About: Pelagius

An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Pelagius (/pəˈleɪdʒiəs/; c. 354–418) was a British theologian known for promoting a system of doctrines (termed Pelagianism by his opponents) which emphasized human choice in salvation and denied original sin. Pelagius and his followers abhorred the moral standards of Christians in Rome, which he blamed on the view of divine grace. Pelagius was accused of heresy at the synod of Jerusalem in 415 and his doctrines were harshly criticized by Augustine of Hippo, especially the Pelagian views about humankind's good nature and individual responsibility for choosing ascetism. Pelagius especially stressed the freedom of human will. Very little is known about the personal life and career of Pelagius.

Property Value
dbo:abstract
  • Pelagi - Pelagius (llatí) - fou un religiós cristià del segle V. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia. Se sospita que va néixer a la meitat del segle IV a Britània però no és esmentat abans del començament del segle V quan apareix a Roma vivint en una fraternitat cenobítica; per la seva estricta observança va atreure l'atenció d'altres religiosos i de la gent en general, que el considerava proper a la santedat. Pelagi culpava de la relaxació de moral cristiana a la teoria de la gràcia divina que predicava Sant Agustí entre d'altres. Vers el 405 va escoltar una frase de les de Sant Agustí que deia "dóna'm el que tu ordenis, i ordena el que tu facis", i va mostrar la seva preocupació per aquesta idea, ja que la considerava contrària als postulats tradicionals dels cristians de la gràcia i la lliure decisió, i sostenia que reduïa a l'home al paper d'autòmat. El 409 o 410 quan Alaric I estava saquejant Roma, Pelagi, acompanyat del seu deixeble Celesti se'n va anar com molts altres a Sicília i d'allí a l'Àfrica on va arribar a conèixer personalment a Sant Agustí que llavors encara el qualificà d'"home sant". Les seves doctrines es van difondre ràpidament per Àfrica i foren atacades per Sant Agustí. Absent Pelagi (que va anar a Palestina), Orosi, deixeble hispanoromà de Sant Agustí va anar a Síria on va informar que les doctrines que a l'Àfrica defensava ara Celesti havien estat condemnades per l'església africana (412) incloent al seu mestre Pelagi. Sant Jerònim, un monjo betlemita que havia rebut inicialment a Pelagi, esperonat ara per Agustí, va assumir una actitud hostil sinó violenta contra Pelagi que fou denunciat primer davant de Joan II de Jerusalem (on va parlar Orosi, però al fer l'exposició en llatí no fou entès, ja que quasi tots els presents parlaven només grec) i després davant el sínode de Diòspolis (415), però els dos tribunals el van absoldre. Pelagi va tornar a Àfrica, on seguia l'oposició a les seves doctrines; els sínodes de Cartago i de Mileum, sense condemnar a cap persona, van condemnar les idees de Pelagi i Celesti. Finalment el papa Innocenci I va ser induït per Sant Agustí i altres quatre bisbes, a anatemitzar als dos líders per heretgia mitjançant decret de 27 de gener del 417; Innocenci va morir poc després (març del 417). Aquest anatema fou més tard revocat per Zòsim després de rebre una carta de Pelagi on exposava les seves idees. Llavors Sant Agustí va convocar un nou sínode a Cartago (418) on va exposar els punts (que en endavant foren acceptats) i en els quals els pelagians s'oposaven a l'església: 1. * La mort és producte del pecat i no de la naturalesa humana. 