An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The siege of Boston (April 19, 1775 – March 17, 1776) was the opening phase of the American Revolutionary War. New England militiamen prevented the movement by land of the British Army, which was garrisoned in what was then the peninsular town of Boston, Massachusetts Bay. Both sides had to deal with resource, supply, and personnel issues over the course of the siege. British resupply and reinforcement was limited to sea access, which was impeded by American vessels. The British abandoned Boston after eleven months and transferred their troops and equipment to Nova Scotia.

Property Value
dbo:abstract
  • El setge de Boston (19 d'abril de 1775 - 17 de març de 1776) fou la fase d'obertura de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Milicians de Nova Anglaterra van impedir el moviment per terra de l'exèrcit britànic, que es trobava a aquarterat a la que aleshores era la ciutat peninsular de Boston, Badia de Massachusetts. Les dues parts van haver de tractar els problemes de subministrament i de personal durant el setge. El subministrament i el reforç britànics es limitaven a l'accés al mar. Després d'onze mesos del setge, els britànics van abandonar Boston navegant cap a Nova Escòcia. El setge va començar el 19 d'abril després de les batalles de Lexington i Concord, quan la milícia de les comunitats circumdants de Massachusetts va bloquejar l'accés terrestre a Boston. El Congrés Continental va formar l'Exèrcit Continental des de la milícia, amb George Washington com a comandant en cap. El juny de 1775, els britànics es van apoderar de Bunker Hill i de Breed's Hills, des dels quals els continentals es preparaven per bombardejar la ciutat, però les seves baixes van ser nombroses i els seus guanys van ser insuficients per trencar el control de l'exèrcit continental en l'accés terrestre a Boston. Els nord-americans van assetjar la ciutat ocupada pels britànics. Les accions militars durant la resta del setge es van limitar a incursions puntuals, escaramusses menors i focs de franctirador. El novembre de 1775, George Washington va enviar el llibreter convertit en soldat Henry Knox, de vint-i-cinc anys, per portar a Boston la pesada artilleria capturada al Fort Ticonderoga. En una operació complexa i exigent tècnicament, Knox va portar molts canons a la zona de Boston el gener de 1776. Al març de 1776, aquesta artilleria va fortificar Dorchester Heights (que passava per alt Boston i el seu port), i va posar en perill el subministrament britànic. El comandant britànic William Howe va veure la posició britànica com a indefensable i va retirar les forces britàniques a Boston a la fortalesa britànica a Halifax, Nova Escòcia, el 17 de març. (ca)
  • Obléhání Bostonu (19. dubna 1775 – 17. března 1776) představovalo úvodní fázi americké revoluční války. Novoanglické milice držely britskou armádu v Bostonu, jenž tehdy ležel na poloostrově, a bránily jí v pohybu. Obě strany během obléhání musely řešit problém s dodávkami materiálu a lidí. Zásobování britské armády bylo odkázáno na přístup k moři. Po jedenácti měsících obléhání Britové opustili Boston a odpluli do Nového Skotska. Obléhání začalo 19. dubna po bitvách u Lexingtonu a Concordu. Milice z okolních komunit kolonie Massachusetts zablokovaly pozemní přístup k Bostonu. Kontinentální kongres vytvořil z jednotek milicí kontinentální armádu, které velel George Washington. V červnu 1775 Britové po těžkých bojích a s velkými ztrátami dobyli kopce Bunker Hill a Breed's Hill, odkud americká armáda hodlala bombardovat Boston. V listopadu 1775 poslal Washington tehdy 25letého vojáka, bývalého knihkupce, Henryho Knoxe, aby dopravil k Bostonu těžká děla z pevnosti Ticonderoga. Mezi listopadem 1775 a únorem 1776 plukovník Henry Knox a tým inženýrů převezl na saních 60 tun těžkého dělostřelectva. Převezli je přes zmrzlé řeky Hudson a Connecticut v obtížné a složité operaci a dorazili zpět do Cambridge 24. ledna 1776. V březnu 1776 tato děla posílila opevnění na Dorchester Heights, odkud bylo možno kontrolovat Boston a jeho přístav a ohrožovat britskou zásobovací linii. Britský velitel William Howe viděl britskou pozici jako nebranitelnou a 17. března stáhl své síly z Bostonu do britské pevnosti v Halifaxu v Novém Skotsku. (cs)
