| dbo:abstract
|
- التعليم الشعبي المعروف عنه أنه ما يلقنه الأب لابنه والأم لابنتها من العادات والتقاليد والأعمال التي تمارس في المنازل، والسلوكيات المجتمعية، ويختلف هذا النوع من التعليم عن غيره بأنه لا يكون بالتلقين، بل من خلال مراقبة الكبار وتقليد أفعالهم من خلال التعلم عن طريق الملاحظة، لا المحاضرة. الكتاب نوع من التعليم الشعبي فتجد الأولاد دون البنات يجتمعون عند شيخ القرية ليتعلموا قواعد اللغة وقراءة القرآن الكريم وحفظه وتعلم اداب الحديث والطعام ولا تجد هذا النوع من التعليم الشعبي في المدن الكبرى لكنك تجده في القرى الريفية (ar)
- L'Educació Popular és una tradició pedagògica que es caracteritza per la vocació de la transformació social, la relació entre educador/a i educand desenvolupant el pensament crític. És un model que trenca molt amb les pràctiques de resistència tradicionals. La particularitat de l'educació popular és que, utilitza una teoria que conté uns continguts i mètodes que prèviament han estat elaborats dins d'uns moviments socials. Té un pensament autònom que es construeix i es reconstrueix a partir de la teoria i de l'acció, per tant, es va transformant a mesura que els subjectes es van re-configurant. La majoria de les metodologies i les tècniques d'educació popular són un intent per construir una aproximació educativa alternativa que sigui compatible amb la justícia social. L'educació popular s'anomena 'popular' perquè la seva prioritat és treballar entre el món rural i urbà dels països del Tercer Món. Aquest procés el duu a terme un col·lectiu divers format per professionals, on el mestre i els estudiants aprenen junts des de les experiències més concretes per aportar un canvi positiu. (ca)
- Unter Bildung von unten wird pädagogisch die Aufhebung des Unterschieds zwischen Lehrenden und Lernendem (wie er für den Frontalunterricht typisch ist), und die Aufhebung des Unterschieds zwischen Theorie und Praxis verstanden. Inhaltlich steht die selbstbestimmte Erarbeitung nicht-hegemonialen Wissens von zumeist emanzipatorischer Prägung im Vordergrund. Nutznießer dieser Bildung sind häufig Menschen mit unterdurchschnittlichen kulturellen und finanziellen Möglichkeiten. Die Bildung von unten versteht sich als Politische Bildung. (de)
- Herri pedagogia ikasketa dialogikoan oinarritzen da, (inork ez du ignoratzen guztia, inork ez daki dena). Pedagogia honek pertsonei haien burua eraikitzen laguntzen die eta pertsonei ingurako munduaren kontzientzia hartzen laguntzen die. , herripedagogiako nozioekin dago; haur baten adimenak nola ikasten duen eta zerk eragiten dion adimen hori hazteari buruz. Edozein ama ikusiz, edozein andereño, harrituko gaitu egiten dutenaren artean, nozioek gidatzen duten zenbat dagoen, hala nola ''nolakoak diren umeen adimena eta ikastesteari nola lagundu, nahiz eta agian bere printzipio pedagogikoak berbalizatzeko gai ez izan. Herriko pedagogiak, adibidez, aurrekontu-sail bat islatzen dute umeen gainean: zuzendu behar dietela behartuta ikus daiteke; errugabe bezala eta gizarte arruntetik babes daiteleza behar izanez; praktikaren bitartez soilik garatuko diren trebetasunak behar bezala izanez; helduek soilik eman dezaketen ezagueraz bete behar duten ontzi huts bezala; egozentriko bezala eta sozializazioa behar izanez. Halaber, tipo honen herriko sinesteak, jada kaleko jendeagatik edo adituengatik adieraziak, deskontrukzio pixka baten behartsuak daude, bere aplikazioak estimatuko direla bada. Iritzi hauek egokiak izan ala ez, bere irakaskuntza-jardueren gaineko inpaktua itzela izan daiteke. Lau pedagogia popular ikuspuntu mota daude. Bakoitzak, heziketa-helburu desberdinak nabarmentzen ditu. Modelo hauek ez dira nola erakusten dugun eta nola hezten dugun zehazten duten adimenaren ikuskerak, baizik eta, adimenaren eta kulturaren erlazioen arteko ikuskerak ere. 1.
* Umeak imitaziozo ikastunen moduan ikustea: jakin-nola eskuartzea. Imitazioagatik ikasteko, haur batek aitortu behar ditu helduak lortu nahi izandako helburuak, helburu horiek erabilitako baliabideak eta modelatutako akzioak, arrakastaz helburura eramango duela. Helduek, imitaziorako umeen joera aitortuz, normalean bere modelatze akzioak irudikapenentan bihurtzen dituzte. 2.
