| dbo:abstract
|
- Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites. L'establiment xinès al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74 aC-49 aC). El 60 aC el general va ocupar Turfan i va establir la seva residència a Wu-lei, entre Karashahr i Kudjha, amb un camp militar a Kiu-li, al sud de Karashahr. Amb la caiguda de la dinastia Han i la guerra civil (anys 8 a 25) els xiongnu van exercir el domini sobre el regne. Després de l'any 25 els Han posterior van restablir el protectorat sobre el Tarim aprofitant lluites entre els xiongnu, i Qarashahr ja estava sota el seu domini l'any 48, però era un domini distant, i l'hegemonia regional corresponia al regne de Kaixgar que dominava Kudjha, Fergana i Khotan, fins vers l'any 60 quan l'hegemonia dels oasis del sud va passar a Khotan i la dels oasis del nord a Kudjha. El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xinès . Finalment el nou emperador va ordenar als generals Ban Chao i d'evacuar el Tarim. Ban Chao va intuir que si deixava el país en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i quan va arribar a Khotan (en retirada) va retornar a Kaixgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xinès restaurat. El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kaixgar, es va apoderar d'Aksu i de Utx Turfan. Mentre les forces xineses imperials de Kansu havien reconquerit el regne de Kiu Txe (Turfan). Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acció. En les cartes parla de la importància d'ocupar els 36 regnes de l'Àsia Central per tallar el camí dels xiongnu. Va aconseguir sotmetre a tots els regnes i al 88 només restaven rebels els reis de Kudjha i de Qarashahr, que es van aliar als indoescites que llavors estaven governats per , i estava enemistat amb Xina perquè no havia pogut obtenir la mà d'una princesa xinesa. Kadfises va enviar un exèrcit cap al nord-est del Pamir, però Ban Chao els hi va tallar els subministraments i els va obligar a retirar-se. Els kusana o kushana van canviar en la seva política i van tornar a la seva tradicional amistat amb Xina (90) i a l'any següent ja només quedava Qarashahr revoltada. El 94 Ban Chao amb auxiliars de Kudjha i de Lob Nor va marxar contra Qarashahr. El defensors d'aquesta van tallar els ponts però fou inútil i la ciutat conquerida i el rei executat i la ciutat donada als soldats pel saqueig. Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a la Xina on va morir el mateix any. Els seus successors no van ser tan afortunats i la seva política va provocar la revolta general el 106. El general Leang Kin fou assetjat a Kudjha però va poder derrotar els revoltats, però el 107, davant la continuïtat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaçades (Louktxun i Yi-wou). Fou , fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: el 123 va instal·lar una colònia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan; va dominar diversos regnes entre el 124 i el 126 i el 127 va entrar a Qarashahr. Des de llavors i durant la resta del segle, al segle iii i part del IV els xinesos van exercir el control polític sobre Qarashahr. Després el regne va restar lleial als regnes xinesos successors, però al segle v va desaparèixer tota influència