| dbo:abstract
|
- Tommaso Portinari (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a Bruges. Fou un membre d'una prominent família florentina, originària de Portico di Romagna, proper de Forlì; dins la família hi havia la que va ser musa de Dante, Beatrice Portinari. El seu pare va ser director de la banca Mèdici, i després de la seva mort el 1421, Tommaso i els seus germans orfes van ser adoptats i educats a la casa de Cosme de Mèdici. És recordat per l'encàrrec de dues pintures a pintors primitius flamencs. En la cultura popular Portinari apareix com a personatge secundari de la novel·la Niccolò Rising (1986), de Dorothy Dunnett, on és un dels ajudants de banquers de Bruges el 1459. Un estruç destinat com a regal ducal se li menja els anells dels seus dits. Portinari va ser un empleat de la sucursal a Bruges (de la banca Mèdici durant un llarg període) més de 25 anys, però mai va passar de director adjunt i gestor de negocis, aparentment per decisió de Cosme el Vell, qui no hi va confiar en ell. Després de la mort de Cosimo, esdevingué accionista i director general en la branca a l'edat de 40. (Els seus germans feia temps que havien estat directors de la sucursal de Milà del banc). Quan la influència de Francesco Sassetti va eliminar la prohibició de concedir préstecs a llarg termini a funcionaris seculars el 1471, Portinari va utilitzar la seva posició per fer préstecs sense garantia, a llarg termini i molt arriscats a Carles el Temerari, uns préstecs que mai van ser tornats i varen suposar fortes pèrdues pel banc. Inicialment va prestar 6.000 , més de dues vegades el capital total de la sucursal; el préstec només va créixer en deute, fins que va arribar a ser de 9.500 groat el 1478. En correspondència pels seus bons serveis, Portinari va esdevenir conseller favorit de Carles el Temerari. A la mort d'aquest últim en una batalla, el préstec va ser, essencialment, caigut en fallida. A més, una bona part dels diners va ser llançada a les escombraries quan es va prestar a l'Arxiduc Maximilià d'Àustria, el successor de Carles. Una petita part d'aquest préstec va ser finalment retornada. Va ser demandat en Ruffini vs. Portinari el 1455, un dels primers casos legals de separació de societats i responsabilitat legal: va ser demandat pel milanès Damiano Ruffini per "embalatge defectuós de nou fardells de llana comprats pel demandant de la branca de Mèdici a Londres". L'acusat va assenyalar que les bales no pertanyien a la branca de Bruges i que el demandant havia de reclamar contra la sucursal de Londres. Portinari va testificar que les dues branques eren legalment i comercialment separades, aparentment persuadint el jutge que va rebutjar la demanda de Ruffini, però va reconèixer el seu dret a demanar al gerent de la sucursal de Londres. Quan va arribar al cim de la seva carrera, es va immortalitzar en pintures religioses. Una d'elles, el Retaule de Portinari, es pot veure actualment a Florència. Encarregant-lo, es podia comparar amb el seu predecessor a la sucursal de Bruges, Angelo Tani. També es considera que va encarregar El Judici Final, de Hans Memling, on l'ànima del pecador que s'està pesant en la bàscula de sant Miquel és de fet un retrat de donant de Portinari. Aquesta pintura, destinada a una església florentina, va ser segrestat per pirates del mar Bàltic, un fet que va comportar un llarg plet contra la Lliga Hanseàtica per obligar-los a la seva devolució. Ell i la seva dona, Maria Baroncelli, són retratats com a donants en escenes de la pintura de c.1470 feta per Hans Memling, Escenes de la Passió de Crist, actualment a la Galeria Sabauda de Torí. Els problemes financers amb la venda d'alum del càrtel conjunt Papat-Mèdici i les males inversions, com dues galeres que es varen enfonsar o van ser capturades pels corsaris, juntament amb les liquidació pendents dels mals préstecs a Carles el Temerari, van causar que els Mèdici finalment renunciessin a Bruges el 1478, quan varen dissoldre de forma unilateral l'associació. Portinari va ser acomiadat i van començar temps durs. Va fer una reaparició intermediant com a diplomàtic (implicat, per exemple, a l’Intercursus Magnus). Irònicament, la major utilitat del fet de ser diplomàtic va ser que podia retornar a casa seva a Florència sense ser empresonat per deutor. Els seus intents per començar el seu propi banc varen fallar; els seus antics serveis als Mèdici i al Duc de Borgonya van ser oblidats, i va morir com un indigent a l'Hospital de Santa Maria Nuova, que el seu avantpassat Folco di Ricovero Portinari havia fundat el 1288. El seu estat era tan pobre i els seus negocis eren tan dubtosos que el seu fill hereu es va negar a rebre l'herència, a fi d'evitar qualsevol possibles deutes pendents. (ca)
- Tommaso Portinari (1424 aldean - 1501) florentziar bankaria izan zen, medicitarren ordezkari Brujasen, eta Karlos Izukaitza dukearen aholkularia. Ezaguna da, batez ere, primitibo flandestarrei agindu zizkien margolanengatik. (eu)
