About: Slow loris

An Entity of Type: Band, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Slow lorises are a group of several species of nocturnal strepsirrhine primates that make up the genus Nycticebus. Found in Southeast Asia and bordering areas, they range from Bangladesh and Northeast India in the west to the Sulu Archipelago in the Philippines in the east, and from Yunnan province in China in the north to the island of Java in the south. Although many previous classifications recognized as few as a single all-inclusive species, there are now at least eight that are considered valid: the Sunda slow loris (N. coucang), Bengal slow loris (N. bengalensis), Javan slow loris (N. javanicus), Philippine slow loris (N. menagensis), Bangka slow loris (N. bancanus), Bornean slow loris (N. borneanus), Kayan River slow loris (N. kayan) and Sumatran slow loris (N. hilleri). A ninth spe

Property Value
dbo:abstract
  • Nycticebus és un gènere de primats pertanyent al subordre dels estrepsirrins. Viuen al sud i el sud-est d'Àsia, des de Bangladesh i el nord-est de l'Índia a l'oest fins a les Filipines a l'est, i des de la província xinesa de Yunnan al nord fins a l'illa de Java al sud. Diverses classificacions anteriors reconeixien menys espècies, però a 2015 se'n consideraven vàlides nou: N. bancanus, N. bengalensis, N. borneanus, N. coucang, N. javanicus, N. kayan, ?N. linglom, (extinta), N. menagensis i N. pygmaeus. Els seus parents més propers són els altres lorisiformes, és a dir, els loris esvelts, els potos, els falsos potos, els anguatibs i els gàlags. Tenen una relació més llunyana amb els lèmurs. La seva història evolutiva és incerta, car el registre fòssil és escàs i els estudis basats en el rellotge molecular han donat resultats divergents. Tenen el cap arrodonit, el musell petit, ulls grans i patrons de coloració del pelatge diferents a cada espècie. El seu tronc és llarg i les extremitats anteriors i posteriors tenen gairebé la mateixa longitud, cosa que els permet girar-se i arribar a branques properes. Les mans i els peus tenen adaptacions per a pinçar objectes i mantenir-se agafats a les branques durant molt de temps. La seva mossegada és verinosa, característica molt inusual en els mamífers que només es dona en altres lorísids. El verí és una toxina produïda per una glàndula del braç. Quan el primat llepa la glàndula, la secreció es barreja amb la saliva i s'activa. Mosseguen per a dissuadir possibles depredadors i fins i tot apliquen verí al pelatge de les cries per tal de protegir-les. Es desplacen a poc a poc i silenciosament, aturant-se i romanent immòbils quan se senten amenaçats. A part dels humans, els seus únics depredadors documentats són les serps, les àguiles astor de l'Índia i els orangutans de Sumatra, tot i que se sospita que també ho són els gats, les civetes i els ossos malais. La seva estructura social encara és desconeguda, tot i que se sap que es comuniquen mitjançant marques olfactives. Els mascles són molt territorials. La gestació és prolongada i el seu desenvolupament gradual, de manera que les cries depenen de la cura dels seus pares. Són omnívors i mengen animals petits, fruita i goma, entre altres aliments. Cinc de les espècies del gènere apareixen com a vulnerables o en perill d'extinció a la Llista Vermella de la UICN. La caça per a la seva utilització en medicina tradicional i per a la seva venda com a és la principal amenaça per a la seva supervivència, tot i que també els afecta la destrucció i la fragmentació del seu hàbitat. S'han pres diverses mesures per a preservar-los, com ara prohibir-ne la venda i protegir-los del comerç internacional mitjançant la seva inclusió a l'Apèndix I de la CITES. Tanmateix, encara són venuts obertament a mercats del sud d'Àsia i transportats com a contraban a altres països. (ca)
