| dbo:abstract
|
- El dret a l'oblit és un dret que està directament relacionat amb la protecció de dades personals i que es pot definir com el dret que té el titular d'una dada personal a poder esborrar-la o suprimir-ne informació personal que la persona consideri que no és d'importància degut, per exemple, al pas del temps o si per altra banda pot afectar el desenvolupament dels seus drets fonamentals. Tot i que aquest dret pot veure's enfrontat amb la llibertat d'expressió. El dret a l'oblit s'ha difós àmpliament en molts països. La primera norma a tractar va ser la Fair Credit Reporting Act aprovada pel Congrés Federal el 1970 als Estats Units, que admet en certes situacions l'eliminació de la informació antiga o caduca. A Espanya, la (LOPD), regula el dret a l'oblit en matèria de fitxers de morosos en l'article 29.4 que diu que "Només es poden registrar i cedir les dades de caràcter personal que siguin determinants per enjudiciar la solvència econòmica dels interessats i que no es refereixin, quan siguin adverses, a més de sis anys, sempre que responguin amb veracitat a la situació actual d'aquells". (ca)
- Právo na zapomnění či právo být zapomenut je právo být zapomenut v internetovém prostředí, přesněji nebýt na standardní vyhledávací dotaz vyhledán internetovým vyhledávačem. Má sloužit k ochraně osobnosti před stránkami, které mohou ovlivnit pověst osoby. Je uznávané jen v některých zemích. V případě, že internetový vyhledávač výzvě oprávněné osoby vyhoví, informuje o odstranění odkazu i provozovatele webu, na němž se nachází odstraněný článek. To často vede k tomu, že inkriminovaný provozovatel napíše příspěvek o odstranění odkazu i s popisem původně odstraněného obsahu. Jak vyplývá z rozhodnutí britského Information Commissioner's Office (obdoby českého Úřadu pro ochranu osobních údajů), je tato praxe v rozporu se zásadami ochrany soukromí, neboť v daném případě se nejednalo o veřejně činnou osobu, čin se stal v minulosti a byl již zahlazen. Šlo tedy o nepřípustný zásah do osobnostních práv žadatele. (cs)
- يشيد المؤيدون بضرورة حق المرء في أن ينُسى، أو حق النسيان أو الحق في النسيان، نظرًا لبعض القضايا مثل المواقع الإباحية بهدف التشهير، والتي تظهر في نتائح محركات البحث حول اسم شخص معين، إضافةً إلى نتائج بحث تظهر جرائم صغيرة وتافهة قام بها أشخاص في الماضي. يكمن القلق حول الموضوع في أن هذه النتائج قد تسبب تأثيرًا لا فائدة منه على سمعة الشخص لأجل غير مسمى. (ar)
- Das Recht auf Vergessenwerden (englisch: right to be forgotten) soll sicherstellen, dass digitale Informationen mit einem Personenbezug nicht dauerhaft zur Verfügung stehen. Das Recht auf Vergessenwerden wird zuweilen verkürzt und unrichtig als „Recht auf Vergessen“ bezeichnet. Weil sich das Recht auf elektronisch gespeicherte Daten bezieht, spricht man auch vom „digitalen Radiergummi“. Der Begriff des Rechts auf Vergessenwerden geht auf den Rechts- und Politikwissenschaftler Viktor Mayer-Schönberger zurück. Er schlägt vor, elektronisch gespeicherte Informationen mit einem Ablaufs- oder Verfallsdatum auszustatten. Nach Ablauf dieses Datums soll die Information durch ein Programm oder das Betriebssystem des Computers automatisch gelöscht werden. (de)