2. * Cal batejar als nens per alliberar-los del pecat original. 3. * La "gràcia justificant" (gratia gratum faciens) cobreix els pecats ja comesos i ajuda a prevenir els del futur. 4. * La gràcia de Crist proporciona la força de voluntat per portar a la pràctica els manaments divins. 5. * No hi ha bones obres al marge de la gràcia de Déu. 6. * La confessió dels pecats es fa perquè són certs i no per humilitat. 7. * Els sants demanen perdó pels seus propis pecats. 8. * Els sants també es confessen pecadors perquè realment ho són. 9. * Els nens que moren sense rebre el baptisme són exclosos tant del regne de Déu com de la vida eterna. Aquestos punts encara estan vigents s l'església catòlica avui dia, excepte el darrer. Pelagi acusava a Agustí de sostenir concepcions maniquees (Sant Agustí fou abans seguidor del maniqueisme) en elevar el mal al mateix nivell que Déu, i contaminar a la doctrina cristiana amb un fatalisme d'origen pagà. Pelagi va morir probablement a Palestina el 420 (alguns el fan viure fins vers el 440) però d'aquesta darrers anys no se'n sap res. El pelagianisme es va seguir estenent després de la seva mort per tot el nord d'Àfrica, Palestina i Britània. (ca)
  • Pelagius (360–418) byl křesťanský teolog britského původu, jehož učení o svobodné vůli nazývané pelagianismus bylo odsouzeno jako hereze. Jeho hlavním odpůrcem byl svatý Augustin a učení o predestinaci. Pelagius uměl řecky i latinsky, studoval teologii. Část svého života zasvětil askezi. V Římě, kde žil, byl znám nejen jako přísný asketa, ale i jako výborný a přesvědčivý řečník. V mládí si vysloužil respekt od církevních autorit včetně Augustina, později byl ale zavržen, protože údajně podrýval učení apoštolů a vnášel do křesťanství nové prvky, které v jejich učení neměly oporu. Pelagius učil, že člověk může konat dobro vlastními silami na základě svého svobodného rozhodnutí. To odporovalo Agustinově učení o významu Boží vůle a Boží milosti, která předurčuje, kdo bude mít právo na věčný život. (418) prohlásil Pelagia za kacíře, ale jeho učení přežilo. Podle některých současných badatelů, například , bylo Pelagiovo dílo nepochopeno. Ve skutečnosti nešlo o odchylného myslitele, nýbrž o konzervativního následovatele předchozích učení, který netvrdil, že by člověk jen pro své zásluhy mohl dojít vykoupení. (cs)
  • بيلاجيوس، (حوالي 354 - 418م) كان عالمًا لاهوتيًا دافع عن الإرادة الحرة والزهد. اتهمه أوغسطينوس وآخرين بإنكار الحاجة إلى المعونة الإلهية في أداء الأعمال الصالحة. لقد فهموا أنه قال أن النعمة الوحيدة الضرورية هي إعلان الناموس: لم يُجرح البشر بخطيئة آدم وكانوا قادرين تمامًا على إتمام الناموس بدون معونة إلهية. أنكر بيلاجيوس نظرية أوغسطينوس عن الخطيئة الأصلية. استشهد أتباعه بتثنية 24: 16 لدعم موقفهم. أعلن مجمع أفسس أن بيلاجيوس مهرطقًا عام 431. وأصبح تفسيره لعقيدة الإرادة الحرة معروفًا باسم البيلاجيانية. كان متعلمًا جيدًا، ويتحدث اللغتين اليونانية واللاتينية بطلاقة، وتعلم اللاهوت. قضى وقتًا في الزهد مع التركيز على الزهد العملي. كان معروفًا في روما بسبب زهده القاسي في حياته العامة وقوة خطابه وإقناعه. أكسبته سمعته الثناء في وقت مبكر من حياته المهنية حتى من أعمدة الكنيسة مثل أوغسطينوس، الذي أشار إليه على أنه "رجل قديس. ومع ذلك فقد اتُهم لاحقًا بالكذب بشأن تعاليمه لتجنب الإدانة العلنية. قضى معظم حياته اللاحقة في الدفاع عن عقيدته ضد اللاهوتيين المسيحيين الذين اعتقدوا أنه كان ينشر بدع في الإيمان غير معروف في التقليد الرسولي. على الرغم من اعتباره مهرطقًا منذ أكثر من ألف عام، فقد أعيد تقييم بيلاجيوس وتعاليمه في القرن العشرين. (ar)
