An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ahmad ibn Tulun (Arabic: أحمد بن طولون, romanized: Aḥmad ibn Ṭūlūn‎; c. 20 September 835 – 10 May 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt and Syria between 868 and 905. Originally a Turkic slave-soldier, in 868 Ibn Tulun was sent to Egypt as governor by the Abbasid caliph. Within four years Ibn Tulun had established himself as a virtually independent ruler by evicting the caliphal fiscal agent, Ibn al-Mudabbir, taking over control of Egypt's finances, and establishing a large military force personally loyal to himself. This process was facilitated by the volatile political situation in the Abbasid court and the preoccupation of the Abbasid regent, al-Muwaffaq, with the wars against the Saffarids and the Zanj Rebellion. Ibn Tulun also took care to establish an efficient

Property Value
dbo:abstract
  • Àhmad ibn Tulun (àrab: أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida. El seu pare, Tulun, era un esclau que va formar part del tribut enviat al califa al-Mamun pel governador de Bukharà (vers 815/816); va arribar al càrrec de cap de la guàrdia particular del califa; el seu fill va néixer el 835 i va seguir instrucció militar a Samarra, estudiant també teologia a Tars. Quan el califa al-Mustaín fou enderrocat el 866 va escollir a Àhmad com a cap de la guàrdia que l'havia d'acompanyar a l'exili; no va tenir cap part en la mort, poc després, del deposat califa. El 868 el califa al-Mútazz va nomenar governador d'Egipte al turc , que estava casat amb la vídua de Tulun, i Àhmad fou nomenat lloctinent del seu sogre que el va enviar a Egipte i va restar a l'Iraq. Àhmad va arribar a Fustat el 15 de setembre del 868 acompanyat del que fou el seu visir . El seu títol era walí al-jayx wa-s-salat («supervisor de l'exèrcit i de la pregària del divendres») i va rebre també autoritat sobre el kharaj, les taxes sobre la propietat agrària. Va nomenar tanmateix un prefecte de policia (walí aix-xurta) i un delegat a Alexandria que no estava dins el seu govern, el qual només s'estenia a Fustat i el seu districte. Una de les seves primeres tasques fou ajudar el governador d'Aswan que exercia el govern sobre tot l'Alt Egipte i que estava amenaçat pels , pels nubians (cristians) i pels . El budja van esdevenir musulmans el 868 i en endavant foren utilitzats per lluitar contra els nubians. Un alida, , s'havia revoltat el 859 en els oasis entre Egipte (Alexandria) i Líbia (Barka) i s'havia proclamat califa però fou capturat i executat l'estiu del 869. Un altre alida, , va continuar la revolta i el 869 va massacrar als habitants d'Esna i durant dos anys va fer diverses incursions. L'hivern del 870 va derrotar a un exèrcit enviat per Àhmad però va haver de buscar refugi als oasis (871). El 872 es va enfrontar a un altre cap rebel que havia sorgit a Núbia, , però fou derrotat i en revenja va assolar el districte d'Aswan on va tallar milers de palmeres, per fugir després a la Meca on fou capturat i entregat a Àhmad que després de tenir-lo un temps empresonat el va deixar marxar a Medina. Per la seva part, Abu-Abd-Al·lah ibn Abd-al-Hamid al-Umarí, descendent del califa Úmar ibn al-Khattab, s'havia creat un petit estat a la zona de les mines d'or de Núbia, i un exèrcit enviat contra ell fou derrotat; llavors es va tolerar la seva presència i de fet venia l'or i els esclaus lliurement al mercat d'Aswan, però finalment fou assassinat pels seus oficials (873/874). , un seguidor d'Ibrahim ibn Muhàmmad ibn as-Sufí, va continuar la revolta alida, i d'oasis en oasi no podia ser dominat per la cavalleria, però finalment la lluita es va acabar quan se li va oferir l'aman (pau i perdó) vers el 874. Durant quatre anys Ahmad ibn Tūlūn va disputar la direcció dels afers administratius al cap de finances Ibn al-Mudàbbir Àhmad ibn Muhàmmad ar-Rastissaní, odiat pel poble per la seva cobdícia, el qual exercia el càrrec de supervisor de les taxes del kharadj probablement des del 861. La lluita es va acabar el juliol del 871 amb el trasllat d'Ibn al-Mudàbbir a les mateixes funcions a Síria. Les funcions d'Ibn al-Mudàbbir van passar de fet a mans d'Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Kan (mort el 891) que després fou el canceller d'Àhmad a Fustat. Un temps abans, el 869/870 el seu sogre Bakbak al-Turki havia estat executat i l'estiu del 871 nomenat governador , una de les filles del qual estava casada amb Àhmad ibn Tūlūn. El nou governador va confirmar a Àhmad