| dbo:abstract
|
- El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença. La primera que va agafar el títol fou Adelaida I i abans el títol formal era "comte de Provença" (a Forcalquer). Encara que anomenats comtes de Forcalquer també se'ls esmenta com comtes d' perquè a més a més de Forcalquer dominaven Gap, Ambrun (separat el 1202), Sisteron, Apt (o Apte) i (que periòdicament pagava una quèstia com a reconeixement de la seva pertinença al comtat). Després del 1155 la frontera a Ambrun (l') es va rectificar i ampliar al nord cap a l'Argentera fins a l' (Haut Durance). El territori va estar dins els dominis de Guillem III Venaissí mort en data desconeguda després del 1042, que era fill de Ratbold II (comte i marquès de Provença a Avinyó, + després de 1010) i net de Ratbold I comte i marquès de Provença a Avinyó (fill del comte Bosó II de Provença, i germà de Guillem I l'Alliberador comte i marquès de Provença a Arle). Guillem III va unir els dominis del seu pare i els del seu oncle Guillem II (+ 1024) i seguint les lleis d'herència familiar la seva filla Llúcia o descendència no tenia dret a heretar perquè o havia mort o era comtessa consort de Rasès; la seva germana Ermengarda o descendència tampoc tenia dret perquè encara que ja no era comtessa consort d'Alvèrnia (el seu marit Robert I havia mort el 1032) s'havia tornat a casar amb Hug comte (en realitat baró) de Cailan o ; un germà, Hug (+ vers 1037), segurament ja havia mort però en tot cas no tenia dret per la seva condició de bisbe de Lausana; i l'herència anava a la seva germana Emma, que era vídua de Guillem IV Tallaferro comte de Tolosa, mort el 1037. Emma va tenir tres fills: Emma o Eva, casada amb Odó senyor de l'Illa, Ponç II comte de Tolosa i marques de Provença, i Bertran I, comte de Provença a part d'Avinyó, Forcalquer, Dia, Aurenja, Gap i Embrun. Bertran va tenir una hereva única (el fill Ramon va premorir al pare), Hildegarda Eva que es va casar amb Folc Bertran I comte i marquès consort de Provença a Forcalquer, Dia, Aurenja, Gap i Embrun, i per dret propi a Sisteron. Hildegarda Eva i Folc Bertran van morir en data desconeguda, ell després del 1050 i ella probablement vers 1060 i els seus dominis es van dividir entre els fills:
* Guillem IV Bertran, comte a Forcalquer i Sisteron i part d'Avinyó, casat amb Adeladida de Canavese i mort vers 1065
* Gerberga (que va enllaçar probablement en primeres noces amb un jove de la branca d'Arle, fill de Jofre I, de nom Guillem, però va morir jove), casada amb Bertran II Rambald, que van rebre Aurenja i fou vescomte de Sisteron.
* Jofre I Ponç, comte de Dia
* Una filla de nom desconegut, que va rebre terres a Aviny i Sant Geli, i fou senyora de Argence, Bellcaire i Tarasco, que va aportar les seves terres al seu marit Ramon IV de Tolosa, conegut com a Ramon de Sant Geli, mort el 1105
* Guillem I, que va rebre Gap i Embrun; estava casat amb Teresa d'Aragó i va morir sense fills vers 1070 passant la seva part a la filla del seu germà Guillem Bertran el qual havia mort una mica abans (vers 1065). Guillem IV Bertran va morir (vers 1065 com s'ha dit) deixat una filla molt jove de nom Adelaida coneguda com a Adelaida I de Forcalquier, que després va heretar del seu oncle Gap i Embrun. Adelaida va morir el 1138. Estava casada amb Ermengol IV d'Urgell (del qual fou la segona esposa i que va morir el 1092), amb el que va tenir a Guillem V de Forcalquier, Gap i Embrun (la successió a Urgell fou pel fill de la primera dona). Guillem V va morir el 1129 i es va casar amb Garsenda d'Albon de la que va tenir dos fills: Guigó comte indivís de Forcalquier senyor de Manòsca i Bertran II de Forcalquier. El primer va morir el 1149 (un fill únic, Guillem l'havia premort) i els seus drets van passar al seu germà Bertran. Bertran II estava casat amb Josseranda de Flota i va tenir tres fills i una filla. Bertran III fou comte indivís de Forcalquer i va morir el 1207 (va deixar segurament dues filles, Beatriu, casada amb Ponç Justas batlle de Forcalquir, i