| dbo:abstract
|
- El cas latiu és un cas gramatical que indica "moviment cap a" algun lloc (noció que en altres llengües com el català s'expressa amb les preposicions a i cap a). Es troba a les llengües uralianes i alguns idiomes parlats al nord del Caucas (la seva adscripció a una família lingüística o una altra és discutida), on pot assumir més matisos semàntics (com fer una acció cap a o en benefici d'algú). Algunes llengües antigues distingien entre cas ilatiu, alatiu i elatiu segons la posició exacta de l'objecte o ésser en moviment però la tendència evolutiva és simplificar la flexió, per això en idiomes com el finès només presenta un morfema -s i no en totes les paraules variables (especialment als adverbis de lloc). En finès, l'antic cas latiu és obsolet i només esta fossilitzat en alguns adverbis de moviment com: alas ~"avall", ylös ~"amunt", ulos ~"enfora", kauas/kauemmas ~"allunyant-se", pois ~"apartant-se", o rannemmas "acostant-se a la riba". La terminació de latiu usualment és -s (procedent del proto-uràlic). En finès modern aquest cas ha estat subsituït per un sistema més complex de casos locatius i el sufix -s ha convergit amb altres sufixos per acabar formant part de les terminacions dels moderns casos inessiu (-ssa/ssä), elatiu (-sta/stä), il·latiu (-VVn/-VhVn/-sVVn) i translatiu (-ksi). (ca)
- Lativ (zkratka LAT) je mluvnický pád, který vyjadřuje pohyb na nějaké místo. Vyskytuje se v některých uralských jazycích, např. ve finštině, votštině, erzje, mokše nebo východní marijštině, ale také v severovýchodokavzských jazycích, jako je didojština, a . Ve finštině je lativ již pádem zastaralým a objevuje se jen v některých příslovcích, jako je např. alas („dolů“), pois („pryč“) nebo rannemmas („blíž ke břehu“). Tvoří se pomocí sufixu -s. (cs)
- Der Lativ (vom lateinischen latus „getragen“, „gebracht“) ist ein Adverbialkasus in finnougrischen und nordostkaukasischen Sprachen, der einen Platz ausdrückt, wo etwas hingeht. (de)
- El caso lativo es un caso gramatical con que se marca la palabra que designa el lugar hacia el cual se dirige alguna entidad de la predicación verbal. Este caso pertenece al grupo de casos locativos generales que marcan el lugar relevante para la predicación verbal, dentro de los cuales están los casos "lativos" y "locativos" propiamente dichos. Los casos "lativos" sirven para marcar movimiento hacia un lugar o desde un lugar. Algunas lenguas distinguen en la flexión todos estos matices:
* Caso alativo, cuando el movimiento se produce hasta las cercanías de un lugar.
* Caso ilativo, cuando el movimiento se produce hasta el interior de un lugar.
* Caso ablativo, cuando el movimiento se produce desde un lugar.