com a lloctinent a Egipte, i en les seves facultat es van incloure probablement el 872 els governs d'Alexandria i Barka; dos anys després el seu fill al-Abbàs fou nomenat governador d'Alexandria. El 873 fou nomenat governador titular Jàfar al-Mufàwwad, jove fill del califa al-Mútamid. Aquest havia reconegut hereu al seu germà al-Muwàffaq i al seu propi fill Jàfar al-Mufàwwad i havia repartit l'imperi entre els dos presumptes hereus: al-Muwàffaq l'orient i el jove al-Mufàwwad l'occident, i un turc, Mussa ibn Bughà al-Umara al-Mudhàffar, fou nomenat com a regent del segon per si arribava el cas. En realitat al-Muwàffaq exercia tot el poder però, entre altres problemes, s'enfrontava a la revolta dels zandj i no podia actuar com volia. El 874/875 es va revoltar el governador de Barka, i l'exèrcit enviat contra ell no va aconseguir res; va caler un setge en forma; no obstant la repressió fou moderada. Una revolta dirigida per , governador de Síria i Palestina (el primer turc en aquest càrrec), va donar ocasió a Àhmad de reunir forces nombroses, i quan finalment la repressió de la rebel·lió no li fou encarregada, es va trobar amb un exèrcit important i intacte. El califa no va rebre participació d'Egipte en una expedició contra els zandj i va enviar contra Àhmad que era el governador efectiu un contingent dirigit per Mussa ibn Bughà al-Umara al-Mudhàffar. Però l'expedició va fracassar i Àhmad va ocupar Síria (878) incloent Damasc, Homs i Alep. El governador d'Alep es va refugiar a Antioquia que fou assaltada per Àhmad, i en la lluita va morir at-Tawil potser a mans d'una de les seves dones. Llavors va seguir fins a Tars que va ocupar, però els mateixos habitants li van demanar de reduir les seves forces. Finalment es va retirar al rebre notícies alarmants d'Egipte (abril del 879). De retorn va retornar als notables d'Alep propietats expropiades per Sima al-Tawil, va confirmar al cadi local i va nomenar al seu ghulam Lulu al front de l'exèrcit local. Els o kilabites li van donar suport i a través d'aquests va exercir el domini de la zona. A Haran va deixar també un contingent per aturar al general que desafiava la seva progressió. En absència del pare, ocupat a Síria, , va ocupar el càrrec de governador interí; es va revoltar més o menys obertament vers començaments del 879. Àhmad va retornar ràpidament alertat pel visir . En acostar-se el pare, al-Abbàs va fugir amb deu mil soldats i 800 cavallers cap a Alexandria i Barka, i va exigir a l'aglàbida Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad la renúncia del govern al seu favor, i va mostrar per justificar aquesta exigència un suposat diploma del califa al-Mútamid que el nomenava governador d'Ifríqiya. Al-Abbàs va atacar , on va derrotar el governador aglàbida , i va assetjar Trípoli. Però , l'imam ibadita del Djabal Nafusa, va organitzar una força de 12.000 homes que el va derrotar en una data incerta que podria ser l'hivern del 879 al 880 o a l'hivern del 880 al 881. Al-Abbàs es va retirar cap a Egipte i fou capturat prop d'Alexandria i conduït a Fustat on el seu pare el va fer cegar, i als seus còmplices els va fer tallar les mans. Al-Abbàs fou tancat a la presó i l'altra fill Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun fou declarat hereu. El 879 fou nomenat camarlenc i les funcions de director de finances van passar a , que va morir el 884 però el càrrec va romandre en mans de la seva família que va arribar a ser de les més riques del món musulmà. El 879 Àhmad va començar a unir el seu nom al del príncep governador Jàfar al-Mufàwwad en les monedes d'or. Fins al final, però, va reconèixer al califa al-Mútamid, encara que probablement a causa del fet que aquest no gaudia del poder efectiu. El 882 va convidar al califa a anar a Egipte i refugiar-se a la seva cort per recuperar el poder. Àhmad va anar a Síria per recollir a al-Mutamid però aquest no va aconseguir fugir. Al-Muwàffaq va nomenar llavors a com a nou governador d'Egipte i Síria, i Àhmad va respondre reunint una assemblea de notables juristes a Damasc que va declarar la manca de dret d'al-Muwàffaq a la successió; aquest al seu torn va respondre obligant al seu germà el califa a fer maleir a Àhmad a totes les mesquites, i en revenja Àhmad va fer el mateix amb el príncep a totes les mesquites que controlava a Síria i Egipte. El 883 va nomenar Lulu, que després de ser nomenat (879) cap de l'exèrcit a Alep ara era governador del Diyar Mudar, com a governador dels districtes d'Homs, Alep i Kinnasrin. A tota Síria només la ciutat d' havia estat recuperada per forces lleials al califa el 881. Finalment el príncep abbàssida, una vegada dominada la revolta dels zandj, va decidir reconèixer l'statu quo i va fer gestions amb Àhmad que les va acollir bé, però va morir el 10 de maig del 884. El seu secretari (859 o 864 a 941 o 951) va escriure una història del seu regnat. (ca)