probablement Cecília, esposa de Roger II vescomte de Coserans); Guillem anomenat el Jove, mort jove; Guillem VI comte indivís de Forcalquer, possible marit d'Adelaida de Besiers; i Adelaida. Aquesta darrera, morta després del 1212, es va casar amb Guerau II Amic, senyor de Sabran, de la Tor i de Vedéne i foren els pares de Guillem, titular Guillem VII de Forcalquer, però que mai va dominar el comtat. Es va casar dues vegades (amb Sagristana Porcellet i Margarita de Salins senyora de Salins) i va morir el 1215 sent el pare de Guillem, titulat Guillem VIII de Forcalquer, casat amb Mabil·la, que tampoc va aconseguir mai fer valdre els seus drets. Guillem VI va morir el 1209. La seva filla Garsenda, comtessa de Provença a Forcalquer, Gap, Embrun, Sisteron, Apt, i Champsaur que es va casar amb Rainó o Ramon I de Sabran, baró de Cailar, senyor de el Castellar, Ansuís i part d'Usès, que encara era viu. Garsenda i Ramon havien tingut dues filles, Garsenda I i Beatriu. La primera es va casar amb Alfons II comte de Provença, vescomte de Millau, Gavalda i Rodès, de la branca dels comtes catalans de Provença, pares de Garsenda (casada amb Guillem vescomte del Bearn) i de Ramon Berenguer V, comte de Provença, vescomte de Millau, Gavaldà i Rodès (+1245) i casat amb Beatriu de Savoia, pares de 4 filles de les quals Beatriu I de Provença es va casar amb Carles I d'Anjou que va esdevenir comte de Provença i dependències. Beatriu va rebre Gap i Embrun com a dot per carta de 3 de juny de 1202 i fou senyora de Cailar, segurament quan es va casar amb Andreu Delfí I comte d'Albon i Delfí de Vienne, conegut també com a Andreu de Borgonya i del que es va haver de separar el 1215 per consanguinitat i al que va cedir els comtats, morint en data desconeguda posteriorment. Ignorats els drets de Guillem VIII, el comtat de Provença (Baixa Provença) es va unir al de Forcalquer (Alta Porvença Sud-occidental) ja amputat de Gap i Embrun que van quedar dins el comtat de Vienne i van formar el comtat de Provença, distingit del marquesat de Provença que era la part del territori sota domini dels comtes de Tolosa; l'autoritat sobre la part nord-oriental de Provença. L'Isla i Avinyó restaven en indivís entre els comtes i els marquesos. (ca)
- Die Grafschaft Forcalquier war eine nördlich der Durance gelegene Herrschaft, die aus einem Teil der Grafschaft Provence entstand. Im Zusammenhang mit den zahlreichen Teilungen des Besitzes der Grafenfamilie der Provence ging dieser Teil an die Brüder Wilhelm VI. († vor 1067) und Gottfried II. von Provence († 1065/67). Doch die Vorstellung einer separaten Herrschaft von Forcalquier erscheint erstmals in einer Urkunde aus dem Jahre 1111, in der sich Wilhelms Tochter Adelheid (auch Alix), Witwe Ermengols IV. von Urgell, Gräfin von Forcalquier nannte. Nach ihrem Tod gingen Herrschaft und Titel auf ihre beiden Enkel Guigo und Bertrand I. (III.) über. Ein Mandat Kaiser Friedrichs Barbarossa vom 21. Dezember 1174 zugunsten Wilhelms II. (IV.) bestätigte dessen selbständige Herrschaft über ein Gebiet das, im Großen und Ganzen, die Bistümer Embrun, Gap, Sisteron sowie Apt umfasste und sich zwischen dem Comtat Venaissin und der Provence entlang der Durance erstreckte. Fünf Generationen war Forcalquier im Besitz einer Nebenlinie der Grafen von Urgell, bis das Gebiet durch den Vertrag von Aix (1192) und die Eheschließung Garsendes II. von Forcalquier mit Alfons II. von Provence im Jahre 1208 wieder mit der Provence vereinigt wurde. (de)
