| dbo:abstract
|
- ألفونسو الثاني (1–25 مارس 1157 – 25 أبريل 1196) هو ملك أراغون وكونت برشلونة فبطبع أول عاهل من أسرة برشلونة العريقة، فهو أبن ريموند برانجيه كونت برشلونة وبيترونيلا ملكة أراغون، كان متزوج من سانشا من قشتالة هي أبنة الصغرى لـ ألفونسو السابع ملك قشتالة. وبالنسبة لمعظم فترة حكمه كان متحالفاً مع ألفونسو الثامن ملك قشتالة سواء ضد نافارا أو ملوك الطوائف المتجاورة، وأيضاً كان راعي جيد لـ الأدب والشعر. (ar)
- Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí Ildefonsus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196). Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part (probablement les entranyes, separades segons un ús habitual en alguns llocs llavors), a Santa Maria de Vilabertran. (ca)
- Alfons II. Aragonský zv. Zdrženlivý (25. března 1157, Huesca - 26. dubna 1196, Perpignan) byl aragonský král 1162-1196, barcelonský hrabě (jako Alfons I.) 1162-1196, 1167-1196 (jako Alfons I.), hrabě z Girony, , Besalú, Cerdagne a Roussillonu. Za jeho vlády byl sestaven iluminovaný rukopis Liber feudorum maior sloužící jako pozemková kniha. Zemřel roku 1196 a byl pohřben v cisterciáckém klášteře v Pobletu. jeho náhrobek byl roku 1835 zničen společně s ostatními a ve 20. století byl rekonstruován Fredericem Marèsem. (cs)
- Alfons II. von Aragón, genannt der Keusche (el Casto) (* 25. März 1157 in Huesca (Aragonien, Spanien); † 25. April 1196 in Perpignan) war ab 1162 bis zu seinem Tod König von Aragonien und ab 1163 als Alfons I. Graf von Barcelona, Girona, Osona, Besalu, Cerdagne, Tarragona und Roussillon; Marquis von Lérida und Tortosa, Graf des Gevaudan, Vicomte von Millau und Carlat, sowie seit 1166 auch Graf von Provence. (de)
- Ο Αλφόνσος Β΄ της Αραγωνίας ή Αλφόνσος Α΄ ο Τροβαδούρος (ισπ. Alfonso II de Aragón, Ουέσκα, 1157-1196) ήταν ο πρώτος Βασιλιάς της Αραγωνίας από τον Οίκο της Βαρκελώνης, Κόμης της Βαρκελώνης (1164-1196) και Κόμης της Προβηγκίας (1166-1173). Ο Αλφόνσος Β΄ ήταν γιος του Ραϊμόνδου Βερεγγάριου Δ΄ της Βαρκελώνης και της Πετρονίλας της Αραγωνίας. Στην Προβηγκία παρέδωσε την εξουσία στον μικρότερο αδερφό του Ραϋμόνδο Βερεγγάριο Γ΄ (1173). Η βασιλεία του έχει χαρακτηριστεί από ρομαντικούς και εθνικιστές ιστορικούς σαν «Η ενότητα των Πυρηναίων» λόγω της έντονης προσπάθειες που έκανε να ενώσει όλες τις περιοχές γύρω από τα Πυρηναία υπό την εξουσία του Οίκου της Βαρκελώνης.[6] (el)
- Alfonso II (1–25 March 1157 – 25 April 1196), called the Chaste or the Troubadour, was the King of Aragon and, as Alfons I, the Count of Barcelona from 1164 until his death. The eldest son of Count Ramon Berenguer IV of Barcelona and Queen Petronilla of Aragon, he was the first King of Aragon who was also Count of Barcelona. He was also Count of Provence, which he conquered from Douce II, from 1166 until 1173, when he ceded it to his brother, Ramon Berenguer III. His reign has been characterised by nationalistic and nostalgic Catalan historians as l'engrandiment occitànic or "the Pyrenean unity": a great scheme to unite various lands on both sides of the Pyrenees under the rule of the House of Barcelona. (en)