  • اللوريسيات البطيئة هي مجموعة من عدة فصائل من الرئيسيات الهبارية، التي تشكل جنس النيكتثيبس. وجدت في الجنوب وجنوب شرق آسيا، يتراوح وجودها فيما بين بنغلاديش وشمال شرق الهند في الغرب حتى الفلبين في الشرق، وبين مقاطعة اليونان في الصين في الشمال إلى جزيرة جاوة في الجنوب. وبالرغم من أنه تم التعرف على عدد قليل من التصنيفات السابقة العديدة من أنواعها الشاملة، فهناك الآن ما لا يقل عن ثمانية تعتبر صحيحة وهم: اللورس البطيء صّندا «نيكتثيبيوس كوكانجو»، ولورس بينغال البطيء «نيكتثيبيوس بيغالينسيس»، ولورس بايجيم البطيء «نيكتثيبيوس بيجيميوس»، ولورس جوان البطيء «نيكتثيبيوس جافانوس»، ولورس جزيرة بورنيو «نيكتثيبيوس مينجنسس» (نيكتِثيبس مينجنسس، نيكتِثيبيوس بنكانوس، نيكتِثيبيوس بورنينوس، نيكتثيبيوس كايان). وفصائل المجموعة الأقرب تعتبر لورسايديات أخرى مثل: اللوريسيات الرفيعة، وبوتوس، وبوتوس الخادعة، والأنجونتيبو. كما أنها ترتبط ارتباطًا وثيقًا باللورسايديات المتبقية (الأنواع المختلفة من الجالاجو)، فضلًا عن الليمور في مدغشقر. فتاريخها التطوري غير مؤكد حيث إن سِجلها الأحفوري غير مكتمل بعد، والنتائج التي قدمتها الساعة الجزيئية لا تزال غير متناسقة. لدى اللوريسيات البطيئة رأس مستدير، وخطم ضيق، وعيون كبيرة، ومجموعة متنوعة من أنماط التلون المميزة التي تعتمد على الأنواع. فأذرعهم وأرجلهم متساوية تقريبًا في الطول، وجذعهم طويل مما يسمح لهم بالدوران والامتداد لفروع الأشجار القريبة. أما عن اليدين والقدمين، فلديهم العديد من الميزات الخاصة التي تمنحهم قبضة مثل الكماشة، وتمكنهم من التشبث بالفروع لفترات طويلة من الزمن. وللّوريسيات البطيئة لدغة سامة، وهيّ سمة نادرة بين الثدييات، وفريدة عند رئيسيات اللورسيدات. ويتم إنتاج هذا السُم عن طريق لعق غدة على ذراعهم، واختلاط إفرازاتها باللعاب لتنشيطه. فلدغتهم السامة تعتبر رادعًا للضواري؛ حيث تعرض فراءهم لهذا السُم خلال التنظيف الشخصي، كشكل من أشكال الحماية لأطفالهن الرضع. تتحرك اللورس ببطء وبشكل متعمد، صادرة ضجيج قليل أو لا تصدر أية صوت، لكن عندما تهدد بالخطر، تتوقف عن الحركة وتبقى ساكنة. فضواريهم المُوثقة منها- التي لا تمت للبشر بصلة- تشمل الثعابين، والصقور، والنسور، وإنسان الغاب، حتى القطط، وقطط الزباد، ودببة الشمس مُشتبه بهم. لا يعرف الكثير عن بنيتهم الإجتماعية، ولكن من المعروف أنهم يتواصلون عن طريق تمييز الرائحة. الذكور منها إقليمية للغاية. وتتكاثر اللوريسيات البطيئة ببطء، ويقف أطفالهم الرضع في البداية على الفروع، أو يحملهم أحد والدان. إنهم حيوانات آكلة للحوم، تتغذى على الحيوانات الصغيرة، والفاكهة، وصمغ الشجر، وغيرها من النباتات. إن كافة أنواع اللوريس البطيء قد تم تحديدها قبل عام 2012 على أنها إما «ضعيفة» أو «مهددة بالإنقراض» على القائمة الحمراءIUCN. أما الأنواع الثلاثة الأحدث لا يزال يتعين تقييمها، ولكنها تنشأ من (وتتواصل في الخفض) صفوف مُعتقد أنها واحدة من الأنواع «الضعيفة». فمن المتوقع لكل أربعة من هؤلاء أن يُدرجوا في القائمة نفسها، إن لم تكن في وضع أكثر خطورة. كل اللوريسيات البطيئة تُهددها تجارة الحياة البرية، وفقدان الموائل. فعلى الرغم من أن مواطنهم سريعة الاختفاء وأصبحت مجزأة، جاعلًة التفريق بين أجزاء الغابات أمر مستحيل تقريبًا، فتجارة الحيوانات الأليفة الغريبة والطب التقليدي- الذي يعد طلب لا يمكن تحمله- من أعظم أسباب تراجعها. فالمعتقدات المُتأصلة عن القوى الخارقة للوريسيات البطيئة، مثل قدرتهم المزعومة لدرء الأرواح الشريرة أو لعلاج الجروح، جعلت استخدامهم في الطب التقليدي شائع. فعلى الرغم من وجود القوانين المحلية التي تحظر تجارة اللوريسيات البطيئة ومنتجاتها، فضلًا عن حماية التبادل التجاري الدولي بموجب الملحق الأول، تُباع اللوريسيات البطيئة علنًا في أسواق الحيوانات في جنوب شرق آسيا، وتُهرب إلى بلدان آخرى مثل اليابان. فقد ذاع صيتها بصفتها حيوانات أليفة في أشرطة الفيديو الفيروسية على اليوتيوب. تُقطع أسنان اللوريسيات البطيئة أو تُنزع لتجارة الحيوانات الأليفة، وغالبًا ما تموت من العدوى، أو فقدان الدم، أو سوء المناولة، أو سوء التغذية. (ar)
  • Die Plumploris (Nycticebus) sind eine Primatengattung aus der Familie der Loris (Lorisidae). Es sind nachtaktive, baumbewohnende Tiere, die in Südostasien leben. Je nach Systematik werden drei bis neun Arten unterschieden. (de)
  • Nycticebus Lorinaeren barruan dagoen bi generoetako bat da. Borneon eta Indotxinan bizi dira eta guztira 3 espezie daude. Nycticebusak 21-38 zentimetro arteko tamaina dute, espezieen arabera, eta 2 kilogramoko pisua izan ahal dute. Isatsa oso txikia da eta ile motza dute, grisetik gorrixkara. Erpuru ondo garatuak dituzte. Begiak handiak dira eta aurrerantz orientatuak. Belarriak txikiak dira eta erdi-izkutuan daude. Gauez bizi dira zuhaitzen goikaldean. (eu)