- The County of Forcalquier was a large medieval county in the region of Provence in the Kingdom of Arles, then part of the Holy Roman Empire. It was named after the fortress around which it grew, Forcalquier. The earliest mention of a castle at Forcalquier dates to 1044, when it was in the possession of Fulk Bertrand, joint count of Provence. When Fulk died in 1051 his lands were shared between his sons William Bertrand and Geoffrey II, who inherited Forcalquier. Sometime in the 1060s Forcalquier was inherited by William's daughter Adelaide, who was the first person to be styled "Countess of Forcalquier". She married Ermengol IV of Urgell and died in 1129, at a time when Provence was sharply disputed by the many persons who had inherited some title to it. The counts of Toulouse claimed the title marchio as descendants of Emma of Provence, while the counts of Barcelona laid claim to Provence as descendants of Douce I. In 1125 a formal division of Provence into a march and a county was effected, but in 1131 a new claimant, the House of Baux, provoked a series of wars, the Baussenque Wars, fought over the rights to the county of Provence. Meanwhile, the county north of the Durance, with Forcalquier and Embrun, had devolved to Adelaide's son by Ermengol, William III (the enumeration of counts of Forcalquier includes earlier counts of Provence). William III and his descendants, a cadet branch of the counts of Urgell, continued to rule Forcalquier until the end of the century, when the (1193), which gave in marriage the last count's granddaughter, Garsenda of Sabran, to Alfonso, son of Alfonso II of Aragon and heir of the county of Provence. Their marriage in July 1193, Alfonso's inheritance in 1196, and Garsenda's in 1209 united the two counties permanently. (en)
- El condado de Forcalquier fue una jurisdicción feudal en la Provenza. La primera que ostentó el título fue y antes el título era formalmente conde de Provenza (en Forcalquier). Aunque se les llamaba condes de Forcalquier, también se les menciona como condes de la porque además de Forcalquier dominaban Gap, Embrun (separado en 1202), , y , la cual pagaba periódicamente una tasa como reconocimiento de su pertenencia al condado. Después de 1155 la frontera en Embrun (el ) se rectificó y amplió al norte hacia Argentera hasta la . El territorio estuvo dentro de los dominios de , muerto en fecha desconocida después de 1042, el cual era hijo de (conde y marqués de Pronvenza y Aviñón, muerto después de 1010) y nieto de (conde y marqués de Pronvena y Aviñón, hijo del primer conde Bosón de Provenza y hermano de conde y marqués de Provenza y Apt). Guillermo III unió los dominios de su padre y los de su tío Guillermo II (muerto en 1024) y, de acuerdo con las leyes familiares sobre herencia, su hija Lucía o descendencia no tenía derecho a heredar porque o bien había muerto o bien era condesa consorte de Rasez. Su hermana Hermenegilda o descendencia tampoco tenían derecho porque aunque ya no era condesa consorte de (su marido Roberto I había muerto en 1032) se había vuelto a casar con Hugo conde (en realidad barón) de Cailan. Por último, un hermano llamado Hugo (muerto en 1037) seguramente ya había muerto pero en todo caso no tenía derecho por su condición de . Así pues, la herencia fue a su hermana Ema, que era viuda de Guillermo IV conde de Tolosa, muerto en 1037. Emma tuvo tres hijos: Ema o Eva (casa con Odón, señor de Illa), conde de Tolosa y marqués de Provenza, y Bertrán I conde de Provenza además de Aviñón, Forcalquier, , , y Embrun. Bertrán tuvo una nieta única (el hijo Ramón murió antes que su padre), Hildegarda Eva que se casó con Folc Bertrán I conde y marqués consorte de Provenza en Forcalquier, Dia, Aurenja, Gap y Embrun, y por derecho propio en Sisteron. Hildegarda Eva y Folc Bertrán murieron en fecha desconocida, él después de 1050 y ella probablemente hacia 1060 y sus dominios se dividieron entre sus hijos:
* Guillermo IV Bertrán, conde de Forcalquier y Sisteron y parte de Aviñón, casado con Adelaida de Canavese y muerto hacia 1065.
* Gerberga (que se desposó probablemente en primeras nupcias con un joven de la rama de Arle, hijo de Jofre I, de nombre Guillermo, pero murió joven), casada con Bertrán II Rambaldo, que recibió Aurenja y fue vizconde de Sisteron.
* Jofre I Poncio, conde de Dia.
* Una hija de nombre desconocido, que recibió tierras en Aviny y Sant Geli, y fue señora de Argence, Bellcaire y Tarasco, que aportó sus tierras a su marido Ramón IV de Tolosa, conocido como Ramón de Sant Geli, muerto en 1105.