- Alfonso la 2-a de Aragono, kromnome el Casto (la ĉastulo) (Huesca, 1-a - 25-a de marto de 1157 - Perpinjano, 25-a de aprilo de 1196) estis reĝo de Aragono, grafo de Barcelono kaj grafo de Provenco (ekde 1166, laŭ titolo de markizo), inter la 18-a de julio de 1164 kaj la 25-a de aprilo de 1196. Li sukcedis sian patrinon Petronila de Aragono. Sukcedis lin lia filo Petro la 2-a (Aragono). (eo)
- Alfonso II de Aragón apodado «el Casto» o «el Trovador» (Huesca, 1-25 de marzo de 1157-Perpiñán, 25 de abril de 1196), fue rey de Aragón y conde de Barcelona entre el 18 de julio de 1164 y el 25 de abril de 1196 y marqués de Provenza desde 1166. Tras el fallecimiento de su padre Ramón Berenguer IV a comienzos de agosto de 1162, Alfonso II recibió la potestad regia, pero no fue hasta 1164 cuando su madre la reina Petronila hizo la donación del reino en su favor. (es)
- Alfontso II.a Aragoikoa Kastoa edo Trobadorea (Huesca, 1157 - Perpignan, 1196ko apirilaren 25a) Aragoiko errege eta Bartzelonako kondea izan zen (1162 - 1196). (eu)
- Alphonse le Chaste ou le Troubadour (en catalan Alfons el Cast, en castillan Alfonso el Casto), né à Huesca ou à Sant Pere de Vilamajor, entre le 1er et le 25 mars 1157 et mort le 25 avril 1196 à Perpignan, fut roi d'Aragon et comte de Ribagorce de 1164 à 1196 sous le nom d'Alphonse II, comte de Barcelone, de Gérone, de Besalú de 1162 à 1196 sous le nom d'Alphonse Ier, comte de Provence de 1167 à 1173 et de 1185 à 1196, vicomte de Carlat de 1166 à 1167, comte de Roussillon de 1172 à 1196, comte de Pallars Jussà de 1192 à 1196. Fils et successeur du comte Raimond-Bérenger IV de Barcelone et de l'héritière du royaume d'Aragon, Pétronille, il est le premier à cumuler ces deux titres. C'est sous son règne que ses domaines, par leur extension exceptionnelle, commencèrent à recevoir le nom de terres de la « Maison » ou « Couronne d'Aragon ». Alphonse II entreprit d'unifier ses domaines, si divers, avec leurs langues, leurs coutumes et leurs usages propres. Aux prises avec la noblesse aragonaise, catalane et provençale, il s'efforça d'établir une administration commune en créant les premières vigueries, chargées de faire respecter la trêve et la paix, garanties par le pouvoir comtal. Il réaffirma l'autorité royale en la libérant de ses liens de vassalité vis-à-vis du royaume de Castille, du royaume de France et du Saint-Empire. Les guerres le menèrent principalement dans le Midi du royaume de France et en Provence. La guerre contre le comte de Toulouse, endémique