  • Los loris perezosos​ (Nycticebus) son un género de primates perteneciente al suborden Strepsirrhini. Habitan en el sur y el sudeste de Asia, desde Bangladés y el noreste de India en el oeste hasta Filipinas en el este, y desde la provincia china de Yunnan en el norte hasta la isla de Java en el sur. Si bien varias clasificaciones anteriores reconocían menos especies, en 2013 se consideraban válidas ocho: N. coucang, N. bengalensis, N. pygmaeus, N. javanicus, N. menagensis, N. bancanus, N. borneanus y N. kayan. Sus parientes más cercanos son los demás lorisiformes, es decir, loris esbeltos, potos, falsos potos, anguantibos y gálagos. Más lejanamente, se relacionan con los lémures. Su historia evolutiva es incierta debido a que el registro fósil es escaso y los estudios mediante reloj molecular han dado resultados inconsistentes. Los loris perezosos poseen una cabeza redondeada, un hocico pequeño, ojos grandes y diferente coloración en el pelaje en cada especie. Su tronco es largo, y las extremidades anteriores y posteriores tienen casi la misma longitud, lo que les permite girar y alcanzar ramas cercanas. Las manos y pies poseen adaptaciones para asir objetos con prensión de pinza y mantenerse agarrados a las ramas por largos periodos de tiempo. Su mordisco es venenoso, una característica muy inusual en los mamíferos y que comparten con otros lorísidos. El origen del veneno es una toxina producida por una glándula en el brazo. Cuando el primate lame la glándula, la secreción se mezcla con la saliva y se activa. Muerden para disuadir a posibles depredadores, e incluso aplican veneno en el pelaje de las crías con el fin de protegerlas. Se desplazan despacio y silenciosamente, parándose y permaneciendo inmóviles cuando se sienten amenazados. Son animales nocturnos. Sus únicos depredadores documentados —aparte de los humanos— son las serpientes, las águilas azor variable (Nisaetus cirrhatus) y los orangutanes de Sumatra (Pongo abelii), aunque se sospecha que también pueden ser presa de los gatos, civetas y osos malayos. Su estructura social es aún desconocida, pero se sabe que se comunican mediante marcas olfativas. Los machos son muy territoriales. La gestación de los loris perezosos es prolongada y su desarrollo lento, por lo cual las crías dependen del cuidado de sus padres. Son omnívoros y comen animales pequeños, fruta y goma, entre otros alimentos. Cinco de las especies del género están clasificadas como vulnerables o en peligro de extinción en la Lista Roja de la UICN. La caza para su utilización en medicina tradicional y para la venta como representa la principal amenaza a su supervivencia, aunque también les afecta la destrucción y la fragmentación de su hábitat. Se han tomado varias medidas para preservarlos, como prohibir su venta y protegerlos del comercio internacional incluyéndolos en el Apéndice I de la CITES. Sin embargo, aún se encuentran a la venta abiertamente en mercados en el sur de Asia y otros países los importan de contrabando. (es)
  • Nycticèbes Nycticebus Nycticebus bengalensis . Genre NycticebusE. Geoffroy Saint-Hilaire, 1812 Les nycticèbes (Nycticebus) forment un genre de primates comprenant plusieurs espèces de loris. Ils sont menacés d'extinction et nommés sur la Liste rouge de l'UICN comme vulnérable ou en danger. Depuis 2007 ils sont enregistrés dans Annexe I de la CITES. La vente des nycticèbes est alors internationalement interdite, mais elle continue. (fr)
  • Is ainmhí luibhiteoir é an loras mall. Mamach atá ann, agus is ball d'fhine na Lorisidae é. Tá tocsain ina ghreim, rud annamh i measc na mamach. Tá siad dúchasach d'oirdheisceart na hÁise agus áiteanna ina chóngar. (ga)
  • Kukang —kadang-kadang disebut pula malu-malu— adalah jenis primata yang gerakannya lambat. Warna rambutnya beragam, dari kelabu keputihan, kecoklatan, hingga kehitam-hitaman. Pada punggung terdapat garis cokelat melintang dari belakang hingga dahi, lalu bercabang ke dasar telinga dan mata. Berat tubuhnya berkisar antara 0,375-0,9 kg, dan panjang tubuh hewan dewasa sekitar 19–30 cm. Dari delapan spesies kukang yang masih ada, enam di antaranya dapat ditemukan di Indonesia, yakni di pulau-pulau Sumatra, Jawa dan Kalimantan. Kukang (Nycticebus spp.) memiliki penampilan yang lucu dan menggemaskan sehingga banyak masyarakat umum yang gemar menjadikan primata ini sebagai hewan peliharaan. Karenanya, semua jenis kukang ini telah terancam oleh kepunahan. Kukang telah dilindungi oleh hukum Indonesia, sehingga memperdagangkannya tergolong melanggar hukum (ilegal) dan kriminal. (in)
