Quintus Fabius Maximus Verrucosus Cunctator (ca. 280 BC–203 BC), was a Roman politician and general, born in Rome around 280 BC and died in Rome in 203 BC. He was Roman Consul five times (233 BC, 228 BC, 215 BC, 214 BC and 209 BC) and was twice Dictator in 221 and again in 217 BC. He reached the office of Roman Censor in 230 BC. His cognomen Cunctator means "delayer" in Latin, and refers to his tactics in deploying the troops during the Second Punic War.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
  • 118531697
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus Cunctator (ca. 280 BC–203 BC), was a Roman politician and general, born in Rome around 280 BC and died in Rome in 203 BC. He was Roman Consul five times (233 BC, 228 BC, 215 BC, 214 BC and 209 BC) and was twice Dictator in 221 and again in 217 BC. He reached the office of Roman Censor in 230 BC. His cognomen Cunctator means "delayer" in Latin, and refers to his tactics in deploying the troops during the Second Punic War. His cognomen Verrucosus means "warty", a reference to the beauty mark above his upper lip.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus (Verrucosus heißt im Lateinischen „warzig“), genannt Cunctator, „der Zögerer“ (* um 275 v. Chr. ; † 203 v. Chr. ), war ein Senator und Feldherr der römischen Republik, fünfmal Konsul (233, 228, 215, 214 und 209 v. Chr. ) und zweimal Diktator. Sein Beiname Cunctator weist auf seine Taktik des hinhaltenden Widerstandes hin, die die römischen Truppen im Zweiten Punischen Krieg (218–201 v. Chr. ) einsetzten.
  • Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) fou un polític i militar romà. Portà el renom de Ovicula, pel seu caràcter suau, i Cunctator (l'ajornador). Era fill de Quintus Fabius Q. F. Q. N.. Fou cònsol cinc vegades i dues vegades dictador. El seu epítet Cunctator significa "ajornador" en llatí, i es refereix a la seva tàctica desplegant les tropes durant la Segona Guerra Púnica. El seu cognom "Berrugós" fa referència a la berruga al damunt del seu llavi superior. Després d'exercir algunes magistratures fou cònsol el 233 aC amb Ligúria com a província; allí va obtenir un triomf i va dedicar un temples a Honor. El 230 aC fou censor. El 228 aC fou per segona vegada cònsol i a l'any següent es va oposar a la llei agrària de Gai Flamini. El 221 aC fou dictador per dirigir els comicis i el 218 aC fou llegat del senat a Cartago per demanar satisfaccions per l'atac a Sagunt. El 217 aC després de la derrota romana a la batalla del llac Trasimè fou nomenat dictador i des llavors va ser el dirigent de Roma durant la guerra. Va iniciar el seu període amb sacrificis i es va dirigir al Latium; el seu pla era evitar un xoc decisiu amb l'enemic i avançar per terrenys muntanyosos on la cavalleria númida no pogués actuar; aquesta prudència va fer que fos acusat de covardia, de cura exagerada, de voler prolongar la guerra per retenir el comandament, o d'incapacitat i fins i tot de traïció; el seu propi magister equitum Marc Minuci Ruf es va sumar al clamor i quan en una absència del dictador, Minuci va obtenir una lleugera avantatge sobre Anníbal, el senat va dictar un decret que repartia el comandament entre dictador i magister equitum; però Munuci va quedar rodejat per Anníbal i haguera estat aniquilat si no hagués estat que Fabi el va rescatar generosament; Minuci va dimitir però Fabi el va mantenir pel termini legal (que s'acabava al cap de sis mesos); després de la batalla de Cannes se li va començar a donar la raó. El 216 aC fou pontífex (abans ja era àugur . El 215 aC fou cònsol per tercera vegada i va assolar Campània començant el setge de Càpua. Fou reelegit el 214 aC any en què va anar al Samni i va conquerir Casilinum. El 213 aC fou llegat del seu fill cònsol Quint Fabi Màxim Quan el 211 aC Anníbal va avançar cap a Roma, Fabi va dissuadir al senat de posar fi al setge de Càoua. Fou cònsol per cinquena vegada el 209 aC any en què va rebre el títol hereditari de Fabii Maximi-Princeps senatus; en aquest any va reconquerir Tàrent on els romans encara resistien a la ciutadella i el seu governador Marc Livi Macat, va considerar temps després que tenia bona part del mèrit de la reconquesta, al que Fabi va respondre: "Cert; com que vostè no l'havia perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar". El botí fet a la ciutat fou donat als soldats i estàtues i pintures foren enviades a Roma, i una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, la va col·locar al Capitoli. Va morir el 204 aC. Va deixar dos fills un dels quals, el va premorir, i un altre, el jove, el va sobreviure. Quan va morir el fill gran, va adoptar al fill de Luci Paul·le Emili que després va guanyar la guerra al Regne de Macedònia.