* Umeak erakusketa didaktikotik ikasten ikustea: Ezaguera proposizionaleko eskuratzea. Irakaskuntza-agertoki honetan, ezaguera berria buruko ahalmen batzuekiko laguntzarekin lortzeko ahalmenarekin (ahozkoa, espaziala, zenbakizkoa, interpersonala..) bezala ulertzen da ahalmena. Beharbada, herri pedagogiaren lerro honek, gaur egun errealitatean zabalago harpidetuta dagoena da; historian, gizarte zientzietan, literaturan... 3.
* Pentsalari moduan umeei ikustea: Truke inter subjektiboko garapena. Irakasleek umeak zer pentsatzen duen eta nola iristen da sinisten duenera ulertzea nahi du. Pedagogiak haur bati hobeto ulertzera laguntzeko balio du, era boteresuagoan. Eztabaidaren eta kolaborazioaren bidez ulermena estimulatzen da, haurra topaketaren bat izan behar dubeste iritzi batzuekin, bere iritziak hobeto adieraztera animatuz. Ume batek eta heldu batek, ikuspuntuak dituzte, eta bakoitza, nahiz eta ados ez egon, beste ikuspuntua ezagutzera animatzen da. Aitortzera heldu behar dutu iritzi desberdinak zeintzuk arrazoi ezaguterrazetan oinarrituta egon daitezen eta arrazoi horiek oinarria ematen dutela sineste lehiakideak esleitzeko. 4.
* Umeak ezagutzaile bezala: Ezaguera objetiboaren kudeaketa. Laugarren perspektiba honek mantentzen du irakaskuntzak lagundu behar liekelela ulertzera umeei ezaguera pertsonalaren arteko bereizketa, alde batetik, eta beste alde batetik, ezagutuz ematen dena kultura batean. Baina ez dute ulertu behar bereizketa hau soilik, baizik eta bere oinarria ere ulertzea, ezagueraren historioan. (eu)
- L'éducation populaire (en Belgique, éducation permanente) est un courant de pensée qui cherche principalement à promouvoir, en dehors des structures traditionnelles d'enseignement et des systèmes éducatifs institutionnels, une éducation visant l'amélioration du système social. Depuis le XVIIIe siècle occidental, ce courant d'idées traverse de nombreux et divers mouvements qui militent plus largement pour le développement individuel des personnes et le développement social communautaire (dans un quartier, une ville ou un groupe d'appartenance, religion, origine géographique, lieu d'habitation, etc.) afin de permettre à chacun de s'épanouir et de trouver une place dans la société. Il s’agit, plus largement, de faciliter l’accès aux savoirs, à la culture, afin de développer la conscientisation, l’émancipation et l’exercice de la citoyenneté, "en recourant aux pédagogies actives pour rendre chacun acteur de ses apprentissages, qu’il partage avec d’autres". L'action des mouvements d'éducation populaire se positionne en complément de l'enseignement formel. C'est une éducation qui dit reconnaître à chacun la volonté et la capacité de progresser et de se développer, à tous les âges de la vie. Elle ne se limite pas à la diffusion de la culture académique, elle reconnaît aussi la culture dite populaire (culture ouvrière, des paysans, de la banlieue, etc.). Elle s'intéresse à l'art, aux sciences, aux techniques, aux sports, aux activités ludiques, à la philosophie, à la politique. Cette éducation est perçue comme l'occasion de développer les capacités de chacun à vivre ensemble, à confronter ses idées, à partager une vie de groupe, à s'exprimer en public, à écouter, etc. L'animation sociale et culturelle est un domaine d'investissement important d'éducation populaire. Au XXe siècle, avec l'institutionnalisation de certains mouvements et fédérations se réclamant de l'éducation populaire[réf. nécessaire], l'éducation populaire est également devenue un secteur marchand, où les acteurs historiques (des associations, mais aussi les sociétés idoines qu'elles ont créées) font désormais face à de nouvelles sociétés spécialisées. (fr)
- La Educación popular (EP) es una rama de las ciencias sociales, específicamente de la pedagogía, que entiende el proceso de aprendizaje como una construcción de conocimiento, transformador y participativo, teniendo en cuenta el contexto social, una intencionalidad emancipadora, generadora de pensamiento crítico y de consecuencias prácticas,desde las relaciones horizontales entre el maestro y los estudiantes, así como la formación de sujetos políticos. La educación popular se utiliza para clasificar una amplia gama de esfuerzos educativos desde los pueblos originarios (diálogo de saberes), aportes de las comunidades y desarrollada en América Latina desde los años 60 con los aportes de Paulo Freire, procesos alfabetizadores, decoloniales, interculturales, trabajo con adultos, trabajo social y comunitario, entre otros, enmarcada dentro de la educación alternativa. Los sectores populares pelearon por la ampliación y el cambio de sentido de la educación pública: debía tratarse de un escenario que permitiera tanto comprender el mundo y transformarlo, como expandir el espacio de lo público para poner al alcance de los hijos del pueblo los avances del conocimiento y la cultura. Por esto, la Educación Popular se disputa tanto dentro como fuera de las instituciones educativas. Como sostiene Freire, no hay práctica social más política que la práctica educativa. (es)
