An Entity of Type: District108552138, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Byzantine economy was among the most robust economies in the Mediterranean for many centuries. Constantinople was a prime hub in a trading network that at various times extended across nearly all of Eurasia and North Africa. Some scholars argue that, up until the arrival of the Arabs in the 7th century, the Eastern Roman Empire had the most powerful economy in the world. The Arab conquests, however, would represent a substantial reversal of fortunes contributing to a period of decline and stagnation. Constantine V's reforms (c. 765) marked the beginning of a revival that continued until 1204. From the 10th century until the end of the 12th, the Byzantine Empire projected an image of luxury, and the travelers were impressed by the wealth accumulated in the capital. All this changed with

Property Value
dbo:abstract
  • L'economia de l'Imperi Romà d'Orient va agafar ràpidament un gran impuls després de la fundació de Constantinoble l'any 330, la qual va esdevenir ràpidament la clau de volta del comerç a la Mediterrània al segle vi. L'Imperi Romà d'Orient estenia llavors les seves ramificacions des d'Euràsia a l'Àfrica del Nord. Aquest creixement, es veuria frenat per l'extensió de les conquestes àrabs a partir del segle vii, que van iniciar un període de declivi i estancament quan Constantinoble va perdre territori a Àsia. Les reformes de Constantí V (r. 741 - 775), havien de marcar el començament d'una renovació que es mantindrà fins a la conquesta pels Llatins a partir de la Quarta Croada l'any 1204. Durant aquest període, que constituirà l'edat d'or de la seva economia, l'Imperi Romà d'Orient va projectar una imatge de luxe que feia l'enveja dels viatgers estrangers en visita o en missió a la capital. Després de l'efímer Imperi llatí (1204-1261) i la restauració de l'imperi per Miquel VIII Paleòleg (emperador romà d'Orient del 1261 a 1282), assistirem a una temptativa de restauració de l'economia, que no va poder materialitzar-se. Bizanci no controlaria més el paper de les seves forces econòmiques tant a l'interior com a l'exterior de l'imperi. El comerç era la principal força econòmica de l'imperi. L'Estat controlava totalment el comerç domèstic i internacional, i conservava el monopoli de l'emissió de la moneda. Constantinoble va romandre el centre comercial mes important d'Europa durant bona part de l'Edat Mitjana, fins que les repúbliques italianes, en primer lloc Venècia, vindrien a erosionar aquest monopoli per desempallegar-se de les taxes imposades per l'imperi sota els Comnè, a continuació de l'Imperi Llatí. (ca)
  • كان النظام الاقتصادي البيزنطي واحدًا من أقوى الاقتصادات في حوض البحر الأبيض المتوسط لقرون عدة. كانت مدينة القسطنطينية مركزًا جوهريًا لشبكة تجارية امتدت عبر فترات مختلفة لشتميل تقريبًا كلًا من أوراسيا وشمال أفريقيا. يزعم بعض الباحثين، أنه وحتى وصول العرب في القرن السابع، كانت الإمبراطورية الرومانية الشرقية صاحبة أقوى اقتصاد في العالم. إلا أن الفتوحات العربية مثلت تراجعًا كبيرًا في الثروات مساهمةً بفترة من الانحدار والركود. كانت إصلاحات قسطنطين الخامس (نحو العام 765) بداية إحياء استمر حتى عام 1204. منذ بداية القرن العاشر وحتى نهاية القرن الثاني عشر، مثلت الإمبراطورية البيزنطية صورة عن الترف، وانبهر المسافرون بالثروة المتركزة بالعاصمة. تغير كل ذلك مع وصول الحملة الصليبية الرابعة، والتي مثلت كارثة اقتصادية. حاول الباليولوغس إنعاش الاقتصاد، ولكن الدولة البيزنطية لم تتمكن من بسط سيطرتها سواء على القوى الاقتصادية الأجنبية أو المحلية. كانت التجارة أحد الأسس الاقتصادية للإمبراطورية. فرضت الدولة سيطرة صارمة على التجارة الداخلية والدولية، واحتكرت عملية سك العملة. ظلت القسطنطينية المركز التجاري الوحيد الأكثر أهمية لأوروبا طيلة القسم الأعظم من القرون الوسطى، وهي المكانة التي حافظت عليها حتى حتى جمهورية البندقية ببطء بتخطي التجار البيزنطيين في مجال التجارة؛ أولًا من خلال الإعفاء الضريبي في عهد سلالة الكومنينيون، ثم في ظل الإمبراطورية اللاتينية. (ar)