  • La Sieĝo de Bostono (19a de aprilo, 1775 – 17a de marto, 1776) estis malferma fazo de la Usona Revolucia Milito. Milicanoj el Nov-Anglio malhelpis la movadon surtere de la Brita Armeo fortikita en kio estis tiam la duoninsula urbo Bostono, Masaĉuseco. Ambaŭ partioj devis elturniĝi por provizioj kaj personaro dum la daŭrado de la sieĝo. Brita reproviziado kaj refortiga agado estis limigitaj al maraliro. Post dekunu monatoj de sieĝo la britoj abandonis Bostonon navige al Nov-Skotio. La sieĝo ekis la 19an de aprilo post la , kiam la milicanoj el najbaraj komunumoj de Masaĉuseco limigis la surteran aliron al Bostono. La Kontinenta Kongreso formis la Kontinentan Armeon el la milicanoj, kun George Washington kiel Ĉefkomandanto. En Junio 1775, la britoj , sed ties perdoj estis fortaj kaj ties akiroj estis nesufiĉaj por rompi la regado fare de la Kontinenta Armeo sur tera aliro al Bostono. Militagado dum la resto de la sieĝo estis limigitaj al foja subitaj atakoj, minoraj skirmoj, kaj pafado fare de snajperoj. En Novembro 1775, Washington sendis la 25-jaraĝan librovendiston kiu estis iĝinta soldato nome Henry Knox por alporti al Bostono la pezan artilerion kiun oni estis kaptinta ĉe . Per teknike komplika kaj postulega operaco, Knox alportis multajn kanonojn al areo de Bostono Januare de 1776. En marto 1776, tiu artilerio fortikiĝis la Dorĉesterajn Altaĵojn, kiuj superregas Bostonon kaj ties havenon kaj minacis la britan liverlinion. La brita komandanto William Howe, vidis la britan posedon kiel nedefendebla kaj retiris la britajn fortojn el Bostono al la brita kerno ĉe Halifakso, la 17an de marto (celebrata nuntempe kiel Evakutagon). (eo)
  • Die Belagerung von Boston vom 19. April 1775 bis zum 17. März 1776 war die Eröffnungsphase des aktiven Amerikanischen Unabhängigkeitskrieges, in der Milizen aus Neu England die Stadt Boston belagerten, um militärische Bewegungen der darin befindlichen britischen Armee zu verhindern. Obwohl die Belagerung nur mäßig erfolgreich war, gelang es den amerikanischen Truppen unter George Washington nach elf Monaten die Briten zum Rückzug aus der Stadt zu zwingen. Das bedeutendste Einzelereignis der Belagerung war die Schlacht von Bunker Hill, während sie selbst als längster Konflikt innerhalb des Krieges gilt. Sie spielte eine wichtige Rolle bei der Bildung der Continental Army und förderte die Einigkeit der Kolonien. Die Belagerung begann in der Nacht nach der Schlacht von Lexington und Concord, als die amerikanischen Streitkräfte die Briten bis nach Boston verfolgten und die Landenge der Halbinsel besetzten, auf der sich Boston befindet. Zunächst hatte General Artemas Ward als Kommandeur der Milizen Massachusetts die Aufsicht über die Belagerung. Er richtete sein Hauptquartier in Cambridge ein und positionierte seine Streitkräfte in Charlestown Neck, Roxbury und den Höhen von Dorchester. Anfangs standen die 6.000 bis 8.000 amerikanischen Rebellen etwa 4.000 britischen Soldaten unter General Thomas Gage, der auch Gouverneur der Provinz Massachusetts war, gegenüber, die in der Stadt eingeschlossen waren. Nach engerer Definition wurden die Briten nicht belagert, da die Britische Königliche Kriegsmarine den Hafen kontrollierte und Nachschub per Schiff geliefert werden konnte. Trotzdem waren Stadt und Armee auf Notrationen gesetzt, beispielsweise stand gepökeltes Schweinefleisch auf dem Speiseplan und die Preise stiegen schnell an. Durch die Besetzung der vor der Stadt liegenden Hügel hatten die Amerikaner einen guten Einblick in die Vorgänge innerhalb der Stadt, während General Gage keine verlässlichen Informationen über die Aktivitäten der Rebellen erhielt. Am 25. Mai erhielt Gage mehr als 4.500 Mann Verstärkung und drei neue Generäle: Generalmajor William Howe und die Brigadegeneräle John Burgoyne und Henry Clinton. Daraufhin begann er mit Planungen um die Belagerung zu durchbrechen. Am 15. Juni erfuhr das amerikanische Sicherheitskomitee von den Plänen, die Dorchesterhöhen und die Basis auf der Charlestown-Halbinsel anzugreifen. Das Komitee befahl General Ward Bunker Hill und die Höhen zu befestigen. Ward gab den Befehl an William Prescott weiter, dennoch schafften es britische Streitkräfte