| dbo:abstract
|
- Quint Fulvi Flac (en llatí: Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) va ser un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC. Fill del cònsol del 264 aC Marc Fulvi Flac i cònsol romà per primer cop el 237 aC junt amb Luci Corneli Lèntul en què va lluitar contra els lígurs i els va derrotar. El 224 aC fou altre cop cònsol i va reduir als gals ínsubres que encara lluitaven. El 216 aC va ser elegit pontífex al lloc de Quint Eli Pet, mort a la batalla de Cannes. El 215 aC va obtenir la pretoria de la ciutat i va rebre el comandament de 24 vaixells i poc després se li van donar cinc mil homes i 400 cavallers per dur-los a Sardenya i allí podia nomenar qui volgués com a comandant, fins que Quint Muci, el seu comandant natural, es recuperés d'una malaltia. Flac va donar el comandament a Tit Manli Torquat. Fou reelegit com a pretor el 214 aC i el Senat li va donar Roma com a província (aquesta concessió era feta extra ordinem) amb el comandament a la ciutat durant l'absència dels cònsols. L'any 213 aC fou magister equitum del dictador Gai Claudi Centó. El 212 aC va ser elegit cònsol per tercera vegada amb Appi Claudi Pulcre. Fou candidat a Pontífex Màxim, però no en sortí elegit. Va tenir la província de Campània i va establir el seu camp a Beneventum, on va fer un inesperat atac al campament del general Hannó que era a la vora; finalment el camp cartaginès fou pres d'assalt el segon dia de lluita i es va fer una gran matança en la que van morir més de sis mil cartaginesos i set mil van ser fets presoners. Hannó es va retirar amb les restes de les seves forces al país dels brucis. Els cònsols van anar a Càpua que fou assetjada amb força. El 211 aC Gneu Fulvi Centumal i Publi Sulpici Galba eren cònsols, però el poder (imperium, comandament) de Flac i Claudi Pulcre va ser prorrogat i van conservar el seu exèrcit amb ordres de no deixar Càpua fins a la seva conquesta. Però com que Anníbal va marxar cap a Roma, el senat va cridar a Flac i li va donar els mateixos poder que els dos cònsols de l'any. Quan Anníbal es va retirar, Flac va tornar a Càpua i finalment aquesta es va rendir després que els principals dirigents locals se suïcidessin. Els romans van castigar severament als campanis, i els senadors de Càpua que havien sobreviscut foren executats. Aquestes i altres decisions cruels eren presses sens dubte per Flac. A finals del 211 aC va tornar a Roma on el senat el va nomenar dictador per dirigir les eleccions de cònsols. Càpua li fou donada com a província proconsular però ja només amb una legió en lloc de dues. L'any 209 aC el van elegir cònsol per quarta vegada i va rebre les províncies de Lucània i Bruttium; se li van sotmetre els hirpins, lucans i als que va tractar suaument. El 208 aC el seu poder fou prorrogat amb Càpua com a província i una legió. El 207 aC va dirigir dos legions al Bruttium. Devia morir no massa després, ja que no torna a ser esmentat. (ca)
- كوينتوس فلافيوس فلاكوس (بالإنجليزية: Quintus Fulvius Flaccus) قنصل وقائد روماني. تولى منصب القنصل أربعة مرات أعوام (237 ق.م و 224 ق.م و 212 ق.م و 209 ق.م). قاتل القبائل الغالية التي كانت تسكن شمال إيطاليا خلال فترة قنصليته الأولى، كما هزم قبائل البويي خلال قنصليته الثانية عام 224 ق.م. في عام 214 ق.م، انتخب قائداً للفرسان. عندما أختير قنصلاً مرة أخرى عام 212 ق.م خلال الحرب البونيقية الثانية، هُزم أمام حنبعل في معركة كابوا الأولى، ثم انتصر على هانو الكبير، واستولت على معسكره في بنفنتوم، ثم استولى على «كابوا» في عام 211 ق.م، وأحدث بها مذبحة كبيرة لسكانها. في عام 209 ق.م، وخلال قنصليته الرابعة، استطاع استعادة لوسانيا وقلورية. وفي عام 205 ق.م، عارض فلاكوس حملة سكيبيو الإفريقي على إفريقية، وبعدها بفترة قصيرة، توفي فلاكوس. (ar)