* Caso elativo, cuando el movimiento se produce desde dentro de un lugar. En otras lenguas, varios de estos casos están fusionados, así por ejemplo en latín alativo e ilativo toman la marca -m pero usan preposiciones diferentes para distinguir entre ambos sentidos. Igualmente en latín el caso ablativo y el caso elativo están fusionados y ambos usan la misma marca, aunque para marcar la diferencia usan preposiciones diferentes: Los otros casos locativos en los que se designa puramente localización o posición:
* Caso locativo
*
* Caso inesivo, ("en", "dentro de")
* Caso adesivo, ("sobre", "junto a") (es)
- In grammar, lative (/ˈleɪtɪv/; abbreviated LAT) is a grammatical case which indicates motion to a location. It corresponds to the English prepositions "to" and "into". The lative case belongs to the group of the general local cases together with the locative and separative case. The term derives from the Latin lat-, the fourth principle part of ferre, "to bring, carry". The lative case is typical of the Uralic languages and it was one of the Proto-Uralic cases. It still exists in many Uralic languages, e.g., Finnish, Erzya, Moksha, and Meadow Mari. It is also found in the Dido languages, such as Tsez, Bezhta, and Khwarshi, as well as in the South Caucasian languages, such as Laz or Lazuri (see Laz grammar). (en)
- Le latif est un cas qui indique un déplacement en direction d'un endroit déterminé, avec une idée de limitation du mouvement. Il correspond, en français, à à, jusqu'à et aussi loin que. Le latif appartient au groupe des cas spatiaux, ou locaux, généraux, au même titre que le locatif ou le séparatif. Le latif est typique des langues ouraliennes et est un des cas du proto-ouralien. Il est encore employé dans de nombreuses langues ouraliennes, comme le finnois, l'erzya, le moksha et le mari oriental. De plus, le latif existé dans certaines langues du nord-est du Caucase, comme le tsez, le bejta et le kwarchi. (fr)
- 향격(向格, lative case, lat) 또는 방향격(方向格)은 동작이 향하는 곳을 가리키는 문법적 격의 일종이다. 처격과 일치하기도 한다. 핀란드어, 에르자어, , 와 같은 우랄어족이나 , , 와 겉은 계열 언어, 라즈어나 와 같은 남캅카스어족 등에서 발견된다. (ko)
- Il lativo è un caso grammaticale che indica il movimento in una posizione. Il caso lativo appartiene al gruppo dei casi locali generali insieme al caso locativo e separativo. Il termine deriva dal latino lat-, il participio radice di ferre, "portare". Il caso lativo è tipico delle lingue uraliche ed era uno dei casi proto-uralici. Esiste ancora in molte lingue uraliche, ad esempio, finlandese, Erzya, Moksha e Mari Orientale. Si trova anche nelle , come Tsez, Bezhta e Khwarshi, così come nelle lingue del Caucaso meridionale, come Laz o Lazuri. (it)
- Lativ är ett kasus som är typiskt för de uraliska språken och var också ett kasus i det proto-uraliska språket. Det finns fortfarande kvar i många av språken, till exempel mokshan och erzyan. I finskan räknas det inte längre som ett kasus eftersom det används bara i några, oftast gammalmodiga, enstaka uttryck: kauas= långt, taa= bakom, rannemmas= närmare till stranden. Lativet kan också hittas i nordöstkaukasiska språk, som till exempel tsez, bezhta och khwarshi och även i kartvelska språk, som laziska. Lativet markerar föremål för en rörelse och rörelsen till riktning mot något. (sv)
- O caso lativo marca a palavra que indica o lugar até onde se dirige alguma entidade presente no predicado verbal. (pt)
- 携格或方向格（缩写：lat）是一种格，表达到某地的动作。对应“到”“进”。携格与方位格和离格都属于一般方位性格。 携格是乌拉尔语系语言的特征，是原始乌拉尔语即拥有的格。芬兰语、埃尔齐亚语、莫克沙语和草原马里语中仍有携格。 也在采兹语、和，以及南高加索语系语言中存在。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Lativ (zkratka LAT) je mluvnický pád, který vyjadřuje pohyb na nějaké místo. Vyskytuje se v některých uralských jazycích, např. ve finštině, votštině, erzje, mokše nebo východní marijštině, ale také v severovýchodokavzských jazycích, jako je didojština, a . Ve finštině je lativ již pádem zastaralým a objevuje se jen v některých příslovcích, jako je např. alas („dolů“), pois („pryč“) nebo rannemmas („blíž ke břehu“). Tvoří se pomocí sufixu -s. (cs)