  • أبو العباس أحمد بن طولون (23 رمضان 220 هـ - 10 ذو القعدة 270 هـ / 20 سبتمبر 835م - 10 مايو 884م) هو أمير مصر ومؤسس الدولة الطولونية في مصر والشام من الفترة (254 هـ/868 - 270 هـ/884)، كان أحمد بن طولون والي الدولة العباسية على مصر، ثم استقل بمصر عن الخلافة العباسية، فكان أول من يستقل بمصر، كما استطاع القضاء على الحركات المعارضة له، وتمدد باتجاه الشام بعد تكليف الخليفة أبو العباس أحمد المعتمد على الله له إخماد الثورات في الشام. قام ابن طولون بعدة أعمال في فترة حكمه، منها إنشاء مدينة القطائع، والتي اتخذها عاصمة لدولته، وكذلك بنى مسجده المعروف بمسجد أحمد بن طولون، وكان معروفا بالتدين وحسن الخلق ومجالسته العلماء، حيث كان منذ صغره متصفاً بالرزانة والولاء وحفظ القرآن والتفقه في الدين، وكان والده من أتراك القفجاق (ar)
  • Ahmad ibn Tulun (arabisch أحمد بن طولون, DMG Aḥmad b. Ṭūlūn; * 835; † Mai 884 in ) war der Begründer der muslimischen, türkischstämmigen Tuluniden-Dynastie in Ägypten und regierte von 868 bis 884. Ahmad ibn Tulun – oder besser ibn Dolun (türkischer Name mit der Bedeutung Vollmond) – hatte als türkischer Militärsklave (Mamluk) am Bürgerkrieg zwischen den Kalifen al-Mu'tazz und al-Musta'in teilgenommen und letzteren in die Verbannung 866 begleitet. Nach der Ermordung von al-Mustain wurde Ahmad als stellvertretender Statthalter für einen türkischen Machthaber in Samarra nach Ägypten entsandt. Bald hatte er seine Stellung in Ägypten so gefestigt, dass er ab 868 die fälligen Steuern nicht mehr an die Kalifen abführte. Diese Gelder ermöglichten ihm, durch den Ausbau von Bewässerungsanlagen und den Aufbau einer Flotte, die ägyptische Wirtschaft zu fördern. Außerdem betrieb er eine umfangreiche Bautätigkeit. Beispiele dafür sind die zwischen 876 und 879 errichtete Ibn-Tulun-Moschee in dem von ihm neu gegründeten Qatai nördlich von Fustat (heute Kairo), sowie die Erweiterung des Hafens von Akko. Ahmad ibn Tulun versuchte den großen Einfluss der christlichen Kopten in der Verwaltung zu Gunsten der Muslime zurückzudrängen. Sehr erfolgreich kann er aber damit nicht gewesen sein, da die Kopten die Verwaltung bis ins 11. Jahrhundert dominierten. Ahmad war ein großer Freund der Kochkunst; viele überlieferte ägyptische Gerichte und Gewürzmischungen sollen durch ihn selbst kreiert worden sein. Die prosperierende Wirtschaft ermöglichte Ahmad ibn Tulun den Aufbau eines großen Heeres, mit welchem er 875 Barka (Cyrenaika) besetzte. 878 eroberte er Syrien und Kilikien. Als er in Mesopotamien eindringen wollte, inszenierte der abbasidische Regent al-Muwaffaq eine Revolte seines Sohnes Abbas. In der Folgezeit misslang nicht nur die Unterwerfung Mekkas, sondern es ging die Herrschaft über Kilikien wieder verloren. Ahmad ibn Tulun starb im Mai 884. Seine Bedeutung ist vor allem darin zu sehen, dass Ägypten unter ihm, erstmals seit den Ptolemäern, ein unabhängiges Reich wurde. Nachfolger Ibn Tuluns wurde sein Sohn Chumarawaih (884–896). (de)
  • Ahmad ibn Tulun (Arabic: أحمد بن طولون, romanized: Aḥmad ibn Ṭūlūn‎; c. 20 September 835 – 10 May 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt and Syria between 868 and 905. Originally a Turkic slave-soldier, in 868 Ibn Tulun was sent to Egypt as governor by the Abbasid caliph. Within four years Ibn Tulun had established himself as a virtually independent ruler by evicting the caliphal fiscal agent, Ibn al-Mudabbir, taking over control of Egypt's finances, and establishing a large military force personally loyal to himself. This process was facilitated by the volatile political situation in the Abbasid court and the preoccupation of the Abbasid regent, al-Muwaffaq, with the wars against the Saffarids and the Zanj Rebellion. Ibn Tulun also took care to establish an efficient administration in Egypt. After reforms to the tax system, repairs to the irrigation system, and other measures, the annual tax yield grew markedly. As a symbol of his new regime, he built a new capital, al-Qata'i, north of the old capital Fustat. After 875/6 he entered into open conflict with al-Muwaffaq, who tried unsuccessfully to unseat him. In 878, with the support of al-Muwaffaq's brother, Caliph