| dbo:abstract
|
- El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica. Representa una continuïtat del Tractat de Tudilén. A canvi de no haver de retre vassallatge al rei castellà per València, Alfons I mantenia el dret sobre els territoris governats pels emirats de Balansiya (València) i de Daniya (Dénia i Illes Balears), mentre que per part d'Alfons III de Castella restaria sota el seu domini el territori corresponent a l'emirat de Múrsiya (Múrcia). En aquella data, la frontera entre Daniya i Múrsiya passava pel port de Biar, però les fronteres entre els emirats andalusins eren molt volàtils, per una banda, a causa de la posterior invasió almohade i, per altra banda, per la inestabilitat política interna entre els sayyids i tagarins andalusins. Posteriorment, aquesta gran permeabilitat de les fronteres internes andalusines va portar a importants discrepàncies i conflictes entre les corones de Castella i d'Aragó, ja que Jaume I interpretava que Xàtiva restava fora de la frontera murciana (interpretant la delimitació a l'any 1179), mentre que Ferran III entenia que el límit arribava fins a Alzira (basant-se en la delimitació amb la signatura del Tractat d'Alcaràs de 1242). En assabentar-se Jaume I que Castella intentà retre Xàtiva, va accelerar l'expansió de la Corona d'Aragó cap al sud de València, amb una estratègia més basada en negociar capitulacions amb les viles andalusines, que no en la conquesta militar, fins dominar Xàtiva en 1248. Els termes del Tractat de Cazola van haver de revisar-se pel que fa la frontera entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella, concretant de forma més minuciosa el repartiment de les viles a cada banda de la frontera, amb el tractats d'Almizra (1244), la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elx (1305). (ca)
- Cazolako Ituna edo Cazorlako Ituna Gaztelako errege Alfontso VIII.aren eta Aragoiko errege Alfontso II.aren arteko hitzarmena izan zen, 1179ko martxoaren 20an Sorian sinatu zena. Haren bitartez, Xàtiva, Dénia, Biar, eta Valentzia konkistatzeko eskubidea ematen zitzaion Aragoiko Koroari. Murtziako Erresuma, berriz, Gaztelako Erresumarentzat izanen zen. Horrezaz gainera, Iruñeko Erresuma banatzea ere adostu zuten, lehenago Carrióngo, Tudejengo, Lleidako eta itunetan egin zuten bezala. Tudejenen adosturikoarekin alderatuta, Aragoik Murtziako Erresuma okupatzeko eskubidea galdu zuen. Hala ere, ituna osorik bete ez zutenez gero, 1244an sinatu behar izan zuten. (eu)
- Le traité de Cazola (également appelé de Cazorla) est signé le 20 mars 1179 à Soria entre Alphonse II d'Aragon et Alphonse VIII de Castille, afin de répartir les futurs territoires conquis sur les musulmans au sud de la Péninsule Ibérique. (fr)
- El Tratado de Cazola fue suscrito el 20 de marzo de 1179 por Alfonso II de Aragón y Alfonso VIII de Castilla, en el lugar que algunos investigadores sitúan en la calzada de Medinaceli a Ariza, en el llamado Corral de Cacala en Soria. (es)
- The Treaty of Cazola (or Cazorla) was signed in 1179 in Soria between Alfonso II of Aragon and Alfonso VIII of Castile. The pact divided Andalusia into separate zones of conquest for the two kingdoms, so that the work of the Reconquista would not be stymied by internecine feuding over spoils among the Christians. Aragon was given the places of Xàtiva, Denia, and Biar, from Biar to Calpe towards Valencia. Castile had all the lands on the other side of Biar. Compared with the earlier Treaty of Tudilén, Aragon had lost the right of annexing Murcia. The agreement further stipulated that it was to be held in perpetuity and upheld by the successors of both Alfonsos. This was reinforced with a clause stating that neither king could give up his part or diminish the part of the other, nor could any obstacle be put in the way by either king of the conquest by his counterpart of his rightful division. The subsequent breach of the treaty by both parties led to the Treaty of Almizra in 1244. (en)
- O Tratado de Cazola foi assinado em 20 de março de 1179 por Afonso II de Aragão e Afonso VIII de Castela, no local que alguns pesquisadores colocam na estrada de Medinaceli a Ariza, no chamado Curral de Cacala em Soria. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Le traité de Cazola (également appelé de Cazorla) est signé le 20 mars 1179 à Soria entre Alphonse II d'Aragon et Alphonse VIII de Castille, afin de répartir les futurs territoires conquis sur les musulmans au sud de la Péninsule Ibérique. (fr)
- El Tratado de Cazola fue suscrito el 20 de marzo de 1179 por Alfonso II de Aragón y Alfonso VIII de Castilla, en el lugar que algunos investigadores sitúan en la calzada de Medinaceli a Ariza, en el llamado Corral de Cacala en Soria. (es)
- O Tratado de Cazola foi assinado em 20 de março de 1179 por Afonso II de Aragão e Afonso VIII de Castela, no local que alguns pesquisadores colocam na estrada de Medinaceli a Ariza, no chamado Curral de Cacala em Soria. (pt)
- El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica. Representa una continuïtat del Tractat de Tudilén. (ca)
- Cazolako Ituna edo Cazorlako Ituna Gaztelako errege Alfontso VIII.aren eta Aragoiko errege Alfontso II.aren arteko hitzarmena izan zen, 1179ko martxoaren 20an Sorian sinatu zena. Haren bitartez, Xàtiva, Dénia, Biar, eta Valentzia konkistatzeko eskubidea ematen zitzaion Aragoiko Koroari. Murtziako Erresuma, berriz, Gaztelako Erresumarentzat izanen zen. Horrezaz gainera, Iruñeko Erresuma banatzea ere adostu zuten, lehenago Carrióngo, Tudejengo, Lleidako eta itunetan egin zuten bezala. (eu)
- The Treaty of Cazola (or Cazorla) was signed in 1179 in Soria between Alfonso II of Aragon and Alfonso VIII of Castile. The pact divided Andalusia into separate zones of conquest for the two kingdoms, so that the work of the Reconquista would not be stymied by internecine feuding over spoils among the Christians. Aragon was given the places of Xàtiva, Denia, and Biar, from Biar to Calpe towards Valencia. Castile had all the lands on the other side of Biar. Compared with the earlier Treaty of Tudilén, Aragon had lost the right of annexing Murcia. The agreement further stipulated that it was to be held in perpetuity and upheld by the successors of both Alfonsos. This was reinforced with a clause stating that neither king could give up his part or diminish the part of the other, nor could any (en)
|