am 17. Juni unter General Howe, die Charlestown-Halbinsel in der Schlacht von Bunker Hill zu besetzen. Obwohl die Briten ihr Ziel erreichen konnten, gelang es ihnen nicht, die Belagerung zu durchbrechen, da die Amerikaner die Landenge der Halbinsel halten konnten. Die britischen Verluste waren so schwer, dass es keine weiteren direkten Angriffe auf die amerikanischen Streitkräfte mehr gab, es entstand eine Pattsituation. Am 3. Juli traf George Washington ein, um in der neuen Continental Army zu dienen. Streitkräfte und Nachschub kamen unter anderem auch aus Maryland. Es wurden Gräben an der Landenge von Dorchester ausgehoben und in Richtung Boston erweitert. Washington eroberte Bunker Hill und Breed’s Hill ohne Gegenwehr zurück. Diese Aktivitäten hatten jedoch wenig Auswirkung auf die britische Besatzung. Im Winter von 1775/1776 benutzten Henry Knox und seine Ingenieure Schlitten, um die schweren Kanonen, die in Fort Ticonderoga eingeschlossen gewesen waren, nach Boston zu transportieren. Sie wurden über den zugefrorenen Connecticut River gebracht und trafen im März in der Stadt ein. Die bislang so wichtige britische Flotte brachte während des Winters keinen Vorteil mehr, da sie in einem flachen Hafen ankern musste, nur noch begrenzt navigieren konnte und unter amerikanischen Kanonenfeuer von den Dorchesterhöhen lag, die unter General John Thomas befestigt worden waren. Die Belagerung endete, als die Briten am 17. März 1776 Segel in Richtung Halifax setzten. Die Milizen kehrten nach Hause zurück und im April verwendete Washington den größten Teil der Continental Army zur Befestigung von New York City. (de)
  • El asedio de Boston fue un episodio de la guerra de Independencia de los Estados Unidos, acaecido entre el 19 de abril de 1775 y el 17 de marzo de 1776 en Boston, Massachusetts y alrededores. Los beligerantes fueron Gran Bretaña por un lado, y las Trece Colonias de la costa este de América del Norte por el otro. El resultado fue una victoria estratégica de los americanos (también llamados patriotas, continentales o coloniales) y la evacuación o retirada de los británicos de Boston, que se dirigieron por mar a Nueva Escocia. Boston, que por aquel entonces era una ciudad peninsular, estaba controlada por la fuerte armada británica. El plan de los coloniales era sitiar o asediar la ciudad por tierra, de forma que los británicos no pudieran abastecerse de provisiones o alimentos por vía terrestre, y tuvieran que evacuar la ciudad. El asedio comenzó el 19 de abril, después de las batallas de Lexington y Concord, cuando los militares de las comunidades de Massachusetts bloquearon el acceso por tierra a Boston. El Congreso Continental formó la Armada Continental, con George Washington como comandante en jefe. En junio, los británicos tomaron las colinas Bunker y Breed desde donde los patriotas tenían planeado atacar la ciudad, pero en esta conquista los británicos perdieron muchos hombres, y sus ganancias fueron insuficientes para romper el dominio que la armada continental tenía en el acceso a Boston. En noviembre, George Washington envió al joven soldado de 25 años Henry Knox a traer a Boston la artillería pesada que había sido capturada en el fuerte Ticonderoga. En una operación muy compleja, Knox consiguió llevar muchos cañones al área de Boston en el mes de enero de 1776. En marzo, las tropas coloniales consiguieron tomar las colinas de Dorchester Heights, y llevaron allí dichos cañones, dispuestos a bombardear la ciudad. No fue necesario, porque el comandante británico William Howe vio que la posición era indefendible, y el día 17 de dicho mes, evacuaron la ciudad, retirándose al fuerte de Halifax, Nueva Escocia. Aún hoy, el 17 de marzo es fiesta en el estado de Massachusetts, conocida como el "Día de la evacuación" (Evacuation Day, en inglés). (es)