depuis le début du XIIe siècle, connue comme la « grande guerre méridionale », ne prit fin que par un traité de paix de 1195. Elle se termina au profit d'Alphonse II, qui avait réussi à consolider son pouvoir dans le Midi, du Béarn à la Provence, par un réseau de fidélité et de vassalité des seigneurs méridionaux. Alphonse II, en revanche, ne fut pas vraiment concerné par les opérations de reconquête en Espagne, laissant les mains libres aux rois de León et de Castille : par la , il hypothéquait même les possibilités d'expansion de l'Aragon vers le sud de la péninsule. (fr)
- Alfonso II (Aragon) atau Alfons I (Provence dan Barcelona; 1157 – 25 April 1196), disebut yang Suci atau si Trubadur, merupakan seorang dan Comte Barcelona dari tahun 1162 sampai kematiannya. Ia adalah putra Ramón Berenguer IV, Comte Barcelona dan Peironela dari Aragon dan raja pertama Aragon yang juga merupakan Comte Barcelona. Ia kadang disebut, seperti ahli warisnya, terutama oleh sejarahwan Catalunya, "raja-comte". Ia juga merupakan dari tahun 1167, yang didapatkannya dari ahli waris Dulce II, sampai tahun 1173, ketika ia menyerahkan wilayah tersebut kepada saudaranya Ramón Berenguer III. Pemerintahannya ditandai oleh nasionalis dan nostalgia Katalan, sebagai l'engrandiment occitànic atau "kesatuan Pirenea": skema besar untuk menyatukan beberapa wilayah di kedua sisi Pirenia di bawah kekuasaan Wangsa Barcelona. (in)
- アルフォンソ2世（アラゴン語：Alifonso II、1157年 - 1196年4月25日）は、アラゴン王およびバルセロナ伯（在位：1162年 - 1196年）。バルセロナ伯ラモン・バランゲー4世とアラゴン女王ペトロニラの長男。カタルーニャ語名ではアルフォンス2世（Alfons II, バルセロナ伯としては1世）、カスティーリャ語名はアルフォンソ2世（Alfonso II）。 (ja)
- Alfonso, battezzato Raimondo Berengario, detto il Casto o il Trovatore (Alfons in catalano, Alifonso in aragonese; Villamayor del Valle, 1-25 marzo 1157 – Perpignano, 25 aprile 1196), fu conte di Barcellona (che includeva quasi tutte le contee della Catalogna) dal 1162, poi, dal 1164, re di Aragona (che includeva le contee di Sobrarbe e di Ribagorza) e riunendo i due domini in un unico stato, detto Corona d'Aragona, assunse il nome di Alfonso II e regnò sino al 1196, fu anche conte Alfonso I di Provenza dal 1167 al 1173 e dal 1185 al 1195 e conte Alfonso I di Rossiglione dal 1172 al 1196. (it)
- Alfons II Trubadur, Cnotliwy (ur. 25 marca 1157, zm. 25 kwietnia 1196 w Perpignan) – hrabia Barcelony 1162-1196 jako Alfons I, król Aragonii 1162-1164 (wraz z matką) oraz 1164-1196 (samodzielnie) jako Alfons II, hrabia Prowansji 1167-1196 jako Alfons I, hrabia Girony, Osony, Besalu, Cerdagne i Roussillon. (pl)