  • Pelagius (* ca. 350 / 360; † ca. 418 / 420) war ein aus der römischen Provinz Britannia stammender Laienmönch, nach dem die Lehre des Pelagianismus benannt wurde. (de)
  • Pelagio (latine Pelagius) estis monaĥo de Britanio, asketa kaj reformisto, kiu vivis inter la 4-a kaj 5-a jarcentoj p.K. Li suferis akran persekutadon de la Katolika Eklezio post lia fondo de pelagianismo, nova tendenco de la Kristanismo (konsiderata kiel herezo) kiu neis la dogmon de la Prapeko. Paradokse, antaŭ tio li ĝuis popularecon en la roma kurio kaj eĉ Sankta Aŭgusteno, kiu poste konvertiĝis en unu el la plej akraj kritikistoj, difinis lin kiel «sankta viro». (eo)
  • Pelagio (en latín Pelagius) fue un monje britano, ascético y acusado de heresiarca, que vivió entre los siglos IV y V d. C. Sufrió una dura persecución por parte de la Iglesia de Roma tras enseñar ideas consideradas heréticas por los líderes de ésta, como su negación del posteriormente llamado "dogma del Pecado Original". Paradójicamente, antes de esto había gozado de cierta popularidad entre la curia romana y el propio san Agustín de Hipona, que luego sería uno de sus más feroces críticos, llegó a definirle como «santo varón». Sus ideas fundarían posteriormente la corriente "herética" llamada pelagianismo. (es)
  • Pélage ou Pelagius (v. 350 - v. 420) est un moine ascète breton dont les idées sur le caractère contingent de la grâce divine furent jugées hérétiques par l'Église en 418. (fr)
  • Pelagius (/pəˈleɪdʒiəs/; c. 354–418) was a British theologian known for promoting a system of doctrines (termed Pelagianism by his opponents) which emphasized human choice in salvation and denied original sin. Pelagius and his followers abhorred the moral standards of Christians in Rome, which he blamed on the view of divine grace. Pelagius was accused of heresy at the synod of Jerusalem in 415 and his doctrines were harshly criticized by Augustine of Hippo, especially the Pelagian views about humankind's good nature and individual responsibility for choosing ascetism. Pelagius especially stressed the freedom of human will. Very little is known about the personal life and career of Pelagius. (en)
  • Pelagius (sekitar 354 - sekitar 420/440) adalah seorang biarawan asketik dan pembaru yang menolak doktrin tentang Dosa turunan dari Adam dan dinyatakan sebagai penyesat oleh Gereja. Ia berpendidikan tinggi, fasih dalam bahasa Yunani dan bahasa Latin, dan banyak mempelajari teologi. Ia hidup sebagai seorang asketik, memusatkan perhatian pada asketisme praktis, yang jelas dicerminkan oleh ajaran-ajarannya. Namun, ia bukan seorang imam. Ia tampaknya dikenal baik di Roma, baik karena asketisisme yang ketat maupun karena kekuatan dan pengaruh kata-katanya yang sangat meyakinkan. Reputasinya di Roma menyebabkan ia banyak dipuji dalam awal kariernya bahkan dari tokoh-tokoh Gereja terkemuka seperti Augustinus dari Hippo, yang menyebutnya sebagai "orang suci". Namun, belakangan ia dituduh berdusta tentang ajarannya sendiri untuk menghindari kutukan publik. Sebagian besar dari hidupnya di kemudian hari dihabiskannya untuk membela diri dalam melawan para teolog lainnya dan Gereja Katolik. (in)