  • Le siège de Boston (19 avril 1775 – 17 mars 1776) fut la première phase de la partie active de la guerre d'indépendance des États-Unis, lors de laquelle des miliciens de la Nouvelle-Angleterre, qui allaient par la suite intégrer l'Armée continentale américaine, encerclèrent la ville de Boston, afin d'interdire tous mouvements aux troupes britanniques qui s'y trouvaient. Après onze mois de siège, les colons américains, obéissant aux ordres de George Washington, forcèrent les Britanniques à se retirer par la mer. En tant que siège, il ne fut que partiellement efficace, mais il joua un rôle important dans la création d'une véritable armée et permit d'asseoir l'unité des colonies. Il permit également d'esquisser les attitudes et le caractère des acteurs des deux camps. Le plus important engagement du siège fut la bataille de Bunker Hill. Le siège débuta le 19 avril, après les batailles de Lexington et Concord, lors desquelles la milice constituée de membres provenant de nombreuses communautés du Massachusetts, encerclèrent la ville alors péninsulaire de Boston et en bloquèrent l'accès, limitant ainsi le ravitaillement britannique à des opérations navales. Le Congrès continental choisit de reconnaître la milice et forma l'Armée continentale, et ce fut George Washington qui fut élu à l'unanimité comme commandant en chef. En juin 1775, les Britanniques sortirent vainqueurs de la bataille de Bunker Hill mais ils subirent de lourdes pertes et n'eurent pas suffisamment de moyens pour briser le siège, et jusqu'à la fin, peu d'actions furent entreprises, à l'exception de raids occasionnels, d'escarmouches mineures et de tirs de snipers. Pendant la durée du siège, les deux côtés durent faire face à des difficultés d'approvisionnement en ressources et de personnel et durent s'engager dans diverses opérations navales dans la lutte pour obtenir des ressources. En novembre 1775, Washington envoya Henry Knox, un libraire de 25 ans reconverti en soldat, pour amener à Boston l'artillerie lourde qui avait été capturée lors de la prise du Fort Ticonderoga. En janvier 1776, lors d'une opération technique, complexe et difficile, Knox amena de nombreux canons dans la région de Boston. En mars 1776, ces pièces d'artillerie furent utilisées pour fortifier Dorchester Heights, une série de petites collines dominant la ville et le port de Boston, menaçant ainsi la bouée de sauvetage permettant le ravitaillement de la marine britannique. Après avoir réalisé qu'il ne pouvait plus tenir la ville, le commandant britannique William Howe, choisit de la faire évacuer. Il retira les forces britanniques et se mit en route pour Halifax, en Nouvelle-Écosse. On célèbre aujourd'hui localement aux États-Unis cette journée appelée « Jour de l'Évacuation » (Evacuation Day). (fr)
  • The siege of Boston (April 19, 1775 – March 17, 1776) was the opening phase of the American Revolutionary War. New England militiamen prevented the movement by land of the British Army, which was garrisoned in what was then the peninsular town of Boston, Massachusetts Bay. Both sides had to deal with resource, supply, and personnel issues over the course of the siege. British resupply and reinforcement was limited to sea access, which was impeded by American vessels. The British abandoned Boston after eleven months and transferred their troops and equipment to Nova Scotia. The siege began on April 19 after the Battles of Lexington and Concord, when Massachusetts militias blocked land access to Boston. The Continental Congress formed the Continental Army from the militias involved in the fighting and appointed George Washington as Commander in Chief. In June 1775, the British seized Bunker and Breed's Hills, from which the Continentals were preparing to bombard the city, but their casualties were heavy and their gains insufficient to break the Continental Army's control over land access to Boston. After this the Americans laid siege to the city; no major battles were fought during this time and the conflict was limited to occasional raids, minor skirmishes, and sniper fire. British efforts to supply their troops were significantly impacted by the smaller but more agile American forces operating on both land and sea and the British consequently suffered from a continual lack of food, fuel, and supplies during the siege. In November 1775, George Washington sent Henry Knox on a mission to bring to Boston the heavy artillery that had recently been captured at Fort Ticonderoga. In a technically complex and demanding operation, Knox was able to bring the cannons to Boston in January 1776 and by March this artillery had fortified Dorchester Heights which overlooked Boston harbor. This development threatened to cut off the British supply lifeline from the sea. British commander William Howe saw his position as indefensible and on March 17 he withdrew his forces from Boston to Halifax, Nova Scotia. (en)
