This HTML5 document contains 256 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dahttp://da.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
dbpedia-nohttp://no.dbpedia.org/resource/
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
n54https://ghostarchive.org/archive/20221009/http:/justus.anglican.org/resources/bcp/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
n8http://ia.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
n53http://hy.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
n44http://jts.oxfordjournals.org/content/os-XII/3/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
n22http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-swhttp://sw.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-cshttp://cs.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n23http://dbpedia.org/resource/File:
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-eohttp://eo.dbpedia.org/resource/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
n42http://www.reformed.org/documents/articles_39_1572.html%7Caccess-date=2013-09-08%7Carchive-date=2011-06-29%7Carchive-url=https:/web.archive.org/web/20110629034023/http:/www.reformed.org/documents/
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-skhttp://sk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-sqhttp://sq.dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbpedia-rohttp://ro.dbpedia.org/resource/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbpedia-afhttp://af.dbpedia.org/resource/
n49http://mg.dbpedia.org/resource/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n14https://global.dbpedia.org/id/
n38http://www.ccel.org/ccel/schaff/
n39http://www.ccel.org/creeds/
n52https://ghostarchive.org/archive/20221009/http:/jts.oxfordjournals.org/content/os-XII/3/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
dbpedia-nnhttp://nn.dbpedia.org/resource/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-simplehttp://simple.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
n61http://www.gutenberg.org/files/26909/
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
dbpedia-behttp://be.dbpedia.org/resource/
n27https://archive.org/details/
n20http://justus.anglican.org/resources/bcp/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
n43https://www.britannica.com/EBchecked/topic/40585/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Athanasian_Creed
rdf:type
yago:Belief105941423 yago:Wikicat5th-centuryChristianTexts yago:Message106598915 yago:Symbol106806469 yago:Creed105959954 yago:Content105809192 yago:Signal106791372 owl:Thing yago:Text106387980 yago:Matter106365467 yago:Communication100033020 yago:Cognition100023271 yago:WrittenCommunication106349220 yago:WikicatChristianTexts yago:WikicatChristianSymbols yago:WikicatChristianStatementsOfFaith yago:Statement106722453 yago:WikicatEcumenicalCreeds yago:Writing106362953 yago:PsychologicalFeature100023100 yago:Doctrine105943300 yago:WikicatLatinTexts yago:Abstraction100002137
rdfs:label
Athanasian Creed 아타나시우스 신경 Афанасіївський символ віри Kredo Athanasius Símbol d'Atanasi Símbolo Quicumque Atanazia simbolo Credo de Atanásio Athanasianska trosbekännelsen Atanazjański symbol wiary Symbole d'Athanase 亞他那修信經 Афанасьевский Символ веры Geloofsbelijdenis van Athanasius Vyznání Quicumque Simbolo atanasiano アタナシオス信条 Athanasisches Glaubensbekenntnis
rdfs:comment
Den athanasianska trosbekännelsens ursprung är okänt. Det är dock klart att kyrkofadern Athanasius (död 373) inte har med denna trosbekännelse att göra, utan att det är en gallisk bekännelse från 500-talet. Här återges trosbekännelsen i svensk översättning från "Svenska kyrkans bekännelseskrifter", 1957. Den ingår i romersk-katolska, lutherska och anglikanska läroframställningar, men inte av reformerta kyrkor. Den grekisk-ortodoxa och andra ortodoxa kyrkor låter den ofta vara tryckt i sina gudstjänstböcker (utan filioque), men den används inte i det bysantinska gudstjänstlivet. El Símbol d'Atanasi o Símbol Quicumque és una professió de fe que durant tota l'edat mitjana s'ha atribuït al bisbe Sant Atanasi d'Alexandria. Malgrat no haver estat redactat a cap concili ecumènic, «de fet, aquest símbol va arribar a tanta autoritat a l'Església, tant occidental com oriental, que va entrar a l'ús litúrgic i ha de tenir-se per vertadera definició de fe». Rep el nom de quicumque per la paraula amb què comença en llatí. De Geloofsbelijdenis van Athanasius (in het Latijn: Symbolum Athanasianum of Quicumque vult) is een uiteenzetting van de christelijke leer die traditioneel wordt toegeschreven aan Athanasius (295-373), aartsbisschop van Alexandrië. De belijdenis is bedoeld om het arianisme te bestrijden, zoals ook Athanasius dat deed. Maar de meeste geschiedkundigen zijn het er tegenwoordig over eens dat Athanasius