al-Mu'tamid, Ibn Tulun took over the governance of Syria as well as the frontier districts with the Byzantine Empire, although control of Tarsus in particular proved tenuous. During his absence in Syria, his eldest son and deputy, Abbas, tried to usurp power in Egypt, leading to the imprisonment of Abbas and the nomination of Ibn Tulun's second son, Khumarawayh, as his heir. The defection in 882 of a senior commander, Lu'lu', to al-Muwaffaq, and the defection of Tarsus, forced Ibn Tulun to return to Syria. Now virtually powerless, al-Mu'tamid tried to escape from his brother's control to Ibn Tulun's domains but was captured by al-Muwaffaq's agents, and Ibn Tulun convened an assembly of jurists at Damascus to denounce al-Muwaffaq as a usurper. His attempt in autumn 883 to bring Tarsus to heel failed, and he fell sick. Returning to Egypt, he died in May 884 and was succeeded by Khumarawayh. Ibn Tulun stands out as the first governor of a major province of the Abbasid Caliphate to not only establish himself as its master independently of the Abbasid court, but to also pass power on to his son. He was thus also the first ruler since the Ptolemaic Pharaohs to make Egypt an independent political power again, with a sphere of influence encompassing Syria and parts of the Maghreb, setting the tone for later Egypt-based Islamic regimes, from the Ikhshidids to the Mamluk Sultanate of Cairo. (en)
  • Ahmad ibn Tulun (en araba |أحمد بن طولون| kaj traliterumita =Aḥmad ibn Ṭūlūn; ĉ. 20a de Septembro 835 – 10a de Majo 884) estis la fondinto de la dinastio de Tulunidoj kiu regis Egiption kaj Sirion inter 868 kaj 905. Origine turka sklav-soldato, en 868 Ibn Tulun estis sendita al Egiptio kiel guberniestro de la kalifo de Abasidoj. Post kvar jaroj Ibn Tulun establis sin kiel sendependa reganto forpelante la kalifan impostagenton, nome Ibn al-Mudabbir, ekkontrolante la egiptiajn financojn, kaj establante grandan militforton persone fidelan al si mem. Tiu procezo estis faciligita de la nestabila politika situacio en la kortego de Abasidoj kaj de la priokupado de la abasida regento, al-Muvafak, pro la militoj kontraŭ la Safaridoj kaj kontraŭ la ribelo de negroj. Ibn Tulun ankaŭ zorgis por establi efikan administracion en Egiptio. Post reformoj de la impostada sistemo, riparoj en la irigacia sistemo, kaj aliaj mezuroj, la ĉiujara impostorikolto kreskiĝis ege markite. Kiel simbolo de sia nova reĝimo, li konstruis novan ĉefurbon nome al-Qata'i, norde de la malnova ĉefurbo nome Fustat. Post 875/6 li eniris en malferman konflikton kun al-Muvafak, kiu klopodis malsukcese elpostenigi lin. En 878, kun subteno de la frato de al-Muvafak, nome kalifo al-Mu'tamid, Ibn Tulun ekhavis la regadon de Sirio same kiel de la distriktoj landlimaj kun la Bizanca Imperio, kvankam la kontrolo de Tarso partikulare montriĝis malforta. Dum sia foresto en Sirio, lia plej aĝa filo kaj sendito, nome Abbas, klopodis ekhavi povon en Egiptio, kio kondukis al la enprizonigo de Abbas kaj la nomumo de la dua filo de Ibn Tulun, nome Ĥumaraŭajh, kiel lia heredanto. La dizerto en 882 de aĝa komandanto, Lu'lu', al al-Muvafak, kaj la dizerto de Tarso, devigis Ibn Tulun reveni al Sirio. Senpovigita, al-Mu'tamid klopodis fuĝi el la kontrolo de lia frato al la teritorio de Ibn Tulun sed li estis kaptita de la agento de al-Muvafak, kaj Ibn Tulun kunvenigis asembleon de juristoj ĉe Damasko por denunci al-Muvafak kiel uzurpinto. Lia klopodo en aŭtuno 883 por rekapti Tarson malsukcesis, kaj li malsaniĝis. Reveninte al Egiptio, li mortiĝis en Majo 884 kaj estis sukcedita de Ĥumaraŭajh. Ibn Tulun staris kiel la unua guberniestro de ĉefa provinco de la Abasida Kaliflando ne nur kiu establis sin mem kiel majstro sendependa el la Abasida kortego, sed ankaŭ kiu pasis la povon al sia filo. Li estis tiele ankaŭ la unua reganto ekde la Ptolemeaj Faraonoj kiu faris Egipton sendependa politika povo denove, kun sfero de influo enhavanta Sirion kaj partojn de Magrebo, malfermante la vojon por posta Egipt-bazaj reĝimoj kiaj la kaj la Fatimidoj. (eo)