- Δικαίωμα στη λήθη (right to be forgotten στα αγγλικά) ονομάζεται το δικαίωμα του υποκειμένου των δεδομένων να ζητήσει από τον υπεύθυνο επεξεργασίας τη διαγραφή δεδομένων προσωπικού χαρακτήρα που το αφορούν, σύμφωνα με το άρθρο 17 του Κανονισμού 2016/679, εφόσον συντρέχουν οι παρακάτω προύποθέσεις:α)τα δεδομένα προσωπικού χαρακτήρα δεν είναι πλέον απαραίτητα σε σχέση με τους σκοπούς για τους οποίους συλλέχθηκαν ή υποβλήθηκαν κατ' άλλο τρόπο σε επεξεργασία, β) το υποκείμενο των δεδομένων ανακαλεί τη συγκατάθεση επί της οποίας βασίζεται η επεξεργασία σύμφωνα με το άρθρο 6 παράγραφος 1 στοιχείο α) ή το άρθρο 9 παράγραφος 2 στοιχείο α) και δεν υπάρχει άλλη νομική βάση για την επεξεργασία, γ) το υποκείμενο των δεδομένων αντιτίθεται στην επεξεργασία σύμφωνα με το άρθρο 21 παράγραφος 1 και δεν υπάρχουν επιτακτικοί και νόμιμοι λόγοι για την επεξεργασία ή το υποκείμενο των δεδομένων αντιτίθεται στην επεξεργασία σύμφωνα με το άρθρο 21 παράγραφος 2, δ) τα δεδομένα προσωπικού χαρακτήρα υποβλήθηκαν σε επεξεργασία παράνομα, ε) τα δεδομένα προσωπικού χαρακτήρα πρέπει να διαγραφούν, ώστε να τηρηθεί νομική υποχρέωση βάσει του δικαίου της ΕΕ ή του δικαίου κράτους μέλους, στην οποία υπόκειται ο υπεύθυνος επεξεργασίας, στ)τα δεδομένα προσωπικού χαρακτήρα έχουν συλλεχθεί σε σχέση με την προσφορά υπηρεσιών της κοινωνίας των πληροφοριών που αναφέρονται στο άρθρο 8 παράγραφος 1. Περαιτέρω, πρέπει να διαγράφονται και οι σύνδεσμοι και οι αναπαραγωγές δεδομένων προσωπικού χαρακτήρα, ο δε υπεύθυνος επεξεργασίας πρέπει να ενημερώνει όσους έχουν προβεί στις σχετικές ενέργειες, σύμφωνα με την παρ. 2 του ίδιου άρθρου. (el)
- El derecho al olvido es un concepto relacionado con el habeas data y la protección de datos personales, el derecho al honor, intimidad e imagen, así cómo el derecho de los secretos. En aplicación de este concepto, se hacen solicitudes de supresión, bloqueo o desindexación de información que se considera cierta pero obsoleta o no relevante por el transcurso del tiempo. Este concepto puede en ocasiones colisionar con la libertad de expresión e información. El derecho al olvido o derecho de supresión, es aquel por el que los ciudadanos pueden solicitar que sus datos personales sean suprimidos cuando estos ya no sean necesarios para la finalidad con la que fueron recogidos, cuando se haya retirado el consentimiento o cuando estos se hayan recogido de forma ilícita. Además, podrá solicitar el bloqueo de los vínculos que conducen a la información en los buscadores. (es)
- Ahazteko eskubidea eta datu pertsonalen babesarekin, ohorerako, intimitaterako eta irudirako eskubidearekin eta sekretuen eskubidearekin lotutako kontzeptua da. Kontzeptu hori aplikatuz, informazioa ezabatu, blokeatu edo indexatzeko eskaerak egiten dira. Eskubide hau praktikan jarri da munduko hainbat lekutan, Europar Batasuna barne. Informazio hori egiazkotzat jotzen da, baina zaharkitutzat edo garrantzirik gabekotzat, denborak aurrera egin ahala. Kontzeptu horrek, batzuetan, talka egin dezake adierazpen- eta informazio-askatasunarekin. Ahazteko-eskubidea edo ezabatze-eskubidea da herritarrek beren datu pertsonalak ezabatzeko eska dezaketenean, baldin eta datu horiek ez badira beharrezkoak jaso ziren xederako, baimena kentzen denean edo legez kanpo jaso direnean. Gainera, bilatzaileetan informazioa lortzeko estekak blokeatzeko eska dezakezu. (eu)
- Le droit à l'oubli est un concept qui a été discuté et mis en pratique dans l'Union européenne ainsi qu'en Argentine tout à la fin du XXe siècle. Il permet à un individu de demander le retrait sur le World Wide Web de certaines informations qui pourraient lui nuire sur des actions qu'il a faites dans le passé. Le droit à l'oubli s'applique concrètement soit par le retrait de l'information sur le site d'origine, on parle alors du droit à l'effacement, soit par un déréférencement du site internet par les moteurs de recherches, on parle alors du droit au déréférencement. (fr)