  • The Byzantine economy was among the most robust economies in the Mediterranean for many centuries. Constantinople was a prime hub in a trading network that at various times extended across nearly all of Eurasia and North Africa. Some scholars argue that, up until the arrival of the Arabs in the 7th century, the Eastern Roman Empire had the most powerful economy in the world. The Arab conquests, however, would represent a substantial reversal of fortunes contributing to a period of decline and stagnation. Constantine V's reforms (c. 765) marked the beginning of a revival that continued until 1204. From the 10th century until the end of the 12th, the Byzantine Empire projected an image of luxury, and the travelers were impressed by the wealth accumulated in the capital. All this changed with the arrival of the Fourth Crusade, which was an economic catastrophe. The Palaiologoi tried to revive the economy, but the late Byzantine state would not gain full control of either the foreign or domestic economic forces. One of the economic foundations of the empire was trade. The state strictly controlled both the internal and the international trade, and retained the monopoly of issuing coinage. Constantinople remained the single most important commercial centre of Europe for much of the Medieval era, which it held until the Republic of Venice slowly began to overtake Byzantine merchants in trade; first through tax exemption under the Komnenoi, then under the Latin Empire. (en)
  • La economía bizantina fue una de las economías más sólidas del Mediterráneo durante muchos siglos. Constantinopla fue un centro principal en una red comercial que en varias ocasiones se extendió por casi toda Eurasia y el norte de África. Algunos estudios sostienen que, hasta la llegada de los árabes en el siglo VII, el Imperio Romano Oriental tenía la economía más poderosa del mundo. Las conquistas árabes, sin embargo, representarían un declive sustancial de las fortunas que contribuyó al estancamiento. Las reformas de Constantino V (c. 765) marcaron el inicio de un renacimiento que continuó hasta 1204. Desde el siglo X hasta el final del XII, el Imperio Bizantino proyectó una imagen de lujo, los viajeros se impresionaban por la riqueza acumulada en el capital. Todo esto cambió con la llegada de la Cuarta Cruzada, que fue una catástrofe económica. Los Palaiologoi intentaron reactivar la economía, pero el estado bizantino ya no obtendría el control total de las fuerzas económicas nacionales o extranjeras. Una de las actividades fundamentales era el comercio. El estado controlaba estrictamente el comercio interno e internacional, y conservaba el monopolio de emitir monedas. Constantinopla siguió siendo el centro comercial más importante de Europa durante gran parte de la era medieval, puesto que mantuvo hasta que la República de Venecia comenzó lentamente a superar a los comerciantes bizantinos en el comercio; primero a través de la exención de impuestos bajo el Komnenoi, luego bajo el Imperio Latino.. (es)
  • L’économie byzantine prit rapidement son essor après la fondation de Constantinople en 330, laquelle devint rapidement la plaque tournante du commerce en Méditerranée au VIe siècle. L’Empire byzantin étendait alors ses ramifications en Eurasie et en Afrique du Nord. Cette croissance devait être freinée par l’extension des conquêtes arabes à partir du VIIe siècle lesquelles résultèrent en une période de déclin et de stagnation lorsque Byzance perdit ses territoires d’Asie. Les réformes de Constantin V (r. 741 - 775) devaient marquer le début d’un renouveau qui se maintiendra jusqu’à la conquête par les Latins de la quatrième croisade en 1204. Pendant cette période qui constitua l’âge d’or de son économie l’empire byzantin projeta une image de luxe qui faisait l’envie des voyageurs étrangers en visite ou en mission dans la capitale. Après l’éphémère Empire latin (1204-1261) et la restauration de l’empire par Michel VIII Paléologue (empereur byzantin 1261 à 1282) on assista à une tentative de restauration de l’économie qui ne put se matérialiser, Byzance ne contrôlant plus les forces économiques à l’œuvre tant à l’intérieur qu’à l’extérieur de l’empire. Le commerce était la principale force économique de l’empire. L’État contrôlait entièrement le commerce domestique et international et conservait le monopole de l’émission de la monnaie. Constantinople demeura le plus important centre commercial de l’Europe pendant une bonne partie du Moyen Âge jusqu’à ce que les républiques italiennes, au premier chef Venise, viennent éroder ce monopole en se faisant exonérer des taxes prélevées par l’empire sous les Comnènes d’abord, sous l’Empire latin ensuite. (fr)
