An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Roman agriculture describes the farming practices of ancient Rome, during a period of over 1000 years. From humble beginnings, the Roman Republic (509 BC to 27 BC) and the Roman Empire (27 BC to 476 AD) expanded to rule much of Europe, northern Africa, and the Middle East and thus comprised many agricultural environments of which the Mediterranean climate of dry, hot summers and cool, rainy winter was the most common. Within the Mediterranean area, a triad of crops were most important: grains, olives, and grapes.

Property Value
dbo:abstract
  • L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma. Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre excessiu de bracers, es transformava una explotació agrària en una explotació ramadera. Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als que acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes, i si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el stigma o notatio. Les terres agrícoles eren encerclades amb oms, pins o xiprers, mentre que els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i després de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus per ajudar-se desinteressadament o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava més gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recol·lecció. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. S'usaven la pala, l'aixada, el pic, el corró, la falç, la forca i altres eines. La feina era realitzat en gran part per esclaus (familia rustica) encapçalats per un capatàs (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecció, i en absència de l'amo també castigava. Els conreus més comuns eren els cereals, l'olivera, que es plantava enmig dels sembrats i la vinya cobrint els vessants dels turons entre les que no se sembrava. La sembra es feia a la tardor i excepcionalment en primavera. Es practicaven els regs i l'abonat amb fem, margues i vegetals, calç, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Com arbres fruiters estaven les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner. Els arbres s'usaven per fusta de construcció. En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, que tiraven de l'arada romana. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fem, llavors, productes…) i per moure les rodes dels molins de farina. Es disposava de vaques de les quals per la producció de llet. El cavall era per l'ús personal del propietari o es criava per vendre'l. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hectàrees. En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, i un ase per cada 15 hectàrees. (ca)
  • «الرومان» هم شعب استقر في وسط شبه الجزيرة الإيطالية إبتداءً من القرن الثاني عشر قبل الميلاد، وقاموا بتأسيس مدينة روما القديمة، ثم عملوا على تنظيم وتطوير المؤسسات السياسية والعسكرية والاجتماعية لشعبهم، ثم توسعوا تدريجيًا وأسسوا دولة سيطرت في بادئ الأمر على شبه الجزيرة الإيطالية، ثم اتسعت وسيطرت على معظم العالم القديم، وأصبحت حدودها شاسعة. امتدت من الجزر البريطانية وشواطئ أوروبا الأطلسية غربًا، إلى «تخوم» بلاد مابين النهرين، وساحل بحر قزوين شرقًا ومن وسط أوروبا حتى شمال جبال الألب، وإلى الصحراء الإفريقية الكبرى والبحر الأحمر جنوبًا، وبذلك كانت مثالًا على مفهوم الدولة الجامعة (بالإنجليزية: Universal State)‏ ذات الطابع الاستعماري، واستمرت حتى القرن الخامس للميلاد الذي فيه تمكنت القبائل الجرمانية من السيطرة على مقاطعات الدولة الرومانية عام 476م. (ar)
  • Roman agriculture describes the farming practices of ancient Rome, during a period of over 1000 years. From humble beginnings, the Roman Republic (509 BC to 27 BC) and the Roman Empire (27 BC to 476 AD) expanded to rule much of Europe, northern Africa, and the Middle East and thus comprised many agricultural environments of which the Mediterranean climate of dry, hot summers and cool, rainy winter was the most common. Within the Mediterranean area, a triad of crops were most important: grains, olives, and grapes. The great majority of the people ruled by Rome were engaged in agriculture. From a beginning of small, largely self-sufficient landowners, rural society became dominated by latifundium, large estates owned by the wealthy and utilizing mostly slave labor. The growth in the urban population, especially of the city of Rome, required the development of commercial markets and long-distance trade in agricultural products, especially grain, to supply the people in the cities with food. (en)