- The right to be forgotten (RTBF) is the right to have private information about a person be removed from Internet searches and other directories under some circumstances. The concept has been discussed and put into practice in several jurisdictions, including Argentina, the European Union (EU), and the Philippines. The issue has arisen from desires of individuals to "determine the development of their life in an autonomous way, without being perpetually or periodically stigmatized as a consequence of a specific action performed in the past." There has been controversy about the practicality of establishing a right to be forgotten (in respect to access of information) as an international human right. This is partly due to the vagueness of current rulings attempting to implement such a right. Furthermore, there are concerns about its impact on the right to freedom of expression, its interaction with the right to privacy, and whether creating a right to be forgotten would decrease the quality of the Internet through censorship and the rewriting of history. Those in favor of the right to be forgotten cite its necessity due to issues such as revenge porn sites appearing in search engine listings for a person's name, as well as instances of these results referencing petty crimes individuals may have committed in the past. The central concern lies in the potentially undue influence that such results may exert upon a person's online reputation almost indefinitely if not removed. The right to be forgotten "reflects the claim of an individual to have certain data deleted so that third persons can no longer trace them." It has been defined as "the right to silence on past events in life that are no longer occurring." The right to be forgotten leads to allowing individuals to have information, videos, or photographs about themselves deleted from certain Internet records so that they cannot be found by search engines.As of 2011 there are few protections against the harm that incidents such as revenge porn sharing, or pictures uploaded due to poor judgement. The right to be forgotten is distinct from the right to privacy. The right to privacy constitutes information that is not publicly known, whereas the right to be forgotten involves removing information that was publicly known at a certain time and not allowing third parties to access the information. Limitations of application in a jurisdiction include the inability to require removal of information held by companies outside the jurisdiction. There is no global framework to allow individuals control over their online image. However, Professor Viktor Mayer-Schönberger, an expert from Oxford Internet Institute, University of Oxford, said that Google cannot escape compliance with the law of France implementing the decision of the European Court of Justice in 2014 on the right to be forgotten. Mayer-Schönberger said nations, including the US, had long maintained that their local laws have "extra-territorial effects". (en)
- Hak untuk dilupakan merupakan hak untuk meminta penghapusan data dan informasi pribadi dari situs-situs web dan hasil pencarian di mesin pencari web yang berlaku dalam kondisi-kondisi tertentu. Aturan ini pertama muncul dan berlaku di Uni Eropa pada tahun 2014 dan kemudian menyebar ke beberapa wilayah dan negara lain, antara lain Argentina dan California. Carolina Utara saat ini sedang menggodok peraturan yang sama. Hak ini didasari oleh kebutuhan dan keinginan individu untuk tidak selalu diasosiasikan dengan informasi tentang dirinya yang tersimpan dan tersedia di internet. Seiring dengan perkembangan teknologi internet, perjalanan dan kisah hidup manusia semakin terekam secara permanen dan terbuka untuk diakses publik. Sebagian informasi ada yang dinilai secara subjektif merugikan atau tidak lagi relevan bagi yang bersangkutan. Salah satu contohnya adalah perempuan di Inggris yang kehilangan suaminya akibat pembunuhan. Namanya terus muncul di laman-laman berita dan hasil pencarian selalu merujuk ke peristiwa tersebut, sehingga menyulitkannya untuk pulih dan menjalani hidup. Di Uni Eropa, hak untuk dilupakan masuk dan diatur di pasal 17 dan 19 dalam Regulasi Umum Perlindungan Data. (in)