  • L'economia bizantina fu per secoli una tra le più solide del bacino del Mediterraneo anche per via della felice posizione di Costantinopoli, al centro delle rotte commerciali che collegavano l'Europa continentale con il Levante e i Paesi dell'Estremo Oriente attraverso la Via della Seta. Molti studiosi collocano l'apice della potenza economica bizantina al VII secolo, fino alle conquiste arabe del vicino oriente che segnarono l'inizio di un periodo di declino e di stagnazione. Le riforme di Costantino V prima e una ritrovata stabilità politico-militare sotto gli imperatori della dinastia dei Macedoni permisero, tuttavia, un recupero delle glorie antiche, né mai l'impero perse la fama derivata dallo sfarzo e dalle ricchezze accumulatesi nella capitale. Questa fase durò fino alla seconda metà del XII secolo quando rivolgimenti politici indebolirono il prestigio imperiale mentre diveniva sempre più forte la concorrenza dei mercanti delle Repubbliche marinare italiane, specialmente Venezia. La IV crociata con la seguente conquista della capitale e di gran parte delle province dell'Impero segnò la fine della prosperità e, la dinastia dei Paleologi, fosse riuscita a restaurare l'impero non poté rinnovarne le fortune. Infatti, una delle basi economiche dello stato era il commercio ed i conseguenti introiti doganali che, tuttavia, a partire dall'XI secolo iniziarono a scemare dal momento che i Basileis concessero sempre maggiori esenzioni alle Repubbliche Marinare per acquistarsi il loro appoggio e la conquista da parte dei crociati non fece altro che portare alle estreme conseguenze questo processo. (it)
  • A economia do Império Bizantino foi ao longo de vários séculos uma das mais fortes economias da região do Mediterrâneo. A capital Constantinopla, situada na confluência de várias rotas comerciais que no seu auge cobriam praticamente toda a Eurásia e Norte de África, foi um dos principais centros de comércio ao longo de todo o primeiro milénio. Alguns académicos defendem que, até ao surgimento dos Árabes no século VII, a economia do império era a mais poderosa a uma escala global. No entanto, as conquistas árabes contribuíram de forma significativa para um período de declínio e estagnação. As reformas de Constantino V (c. 765) marcam o início do renascimento económico e dão origem a um novo período de prosperidade. Entre os séculos X e XII, o Império Bizantino projecta uma imagem de opulência, impressionando os viajantes pela riqueza acumulada na capital. No entanto, a Quarta Cruzada deu origem a uma crise económica profunda. A dinastia paleóloga tentou relançar a economia, embora até ao colapso do império o Estado nunca tivesse voltado a dominar por completo as forças economicas. Um dos pilares da economia imperial foi o comércio. O Estado controlava de forma exagerada tanto o comércio interno como externo, e detinha o monopólio da emissão de moeda. Constantinopla continuou a ser o mais importante centro comercial da Europa durante a Idade Média, até à República de Veneza progressivamente tomar esta posição. (pt)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 11418423 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 52595 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1107383978 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • كان النظام الاقتصادي البيزنطي واحدًا من أقوى الاقتصادات في حوض البحر الأبيض المتوسط لقرون عدة. كانت مدينة القسطنطينية مركزًا جوهريًا لشبكة تجارية امتدت عبر فترات مختلفة لشتميل تقريبًا كلًا من أوراسيا وشمال أفريقيا. يزعم بعض الباحثين، أنه وحتى وصول العرب في القرن السابع، كانت الإمبراطورية الرومانية الشرقية صاحبة أقوى اقتصاد في العالم. إلا أن الفتوحات العربية مثلت تراجعًا كبيرًا في الثروات مساهمةً بفترة من الانحدار والركود. كانت إصلاحات قسطنطين الخامس (نحو العام 765) بداية إحياء استمر حتى عام 1204. منذ بداية القرن العاشر وحتى نهاية القرن الثاني عشر، مثلت الإمبراطورية البيزنطية صورة عن الترف، وانبهر المسافرون بالثروة المتركزة بالعاصمة. تغير كل ذلك مع وصول الحملة الصليبية الرابعة، والتي مثلت كارثة اقتصادية. حاول الباليولوغس إنعاش الاقتصاد، ولكن الدولة البيزنطية لم تتمكن من بسط سيطرتها سواء على (ar)
  • L'economia de l'Imperi Romà d'Orient va agafar ràpidament un gran impuls després de la fundació de Constantinoble l'any 330, la qual va esdevenir ràpidament la clau de volta del comerç a la Mediterrània al segle vi. L'Imperi Romà d'Orient estenia llavors les seves ramificacions des d'Euràsia a l'Àfrica del Nord. Aquest creixement, es veuria frenat per l'extensió de les conquestes àrabs a partir del segle vii, que van iniciar un període de declivi i estancament quan Constantinoble va perdre territori a Àsia. Les reformes de Constantí V (r. 741 - 775), havien de marcar el començament d'una renovació que es mantindrà fins a la conquesta pels Llatins a partir de la Quarta Croada l'any 1204. Durant aquest període, que constituirà l'edat d'or de la seva economia, l'Imperi Romà d'Orient va projec (ca)