fins que el 448 el general Wan Tou-kuei, de la dinastia Wei, li va imposar tribut. Al segle vi hi van exercir influència els turcs occidentals. Qarashahr va reconèixer el 632 la sobirania de l'emperador Tang T'ai-tsong, però després de l'annexió de Turfan (640), el rei Tou-k'i-tche, es va aliar als turcs occidentals i es va revoltar. Contra ell fou enviat el general Kouo Hiao-k'o que va atacar la ciutat a la nit procedent de Yulduz, i per sorpresa i se'n va apoderar col·locant al tron al germà del rei, Li-p'o-tchuen, favorable als xinesos; aviat aquest rei fou deposat pels un dels seus cosins de nom Sie-p'o A-na-tche que tenia l'ajut de Kudjha i dels turcs occidentals. El general imperial A-che-na Cho-eul (d'origen turc però al servei de la Xina) es va presentar a la ciutat, la va ocupar (648), va decapitar al rei usurpador i va col·locar al tron a un altre membre de la família reial fidel a la Xina. El 670, sota l'emperador Tang Kao-tsong, el regne fou conquerit pels tibetans i no fou recuperat per la Xina fins al 692 durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Tsö-t'ien), vídua de l'anterior Els xinesos en van conservar el control fins que després de la batalla de Talas (751) la zona va caure en mans dels uigurs. (ca)
- Karashahr oder Karaschahr (auch Karasahr, Karaxahr, Qara-Shāhr wörtlich: "Schwarze Stadt"; Sanskrit Agnideśa (Agnidesha); chin. 焉耆 Pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; der buddhistische Sanskritname lautete 'Agni' oder 'Feuer.') war ein altes buddhistisches Königreich an derjenigen Route der Seidenstraße gelegen, die am nördlichen Rand der Taklamakan-Wüste im Tarim-Becken entlangführte. Zur Zeit der Han-Dynastie war es ein bedeutendes Reich. Die Hauptstadt von Karaschahr war in der Antike Shorchuk. Es lag im heutigen Autonomen Kreis Yanqi der Hui (焉耆回族自治县), der zum Mongolischen Autonomen Bezirk Bayingolin des Uigurischen Autonomen Gebietes Xinjiang, China, gehört. Der Sitz der Kreisverwaltung, die moderne Großgemeinde (焉耆鎮; Länge 42° 01'N; Breite 86°33'O) liegt ca. 24 km westlich des seichten Bosten-Sees (Baghrash Kul oder chin. Bositeng Hu in Pinyin). Der See misst ca. 81 km von Ost nach West und 48 km von Nord nach Süd, mit einer Fläche von ca. 1.000 Quadratkilometern ist er der größte See in Zentralasien. Seit der Han-Zeit ist er für seine reichen Fischbestände bekannt. In den See münden der Kaidu und der Fluss Konqi ('Pfau') fließt aus ihm heraus nach Korla und durch die Taklamakan-Wüste in den See Lop Nor. Es gibt zahlreiche andere kleinere Seen in der Region. (de)
- Karasahr (uigurreraz: Қарашәһәр, Qarasheher) edo Yanqi (txinera sinplifikatuz: 焉耆; pinyinez: yān qí) Txinako Xinjiangeko Uigur Eskualde Autonomoan dagoen hiri bat da, Bayin'gholin Mongoliar Prefektura autonomoan kokaturik dagoena. Eskualdeko bigarren hiri handiena den Korla hiriaren alboan dago, 7 kilometro iparraldera. Zetaren Bidean kokaleku garrantzitsua izan zen eta izen bereko erresuma ere izan zen. (eu)