- 忘れられる権利（わすれられるけんり、英: right to be forgotten）とは、インターネットにおけるプライバシーの保護のあり方について、2006年以降に検討・施行されてきた権利である。「削除権」「消去権」(right to erasure)とも呼ばれる。 (ja)
- Con la locuzione "diritto all'oblio" si intende, in diritto, una particolare forma di garanzia che prevede la non diffusione, senza particolari motivi, di informazioni che possono costituire un precedente pregiudizievole dell'onore di una persona, per tali intendendosi principalmente i precedenti giudiziari di una persona. In base a questo principio non è legittimo, ad esempio, diffondere informazioni relative a condanne ricevute o, comunque, altri dati sensibili di analogo argomento, salvo che si tratti di casi particolari ricollegabili a fatti di cronaca. Anche in tali casi la pubblicità del fatto deve essere proporzionata all'importanza dell'evento e al tempo trascorso dall'accaduto. Le leggi che regolamentano il diritto all'oblio si applicano esclusivamente alle persone fisiche e non alle aziende. (it)
- 잊힐 권리(영어: right to be forgotten) 또는 잊혀질 권리는 정보 주체가 온라인상 자신과 관련된 모든 정보에 대한 삭제 및 확산 방지를 요구할 수 있는 자기결정권 및 통제권리를 뜻한다. 잊힐 권리에 대한 개념은 '자신이 과거에 저지른 행동에 구애받지 않고 자신의 삶을 자율적으로 발전시키고자 하는 욕구'를 가진 몇몇 개인들에 의해서 시작되었다.:230 (ko)
- Het recht om vergeten te worden, vergeetrecht of recht op vergetelheid is een recht voor burgers van de Europese Unie om bepaalde verouderde of onjuiste en privacygevoelige informatie te laten verwijderen door verwerkers van persoonsgegevens. In de praktijk wordt dit recht vooral ingezet om de zoekresultaten van zoekopdrachten op een persoonsnaam bij een internetzoekmachine te verwijderen. Het vergeetrecht is vastgelegd in artikel 17 van de Algemene verordening gegevensbescherming (AVG). Zij die van dit recht gebruik willen maken moeten hiervoor contact opnemen met de eigenaar van de zoekmachine zelf, zo heeft het Europees Hof van Justitie op 13 mei 2014 besloten. Een zoekmachine heeft dus niet noodzakelijkerwijs een speciale knop waardoor gegevens uit een database kunnen worden gewist; er zal eerst een expliciet verzoek ingediend moeten worden. (nl)
- Prawo do bycia zapomnianym (prawo do usunięcia danych) – prawo wynikające z rozporządzenia unijnego RODO (art. 17 ust. 1). Mówi ono, że każda osoba fizyczna ma prawo żądać od administratora niezwłocznego usunięcia swoich danych osobowych, a obowiązkiem administratora jest ich skasowanie bez zbędnej zwłoki. Ma to znaczenie przede wszystkim w Internecie. (pl)
- Rätten att bli bortglömd, även benämnd som rätten till radering, innebär att en person har rätt att slippa synas i sökresultat på Internet om sökresultaten är otillräckliga, irrelevanta eller inte anpassade för det de ska brukas för. Principen etablerades som rättspraxis inom Europeiska unionen genom en dom av Europeiska unionens domstol den 13 maj 2014 i ett mål där spanjoren Mario Costeja González hade krävt att Google skulle ta bort två tidningsartiklar om honom. Domen grundade sig på artikel 7 och 8 i stadgan om de grundläggande rättigheterna, som fastställer att respekt för privatlivet och skydd av personuppgifter är grundläggande rättigheter. Redan 2006 hade ett liknande begrepp dock aktualiserats i EU och Argentina. Genom dataskyddsförordningen (GDPR) kodifierades principen i unionsrätten. Konceptet har sin bakgrund i enskildas