  • Áhmad ibn Tulun (en árabe أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (835 – marzo de 884 en Antioquía)​ fue el fundador de la dinastía de los Tuluníes en Egipto, una dinastía musulmana y de raíces turcas. Áhmad ibn Tulun rigió en Egipto entre 868 y 884. Áhmad ibn Tulun –o mejor ibn Dolun (nombre turco que significa luna llena)– participó como esclavo militar turco (mameluco) en la guerra civil de los califas Al-Mu'tazz y Al-Musta'ín, acompañando a estos últimos en el destierro en 866. Tras el asesinato de Al-Mutásim, Áhmad fue enviado a Egipto como regidor provisional de parte de un hombre fuerte turco de Samarra. Pronto consolidó su mando en Egipto de tal forma que a partir de 868 dejó de pagar los impuestos correspondientes a los califas. Esto le permitiría ampliar las instalaciones de riego y la creación de una flota con el fin de potenciar la economía. Además, durante su dominio se emprendieron numerosas construcciones, como por ejemplo la mezquita de Ibn Tulun, que se construyó entre 876 y 879, y situada en el nuevo Qatai al norte de Fustat (hoy El Cairo), así como la ampliación del puerto de Akko. Áhmad ibn Tulun también intentó reducir la gran ventaja de los cristianos coptos en la administración en favor de los musulmanes. En este aspecto no pudo haber conseguido sus objetivos, dado que los coptos dominaron la administración hasta el siglo XI. Ahmad fue un gran seguidor del arte culinario, tanto que muchos platos egipcios y mezclas de especias fueron creadas supuestamente por él mismo. La floreciente economía permitió a Áhmad ibn Tulun también la creación de un importante ejército con el que conquistaría en 875 Yebel Ajdar (Cirenaica). En 878 llegó a conquistar Siria y Cilicia. Sin embargo, cuando intentó penetrar en Mesopotamia, el regidor abasí Al-Muwaffaq escenificó una revuelta de su hijo Abbás. En los años siguientes no sólo no consiguió la sumisión de La Meca, sino que perdió el dominio sobre Cilicia. Áhmad ibn Tulun falleció en marzo de 884. Su significancia se debe principalmente a que bajo su dominio, y por primera vez desde la dinastía Ptolemaica, Egipto fue un reino independiente. Su sucesor fue su hijo Chumarawaih (884-896). (es)
  • Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad. (fr)
  • Ahmad bin Thulun (Bahasa Arab: أحمد بن طولون; lahir di Baghdad, September 835 - meninggal di Mesir, Maret 884 pada umur 53 tahun) adalah pendiri Dinasti Thuluniyah yang memerintah Mesir secara singkat dari tahun 868 dan 905 M. Awalnya ia dikirim oleh khalifah Abbasiyah sebagai gubernur untuk Mesir, Ibnu Thulun malah menjadikan dirinya sebagai penguasa yang terpisah dari Kekhalifahan Abbasiyah. (in)
  • Aḥmad ibn Ṭūlūn (in arabo: أحمد بن طولون‎; Baghdad, 20 settembre 835 – al-Qata'i', 10 maggio 884) è stato un militare turco che resse autonomamente l'Egitto nel corso del IX secolo. (it)
  • アフマド・ブン・トゥールーン(アラビア語: أحمد بن طولون‎, ラテン文字転写: Aḥmad b. Ṭūlūn, 835年9月20日 - 884年5月10日)は、868年から905年にかけて主にエジプトとシリアを支配したトゥールーン朝の創始者である(在位:868年9月15日 - 884年5月10日)。 回鶻出身のトルコ人の奴隷軍人であったトゥールーンの息子として生まれたアフマド・ブン・トゥールーン(本稿では以下イブン・トゥールーンと表記する)は、父親の死後に継父となったバーヤクバークがアッバース朝のカリフのムウタッズからエジプトの監督を任された際に代官としてエジプトへ派遣され、現地の統治にあたった。4年以内にイブン・トゥールーンはエジプトの財政を支配していたを追放することに成功し、財政を掌握するとともに自身に忠実な大規模な軍隊を作り上げ、アッバース朝から事実上独立した支配者となった。この自立は当時のアッバース朝の中央政府の混乱や、カリフのムウタミドから実権を奪ったが新興のサッファール朝やザンジュの乱への対処に没頭していたことも要因となっていた。イブン・トゥールーンは効率的な行政の確立にも取り組み、税制の改革や灌漑設備の整備などを通じてエジプトの歳入を著しく増加させた。また、新体制の象徴となる新都のをフスタートの北に建設した。 875年以降イブン・トゥールーンはムワッファクと公然と対立するようになり、ムワッファクはイブン・トゥールーンを排除しようとしたものの失敗に終わった。878年にはムウタミドの支持を得てシリアとビザンツ帝国との国境地帯()の支配権を獲得した。その一方でエジプトを不在にしている間に権力の掌握を試みた長男のを投獄し、次男のを後継者に指名した。882年にはスグールが離反したことで再びシリアに戻り、シリアでは当時のアッバース朝の首都のサーマッラーから逃亡を試みたムウタミドを迎え入れようとしたが、カリフは道中で捕らえられて連れ戻された。この事件を受けてイブン・トゥールーンはダマスクスで宗教法学者による会議を主催し、ムワッファクを簒奪者であるとして非難した。その後、883年の秋にスグールを奪還しようとした試みは失敗に終わり、エジプトに戻った後の884年5月10日に死去した。 イブン・トゥールーンはアッバース朝の主要地域における総督として事実上独立した政権を築いただけでなく、権力の世襲にも成功した。また、トゥールーン朝自体は短命に終わったものの、エジプトにとっては古代のファラオの時代以来初めての自立政権となり、シリアやマグリブの一部を含む新しい政治圏を確立したことから、イブン・トゥールーンによる支配は後のイフシード朝からマムルーク朝に至るエジプトを拠点としたイスラーム政権の先駆けとなった。 (ja)
  • Ahmad ibn Tulun (ur. 835, zm. 884) – emir Egiptu, założyciel dynastii Tulunidów, pochodzący z tureckiej gwardii kalifów abbasydzkich. Przybył do Egiptu w roku 868 jako przedstawiciel namiestnika Egiptu, którym był jego ojczym Bajbak. Zręcznie wykorzystując intrygi na dworze kalifa zdobył samodzielną władzę w Egipcie i Syrii. W czasie swego panowania wprowadził liczne reformy administracyjne, m.in. formalnie podporządkował Syrię i Palestynę Egiptowi, zreorganizował administrację podporządkowując ja armii. (pl)
  • Ахмед ибн Тулун (835—884) — основатель тюркской династии Тулунидов, правившей в государстве с центром в Египте. (ru)