- Quintus Fulvius Flaccus († um 205 v. Chr.) war ein römischer Staatsmann und Feldherr. Flaccus war in den Jahren 237, 224, 212 und 209 v. Chr. Konsul. Des Weiteren war er Censor im Jahr 231 v. Chr., Stadtprätor (praetor urbanus) 215 und 214 v. Chr.; im Jahr 213 v. Chr. wurde er magister equitum und 210 v. Chr. zum Diktator ernannt. In seinen ersten beiden Konsulaten war Flaccus damit beschäftigt, die Kelten in Oberitalien zu besiegen. Dabei überschritt er als erster römischer Konsul und Feldherr den Po nach Norden. Auch sein drittes Konsulat war aufgrund des tobenden Zweiten Punischen Krieges, den Rom gegen Hannibal führte, von Krieg geprägt. Nach der Eroberung eines karthagischen Lagers bei Benevent schloss Flaccus die Stadt Capua ein, die er bis zum Jahre 211 v. Chr. belagerte und schließlich während der Zweiten Schlacht um Capua einnahm. In seinem vierten Konsulat besiegte Flaccus die mit Karthago verbündeten samnitischen Hirpiner und Lucaner. In den folgenden Jahren hatte Flaccus mehrere Kommandos in Italien inne. Sein politisches Ende fand er, als er sich scharf gegen den neuen Konsul Publius Cornelius Scipio Africanus stellte, dessen Plan, nach Afrika überzusetzen und den Punischen Krieg auf afrikanischem Boden zu beenden, bei Flaccus auf starken Widerstand traf. Sein Protest im Jahr 205 v. Chr. blieb aber erfolglos, zumal er vermutlich noch im selben Jahr verstarb. Zwei von Flaccus’ Söhnen, Lucius Manlius Acidinus Fulvianus und Quintus Fulvius Flaccus, bekleideten 179 v. Chr. gemeinsam das Konsulat. (de)
- Quinto Fulvio Flaco fue un político y militar romano del siglo III a. C, uno de los más exitosos de la República siendo cuatro veces cónsul. Ocupó diversos cargos públicos (pretura, consulado, censura) y batalló con éxito contra galos y cartagineses, destacándose contra estos últimos en la segunda guerra púnica. (es)
- Quintus Fulvius Flaccus est un consul de la République romaine. Il est le fils de Marcus Fulvius Flaccus (consul en 264 av. J.-C.) et le père de Quintus Fulvius Flaccus, (consul en 180 av. J.-C.). Général romain, quatre fois consul en 237, 224, 212, 209. dictateur en 210. Il combat les Ligures et obtient le triomphe.
* En 237 av. J.-C., il est consul. Il combat les Gaulois de l'Italie du nord.
* En 231 av. J.-C., il est censeur.
* En 224 av. J.-C., il est consul pour la seconde fois, soumettant les Boiis.
* En 215 av. J.-C., il est préteur.
* En 213 av. J.-C., il est maître de cavalerie.
* En 212, il est consul pour la troisième fois. Il est battu par Hannibal à la première bataille de Capoue. Il est l'un des trois candidats pour être pontifex maximus, mais ce n'est pas lui qui est choisi.
* En 211 av. J.-C., il est à nouveau préfet, il vainc Hannon près de Beneventum, capturant son camp, puis il s'empare de Capoue après un long siège.
* En 210 av. J.-C., il est dictateur.
* En 209 av. J.-C., il est consul pour la quatrième fois et prend les garnisons d'Hannibal dans le Lucanie et le Bruttium.