önskemål om att leva sitt liv utan att behöva bli styrda eller starkt påverkade av händelser i deras förflutna. De domar i ämnet som hittills avkunnats har varit vagt formulerade, vilket gör att utsträckningen för någons rätt att bli glömd är svår att bedöma. Dessutom anses ibland rätten att bli glömd stå i konflikt med önskemålen om ett Internet fritt från censur och historierevisionism. De som lyfter fram behovet av rätten att bli glömd nämner problem som hämndporr, liksom mindre förseelser i det fjärran förgångna som för lång tid framöver riskerar att prägla den allmänna bilden av en viss person. Sökmotorer är skyldiga att ta bort information som "inte är adekvat, inte längre är relevant eller som är överflödig" från sina sökresultat. Undantag är sånt som bedöms nödvändigt för att "utöva rätten till yttrande- och informationsfrihet, eller för att uppfylla en rättslig förpliktelse, utföra en uppgift av allmänt intresse eller som ett led i myndighetsutövning eller för att fastställa, göra gällande eller försvara rättsliga anspråk". Enligt rättspraxis fastställd av EU-domstolen den 8 december 2022 har en sökmotorleverantör en skyldighet att radera personuppgifter som är uppenbart oriktiga. Det första året efter att lagen togs i bruk kom 95 procent av alla ansökningar från enskilda privatpersoner. Hälften av ansökningarna godkändes och materialet tas bort. Ansökningar som kom från dömda brottslingar, politiker eller offentliga personer avslogs i högre utsträckning; för dem var andelen godkända ansökningar mellan 18 och 23 procent. (sv)
- O direito a ser esquecido (em inglês, right to be forgotten) foi uma lei sancionada pela corte da União Europeia em 13 de maio de 2014. Links para informações "irrelevantes" ou "desatualizadas" (assim consideradas pelo tribunal) são passíveis de serem apagadas. Mais especificamente, o Tribunal de Justiça da União Europeia (TJUE) determinou que a decisão aplica-se a informações "inadequadas, não pertinentes ou já não pertinentes ou excessivas em relação ao objetivo pelo qual foram processadas, tendo em conta o tempo decorrido". A gigante Google foi obrigada a prover este serviço aos cidadãos da União Europeia quando solicitado. Vários desses links incluem artigos da Wikipédia, da BBC e do The Guardian. (pt)
- Пра́во на забве́ние (право быть забытым, англ. right to be forgotten) — право человека, позволяющее ему потребовать при определённых условиях удаление своих персональных данных из общего доступа через поисковые системы, то есть ссылок на те данные, которые, по его мнению, могут нанести ему вред. Это касается устаревших, неуместных, неполных, неточных или избыточных данных или информации, законные основания для хранения которой исчезли с течением времени. В настоящее время право на забвение связывают прежде всего с громким 2014 года и решением Европейского суда по этому делу. Данный прецедент вызвал ожесточённые общественные дебаты по поводу целесообразности установления права на забвение в качестве международно-правовой нормы, частично из-за отсутствия четкого законодательного регулирования его применения. Были высказаны опасения, что право на забвение противоречит таким фундаментальным правам человека, как свобода слова и свобода доступа к информации, а также что оно негативно повлияет на качество интернет-ресурсов с точки зрения цензуры и фальсификации истории. (ru)