  • La Agricultura y ganadería era una forma de negocio muy sustentable en la Antigua roma. Los agricultores y los pastores eran el núcleo de la sociedad de la Antigua Roma. El cultivo principal eran los cereales (sobre todo el trigo) y las leguminosas. Más tarde se introdujo la vid, y aún más tarde se llegó a las viñas y se importó el olivo. Como árboles frutales destaca la higuera. También era importante el cultivo de hortalizas, legumbres y lino. Al principio los romanos poseían la tierra en usufructo y su riqueza (pecunia) se medía por los rebaños, y los ahorros personales eran el (haber en ganado). Más tarde se introdujo la propiedad privada de la tierra. Las primeras tierras de los romanos se llamaban heredium de herus (dueño), y en un principio no superaban las dos yugadas (5.400 metros cuadrados), aunque aparte estaban la casa, las cuadras, la barbechera y los pastos. Estas pequeñas porciones de tierra pronto fueron superadas y si en algún caso se mantuvieron fue para los cultivadores antiguos de las ciudades dominadas, pero no para los ciudadanos romanos. Los romanos mejoraron las técnicas agrícolas. Introdujeron el arado romano, molinos más eficaces, como el de grano, la prensa de aceite, técnicas de regadío y el uso de abono. Además, los campesinos eran dueños de pequeñas parcelas o arredaban parte de las tierras de los patricios. Los excedentes de la producción se vendían en las ciudades y las actividades comerciales y de trabajo manual no eran bien vistas por los romanos;por ello, eran realizadas por extranjeros o esclavos. (es)
  • L'agriculture de la Rome antique, comme pour les autres civilisations de l'Antiquité, est le secteur d'activité le plus important de l'économie romaine. Si elle a considérablement évolué en termes de paysage et de structure agricole, elle a peu évolué en termes de technique. Avec l'accroissement de la ville de Rome, le ravitaillement alimentaire va devenir une question de sécurité et aussi un enjeu de pouvoir, les populaires distributions alimentaires gratuites se multipliant. (fr)
  • L'agricoltura nell'antica Roma non era solamente una necessità, ma era anche idealizzata nella società d'élite come uno stile di vita. Cicerone considerava l'agricoltura come la migliore fra le occupazioni romane. Nel suo trattato Sui doveri, dichiarava che: 'fra le occupazioni nelle quali il guadagno è assicurato, nessuna è migliore dell'agricoltura, né più proficua, né più piacevole, né più consone all'uomo libero.' Quando uno dei suoi clienti fu deriso nella corte per aver preferito uno stile di vita rurale, Cicerone difese la vita di campagna come 'maestra di economia, operosità e giustizia' (parsimonia, diligentia, iustitia). Catone, Columella, Varrone e Palladio scrissero manuali sull'attività agricola. La coltivazione di base era il grano, e il pane era il pilastro di ogni tavola romana. Nel suo trattato De agricultura ("Sull'agricoltura", II secolo a.C.), Catone scrisse che la produzione migliore era il vigneto, seguito da: un giardino irrigato, una piantagione di salici, un uliveto, un pascolo, un campo di grano, alberi da foresta, un vitigno sostenuto da alberi, e infine un bosco di alberi da ghianda.Nonostante Roma si appoggiasse alle risorse prodotte delle sue molte province ottenute con guerre e conquiste, i Romani più ricchi svilupparono le terre in Italia per produrre una varietà di prodotti. "La popolazione della città di Roma costituiva un grande mercato per l'acquisto degli alimenti prodotti nelle aziende agricole italiche". La proprietà della terra era un fattore determinante nella distinzione fra l'aristocrazia e la plebe, e più terra possedeva un romano, più sarebbe stato importante nella città. I soldati erano spesso ricompensati con terreni dai comandanti sotto i quali servivano. Nonostante le aziende agricole dipendessero dal lavoro servile, uomini liberi e cittadini venivano assunti per supervisionare gli schiavi e assicurare che l'azienda funzionasse agevolmente. (it)