  • Quinto Fabio Máximo, llamado Cunctator (el que retrasa), político y militar romano. Fue nombrado cónsul en cinco ocasiones, y dictador en otras dos (221? - 219 a. C. y 217 a. C.. También ocupó el censorado en 230 a. C.. Su alias Cunctator significa "el que retrasa" en latín, y hace referencia a sus tácticas utilizadas durante la Segunda Guerra Púnica para retrasar a Aníbal. Descendiente de una ancestral familia de patricios romanos, participó probablemente en la Primera Guerra Púnica, aunque no existen detalles sobre su papel en la contienda. Al final de la guerra, avanzó rápidamente en su carrera política. Sirvió dos veces como cónsul y cuestor, y en el 218 a. C. formó parte de la embajada enviada a Cartago. Fue él quien declaró la guerra formalmente tras la captura de Sagunto por parte de Aníbal. El senado romano le nombró dictador en junio del 217 a. C. , tras el desastre del Lago Trasimeno. Algo fuera de lo común, ya que los dictadores eran normalmente elegidos por los cónsules. Fabio era consciente de la superioridad militar cartaginesa y, cuando Aníbal invadió Italia, rehusó enfrentarse al general en batalla campal. En lugar de ello, mantuvo a sus tropas cercanas al ejército de Aníbal, hostigándolas constantemente en una guerra de desgaste. Pero el pueblo romano no quedó demasiado impresionado por esta estrategia defensiva, dando al dictador el sobrenombre de cunctator. Esto venía unido a su rivalidad política con el magister equitum Minucio, quien sólo admitió su mando tras ver como Fabio salvaba su vida en un ataque de Aníbal. Cuando finalizó su dictadura, se le devolvió el mando a los cónsules Cneo Servilio Gémino y Marco Atilio Régulo, y al año siguiente fueron elegidos Lucio Emilio Paulo y Cayo Terencio Varrón. Después de que estos dos cónsules fueran derrotados por Aníbal en Cannas el mismo año, el senado advirtió la inteligencia de las tácticas fabianas y el sobrenombre Cunctator se convirtió en un título honorífico. El éxito militar de Fabio fue pequeño, aparte de la reconquista de Tarento en el 209 a. C. Fue nombrado cónsul en otras dos ocasiones, posteriormente a su dictadura. Sin embargo, se oponía al joven y ambicioso Escipión el Africano, que quería llevar la guerra hasta África. Con el tiempo se convirtió en una figura legendaria, modelo de romano valiente y tenaz. De acuerdo a Ennio, ''unus homo nobis cunctando restituit rem - Un hombre ha restituido nuestro estado retrasando. En 1883 un grupo de simpatizantes socialistas fundaron en Gran Bretaña la Sociedad Fabiana, con el objetivo de trabajar en favor de la reforma social y una sociedad más justa, evitando la explotación y la miseria provocadas por el capitalismo. Los fabianos, a diferencia de otras corrientes socialistas que predicaban el choque directo y la guerra abierta contra la injusta oligarquía capitalista, creen en la evolución gradual de la sociedad hacia el socialismo, y apuestan por el trabajo discreto y reformas graduales que, en su opinión, llevarán poco a poco al socialismo. La Sociedad Fabiana continuó su labor hasta nuestros días y, al igual que su mentor Quinto Fabio Maximo, cumplió la mayoría de sus objetivos, pues gran parte de las reformas que propusieron fueron puestas en práctica durante el siglo XX. El surgimiento del Estado del Bienestar a partir de 1945 debe mucho a los esfuerzos y el trabajo intelectual de la Sociedad Fabiana.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus oli roomalainen sotilas. Toisessa puunilaissodassa hän oli sotapäällikkönä. Hänestä tehtiin diktaattori vuonna 217 eaa. Hän sai varovaisen sodankäyntitapansa johdosta lisänimen Cunctator ("vitkastelija"). Lisänimi oli alunperin halventava, mutta roomalaisten kärsittyä Cannaessa vuonna 216 eaa. murskaavan tappion Hannibalia vastaan hänen taktiikkaansa palattiin uudelleen, tällä kertaa menestyksekkäästi.