- Caraxar (en uigur, قاراشەھەر, romanizado: Qarasheher; romanizado.: Qarasheher, Karashahr) o Yanqi (en chino simplificado y tradicional, 焉耆; pinyin, Yānqí; Wade-Giles, Yen-ch’i) es una ciudad antigua en la Ruta de la Seda y la capital del Condado Autónomo Yanqi Hui en la Prefectura autónoma mongol de Bayingolin, Sinkiang, República Popular China A partir del censo de 2000 tenía una población de 29 000 habitantes, pasando a 31 773 personas en 2006; 16 032 de las cuales eran han, 7781 hui , 7154 uigures, 628 mongoles y 178 otras etnias y una población agrícola de 1078 personas. La ciudad tiene una ubicación estratégica, ya que se encuentra en el río Kaidu (conocido en la antigüedad como Liusha), la Carretera Nacional 314 de China y el Ferrocarril del Sur de Xinjiang, y es un importante centro de distribución de materiales y un centro comercial regional. El pueblo administra diez comunidades. Tiene una población predominantemente musulmana y tiene muchas mezquitas. (es)
- Karasahr or Karashar (Uighur: قاراشەھەر, romanized: Qarasheher), which was originally known, in the Tocharian languages as Ārśi (or Arshi) and Agni or the Chinese derivative Yanqi (Chinese: 焉耆; pinyin: Yānqí; Wade–Giles: Yen-ch'i), is an ancient town on the Silk Road and the capital of Yanqi Hui Autonomous County in the Bayingolin Mongol Autonomous Prefecture, Xinjiang. As of the 2000 Census it had a population of 29,000, growing to 31,773 persons in 2006; 16,032 persons of which were Han, 7781 people Hui, 7154 people Uyghur, 628 Mongol and 178 other ethnicities and an agricultural population of 1078 people. The town has a strategic location, being located on the Kaidu River (known in ancient times as the Liusha), China National Highway 314 and the Southern Xinjiang Railway and is an important material distribution center and regional business hub. The town administers ten communities. It has a predominately Muslim population and contains many mosques. (en)
- La ville de Karachahr (ou Karashahr), en mandarin Yanqi (焉耆 ; pinyin : Yānçí ; ouïghour : يەنجى / Yenci), est située dans la région autonome ouïgoure du Xinjiang, au nord du désert du Taklamakan. Son nom provient du turc qara « noir » et de l'iranien shahr « ville », et signifie donc « ville Noire ». Elle est surtout remarquable par son histoire, car elle se trouve sur l'ancien territoire du royaume d'Agni, qui a joué un rôle important durant le Ier millénaire de notre ère. Le terme Yanqi était alors la désignation chinoise de ce royaume. Les Agnéens, qui étaient de grands guerriers descendant des Yuezhi (appartenant eux-mêmes au groupe tokharien), se sont distingués en l'an 75 par le massacre d'une garnison chinoise de 2000 hommes et de son chef, le Protecteur général Chen Mu. En l'an 13, ils avaient tué un autre Protecteur général envoyé par la Chine, Dan Qin. Ils résistaient ainsi aux tentatives de la dynastie Han de contrôler la route de la soie, sur laquelle leur royaume se trouvait. À la fin du Ier millénaire, les Ouïgours se sont installés sur leur territoire et les ont assimilés. Ils y sont toujours présents, mais on trouve aussi dans la région de Karachahr une ethnie mongole, les Torguut (voir Histoire de la Mongolie), venus pour y élever leurs troupeaux en conservant un mode de vie nomade. Le bassin de Karachahr se prête bien à cette activité, et les rivières qui le parcourent, comme le Yulduz, permettent la pratique d'une . La cité se trouve à 24 km du plus grand lac du Xinjiang, le . (fr)