- Право на забуття (право бути забутим, англ. right to be forgotten) — право людини, що дозволяє їй вимагати за певних умов видалення своїх особових даних із загального доступу через пошукові системи, тобто посилань на ті дані, які, на її думку, можуть завдати їй шкоди. Це стосується застарілих, недоречних, неповних, неточних або надлишкових даних чи інформації, законні підстави для зберігання якої зникли з плином часу. Нині право на забуття пов'язують, насамперед, з гучною справою Костехи 2014 року і рішенням Європейського суду у цій справі. Даний прецедент спричинив запеклі громадські дебати з приводу доцільності встановлення права на забуття як міжнародно-правової норми, частково з причини відсутності чіткого законодавчого регулювання його застосування. Були висловлені побоювання, що право на забуття суперечить таким фундаментальним правам людини, як свобода слова і свобода доступу до інформації, і що воно негативно вплине на якість Інтернет-ресурсів з точки зору цензури і фальсифікації історії. (uk)
- 被遺忘權（英語：right to be forgotten）是一種人權概念，即人們有權利要求移除有关于自己的負面訊息或過時的，搜尋結果；但有爭議的點在於，任何人權基礎都不可侵害他人本有的基本人權，比如，因為產生了與言論自由間的衝突，與可能產生互联网审查的疑慮，因此引發了爭議，且法律框架仍不明確。應當注意，應用時有很嚴格的前提條件。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- يشيد المؤيدون بضرورة حق المرء في أن ينُسى، أو حق النسيان أو الحق في النسيان، نظرًا لبعض القضايا مثل المواقع الإباحية بهدف التشهير، والتي تظهر في نتائح محركات البحث حول اسم شخص معين، إضافةً إلى نتائج بحث تظهر جرائم صغيرة وتافهة قام بها أشخاص في الماضي. يكمن القلق حول الموضوع في أن هذه النتائج قد تسبب تأثيرًا لا فائدة منه على سمعة الشخص لأجل غير مسمى. (ar)
- Le droit à l'oubli est un concept qui a été discuté et mis en pratique dans l'Union européenne ainsi qu'en Argentine tout à la fin du XXe siècle. Il permet à un individu de demander le retrait sur le World Wide Web de certaines informations qui pourraient lui nuire sur des actions qu'il a faites dans le passé. Le droit à l'oubli s'applique concrètement soit par le retrait de l'information sur le site d'origine, on parle alors du droit à l'effacement, soit par un déréférencement du site internet par les moteurs de recherches, on parle alors du droit au déréférencement. (fr)
- 忘れられる権利（わすれられるけんり、英: right to be forgotten）とは、インターネットにおけるプライバシーの保護のあり方について、2006年以降に検討・施行されてきた権利である。「削除権」「消去権」(right to erasure)とも呼ばれる。 (ja)
- 잊힐 권리(영어: right to be forgotten) 또는 잊혀질 권리는 정보 주체가 온라인상 자신과 관련된 모든 정보에 대한 삭제 및 확산 방지를 요구할 수 있는 자기결정권 및 통제권리를 뜻한다. 잊힐 권리에 대한 개념은 '자신이 과거에 저지른 행동에 구애받지 않고 자신의 삶을 자율적으로 발전시키고자 하는 욕구'를 가진 몇몇 개인들에 의해서 시작되었다.:230 (ko)
- Prawo do bycia zapomnianym (prawo do usunięcia danych) – prawo wynikające z rozporządzenia unijnego RODO (art. 17 ust. 1). Mówi ono, że każda osoba fizyczna ma prawo żądać od administratora niezwłocznego usunięcia swoich danych osobowych, a obowiązkiem administratora jest ich skasowanie bez zbędnej zwłoki. Ma to znaczenie przede wszystkim w Internecie. (pl)
- O direito a ser esquecido (em inglês, right to be forgotten) foi uma lei sancionada pela corte da União Europeia em 13 de maio de 2014. Links para informações "irrelevantes" ou "desatualizadas" (assim consideradas pelo tribunal) são passíveis de serem apagadas. Mais especificamente, o Tribunal de Justiça da União Europeia (TJUE) determinou que a decisão aplica-se a informações "inadequadas, não pertinentes ou já não pertinentes ou excessivas em relação ao objetivo pelo qual foram processadas, tendo em conta o tempo decorrido". A gigante Google foi obrigada a prover este serviço aos cidadãos da União Europeia quando solicitado. Vários desses links incluem artigos da Wikipédia, da BBC e do The Guardian. (pt)
- 被遺忘權（英語：right to be forgotten）是一種人權概念，即人們有權利要求移除有关于自己的負面訊息或過時的，搜尋結果；但有爭議的點在於，任何人權基礎都不可侵害他人本有的基本人權，比如，因為產生了與言論自由間的衝突，與可能產生互联网审查的疑慮，因此引發了爭議，且法律框架仍不明確。應當注意，應用時有很嚴格的前提條件。 (zh)