- Popular education is a concept grounded in notions of class, political struggle, and social transformation. The term is a translation from the Spanish educación popular or the Portuguese educação popular and rather than the English usage as when describing a 'popular television programme', popular here means 'of the people'. More specifically 'popular' refers to the 'popular classes', which include peasants, the unemployed, the working class and sometimes the lower middle class. The designation of 'popular' is meant most of all to exclude the upper class and upper middle class. Popular education is used to classify a wide array of educational endeavours and has been a strong tradition in Latin America since the end of the first half of the 20th century. These endeavors are either composed of or carried out in the interests of the popular classes. The diversity of projects and endeavors claiming or receiving the label of popular education makes the term difficult to precisely define. Generally, one can say that popular education is class-based in nature and rejects the notion of education as transmission or 'banking education'. It stresses a dialectic or dialogical model between educator and educand. This model is explored in great detail in the works of one of the foremost popular educators Paulo Freire. Though sharing many similarities with other forms of alternative education, popular education is a distinct form in its own right. In the words of Liam Kane:"What distinguishes popular education from 'adult', 'non-formal', 'distance', or 'permanent education', for example, is that in the context of social injustice, education can never be politically neutral: if it does not side with the poorest and marginalised sectors- the 'oppressed' – in an attempt to transform society, then it necessarily sides with the 'oppressors' in maintaining the existing structures of oppression, even if by default." (en)
- 普通教育（ふつうきょういく、英: universal education）とは、全国民共通の一般的・基礎的、なおかつ国民に必要とされる教育で、職業的・専門的ではない教育。 (ja)
- Folkbildning är ett samlingsbegrepp för det fria bildningsarbetet. Den bedrivs bland annat inom bibliotek, folkhögskolor, studieförbund och föreläsningsföreningar. Syftet med folkbildning är att på ett demokratiskt och jämlikt sätt få medborgarna i samhället att ta till sig ny kunskap och nya värderingar genom exempelvis studiecirklar, bibliotek, konferenser och föreläsningar utanför den traditionella skolvärlden. (sv)
- A educação popular é um método de educação que valoriza os saberes prévios do povo e suas realidades culturais na construção de novos saberes.Está implicada com o desenvolvimento de um olhar crítico, que facilita o desenvolvimento da comunidade que o educando está inserido, pois estimula o diálogo e a participação comunitária, possibilitando uma leitura empática da realidade social, política e econômica. É uma estratégia de construção da participação popular para o redirecionamento da vida social.A principal característica da Educação Popular é utilizar o saber da comunidade como matéria prima para o ensino, valorizando todos os sujeitos sociais nesse processo, tornando esse espaço de educação um lugar de afetos alegres e amorosidade.É aprender a partir do conhecimento do sujeito e ensinar a partir de palavras e temas geradores do cotidiano dele, reconhecendo a importância do saber popular e o saber científico.A Educação é vista como ato de conhecimento e transformação social, tendo um certo cunho político.O resultado desse tipo de educação é observado quando o sujeito pode situar-se bem no contexto de interesse.A educação popular pode ser aplicada em qualquer contexto, mas as aplicações mais comuns ocorrem em assentamentos rurais, em instituições socioeducativas, em aldeias indígenas e no ensino de jovens e adultos, processos educativos no SUS. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- التعليم الشعبي المعروف عنه أنه ما يلقنه الأب لابنه والأم لابنتها من العادات والتقاليد والأعمال التي تمارس في المنازل، والسلوكيات المجتمعية، ويختلف هذا النوع من التعليم عن غيره بأنه لا يكون بالتلقين، بل من خلال مراقبة الكبار وتقليد أفعالهم من خلال التعلم عن طريق الملاحظة، لا المحاضرة. الكتاب نوع من التعليم الشعبي فتجد الأولاد دون البنات يجتمعون عند شيخ القرية ليتعلموا قواعد اللغة وقراءة القرآن الكريم وحفظه وتعلم اداب الحديث والطعام ولا تجد هذا النوع من التعليم الشعبي في المدن الكبرى لكنك تجده في القرى الريفية (ar)