niet de auteur kan zijn, omdat de tekst oorspronkelijk in het Latijn is geschreven en niet in het Grieks. De belijdenis is wellicht in de tweede helft van de vijfde eeuw ontstaan in Spanje of Zuid-Frankrijk. Haar theologie is sterk verwant aan die in de geschriften van westerse theologen, in het bijzonder die van Ambrosius van Milaan. Афана́сьевский Си́мвол ве́ры (лат. Symbolum Quicumque) — древний христианский символ веры. Atanazjański symbol wiary również Symbol atanazjański (łac. Symbolum Athanasianum) – wyznanie wiary definiujące pojęcie Trójcy Świętej. Powstało pomiędzy 450 a 500 rokiem n.e. na terenie Hiszpanii lub Galii. Symbol ten cieszy się takim samym autorytetem, co inne wyznania wiary przyjęte w Kościele powszechnym. Używają go także anglikanie i luteranie. Symbol ten odmawiało się w dawnej liturgii rzymskiej podczas Primy w niedzielę po Pięćdziesiątnicy i w uroczystość Przenajświętszej Trójcy. Wyznanie wiary zwane również (od pierwszych jego słów łacińskich) „Quicumque”, tzn. „Ktokolwiek”. Il simbolo atanasiano (Quicumque vult) è un simbolo della fede che prende questo nome perché attribuito dalla tradizione cristiana al vescovo Atanasio di Alessandria (295-373). È significativo soprattutto per la dottrina trinitaria, che esso esprime in maniera forte per combattere l'arianesimo. Nella liturgia della Chiesa occidentale era recitato nell'ufficio divino domenicale di prima. Nel rito ambrosiano invece, viene usato come inno dell'Ufficio delle Letture, al posto del Te Deum, la domenica della Santissima Trinità; la Chiesa orientale, invece, non l'ha mai usato. O Credo de Atanásio (Quicumque vult), subscrito pelas maiores confissões do cristianismo (Igreja Católica Apostólica Romana, Igreja Ortodoxa e alguns protestantes históricos), é geralmente atribuído a Santo Atanásio, bispo de Alexandria (século IV), mas estudiosos do assunto conferem a ele data posterior (século V). Sua forma final teria sido alcançada apenas no século VIII. O texto grego mais antigo deste credo provém de um sermão de Cesário de Arles, no início do século VI. Kredo Athanasius atau Pengakuan Iman Athanasius atau Symbolum Athanasianum atau Quicumque Vult adalah salah satu rumusan iman yang diakui oleh Gereja Katolik, Gereja Anglikan, dan sebagian besar denominasi Protestan. アタナシオス信条（アタナシオスしんじょう、ラテン語: Symbolum Athanasianum もしくは Symbolum Quicumque）は、三位一体の教理を告白したキリスト教の信条。 Афанасіївський символ віри (лат. Symbolum Quicumque) — стародавній християнський символ віри, який традиційно приписується св. Афанасію Александрійському, котрий жив у IV столітті. Проте більшість істориків думає, що його складено з початком V століття, — до того ж латиною, а не грецькою мовою. Серед імовірних авторів цього символу віри находяться св. Амвросій Медіоланський, св. Августин, св. Вінсент Лерінський. The Athanasian Creed, also called the Pseudo-Athanasian Creed and sometimes known as Quicunque Vult (or Quicumque Vult), which is both its Latin name and its opening words, meaning "Whosoever wishes", is a Christian statement of belief focused on Trinitarian doctrine and Christology. Used by Christian churches since the sixth century, it was the first creed to explicitly state the equality of the three hypostases of the Trinity. It differs from the Nicene-Constantinopolitan Creed and the Apostles' Creed in that it includes anathemas condemning those who disagree with its statements (as does the original Nicene Creed). La atanazia simbolo (Quicumque vult (kiu ajn volas) estas kredkonfeso kiu tiel nomiĝas pro la fakto ke ĝi estas laŭtradicie atribuita al Sankta Atanazio (295-373), ĉefepiskopo de Aleksandrio de Egiptio. Ĝi signifas precipe por la doktrino de la kristana Triunuo, kiu ĝi esprimas energimaniere por batali kontraŭ Arianismo. * ĝin atribuas la kontraŭpriscilia hispana episkopo; * L. G. Morin ĝin taksas verko de la 6-a jarcento, eble de ; * H. Brewer ĝin asignas al Ambrozio de Milano; * J. Stiglmayr faras ĝian aŭtoron (Tunizio). El Símbolo Quicumque (a veces conocido como Quicunque Vult o Quicumque Vult) es una profesión de fe cristiana centrada en la doctrina trinitaria y la cristología. También se le ha denominado Símbolo Atanasiano (o Credo Atanasiano o Credo Pseudo Atanasiano) por haber sido atribuido durante toda la Edad Media al obispo de Alejandría san Atanasio. Utilizado por las iglesias cristianas desde el siglo VI, fue el primer credo que declaró explícitamente la igualdad (consubstancialidad) de las tres hipóstasis de la Trinidad. Se diferencia del Credo Niceno-Constantinopolitano y del Credo de los Apóstoles en que incluye anatemas que condenan a quienes no están de acuerdo con sus afirmaciones (como lo hacía el Credo Niceno original). A pesar de no haber sido redactado por ningún concilio ecuménico, « 아타나시우스 신경(信經) 또는 아타나시오 신경 또는 위-아타나시오 신앙 고백은 그리스도교의 신학자인 성 아타나시오의 신앙고백문으로 알려져있었으나, 최근 들어 성 아타나시오의 이름을 빌린 430-500년에 남부 프랑스에서 아를 지방의 익명의 저자가 저술하였다는 견해가 지배적이다. 