  • Slow lorises are a group of several species of nocturnal strepsirrhine primates that make up the genus Nycticebus. Found in Southeast Asia and bordering areas, they range from Bangladesh and Northeast India in the west to the Sulu Archipelago in the Philippines in the east, and from Yunnan province in China in the north to the island of Java in the south. Although many previous classifications recognized as few as a single all-inclusive species, there are now at least eight that are considered valid: the Sunda slow loris (N. coucang), Bengal slow loris (N. bengalensis), Javan slow loris (N. javanicus), Philippine slow loris (N. menagensis), Bangka slow loris (N. bancanus), Bornean slow loris (N. borneanus), Kayan River slow loris (N. kayan) and Sumatran slow loris (N. hilleri). A ninth species, the pygmy slow loris (X. pygmaeus), was recently moved to the new genus Xanthonycticebus. After the pygmy slow loris, the group's closest relatives are the slender lorises of southern India and Sri Lanka. Their next closest relatives are the African lorisids, the pottos, false pottos, and angwantibos. They are less closely related to the remaining lorisoids (the various types of galago), and more distantly to the lemurs of Madagascar. Their evolutionary history is uncertain since their fossil record is patchy and molecular clock studies have given inconsistent results. Slow lorises have a round head, a narrow snout, large eyes, and a variety of distinctive coloration patterns that are species-dependent. Their arms and legs are nearly equal in length, and their torso is long and flexible, allowing them to twist and extend to nearby branches. The hands and feet of slow lorises have several adaptations that give them a pincer-like grip and enable them to grasp branches for long periods of time. Slow lorises have a toxic bite, a trait rare among mammals and unique among the primates. The toxin is obtained by licking a sweat gland on their arm, and the secretion is activated by mixing with saliva. Their toxic bite, once thought to be primarily a deterrent to predators, has been discovered to be primarily used in disputes within the species. The secretion from the arm contains a chemical related to cat allergen, but may be augmented by secondary toxins from the diet in wild individuals. Slow lorises move slowly and deliberately, making little or no noise, and when threatened, they stop moving and remain motionless. Their only documented predators—apart from humans—include snakes, changeable hawk-eagles and orangutans, although cats, viverrids and sun bears are suspected. Little is known about their social structure, but they are known to communicate by scent marking. Males are highly territorial. Slow lorises reproduce slowly, and the infants are initially parked on branches or carried by either parent. They are omnivores, eating small animals, fruit, tree gum, and other vegetation. Each of the slow loris species that had been identified prior to 2012 is listed as either "Vulnerable" or "Endangered" on the IUCN Red List. The three newest species are yet to be evaluated, but they arise from (and further reduce the ranks of) what was thought to be a single "vulnerable" species. All four of these are expected to be listed with at least the same, if not a higher-risk, conservation status. All slow lorises are threatened by the wildlife trade and habitat loss. Their habitat is rapidly disappearing and becoming fragmented, making it nearly impossible for slow lorises to disperse between forest fragments; unsustainable demand from the exotic pet trade and from traditional medicine has been the greatest cause for their decline. Deep-rooted beliefs about the supernatural powers of slow lorises, such as their purported abilities to ward off evil spirits or to cure wounds, have popularized their use in traditional medicine. Despite local laws prohibiting trade in slow lorises and slow loris products, as well as protection from international commercial trade under Appendix I, slow lorises are openly sold in animal markets in Southeast Asia and smuggled to other countries, such as Japan. Due in part to the large eyes that are an adaptation to their nocturnal lifestyle, they have also been popularized as 'cute' pets in viral videos on YouTube. Slow lorises have their teeth cut or pulled out for the pet trade. They make poor pets as they are nocturnal, have specialized diets, are difficult to care for, and often die from infection, blood loss, improper caring and handling or inadequate nutrition. (en)