  • The Byzantine economy was among the most robust economies in the Mediterranean for many centuries. Constantinople was a prime hub in a trading network that at various times extended across nearly all of Eurasia and North Africa. Some scholars argue that, up until the arrival of the Arabs in the 7th century, the Eastern Roman Empire had the most powerful economy in the world. The Arab conquests, however, would represent a substantial reversal of fortunes contributing to a period of decline and stagnation. Constantine V's reforms (c. 765) marked the beginning of a revival that continued until 1204. From the 10th century until the end of the 12th, the Byzantine Empire projected an image of luxury, and the travelers were impressed by the wealth accumulated in the capital. All this changed with (en)
  • La economía bizantina fue una de las economías más sólidas del Mediterráneo durante muchos siglos. Constantinopla fue un centro principal en una red comercial que en varias ocasiones se extendió por casi toda Eurasia y el norte de África. Algunos estudios sostienen que, hasta la llegada de los árabes en el siglo VII, el Imperio Romano Oriental tenía la economía más poderosa del mundo. Las conquistas árabes, sin embargo, representarían un declive sustancial de las fortunas que contribuyó al estancamiento. Las reformas de Constantino V (c. 765) marcaron el inicio de un renacimiento que continuó hasta 1204. Desde el siglo X hasta el final del XII, el Imperio Bizantino proyectó una imagen de lujo, los viajeros se impresionaban por la riqueza acumulada en el capital. Todo esto cambió con la lle (es)
  • L’économie byzantine prit rapidement son essor après la fondation de Constantinople en 330, laquelle devint rapidement la plaque tournante du commerce en Méditerranée au VIe siècle. L’Empire byzantin étendait alors ses ramifications en Eurasie et en Afrique du Nord. Cette croissance devait être freinée par l’extension des conquêtes arabes à partir du VIIe siècle lesquelles résultèrent en une période de déclin et de stagnation lorsque Byzance perdit ses territoires d’Asie. Les réformes de Constantin V (r. 741 - 775) devaient marquer le début d’un renouveau qui se maintiendra jusqu’à la conquête par les Latins de la quatrième croisade en 1204. Pendant cette période qui constitua l’âge d’or de son économie l’empire byzantin projeta une image de luxe qui faisait l’envie des voyageurs étrangers (fr)
  • L'economia bizantina fu per secoli una tra le più solide del bacino del Mediterraneo anche per via della felice posizione di Costantinopoli, al centro delle rotte commerciali che collegavano l'Europa continentale con il Levante e i Paesi dell'Estremo Oriente attraverso la Via della Seta. Questa fase durò fino alla seconda metà del XII secolo quando rivolgimenti politici indebolirono il prestigio imperiale mentre diveniva sempre più forte la concorrenza dei mercanti delle Repubbliche marinare italiane, specialmente Venezia. (it)
  • A economia do Império Bizantino foi ao longo de vários séculos uma das mais fortes economias da região do Mediterrâneo. A capital Constantinopla, situada na confluência de várias rotas comerciais que no seu auge cobriam praticamente toda a Eurásia e Norte de África, foi um dos principais centros de comércio ao longo de todo o primeiro milénio. Alguns académicos defendem que, até ao surgimento dos Árabes no século VII, a economia do império era a mais poderosa a uma escala global. No entanto, as conquistas árabes contribuíram de forma significativa para um período de declínio e estagnação. As reformas de Constantino V (c. 765) marcam o início do renascimento económico e dão origem a um novo período de prosperidade. Entre os séculos X e XII, o Império Bizantino projecta uma imagem de opulênc (pt)
rdfs:label
  • اقتصاد بيزنطي (ar)
  • Economia de l'Imperi Romà d'Orient (ca)
  • Byzantine economy (en)
  • Economía del Imperio bizantino (es)
  • Économie byzantine (fr)
  • Economia bizantina (it)
  • Economia do Império Bizantino (pt)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License