- Karasahr atau Karashar atau Karashahr (Hanzi: 焉耆; Pinyin: Yānqí; Wade–Giles: Yen-ch’i; bahasa Tokharia: Ārśi (atau Arshi), bahasa Sanskerta: अग्निदेश , Agnideśa) adalah sebuah kota kuno di Jalur Sutra serta merupkana ibu kot dari di di Xinjiang, China. Berdsasarkan sensus penduduk tahun 2000 terdapat 29,000 jiwa yang berdomisili di Karasahr. Angka tersebut tumbuh menjadi 31.773 jiwa pada tahun 2006 dengan 16.032 jiwa penduduk berasal dari etnis Han, 7.781 jiwa dari etnis Hui, 7.154 etnis Uighur, 628 orang Mongol, dan 178 orang berasal dari etnis lainnya. Karasahr memiliki jaringan transportasi yang baik dari lokasinya di sepanjang yang dikenal di masa lampau sebagai "Liusha". dan juga melewati kota ini sebagai pusat kegiatan ekonomi lokal. Karasahr memiliki 10 komunitas administratif. Kota Karasahr modern terletak sekitar 24 kilometer (15 mi) di sebelah barat Danau Bosten yang merupakan salah satu danau terbesar di Xinjiang. . (in)
- 焉耆（呉音：えんぎ、漢音：えんき、拼音：Yānqí）は、かつて中国（東トルキスタン）に存在したオアシス都市国家。現在の中華人民共和国新疆ウイグル自治区バインゴリン・モンゴル自治州 焉耆回族自治県にあたる。玄奘の『大唐西域記』では阿耆尼国（あぎにこく）と記されている。別名イエンチー。 (ja)
- 카라샤르 (Qarasheher) 또는 언기(焉耆), 얀키는 오늘날 타림분지내의 타클라마칸 사막의 북쪽에 위치하던 토하라인들의 도시국가이다. 한나라 시절에 그것은 중요한 왕국이었다. 현재의 도시 얀치는 바그라시쿨 또는 바그락 호수의 서쪽 24 km에 있다. 호수는 동서쪽으로 81 km 남북쪽으로 48 km이며 면적은 1000평방 킬로미터로 중아아시아 최대의 호수이다. 한나라 시절에는 고기가 많다고 기록되어있다. 호수는 카이두 강과 코를라를 지난 콘체(공작) 강에서 물이 유입된다. 그리고 사막을 가로질러서 로프 누르로 흘러간다. 지역에는 수많은 작은 호수가 있다. (ko)
- Karasahr, Yanqi o Karashahr ("città nera" in lingua uigura, turco: Karasehir, sanscrito: Agnideśa, cinese: 焉耆, pinyin: Yānqí, Wade-Giles: Yen-ch'i; ) è un'area situata nell'odierno Xinjiang, in Cina. Il nome sanscrito buddhista era 'Agni' o 'Fuoco'. L'attuale nome della città è Yanqi. (it)
- Yanqi är en häradshuvudort i Kina. Den ligger i den autonoma regionen Xinjiang, i den nordvästra delen av landet, omkring 210 kilometer sydväst om regionhuvudstaden Ürümqi. Antalet invånare är 37 649. Befolkningen består av 18 551 kvinnor och 19 098 män. Barn under 15 år utgör 17,0 %, vuxna 15-64 år 74 %, och äldre över 65 år 8,0 %. Runt Yanqi är det ganska glesbefolkat, med 21 invånare per kvadratkilometer. Yanqi är det största samhället i trakten. Trakten runt Yanqi består till största delen av jordbruksmark. Genomsnittlig årsnederbörd är 399 millimeter. Den regnigaste månaden är juni, med i genomsnitt 119 mm nederbörd, och den torraste är januari, med 1 mm nederbörd. (sv)
- Карашар (що означає «чорне місто») або Яньці (焉耆 Yān-qí) — давнє буддійське місто-держава, яке стояло біля північної кромки пустелі Такла-Макан, за 24 км від озера Баграш-куль, між оазами Гаочан (на схід), Куча (на захід) і Корла (на південь). (uk)
- Caraxar (em uigur: قاراشەھەر; romaniz.: Qarasheher, Karashahr) ou Yanqi (em chinês: 焉耆; romaniz.: Yānqí) é uma cidade em Sinquião (China), situada em um oásis na variante terrestre da Rota da Seda que passa ao norte do Deserto de Taclamacã/Bacia do Tarim. Está a oeste de Turfã e a leste de Cucha. Os mais antigos vestígios do budismo no local são as ruínas de dois complexos de templos, que datam dos séculos III e IV. (pt)