  • Nycticebus E. Géoffory, 1812 è un genere di primati strepsirrini della famiglia dei Lorisidi. Il genere comprende otto specie conosciute con il nome di lori lento. (it)
  • スローロリス は、霊長目ロリス科に分類されるスローロリス属(スローロリスぞく、Nycticebus)の構成種の総称。 バングラデシュ、アッサムからベトナム、マレー半島、ジャワ島、ボルネオ島などに分布。丸い頭で、鼻は濡れており(rhinarium) 、耳は小さく厚い毛に覆われ、顔は平たく、大きな目を持つ。尻尾は退化している。夜行性で樹上生活をする。一般的に常緑樹林に生息しており、密な林冠の連続した熱帯多雨林に好んで生息する。同サイズの哺乳類と比べて、スローロリスの代謝は極めて遅い。樹液、花蜜、果物、昆虫、小鳥等を食料とする。 (ja)
  • 늘보로리스(또는 슬로우로리스)는 늘보로리스속 또는 니크티케부스속(Nycticebus)에 속하는 3 종의 로리스의 총칭이다. 보르네오섬과 동남아시아의 필리핀에서부터 방글라데시, 베트남, 인도네시아, 인도(인도 북동부, 벵갈), 중국 남부(윈난성 지역)와 태국에 걸쳐 분포하는 곡비원류 영장류로 느리게 움직이는 특징이 있다. 이들의 큰 눈이 현지의 전통 의약품에서 높이 평가되어 사냥되기 때문에, 멸종위기등급에서 취약 등급 또는 위기 등급으로 분류되고 있다. 인도네시아에서의 이름은 "말루말루"(malu malu)로 번역 하면, "부끄럼타는 놈"이라는 뜻이다. 미국의 어류 및 야생동물 관리국은 늘보로리스를 멸종위기종으로 분류하고 있다. 그 밖에도 늘보로리스는 SBS TV의 정글의 법칙 in 보르네오와 EBS 하나뿐인 지구, TV 동물농장에서도 간혹 소개되어 온 것으로 드러나고 있으며, IUCN에서 지정받고 있는 멸종위기종으로 분류되어 오게 되는 등 보호 관찰이 가장 시급하다고 여겨지는 것으로 보인다. (ko)
  • De plompe lori's (Nycticebus) zijn een geslacht uit de familie loriachtigen (Lorisidae). De soorten van dit geslacht hebben een gifklier aan de binnenzijde van de elleboog. De dieren smeren zichzelf en hun jongen in met dit gif vermengd met speeksel, als afschrikking tegen parasitaire geleedpotigen en tegen mogelijke predatoren. Daarnaast kunnen de soorten een giftige beet geven. (nl)
  • Nycticebus é um gênero de primata da família Lorisidae, pertencente a infraordem lêmure (Lemuriformes), também conhecido como "Slow Loris". É o único gênero de primatas venenosos e atualmente algumas especies correm o risco de entrar para a lista de animais em extinção, principalmente por conta do tráfico e venda ilegal. Pode ser encontrado no Subcontinente indiano, Sudeste asiático, China e no Arquipélago Malaio. Trata-se de gênero constituído de varias espécies de primatas noturnos da subordem strepsirrhini. Encontrados no Sudoeste Asiático e áreas fronteiriças, seu habitat alcança desde Bangladesh e nordeste da Índia até o Arquipélago de Sulu nas Filipinas a leste, e da província de Yunnan na China ao norte até a ilha de Java ao sul. Existem ao menos oito espécies de slow loris validadas atualmente: o sunda slow loris (N. coucang), bengal slow loris (N. bengalensis), pigmeu slow loris (N. pygmaeus), slow loris de Java (N. javanicus), slow loris de Bornéu (N. menagensis), N. bancanus, N. borneanus, e N. kayan. Os seus parentes mais próximos são os Loris (Slender Loris) da Índia austral e Sri Lanka. Em segundo lugar na escala de parentesco vêm os africanos, os , e os . Seus parentes mais distantes são os vários tipos de galago e os lêmures de Madagáscar. Os slowboris têm uma cabeça redonda, focinho estreito, olhos largos e uma variedade de colorações distintasdas dependendo da espécie. Suas pernasdae braços são praticamente iguais em tamanho, e seus troncos são longos permitindo-os balançarem e se estenderem para galhos próximos. As mãos e os pés dos Nycticebus são adaptados em formato de “ganchos” para que se segurem nos galhos por longos períodos. Esses primatas possuem uma mordida venenosa, o que é raro entre os mamíferos e único entre os Lorisidae. A toxina é obtida ao lamberem uma glândula no braço, e a secreção é ativada quando em contato com a saliva. A toxina é usada contra predadores e também é aplicada no pelo como meio de proteção para os filhotes. A secreção contem a substancia fel d 1, também encontrada em gatos, mas a toxina talvez seja combinada com outras substancias advindas da dieta dos slow loris selvagens. Eles se movem devagar fazendo nenhum ou quase nenhum barulho e quando ameaçados se mantêm parados. Os seus predadores (além dos humanos) são cobras, águias e orangotangos. Pouco se sabe sobre sua estrutura social, mas sabe-se que sua comunicação é feita a partir da emissão de odores. Os machos são altamente territoriais. Esse