  • Pelagio, nome ellenizzato del celtico Morgan (uomo del mare) (Britannia, 360 – Palestina, 420), è stato un monaco cristiano, teologo e oratore britanno o irlandese di lingua latina. (it)
  • 펠라기우스(라틴어: Pelagius, 360년?~418년)는 브리타니아(영국) 태생의 기독교 수도사이다. 4세기 말에 로마에 와서 법률을 배운 듯하며 이어 수도생활에 들어갔다. 금욕적 생활태도, 도덕적 엄격성 때문에 대단한 존경을 받았다. 인간의 자유의지와 노력을 강조하고, 구원에 있어서 은총의 의의를 부정하였다. 이 점에서 아우구스티누스로부터 강한 반박을 받았고, 로마에서는 추종자도 있었으나 아프리카나 팔레스티나 등지에서는 이단으로 몰렸다. 418년에 거행되었던 카르타고 공의회에서 이단으로 정죄되었다. (ko)
  • Pelagiusz (Pelagian; ur. 360?, zm. 435?) – mnich z Brytanii (według innych źródeł – z Irlandii lub Walii), od którego wziął początek pelagianizm. (pl)
  • ペラギウス(Pelagius, 354年 - 420年/440年)は、初期キリスト教時代の神学者。ペラギウス主義と呼ばれる教義を広く展開したが、後に異端とされた。 (ja)
  • Pelagius ('zeeman' in het Grieks) was waarschijnlijk een Britse monnik die leefde in de vijfde eeuw na Christus. Hij is gestorven na 418. Sommigen veronderstellen dat hij geleefd heeft van ongeveer 360 tot 435. Pelagius was gevormd in de cultuur van het Keltische christendom. (nl)
  • Pelágio da Bretanha (em latim: Pelagius; 350–423 (73 anos)) foi um monge ascético, nascido provavelmente na Britânia. (pt)
  • Pelagius, född cirka 360, död cirka 435, var en brittisk munk och teolog. (sv)
  • Пела́гий (ок. 360 г. — после 410 г.) — знаменитый ересиарх IV века, известен своими взглядами на свободу воли, отрицающими доктрину первородного греха. Его учение получило название пелагианства, превратившись в одну из важнейших христианских ересей V века на почве вопросов о благодати Божьей, о человеческих силах и заслугах, о первородном грехе и смерти, о свободе и предопределении. (ru)
  • Пела́гій (лат. Pelagius; *бл. 354—бл.420/440) — чернець-аскет, якого Римська Церква проголосила єретиком. Не визнавав доктрину про перворідний гріх Адама. Його інтерпретація доктрини свободи волі стала відомою як пелагіанізм. (uk)
  • 伯拉糾(拉丁語:Pelagius,約360年-約420年),亦稱為白拉奇,羅馬不列顛行省之教師,基督教神學家、平信徒修道士。他的門人有(Caelestius)。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 195357 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 22442 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1119070910 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • A 17th-century Calvinist print depicting Pelagius (en)
dbp:deathPlace
dbp:era
dbp:mainInterests
dbp:notableIdeas
dbp:period
  • – 418 (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Pelagius (* ca. 350 / 360; † ca. 418 / 420) war ein aus der römischen Provinz Britannia stammender Laienmönch, nach dem die Lehre des Pelagianismus benannt wurde. (de)
  • Pelagio (latine Pelagius) estis monaĥo de Britanio, asketa kaj reformisto, kiu vivis inter la 4-a kaj 5-a jarcentoj p.K. Li suferis akran persekutadon de la Katolika Eklezio post lia fondo de pelagianismo, nova tendenco de la Kristanismo (konsiderata kiel herezo) kiu neis la dogmon de la Prapeko. Paradokse, antaŭ tio li ĝuis popularecon en la roma kurio kaj eĉ Sankta Aŭgusteno, kiu poste konvertiĝis en unu el la plej akraj kritikistoj, difinis lin kiel «sankta viro». (eo)