이 신앙 고백은 삼위일체에 관한 것이 주된 내용이다. 삼위일체 교리에 대한 명확한 신앙 고백으로 유명하며, 독보적이다. 그리스도교 교파 중 천주교와 성공회에서 사용하고 있다. 주로 천주교의 경우 아타나시오 신경을 니케아-콘스탄티노폴리스 신경, 사도신경과 함께 초대교회의 신앙고백으로 인정한다. 제2차 바티칸 공의회 이전 때 성무일도 주일/대축일 일시경(아침 6시 때 바치는 기도) 때 의무적으로 기도하였으나, 지금은 폐지되었다. 그러나 삼위일체 하느님에 대한 신앙고백문으로 신자들은 개인적으로 사용하고 있다. 그외 루터교에서도 니케아-콘스탄티노폴리스 신경, 사도신경, 아우크스부르크 신앙고백과 함께 아타나시오 신경을 신앙고백으로 인정한다. Das so genannte Athanasische oder Athanasianische Glaubensbekenntnis, auch Athanasianum (lateinisch Symbolum Athanasianum) und Quicumque nach dem lateinischen Anfang (Quicumque vult salvus esse) genannt, gehört zu den drei großen christlichen Glaubensbekenntnissen der westlichen Kirchen, wo es etwa seit dem 13. Jahrhundert ähnliches Ansehen genießt wie das Apostolikum und das Nicäno-Konstantinopolitanum. Vyznání Quicumque (lat. kdokoli), zvané též Atanášovo vyznání víry, je jedním ze čtyř vyznání víry katolické církve, jimž připisuje tato církev autoritu. Jeho autorství bylo tradičně připisováno sv. Atanáši z Alexandrie († 373), proto by správnější název byl Pseudo-Atanášovo vyznání víry. Ve východních církvích však zůstalo toto vyznání neznámé až do 12. století, a proto je Atanášovo autorství velmi nepravděpodobné. Mezi předpokládanými autory tohoto vyznání je jmenován svatý Ambrož, avšak pro toto tvrzení neexistují dostatečné důvody. Nověji se má za to, že vyznání vzniklo v Galii (dnešní Francie) v 5. století. Roku 1940 byla nalezena ztracená Excerpta sv. Vincence Lerinského, jejichž jazyk je nápadně podobný jazyku tohoto vyznání; z toho důvodu právě sv. Vincenc, autor dodnes uznávaného 亞他那修信經（或譯亞大納西信經、阿塔拿修信經、亞大納修信經、亞大那西烏斯信經、亞達納修信經、阿塔納修斯信經、阿达拉修信经等），又稱得救經，是基督教傳統三大信經之一，除有拉丁文版本外，尚有希臘文版本。此信經比另外兩大信經在教義的闡述上更加清晰、詳細及嚴謹，且直接引用許多聖經用語。 Le Symbole d'Athanase est aussi appelé Quicumque, d'après son premier mot, pour éviter la mention d'Athanase est une confession de foi. Césaire d'Arles est le premier à citer ce symbole, et il l'attribue à Athanase. Cette attribution est toutefois débattue. Il ne faut pas confondre le Quicumque et la confession de foi de l'Église d'Arménie dénommée également Symbole d'Athanase.
foaf:depiction
n22:Athanasius_I.jpg n22:Trinity_knight_shield.jpg n22:Shield-Trinity-Scutum-Fidei-English.svg
dcterms:subject
dbc:Book_of_Concord dbc:Latin_texts dbc:Western_Christianity dbc:Christian_terminology dbc:Ecumenical_creeds dbc:Nature_of_Jesus_Christ dbc:Christian_statements_of_faith dbc:Trinitarianism dbc:5th-century_Christian_texts
dbo:wikiPageID
2416
dbo:wikiPageRevisionID
1121780784
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Trinity dbr:Catholic_Church dbr:Rome dbr:Common_Worship dbr:Lutheranism dbr:Christology dbr:Gerhard_Johann_Vossius dbr:Meter_(hymn) dbr:Venantius_Fortunatus dbr:Hypostasis_(philosophy_and_religion) dbr:Formula_of_Concord dbr:Tritheism dbc:Book_of_Concord dbr:Christian_views_of_Jesus dbr:God_the_Father dbr:Anglican_Communion dbr:Thirty-nine_Articles dbr:Roman_Catholic dbr:Incipit n23:Athanasius_I.jpg dbr:Eutychianism dbr:Church_of_England dbr:Homoousion dbc:Latin_texts dbr:Homoousios dbr:Nicene_Christianity dbr:Hilary_of_Poitiers dbr:Visigoths dbr:Mattins dbr:Anathema dbr:Vincent_of_Lérins dbr:Prime_(liturgy) dbr:Protestants dbr:6th_century dbr:Council_of_Chalcedon dbr:Ascension_of_Jesus dbc:Western_Christianity dbr:Saint_Augustine's_Prayer_Book dbr:Western_Europe dbr:Frederick_Denison_Maurice n23:Trinity_knight_shield.jpg dbr:Second_Helvetic_Confession dbr:Holy_Spirit dbr:Creed dbr:Pope_Julius_I dbr:Liturgical dbr:Shield_of_the_Trinity dbr:Apostles'_Creed dbr:Filioque n23:Shield-Trinity-Scutum-Fidei-English.svg dbc:Christian_terminology dbr:Caesarius_of_Arles dbr:Liturgy_of_the_Hours dbr:Ecumenical_councils dbr:Augustine_of_Hippo dbr:Belgic_Confession dbr:Latin dbr:Athanasius_of_Alexandria dbr:Western_Christians dbr:The_Church_Union dbc:Ecumenical_creeds dbc:Christian_statements_of_faith dbr:Divine_attribute dbr:Ecumenical_creeds dbr:Nicene_Creed dbr:Second_Vatican_Council dbr:Trinity_Sunday dbr:Nestorianism dbc:Nature_of_Jesus_Christ dbr:Gaul dbr:John_Day_(printer) dbr:Ambrose_of_Milan dbr:Christianity dbr:J._N._D._Kelly dbr:Subordinationism dbr:Christian_theology dbc:Trinitarianism dbr:Sabellianism dbr:Arianism dbr:Session_of_Christ dbr:Book_of_Concord dbc:5th-century_Christian_texts dbr:Ostrogoths dbr:First_Council_of_Ephesus dbr:First_Council_of_Nicaea dbr:Western_Christianity dbr:Augsburg_Confession
dbo:wikiPageExternalLink