* Guillermo I, que recibió Gap y Embrun; estuvo casado con Teresa de Aragón y murió sin hijos hacia el año 1070, pasando su parte a la hija de su hermano Guillermo Bertrán, el cual había muerto un poco antes, hacia 1065. Guillermo IV Bertrán murió hacia 1065 dejando una hija muy joven llamada Adelaida (Adelaida I de Forcalquier), la cual heredó posteriormente Gap y Embrun de su tío. Adelaida murió en 1138. Estaba casada con Ermengol IV de Urgel (del cual fue su segunda esposa y que murió en 1092), con el que tuvo a Guillermo V de Forcalquier, Gap y Embrun (la sucesión en Urgel fue para el hijo de la primera mujer). Bertrán II estuvo casado con Josseranda de la Flotte y tuvo tres hijos y una hija. Bertrán III fue conde indiviso de Forcalquier y murió en 1207, dejando seguramente dos hijas: Beatriz, casada con Poncio Justas batlle de Forcalquier, y probablemente Cecilia, esposa de Roger II . Guillermo apodado el Joven, muerto de joven; Guillermo VI conde indiviso de Forcalquier, posible marido de Adelaida de Béziers; y Adelaida. Esta última, muerta después de 121, se casó con Guirao II Amigo, señor de Sabran, de la Tor y de Vedéne y fueron los padres de Guillermo VII de Forcalquier, pero que nunca dominó el condado. Se casó dos veces, con Sagristana Porcellet y Margarita de Salins señora de Salins, y murió en 1215. Fue el padre de Guillermo VIII de Forcalquier, casado con Mabila y tampoco consiguió nunca hacer valer sus derechos. Guillermo VI murió en 1209. Su hija Garsenda, condesa de Proveza, Forcalquier, Gap, Embrun, Sisteron, Apt y Champsaur, se casó con Ramón I de Sabran, barón de Cailar, señor de el Castellar, Ansuís y parte de Usés, que todavía estaba vivo. Garsenda y Ramón habían tenido dos hijas, Garsenda I y Beatriz. La primera se casó con Alfonso II conde de Provenza, , Gévaudan y , de la rama de los condes catalanes de Provenza, padres de Garsenda (casada con Guillermo vizconde del Bearn) y de Ramón Berenguer V conde de Provenza, vizconde de Millau, Gévaudan y Rodez (muerto en 1245) y casado con Beatriz de Saboya, padres de cuatro hijas de las cuales Beatriz I de Provenza se casó con Carlos I de Anjou, quien se convirtió en conde de Provenza y sus dependencias. Beatriz recibió Gap y Embrun como dote por carta del 3 de junio de 1202 y fue señora de Cailar, seguramente cuando se casó con Andrés Delfín I conde de Albon y Delfín de Vienne, conocido también como Andrés de Borgoña y , del que se tuvo que separar en 1215 por consanguinidad y al que cedió los condados. Murió en fecha desconocida. Ignorados los derechos de Guillermo VIII, el condado de Provenza (Baja Provenza) se unió al de Forcalquier (Alta Provenza Sudoccidental) ya amputada de Gap y Embrun, que quedaron dentro del condado de Vienne y formaron el condado de Provenza, diferente del que era la parte del territorio bajo dominio de los condes de Tolosa, la autoridad sobre la parte nororiental de Provenza. Isla y Aviñón quedaron como indivisos entre los condes y los marqueses. (es)
- Le Comté de Forcalquier est une ancienne principauté féodale située au nord et à l'ouest de la Durance. (fr)
- La contea di Forcalquier, o Forcalchieri, era una grande contea medievale della Provenza, nel Regno di Arles, allora parte del Sacro Romano Impero. Era un antico feudo situato a nord e ovest della contea di Provenza, che si estendeva dalla riva destra del fiume Durance, che la divideva dalla contea di Provenza, sino ai feudi del marchesato di Provenza. Divisione della Provenza tra contea e marchesato di Provenza e contea di Forcalquier, nel 1184La contea di Provenza e la contea di Forcalquier nel Sacro Romano Impero Germanico, il marchesato, nel regno di Francia, verso la fine del XII secolo (it)