pequenos primatas se reproduzem devagar e suas crias são carregadas por ambos os pais. Eles são onívoros, comendo animais pequenos, frutas e outros derivados de plantas. Todas as espécies de slow loris são ameaçadas trafico de animais selvagens e perda de seu habitat. Seus habitats estão desaparecendo rapidamente e se fragmentando; demandas insustentáveis desses animais como bichos de estimação exóticos e também para usos medicinais locais têm sido as maiores causas de seu declínio populacional. Seu uso medicinal tem sido popularizado por crenças nos poderes sobrenaturais dos slow loris, como por exemplo, sua capacidade de espantar espíritos malignos e curar feridas. Apesar de leis locais que proíbem o comercio de slow loris e produtos dos mesmos, e ainda proteção contra trafico ilegal fornecida pelo Appendix I, os slow loris continuam sendo comercializados abertamente em mercados de animais no sudeste da Ásia ou contrabandeados para outros pais, como por exemplo o Japão. Devido aos seus olhos grandes e redondos, que são uma adaptação à vida noturna, eles foram popularizados como animais “fofos” em vídeos virais no YouTube. Slow loris têm os dentes arrancados antes de serem vendidos. Esses enquanto animais de estimação comumente morrem de infecção, perda de sangue, manuseamento improprio ou nutrição inadequada. (pt)
  • Толстые лори (лат. Nycticebus) — один из пяти родов лори. В англоязычной литературе род называется «медленным лори» (англ. slow loris). Род описан Этьеном Жоффруа Сент-Илером в 1812 году. (ru)
  • Kukang (Nycticebus) – rodzaj ssaka z podrodziny Lorisinae w rodzinie lorisowatych (Lorisidae). (pl)
  • Tröglorier (Nycticebus) är ett släkte i familjen lorier som tillhör ordningen primater. Systematiken är omstridd, men förmodligen omfattar släktet tre till åtta arter. (sv)
  • Товстий лорі (Nycticebus) — рід нічних мокроносих приматів родини лорієвих (Lorisidae). (uk)
  • 懶猴屬(学名:Nycticebus)是懶猴科下的一屬,主要分佈於婆羅洲、菲律賓南部、孟加拉、越南、印尼、印度、中國南部及泰國。懶猴屬的物種目前被列為是易危或瀕危物種,主因是牠們的大眼睛被認為是藥材而因此被獵殺。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1263998 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 95172 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1119792304 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • left (en)
  • right (en)
dbp:authority
  • É. Geoffroy, 1812 (en)
dbp:colwidth
  • 25 (xsd:integer)
dbp:date
  • 2020-10-28 (xsd:date)
dbp:imageCaption
  • Sunda slow lorisNycticebus coucang (en)
dbp:lower
  • 2.100000 (xsd:double)
dbp:name
  • Slow lorises (en)
dbp:quote
  • Even the best-breeding facilities have great difficulty breeding lorises, and those that do often have difficulty keeping them alive. It is so easy to get access to wild-caught lorises, it is highly doubtful that a seller who claims to have captive-bred ones is telling the truth. (en)
  • ... it had the face of a bear, the hands of a monkey, [and] moved like a sloth ... (en)
dbp:rangeMap
  • Slow loris area.png (en)
dbp:rangeMapAlt
  • Range map showing ranges of several species: the Sunda slow loris complex in Thailand, Malaysia, and Indonesia; the Bengal slow loris in east India, China, Bangladesh, Bhutan, Burma, Thailand, Laos, Vietnam, and Cambodia; and the pygmy slow loris in Vietnam and Laos. (en)
dbp:rangeMapCaption
  • Distribution of Nycticebus and Xanthonycticebus = X. pygmaeus;' = N. bengalensis;' = N. bancanus, N. borneanus, N. coucang, N. javanicus, N. kayan & N. menagensis (en)
dbp:source
  • Primatologist Anna Nekaris, in 2009 discussing the misleading information posted on YouTube. (en)
  • American zoologist Dean Conant Worcester, describing the Bornean slow loris in 1891. (en)
dbp:status
  • CITES_A1 (en)
dbp:statusSystem
  • CITES (en)
dbp:subdivision
  • (en)
  • N. bancanus (Lyon, 1906) (en)
  • N. bengalensis (en)
  • N. borneanus (Lyon, 1906) (en)
  • N. coucang (en)
  • N. hilleri (en)
  • N. javanicus (É. Geoffroy, 1812) (en)
  • N. kayan (Munds, Nekaris & Ford, 2013) (en)
  • N. linglom (Mein & Ginsburg, 1997) (en)
  • N. menagensis (Lydekker, 1893) (en)
dbp:subdivisionRanks
  • Species (en)
dbp:synonyms
  • * Tardigradus (Boddaert 1784: ) * Loris (É. Geoffroy 1796) * Lori (Lacépède 1799) * Stenops (Illiger 1811) * Bradycebus (É. Geoffroy and F. Cuvier 1820: ) * Bradylemur (de Blainville 1839) (en)