  • L'assedio di Boston fu la prima battaglia del conflitto dopo l'inizio della guerra d'indipendenza americana; l'assedio durò dal 19 aprile 1775 al 17 marzo 1776. L'assedio, in pratica, vide i miliziani del New England impedire alla guarnigione dell'Esercito britannico di muoversi dalla città peninsulare di Boston, nel Massachusetts. Entrambi gli schieramenti dovettero affrontare problemi di personale e rifornimenti per tutta la durata della battaglia. Gli inglesi riuscirono a risolvere il problema solamente via mare ma, dopo nove mesi d'assedio, la guarnigione salpò per la Nuova Scozia. L'assedio cominciò il 19 aprile dopo le battaglie di Lexington e Concord, quando la milizia proveniente da tutto il Massachusetts orientale bloccò gli inglesi in città. Il Congresso continentale diede vita all'Esercito Continentale, inizialmente composto dai miliziani, con George Washington come comandante in capo. Nel giugno 1775, i britannici presero possesso delle colline Bunker Hill e Breed's Hill con perdite troppo pesanti e conquiste troppo ridotte per poter annientare l'Esercito continentale e liberare la città dall'accerchiamento. Le azioni militari durante il tempo rimanente dell'assedio si limitarono a raid occasionali, schermaglie minori e fuoco di tiratori scelti. Nel novembre 1775, Washington inviò il venticinquenne scrittore e soldato Henry Knox a prelevare e portare a Boston l'artiglieria pesante presa dai miliziani nella cattura del forte Ticonderoga. In un'operazione complessa e dispendiosa, Knox portò diversi cannoni nell'area di Boston entro il gennaio 1776. Nel marzo dello stesso anno, questa artiglieria servì per fortificare Dorchester Heights, un pendio che sovrasta Boston e la sua baia, minacciando così la vitale via di rifornimento inglese. Il comandante britannico, William Howe, ritenne la posizione inglese indifendibile e ordinò di ritirarsi ad Halifax, in Canada, il 17 marzo. (it)
  • ボストン包囲戦(ボストンほういせん、英: Siege of Boston、1775年4月19日 - 1776年3月17日)は、アメリカ独立戦争の開戦直後に大陸軍がボストンを包囲し、イギリス軍の動きを封じ込めた包囲戦である。包囲としては部分的なものであったが、大陸軍を組織化し13植民地の結束を高めるために重要な役割を果たした。アメリカ、イギリス双方とも当事者達の態度と性格を形作る切っ掛けとなった。包囲戦中の大きな戦闘はバンカーヒルの戦いのみである。 (ja)
  • 보스턴 포위전(Siege of Boston, 1775년 4월 19일 - 1776년 3월 17일)은 미국 독립 전쟁 개전 직후 대륙군이 보스턴을 포위하고 영국군의 움직임을 봉쇄한 포위전이다. 성과는 미미한 것이었지만, 대륙군을 조직하고 13개 식민지의 유대를 강화하여 중요한 역할을 했다. 미국, 영국 양측 모두 당사자들의 태도와 성격을 형성한 계기가 되었다. 포위전 때 큰 전투는 벙커 힐 전투뿐이었다. (ko)
  • «Осада Бостона» (англ. Siege of Boston) — начальная фаза Войны за независимость США, в ходе которой новоанглийские ополченцы, впоследствии ставшие частью Континентальной армии, 19 апреля 1775 года блокировали Бостон и под командованием Джорджа Вашингтона через 11 месяцев осады взяли город, вынудив британцев отступить и отплыть в Новую Шотландию. Британский командующий Уильям Хау, осознав, что больше не может удерживать город, отступил 17 марта 1776 года (сейчас отмечается, как День эвакуации) в Галифакс. (ru)
  • O Cerco de Boston (19 de Abril de 1775 – 17 de Março de 1776) consistiu na fase de abertura da Guerra da Independência dos Estados Unidos da América, na qual a milícia da Nova Inglaterra - que mais tarde faria parte do Exército Continental — cercou a cidade de Boston, para bloquear qualquer movimento da guarnição do Exército Britânico. Depois de onze meses de cerco, os colonos americanos, liderados por George Washington, forçaram os britânicos a retirar por mar. O cerco começou no dia 19 de Abril, depois das Batalhas de Lexington e Concord, quando as milícias de várias comunidades de Massachusetts cercaram Boston e bloquearam o acesso terrestre à cidade, então uma península, limitando o reabastecimento britânico a operações navais. O Congresso Continental optou por mobilizar a milícia e formar o Exército Continental, escolhendo, de forma secreta, George Washington para seu comandante-em-chefe. Em Junho de 1775, os britânicos cercaram Bunker Hill e Breed's Hills, mas as baixas que sofreram foram pesadas e os ganhos insuficientes para quebrar o