- Alfons II van Aragón (1–25 maart 1157 – 25 april 1196), bijgenaamd de Kuise of de Troubadour, was koning van Aragón en, als Alfons I, graaf van Barcelona van 1164 tot zijn dood. Hij was de zoon van graaf Ramon Berenguer IV van Barcelona en koningin Petronella van Aragón en de eerste koning van Aragón die tevens graaf van Barcelona was (zie Kroon van Aragón). Hij was ook graaf van Provence vanaf 1166 of kort daarvoor, hetgeen hij had overgekocht van gravin Douce II, tot in 1173, toen hij het afstond aan zijn broer Berenguer. Zijn regering wordt door nationalistische en nostalgische historici gekarakteriseerd als l'engrandiment occitànic ("de Occitaanse uitbreiding") of "de Pyrenese eenheid": een groot plan om verschillende landen aan beide kanten van de Pyreneeën onder de heerschappij van het huis Barcelona te brengen. (nl)
- Альфонсо II Целомудренный (исп. Alfonso II el Casto; 1-25 марта 1157 — 25 апреля 1196) — король Арагона с 1162 года; граф Барселоны, Жероны, Осоны, Бесалу и Сердани с 1162 года и Прованса и Жеводана в 1167—1171 годах под именем Альфонсо I. Сын Рамона Беренгера IV, графа Барселоны, и Петронилы, королевы Арагона. Альфонсо был первым, кто стал одновременно королём Арагонским и графом Барселоны. Также в 1167 году он стал графом Прованса, отобрав это графство у своей племянницы Дульсы II, а в 1173 году уступил его своему брату Рамону Беренгеру. (ru)
- Alfons II av Aragonien, även Alfons I (av Provence och av Barcelona), född i Huesca, 1157, död den 25 april 1196 i Perpignan, även kallad den kyske och trubaduren var kung av Aragonien och greve av Barcelona från år 1162 till sin död. Han var son till och Petronila av Aragonien och den första kungen av Aragonien som också var greve av Barcelona. Därför kallas han ibland, liksom sina efterträdare för "greve-kungen". Han var också greve av Provence, en titel han övertog från arvtagerskan Douce II år 1167, efter att ha motsatt sig hennes arvsrätt. Han överlämnade titeln till sin bror år 1171. Hans regeringstid har av nationalistisk och nostalgisk katalansk historieskrivning betecknats som l'engrandiment occitànic, ungefär occitanska utvidgningen, och pyrreneiska enigheten, en stor plan för att ena regioner på båda sidor av Pyrenéerna. (sv)
- Afonso II de Aragão, o Casto ou o Trovador (Huesca entre 1 e 25 de Março de 1157 - Perpinhã, 25 de Abril de 1196) foi rei de Aragão (1163-1196), conde de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanha (1162-1196), conde da Provença (1167-1173) e conde de Rossilhão (1172-1196). (pt)
- Альфо́нсо ІІ (ісп. Alfonso, кат. Alfons II; 25 березня 1157 — 25 квітня 1196) — король Арагону (1164—1196), граф Барселони. Представник Бареселонського дому. Син барселонського графа Рамона-Беренгера IV та арагонської королеви Петроніли I. Брат португальської королеви Дульси. Був відомим поетом і трубадуром, близьким другом англійського короля Річарда I Левове Серце. Прізвиська — Цнотливий (кат. el Cast), Трубадур (кат. el Trobador). Як барселонський граф — Альфо́нсо І. (uk)