  • Pelagio (en latín Pelagius) fue un monje britano, ascético y acusado de heresiarca, que vivió entre los siglos IV y V d. C. Sufrió una dura persecución por parte de la Iglesia de Roma tras enseñar ideas consideradas heréticas por los líderes de ésta, como su negación del posteriormente llamado "dogma del Pecado Original". Paradójicamente, antes de esto había gozado de cierta popularidad entre la curia romana y el propio san Agustín de Hipona, que luego sería uno de sus más feroces críticos, llegó a definirle como «santo varón». Sus ideas fundarían posteriormente la corriente "herética" llamada pelagianismo. (es)
  • Pélage ou Pelagius (v. 350 - v. 420) est un moine ascète breton dont les idées sur le caractère contingent de la grâce divine furent jugées hérétiques par l'Église en 418. (fr)
  • Pelagius (/pəˈleɪdʒiəs/; c. 354–418) was a British theologian known for promoting a system of doctrines (termed Pelagianism by his opponents) which emphasized human choice in salvation and denied original sin. Pelagius and his followers abhorred the moral standards of Christians in Rome, which he blamed on the view of divine grace. Pelagius was accused of heresy at the synod of Jerusalem in 415 and his doctrines were harshly criticized by Augustine of Hippo, especially the Pelagian views about humankind's good nature and individual responsibility for choosing ascetism. Pelagius especially stressed the freedom of human will. Very little is known about the personal life and career of Pelagius. (en)
  • Pelagio, nome ellenizzato del celtico Morgan (uomo del mare) (Britannia, 360 – Palestina, 420), è stato un monaco cristiano, teologo e oratore britanno o irlandese di lingua latina. (it)
  • 펠라기우스(라틴어: Pelagius, 360년?~418년)는 브리타니아(영국) 태생의 기독교 수도사이다. 4세기 말에 로마에 와서 법률을 배운 듯하며 이어 수도생활에 들어갔다. 금욕적 생활태도, 도덕적 엄격성 때문에 대단한 존경을 받았다. 인간의 자유의지와 노력을 강조하고, 구원에 있어서 은총의 의의를 부정하였다. 이 점에서 아우구스티누스로부터 강한 반박을 받았고, 로마에서는 추종자도 있었으나 아프리카나 팔레스티나 등지에서는 이단으로 몰렸다. 418년에 거행되었던 카르타고 공의회에서 이단으로 정죄되었다. (ko)
  • Pelagiusz (Pelagian; ur. 360?, zm. 435?) – mnich z Brytanii (według innych źródeł – z Irlandii lub Walii), od którego wziął początek pelagianizm. (pl)
  • ペラギウス(Pelagius, 354年 - 420年/440年)は、初期キリスト教時代の神学者。ペラギウス主義と呼ばれる教義を広く展開したが、後に異端とされた。 (ja)
  • Pelagius ('zeeman' in het Grieks) was waarschijnlijk een Britse monnik die leefde in de vijfde eeuw na Christus. Hij is gestorven na 418. Sommigen veronderstellen dat hij geleefd heeft van ongeveer 360 tot 435. Pelagius was gevormd in de cultuur van het Keltische christendom. (nl)
  • Pelágio da Bretanha (em latim: Pelagius; 350–423 (73 anos)) foi um monge ascético, nascido provavelmente na Britânia. (pt)
  • Pelagius, född cirka 360, död cirka 435, var en brittisk munk och teolog. (sv)
  • Пела́гий (ок. 360 г. — после 410 г.) — знаменитый ересиарх IV века, известен своими взглядами на свободу воли, отрицающими доктрину первородного греха. Его учение получило название пелагианства, превратившись в одну из важнейших христианских ересей V века на почве вопросов о благодати Божьей, о человеческих силах и заслугах, о первородном грехе и смерти, о свободе и предопределении. (ru)
