, död 4 februari 1498 i Rom, var en florentinsk målare, skulptör, gravör och guldsmed under ungrenässansen. Han var bror till Piero del Pollaiuolo. (sv)
- Антонио дель Поллайоло, собственно Антонио ди Бенчи (итал. Antonio del Pollaiolo, Antonio di Benci) (1433, Флоренция — 1498, Рим) — флорентийский живописец, скульптор, ювелир и гравёр. Представитель флорентийской школы позднего кватроченто. Брат художника и, по утверждению Джорджо Вазари, родственник Симоне дель Поллайоло по прозванию «Кронака» (не подтверждается современными исследователями). (ru)
- 安東尼奧·德爾·波拉約洛（Antonio del Pollaiolo，1429或1433年1月17日－1498年2月4日）是一位義大利文藝復興時期的畫家、雕塑家、雕刻家和金匠。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Antonio Pollaiuolo (* 1431 in Florenz; † 4. Februar 1498 in Rom) war ein italienischer Bildhauer, Kupferstecher und Maler. (de)
- Antonio del Pollaiuolo (UK: /ˌpɒlaɪˈwoʊloʊ/ POL-eye-WOH-loh, US: /ˌpoʊl-/ POHL-, Italian: [anˈtɔːnjo del pollaˈjwɔːlo]; 17 January 1429/1433 – 4 February 1498), also known as Antonio di Jacopo Pollaiuolo or Antonio Pollaiuolo (also spelled Pollaiolo), was an Italian painter, sculptor, engraver, and goldsmith during the Italian Renaissance. (en)
- Antonio del Pollaiolo, Antonio di Jacopo Pollaiuolo edo Antonio Pollaiuolo (edo Pollaiolo) bezala ere ezaguna (Florentzia, 1429/1433ko urtarrilaren 17a - Erroma, 1498ko otsailaren 4a) italiar pizkundeko margolari, eskultore, grabatzaile eta urregilea izan zen. Bere anaia ere artista zen eta elkarrekin lan egin zuten. Bere ezizena aitaren oilasko-saltzaile lanbidetik zetorren. Bere lanek eragin klasikoa eta giza anatomiarekiko interesa erakusten dute. Antoniok, ziurrenik, Andrea del Castagnorekin ikasi zuen margotzen. Eskultore eta urregile gisa lortu zituen arrakasta handienak. 1484an Erromara joan zen eta han Sixto IV.a eta Inozentzio VIII.a aita santuen mausoleoak egin zituen. San Pietro in Vincoli eliza erromatarrean lurperatu zuten. Bere dizipuluetako bat Sandro Botticelli izan zen. (eu)
- Antonio Pollaiuolo — ou Antonio del Pollaiuolo, aussi connu sous les noms d'Antonio di Jacopo Pollaiuolo ou Antonio Pollaiolo —, né Antonio Benci à Florence le 17 janvier 1429 et mort à Rome le 4 février 1498 , est un peintre, sculpteur, graveur et orfèvre italien de la Renaissance. Il est notamment célèbre pour sa gravure Combat d'hommes nus. Il semblerait qu'il ait sculpté les jumeaux de la Louve capitoline. (fr)
- Antonio di Jacopo Benci, llamado Antonio Pollaiuolo (Florencia, 17 de enero de 1432 o 1433 – Roma, 4 de febrero de 1498), también conocido como Antonio del Pollaiolo o Antonio Pollaiolo, fue un pintor, escultor, orfebre y grabador cuatrocentista italiano, que asimismo perfeccionó el arte del esmaltado. (es)
- Gabha óir, dealbhóir is péintéir a rugadh i bhFirenze na hIodáile ab ea Antonio Pollaiuolo (c 1432–1498). Theilg sé na séadchomharthaí tuamúla do bheirt pápaí i mBaisleac Pheadair sa Róimh. Ba cheannródaí i measc péintéirí é lena staidéar dian ar anatamaíocht agus a chur i bhfeidhm ina ealaín, go háirithe chun gluaisne a chur in iúl. Chabhraigh a dheartháir (1443–1496) leis ina shaothar. (ga)
- Antonio del Pollaiolo (lahir 17 Januari 1429/1433, wafat 4 Februari 1498), juga dikenal dengan nama Antonio di Jacopo Pollaiuolo atau Antonio Pollaiolo, adalah seorang pelukis, pematung, pengukir dan tukang emas Italia pada zaman Renaissance. (in)
- アントニオ・デル・ポッライオーロ（伊: Antonio del Pollaiolo, 1429年/1433年1月17日 - 1498年2月4日）はルネサンス期イタリアの画家、彫刻家、版画家（エングレービング）、金細工師。また、エナメル技法に大きな貢献をした。アントニオ・ディ・ヤコポ・ポッライウオーロ（Antonio di Jacopo Pollaiuolo）、アントニオ・ポッライオーロ（Antonio Pollaiolo）とも呼ばれる（ポライオーロ、ポルライオーロとも表記される）。 (ja)
- Antonio del Pollaiolo of Pollaiuolo, eigenlijke naam Antonio di Jacopo d’Antonio Benci, (Florence, 17 januari 1431/1432 – Rome, 1498) was een Italiaans kunstschilder, beeldhouwer, graveur en goudsmid tijdens de Italiaanse renaissance. Hij was onder andere in dienst van de invloedrijke familie de' Medici. (nl)
- Antonio Pollaiuolo znany także jako Antonio di Jacopo, Antonio del Pollaiolo (ur. ok. 1429-1432, zm. 4 lutego 1498) – włoski złotnik, malarz, grafik i rzeźbiarz renesansowy, tworzący w epoce quattrocenta. (pl)