  • Fabius Maximus Verrucosus (le Verruqueux) Quintus dit Cunctator (le Temporisateur), dit aussi Ovicula (le mouton) : homme politique et militaire romain, né à Rome vers 275 avant J. -C. et mort à Rome en 203 avant J. -C. Appartenant à la très ancienne famille patricienne des Fabii, Fabius Maximus est élu deux fois consul, en 233 et 228, et censeur en 230. En 218, Fabius fait partie de l'ambassade romaine à Carthage et c'est lui qui, formellement, déclare la guerre à la cité punique après la prise de Sagonte par Hannibal. Le Sénat le nomme dictateur en 217 avant J.C. après le désastre du lac Trasimène en juin. Conscient de son manque de moyens, le dictateur harcèle Hannibal sans l'attaquer directement, cherchant à l’épuiser dans une guerre d'usure, refusant systématiquement le combat. Une stratégie qui lui vaut son surnom. Mais sa stratégie est gênée par le manque d'unité de commandement de l'armée romaine : le Magister equitum, Marcus Minucius Rufus est un adversaire politique du Cunctator. Ce n'est qu'après avoir été sauvé in extremis par le dictateur que Minucius se range sous ses ordres. À la fin de sa dictature, le commandement est remis aux consuls Cneius Seruilius Geminus et Marcus Attilius Regulus. Le désastre subi en 216 avant J.C. par l'armée romaine à la bataille de Cannes force les consuls à adopter sa tactique de refus de toute bataille rangée contre Hannibal. Fabius Maximus défait une partie de l’armée carthaginoise dans l’unique combat qu’il ait jamais accepté contre eux, à Capoue. Fabius Maximus Cunctator est encore nommé trois fois consul en 215, 214, et 209, année où il reprend Tarente qui s'était ralliée à Hannibal. En 206 avant J.C. , opposé aux aventures offensives, le vieux Fabius refuse sa confiance au projet du jeune et ambitieux Scipion qui propose de porter la guerre en Afrique. C'est son dernier acte politique, il meurt quelques années plus tard.
  • ファイル:N26FabiusCunctator. jpg クィントゥス・ファビウス・マクシムス・ウェルコスス・クンクタトル（Quintus Fabius Maximus Verrucosus Cunctator, 紀元前275年 - 紀元前203年）は、共和政ローマの政治家、将軍。紀元前233年、228年、215年、214年、209年の執政官、紀元前221年-219?、217年の独裁官。第二次ポエニ戦争で活躍、持久戦略でハンニバルを苦しめ、「ローマの盾」と称された。なお、持久戦略をファビアン戦略（フェビアン戦略とも）と呼ぶのは彼の名に由来する。 よく知られた二つ名のクンクタトル（Cunctator）は、ラテン語で「のろま」「ぐず」といった意味である。持久戦略をとった彼に付けられたあだ名で、当初は否定的な意味合いであった。また、もう一つの二つ名のウェルコスス（Verrucosus）は「いぼ」という意味である。
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus (Verrucosus: "vol wratten" omwille van een wrat op zijn bovenlip, beter gekend is zijn agnomen Cunctator, de Twijfelaar,, was een generaal in de Romeinse Republiek, vijf maal consul, censor in 230 v. Chr. en tweemaal dictator. Zijn agnomen Cunctator verwijst naar de door hem bepleite uitputtingstactiek tijdens de Tweede Punische Oorlog . Hij werd in 233 v. Chr. als proconsul van de provincia Liguria waar hij een triomftocht hield en een eretempel liet bouwen . Fabius, die uit één van de oudste Romeinse patricische gentes stamde, heeft zeer waarschijnlijk aan de Eerste Punische Oorlog deelgenomen, waarover we echter geen gegevens hebben. Pas na het eind van deze oorlog maakt Quintus een snelle politieke carrière. Na de verloren slag bij het Trasimeense meer in 217 v. Chr. tegen de Carthaagse veldheer Hannibal Barkas werd hij na het uitroepen van een uitzonderingssituatie door het