  • Пела́гій (лат. Pelagius; *бл. 354—бл.420/440) — чернець-аскет, якого Римська Церква проголосила єретиком. Не визнавав доктрину про перворідний гріх Адама. Його інтерпретація доктрини свободи волі стала відомою як пелагіанізм. (uk)
  • 伯拉糾(拉丁語:Pelagius,約360年-約420年),亦稱為白拉奇,羅馬不列顛行省之教師,基督教神學家、平信徒修道士。他的門人有(Caelestius)。 (zh)
  • بيلاجيوس، (حوالي 354 - 418م) كان عالمًا لاهوتيًا دافع عن الإرادة الحرة والزهد. اتهمه أوغسطينوس وآخرين بإنكار الحاجة إلى المعونة الإلهية في أداء الأعمال الصالحة. لقد فهموا أنه قال أن النعمة الوحيدة الضرورية هي إعلان الناموس: لم يُجرح البشر بخطيئة آدم وكانوا قادرين تمامًا على إتمام الناموس بدون معونة إلهية. أنكر بيلاجيوس نظرية أوغسطينوس عن الخطيئة الأصلية. استشهد أتباعه بتثنية 24: 16 لدعم موقفهم. أعلن مجمع أفسس أن بيلاجيوس مهرطقًا عام 431. وأصبح تفسيره لعقيدة الإرادة الحرة معروفًا باسم البيلاجيانية. (ar)
  • Pelagi - Pelagius (llatí) - fou un religiós cristià del segle V. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia. Se sospita que va néixer a la meitat del segle IV a Britània però no és esmentat abans del començament del segle V quan apareix a Roma vivint en una fraternitat cenobítica; per la seva estricta observança va atreure l'atenció d'altres religiosos i de la gent en general, que el considerava proper a la santedat. Pelagi culpava de la relaxació de moral cristiana a la teoria de la gràcia divina que predicava Sant Agustí entre d'altres. (ca)
  • Pelagius (360–418) byl křesťanský teolog britského původu, jehož učení o svobodné vůli nazývané pelagianismus bylo odsouzeno jako hereze. Jeho hlavním odpůrcem byl svatý Augustin a učení o predestinaci. Podle některých současných badatelů, například , bylo Pelagiovo dílo nepochopeno. Ve skutečnosti nešlo o odchylného myslitele, nýbrž o konzervativního následovatele předchozích učení, který netvrdil, že by člověk jen pro své zásluhy mohl dojít vykoupení. (cs)
  • Pelagius (sekitar 354 - sekitar 420/440) adalah seorang biarawan asketik dan pembaru yang menolak doktrin tentang Dosa turunan dari Adam dan dinyatakan sebagai penyesat oleh Gereja. Ia berpendidikan tinggi, fasih dalam bahasa Yunani dan bahasa Latin, dan banyak mempelajari teologi. Ia hidup sebagai seorang asketik, memusatkan perhatian pada asketisme praktis, yang jelas dicerminkan oleh ajaran-ajarannya. Namun, ia bukan seorang imam. Ia tampaknya dikenal baik di Roma, baik karena asketisisme yang ketat maupun karena kekuatan dan pengaruh kata-katanya yang sangat meyakinkan. Reputasinya di Roma menyebabkan ia banyak dipuji dalam awal kariernya bahkan dari tokoh-tokoh Gereja terkemuka seperti Augustinus dari Hippo, yang menyebutnya sebagai "orang suci". Namun, belakangan ia dituduh berdusta (in)
rdfs:label
  • بيلاجيوس (ar)
  • Pelagi (heresiarca) (ca)
  • Pelagius (cs)
  • Pelagius (Theologe) (de)
  • Pelagio (eo)
  • Pelagio (es)
  • Pelagius (in)
  • Pelagio (it)
  • Pélage (hérésiarque) (fr)
  • ペラギウス (ja)
  • 펠라기우스 (4세기) (ko)
  • Pelagius (monnik) (nl)
  • Pelagius (en)
  • Pelagiusz (mnich) (pl)
  • Pelágio da Bretanha (pt)
  • Pelagius (sv)
  • Пелагий (ru)
  • Пелагій (чернець) (uk)
  • 伯拉糾 (zh)
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License