| dbo:abstract
|
- Una nota estranya és, en una peça musical, la que no forma part de l'acord que es forma en un moment determinat i que queda, per tant, fora del seu marc harmònic. Per la seva banda, una nota real és la que és pròpia de l'acord funcional. Sovint es parla de notes estranyes en el context del de la música clàssica, però també poden ser emprades per a analitzar altres tipus de música tonal, com ara la música popular occidental. Les notes de l'acord i les estranyes es defineixen per la seva pertinença (o manca de pertinença) a un acord: "Les notes que conformen un acord s'anomenen notes reals (o de l'acord). Qualsevol altra nota s'anomena nota estranya." I també es poden definir pel moment en què sonen: "Les notes estranyes són aquelles que no pertanyen a l'acord i que sonen mentre aquest roman." Per exemple, si un fragment d'una peça musical empra un acord de do major, aleshores les notes do, mi i sol seran notes reals d'aquell acord, mentre que qualsevol altra nota que soni simultàniament (p. ex. fa o re) serà considerada estranya. Aquestes notes estranyes són més òbvies en la música homofònica, però ocorren com a mínim tan freqüentment en la música contrapuntística. "La majoria de notes estranyes són dissonants i creen intervals de segona, quarta o sèptima", que cal que resolguin, de manera convencional, a una nota real. Si, quan ja s'ha produït el següent canvi d'harmonia, la nota no ha resolt, en comptes de considerar-se estranya pot crear un acord de sèptima o un acord ampliat. Encara que teòricament hi ha nou notes estranyes possibles (en temperament igual), aquestes solen coincidir amb l'armadura present. Els intervals augmentats i disminuïts també són considerats dissonants, i totes les notes estranyes es mesuren des del baix —o la nota més greu que soni en un acord— exceptuant el cas en què aquest baix estigui realitzant notes estranyes. Les notes estranyes generalment ocorren en un patró de tres notes, en què l'estranya n'és el centre: Les notes estranyes es distingeixen en funció del seu ús. La distinció més important és si ocorren en la part forta o dèbil del compàs, i si, per tant, són accentuades o no. També es poden distingir per la seva preparació i resolució, així com per la veu o veus en què ocorren, o el nombre de notes que contenen. A mesura que ha avançat la història de la música, notes que inicialment eren considerades estranyes han acabat sent vistes com a notes pròpies de l'acord, com ara la sèptima en l'acord de sèptima. Durant l'era del jazz bebop (anys 40 del segle XX), notes que eren prèviament considerades estranyes, com per exemple el fa diesi a l'acord de do major amb sèptima, van començar a ser vistes com a notes reals (en aquest exemple, el fa diesi podria ser analitzat com un acord d'onzena sostinguda: 7(♯11)). En la música clàssica europea, "el major ús de la dissonància de període en període com a resultat de la dialèctica entre forces verticals i horitzontals va conduir a la integració i normalització dels acords de novena, d'onzena i de tretzena [en l'anàlisi i teoria]; cada nota estranya addicional per sobre de l'acord tríada original va afegir-se i integrar-se a la massa acòrdica ." (ca)
- Nebentöne, auch Nebennoten heißen bei Verzierungen (Triller, Mordent usw.) die obere und untere (große und kleine) Sekunde des zu verzierenden Tones, der Hauptton genannt wird. Auch diatonische und chromatische Nachbartöne, die den regulären Satz bereichern und von der Harmonielehre als harmonie- oder akkordfremde Töne beschrieben werden, heißen Nebentöne, so bei Vorhalt, Durchgang, Wechselnoteund Antizipation. (de)
- En harmonie tonale, une note étrangère ou note ornementale est une note qui ne fait pas partie d'un accord tout en étant reliée mélodiquement aux notes réelles d'un accord. Une note ornementale s'ajoute ou se substitue aux notes d'un quelconque accord classé (appelées notes réelles ou notes constitutives). Le domaine des notes étrangères est traditionnellement appelé « harmonie dissonante artificielle » — ou plus simplement : « harmonie artificielle » —, par opposition à « l'harmonie naturelle » c'est-à-dire le domaine des accords classés.
* Toute note étrangère modifie la couleur de l'accord primitif en amenant une tension — une dissonance le plus souvent — plus ou moins importante : elle doit donc être considérée comme une note attractive. Normalement, la note qui la précède fait fonction de préparation — note préparatoire — et la note qui lui succède amène la résolution — note résolutive.