- Antonio del Pollaiuolo, egentligen Antonio Benci, född omkring 1432 i Florens, död 4 februari 1498 i Rom, var en florentinsk målare, skulptör, gravör och guldsmed under ungrenässansen. Han var bror till Piero del Pollaiuolo. (sv)
- Антонио дель Поллайоло, собственно Антонио ди Бенчи (итал. Antonio del Pollaiolo, Antonio di Benci) (1433, Флоренция — 1498, Рим) — флорентийский живописец, скульптор, ювелир и гравёр. Представитель флорентийской школы позднего кватроченто. Брат художника и, по утверждению Джорджо Вазари, родственник Симоне дель Поллайоло по прозванию «Кронака» (не подтверждается современными исследователями). (ru)
- 安東尼奧·德爾·波拉約洛（Antonio del Pollaiolo，1429或1433年1月17日－1498年2月4日）是一位義大利文藝復興時期的畫家、雕塑家、雕刻家和金匠。 (zh)
- Antonio di Jacopo Benci, anomenat Antonio Pollaiuolo (17 de gener del 1432 / 1433, Florència - 4 de febrer del 1498, Roma, Estats pontificis), va ser un pintor, escultor, orfebre i gravador italià del Renaixement, que així mateix va perfeccionar l'art de l'esmaltat. Els primers estudis d'esmalt d'Antonio van ser o bé amb el seu pare o amb Andrea del Castagno: l'últim, probablement, li va ensenyar també a pintar. Està comprovat que va ser deixeble de Domenico Veneziano i, així mateix, va tenir influx de Donatello. (ca)
- Antonio del Pollaiolo, původním jménem Antonio Benci (1433, Florencie – 4. únor 1498, Řím) byl italský renesanční malíř a sochař. Patřil do tzv. florentské školy. Jeho učitelem sochařství byl patrně Donatello, malby pak Paolo Uccello. Umělecké jméno Pollaiolo (v překladu "drůbežář") přijal na počest svého otce, který se chovem drůbeže živil. Úzce spolupracoval se svým bratrem Pierem, spolu vlastnili velkou malířskou a sochařskou dílnu. Antonio se v dílně specializoval na krajiny a pozadí. Oba bratři se těšili velké přízni rodiny Medicejských, která jim zadala mnoho významných zakázek. (cs)
- Antonio di Jacopo Benci nome Antonio Pollaiuolo (Florenco, 17a de januaro 1432 aŭ 1433 – Romo, 4a de februaro 1498), konata ankaŭ kiel Antonio del Pollaiolo aŭ Antonio Pollaiolo, estis itala pentristo, skulptisto, oraĵisto kaj gravuristo el Quattrocento, kiu same perfektigis la arton de emajlo. En 1484 Antonio fiksis loĝejon en Romo, kie li faris la tombojn de la papoj Siksto la 4-a kaj Inocento la 8-a en la kripto de la Baziliko Sankta Petro (tiu lasta finigita en 1493). (eo)
- Antonio del Pollaiolo o Antonio Benci (Firenze, 1431 circa – Roma, 4 febbraio 1498) è stato un pittore, scultore e orafo italiano. Fu discepolo di Domenico Veneziano, ma subì una forte influenza artistica da Donatello e da Andrea del Castagno. Ebbe un fratello minore, Piero del Pollaiolo (1441/1442 - post 1485), anche lui noto artista. (it)
- Antonio di Jacopo Pollaiolo (c.1432-1498) foi um pintor, escultor e ourives italiano da época do Renascimento. Seu irmão era o também artista Piero del Pollaiuolo, e os dois freqüentemente cooperavam em suas obras, que demonstram interesse em anatomia humana. Conta-se que os irmãos dissecaram corpos com o objetivo de aprimorar seus conhecimentos sobre o tópico. Dentre os trabalhos de Pollaiuolo destacam-se: Giorgio Vasari incluiu biografia de Pollaiuolo em seu livro, As Vidas dos Artistas (Vite). De entre seus discípulos esteve Sandro Botticelli. (pt)
- Антоніо дель Поллайоло (італ. Antonio del Pollaiolo) (1433, Флоренція — 1498, Рим) — флорентійський живописець, скульптор, ювелір і гравер. Представник флорентійської школи пізнього кватроченто. Брат П'єро дель Поллайоло. Почав свою творчу діяльність як ювелір. Після 1475 він присвятив себе скульптурі. Зазнав впливу Донателло і Андреа дель Кастаньо. У живописі помітне прагнення до точної передачі пластичних форм. Це може бути проілюстровано на прикладі картин «Аполлон і Дафна», очевидно, написаної до 1470, і "Мучеництво св. Себастьяна "(бл. 1475, обидві — Лондонська Національна галерея). (uk)
|
,_ritratto_di_gentildonna,_1460-65_ca.,_legno_dipinto_con_dorature,_45x41x23_cm,_coll._priv._01.jpg){kind=link}