  • Ahmad ibn Tulun, född 835, död 884, var en egyptisk härskare och grundare av tuluniderdynastin. Ahmad ibn Tulun var ursprungligen slav i privat tjänst hos kailfen i Bagdad. Han arbetade sig gradvis uppåt inom abbasidernas administration. 868 kom han i tjänst hos styresmannen i Egypten, och fick dennes uppdrag att självständigt sköta administrationen. Sedan den egentlige styresmannen mördats 870 övertog Ahmad ibn Tulun även formellt styret. 876 lät han uppföra den berömda Ibn Tulun-moskén inom det nuvarande Kairos område. 882 annekterade han Syrien under sitt rike (sv)
  • Amade ibne Tulune (em árabe: أحمد بن طولون‎; romaniz.: Aḥmad ibn Ṭūlūn , lit. "Amade, filho de Tulune"; ca. 20 de setembro de 835 - 10 de maio de 884) foi o fundador da dinastia tulúnida que governou o Egito Síria entre 868 e 905. De início um soldado escravo turco, em 868 foi enviado pelo califa abássida Almutaz (r. 866–869) como governador do Egito. Explorando a situação política volátil e a preocupação do regente abássida, Almuafaque (r. 870–891), com as guerras contra o Império Safárida e a Rebelião Zanje, dentro de quatro anos estabeleceu-se como governante virtualmente independente ao evitar o agente fiscal califal, Amade ibne Almudabir, tomar controle das finanças egípcias e estabelecer um grande força militar pessoalmente leal a ele. Amade também cuidou de estabelecer uma administração eficiente no país. Através de uma série de medidas, tal como as reforças do sistema de tributação e os reparos do sistema de irrigação, o rendimento fiscal anual cresceu acentuadamente. Como símbolo do novo regime, construiu uma nova capital, , ao norte da antiga Fostate. Após 875/876, entrou em conflito aberto com Almuafaque, que tentou depô-lo sem sucesso. Em 878, com o apoio do irmão de seu rival, o califa Almutâmide (r. 870–892), Amade tomou controle da governança da Síria tão longe quanto os distritos fronteiriços com o Império Bizantino, embora o controle do Tarso em particular provou-se tênue. Em sua ausência na Síria, seu filho mais velho e representante, Alabas ibne Amade ibne Tulune, tentou usurpar o trono no Egito, acarretando na prisão dele e a nomeação de seu segundo filho, Cumarauai, como herdeiro. A deserção de 882 de um comandante sênior, Lulu, para Almuafaque, e a deserção de Tarso, forçou Amade a retornar à Síria. Quando o agora virtualmente impotente Almutâmide tentou escapar do controle de seu irmão para os domínios de Amade e foi capturado por agentes de Almuafaque, Amade convocou uma assembleia de juristas em Damasco para denunciar Almuafaque como usurpador. Sua tentativa de retomar Tarso em outubro de 883 fracassou, e ele adoeceu. Retornando ao Egito, morreu em maio de 884 e foi sucedido por Cumarauai. Amade destaca-se como o primeiro governador de um importante província do Califado Abássida a estabelecer-se como mestre independente da corte abássida e por passar o poder ao seu filho. Foi assim também o primeiro governante desde os faraós a fazer o Egito um poder político independente novamente, com uma esfera de influência compreendendo Síria e partes do Magrebe, o que definiu o tom dos posteriores regimes dos iquíxidas e fatímidas que centraram seu poder no país. (pt)
  • 艾哈迈德·本·突伦(阿拉伯语: أحمد بن طولون,转写:Aḥmad ibn Ṭūlūn;约835年9月20日 – 884年5月10日),突伦王朝的创始人,在位16年(868~884),是来自中亚的突厥人(托古兹古兹),其父于817年被阿拉伯帝国的总督当成奴隶赠与阿拔斯王朝的哈里发,艾哈迈德·伊本·突伦年轻的时候在巴格达生活过。868年,以埃及总督巴亚克巴克助理身份进入埃及,统领王朝在埃及的军队。不久,又擢升代总督一职,从哈里发委派的收税官手中取的了埃及税收权后,他在埃及实现了自己的统治。僧祗奴起义的期间,哈里发穆耳台米德(870—892年在位)向他要求资金上的支持,这个要求没得到回应。877年,叙利亚总督逝世,哈里发又派兵讨伐巴士拉赞吉起义,无暇他顾,伊本·图伦出兵占领了叙利亚,880年伊本·图伦自任埃及与叙利亚的统治者。 作为突伦王朝的奠基人。伊本·图伦是一个相当能干的君主,经济上,斥巨资兴修水利,鼓励发展手工业和商业,减轻赋税,努力发展生产,王朝的国库相当充盈。同时他还拨款整修福士塔特 (阿拉伯語:الفسطاط, al-Fusţāţ)(开罗旧城)。文化上,他赞助发展伊斯兰教育和文化,修建了宗教学校、清真寺、医院、图书馆,使加塔伊 (阿拉伯語:القطائـع, Al-Qatta'i)和大马士革的学术文化得到进一步发展。到了伊本·图伦的晚年,突伦王朝的势力一度达到伊拉克北部山区。他甚至曾计划进攻圣地麦加。他的第一个儿子在他统治时期多次叛乱,他死后,王位转到他的第二个儿子胡马赖韦手中。 (zh)
  • Ахмед ібн-Тулун (*أحمد بن طولون) вересень 835 —10 травня 884) — емір Єгипту та Сирії у 868—884 роках, фактично незалежний володар від Аббасидського халіфату, засновник династії Тулунідів. (uk)
dbo:child
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 4882592 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 46397 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123668643 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:as
  • governor of Egypt for the Abbasid Caliphate (en)
  • governor of Syria for the Abbasid Caliphate (en)
dbp:authorLink
  • Thierry Bianquis (en)
dbp:authorlink
  • Michael Bonner (en)
dbp:before
dbp:birthDate
  • 0835-09-20 (xsd:date)
dbp:birthPlace
dbp:chapter
  • Egypt (en)
  • The waning of empire, 861–945 (en)
  • Autonomous Egypt from Ibn Ṭūlūn to Kāfūr, 868–969 (en)
dbp:deathDate