* Selon que la note étrangère s'ajoute ou se substitue à l'une des notes réelles de l'accord, et dans cette seconde hypothèse, selon que cette substitution est passagère ou définitive, on peut avoir affaire à trois catégories bien distinctes. (fr)
- A nonchord tone (NCT), nonharmonic tone, or embellishing tone is a note in a piece of music or song that is not part of the implied or expressed chord set out by the harmonic framework. In contrast, a chord tone is a note that is a part of the functional chord (see: factor (chord)). Non-chord tones are most often discussed in the context of the common practice period of classical music, but they can be used in the analysis of other types of tonal music as well, such as Western popular music. Nonchord tones are often categorized as accented non-chord tones and unaccented non-chord tones depending on whether the dissonance occurs on an accented or unaccented beat (or part of a beat). Over time, some musical styles assimilated chord types outside of the common-practice style. In these chords, tones that might normally be considered nonchord tones are viewed as chord tones, such as the seventh of a minor seventh chord. For example, in 1940s-era bebop jazz, an F♯ played with a C 7 chord would be considered a chord tone if the chord were analyzed as C7(♯11). In European classical music, "[t]he greater use of dissonance from period to period as a result of the dialectic of linear/vertical forces led to gradual normalization of ninth, eleventh, and thirteenth chords [in analysis and theory]; each additional non-chord tone above the foundational triad became frozen into the chordal mass." (en)
- 非和声音（ひわせいおん、英: nonchord tone, nonharmonic tone、独: Fremde Töne）または和声外音（わせいがいおん）とは、和音の構成音が隣接音度に移された音であり、和音の構成音以外のすべての音である。 非和声音は、メロディを華やかに飾るための主要な音として古来より用いられてきた。16世紀に確立したパレストリーナ様式 Palestrinas style の対位法音楽に、経過的不協和音、掛留不協和音、補助音的不協和音として非和声音が用いられているのがみられる。「伝統的な分類」における非和声音の名称は、対位法に由来する。 たとえばいまハ音上の長3和音（C Major triad）が響いているとする。この和音の構成音は、ハ音、ホ音、ト音（ド、ミ、ソ）である。この和音が響いているときに、ハ音、ホ音、ト音以外の音が響いていれば、それが非和声音である（これに対して和音の構成音を和声音と言う）。 非和声音は多くの場合、和声音に進行する。これを非和声音の解決と言う。 非和声音はいくつかの種類に分類される。 (ja)
- Неаккордовые звуки, неаккордовые тоны (англ. nonchord tones, nonharmonic tones, нем. akkordfremde Töne, фр. notes étrangères), в учении о гармонии — звуки, не входящие в состав аккорда и линеарно зависимые от его тонов. Неаккордовые звуки орнаментируют, мелодически «обвивают» выдерживаемый или подразумеваемый аккорд. (ru)
- 若有一个音，且这个音所处的和弦中不包括这个音，则这个音被称作和弦外音，或简称外音。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Nebentöne, auch Nebennoten heißen bei Verzierungen (Triller, Mordent usw.) die obere und untere (große und kleine) Sekunde des zu verzierenden Tones, der Hauptton genannt wird. Auch diatonische und chromatische Nachbartöne, die den regulären Satz bereichern und von der Harmonielehre als harmonie- oder akkordfremde Töne beschrieben werden, heißen Nebentöne, so bei Vorhalt, Durchgang, Wechselnoteund Antizipation. (de)
- 非和声音（ひわせいおん、英: nonchord tone, nonharmonic tone、独: Fremde Töne）または和声外音（わせいがいおん）とは、和音の構成音が隣接音度に移された音であり、和音の構成音以外のすべての音である。 非和声音は、メロディを華やかに飾るための主要な音として古来より用いられてきた。16世紀に確立したパレストリーナ様式 Palestrinas style の対位法音楽に、経過的不協和音、掛留不協和音、補助音的不協和音として非和声音が用いられているのがみられる。「伝統的な分類」における非和声音の名称は、対位法に由来する。 たとえばいまハ音上の長3和音（C Major triad）が響いているとする。この和音の構成音は、ハ音、ホ音、ト音（ド、ミ、ソ）である。この和音が響いているときに、ハ音、ホ音、ト音以外の音が響いていれば、それが非和声音である（これに対して和音の構成音を和声音と言う）。 非和声音は多くの場合、和声音に進行する。これを非和声音の解決と言う。 非和声音はいくつかの種類に分類される。 (ja)
- Неаккордовые звуки, неаккордовые тоны (англ. nonchord tones, nonharmonic tones, нем. akkordfremde Töne, фр. notes étrangères), в учении о гармонии — звуки, не входящие в состав аккорда и линеарно зависимые от его тонов. Неаккордовые звуки орнаментируют, мелодически «обвивают» выдерживаемый или подразумеваемый аккорд. (ru)
- 若有一个音，且这个音所处的和弦中不包括这个音，则这个音被称作和弦外音，或简称外音。 (zh)
- Una nota estranya és, en una peça musical, la que no forma part de l'acord que es forma en un moment determinat i que queda, per tant, fora del seu marc harmònic. Per la seva banda, una nota real és la que és pròpia de l'acord funcional. Sovint es parla de notes estranyes en el context del de la música clàssica, però també poden ser emprades per a analitzar altres tipus de música tonal, com ara la música popular occidental. Les notes estranyes generalment ocorren en un patró de tres notes, en què l'estranya n'és el centre: (ca)
- A nonchord tone (NCT), nonharmonic tone, or embellishing tone is a note in a piece of music or song that is not part of the implied or expressed chord set out by the harmonic framework. In contrast, a chord tone is a note that is a part of the functional chord (see: factor (chord)). Non-chord tones are most often discussed in the context of the common practice period of classical music, but they can be used in the analysis of other types of tonal music as well, such as Western popular music. (en)
- En harmonie tonale, une note étrangère ou note ornementale est une note qui ne fait pas partie d'un accord tout en étant reliée mélodiquement aux notes réelles d'un accord. Une note ornementale s'ajoute ou se substitue aux notes d'un quelconque accord classé (appelées notes réelles ou notes constitutives). Le domaine des notes étrangères est traditionnellement appelé « harmonie dissonante artificielle » — ou plus simplement : « harmonie artificielle » —, par opposition à « l'harmonie naturelle » c'est-à-dire le domaine des accords classés. (fr)
|