volk tot dictator verkozen . In deze functie bleef hij met zijn soldaten de superieure Carthaagse hoofdmacht hinderlijk volgen, waarbij hij een grote veldslag vermeed. Zodoende bereikte hij dat Hannibal Rome ongemoeid liet, maar wel doortrok naar Apulië in Zuid-Italië om er te overwinteren. De Romeinen waren het met deze defensieve tactiek niet eens en gaven Fabius zijn agnomen Cunctator als spotnaam. Zij brachten een leger van wel 80.000 man op de been, om eens en voor altijd met Hannibal af te rekenen, maar na de catastrofe in de slag bij Cannae in augustus 216 v. Chr. , waarbij slechts 15.000 Romeinen en bondgenoten konden ontkomen, zag men in dat Fabius' strategie de enige juiste was en werd zijn spotnaam een eretitel; zijn uitputtingstactiek werd van toen af in Italië meer aanhang krijgen. Fabius' persoonlijke militaire resultaten waren gering, maar door zijn persoonlijke invloed wees Rome elk compromis- of vredesvoorstel van de intussen met Macedonië geallieerde Carthagers af. Tot 207 v. Chr. zou Rome nog wat behoorlijke nederlagen lijden in Italië tegen Hannibal zelf; in dat jaar keerde het tij, toen een Cathaags versterkingsleger onder Hannibals' broer Hasdrubal verd verslagen bij de Metaurus-rivier. Van toen af zou Hannibal alleen nog maar onbesliste slagen met de Romeinen uitvechten, terwijl Rome successen boekte met belegeringen. Na 16 jaar zonder beslissend resultaat in Italië te hebben rondgetrokken, moest Hannibal zich terugtrekken, omdat de Romeinen met een succesvolle offensieve strategie via Iberia en Africa zijn vaderstad Carthago bedreigden. In de latere, legendarische overlevering wordt Quintus Fabius Maximus als toonbeeld van Romeinse bedachtzaamheid gestileerd . Naar Fabius' voorzichtigheid wordt ook verwezen in de term Fabianisme, een reformistische stroming in het socialisme in de politiek van Groot-Brittannië aan het eind van de 19e eeuw.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus, kalt Cunctator (forsinkeren), var en romersk general og statsmann som ble født i Roma rundt 275 f. Kr. og døde i Roma i 203 f. Kr. Han var konsul fem ganger og var to ganger diktator. Hans kallenavn Cunctator henviser til hvordan han satte ut tropper under den andre punerkrigen. Fabius nedstammet fra en gammel patrisier-familie, Fabii, og var barnebarn av Quintus Maximus Gurges og oldebarn av Quintus Fabius Maximus Rullianus, begge kjente konsuler. Han deltok antagelig i den første punerkrig, selv om det ikke er kjent hvilken rolle han spilte. Etter krigens slutt rykket han raskt oppover i sin politiske karriere. Han tjente to ganger som konsul og censor og i 218 f. Kr. deltok han i utsendingen til Karthago. Det var Fabius som formelt erklærte krig mot byen etter at Hannibal erobret Sagonte. Det romerske senatet utnevnte ham til diktator i 217 f. Kr. etter katastofen ved Trasimene i juni. Dette var uvanlig, da det vanligvis var konsulene som valgte diktator. Fabius var fullt klar over den militære overmakten til karthagerne, og da Hannibal invaderte Italia, nektet han å møte ham i feltslag. Istedet holdt han troppene sine nær Hannibal, i håp om å trette ham ut i en lang utmattelseskrig. Fabius klarte å trakassere de karthagenske matsankerne og begrenset Hannibals evne til å ødelegge mens han tok