- Der Lativ (vom lateinischen latus „getragen“, „gebracht“) ist ein Adverbialkasus in finnougrischen und nordostkaukasischen Sprachen, der einen Platz ausdrückt, wo etwas hingeht. (de)
- 향격(向格, lative case, lat) 또는 방향격(方向格)은 동작이 향하는 곳을 가리키는 문법적 격의 일종이다. 처격과 일치하기도 한다. 핀란드어, 에르자어, , 와 같은 우랄어족이나 , , 와 겉은 계열 언어, 라즈어나 와 같은 남캅카스어족 등에서 발견된다. (ko)
- Il lativo è un caso grammaticale che indica il movimento in una posizione. Il caso lativo appartiene al gruppo dei casi locali generali insieme al caso locativo e separativo. Il termine deriva dal latino lat-, il participio radice di ferre, "portare". Il caso lativo è tipico delle lingue uraliche ed era uno dei casi proto-uralici. Esiste ancora in molte lingue uraliche, ad esempio, finlandese, Erzya, Moksha e Mari Orientale. Si trova anche nelle , come Tsez, Bezhta e Khwarshi, così come nelle lingue del Caucaso meridionale, come Laz o Lazuri. (it)
- Lativ är ett kasus som är typiskt för de uraliska språken och var också ett kasus i det proto-uraliska språket. Det finns fortfarande kvar i många av språken, till exempel mokshan och erzyan. I finskan räknas det inte längre som ett kasus eftersom det används bara i några, oftast gammalmodiga, enstaka uttryck: kauas= långt, taa= bakom, rannemmas= närmare till stranden. Lativet kan också hittas i nordöstkaukasiska språk, som till exempel tsez, bezhta och khwarshi och även i kartvelska språk, som laziska. Lativet markerar föremål för en rörelse och rörelsen till riktning mot något. (sv)
- O caso lativo marca a palavra que indica o lugar até onde se dirige alguma entidade presente no predicado verbal. (pt)
- 携格或方向格（缩写：lat）是一种格，表达到某地的动作。对应“到”“进”。携格与方位格和离格都属于一般方位性格。 携格是乌拉尔语系语言的特征，是原始乌拉尔语即拥有的格。芬兰语、埃尔齐亚语、莫克沙语和草原马里语中仍有携格。 也在采兹语、和，以及南高加索语系语言中存在。 (zh)
- El cas latiu és un cas gramatical que indica "moviment cap a" algun lloc (noció que en altres llengües com el català s'expressa amb les preposicions a i cap a). Es troba a les llengües uralianes i alguns idiomes parlats al nord del Caucas (la seva adscripció a una família lingüística o una altra és discutida), on pot assumir més matisos semàntics (com fer una acció cap a o en benefici d'algú). (ca)
- El caso lativo es un caso gramatical con que se marca la palabra que designa el lugar hacia el cual se dirige alguna entidad de la predicación verbal. Este caso pertenece al grupo de casos locativos generales que marcan el lugar relevante para la predicación verbal, dentro de los cuales están los casos "lativos" y "locativos" propiamente dichos. Los casos "lativos" sirven para marcar movimiento hacia un lugar o desde un lugar. Algunas lenguas distinguen en la flexión todos estos matices: Los otros casos locativos en los que se designa puramente localización o posición: (es)
- In grammar, lative (/ˈleɪtɪv/; abbreviated LAT) is a grammatical case which indicates motion to a location. It corresponds to the English prepositions "to" and "into". The lative case belongs to the group of the general local cases together with the locative and separative case. The term derives from the Latin lat-, the fourth principle part of ferre, "to bring, carry". The lative case is typical of the Uralic languages and it was one of the Proto-Uralic cases. It still exists in many Uralic languages, e.g., Finnish, Erzya, Moksha, and Meadow Mari. (en)
- Le latif est un cas qui indique un déplacement en direction d'un endroit déterminé, avec une idée de limitation du mouvement. Il correspond, en français, à à, jusqu'à et aussi loin que. Le latif appartient au groupe des cas spatiaux, ou locaux, généraux, au même titre que le locatif ou le séparatif. Le latif est typique des langues ouraliennes et est un des cas du proto-ouralien. Il est encore employé dans de nombreuses langues ouraliennes, comme le finnois, l'erzya, le moksha et le mari oriental. (fr)
|