- （嚴肅的）阿方索二世（西班牙语：Alfonso II el Casto；另一个外号为“纯洁的阿方索”，Alfonso el Trobador；1157年3月－1196年4月25日）巴塞罗那伯爵（称阿方索二世，1162年－1196年在位），亞拉岡国王（1164年~1196年在位），普罗旺斯伯爵（称阿方索一世，1181年~1185年）。他是亞拉岡王国巴塞隆拿王朝的建立者，亦是第一位亞拉岡國王兼任巴塞隆納伯爵，建立亞拉岡王國的巴塞隆納王朝。 阿方索二世出生於韋斯卡，是巴塞罗那伯爵拉蒙·貝倫格四世與亞拉岡王国的女王佩德羅尼拉（拉米罗二世之女）的長子。他出生时的名字是拉蒙·贝伦格尔以继承父親之名。1162年，父亲去世后，阿方索二世继承了巴塞羅那伯爵爵位和巴塞羅那领地。1164年，阿方索二世从母亲处得到亞拉岡王冠，并改名为阿方索，以敬仰偉大的亞拉岡國王阿方索一世。1181年，弟弟普羅旺斯伯爵去世后，他又兼领了普羅旺斯伯國。 阿方索二世是第一个同时统治亞拉岡（原由納瓦拉王室统治）和加泰罗尼亚（原由巴塞罗那王室统治）的君主。他与卡斯提爾国王阿方索八世结盟，以抵御纳瓦拉王国和摩尔人的威胁。在收復失地運動中，阿方索二世向南方推進至特魯埃爾，並於1171年攻陷敵方重鎮瓦倫西亞，並於同年佔領了卡斯佩。 除了共同利益之外，亞拉岡和卡斯提爾兩個王國通過正式的附庸關係聯合一起，前者歸於後者成為臣屬。 此外，阿方索二世與卡斯提爾國王阿方索八世的姑姐於1174年1月18日在薩拉戈薩結婚，這個聯盟於1179年到達另一個里程碑，兩個國王簽訂“卡索爾拉條約”，劃定沿著胡卡爾河和塞古拉河的分水嶺河將南部征服的地區劃分。因此，包括德尼亞在內的瓦倫西亞南部地區已被劃分到亞拉岡。阿方索二世還與納瓦拉國王達成了一項協議，即“”（1168年）將兩國之間的穆爾西亞泰法平分。 在他的統治期間，亞拉岡人對比利牛斯山脈以北的影響達到頂峰，這是一個自然的趨勢，因為這時奧克西塔尼亞人、加泰羅尼亞人和亞拉岡人同在亞拉岡聯合王國統治的關係。亞拉岡的領土不僅包括普羅旺斯（從1166年或之前），而且還包括（1168年開始）和魯西永（繼承於1172年） 。貝阿恩和比戈爾在1187年開始向亞拉岡王國進貢。阿方索二世亦有參與隆格多克的事務，後來他的繼任者佩德羅二世將因此而犧牲生命，但是在這一刻被證明是非常有利的，因為此地加強亞拉岡的貿易和刺激從北方來的人民殖民到亞拉岡新征服的土地。 1186年，他幫助亞拉岡人在撒丁利亞建立影響力，他支持他的表姊（已故阿波利亞王國領袖的遺孀）的大女兒的兒子放在阿波利亞的王位上以對抗巴里松奈二世與第一任妻子所生的兒子。 阿方索二世在亞拉岡地區的厄波羅河畔提供了第一批土地給熙篤會的僧侶，這裡最後成為該地區第一座熙篤會修道院的遺址。創建於1194年，擁有十三名來自波夫萊特修道院的僧侶，在位於彼德拉河旁邊的一座古老城堡內，成立於1202年，並利用該地區最初的水文學來將水力發電和河流分流用於建設中央暖氣之用。 阿方索二世於1196年在佩皮尼昂逝世。 阿方索二世是一个很有教养的人，能写诗和作曲，并且以普罗旺斯文人的保护者而著称。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- ألفونسو الثاني (1–25 مارس 1157 – 25 أبريل 1196) هو ملك أراغون وكونت برشلونة فبطبع أول عاهل من أسرة برشلونة العريقة، فهو أبن ريموند برانجيه كونت برشلونة وبيترونيلا ملكة أراغون، كان متزوج من سانشا من قشتالة هي أبنة الصغرى لـ ألفونسو السابع ملك قشتالة. وبالنسبة لمعظم فترة حكمه كان متحالفاً مع ألفونسو الثامن ملك قشتالة سواء ضد نافارا أو ملوك الطوائف المتجاورة، وأيضاً كان راعي جيد لـ الأدب والشعر. (ar)
- Alfons II. Aragonský zv. Zdrženlivý (25. března 1157, Huesca - 26. dubna 1196, Perpignan) byl aragonský král 1162-1196, barcelonský hrabě (jako Alfons I.) 1162-1196, 1167-1196 (jako Alfons I.), hrabě z Girony, , Besalú, Cerdagne a Roussillonu. Za jeho vlády byl sestaven iluminovaný rukopis Liber feudorum maior sloužící jako pozemková kniha. Zemřel roku 1196 a byl pohřben v cisterciáckém klášteře v Pobletu. jeho náhrobek byl roku 1835 zničen společně s ostatními a ve 20. století byl rekonstruován Fredericem Marèsem. (cs)
- Alfons II. von Aragón, genannt der Keusche (el Casto) (* 25. März 1157 in Huesca (Aragonien, Spanien); † 25. April 1196 in Perpignan) war ab 1162 bis zu seinem Tod König von Aragonien und ab 1163 als Alfons I. Graf von Barcelona, Girona, Osona, Besalu, Cerdagne, Tarragona und Roussillon; Marquis von Lérida und Tortosa, Graf des Gevaudan, Vicomte von Millau und Carlat, sowie seit 1166 auch Graf von Provence. (de)