vare på sine egne militære styrker. Romerne var ikke imponert over denne defensive strategien og i begynnelsen var hans kallenavn ment som en fornærmelse. Strategien ble delvis ødelagt på grunn av manglende enhet i kommandoen i den romerske hær. Magister equitum Minucius var en politisk fiende av Fabius. Det var først etter at Fabius reddet ham fra en angrep av Hannibal at Minucius plasserte seg under Fabius sin kommando. Minucius hadde blitt utnevnt til medkommandant av de romerske styrkene av Fabius sine kritikere i senatet. Minucius hevdet åpent at Fabius var feig fordi han ikke klarte å konfrontere de karthagenske styrkene. Nær dagens Larino i Molise (da kalt Larinum) hadde Hannibal tatt posisjon ved en landsby kalt Gerione. I dalen mellom Larino og Gerione hadde Minucius bestemt seg for å gjennomføre et frontalangrep på Hannibals tropper. Flere tusen mann var involvert på begge sider. Det virket som om romerne var i ferd med å vinne, men Hannibal hadde satt opp en felle. Snart ble de romerske troppene slaktet. Fabius, til tross for Minucius sin arroganse tidligere, skyndte seg til sin medkommandants assistanse og styrkene til Hannibal trakk seg umiddelbart tilbake. Etter slaget var det antatt at det ville bli konflikt mellom Minucius og Fabius. Men den yngre soldaten marsjerte sine menn til Fabius sin leir og han skal ha sagt at «min far gav meg livet. Idag reddet du livet mitt. Du er min andre far. Jeg anerkjenner dine overlegne evner som kommandant. » På slutten av diktatorskapet til Fabius ble kommandoen gitt tilbake til konsulene Gnaeus Sevilius Geminus og Marcus Atilius Regulus og i det påfølgende året til konsulene Lucius Aemilius Paullus og Gaius Terentius Varro. Etter at Paullus og Varro ble beseiret ved Cannae det året, ble visdommen i taktikken til Fabius forstått og Cunctator ble en æresbevisning. Denne taktikken ble fulgt i resten av krigen, så lenge Hannibal forble i Italia. Fabius militære suksesser var små, bortsett fra gjenerobringen av Tarentum i 209 f. Kr.. Da M. Livius Macatus, guvernøren av Tarentum, noen år senere tok æren for gjenerobringen svarte Fabius: «Selvsagt. Hadde du ikke mistet den, kunne jeg ikke tatt den tilbake. » Han tjente som konsul to ganger til i 214 og 213 f. Kr. i tillegg til å være øverste augur og pontifex maximus, en kombinasjon som ikke ble gjentatt før Julius Cæsar. Men han motsatte seg den unge og ambisiøse Scipio Africanus som ønsket å bringe krigen til Afrika. Senere ble han en legendarisk figur og modellen for tøffe, modige romere. Ifølge Ennius, unus homo nobis cunctando restituit rem, «har en mann, ved å forsinke, gjenopprettet staten for oss. » Mens Hannibal nevnes blant de største generaler gjennom tidene, har profesjonelle militære æret Fabius sitt navn på en hel strategisk doktrine kjent som «Fabius' strategi».
  • Kwintus Fabius Maksimus, zwany Kunktatorem (zwlekającym) był rzymskim politykiem i generałem. Był pięciokrotnie konsulem oraz dwukrotnie dyktatorem, w roku 221 p.n.e. i ponownie w 217 p.n.e. Jego przydomek Cunctator, znaczący po łacinie zwlekający wywodził się z jego strategii w rozmieszczaniu wojsk podczas II wojny punickiej. Jego drugi przydomek Verrococus, oznacza brodawkowy, jest to odniesienie do jego brodawek powyżej jego górnej wargi.