- Яньци (кит. упр. 焉耆, пиньинь Yānqí) или Карашар (кит. упр. 喀喇沙尔 ; Санскрит अग्निदेस Агнидеша) — посёлок в Яньци-Хуэйском автономном уезде Баянгол-Монгольского автономного округа Синьцзян-Уйгурского автономного района КНР, административный центр уезда. Карашарские правители старались поддерживать дружественные отношения с соседними оазисами, чтобы вместе противостоять как степнякам, так и китайцам. Через их город проходил северный маршрут Великого Шёлкового пути, приносивший значительные экономические выгоды. В VII в. Карашарское княжество вошло в состав в Танской империи, а местные жители (индоевропейцы-юэчжи) растворились в среде тюркоязычных соседей. (ru)
- 焉耆（yān qí）（维吾尔文：قاراشەھەر بازىرى ； 英語：Karasahr）又称乌夷、乌耆、阿耆尼，新疆塔里木盆地東北部古国，在今新疆维吾尔自治区焉耆回族自治县附近。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Karasahr (uigurreraz: Қарашәһәр, Qarasheher) edo Yanqi (txinera sinplifikatuz: 焉耆; pinyinez: yān qí) Txinako Xinjiangeko Uigur Eskualde Autonomoan dagoen hiri bat da, Bayin'gholin Mongoliar Prefektura autonomoan kokaturik dagoena. Eskualdeko bigarren hiri handiena den Korla hiriaren alboan dago, 7 kilometro iparraldera. Zetaren Bidean kokaleku garrantzitsua izan zen eta izen bereko erresuma ere izan zen. (eu)
- 焉耆（呉音：えんぎ、漢音：えんき、拼音：Yānqí）は、かつて中国（東トルキスタン）に存在したオアシス都市国家。現在の中華人民共和国新疆ウイグル自治区バインゴリン・モンゴル自治州 焉耆回族自治県にあたる。玄奘の『大唐西域記』では阿耆尼国（あぎにこく）と記されている。別名イエンチー。 (ja)
- 카라샤르 (Qarasheher) 또는 언기(焉耆), 얀키는 오늘날 타림분지내의 타클라마칸 사막의 북쪽에 위치하던 토하라인들의 도시국가이다. 한나라 시절에 그것은 중요한 왕국이었다. 현재의 도시 얀치는 바그라시쿨 또는 바그락 호수의 서쪽 24 km에 있다. 호수는 동서쪽으로 81 km 남북쪽으로 48 km이며 면적은 1000평방 킬로미터로 중아아시아 최대의 호수이다. 한나라 시절에는 고기가 많다고 기록되어있다. 호수는 카이두 강과 코를라를 지난 콘체(공작) 강에서 물이 유입된다. 그리고 사막을 가로질러서 로프 누르로 흘러간다. 지역에는 수많은 작은 호수가 있다. (ko)
- Karasahr, Yanqi o Karashahr ("città nera" in lingua uigura, turco: Karasehir, sanscrito: Agnideśa, cinese: 焉耆, pinyin: Yānqí, Wade-Giles: Yen-ch'i; ) è un'area situata nell'odierno Xinjiang, in Cina. Il nome sanscrito buddhista era 'Agni' o 'Fuoco'. L'attuale nome della città è Yanqi. (it)
- Карашар (що означає «чорне місто») або Яньці (焉耆 Yān-qí) — давнє буддійське місто-держава, яке стояло біля північної кромки пустелі Такла-Макан, за 24 км від озера Баграш-куль, між оазами Гаочан (на схід), Куча (на захід) і Корла (на південь). (uk)
- Caraxar (em uigur: قاراشەھەر; romaniz.: Qarasheher, Karashahr) ou Yanqi (em chinês: 焉耆; romaniz.: Yānqí) é uma cidade em Sinquião (China), situada em um oásis na variante terrestre da Rota da Seda que passa ao norte do Deserto de Taclamacã/Bacia do Tarim. Está a oeste de Turfã e a leste de Cucha. Os mais antigos vestígios do budismo no local são as ruínas de dois complexos de templos, que datam dos séculos III e IV. (pt)
- 焉耆（yān qí）（维吾尔文：قاراشەھەر بازىرى ； 英語：Karasahr）又称乌夷、乌耆、阿耆尼，新疆塔里木盆地東北部古国，在今新疆维吾尔自治区焉耆回族自治县附近。 (zh)
- Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites. Els xinesos en van conservar el control fins que després de la batalla de Talas (751) la zona va caure en mans dels uigurs. (ca)
- Karashahr oder Karaschahr (auch Karasahr, Karaxahr, Qara-Shāhr wörtlich: "Schwarze Stadt"; Sanskrit Agnideśa (Agnidesha); chin. 焉耆 Pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; der buddhistische Sanskritname lautete 'Agni' oder 'Feuer.') war ein altes buddhistisches Königreich an derjenigen Route der Seidenstraße gelegen, die am nördlichen Rand der Taklamakan-Wüste im Tarim-Becken entlangführte. Zur Zeit der Han-Dynastie war es ein bedeutendes Reich. Die Hauptstadt von Karaschahr war in der Antike Shorchuk. (de)