dbp:taxon
  • Nycticebus (en)
dbp:title
  • Closest living relatives of slow lorises (en)
dbp:total
  • 36 (xsd:integer)
dbp:typeSpecies
  • Tardigradus coucang (en)
dbp:typeSpeciesAuthority
  • Boddaert, 1785 (en)
dbp:upper
  • 2.100000 (xsd:double)
dbp:url
dbp:width
  • 25 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Die Plumploris (Nycticebus) sind eine Primatengattung aus der Familie der Loris (Lorisidae). Es sind nachtaktive, baumbewohnende Tiere, die in Südostasien leben. Je nach Systematik werden drei bis neun Arten unterschieden. (de)
  • Nycticebus Lorinaeren barruan dagoen bi generoetako bat da. Borneon eta Indotxinan bizi dira eta guztira 3 espezie daude. Nycticebusak 21-38 zentimetro arteko tamaina dute, espezieen arabera, eta 2 kilogramoko pisua izan ahal dute. Isatsa oso txikia da eta ile motza dute, grisetik gorrixkara. Erpuru ondo garatuak dituzte. Begiak handiak dira eta aurrerantz orientatuak. Belarriak txikiak dira eta erdi-izkutuan daude. Gauez bizi dira zuhaitzen goikaldean. (eu)
  • Nycticèbes Nycticebus Nycticebus bengalensis . Genre NycticebusE. Geoffroy Saint-Hilaire, 1812 Les nycticèbes (Nycticebus) forment un genre de primates comprenant plusieurs espèces de loris. Ils sont menacés d'extinction et nommés sur la Liste rouge de l'UICN comme vulnérable ou en danger. Depuis 2007 ils sont enregistrés dans Annexe I de la CITES. La vente des nycticèbes est alors internationalement interdite, mais elle continue. (fr)
  • Is ainmhí luibhiteoir é an loras mall. Mamach atá ann, agus is ball d'fhine na Lorisidae é. Tá tocsain ina ghreim, rud annamh i measc na mamach. Tá siad dúchasach d'oirdheisceart na hÁise agus áiteanna ina chóngar. (ga)
  • Nycticebus E. Géoffory, 1812 è un genere di primati strepsirrini della famiglia dei Lorisidi. Il genere comprende otto specie conosciute con il nome di lori lento. (it)
  • スローロリス は、霊長目ロリス科に分類されるスローロリス属(スローロリスぞく、Nycticebus)の構成種の総称。 バングラデシュ、アッサムからベトナム、マレー半島、ジャワ島、ボルネオ島などに分布。丸い頭で、鼻は濡れており(rhinarium) 、耳は小さく厚い毛に覆われ、顔は平たく、大きな目を持つ。尻尾は退化している。夜行性で樹上生活をする。一般的に常緑樹林に生息しており、密な林冠の連続した熱帯多雨林に好んで生息する。同サイズの哺乳類と比べて、スローロリスの代謝は極めて遅い。樹液、花蜜、果物、昆虫、小鳥等を食料とする。 (ja)
  • 늘보로리스(또는 슬로우로리스)는 늘보로리스속 또는 니크티케부스속(Nycticebus)에 속하는 3 종의 로리스의 총칭이다. 보르네오섬과 동남아시아의 필리핀에서부터 방글라데시, 베트남, 인도네시아, 인도(인도 북동부, 벵갈), 중국 남부(윈난성 지역)와 태국에 걸쳐 분포하는 곡비원류 영장류로 느리게 움직이는 특징이 있다. 이들의 큰 눈이 현지의 전통 의약품에서 높이 평가되어 사냥되기 때문에, 멸종위기등급에서 취약 등급 또는 위기 등급으로 분류되고 있다. 인도네시아에서의 이름은 "말루말루"(malu malu)로 번역 하면, "부끄럼타는 놈"이라는 뜻이다. 미국의 어류 및 야생동물 관리국은 늘보로리스를 멸종위기종으로 분류하고 있다. 그 밖에도 늘보로리스는 SBS TV의 정글의 법칙 in 보르네오와 EBS 하나뿐인 지구, TV 동물농장에서도 간혹 소개되어 온 것으로 드러나고 있으며, IUCN에서 지정받고 있는 멸종위기종으로 분류되어 오게 되는 등 보호 관찰이 가장 시급하다고 여겨지는 것으로 보인다. (ko)
  • De plompe lori's (Nycticebus) zijn een geslacht uit de familie loriachtigen (Lorisidae). De soorten van dit geslacht hebben een gifklier aan de binnenzijde van de elleboog. De dieren smeren zichzelf en hun jongen in met dit gif vermengd met speeksel, als afschrikking tegen parasitaire geleedpotigen en tegen mogelijke predatoren. Daarnaast kunnen de soorten een giftige beet geven. (nl)
  • Толстые лори (лат. Nycticebus) — один из пяти родов лори. В англоязычной литературе род называется «медленным лори» (англ. slow loris). Род описан Этьеном Жоффруа Сент-Илером в 1812 году. (ru)
  • Kukang (Nycticebus) – rodzaj ssaka z podrodziny Lorisinae w rodzinie lorisowatych (Lorisidae). (pl)
  • Tröglorier (Nycticebus) är ett släkte i familjen lorier som tillhör ordningen primater. Systematiken är omstridd, men förmodligen omfattar släktet tre till åtta arter. (sv)
  • Товстий лорі (Nycticebus) — рід нічних мокроносих приматів родини лорієвих (Lorisidae). (uk)
  • 懶猴屬(学名:Nycticebus)是懶猴科下的一屬,主要分佈於婆羅洲、菲律賓南部、孟加拉、越南、印尼、印度、中國南部及泰國。懶猴屬的物種目前被列為是易危或瀕危物種,主因是牠們的大眼睛被認為是藥材而因此被獵殺。 (zh)