  • 0884-05-10 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:father
  • Tulun (en)
dbp:first
  • Michael (en)
  • Thierry (en)
  • Matthew S. (en)
  • Zaky M. (en)
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:issue
  • al-Abbas, Khumarawayh, Rabi'ah, Shayban, and [[#Offspring (en)
dbp:last
  • Gordon (en)
  • Bonner (en)
  • Brett (en)
  • Hassan (en)
  • Bianquis (en)
dbp:name
  • (en)
  • Ahmad ibn Tulun (en)
dbp:pages
  • 86 (xsd:integer)
  • 278 (xsd:integer)
  • 305 (xsd:integer)
  • 506 (xsd:integer)
  • 616 (xsd:integer)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 0001-09-15 (xsd:gMonthDay)
dbp:reignType
  • Rule (en)
dbp:religion
dbp:rows
  • 2 (xsd:integer)
dbp:succession
  • Emir of Egypt and Syria (en)
dbp:successor
dbp:title
  • Aḥmad b. Ṭūlūn (en)
  • Tulunid emir of Egypt (en)
  • Tulunid emir of Syria (en)
  • Ṭūlūnids (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 1 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 0001-05-10 (xsd:gMonthDay)
  • 0001-09-15 (xsd:gMonthDay)
dcterms:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad. (fr)
  • Ahmad bin Thulun (Bahasa Arab: أحمد بن طولون; lahir di Baghdad, September 835 - meninggal di Mesir, Maret 884 pada umur 53 tahun) adalah pendiri Dinasti Thuluniyah yang memerintah Mesir secara singkat dari tahun 868 dan 905 M. Awalnya ia dikirim oleh khalifah Abbasiyah sebagai gubernur untuk Mesir, Ibnu Thulun malah menjadikan dirinya sebagai penguasa yang terpisah dari Kekhalifahan Abbasiyah. (in)
  • Aḥmad ibn Ṭūlūn (in arabo: أحمد بن طولون‎; Baghdad, 20 settembre 835 – al-Qata'i', 10 maggio 884) è stato un militare turco che resse autonomamente l'Egitto nel corso del IX secolo. (it)
  • Ahmad ibn Tulun (ur. 835, zm. 884) – emir Egiptu, założyciel dynastii Tulunidów, pochodzący z tureckiej gwardii kalifów abbasydzkich. Przybył do Egiptu w roku 868 jako przedstawiciel namiestnika Egiptu, którym był jego ojczym Bajbak. Zręcznie wykorzystując intrygi na dworze kalifa zdobył samodzielną władzę w Egipcie i Syrii. W czasie swego panowania wprowadził liczne reformy administracyjne, m.in. formalnie podporządkował Syrię i Palestynę Egiptowi, zreorganizował administrację podporządkowując ja armii. (pl)
  • Ахмед ибн Тулун (835—884) — основатель тюркской династии Тулунидов, правившей в государстве с центром в Египте. (ru)
  • Ahmad ibn Tulun, född 835, död 884, var en egyptisk härskare och grundare av tuluniderdynastin. Ahmad ibn Tulun var ursprungligen slav i privat tjänst hos kailfen i Bagdad. Han arbetade sig gradvis uppåt inom abbasidernas administration. 868 kom han i tjänst hos styresmannen i Egypten, och fick dennes uppdrag att självständigt sköta administrationen. Sedan den egentlige styresmannen mördats 870 övertog Ahmad ibn Tulun även formellt styret. 876 lät han uppföra den berömda Ibn Tulun-moskén inom det nuvarande Kairos område. 882 annekterade han Syrien under sitt rike (sv)
  • Ахмед ібн-Тулун (*أحمد بن طولون) вересень 835 —10 травня 884) — емір Єгипту та Сирії у 868—884 роках, фактично незалежний володар від Аббасидського халіфату, засновник династії Тулунідів. (uk)
  • أبو العباس أحمد بن طولون (23 رمضان 220 هـ - 10 ذو القعدة 270 هـ / 20 سبتمبر 835م - 10 مايو 884م) هو أمير مصر ومؤسس الدولة الطولونية في مصر والشام من الفترة (254 هـ/868 - 270 هـ/884)، كان أحمد بن طولون والي الدولة العباسية على مصر، ثم استقل بمصر عن الخلافة العباسية، فكان أول من يستقل بمصر، كما استطاع القضاء على الحركات المعارضة له، وتمدد باتجاه الشام بعد تكليف الخليفة أبو العباس أحمد المعتمد على الله له إخماد الثورات في الشام. (ar)
  • Àhmad ibn Tulun (àrab: أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida. Una de les seves primeres tasques fou ajudar el governador d'Aswan que exercia el govern sobre tot l'Alt Egipte i que estava amenaçat pels , pels nubians (cristians) i pels . El budja van esdevenir musulmans el 868 i en endavant foren utilitzats per lluitar contra els nubians. (ca)
  • Ahmad ibn Tulun (Arabic: أحمد بن طولون, romanized: Aḥmad ibn Ṭūlūn‎; c. 20 September 835 – 10 May 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt and Syria between 868 and 905. Originally a Turkic slave-soldier, in 868 Ibn Tulun was sent to Egypt as governor by the Abbasid caliph. Within four years Ibn Tulun had established himself as a virtually independent ruler by evicting the caliphal fiscal agent, Ibn al-Mudabbir, taking over control of Egypt's finances, and establishing a large military force personally loyal to himself. This process was facilitated by the volatile political situation in the Abbasid court and the preoccupation of the Abbasid regent, al-Muwaffaq, with the wars against the Saffarids and the Zanj Rebellion. Ibn Tulun also took care to establish an efficient (en)