- Tommaso Portinari (vers 1427 - 1501) est un banquier italien, travaillant notamment pour la succursale de la banque des Médicis à Bruges. Il fait partie de la famille florentine célèbre des Portinari, originaire de Portico di Romagna, près de Forlì. Cette famille comprend aussi Beatrice, l'illustre muse de Dante. Aujourd'hui, Tommaso est surtout connu pour ses commandes importantes de peintures de primitifs flamands. (fr)
- Tommaso Portinari (c.1424? – 1501) was an Italian banker for the Medici bank in Bruges. He was a member of a prominent Florentine family, coming from Portico di Romagna, near Forlì; that family had included Dante's muse, Beatrice Portinari. His father was a Medici branch manager, and after his death in 1421, Tommaso and his orphaned brothers were taken in and raised in the household of Cosimo de Medici. Today he is mainly remembered for two significant commissions of Early Netherlandish paintings. (en)
- Tommaso Portinari (Firenze 1424 – Firenze, 15 febbraio 1501) è stato un banchiere italiano, rappresentante del Banco dei Medici nella filiale di Bruges. Egli fu un membro della famiglia fiorentina dei Portinari. (it)
- Tommaso Portinari (1432 – 1501) was een Florentijnse bankier. Hij had een filiaal van de de' Medici-bank te Brugge. Van hem werd een dubbelportret gemaakt door Hans Memling, bewaard in het Metropolitan Museum of Art te New York , waarop ook zijn vrouw Maria Baroncelli afgebeeld staat. Portinari werd ook vereeuwigd op het Portinari-altaar door Hugo van der Goes. Als belangrijke geldschieters van de Bourgondische hertogen huurden de de' Medici te Brugge het hof Bladelin, dat ingericht werd als bank van de de' Medici. Piero de' Medici, zoon van Cosimo, liet er een vleugel bijbouwen. Tommaso Portinari bewoonde dit Brugse patriciërshuis van 1479 tot 1497. Hij schonk aan de Sint-Jakobskerk te Brugge een tondo met Maria en kind van de Italiaanse beeldhouwer Luca della Robbia. Portinari ging failliet doordat hij grote sommen had uitgeleend aan Karel de Stoute en Maximiliaan van Oostenrijk. Hij vertrok in 1497 uit Brugge. Tommaso Portinari was een grote liefhebber van Vlaamse kunst. Zo werd het Portinari-altaar in zijn opdracht geschilderd door Hugo van der Goes. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Tommaso Portinari (1424 aldean - 1501) florentziar bankaria izan zen, medicitarren ordezkari Brujasen, eta Karlos Izukaitza dukearen aholkularia. Ezaguna da, batez ere, primitibo flandestarrei agindu zizkien margolanengatik. (eu)
- Tommaso Portinari (vers 1427 - 1501) est un banquier italien, travaillant notamment pour la succursale de la banque des Médicis à Bruges. Il fait partie de la famille florentine célèbre des Portinari, originaire de Portico di Romagna, près de Forlì. Cette famille comprend aussi Beatrice, l'illustre muse de Dante. Aujourd'hui, Tommaso est surtout connu pour ses commandes importantes de peintures de primitifs flamands. (fr)
- Tommaso Portinari (c.1424? – 1501) was an Italian banker for the Medici bank in Bruges. He was a member of a prominent Florentine family, coming from Portico di Romagna, near Forlì; that family had included Dante's muse, Beatrice Portinari. His father was a Medici branch manager, and after his death in 1421, Tommaso and his orphaned brothers were taken in and raised in the household of Cosimo de Medici. Today he is mainly remembered for two significant commissions of Early Netherlandish paintings. (en)
- Tommaso Portinari (Firenze 1424 – Firenze, 15 febbraio 1501) è stato un banchiere italiano, rappresentante del Banco dei Medici nella filiale di Bruges. Egli fu un membro della famiglia fiorentina dei Portinari. (it)
- Tommaso Portinari (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a Bruges. Fou un membre d'una prominent família florentina, originària de Portico di Romagna, proper de Forlì; dins la família hi havia la que va ser musa de Dante, Beatrice Portinari. El seu pare va ser director de la banca Mèdici, i després de la seva mort el 1421, Tommaso i els seus germans orfes van ser adoptats i educats a la casa de Cosme de Mèdici. És recordat per l'encàrrec de dues pintures a pintors primitius flamencs. En la cultura popular Portinari apareix com a personatge secundari de la novel·la Niccolò Rising (1986), de Dorothy Dunnett, on és un dels ajudants de banquers de Bruges el 1459. Un estruç destinat com a regal ducal se li menja els anells dels seus dits. (ca)
- Tommaso Portinari (1432 – 1501) was een Florentijnse bankier. Hij had een filiaal van de de' Medici-bank te Brugge. Van hem werd een dubbelportret gemaakt door Hans Memling, bewaard in het Metropolitan Museum of Art te New York , waarop ook zijn vrouw Maria Baroncelli afgebeeld staat. Portinari werd ook vereeuwigd op het Portinari-altaar door Hugo van der Goes. (nl)
|