  • Quinto Fábio Máximo, chamado de Cunctator (o que adia), foi um político e militar romano Foi nomeado cônsul em cinco ocasiões, e ditador em outras duas (221? - 219 a.C. e 217 a.C.. Também ocupou o censorado em 230 a.C.. O seu alcunho Cunctator significa "o que adia" em latim, e faz referência às suas táticas utilizadas durante a Segunda Guerra Púnica para deter Aníbal. Descendente de uma ancestral família de patrícios romanos, participou provavelmente na Primeira Guerra Púnica, embora não existam pormenores acerca do seu papel na contenda. No final da guerra, avançou depressa na sua carreira política. Serviu duas vezes como cônsul e questor, e em 218 a.C. fez parte da embaixada enviada a Cartago. Foi ele quem declarou a guerra formalmente depois da captura de Sagunto por parte de Aníbal. O senado romano nomeou-o ditador em junho de 217 a.C. , após o desastre do Lago Trasimeno. Algo inusual, pois os ditadores eram normalmente eleitos pelos cônsules. Fábio era ciente da superioridade militar cartaginesa e, quando Aníbal invadiu Itália, recusou enfrentar-se ao general em batalha campal. Em lugar disso, manteve as suas tropas próximas ao exército de Aníbal, fustigando-as constantemente numa guerra de desgaste. Mas o povo romano não ficou impressionado demais por esta estratégia defensiva, dando ao ditador o apelido de cunctator. Isto vinha unido à sua rivalidade política com o magister equitum Minúcio, quem somente admitiu o seu comando após ver como Fábio salvava a sua vida num ataque de Aníbal. Quando finalizou a sua ditadura, devolveu-lhe a autoridade aos cônsules Cneu Servílio Gêmino e Marco Atílio Régulo, e no ano seguinte foram eleitos Lúcio Emílio Paulo e Caio Terêncio Varrão. Após estes dois cônsules serem derrotados por Aníbal em Cannas o mesmo ano, o senado advertiu a inteligência das táticas fabianas e o apelido Cunctator converteu-se num título honorífico. O sucesso militar de Fábio foi pequeno, à parte da reconquista de Tarento em 209 a.C. Foi nomeado cônsul em outras duas ocasiões, posteriormente à sua ditadura. Contudo, opunha-se ao novo e ambicioso Cipião o Africano, que queria levar a guerra até África. Com o tempo converteu-se numa figura legendária, modelo de romano valente e tenaz. De acordo a Ennio, unus homo nobis cunctando restituit rem - Um homem restituiu o nosso estado adiando. Fabius, de Plutarco.
  • Квинт Фабий Максим (лат. Quintus Fabius Maximus, прозванный «Кунктатором», то есть «медлителем») — знаменитый римский полководец. Он был потомком Ф. Максима Пуллиана, победителя самнитян. Вялость и медлительность сказывались у него уже в детстве; ученье давалось ему туго. Первым крупным военным его успехом была победа над лигурийцами, за которую он получил триумф. Когда несколько лет спустя началась Вторая Пуническая война, Фабий уже после первых поражений римлян, ещё до Тразименской битвы, советовал избегать сражений с Ганнибалом, охранять города и ждать, когда армия Ганнибала растает сама собой. После Тразименской битвы Фабий получил диктатуру. Он начал с религиозных церемоний, обратился к Сивиллиным книгам, давал обеты богам, так как, по его мнению, причиной предшествовавшего поражения было прежде всего неуважение полководца к религии. Он не вступал в битву с Ганнибалом, но, занимая высоты, следовал за ним на таком расстоянии, чтобы не быть вопреки желанию вовлеченным в бой и вместе с тем не терять врага из виду, держать его в тревоге и препятствовать ему в добывании провианта. Осторожность Ф. стала вызывать недовольство; солдаты называли его «дядькой» или «холопом» Ганнибала, винили его за то, что он позволяет неприятелю жечь и опустошать страну на глазах сильного римского войска. Около Казилина Фабий окружил было карфагенское войско в горах, но Ганнибал при помощи хитрости спасся от опасности: он привязал хворост к рогам быков и, зажегши его, ночью погнал быков вверх на горы. Римляне, охранявшие проход, приняли эти огни за карфагенские и, считая себя обойденными, покинули позицию и дали возможность Ганнибалу вывести войско из ущелья. Несколько времени спустя, в отсутствие Ф. , его начальник конницы Марк Минуций ослушался приказания диктатора не вступать в бой и под Геронием одержал победу над неприятелем. Эта победа сделала Минуция очень популярным в Риме. Когда Фабий стал грозить Минуцию наказанием за ослушание, народ, подстрекаемый народным трибуном М. Метеллом, постановил, чтобы Минуций вел войну на правах второго диктатора, равного Ф. Это постановление создало пример, небывалый в