- Karasahr or Karashar (Uighur: قاراشەھەر, romanized: Qarasheher), which was originally known, in the Tocharian languages as Ārśi (or Arshi) and Agni or the Chinese derivative Yanqi (Chinese: 焉耆; pinyin: Yānqí; Wade–Giles: Yen-ch'i), is an ancient town on the Silk Road and the capital of Yanqi Hui Autonomous County in the Bayingolin Mongol Autonomous Prefecture, Xinjiang. (en)
- Caraxar (en uigur, قاراشەھەر, romanizado: Qarasheher; romanizado.: Qarasheher, Karashahr) o Yanqi (en chino simplificado y tradicional, 焉耆; pinyin, Yānqí; Wade-Giles, Yen-ch’i) es una ciudad antigua en la Ruta de la Seda y la capital del Condado Autónomo Yanqi Hui en la Prefectura autónoma mongol de Bayingolin, Sinkiang, República Popular China A partir del censo de 2000 tenía una población de 29 000 habitantes, pasando a 31 773 personas en 2006; 16 032 de las cuales eran han, 7781 hui , 7154 uigures, 628 mongoles y 178 otras etnias y una población agrícola de 1078 personas. (es)
- Karasahr atau Karashar atau Karashahr (Hanzi: 焉耆; Pinyin: Yānqí; Wade–Giles: Yen-ch’i; bahasa Tokharia: Ārśi (atau Arshi), bahasa Sanskerta: अग्निदेश , Agnideśa) adalah sebuah kota kuno di Jalur Sutra serta merupkana ibu kot dari di di Xinjiang, China. Berdsasarkan sensus penduduk tahun 2000 terdapat 29,000 jiwa yang berdomisili di Karasahr. Angka tersebut tumbuh menjadi 31.773 jiwa pada tahun 2006 dengan 16.032 jiwa penduduk berasal dari etnis Han, 7.781 jiwa dari etnis Hui, 7.154 etnis Uighur, 628 orang Mongol, dan 178 orang berasal dari etnis lainnya. . (in)
- La ville de Karachahr (ou Karashahr), en mandarin Yanqi (焉耆 ; pinyin : Yānçí ; ouïghour : يەنجى / Yenci), est située dans la région autonome ouïgoure du Xinjiang, au nord du désert du Taklamakan. Son nom provient du turc qara « noir » et de l'iranien shahr « ville », et signifie donc « ville Noire ». Elle est surtout remarquable par son histoire, car elle se trouve sur l'ancien territoire du royaume d'Agni, qui a joué un rôle important durant le Ier millénaire de notre ère. Le terme Yanqi était alors la désignation chinoise de ce royaume. Les Agnéens, qui étaient de grands guerriers descendant des Yuezhi (appartenant eux-mêmes au groupe tokharien), se sont distingués en l'an 75 par le massacre d'une garnison chinoise de 2000 hommes et de son chef, le Protecteur général Chen Mu. En l'an 13, (fr)
- Яньци (кит. упр. 焉耆, пиньинь Yānqí) или Карашар (кит. упр. 喀喇沙尔 ; Санскрит अग्निदेस Агнидеша) — посёлок в Яньци-Хуэйском автономном уезде Баянгол-Монгольского автономного округа Синьцзян-Уйгурского автономного района КНР, административный центр уезда. (ru)
- Yanqi är en häradshuvudort i Kina. Den ligger i den autonoma regionen Xinjiang, i den nordvästra delen av landet, omkring 210 kilometer sydväst om regionhuvudstaden Ürümqi. Antalet invånare är 37 649. Befolkningen består av 18 551 kvinnor och 19 098 män. Barn under 15 år utgör 17,0 %, vuxna 15-64 år 74 %, och äldre över 65 år 8,0 %. Runt Yanqi är det ganska glesbefolkat, med 21 invånare per kvadratkilometer. Yanqi är det största samhället i trakten. Trakten runt Yanqi består till största delen av jordbruksmark. (sv)
|