n20:Historical_Docs.pdf%23page=2 n27:encyclopediaofea0000unse n38:hcc3.iii.xii.xvi.html%7Cisbn=0802880495%7Cedition=5th n39:helvetic.htm%7Caccess-date=2013-09-08 n38:creeds1.iv.v.html%7Caccess-date=2013-09-08 n38:creeds1.ix.iii.iii.html%7Caccess-date=2013-09-08 n38:creeds2.iv.i.iv.html%7Caccess-date=2013-09-08 n38:creeds3.iii.iv.html%7Caccess-date=2013-09-08 n38:encyc01.html%3Fterm=Athanasian%20Creed%7Coclc=9097284 n42:articles_39_1572.html n43:Athanasian-Creed n44:337.full.pdf n52:337.full.pdf n54:Historical_Docs.pdf%23page=2 n61:26909.txt%7Caccess-date=2013-09-08
owl:sameAs
dbpedia-de:Athanasisches_Glaubensbekenntnis freebase:m.0zbs n8:Credo_Athanasian dbpedia-it:Simbolo_atanasiano dbpedia-sv:Athanasianska_trosbekännelsen n14:4ujWv dbpedia-ko:아타나시우스_신경 dbpedia-cs:Vyznání_Quicumque dbpedia-nl:Geloofsbelijdenis_van_Athanasius dbpedia-id:Kredo_Athanasius dbpedia-eo:Atanazia_simbolo dbpedia-be:Афанасьеўскі_сімвал_веры dbpedia-zh:亞他那修信經 dbpedia-uk:Афанасіївський_символ_віри dbpedia-ja:アタナシオス信条 dbpedia-sq:Besojma_e_Atanasit dbpedia-af:Geloofsbelydenis_van_Athanasius wikidata:Q747243 dbpedia-fi:Athanasioksen_uskontunnustus dbpedia-pt:Credo_de_Atanásio dbpedia-sk:Atanaziánske_vyznanie_viery dbpedia-pl:Atanazjański_symbol_wiary dbpedia-no:Den_athanasianske_trosbekjennelse dbpedia-es:Símbolo_Quicumque dbpedia-la:Symbolum_Quicumque dbpedia-sw:Imani_ya_Athanasio n49:Fanekem-pinoana_atanaziana dbpedia-ru:Афанасьевский_Символ_веры n53:Հավատքի_Աթանեսյան_դավանանք dbpedia-fr:Symbole_d'Athanase dbpedia-simple:Athanasian_Creed dbpedia-da:Den_athanasianske_trosbekendelse dbpedia-nn:Den_athanasianske_truvedkjenninga dbpedia-ro:Simbolul_atanasian dbpedia-ca:Símbol_d'Atanasi yago-res:Athanasian_Creed
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Listen dbt:Citation dbt:Prayers_in_the_Lutheran_Church dbt:Dead_link dbt:Incomplete_short_citation dbt:Cbignore dbt:Book_of_Concord dbt:Refend dbt:Reflist dbt:Cite_wikisource dbt:Wikisource dbt:Refbegin dbt:Short_description dbt:Catholic_Prayers dbt:Christian_theology_footer dbt:Sfn
dbo:thumbnail
n22:Athanasius_I.jpg?width=300
dbp:bot
medic
dbp:date
May 2021
dbp:description
Recording of the Athanasian Creed in English
dbp:filename
Athanasian Creed.ogg
dbp:title
Athanasian Creed
dbo:abstract
De Geloofsbelijdenis van Athanasius (in het Latijn: Symbolum Athanasianum of Quicumque vult) is een uiteenzetting van de christelijke leer die traditioneel wordt toegeschreven aan Athanasius (295-373), aartsbisschop van Alexandrië. De belijdenis is bedoeld om het arianisme te bestrijden, zoals ook Athanasius dat deed. Maar de meeste geschiedkundigen zijn het er tegenwoordig over eens dat Athanasius niet de auteur kan zijn, omdat de tekst oorspronkelijk in het Latijn is geschreven en niet in het Grieks. De belijdenis is wellicht in de tweede helft van de vijfde eeuw ontstaan in Spanje of Zuid-Frankrijk. Haar theologie is sterk verwant aan die in de geschriften van westerse theologen, in het bijzonder die van Ambrosius van Milaan. In de liturgie werd deze belijdenis opgelezen bij de zondagse priem in de westerse kerk; zij wordt niet gebruikt in de Oosters-orthodoxe Kerk. O Credo de Atanásio (Quicumque vult), subscrito pelas maiores confissões do cristianismo (Igreja Católica Apostólica Romana, Igreja Ortodoxa e alguns protestantes históricos), é geralmente atribuído a Santo Atanásio, bispo de Alexandria (século IV), mas estudiosos do assunto conferem a ele data posterior (século V). Sua forma final teria sido alcançada apenas no século VIII. O texto grego mais antigo deste credo provém de um sermão de Cesário de Arles, no início do século VI. O credo de Atanásio, com quarenta artigos, é um tanto longo para um credo, mas é considerado por “um majestoso e único monumento da fé imutável de toda a igreja quanto aos grandes mistérios da divindade, da Trindade de pessoas em um só Deus e da dualidade de naturezas de um único Cristo.” Apesar da data ser incerta, este credo foi elaborado para combater o arianismo e reafirmar a doutrina cristã tradicional da Trindade. 亞他那修信經（或譯亞大納西信經、阿塔拿修信經、亞大納修信經、亞大那西烏斯信經、亞達納修信經、阿塔納修斯信經、阿达拉修信经等），又稱得救經，是基督教傳統三大信經之一，除有拉丁文版本外，尚有希臘文版本。此信經比另外兩大信經在教義的闡述上更加清晰、詳細及嚴謹，且直接引用許多聖經用語。 아타나시우스 신경(信經) 또는 아타나시오 신경 또는 위-아타나시오 신앙 고백은 그리스도교의 신학자인 성 아타나시오의 신앙고백문으로 알려져있었으나, 최근 들어 성 아타나시오의 이름을 빌린 430-500년에 남부 프랑스에서 아를 지방의 익명의 저자가 저술하였다는 견해가 지배적이다. 이 신앙 고백은 삼위일체에 관한 것이 주된 내용이다. 삼위일체 교리에 대한 명확한 신앙 고백으로 유명하며, 독보적이다. 그리스도교 교파 중 천주교와 성공회에서 사용하고 있다. 주로 천주교의 경우 아타나시오 신경을 니케아-콘스탄티노폴리스 신경, 사도신경과 함께 초대교회의 신앙고백으로 인정한다. 제2차 바티칸 공의회 이전 때 성무일도 주일/대축일 일시경(아침 6시 때 바치는 기도) 때 의무적으로 기도하였으나, 지금은 폐지되었다. 그러나 삼위일체 하느님에 대한 신앙고백문으로 신자들은 개인적으로 사용하고 있다. 