  • اللوريسيات البطيئة هي مجموعة من عدة فصائل من الرئيسيات الهبارية، التي تشكل جنس النيكتثيبس. وجدت في الجنوب وجنوب شرق آسيا، يتراوح وجودها فيما بين بنغلاديش وشمال شرق الهند في الغرب حتى الفلبين في الشرق، وبين مقاطعة اليونان في الصين في الشمال إلى جزيرة جاوة في الجنوب. وبالرغم من أنه تم التعرف على عدد قليل من التصنيفات السابقة العديدة من أنواعها الشاملة، فهناك الآن ما لا يقل عن ثمانية تعتبر صحيحة وهم: اللورس البطيء صّندا «نيكتثيبيوس كوكانجو»، ولورس بينغال البطيء «نيكتثيبيوس بيغالينسيس»، ولورس بايجيم البطيء «نيكتثيبيوس بيجيميوس»، ولورس جوان البطيء «نيكتثيبيوس جافانوس»، ولورس جزيرة بورنيو «نيكتثيبيوس مينجنسس» (نيكتِثيبس مينجنسس، نيكتِثيبيوس بنكانوس، نيكتِثيبيوس بورنينوس، نيكتثيبيوس كايان). وفصائل المجموعة الأقرب تعتبر لورسايديات أخرى مثل: اللوريسيات الرفيعة، وبوتوس، وبوتوس الخادعة، والأنجونتيبو. (ar)
  • Nycticebus és un gènere de primats pertanyent al subordre dels estrepsirrins. Viuen al sud i el sud-est d'Àsia, des de Bangladesh i el nord-est de l'Índia a l'oest fins a les Filipines a l'est, i des de la província xinesa de Yunnan al nord fins a l'illa de Java al sud. Diverses classificacions anteriors reconeixien menys espècies, però a 2015 se'n consideraven vàlides nou: N. bancanus, N. bengalensis, N. borneanus, N. coucang, N. javanicus, N. kayan, ?N. linglom, (extinta), N. menagensis i N. pygmaeus. Els seus parents més propers són els altres lorisiformes, és a dir, els loris esvelts, els potos, els falsos potos, els anguatibs i els gàlags. Tenen una relació més llunyana amb els lèmurs. La seva història evolutiva és incerta, car el registre fòssil és escàs i els estudis basats en el re (ca)
  • Los loris perezosos​ (Nycticebus) son un género de primates perteneciente al suborden Strepsirrhini. Habitan en el sur y el sudeste de Asia, desde Bangladés y el noreste de India en el oeste hasta Filipinas en el este, y desde la provincia china de Yunnan en el norte hasta la isla de Java en el sur. Si bien varias clasificaciones anteriores reconocían menos especies, en 2013 se consideraban válidas ocho: N. coucang, N. bengalensis, N. pygmaeus, N. javanicus, N. menagensis, N. bancanus, N. borneanus y N. kayan. Sus parientes más cercanos son los demás lorisiformes, es decir, loris esbeltos, potos, falsos potos, anguantibos y gálagos. Más lejanamente, se relacionan con los lémures. Su historia evolutiva es incierta debido a que el registro fósil es escaso y los estudios mediante reloj molecu (es)
  • Kukang —kadang-kadang disebut pula malu-malu— adalah jenis primata yang gerakannya lambat. Warna rambutnya beragam, dari kelabu keputihan, kecoklatan, hingga kehitam-hitaman. Pada punggung terdapat garis cokelat melintang dari belakang hingga dahi, lalu bercabang ke dasar telinga dan mata. Berat tubuhnya berkisar antara 0,375-0,9 kg, dan panjang tubuh hewan dewasa sekitar 19–30 cm. (in)
  • Slow lorises are a group of several species of nocturnal strepsirrhine primates that make up the genus Nycticebus. Found in Southeast Asia and bordering areas, they range from Bangladesh and Northeast India in the west to the Sulu Archipelago in the Philippines in the east, and from Yunnan province in China in the north to the island of Java in the south. Although many previous classifications recognized as few as a single all-inclusive species, there are now at least eight that are considered valid: the Sunda slow loris (N. coucang), Bengal slow loris (N. bengalensis), Javan slow loris (N. javanicus), Philippine slow loris (N. menagensis), Bangka slow loris (N. bancanus), Bornean slow loris (N. borneanus), Kayan River slow loris (N. kayan) and Sumatran slow loris (N. hilleri). A ninth spe (en)
  • Nycticebus é um gênero de primata da família Lorisidae, pertencente a infraordem lêmure (Lemuriformes), também conhecido como "Slow Loris". É o único gênero de primatas venenosos e atualmente algumas especies correm o risco de entrar para a lista de animais em extinção, principalmente por conta do tráfico e venda ilegal. Pode ser encontrado no Subcontinente indiano, Sudeste asiático, China e no Arquipélago Malaio. (pt)
rdfs:label
  • Slow loris (en)
  • لوريس بطيء (ar)
  • Nycticebus (ca)
  • Plumploris (de)
  • Nycticebus (es)
  • Nycticebus (eu)
  • Loras mall (ga)
  • Kukang (in)
  • Nycticebus (fr)
  • Nycticebus (it)
  • スローロリス (ja)
  • 늘보로리스 (ko)
  • Plompe lori's (nl)
  • Kukang (pl)
  • Nycticebus (pt)
  • Толстые лори (ru)
  • Tröglorier (sv)
  • 懶猴屬 (zh)
  • Товстий лорі (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:exhibits of
is dbp:title of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License