- El dret a l'oblit és un dret que està directament relacionat amb la protecció de dades personals i que es pot definir com el dret que té el titular d'una dada personal a poder esborrar-la o suprimir-ne informació personal que la persona consideri que no és d'importància degut, per exemple, al pas del temps o si per altra banda pot afectar el desenvolupament dels seus drets fonamentals. Tot i que aquest dret pot veure's enfrontat amb la llibertat d'expressió. (ca)
- Právo na zapomnění či právo být zapomenut je právo být zapomenut v internetovém prostředí, přesněji nebýt na standardní vyhledávací dotaz vyhledán internetovým vyhledávačem. Má sloužit k ochraně osobnosti před stránkami, které mohou ovlivnit pověst osoby. Je uznávané jen v některých zemích. V případě, že internetový vyhledávač výzvě oprávněné osoby vyhoví, informuje o odstranění odkazu i provozovatele webu, na němž se nachází odstraněný článek. To často vede k tomu, že inkriminovaný provozovatel napíše příspěvek o odstranění odkazu i s popisem původně odstraněného obsahu. Jak vyplývá z rozhodnutí britského Information Commissioner's Office (obdoby českého Úřadu pro ochranu osobních údajů), je tato praxe v rozporu se zásadami ochrany soukromí, neboť v daném případě se nejednalo o veřejně či (cs)
- Δικαίωμα στη λήθη (right to be forgotten στα αγγλικά) ονομάζεται το δικαίωμα του υποκειμένου των δεδομένων να ζητήσει από τον υπεύθυνο επεξεργασίας τη διαγραφή δεδομένων προσωπικού χαρακτήρα που το αφορούν, σύμφωνα με το άρθρο 17 του Κανονισμού 2016/679, εφόσον συντρέχουν οι παρακάτω προύποθέσεις:α)τα δεδομένα προσωπικού χαρακτήρα δεν είναι πλέον απαραίτητα σε σχέση με τους σκοπούς για τους οποίους συλλέχθηκαν ή υποβλήθηκαν κατ' άλλο τρόπο σε επεξεργασία, δ) τα δεδομένα προσωπικού χαρακτήρα υποβλήθηκαν σε επεξεργασία παράνομα, (el)
- Das Recht auf Vergessenwerden (englisch: right to be forgotten) soll sicherstellen, dass digitale Informationen mit einem Personenbezug nicht dauerhaft zur Verfügung stehen. Das Recht auf Vergessenwerden wird zuweilen verkürzt und unrichtig als „Recht auf Vergessen“ bezeichnet. Weil sich das Recht auf elektronisch gespeicherte Daten bezieht, spricht man auch vom „digitalen Radiergummi“. (de)
- Ahazteko eskubidea eta datu pertsonalen babesarekin, ohorerako, intimitaterako eta irudirako eskubidearekin eta sekretuen eskubidearekin lotutako kontzeptua da. Kontzeptu hori aplikatuz, informazioa ezabatu, blokeatu edo indexatzeko eskaerak egiten dira. Eskubide hau praktikan jarri da munduko hainbat lekutan, Europar Batasuna barne. Informazio hori egiazkotzat jotzen da, baina zaharkitutzat edo garrantzirik gabekotzat, denborak aurrera egin ahala. Kontzeptu horrek, batzuetan, talka egin dezake adierazpen- eta informazio-askatasunarekin. (eu)
- El derecho al olvido es un concepto relacionado con el habeas data y la protección de datos personales, el derecho al honor, intimidad e imagen, así cómo el derecho de los secretos. En aplicación de este concepto, se hacen solicitudes de supresión, bloqueo o desindexación de información que se considera cierta pero obsoleta o no relevante por el transcurso del tiempo. Este concepto puede en ocasiones colisionar con la libertad de expresión e información. (es)
- The right to be forgotten (RTBF) is the right to have private information about a person be removed from Internet searches and other directories under some circumstances. The concept has been discussed and put into practice in several jurisdictions, including Argentina, the European Union (EU), and the Philippines. The issue has arisen from desires of individuals to "determine the development of their life in an autonomous way, without being perpetually or periodically stigmatized as a consequence of a specific action performed in the past." (en)