  • A agricultura na Roma Antiga, além de uma necessidade, era idealizada entre a elite social como um modo de vida. Cícero (106–43 a.C.) considerava a agricultura como a melhor de todas as ocupações romanas. No seu tratado “”, ele declara que «de todas as ocupações pelas quais o ganho é seguro, nenhuma é melhor do que a agricultura, nenhuma é mais rentável, nenhuma é mais encantadora, nenhuma é mais conveniente para um homem livre». Quando um dos seus clientes ridicularizado em tribunal por preferir um estilo de vida rústico, Cícero defendeu a vida campestre como «a professora de economia, de indústria e de justiça» (parsimonia, diligentia, iustitia). Catão (234–149 a.C.), Varrão (116–2 a.C.), Columela (4–70 d.C.) e (fim do século IV d.C. ou início do século V) escreveram manuais sobre práticas agrícolas. Plínio, o Velho (23 d.C.–79) escreveu extensivamente sobre agricultura nos volumes XII a XIX da sua obra “Naturalis Historia”, nomeadamente no capítulo XVIII, intitulado "A História Natural do Trigo". (pt)
  • 古羅馬農業在羅馬文化獲得高度重視。許多評論家稱讚簡單的農村生活,和賦予它古羅馬美德的光環。其中著名的有維吉爾的《農事詩》。西塞羅認為耕作是所有羅馬職業中最好的。 、、瓦羅和著有羅馬的耕作方法手冊。卡托的《論農業》(De Agricultura)提供有關公元前二世紀農業的資料。卡托在《論農業》寫道:最好的農場是葡萄園,其次是得到灌溉的花園、柳樹園、橄欖園、草地、糧食園、林木園,最後是橡樹木材園。 到公元前5世紀,希臘已開始使用作物輪耕的方法,而且建立大莊園農場;而在羅馬,則仍然是家庭作業式的小型農田。在公元前3至2世紀,羅馬與迦太基、希臘,希臘化的中東的接觸,令羅馬得以改善農業方法。羅馬農業的生產力和效率,在晚期共和國和早期帝國達到頂峰。 (zh)
  • Римське сільське господарство описує сільськогосподарські принципи і закони Стародавнього Риму протягом 1000 років. Імперія, зі скромних початків Римської республіки (509 р. до н.е. до 27 р. до н. е.) та до Римської імерії (27 р. до н. е. до 476 р. н. е.) розширилися, щоб управляти більшою частиною Європи, Північної Африки та Близького Сходу, і, таким чином, охоплювала багато сільськогосподарських середовищ, де зазвичай переважав середземноморський клімат, який в свою чергу був сухим. Спекотне літо і прохолодна, дощова зима була найбільш поширеною. У середземноморському регіоні найважливішою була тріада сільськогосподарських культур: зернові культури, оливки та виноград. Переважна більшість людей, якими керував Рим, займалася землеробством. З початку існування дрібних, переважно самодостатніх землевласників, у сільському суспільстві домінували латифундії, великі маєтки, які належали багатим і використовували переважно рабську працю. Зростання міського населення, особливо в місті Рим, вимагало розвитку комерційних ринків і торгівлі, щоб постачати сільськогосподарську продукцію на великі відстані, особливо зерном, для забезпечення населення міст продовольством. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1274179 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 39473 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122683171 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:about
  • yes (en)
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • Roman agriculture (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:others
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'agriculture de la Rome antique, comme pour les autres civilisations de l'Antiquité, est le secteur d'activité le plus important de l'économie romaine. Si elle a considérablement évolué en termes de paysage et de structure agricole, elle a peu évolué en termes de technique. Avec l'accroissement de la ville de Rome, le ravitaillement alimentaire va devenir une question de sécurité et aussi un enjeu de pouvoir, les populaires distributions alimentaires gratuites se multipliant. (fr)
  • 古羅馬農業在羅馬文化獲得高度重視。許多評論家稱讚簡單的農村生活,和賦予它古羅馬美德的光環。其中著名的有維吉爾的《農事詩》。西塞羅認為耕作是所有羅馬職業中最好的。 、、瓦羅和著有羅馬的耕作方法手冊。卡托的《論農業》(De Agricultura)提供有關公元前二世紀農業的資料。卡托在《論農業》寫道:最好的農場是葡萄園,其次是得到灌溉的花園、柳樹園、橄欖園、草地、糧食園、林木園,最後是橡樹木材園。 到公元前5世紀,希臘已開始使用作物輪耕的方法,而且建立大莊園農場;而在羅馬,則仍然是家庭作業式的小型農田。在公元前3至2世紀,羅馬與迦太基、希臘,希臘化的中東的接觸,令羅馬得以改善農業方法。羅馬農業的生產力和效率,在晚期共和國和早期帝國達到頂峰。 (zh)
  • «الرومان» هم شعب استقر في وسط شبه الجزيرة الإيطالية إبتداءً من القرن الثاني عشر قبل الميلاد، وقاموا بتأسيس مدينة روما القديمة، ثم عملوا على تنظيم وتطوير المؤسسات السياسية والعسكرية والاجتماعية لشعبهم، ثم توسعوا تدريجيًا وأسسوا دولة سيطرت في بادئ الأمر على شبه الجزيرة الإيطالية، ثم اتسعت وسيطرت على معظم العالم القديم، وأصبحت حدودها شاسعة. (ar)