cerco. Durante o resto do cerco, pouca foi a acção, para além, de alguns ataques pontuais, pequenas escaramuças e fogo de atiradores. Ambos os lados tiveram que lidar com problemas de provisões e de pessoal ao longo do cerco, e ambas as partes entraram em combates navais para lutar por reabastecimentos. Em Novembro de 1775, Washington enviou um vendedor de livros, agora soldado, de 25 anos, chamado Henry Knox para trazer a artilharia pesada que tinha sido para Boston. Numa operação tecnicamente completa e exigente, Knox em Janeiro de 1776. Em Março, estas peças de artilharia foram utilizadas para fortificar Dorchester Heights, que ficava situado virado para Boston e os seus portos, ameaçando a linha de reabastecimento marítima dos britânicos. O comandante britânico, William Howe, apercebendo-se de que já não tinha capacidade para controlar a cidade, decidiu evacuar. Partiu com as suas forças, dia 17 de Março (celebrado actualmente como ), para Halifax. (pt)
  • Oblężenie Bostonu – oblężenie, które trwało w dniach od 19 kwietnia 1775 do 17 marca 1776 i było początkową fazą wojny o niepodległość Stanów Zjednoczonych, w której milicjanci z Nowej Anglii – a później żołnierze Armii Kontynentalnej – otoczyli Boston leżący w ówczesnej kolonii Massachusetts i uniemożliwili działanie armii brytyjskiej skoszarowanej w mieście. Oblężenie nie odniosło pełnego sukcesu jednak odegrało istotną rolę w stworzeniu Armii Kontynentalnej i wzmocnieniu jedności trzynastu kolonii. Najważniejszym epizodem oblężenia była bitwa o Bunker Hill. (pl)
  • Belägringen av Boston (engelska: Siege of Boston) ägde rum mellan den 19 april 1775 till den 17 mars 1776 under det amerikanska frihetskriget. Milissoldater från New England förhindrade den brittiska garnisonen i Boston från att göra trupprörelser utanför staden. Brittisk proviantering och förstärkningar från havet var begränsat. Efter elva månaders belägring övergav britterna Boston genom att segla till Nova Scotia. (sv)
  • 波士顿之围(英語:Siege of Boston)發生於1775年4月19日-1776年3月17日,是美国獨立战争的开始阶段,此战中新英格兰民兵(后来成为大陆军的一部分)包围了马萨诸塞的波士顿镇,阻止驻守城中的英军调动。11个月的围城之后,乔治·华盛顿领导的美洲殖民者迫使英国人由海路撤退。 围城开始于4月19日,在列克星敦和康科德战役之后,当时来自马萨诸塞多个社区的民兵包围了波士顿,阻断了通往这个当时还是半岛的城镇陆路的通行,也就限制了英国的海军作战补给。大陆会议选择使用民兵并且组建大陆军,而且全体一致选乔治·华盛顿为总司令。1775年6月,英国人占领了邦克山和布里德山,但是他们伤亡惨重,收效也不足以突破围城。围城之余,少有除偶尔袭击,小规模战斗,狙击战之外的行动。双方都需要解决资源供给和围城过程中的人员问题,而且双方还在海上交战以争夺资源。 1775年11月,华盛顿派25岁的亨利·诺克斯(从书商变成的士兵)带提康德罗加堡战中缴获的重炮去波士顿。1776年1月,诺克斯以技术上复杂和苛求的操作方式将许多大炮带去波士顿区。1776年3月,大炮用于设防能俯视波士顿及其港口的多彻斯特高地(Dorchester Heights),威胁着英国海军的补给线。英国指挥官威廉·何奧认识到他无法继续守住此镇,就选择在3月17日向新斯科舍的哈利法克斯撤离(现在这天为撤退纪念日)。 (zh)
dbo:causalties
  • 30 captured
  • 19 killed or wounded
  • Battle of Bunker Hill
  • Over 400 killed or wounded,
  • Rest of siege
dbo:combatant
  • United Colonies
dbo:commander
dbo:date
  • 1775-04-19 (xsd:date)
dbo:isPartOfMilitaryConflict
dbo:place
dbo:result
  • American victory
  • * British forces evacuate Boston
dbo:strength
  • 4,000–11,000
  • 7,000–16,000
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 239035 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 48045 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1119701262 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:campaignbox
  • Boston (en)
dbp:caption
  • Engraving depicting the British evacuation of Boston (en)
dbp:casualties
  • 19 (xsd:integer)
  • 30 (xsd:integer)
  • 35 (xsd:integer)
  • 60 (xsd:integer)
  • Bunker Hill (en)
  • Battle of Bunker Hill (en)
  • About 1,000 killed or wounded (en)
  • Over 400 killed or wounded, (en)
  • Rest of siege (en)
dbp:combatant
  • United Colonies (en)
dbp:commander
  • George Washington (en)
  • Francis Smith (en)
  • Henry Knox (en)
  • Thomas Gage (en)
  • Artemas Ward (en)
  • Joseph Warren (en)
  • Sir Henry Clinton (en)
  • Sir William Howe (en)
dbp:conflict
  • Siege of Boston (en)
dbp:date
  • 0001-04-19 (xsd:gMonthDay)
  • (en)
dbp:partof
dbp:place
  • Boston and surrounding area (en)
dbp:result
  • American victory * British forces evacuate Boston (en)
dbp:strength
  • 4000 (xsd:integer)
  • 7000 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dcterms:subject
gold:hypernym
georss:point
  • 42.36333333333334 -71.05777777777777
rdf:type
rdfs:comment