Риме и противоречивший самой идее диктатуры. Для Ф. это было тяжелым ударом, но ход событий вскоре восстановил его пошатнувшуюся репутацию. Фабий разделил войско с Минуцием пополам, и вскоре последний, опрометчиво втянувшись в бой, едва не погубил своей армии. Её спас Фабий, который своевременно пришёл на помощь и отбил карфагенян. Минуций примирился с Ф. и подчинился ему. Вскоре окончился срок диктатуры Ф. После поражения при Каннах Фабий снова выступал во главе римских армий: народ выбирал его то претором, то консулом. В пятое консульство Фабий возвратил римлянам Тарент (209 г. до н. э.). Город был взят не приступом, но благодаря измене начальника гарнизона, бруттийца, перешедшего на сторону римлян. Много бруттийцев и тарентинцев было перебито и продано в рабство. За взятие Тарента Фабий получил второй триумф. Систему медлительности и осторожности Фабий защищал и впоследствии; так, когда Сципион задумал высадку в Африку, Ф. резко восстал в сенате против этого смелого плана. Даже после первых побед Сципиона в Африке Фабий держался враждебно по отношению к нему и предложил назначить Сципиону преемника, то есть лишить его командования, чем вызвал сильное раздражение в народе. Вскоре Фабий умер, не дожив до Замской битвы. Он принадлежал до конца к староримской партии, по старине был религиозен, стоял на стороне сената, в котором был принцепсом, и несочувственно относился к таким людям, как Сципионы, которые приносили в Рим новое образование и новые взгляды.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucocus Cunctator, romersk politiker och fältherre, född ca 275 f. Kr. , mest känd för sina insatser under det andra puniska kriget. Han blev konsul fem gånger och diktator två gånger. Under sitt första konsulat segrade han över Ligurerna. Efter det romerska nederlaget vid Trasimenska sjön valdes Fabius till diktator. Han fick, på grund av sin taktik, smeknamnet Cunctator, sölaren. Han blev vald till konsul ytterligare tre gånger innan sin död år 203 f. Kr.
  • 昆图斯·费边·马克西姆斯（Quintus Fabius Maximus，约前280年至前203年），又译为法比乌斯，绰号“延误者”（Cunctator）或“疣”（Verrucosus），古罗马政治家、将军，五次出任罗马执政官（前233，前228，前215，前214和前209），两次出任罗马独裁官（前221，前217），一次出任罗马监察官（前230）。费边因为在第二次布匿战争中坚持以不战不和的拖延战略抵抗汉尼拔，并最终成功地率领罗马走出坎尼会战惨败阴影，扭转乾坤击倒迦太基而万古留名。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
rdf:type
rdfs:comment
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus Cunctator (ca. 280 BC–203 BC), was a Roman politician and general, born in Rome around 280 BC and died in Rome in 203 BC. He was Roman Consul five times (233 BC, 228 BC, 215 BC, 214 BC and 209 BC) and was twice Dictator in 221 and again in 217 BC. He reached the office of Roman Censor in 230 BC. His cognomen Cunctator means "delayer" in Latin, and refers to his tactics in deploying the troops during the Second Punic War.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus (Verrucosus heißt im Lateinischen „warzig“), genannt Cunctator, „der Zögerer“ (* um 275 v. Chr. ; † 203 v. Chr. ), war ein Senator und Feldherr der römischen Republik, fünfmal Konsul (233, 228, 215, 214 und 209 v. Chr. ) und zweimal Diktator. Sein Beiname Cunctator weist auf seine Taktik des hinhaltenden Widerstandes hin, die die römischen Truppen im Zweiten Punischen Krieg (218–201 v. Chr. ) einsetzten.
  • Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) fou un polític i militar romà. Portà el renom de Ovicula, pel seu caràcter suau, i Cunctator (l'ajornador). Era fill de Quintus Fabius Q. F. Q. N.. Fou cònsol cinc vegades i dues vegades dictador. El seu epítet Cunctator significa "ajornador" en llatí, i es refereix a la seva tàctica desplegant les tropes durant la Segona Guerra Púnica.
  • Quinto Fabio Máximo, llamado Cunctator (el que retrasa), político y militar romano. Fue nombrado cónsul en cinco ocasiones, y dictador en otras dos (221? - 219 a. C. y 217 a. C.. También ocupó el censorado en 230 a. C.. Su alias Cunctator significa "el que retrasa" en latín, y hace referencia a sus tácticas utilizadas durante la Segunda Guerra Púnica para retrasar a Aníbal.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus oli roomalainen sotilas. Toisessa puunilaissodassa hän oli sotapäällikkönä. Hänestä tehtiin diktaattori vuonna 217 eaa. Hän sai varovaisen sodankäyntitapansa johdosta lisänimen Cunctator ("vitkastelija"). Lisänimi oli alunperin halventava, mutta roomalaisten kärsittyä Cannaessa vuonna 216 eaa. murskaavan tappion Hannibalia vastaan hänen taktiikkaansa palattiin uudelleen, tällä kertaa menestyksekkäästi.