- Ο Αλφόνσος Β΄ της Αραγωνίας ή Αλφόνσος Α΄ ο Τροβαδούρος (ισπ. Alfonso II de Aragón, Ουέσκα, 1157-1196) ήταν ο πρώτος Βασιλιάς της Αραγωνίας από τον Οίκο της Βαρκελώνης, Κόμης της Βαρκελώνης (1164-1196) και Κόμης της Προβηγκίας (1166-1173). Ο Αλφόνσος Β΄ ήταν γιος του Ραϊμόνδου Βερεγγάριου Δ΄ της Βαρκελώνης και της Πετρονίλας της Αραγωνίας. Στην Προβηγκία παρέδωσε την εξουσία στον μικρότερο αδερφό του Ραϋμόνδο Βερεγγάριο Γ΄ (1173). Η βασιλεία του έχει χαρακτηριστεί από ρομαντικούς και εθνικιστές ιστορικούς σαν «Η ενότητα των Πυρηναίων» λόγω της έντονης προσπάθειες που έκανε να ενώσει όλες τις περιοχές γύρω από τα Πυρηναία υπό την εξουσία του Οίκου της Βαρκελώνης.[6] (el)
- Alfonso II (1–25 March 1157 – 25 April 1196), called the Chaste or the Troubadour, was the King of Aragon and, as Alfons I, the Count of Barcelona from 1164 until his death. The eldest son of Count Ramon Berenguer IV of Barcelona and Queen Petronilla of Aragon, he was the first King of Aragon who was also Count of Barcelona. He was also Count of Provence, which he conquered from Douce II, from 1166 until 1173, when he ceded it to his brother, Ramon Berenguer III. His reign has been characterised by nationalistic and nostalgic Catalan historians as l'engrandiment occitànic or "the Pyrenean unity": a great scheme to unite various lands on both sides of the Pyrenees under the rule of the House of Barcelona. (en)
- Alfonso la 2-a de Aragono, kromnome el Casto (la ĉastulo) (Huesca, 1-a - 25-a de marto de 1157 - Perpinjano, 25-a de aprilo de 1196) estis reĝo de Aragono, grafo de Barcelono kaj grafo de Provenco (ekde 1166, laŭ titolo de markizo), inter la 18-a de julio de 1164 kaj la 25-a de aprilo de 1196. Li sukcedis sian patrinon Petronila de Aragono. Sukcedis lin lia filo Petro la 2-a (Aragono). (eo)
- Alfonso II de Aragón apodado «el Casto» o «el Trovador» (Huesca, 1-25 de marzo de 1157-Perpiñán, 25 de abril de 1196), fue rey de Aragón y conde de Barcelona entre el 18 de julio de 1164 y el 25 de abril de 1196 y marqués de Provenza desde 1166. Tras el fallecimiento de su padre Ramón Berenguer IV a comienzos de agosto de 1162, Alfonso II recibió la potestad regia, pero no fue hasta 1164 cuando su madre la reina Petronila hizo la donación del reino en su favor. (es)
- Alfontso II.a Aragoikoa Kastoa edo Trobadorea (Huesca, 1157 - Perpignan, 1196ko apirilaren 25a) Aragoiko errege eta Bartzelonako kondea izan zen (1162 - 1196). (eu)
- アルフォンソ2世（アラゴン語：Alifonso II、1157年 - 1196年4月25日）は、アラゴン王およびバルセロナ伯（在位：1162年 - 1196年）。バルセロナ伯ラモン・バランゲー4世とアラゴン女王ペトロニラの長男。カタルーニャ語名ではアルフォンス2世（Alfons II, バルセロナ伯としては1世）、カスティーリャ語名はアルフォンソ2世（Alfonso II）。 (ja)