  • ボストン包囲戦(ボストンほういせん、英: Siege of Boston、1775年4月19日 - 1776年3月17日)は、アメリカ独立戦争の開戦直後に大陸軍がボストンを包囲し、イギリス軍の動きを封じ込めた包囲戦である。包囲としては部分的なものであったが、大陸軍を組織化し13植民地の結束を高めるために重要な役割を果たした。アメリカ、イギリス双方とも当事者達の態度と性格を形作る切っ掛けとなった。包囲戦中の大きな戦闘はバンカーヒルの戦いのみである。 (ja)
  • 보스턴 포위전(Siege of Boston, 1775년 4월 19일 - 1776년 3월 17일)은 미국 독립 전쟁 개전 직후 대륙군이 보스턴을 포위하고 영국군의 움직임을 봉쇄한 포위전이다. 성과는 미미한 것이었지만, 대륙군을 조직하고 13개 식민지의 유대를 강화하여 중요한 역할을 했다. 미국, 영국 양측 모두 당사자들의 태도와 성격을 형성한 계기가 되었다. 포위전 때 큰 전투는 벙커 힐 전투뿐이었다. (ko)
  • «Осада Бостона» (англ. Siege of Boston) — начальная фаза Войны за независимость США, в ходе которой новоанглийские ополченцы, впоследствии ставшие частью Континентальной армии, 19 апреля 1775 года блокировали Бостон и под командованием Джорджа Вашингтона через 11 месяцев осады взяли город, вынудив британцев отступить и отплыть в Новую Шотландию. Британский командующий Уильям Хау, осознав, что больше не может удерживать город, отступил 17 марта 1776 года (сейчас отмечается, как День эвакуации) в Галифакс. (ru)
  • Oblężenie Bostonu – oblężenie, które trwało w dniach od 19 kwietnia 1775 do 17 marca 1776 i było początkową fazą wojny o niepodległość Stanów Zjednoczonych, w której milicjanci z Nowej Anglii – a później żołnierze Armii Kontynentalnej – otoczyli Boston leżący w ówczesnej kolonii Massachusetts i uniemożliwili działanie armii brytyjskiej skoszarowanej w mieście. Oblężenie nie odniosło pełnego sukcesu jednak odegrało istotną rolę w stworzeniu Armii Kontynentalnej i wzmocnieniu jedności trzynastu kolonii. Najważniejszym epizodem oblężenia była bitwa o Bunker Hill. (pl)
  • Belägringen av Boston (engelska: Siege of Boston) ägde rum mellan den 19 april 1775 till den 17 mars 1776 under det amerikanska frihetskriget. Milissoldater från New England förhindrade den brittiska garnisonen i Boston från att göra trupprörelser utanför staden. Brittisk proviantering och förstärkningar från havet var begränsat. Efter elva månaders belägring övergav britterna Boston genom att segla till Nova Scotia. (sv)
  • 波士顿之围(英語:Siege of Boston)發生於1775年4月19日-1776年3月17日,是美国獨立战争的开始阶段,此战中新英格兰民兵(后来成为大陆军的一部分)包围了马萨诸塞的波士顿镇,阻止驻守城中的英军调动。11个月的围城之后,乔治·华盛顿领导的美洲殖民者迫使英国人由海路撤退。 围城开始于4月19日,在列克星敦和康科德战役之后,当时来自马萨诸塞多个社区的民兵包围了波士顿,阻断了通往这个当时还是半岛的城镇陆路的通行,也就限制了英国的海军作战补给。大陆会议选择使用民兵并且组建大陆军,而且全体一致选乔治·华盛顿为总司令。1775年6月,英国人占领了邦克山和布里德山,但是他们伤亡惨重,收效也不足以突破围城。围城之余,少有除偶尔袭击,小规模战斗,狙击战之外的行动。双方都需要解决资源供给和围城过程中的人员问题,而且双方还在海上交战以争夺资源。 1775年11月,华盛顿派25岁的亨利·诺克斯(从书商变成的士兵)带提康德罗加堡战中缴获的重炮去波士顿。1776年1月,诺克斯以技术上复杂和苛求的操作方式将许多大炮带去波士顿区。1776年3月,大炮用于设防能俯视波士顿及其港口的多彻斯特高地(Dorchester Heights),威胁着英国海军的补给线。英国指挥官威廉·何奧认识到他无法继续守住此镇,就选择在3月17日向新斯科舍的哈利法克斯撤离(现在这天为撤退纪念日)。 (zh)
  • El setge de Boston (19 d'abril de 1775 - 17 de març de 1776) fou la fase d'obertura de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Milicians de Nova Anglaterra van impedir el moviment per terra de l'exèrcit britànic, que es trobava a aquarterat a la que aleshores era la ciutat peninsular de Boston, Badia de Massachusetts. Les dues parts van haver de tractar els problemes de subministrament i de personal durant el setge. El subministrament i el reforç britànics es limitaven a l'accés al mar. Després d'onze mesos del setge, els britànics van abandonar Boston navegant cap a Nova Escòcia. (ca)
  • Obléhání Bostonu (19. dubna 1775 – 17. března 1776) představovalo úvodní fázi americké revoluční války. Novoanglické milice držely britskou armádu v Bostonu, jenž tehdy ležel na poloostrově, a bránily jí v pohybu. Obě strany během obléhání musely řešit problém s dodávkami materiálu a lidí. Zásobování britské armády bylo odkázáno na přístup k moři. Po jedenácti měsících obléhání Britové opustili Boston a odpluli do Nového Skotska. (cs)
  • Die Belagerung von Boston vom 19. April 1775 bis zum 17. März 1776 war die Eröffnungsphase des aktiven Amerikanischen Unabhängigkeitskrieges, in der Milizen aus Neu England die Stadt Boston belagerten, um militärische Bewegungen der darin befindlichen britischen Armee zu verhindern. Obwohl die Belagerung nur mäßig erfolgreich war, gelang es den amerikanischen Truppen unter George Washington nach elf Monaten die Briten zum Rückzug aus der Stadt zu zwingen. Das bedeutendste Einzelereignis der Belagerung war die Schlacht von Bunker Hill, während sie selbst als längster Konflikt innerhalb des Krieges gilt. Sie spielte eine wichtige Rolle bei der Bildung der Continental Army und förderte die Einigkeit der Kolonien. (de)