  • Fabius Maximus Verrucosus (le Verruqueux) Quintus dit Cunctator (le Temporisateur), dit aussi Ovicula (le mouton) : homme politique et militaire romain, né à Rome vers 275 avant J. -C. et mort à Rome en 203 avant J. -C. Appartenant à la très ancienne famille patricienne des Fabii, Fabius Maximus est élu deux fois consul, en 233 et 228, et censeur en 230.
  • ファイル:N26FabiusCunctator.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus (Verrucosus: "vol wratten" omwille van een wrat op zijn bovenlip, beter gekend is zijn agnomen Cunctator, de Twijfelaar,, was een generaal in de Romeinse Republiek, vijf maal consul, censor in 230 v. Chr. en tweemaal dictator. Zijn agnomen Cunctator verwijst naar de door hem bepleite uitputtingstactiek tijdens de Tweede Punische Oorlog . Hij werd in 233 v. Chr. als proconsul van de provincia Liguria waar hij een triomftocht hield en een eretempel liet bouwen .
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus, kalt Cunctator (forsinkeren), var en romersk general og statsmann som ble født i Roma rundt 275 f. Kr. og døde i Roma i 203 f. Kr. Han var konsul fem ganger og var to ganger diktator. Hans kallenavn Cunctator henviser til hvordan han satte ut tropper under den andre punerkrigen. Fabius nedstammet fra en gammel patrisier-familie, Fabii, og var barnebarn av Quintus Maximus Gurges og oldebarn av Quintus Fabius Maximus Rullianus, begge kjente konsuler.
  • Kwintus Fabius Maksimus, zwany Kunktatorem (zwlekającym) był rzymskim politykiem i generałem. Był pięciokrotnie konsulem oraz dwukrotnie dyktatorem, w roku 221 p.n.e. i ponownie w 217 p.n.e. Jego przydomek Cunctator, znaczący po łacinie zwlekający wywodził się z jego strategii w rozmieszczaniu wojsk podczas II wojny punickiej. Jego drugi przydomek Verrococus, oznacza brodawkowy, jest to odniesienie do jego brodawek powyżej jego górnej wargi.
  • Quinto Fábio Máximo, chamado de Cunctator (o que adia), foi um político e militar romano Foi nomeado cônsul em cinco ocasiões, e ditador em outras duas (221? - 219 a.C. e 217 a.C.. Também ocupou o censorado em 230 a.C.. O seu alcunho Cunctator significa "o que adia" em latim, e faz referência às suas táticas utilizadas durante a Segunda Guerra Púnica para deter Aníbal.
  • Квинт Фабий Максим (лат. Quintus Fabius Maximus, прозванный «Кунктатором», то есть «медлителем») — знаменитый римский полководец. Он был потомком Ф. Максима Пуллиана, победителя самнитян. Вялость и медлительность сказывались у него уже в детстве; ученье давалось ему туго.
  • Quintus Fabius Maximus Verrucocus Cunctator, romersk politiker och fältherre, född ca 275 f. Kr. , mest känd för sina insatser under det andra puniska kriget. Han blev konsul fem gånger och diktator två gånger. Under sitt första konsulat segrade han över Ligurerna. Efter det romerska nederlaget vid Trasimenska sjön valdes Fabius till diktator. Han fick, på grund av sin taktik, smeknamnet Cunctator, sölaren. Han blev vald till konsul ytterligare tre gånger innan sin död år 203 f.
rdfs:label
  • Fabius Maximus
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus
  • Quint Fabi Màxim Berrugós
  • Quinto Fabio Máximo
  • Fabius Maximus
  • Quintus Fabius Maximus Verrucosus
  • Quinto Fabio Massimo Verrucoso
  • クィントゥス・ファビウス・マクシムス
  • Quintus Fabius Maximus Cunctator
  • Fabius Maximus
  • Fabiusz Maksimus
  • Fábio Máximo
  • Квинт Фабий Максим
  • Quintus Fabius Maximus
  • 费边·马克西姆斯
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpprop:after of
is dbpprop:before of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:years of
is owl:sameAs of