- Alfonso, battezzato Raimondo Berengario, detto il Casto o il Trovatore (Alfons in catalano, Alifonso in aragonese; Villamayor del Valle, 1-25 marzo 1157 – Perpignano, 25 aprile 1196), fu conte di Barcellona (che includeva quasi tutte le contee della Catalogna) dal 1162, poi, dal 1164, re di Aragona (che includeva le contee di Sobrarbe e di Ribagorza) e riunendo i due domini in un unico stato, detto Corona d'Aragona, assunse il nome di Alfonso II e regnò sino al 1196, fu anche conte Alfonso I di Provenza dal 1167 al 1173 e dal 1185 al 1195 e conte Alfonso I di Rossiglione dal 1172 al 1196. (it)
- Alfons II Trubadur, Cnotliwy (ur. 25 marca 1157, zm. 25 kwietnia 1196 w Perpignan) – hrabia Barcelony 1162-1196 jako Alfons I, król Aragonii 1162-1164 (wraz z matką) oraz 1164-1196 (samodzielnie) jako Alfons II, hrabia Prowansji 1167-1196 jako Alfons I, hrabia Girony, Osony, Besalu, Cerdagne i Roussillon. (pl)
- Альфонсо II Целомудренный (исп. Alfonso II el Casto; 1-25 марта 1157 — 25 апреля 1196) — король Арагона с 1162 года; граф Барселоны, Жероны, Осоны, Бесалу и Сердани с 1162 года и Прованса и Жеводана в 1167—1171 годах под именем Альфонсо I. Сын Рамона Беренгера IV, графа Барселоны, и Петронилы, королевы Арагона. Альфонсо был первым, кто стал одновременно королём Арагонским и графом Барселоны. Также в 1167 году он стал графом Прованса, отобрав это графство у своей племянницы Дульсы II, а в 1173 году уступил его своему брату Рамону Беренгеру. (ru)
- Afonso II de Aragão, o Casto ou o Trovador (Huesca entre 1 e 25 de Março de 1157 - Perpinhã, 25 de Abril de 1196) foi rei de Aragão (1163-1196), conde de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanha (1162-1196), conde da Provença (1167-1173) e conde de Rossilhão (1172-1196). (pt)
- Альфо́нсо ІІ (ісп. Alfonso, кат. Alfons II; 25 березня 1157 — 25 квітня 1196) — король Арагону (1164—1196), граф Барселони. Представник Бареселонського дому. Син барселонського графа Рамона-Беренгера IV та арагонської королеви Петроніли I. Брат португальської королеви Дульси. Був відомим поетом і трубадуром, близьким другом англійського короля Річарда I Левове Серце. Прізвиська — Цнотливий (кат. el Cast), Трубадур (кат. el Trobador). Як барселонський граф — Альфо́нсо І. (uk)
- Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí Ildefonsus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196). Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part (probablement les entranyes, separades segons un ús habitual en alguns llo (ca)
- Alfonso II (Aragon) atau Alfons I (Provence dan Barcelona; 1157 – 25 April 1196), disebut yang Suci atau si Trubadur, merupakan seorang dan Comte Barcelona dari tahun 1162 sampai kematiannya. Ia adalah putra Ramón Berenguer IV, Comte Barcelona dan Peironela dari Aragon dan raja pertama Aragon yang juga merupakan Comte Barcelona. Ia kadang disebut, seperti ahli warisnya, terutama oleh sejarahwan Catalunya, "raja-comte". Ia juga merupakan dari tahun 1167, yang didapatkannya dari ahli waris Dulce II, sampai tahun 1173, ketika ia menyerahkan wilayah tersebut kepada saudaranya Ramón Berenguer III. Pemerintahannya ditandai oleh nasionalis dan nostalgia Katalan, sebagai l'engrandiment occitànic atau "kesatuan Pirenea": skema besar untuk menyatukan beberapa wilayah di kedua sisi Pirenia di bawah (in)