- Unter Bildung von unten wird pädagogisch die Aufhebung des Unterschieds zwischen Lehrenden und Lernendem (wie er für den Frontalunterricht typisch ist), und die Aufhebung des Unterschieds zwischen Theorie und Praxis verstanden. Inhaltlich steht die selbstbestimmte Erarbeitung nicht-hegemonialen Wissens von zumeist emanzipatorischer Prägung im Vordergrund. Nutznießer dieser Bildung sind häufig Menschen mit unterdurchschnittlichen kulturellen und finanziellen Möglichkeiten. Die Bildung von unten versteht sich als Politische Bildung. (de)
- 普通教育（ふつうきょういく、英: universal education）とは、全国民共通の一般的・基礎的、なおかつ国民に必要とされる教育で、職業的・専門的ではない教育。 (ja)
- Folkbildning är ett samlingsbegrepp för det fria bildningsarbetet. Den bedrivs bland annat inom bibliotek, folkhögskolor, studieförbund och föreläsningsföreningar. Syftet med folkbildning är att på ett demokratiskt och jämlikt sätt få medborgarna i samhället att ta till sig ny kunskap och nya värderingar genom exempelvis studiecirklar, bibliotek, konferenser och föreläsningar utanför den traditionella skolvärlden. (sv)
- L'Educació Popular és una tradició pedagògica que es caracteritza per la vocació de la transformació social, la relació entre educador/a i educand desenvolupant el pensament crític. És un model que trenca molt amb les pràctiques de resistència tradicionals. La particularitat de l'educació popular és que, utilitza una teoria que conté uns continguts i mètodes que prèviament han estat elaborats dins d'uns moviments socials. Té un pensament autònom que es construeix i es reconstrueix a partir de la teoria i de l'acció, per tant, es va transformant a mesura que els subjectes es van re-configurant. (ca)
- La Educación popular (EP) es una rama de las ciencias sociales, específicamente de la pedagogía, que entiende el proceso de aprendizaje como una construcción de conocimiento, transformador y participativo, teniendo en cuenta el contexto social, una intencionalidad emancipadora, generadora de pensamiento crítico y de consecuencias prácticas,desde las relaciones horizontales entre el maestro y los estudiantes, así como la formación de sujetos políticos. (es)
- Herri pedagogia ikasketa dialogikoan oinarritzen da, (inork ez du ignoratzen guztia, inork ez daki dena). Pedagogia honek pertsonei haien burua eraikitzen laguntzen die eta pertsonei ingurako munduaren kontzientzia hartzen laguntzen die. Lau pedagogia popular ikuspuntu mota daude. Bakoitzak, heziketa-helburu desberdinak nabarmentzen ditu. Modelo hauek ez dira nola erakusten dugun eta nola hezten dugun zehazten duten adimenaren ikuskerak, baizik eta, adimenaren eta kulturaren erlazioen arteko ikuskerak ere. (eu)
- L'éducation populaire (en Belgique, éducation permanente) est un courant de pensée qui cherche principalement à promouvoir, en dehors des structures traditionnelles d'enseignement et des systèmes éducatifs institutionnels, une éducation visant l'amélioration du système social. Depuis le XVIIIe siècle occidental, ce courant d'idées traverse de nombreux et divers mouvements qui militent plus largement pour le développement individuel des personnes et le développement social communautaire (dans un quartier, une ville ou un groupe d'appartenance, religion, origine géographique, lieu d'habitation, etc.) afin de permettre à chacun de s'épanouir et de trouver une place dans la société. (fr)
- Popular education is a concept grounded in notions of class, political struggle, and social transformation. The term is a translation from the Spanish educación popular or the Portuguese educação popular and rather than the English usage as when describing a 'popular television programme', popular here means 'of the people'. More specifically 'popular' refers to the 'popular classes', which include peasants, the unemployed, the working class and sometimes the lower middle class. The designation of 'popular' is meant most of all to exclude the upper class and upper middle class. (en)
- A educação popular é um método de educação que valoriza os saberes prévios do povo e suas realidades culturais na construção de novos saberes.Está implicada com o desenvolvimento de um olhar crítico, que facilita o desenvolvimento da comunidade que o educando está inserido, pois estimula o diálogo e a participação comunitária, possibilitando uma leitura empática da realidade social, política e econômica. É uma estratégia de construção da participação popular para o redirecionamento da vida social.A principal característica da Educação Popular é utilizar o saber da comunidade como matéria prima para o ensino, valorizando todos os sujeitos sociais nesse processo, tornando esse espaço de educação um lugar de afetos alegres e amorosidade.É aprender a partir do conhecimento do sujeito e ensinar (pt)
|