  • Ahmad ibn Tulun (en araba |أحمد بن طولون| kaj traliterumita =Aḥmad ibn Ṭūlūn; ĉ. 20a de Septembro 835 – 10a de Majo 884) estis la fondinto de la dinastio de Tulunidoj kiu regis Egiption kaj Sirion inter 868 kaj 905. Origine turka sklav-soldato, en 868 Ibn Tulun estis sendita al Egiptio kiel guberniestro de la kalifo de Abasidoj. Post kvar jaroj Ibn Tulun establis sin kiel sendependa reganto forpelante la kalifan impostagenton, nome Ibn al-Mudabbir, ekkontrolante la egiptiajn financojn, kaj establante grandan militforton persone fidelan al si mem. Tiu procezo estis faciligita de la nestabila politika situacio en la kortego de Abasidoj kaj de la priokupado de la abasida regento, al-Muvafak, pro la militoj kontraŭ la Safaridoj kaj kontraŭ la ribelo de negroj. Ibn Tulun ankaŭ zorgis por establ (eo)
  • Ahmad ibn Tulun (arabisch أحمد بن طولون, DMG Aḥmad b. Ṭūlūn; * 835; † Mai 884 in ) war der Begründer der muslimischen, türkischstämmigen Tuluniden-Dynastie in Ägypten und regierte von 868 bis 884. Ahmad ibn Tulun – oder besser ibn Dolun (türkischer Name mit der Bedeutung Vollmond) – hatte als türkischer Militärsklave (Mamluk) am Bürgerkrieg zwischen den Kalifen al-Mu'tazz und al-Musta'in teilgenommen und letzteren in die Verbannung 866 begleitet. Nach der Ermordung von al-Mustain wurde Ahmad als stellvertretender Statthalter für einen türkischen Machthaber in Samarra nach Ägypten entsandt. (de)
  • Áhmad ibn Tulun (en árabe أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (835 – marzo de 884 en Antioquía)​ fue el fundador de la dinastía de los Tuluníes en Egipto, una dinastía musulmana y de raíces turcas. Áhmad ibn Tulun rigió en Egipto entre 868 y 884. Ahmad fue un gran seguidor del arte culinario, tanto que muchos platos egipcios y mezclas de especias fueron creadas supuestamente por él mismo. (es)
  • アフマド・ブン・トゥールーン(アラビア語: أحمد بن طولون‎, ラテン文字転写: Aḥmad b. Ṭūlūn, 835年9月20日 - 884年5月10日)は、868年から905年にかけて主にエジプトとシリアを支配したトゥールーン朝の創始者である(在位:868年9月15日 - 884年5月10日)。 回鶻出身のトルコ人の奴隷軍人であったトゥールーンの息子として生まれたアフマド・ブン・トゥールーン(本稿では以下イブン・トゥールーンと表記する)は、父親の死後に継父となったバーヤクバークがアッバース朝のカリフのムウタッズからエジプトの監督を任された際に代官としてエジプトへ派遣され、現地の統治にあたった。4年以内にイブン・トゥールーンはエジプトの財政を支配していたを追放することに成功し、財政を掌握するとともに自身に忠実な大規模な軍隊を作り上げ、アッバース朝から事実上独立した支配者となった。この自立は当時のアッバース朝の中央政府の混乱や、カリフのムウタミドから実権を奪ったが新興のサッファール朝やザンジュの乱への対処に没頭していたことも要因となっていた。イブン・トゥールーンは効率的な行政の確立にも取り組み、税制の改革や灌漑設備の整備などを通じてエジプトの歳入を著しく増加させた。また、新体制の象徴となる新都のをフスタートの北に建設した。 (ja)
  • Amade ibne Tulune (em árabe: أحمد بن طولون‎; romaniz.: Aḥmad ibn Ṭūlūn , lit. "Amade, filho de Tulune"; ca. 20 de setembro de 835 - 10 de maio de 884) foi o fundador da dinastia tulúnida que governou o Egito Síria entre 868 e 905. De início um soldado escravo turco, em 868 foi enviado pelo califa abássida Almutaz (r. 866–869) como governador do Egito. Explorando a situação política volátil e a preocupação do regente abássida, Almuafaque (r. 870–891), com as guerras contra o Império Safárida e a Rebelião Zanje, dentro de quatro anos estabeleceu-se como governante virtualmente independente ao evitar o agente fiscal califal, Amade ibne Almudabir, tomar controle das finanças egípcias e estabelecer um grande força militar pessoalmente leal a ele. Amade também cuidou de estabelecer uma administr (pt)
  • 艾哈迈德·本·突伦(阿拉伯语: أحمد بن طولون,转写:Aḥmad ibn Ṭūlūn;约835年9月20日 – 884年5月10日),突伦王朝的创始人,在位16年(868~884),是来自中亚的突厥人(托古兹古兹),其父于817年被阿拉伯帝国的总督当成奴隶赠与阿拔斯王朝的哈里发,艾哈迈德·伊本·突伦年轻的时候在巴格达生活过。868年,以埃及总督巴亚克巴克助理身份进入埃及,统领王朝在埃及的军队。不久,又擢升代总督一职,从哈里发委派的收税官手中取的了埃及税收权后,他在埃及实现了自己的统治。僧祗奴起义的期间,哈里发穆耳台米德(870—892年在位)向他要求资金上的支持,这个要求没得到回应。877年,叙利亚总督逝世,哈里发又派兵讨伐巴士拉赞吉起义,无暇他顾,伊本·图伦出兵占领了叙利亚,880年伊本·图伦自任埃及与叙利亚的统治者。 (zh)
rdfs:label
  • Ahmad ibn Tulun (en)
  • أحمد بن طولون (ar)
  • Àhmad ibn Tulun (ca)
  • Ahmad ibn Tulun (de)
  • Ahmad ibn Tulun (eo)
  • Ahmad ibn Tulun (es)
  • Ahmad Ibn Touloun (fr)
  • Ahmad bin Tulun (in)
  • Ahmad ibn Tulun (it)
  • アフマド・ブン・トゥールーン (ja)
  • Ahmad Ibn Tulun (pl)
  • Amade ibne Tulune (pt)
  • Ахмад ибн Тулун (ru)
  • 艾哈迈德·本·突伦 (zh)
  • Ahmad ibn Tulun (sv)
  • Ахмед ібн-Тулун (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ahmad ibn Tulun (en)
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:father of
is dbp:leader of
is dbp:predecessor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License