  • La Sieĝo de Bostono (19a de aprilo, 1775 – 17a de marto, 1776) estis malferma fazo de la Usona Revolucia Milito. Milicanoj el Nov-Anglio malhelpis la movadon surtere de la Brita Armeo fortikita en kio estis tiam la duoninsula urbo Bostono, Masaĉuseco. Ambaŭ partioj devis elturniĝi por provizioj kaj personaro dum la daŭrado de la sieĝo. Brita reproviziado kaj refortiga agado estis limigitaj al maraliro. Post dekunu monatoj de sieĝo la britoj abandonis Bostonon navige al Nov-Skotio. (eo)
  • El asedio de Boston fue un episodio de la guerra de Independencia de los Estados Unidos, acaecido entre el 19 de abril de 1775 y el 17 de marzo de 1776 en Boston, Massachusetts y alrededores. Los beligerantes fueron Gran Bretaña por un lado, y las Trece Colonias de la costa este de América del Norte por el otro. El resultado fue una victoria estratégica de los americanos (también llamados patriotas, continentales o coloniales) y la evacuación o retirada de los británicos de Boston, que se dirigieron por mar a Nueva Escocia. (es)
  • Le siège de Boston (19 avril 1775 – 17 mars 1776) fut la première phase de la partie active de la guerre d'indépendance des États-Unis, lors de laquelle des miliciens de la Nouvelle-Angleterre, qui allaient par la suite intégrer l'Armée continentale américaine, encerclèrent la ville de Boston, afin d'interdire tous mouvements aux troupes britanniques qui s'y trouvaient. Après onze mois de siège, les colons américains, obéissant aux ordres de George Washington, forcèrent les Britanniques à se retirer par la mer. En tant que siège, il ne fut que partiellement efficace, mais il joua un rôle important dans la création d'une véritable armée et permit d'asseoir l'unité des colonies. Il permit également d'esquisser les attitudes et le caractère des acteurs des deux camps. Le plus important engage (fr)
  • The siege of Boston (April 19, 1775 – March 17, 1776) was the opening phase of the American Revolutionary War. New England militiamen prevented the movement by land of the British Army, which was garrisoned in what was then the peninsular town of Boston, Massachusetts Bay. Both sides had to deal with resource, supply, and personnel issues over the course of the siege. British resupply and reinforcement was limited to sea access, which was impeded by American vessels. The British abandoned Boston after eleven months and transferred their troops and equipment to Nova Scotia. (en)
  • L'assedio di Boston fu la prima battaglia del conflitto dopo l'inizio della guerra d'indipendenza americana; l'assedio durò dal 19 aprile 1775 al 17 marzo 1776. L'assedio, in pratica, vide i miliziani del New England impedire alla guarnigione dell'Esercito britannico di muoversi dalla città peninsulare di Boston, nel Massachusetts. Entrambi gli schieramenti dovettero affrontare problemi di personale e rifornimenti per tutta la durata della battaglia. Gli inglesi riuscirono a risolvere il problema solamente via mare ma, dopo nove mesi d'assedio, la guarnigione salpò per la Nuova Scozia. (it)
  • O Cerco de Boston (19 de Abril de 1775 – 17 de Março de 1776) consistiu na fase de abertura da Guerra da Independência dos Estados Unidos da América, na qual a milícia da Nova Inglaterra - que mais tarde faria parte do Exército Continental — cercou a cidade de Boston, para bloquear qualquer movimento da guarnição do Exército Britânico. Depois de onze meses de cerco, os colonos americanos, liderados por George Washington, forçaram os britânicos a retirar por mar. (pt)
rdfs:label
  • Siege of Boston (en)
  • Setge de Boston (ca)
  • Obléhání Bostonu (cs)
  • Belagerung von Boston (de)
  • Sieĝo de Bostono (eo)
  • Asedio de Boston (es)
  • Siège de Boston (fr)
  • Assedio di Boston (it)
  • 보스턴 포위전 (ko)
  • ボストン包囲戦 (ja)
  • Oblężenie Bostonu (pl)
  • Осада Бостона (ru)
  • Cerco de Boston (pt)
  • Belägringen av Boston (sv)
  • 波士顿之围 (zh)
owl:sameAs
geo:geometry
  • POINT(-71.057777404785 42.363334655762)
geo:lat
  • 42.363335 (xsd:float)
geo:long
  • -71.057777 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Siege of Boston (en)
is dbo:battle of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License