* En 205 av. J.-C., il s'oppose à l'expédition africaine de Scipion. Il meurt peu après. (fr)
- Quintus Fulvius Flaccus (c. 277 BC – 202 BC), son of Marcus Fulvius Flaccus (consul 264 BC), was consul in 237 BC, fighting the Gauls in northern Italy. He was censor in 231 BC, and again consul in 224 BC, when he subdued the Boii. He was a praetor in 215 BC and in 213 BC Master of Horse in the dictatorship of Gaius Claudius Centho. He was again consul in 212 BC, during the Second Punic War, winning a victory over Hanno, son of Bomilcar and capturing his camp at Beneventum. He was defeated by Hannibal at the first Battle of Capua, then captured Capua in 211 BC while serving as a proconsul. In his fourth term as consul (209 BC), he retook Lucania and Bruttium. He opposed the African expedition of Scipio Africanus in 205 BC, and he died sometime not long thereafter. Quintus Fulvius Flaccus was one of the three candidates for the position of Pontifex Maximus c. 212 BC, when he and another senior candidate Titus Manlius Torquatus, both former censors, were pipped at the post by a younger man, Publius Licinius Crassus who was not yet a curule aedile and thus probably aged in his middle thirties. Nevertheless, Flaccus made the new Pontifex his own Master of the Horse some years later. Flaccus was known for his severity towards the disloyal citizens of Capua, of whom he had the senior men executed and the rest of the citizenry condemned to slavery for their disloyalty to Rome. According to Livy, the Capuans complained of his behavior to the Roman Senate, which, however, ruled that Flaccus was within his rights. Flaccus was the grandfather of Marcus Fulvius Flaccus, consul in 125 BC, who was an ardent supporter of the Brothers Gracchi. He attempted to warn Tiberius Gracchus of the plots against his life on the day that he was killed; in 121 BC, having supported Gaius Gracchus in his reform program and tried to lead an armed resistance against the Senate, he and his elder son were tracked down and executed (beheaded) without trial on the orders of the consul Lucius Opimius; the youngest son, too young to have participated in any plotting or armed revolt, died in prison, again without trial (another son was apparently the father of Fulvia, third wife of Mark Antony). The grandfather, a stern conservative, could probably never have imagined the fates of his descendants. (en)
- クィントゥス・フルウィウス・フラックス（ラテン語: Quintus Fulvius Flaccus）は、共和政ローマの軍人、政治家。プレブス出身ながら長年に亘って政務官を歴任した。 (ja)
- Quinto Fulvio Flacco (in latino: Quintus Fulvius Flaccus; 277 a.C. circa – post 209 a.C.) è stato un politico e console romanodel III secolo a.C. (it)
- Quinto Fúlvio Flaco (em latim: Quintus Fulvius Flaccus) foi um político da gente Fúlvia da República Romana eleito cônsul por quatro vezes, em 237, 224, 212 e 209 a.C. com Lúcio Cornélio Lêntulo Caudino, Tito Mânlio Torquato, Ápio Cláudio Pulcro e Fábio Máximo respectivamente. Um dos grandes heróis da Segunda Guerra Púnica, foi ainda pretor em 215 e 214 a.C, procônsul em 211 e 210 a.C. para continuar sua campanha em Cápua e, finalmente, ditador em 210 a.C.. Era filho de Marco Fúlvio Flaco, cônsul em 264 a.C., pai de Quinto Fúlvio Flaco, cônsul em 179 a.C., e avô de Quinto Fúlvio Flaco, cônsul em 180 a.C.. (pt)
- Квинт Фульвий Флакк (лат. Quintus Fulvius Flaccus; умер после 205 года до н. э.) — римский военачальник и государственный деятель из плебейского рода Фульвиев, четырёхкратный консул (в 237, 224, 212 и 209 годах до н. э.). Во время первых двух консульств воевал с галлами и стал в 224 году до н. э. первым римским полководцем, перешедшим реку Пад. Вершины своей карьеры достиг в 231 году до н. э., когда стал цензором. Во время Второй Пунической войны снова занимал высшие должности и командовал армиями. В 212 году до н. э. разбил карфагенянина Ганнона при Беневенте и совместно с коллегой осадил Капую, павшую в следующем году. При расправе над побеждёнными проявил жестокость и фактическое нежелание исполнять приказы сената, склонявшегося к большему милосердию. Квинт Фульвий неудачно претендовал на пост великого понтифика (212 год до н. э.). В конце жизни он в союзе с Квинтом Фабием Максимом пытался противодействовать возвышению Публия Корнелия Сципиона (впоследствии Африканского). Квинт Фульвий умер вскоре после 205 года до н. э. (ru)