- Het graafschap Forcalquier was een graafschap in de Provence rond de stad Forcalquier, oorspronkelijk ook genoemd naar de stad Sisteron, de hoofdplaats van het vorstendom (door de Romeinen Forum Nemnls genoemd, en in de middeleeuwen Forum Calcearium). Het omvatte de streek tussen de Durance, de Isère en de Alpen en kwam dus overeen met het grootste deel van Opper-Provence, of West-Provence. In 1054 werd het afgesplitst van het graafschap Provence door graaf Godfried ten voordele van zijn neven Willem-Bertrand (II) en Godfried (II). Beide broers regeerden gezamenlijk over het graafschap, maar vermoedelijk onderscheidden ze zich van elkaar, de ene door de titel van graaf van Nice en de andere door de titel van graaf van Forcalquier. Godfried van Forcalquier, die gehuwd was met Dulcia, stierf in 1098 zonder nakomelingen. Zijn broer Bertrand was al 4 jaar eerder overleden, en had met zijn echtgenote Adelheid, zuster van Gwijde van , eerste graaf van , een dochter, eveneens Adelheid geheten. Deze huwde met graaf Ermengald IV van Urgel. Hierdoor kwam het graafschap Forcalquier terecht bij het huis van deze laatste. Hij had één zoon, die Willem I van Forcalquier werd. Willem II, zoon van Bertrand I van Forcalquier, kleinzoon van Willem I, raakt verwikkeld in een strijd met Alfons II van Aragón. Deze strijd mondde uit in een verdrag dat in 1198 werd afgesloten in Aix. Ter bezegeling van dit verdrag werd de kleindochter van Willem II, Gersindis, uitgehuwelijkt aan Alfons II van Provence, jongere zoon van koning Alfons II van Aragón, waarbij Gersindis het graafschap Forcalquier kreeg toegewezen. Willem zelf behield wel het vruchtgebruik. Willem raakte nadien in onmin met Alfons II van Provence, en schonk daarop aan , de jongere zuster van Gersindis, een groot deel van zijn graafschap, namelijk Gapenois en Embrunois. Zij was getrouwd Andreas van Bourgondië. Na Willems dood werd het graafschap Forcalquier ingelijfd bij Provence. Willem, een zoon van Guiraud van Sabran en zijn vrouw, Adelheid, de zus van Willem II, maakte nog aanspraken op het graafschap en nam de wapens op tegen de graaf van Provence. In een verdrag van 1220 werden Willem bepaalde gebieden toegewezen. Willem bleef vervolgens de titel van graaf van Forcalquier verder dragen. (nl)
- O Condado de Forcalquier era um grande condado medieval na região de Provença, no Reino de Arles, então parte do Sacro Império Romano. Foi nomeado após a fortaleza em torno da qual cresceu, Forcalquier. A primeira menção de um castelo em Forcalquier data de 1044, quando estava na posse de Fulco Beltrão, conde conjunto da Provença. Quando Beltrão morreu em 1051 suas terras foram compartilhadas entre seus filhos Guilherme Beltrão e Godofredo II, que herdou Forcalquier. Em algum momento da década de 1060, Forcalquier foi herdada pela filha de Guilherme, Adelaide, que foi a primeira pessoa a ser denominada "Condessa de Forcalquier". Ela se casou com Armengol IV de Urgel e morreu em 1129, numa época em que a Provença era fortemente disputada por muitas pessoas que haviam herdado algum título dela. Os condes de Toulouse reivindicaram o título (marchio) como descendentes de Ema da Provença, enquanto os condes de Barcelona reivindicaram Provença como descendentes de Dulce I. Em 1125 foi efetuada uma divisão formal da Provença em uma marcha e um condado, mas em 1131 um novo reclamante, a , provocou uma série de guerras, as , disputadas pelos direitos ao condado de Provença. Enquanto isso, o condado ao norte de Durance, com Forcalquier e , havia sido devolvido ao filho de Adelaide com Armengol, Guilherme III (a enumeração dos condes de Forcalquier inclui condes anteriores de Provença). Guilherme III e seus descendentes, um ramo cadete dos condes de Urgel, continuaram a governar Forcalquier até o final do século, quando o Tratado de Aix (1193), que resultou no casamento a neta do último conde, Gersenda de Sabran, com Alfonso, filho de Afonso II de Aragão e herdeiro do condado de Provença. O casamento deles em julho de 1193, a herança de Afonso em 1196 e a de Garsenda em 1209 uniram os dois condados permanentemente. (pt)
|