그외 루터교에서도 니케아-콘스탄티노폴리스 신경, 사도신경, 아우크스부르크 신앙고백과 함께 아타나시오 신경을 신앙고백으로 인정한다. Il simbolo atanasiano (Quicumque vult) è un simbolo della fede che prende questo nome perché attribuito dalla tradizione cristiana al vescovo Atanasio di Alessandria (295-373). È significativo soprattutto per la dottrina trinitaria, che esso esprime in maniera forte per combattere l'arianesimo. Nella liturgia della Chiesa occidentale era recitato nell'ufficio divino domenicale di prima. Nel rito ambrosiano invece, viene usato come inno dell'Ufficio delle Letture, al posto del Te Deum, la domenica della Santissima Trinità; la Chiesa orientale, invece, non l'ha mai usato. È stato tramandato in greco e in latino. La maggioranza dei critici ritiene che sia stato scritto originariamente in latino e non in greco; e non nel IV secolo, ma almeno un secolo più tardi. La teologia che ne traspare è molto vicina a quella di Ambrogio da Milano. Афанасіївський символ віри (лат. Symbolum Quicumque) — стародавній християнський символ віри, який традиційно приписується св. Афанасію Александрійському, котрий жив у IV столітті. Проте більшість істориків думає, що його складено з початком V століття, — до того ж латиною, а не грецькою мовою. Серед імовірних авторів цього символу віри находяться св. Амвросій Медіоланський, св. Августин, св. Вінсент Лерінський. Символ містить спростування численних єресей перших століть християнства, головним чином аріанства й несторіанства. У текст символу входить filioque, що доводить його появу в Західній церкві вже в V столітті. Текст афанасіївського символу віри використовується в богослужінні Римо-католицької церкви у складі Літургії годин; його також використовуютьють у богослужіннях англікани. У православній церкві афанасіївський символ віри не застосовують. El Símbol d'Atanasi o Símbol Quicumque és una professió de fe que durant tota l'edat mitjana s'ha atribuït al bisbe Sant Atanasi d'Alexandria. Malgrat no haver estat redactat a cap concili ecumènic, «de fet, aquest símbol va arribar a tanta autoritat a l'Església, tant occidental com oriental, que va entrar a l'ús litúrgic i ha de tenir-se per vertadera definició de fe». Rep el nom de quicumque per la paraula amb què comença en llatí. L'atribució a Sant Atanasi sembla que data del segle vii i es va mantenir sense discussió fins al segle XVII; avui dia aquesta atribució està abandonada. De les dues versions que n'hi ha, la llatina, conservada en un manuscrit del segle VIII n'és l'original, mentre que la grega n'és una traducció; sobre aquest punt la unanimitat de la crítica és absoluta. En canvi hi ha dubtes sobre el lloc, data i l'autor. La zona de més influència primera d'aquest símbol fou la Gàl·lia meridional, i més concretament els encontorns d'Arles; J. Madoz s'inclina pel monestir de Lérins com el bressol més probable d'aquest escrit. D'aquí va estendre's per Hispània i per tot l'Imperi Carolingi (se'n conserva un document d'Autun de l'any 670 obligant els clergues a aprendre'l de memòria). La data de composició ha de trobar-se entre el 434 i el 440, data de composició dels Excerpta Vicnentii Lirinensis (descoberts el 1940 i que contenen fórmules que poden tenir-se com una font immediata del Símbol d'Atanasi), i el 542, data de la mort de Sant Cesari d'Arle, qui ens en testimonia l'existència. Quant a l'autor, els crítics continuen sense decidir-se clarament per cap escriptor; compten amb més partidaris Sant Vicenç de Lerins i Sant Ambròs de Milà; però també ha estat atribuït a Sant Cesari d'Arle, Fulgenci de Ruspe, Nicetes de Ramesiana, Sant Hilari de Poitiers, Honorat d'Arle, Sant Hilari d'Arle, Sant Martí de Braga, Sant Eusebi de Vercelli i a altres. Conté dos cicles ben diferenciats: el trinitari i el cristològic. Reflecteix el desenvolupament teològic que correspon al Concili de Calcedònia. La naturalesa divina s'expressa pel terme substància i s'empra persona per designar les de la Santíssima Trinitat; no s'hi fa servir el terme hipòstasi. La processió de l'Esperit Sant es predica del Pare i del Fill («a Patre et Filio»). La fe en l'encarnació s'expressa mitjançant proposicions clares que ressalten tant la divinitat com la humanitat de Crist («perfectus Deus, perfectus homo; ex anima rationalis et humana carne subsistens»). En una proposició típicament occidental es diu Crist «igual al Pare segons la divinitat i menor que el Pare segons la humanitat». S'exclou el monofisisme, condemnant tota conversió o confusió de naturaleses en Crist i afirmant l'assumpció de la humanitat per la divinitat i la unitat de la persona. El símbol conclou confessant els misteria carnis Christi (passió i mort, descens als inferns, resurrecció, ascensió, entronització a la dreta del pare), la segona vinguda de Jesús (parusia), la resurrecció final dels homes «cum corporibus suis» i la sanció, segons llurs obres, amb la «vida eterna» o el «foc etern». Va entrar a l'ús litúrgic molt aviat. Consta que al segle ix s'emprava a Alemanya a la litúrgia eucarística recitant-se després de l'homilia. Més endavant va introduir-se a l'ofici de prima. A la litúrgia romana ha format part de l'ofici comú de prima dels dominics després d'Epifania i després de Pentecosta. Des del 1955 s'ha limitat el seu ús a diumenge de la Santíssima