- Квінт Фульвій Флакк (лат. Quintus Fulvius Flaccus, ? — 205 до н. е.) — військовий, державний та політичний діяч Римської республіки, чотириразовий консул 237, 224, 212 і 209 років до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Quinto Fulvio Flaco fue un político y militar romano del siglo III a. C, uno de los más exitosos de la República siendo cuatro veces cónsul. Ocupó diversos cargos públicos (pretura, consulado, censura) y batalló con éxito contra galos y cartagineses, destacándose contra estos últimos en la segunda guerra púnica. (es)
- クィントゥス・フルウィウス・フラックス（ラテン語: Quintus Fulvius Flaccus）は、共和政ローマの軍人、政治家。プレブス出身ながら長年に亘って政務官を歴任した。 (ja)
- Quinto Fulvio Flacco (in latino: Quintus Fulvius Flaccus; 277 a.C. circa – post 209 a.C.) è stato un politico e console romanodel III secolo a.C. (it)
- Квінт Фульвій Флакк (лат. Quintus Fulvius Flaccus, ? — 205 до н. е.) — військовий, державний та політичний діяч Римської республіки, чотириразовий консул 237, 224, 212 і 209 років до н. е. (uk)
- كوينتوس فلافيوس فلاكوس (بالإنجليزية: Quintus Fulvius Flaccus) قنصل وقائد روماني. تولى منصب القنصل أربعة مرات أعوام (237 ق.م و 224 ق.م و 212 ق.م و 209 ق.م). قاتل القبائل الغالية التي كانت تسكن شمال إيطاليا خلال فترة قنصليته الأولى، كما هزم قبائل البويي خلال قنصليته الثانية عام 224 ق.م. في عام 214 ق.م، انتخب قائداً للفرسان. عندما أختير قنصلاً مرة أخرى عام 212 ق.م خلال الحرب البونيقية الثانية، هُزم أمام حنبعل في معركة كابوا الأولى، ثم انتصر على هانو الكبير، واستولت على معسكره في بنفنتوم، ثم استولى على «كابوا» في عام 211 ق.م، وأحدث بها مذبحة كبيرة لسكانها. (ar)
- Quint Fulvi Flac (en llatí: Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) va ser un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC. Fill del cònsol del 264 aC Marc Fulvi Flac i cònsol romà per primer cop el 237 aC junt amb Luci Corneli Lèntul en què va lluitar contra els lígurs i els va derrotar. El 224 aC fou altre cop cònsol i va reduir als gals ínsubres que encara lluitaven. El 216 aC va ser elegit pontífex al lloc de Quint Eli Pet, mort a la batalla de Cannes. Devia morir no massa després, ja que no torna a ser esmentat. (ca)
- Quintus Fulvius Flaccus († um 205 v. Chr.) war ein römischer Staatsmann und Feldherr. Flaccus war in den Jahren 237, 224, 212 und 209 v. Chr. Konsul. Des Weiteren war er Censor im Jahr 231 v. Chr., Stadtprätor (praetor urbanus) 215 und 214 v. Chr.; im Jahr 213 v. Chr. wurde er magister equitum und 210 v. Chr. zum Diktator ernannt. Zwei von Flaccus’ Söhnen, Lucius Manlius Acidinus Fulvianus und Quintus Fulvius Flaccus, bekleideten 179 v. Chr. gemeinsam das Konsulat. (de)
- Quintus Fulvius Flaccus (c. 277 BC – 202 BC), son of Marcus Fulvius Flaccus (consul 264 BC), was consul in 237 BC, fighting the Gauls in northern Italy. He was censor in 231 BC, and again consul in 224 BC, when he subdued the Boii. He was a praetor in 215 BC and in 213 BC Master of Horse in the dictatorship of Gaius Claudius Centho. (en)
- Quintus Fulvius Flaccus est un consul de la République romaine. Il est le fils de Marcus Fulvius Flaccus (consul en 264 av. J.-C.) et le père de Quintus Fulvius Flaccus, (consul en 180 av. J.-C.). Général romain, quatre fois consul en 237, 224, 212, 209. dictateur en 210. Il combat les Ligures et obtient le triomphe. (fr)
- Quinto Fúlvio Flaco (em latim: Quintus Fulvius Flaccus) foi um político da gente Fúlvia da República Romana eleito cônsul por quatro vezes, em 237, 224, 212 e 209 a.C. com Lúcio Cornélio Lêntulo Caudino, Tito Mânlio Torquato, Ápio Cláudio Pulcro e Fábio Máximo respectivamente. Um dos grandes heróis da Segunda Guerra Púnica, foi ainda pretor em 215 e 214 a.C, procônsul em 211 e 210 a.C. para continuar sua campanha em Cápua e, finalmente, ditador em 210 a.C.. (pt)
- Квинт Фульвий Флакк (лат. Quintus Fulvius Flaccus; умер после 205 года до н. э.) — римский военачальник и государственный деятель из плебейского рода Фульвиев, четырёхкратный консул (в 237, 224, 212 и 209 годах до н. э.). Во время первых двух консульств воевал с галлами и стал в 224 году до н. э. первым римским полководцем, перешедшим реку Пад. Вершины своей карьеры достиг в 231 году до н. э., когда стал цензором. Во время Второй Пунической войны снова занимал высшие должности и командовал армиями. В 212 году до н. э. разбил карфагенянина Ганнона при Беневенте и совместно с коллегой осадил Капую, павшую в следующем году. При расправе над побеждёнными проявил жестокость и фактическое нежелание исполнять приказы сената, склонявшегося к большему милосердию. (ru)
|