  • L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma. Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre excessiu de bracers, es transformava una explotació agrària en una explotació ramadera. Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als que acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes, i si estaven marcats amb el signe del senyo (ca)
  • Roman agriculture describes the farming practices of ancient Rome, during a period of over 1000 years. From humble beginnings, the Roman Republic (509 BC to 27 BC) and the Roman Empire (27 BC to 476 AD) expanded to rule much of Europe, northern Africa, and the Middle East and thus comprised many agricultural environments of which the Mediterranean climate of dry, hot summers and cool, rainy winter was the most common. Within the Mediterranean area, a triad of crops were most important: grains, olives, and grapes. (en)
  • La Agricultura y ganadería era una forma de negocio muy sustentable en la Antigua roma. Los agricultores y los pastores eran el núcleo de la sociedad de la Antigua Roma. El cultivo principal eran los cereales (sobre todo el trigo) y las leguminosas. Más tarde se introdujo la vid, y aún más tarde se llegó a las viñas y se importó el olivo. Como árboles frutales destaca la higuera. También era importante el cultivo de hortalizas, legumbres y lino. (es)
  • L'agricoltura nell'antica Roma non era solamente una necessità, ma era anche idealizzata nella società d'élite come uno stile di vita. Cicerone considerava l'agricoltura come la migliore fra le occupazioni romane. Nel suo trattato Sui doveri, dichiarava che: 'fra le occupazioni nelle quali il guadagno è assicurato, nessuna è migliore dell'agricoltura, né più proficua, né più piacevole, né più consone all'uomo libero.' Quando uno dei suoi clienti fu deriso nella corte per aver preferito uno stile di vita rurale, Cicerone difese la vita di campagna come 'maestra di economia, operosità e giustizia' (parsimonia, diligentia, iustitia). Catone, Columella, Varrone e Palladio scrissero manuali sull'attività agricola. (it)
  • A agricultura na Roma Antiga, além de uma necessidade, era idealizada entre a elite social como um modo de vida. Cícero (106–43 a.C.) considerava a agricultura como a melhor de todas as ocupações romanas. No seu tratado “”, ele declara que «de todas as ocupações pelas quais o ganho é seguro, nenhuma é melhor do que a agricultura, nenhuma é mais rentável, nenhuma é mais encantadora, nenhuma é mais conveniente para um homem livre». Quando um dos seus clientes ridicularizado em tribunal por preferir um estilo de vida rústico, Cícero defendeu a vida campestre como «a professora de economia, de indústria e de justiça» (parsimonia, diligentia, iustitia). Catão (234–149 a.C.), Varrão (116–2 a.C.), Columela (4–70 d.C.) e (fim do século IV d.C. ou início do século V) escreveram manuais sobre prát (pt)
  • Римське сільське господарство описує сільськогосподарські принципи і закони Стародавнього Риму протягом 1000 років. Імперія, зі скромних початків Римської республіки (509 р. до н.е. до 27 р. до н. е.) та до Римської імерії (27 р. до н. е. до 476 р. н. е.) розширилися, щоб управляти більшою частиною Європи, Північної Африки та Близького Сходу, і, таким чином, охоплювала багато сільськогосподарських середовищ, де зазвичай переважав середземноморський клімат, який в свою чергу був сухим. Спекотне літо і прохолодна, дощова зима була найбільш поширеною. У середземноморському регіоні найважливішою була тріада сільськогосподарських культур: зернові культури, оливки та виноград. (uk)
rdfs:label
  • الزراعة في روما (ar)
  • Agricultura romana (ca)
  • Agriculture in ancient Rome (en)
  • Agricultura y ganadería en la Antigua Roma (es)
  • Agricoltura della civiltà romana (it)
  • Agriculture de la Rome antique (fr)
  • Agricultura na Roma Antiga (pt)
  • 古羅馬農業 (zh)
  • Сільське господарство в Стародавньому Римі (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License