Trinitat. Els teòlegs orientals van acceptar aquest símbol rebutjant únicament el seu valor de testimoni en suport del filioque, que consideraven una interpolació posterior. S'ha fet servir a la litúrgia russa al segle xviii i es va adoptar a la grega el 1780. Den athanasianska trosbekännelsens ursprung är okänt. Det är dock klart att kyrkofadern Athanasius (död 373) inte har med denna trosbekännelse att göra, utan att det är en gallisk bekännelse från 500-talet. Här återges trosbekännelsen i svensk översättning från "Svenska kyrkans bekännelseskrifter", 1957. Den ingår i romersk-katolska, lutherska och anglikanska läroframställningar, men inte av reformerta kyrkor. Den grekisk-ortodoxa och andra ortodoxa kyrkor låter den ofta vara tryckt i sina gudstjänstböcker (utan filioque), men den används inte i det bysantinska gudstjänstlivet. Den romersk-katolska kyrkan använde den länge vid firandet av Prim på söndagar, men primen avskaffades vid de liturgiska reformerna 1970. Anglikanska kyrkor använder den i ottesången vid högtidliga tillfällen, men antalet årliga tillfällen varierar mellan olika medlemskyrkor i den anglikanska kyrkogemenskapen. I lutherska kyrkor används den inte liturgiskt, endast som en lärosammanfattning. Denna trosbekännelse, som är en av de tre fornkristna huvudsymbola, har udden riktad mot arianismen. Den innehåller preciseringar av treenighetsläran och inkarnationen. * Var och en, som vill bliva salig, måste först av allt hava den katolska* kristna tron. Men den, som icke bevarar den oförändrad och oförfalskad, går med säkerhet evigt förlorad. * Men detta är den katolska* kristna tron: att vi dyrka en enda Gud i tre personer och tre personer i en enda gudom, i det att vi varken sammanblanda personerna eller söndra det gudomliga väsendet. * En är nämligen Faderns person, en annan Sonens och åter en annan den Helige Andes. Men Faderns och Sonens och den Helige Andes gudom är en enda, lika i ära och lika i evigt majestät. * Sådan Fadern är, sådan är Sonen och sådan även den Helige Ande. Oskapad är Fadern, oskapad Sonen och oskapad den Helige Ande. Omätlig är Fadern, omätlig Sonen och omätlig den Helige Ande. * Evig är Fadern, evig Sonen och evig den Helige Ande, och likväl icke tre eviga, utan en enda evig, såsom icke heller tre oskapade eller tre omätliga, utan en enda oskapad och en enda omätlig. * Sammalunda är Fadern allsmäktig, Sonen allsmäktig och den Helige Ande allsmäktig, och likväl icke tre allsmäktiga, utan en enda allsmäktig. * Så är Fadern Gud, Sonen Gud och den Helige Ande Gud, och likväl icke tre Gudar, utan en enda Gud. Så är Fadern Herre, Sonen Herre och den Helige Ande Herre, och likväl icke tre Herrar, utan en enda Herre. * Ty såsom vi av den kristna sanningen nödgas att bekänna varje person för sig både såsom Gud och Herre, så förhindras vi av den katolska* kristna tron att nämna tre Gudar eller Herrar. * Fadern är av ingen gjord eller skapad eller född. Sonen är av Fadern allena - icke gjord eller skapad - utan född. Den Helige Ande är av Fadern och Sonen (filioque) - icke gjord eller skapad eller född - utan utgående. * Därför är det en enda Fader, icke tre Fäder, en enda Son, icke tre söner och en enda Helig Ande, icke tre Heliga Andar. Och bland dessa tre personer är ingen den förste eller den siste, ingen den störste eller den minste, utan alla tre personerna äro sinsemellan lika eviga och lika stora, så att i allt, såsom ovan sagts, de tre personerna böra dyrkas i en gudom och den enda gudomen i de tre personerna. * Den, som vill bliva salig, han skall tänka så om de tre personerna i gudomen. * Men det är för den eviga saligheten nödvändigt att även fast tro, att vår Herre Jesus Kristus har blivit kött. * Så är det en rätt tro att vi tro och bekänna, att vår Herre Jesus Kristus, Guds Son, är i lika mån Gud och människa. Gud är han såsom född av Faderns väsen före all tid, och människa är han såsom född av moderns väsen i tiden. * Helt och fullt Gud och helt och fullt människa med förnuftig själ och mänsklig kropp. Jämlik Fadern efter den gudomliga naturen, ringare än Fadern efter den mänskliga naturen. Och ehuru han är Gud och människa, är han likväl icke två, utan en enda Kristus. * Men en enda är han, icke så att den gudomliga naturen förvandlats till mänsklig, utan så att den mänskliga naturen antagits av Gud. * En enda är han, icke så att naturerna sammanblandats, utan så att personen bildar enheten. * Ty liksom den förnuftiga själen och kroppen bilda en enda människa, så utgöra Gud och människa en enda Kristus, vilken har lidit för vår frälsnings skull, nedstigit till dödsriket, uppstått från de döda, uppstigit till himlarna, sitter på Faderns högra sida och skall därifrån igenkomma till att döma levande och döda. * Vid hans tillkommelse hava alla människor att uppstå