- Alphonse le Chaste ou le Troubadour (en catalan Alfons el Cast, en castillan Alfonso el Casto), né à Huesca ou à Sant Pere de Vilamajor, entre le 1er et le 25 mars 1157 et mort le 25 avril 1196 à Perpignan, fut roi d'Aragon et comte de Ribagorce de 1164 à 1196 sous le nom d'Alphonse II, comte de Barcelone, de Gérone, de Besalú de 1162 à 1196 sous le nom d'Alphonse Ier, comte de Provence de 1167 à 1173 et de 1185 à 1196, vicomte de Carlat de 1166 à 1167, comte de Roussillon de 1172 à 1196, comte de Pallars Jussà de 1192 à 1196. (fr)
- Alfons II van Aragón (1–25 maart 1157 – 25 april 1196), bijgenaamd de Kuise of de Troubadour, was koning van Aragón en, als Alfons I, graaf van Barcelona van 1164 tot zijn dood. Hij was de zoon van graaf Ramon Berenguer IV van Barcelona en koningin Petronella van Aragón en de eerste koning van Aragón die tevens graaf van Barcelona was (zie Kroon van Aragón). Hij was ook graaf van Provence vanaf 1166 of kort daarvoor, hetgeen hij had overgekocht van gravin Douce II, tot in 1173, toen hij het afstond aan zijn broer Berenguer. Zijn regering wordt door nationalistische en nostalgische historici gekarakteriseerd als l'engrandiment occitànic ("de Occitaanse uitbreiding") of "de Pyrenese eenheid": een groot plan om verschillende landen aan beide kanten van de Pyreneeën onder de heerschappij van h (nl)
- Alfons II av Aragonien, även Alfons I (av Provence och av Barcelona), född i Huesca, 1157, död den 25 april 1196 i Perpignan, även kallad den kyske och trubaduren var kung av Aragonien och greve av Barcelona från år 1162 till sin död. Han var son till och Petronila av Aragonien och den första kungen av Aragonien som också var greve av Barcelona. Därför kallas han ibland, liksom sina efterträdare för "greve-kungen". Han var också greve av Provence, en titel han övertog från arvtagerskan Douce II år 1167, efter att ha motsatt sig hennes arvsrätt. Han överlämnade titeln till sin bror år 1171. (sv)
- （嚴肅的）阿方索二世（西班牙语：Alfonso II el Casto；另一个外号为“纯洁的阿方索”，Alfonso el Trobador；1157年3月－1196年4月25日）巴塞罗那伯爵（称阿方索二世，1162年－1196年在位），亞拉岡国王（1164年~1196年在位），普罗旺斯伯爵（称阿方索一世，1181年~1185年）。他是亞拉岡王国巴塞隆拿王朝的建立者，亦是第一位亞拉岡國王兼任巴塞隆納伯爵，建立亞拉岡王國的巴塞隆納王朝。 阿方索二世出生於韋斯卡，是巴塞罗那伯爵拉蒙·貝倫格四世與亞拉岡王国的女王佩德羅尼拉（拉米罗二世之女）的長子。他出生时的名字是拉蒙·贝伦格尔以继承父親之名。1162年，父亲去世后，阿方索二世继承了巴塞羅那伯爵爵位和巴塞羅那领地。1164年，阿方索二世从母亲处得到亞拉岡王冠，并改名为阿方索，以敬仰偉大的亞拉岡國王阿方索一世。1181年，弟弟普羅旺斯伯爵去世后，他又兼领了普羅旺斯伯國。 阿方索二世是第一个同时统治亞拉岡（原由納瓦拉王室统治）和加泰罗尼亚（原由巴塞罗那王室统治）的君主。他与卡斯提爾国王阿方索八世结盟，以抵御纳瓦拉王国和摩尔人的威胁。在收復失地運動中，阿方索二世向南方推進至特魯埃爾，並於1171年攻陷敵方重鎮瓦倫西亞，並於同年佔領了卡斯佩。 阿方索二世於1196年在佩皮尼昂逝世。 (zh)
|