- Hak untuk dilupakan merupakan hak untuk meminta penghapusan data dan informasi pribadi dari situs-situs web dan hasil pencarian di mesin pencari web yang berlaku dalam kondisi-kondisi tertentu. Aturan ini pertama muncul dan berlaku di Uni Eropa pada tahun 2014 dan kemudian menyebar ke beberapa wilayah dan negara lain, antara lain Argentina dan California. Carolina Utara saat ini sedang menggodok peraturan yang sama. Hak ini didasari oleh kebutuhan dan keinginan individu untuk tidak selalu diasosiasikan dengan informasi tentang dirinya yang tersimpan dan tersedia di internet. Seiring dengan perkembangan teknologi internet, perjalanan dan kisah hidup manusia semakin terekam secara permanen dan terbuka untuk diakses publik. Sebagian informasi ada yang dinilai secara subjektif merugikan atau t (in)
- Con la locuzione "diritto all'oblio" si intende, in diritto, una particolare forma di garanzia che prevede la non diffusione, senza particolari motivi, di informazioni che possono costituire un precedente pregiudizievole dell'onore di una persona, per tali intendendosi principalmente i precedenti giudiziari di una persona. (it)
- Het recht om vergeten te worden, vergeetrecht of recht op vergetelheid is een recht voor burgers van de Europese Unie om bepaalde verouderde of onjuiste en privacygevoelige informatie te laten verwijderen door verwerkers van persoonsgegevens. In de praktijk wordt dit recht vooral ingezet om de zoekresultaten van zoekopdrachten op een persoonsnaam bij een internetzoekmachine te verwijderen. Het vergeetrecht is vastgelegd in artikel 17 van de Algemene verordening gegevensbescherming (AVG). Zij die van dit recht gebruik willen maken moeten hiervoor contact opnemen met de eigenaar van de zoekmachine zelf, zo heeft het Europees Hof van Justitie op 13 mei 2014 besloten. Een zoekmachine heeft dus niet noodzakelijkerwijs een speciale knop waardoor gegevens uit een database kunnen worden gewist; er (nl)
- Пра́во на забве́ние (право быть забытым, англ. right to be forgotten) — право человека, позволяющее ему потребовать при определённых условиях удаление своих персональных данных из общего доступа через поисковые системы, то есть ссылок на те данные, которые, по его мнению, могут нанести ему вред. Это касается устаревших, неуместных, неполных, неточных или избыточных данных или информации, законные основания для хранения которой исчезли с течением времени. (ru)
- Rätten att bli bortglömd, även benämnd som rätten till radering, innebär att en person har rätt att slippa synas i sökresultat på Internet om sökresultaten är otillräckliga, irrelevanta eller inte anpassade för det de ska brukas för. Principen etablerades som rättspraxis inom Europeiska unionen genom en dom av Europeiska unionens domstol den 13 maj 2014 i ett mål där spanjoren Mario Costeja González hade krävt att Google skulle ta bort två tidningsartiklar om honom. Domen grundade sig på artikel 7 och 8 i stadgan om de grundläggande rättigheterna, som fastställer att respekt för privatlivet och skydd av personuppgifter är grundläggande rättigheter. Redan 2006 hade ett liknande begrepp dock aktualiserats i EU och Argentina. Genom dataskyddsförordningen (GDPR) kodifierades principen i unions (sv)
- Право на забуття (право бути забутим, англ. right to be forgotten) — право людини, що дозволяє їй вимагати за певних умов видалення своїх особових даних із загального доступу через пошукові системи, тобто посилань на ті дані, які, на її думку, можуть завдати їй шкоди. Це стосується застарілих, недоречних, неповних, неточних або надлишкових даних чи інформації, законні підстави для зберігання якої зникли з плином часу. (uk)
|