med sina kroppar, och de skola avlägga räkenskap för sina gärningar: Och de som gjort gott skola ingå i det eviga livet och de som gjort ont i den eviga elden. * Detta är den katolska* kristna tron; den som icke troget och fast tror den, kan icke bliva salig. (*) Protestanter använder här ordet "allmänneliga" vilket är den svenska betydelsen av det ursprungligen grekiska ordet katolik men utan den senares koppling till Romersk-katolska kyrkan. La atanazia simbolo (Quicumque vult (kiu ajn volas) estas kredkonfeso kiu tiel nomiĝas pro la fakto ke ĝi estas laŭtradicie atribuita al Sankta Atanazio (295-373), ĉefepiskopo de Aleksandrio de Egiptio. Ĝi signifas precipe por la doktrino de la kristana Triunuo, kiu ĝi esprimas energimaniere por batali kontraŭ Arianismo. En la liturgio de la okcidenta Eklezio ĝi estis recitita dum la Liturgio de la horoj. En la , male, ĝi estas uzata kiel himno en la dimanĉo de la Tre Sankta Triunuo; dum la orienta Eklezio neniam ĝin uzis. Ĝi estis jen greklingve jen latinlingve. La plej granda parto de la kritikistoj opinias ke ĝi estis origine kompilita en la latina lingvo; kaj ne en la 4-a jarcento, sed almenaŭ unu jarcento pli malfrue. La teologio kiu el ĝi travideblas estas multe proksima al tiu de Ambrozio de Milano.La nunaj kritikistoj ne akordiĝas pri la atribuo: * ĝin atribuas la kontraŭpriscilia hispana episkopo; * L. G. Morin ĝin taksas verko de la 6-a jarcento, eble de ; * H. Brewer ĝin asignas al Ambrozio de Milano; * J. Stiglmayr faras ĝian aŭtoron (Tunizio). Vyznání Quicumque (lat. kdokoli), zvané též Atanášovo vyznání víry, je jedním ze čtyř vyznání víry katolické církve, jimž připisuje tato církev autoritu. Jeho autorství bylo tradičně připisováno sv. Atanáši z Alexandrie († 373), proto by správnější název byl Pseudo-Atanášovo vyznání víry. Ve východních církvích však zůstalo toto vyznání neznámé až do 12. století, a proto je Atanášovo autorství velmi nepravděpodobné. Mezi předpokládanými autory tohoto vyznání je jmenován svatý Ambrož, avšak pro toto tvrzení neexistují dostatečné důvody. Nověji se má za to, že vyznání vzniklo v Galii (dnešní Francie) v 5. století. Roku 1940 byla nalezena ztracená Excerpta sv. Vincence Lerinského, jejichž jazyk je nápadně podobný jazyku tohoto vyznání; z toho důvodu právě sv. Vincenc, autor dodnes uznávaného kritéria katolicity (quod ubique, quod semper, quod ab omnibus creditum est: to, co se věřilo všude, vždycky a všemi). Nejstarší známý přepis tohoto vyznání pochází z předmluvy sbírky homilií († 542). Tento symbol čili vyznání víry obsahuje krátký a jasný popis církevní nauky o Trojici a vtělení a obsahuje též aluzi na další církevní dogmata. Na rozdíl od ostatních vyznání víry se zaměřuje Quicumque právě na tyto dvě základní nauky křesťanství, totiž trojici osob v Bohu a božskou přirozenost Ježíše Krista. Vyznání Quicumque bylo až do nedávna součástí modlitby breviáře (nedělní ) a zůstává (kromě katolické církve) respektováno též např. v anglikánské církvi a v církvích vzešlých z reformace. V Pravoslaví není běžně užíváno. Kredo Athanasius atau Pengakuan Iman Athanasius atau Symbolum Athanasianum atau Quicumque Vult adalah salah satu rumusan iman yang diakui oleh Gereja Katolik, Gereja Anglikan, dan sebagian besar denominasi Protestan. Bersama dengan Kredo Para Rasul, Kredo Nicaea-Konstantinopel, dan Kredo Trente, kredo ini merupakan rumusan iman yang diakui oleh Gereja Katolik dan secara tersurat disebut dalam Katekismus Gereja Katolik No. 192. Kredo ini diakui oleh Gereja Anglikan dalam Empat Puluh Dua Pasal Agama tahun 1553 pada Pasal 7 dan Tiga Puluh Sembilan Pasal Agama tahun 1571 pada Pasal 8. Kredo Athanasius diterima oleh sebagian besar umat Protestan karena diakui oleh dua denominasi terbesar yaitu Lutheran dan Kalvinis. Kredo ini diakui oleh denominasi Lutheran dalam Confessio Vuirtenbergica / Pengakuan Iman Württemberg tahun 1551 pada Pasal 1 dan dalam Formula Concordiae / Rumusan Kesepakatan tahun 1576 dari Gereja Lutheran. Kredo ini diakui oleh denominasi Kalvinis dalam Confessio Gallicana / Pengakuan Iman Prancis tahun 1559 pada Pasal 5 dan dalam Confessio Belgica / Pengakuan Iman Belgia tahun 1561 pada Pasal 9 dari Gereja Reformed. Atanazjański symbol wiary również Symbol atanazjański (łac. Symbolum Athanasianum) – wyznanie wiary definiujące pojęcie Trójcy Świętej. Powstało pomiędzy 450 a 500 rokiem n.e. na terenie Hiszpanii lub Galii. Symbol ten cieszy się takim samym autorytetem, co inne wyznania wiary przyjęte w Kościele powszechnym. Używają go także anglikanie i luteranie. Symbol ten odmawiało się w dawnej liturgii rzymskiej podczas Primy w niedzielę po Pięćdziesiątnicy i w uroczystość Przenajświętszej Trójcy. Od średniowiecza rozpowszechnione na równi z symbolem apostolskim (Symbolum Apostolicum) i nicejskim (Symbolum Niceanum). Wyznanie wiary zwane również (od pierwszych jego słów łacińskich) „Quicumque”, tzn. „Ktokolwiek”. Od VII do XVII wieku mylnie przypisywano autorstwo tego wyznania wiary patriarsze aleksandryjskiemu, Atanazemu (ok. 295–373), gorącemu obrońcy dogmatu o Trójcy Świętej oraz nauki o Bóstwie Jezusa. Na podobnej zasadzie bywa przypisywane również Ambrożemu z Mediolanu (ok. 339–397). Афана́сьевский Си́мвол ве́ры (лат. Symbolum Quicumque) — древний христианский символ веры. Das so genannte Athanasische oder Athanasianische Glaubensbekenntnis, auch Athanasianum (lateinisch Symbolum Athanasianum) und Quicumque nach dem lateinischen Anfang (Quicumque vult salvus esse) genannt, gehört zu den drei großen christlichen Glaubensbekenntnissen der westlichen Kirchen, wo es etwa seit dem 13. Jahrhundert ähnliches Ansehen genießt wie das Apostolikum und das Nicäno-Konstantinopolitanum. El Símbolo Quicumque (a veces conocido como Quicunque Vult o Quicumque Vult) es una profesión de fe cristiana centrada en la doctrina trinitaria y la cristología. También se le ha denominado Símbolo Atanasiano (o Credo Atanasiano o Credo Pseudo Atanasiano) por haber sido atribuido durante toda la Edad Media al obispo de Alejandría san Atanasio. Utilizado por las iglesias cristianas desde el siglo VI, fue el primer credo que declaró explícitamente la igualdad (consubstancialidad) de las tres hipóstasis de la Trinidad. Se diferencia del Credo Niceno-Constantinopolitano y del Credo de los Apóstoles en que incluye anatemas que condenan a quienes no están de acuerdo con sus afirmaciones (como lo hacía el Credo Niceno original). A pesar de no haber sido redactado por ningún concilio ecuménico, «de hecho, este símbolo alcanzó tanta autoridad en la Iglesia, tanto occidental como oriental, que entró en el uso litúrgico y ha de tenerse por verdadera definición de fe» . Recibe el nombre de Quicumque por la palabra con la que comienza (Quienquiera desee). Ampliamente aceptado en el cristianismo occidental, incluso por la Iglesia católica, algunas iglesias anglicanas y luteranas (forma parte de las confesiones luteranas recogidas en el Libro de la Concordia), y las antiguas iglesias litúrgicas, el Credo Atanasiano se ha utilizado cada vez con menos frecuencia en el culto público con el tiempo. Con todo, parte de él puede encontrarse como «Afirmación de fe autorizada» en el volumen principal de la liturgia del Culto Común de la Iglesia de Inglaterra publicado en 2000.​​ Creado con el objeto de distinguir el cristianismo niceno de la herejía del arrianismo, el Credo Atanasiano se recitaba tradicionalmente en el Oficio Dominical de Prima en la Iglesia Occidental. No se ha utilizado comúnmente en la Iglesia de Oriente. アタナシオス信条（アタナシオスしんじょう、ラテン語: Symbolum Athanasianum もしくは Symbolum Quicumque）は、三位一体の教理を告白したキリスト教の信条。 Le Symbole d'Athanase est aussi appelé Quicumque, d'après son premier mot, pour éviter la mention d'Athanase est une confession de foi. Césaire d'Arles est le premier à citer ce symbole, et il l'attribue à Athanase. Cette attribution est toutefois débattue. Il ne faut pas confondre le Quicumque et la confession de foi de l'Église d'Arménie dénommée également Symbole d'Athanase. The Athanasian Creed, also called the Pseudo-Athanasian Creed and sometimes known as Quicunque Vult (or Quicumque Vult), which is both its Latin name and its opening words, meaning "Whosoever wishes", is a Christian statement of belief focused on Trinitarian doctrine and Christology. Used by Christian churches since the sixth century, it was the first creed to explicitly state the equality of the three hypostases of the Trinity. It differs from the Nicene-Constantinopolitan Creed and the Apostles' Creed in that it includes anathemas condemning those who disagree with its statements (as does the original Nicene Creed). Widely accepted in Western Christianity, including by the Roman Catholic Church, some Anglican and Lutheran churches (it is part of the Lutheran confessions set out in the Book of Concord), and ancient liturgical churches, the Athanasian Creed over time has been used in public worship less and less frequently. However, part of it can be found as an "Authorized Affirmation of Faith" in the main volume of the Common Worship liturgy of the Church of England published in 2000. Designed to distinguish Nicene Christianity from the heresy of Arianism, the Athanasian Creed traditionally was recited at the Sunday Office of Prime in the Western Church. It has not been commonly used in the Eastern Church.
gold:hypernym
dbr:Statement
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Athanasian_Creed?oldid=1121780784&ns=0
dbo:wikiPageLength
27227
dbo:soundRecording
dbr:Athanasian_Creed__Sound__1
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Athanasian_Creed