| dbo:abstract
|
- بالإنكليزية Janos Starker عازف تشلو أمريكي من أصل مجري، 1924 ـ أبريل نيسان 2013. يعتبر من أشهر عازفي آلة التشلو في القرن العشرين. قضى ثلاثة أشهر في معسكرات الاعتقال النازية أثناء الحرب العالمية الثانية. هاجر إلى الولايات المتحدة الأمريكية في عام 1948 وشغل منصب مدرس آلة التشلو في أوبرا تكساس. (ar)
- János Starker (Budapest, 5 de juliol de 1924 - Bloomington, 28 d'abril de 2013) va ser un violoncel·lista hongarès-estatunidenc. Des de 1958 fins a la seva mort, va exercir a la "Jacobs School of Music de la Indiana University", on va ocupar el títol de Professor distingit. Starker va néixer a Budapest d'un pare de descendència polonesa i una mare que havia emigrat de l'Imperi rus, tots dos jueus. Els seus dos germans grans eren violinistes, i el jove János (anomenat per a l'hospital Szent János kórház [al lloc que va néixer) va rebre un violoncel abans del seu sisè aniversari. Un prodigi infantil, Starker va fer les seves primeres actuacions en públic als sis i set anys. Va entrar a l'Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest per estudiar amb Adolf Schiffer i va debutar allà als 11 anys. Starker va començar a ensenyar a altres nens als vuit anys i, quan tenia 12 anys, tenia cinc alumnes. Starker comptava entre les seves més fortes influències Leo Weiner, un compositor que va ensenyar música de cambra. Zoltán Kodály, Béla Bartók i Ernő Dohnányi també van ser membres de la facultat de l'Acadèmia de Liszt. En la seva autobiografia, Starker va escriure que als 13 anys va interpretar el Konzertstuck per a violoncel de Dohnányi (que aleshores era el director de l'Acadèmia), que el va acompanyar al piano. Starker va fer el seu debut professional als 14 anys, tocant el concert de Dvořák amb tres hores d'avís quan el solista programat inicialment no va poder tocar. Va deixar l'Acadèmia de Liszt el 1939 i va passar la major part de la guerra a Budapest. Per la seva joventut, Starker va escapar del tràgic destí dels seus germans grans, que van ser pressionats al treball forçat i finalment assassinats pels nazis. Starker no obstant això va passar tres mesos en un camp d'internament nazi. Després de la guerra, Starker es va convertir en el violoncel·lista principal de l'òpera de Budapest i de l'Orquestra Filharmònica de Budapest. Starker va abandonar Hongria el 1946. Va donar un concert amb èxit a Viena, després es va quedar allà per preparar-se per al Concurs de violoncel de Ginebra. A la competició, celebrada a l'octubre de 1946, va rebre una medalla de bronze. Després de competir a Ginebra, Starker va passar un any treballant en la seva tècnica a París. "Vaig actuar com un cec", va dir. "Què li passa a l'ocell que vola i no sap com vola? Això és el que passa amb els prodigis infantils". A la conclusió del seu any a París, va fer el seu primer enregistrament de la sonata de Kodaly en re menor per a solista (violoncel). La gravació li va valer el "Grand Prix du Disque". Va passar a fer tres enregistraments més de l'obra. Starker va emigrar als Estats Units el 1948 per convertir-se en el violoncel·lista principal de l'Orquestra Simfònica de Dallas sota Antal Doráti. El 1949 es va traslladar a la ciutat de Nova York per convertir-se en el violoncel·lista principal de l'Opera metropolitana sota . Va ser a Nova York quan Starker va realitzar el primer dels seus enregistraments de les Bach Cello Suites. El 1953, Starker es va convertir en el violoncel·lista principal de l'Orquestra Simfònica de Chicago quan Fritz Reiner es va convertir en el director musical. El 1958, Starker es va traslladar a Bloomington, Indiana, on es va instal·lar la resta de la seva vida. A la "Jacobs School of Music d'Indiana", es va convertir en professor i va reprendre la seva carrera en solitari. (ca)
- János Starker [jAnoŝ ŝtarker], laŭ hungarlingve kutima nomordo Starker János estis hungara-usona violonĉelisto, altlerneja instruisto. János Starker naskiĝis la 5-an de julio 1924 en Budapeŝto, li mortis la 28-an de aprilo 2013 en Bloomington (Usono). (eo)
- János Starker (* 5. Juli 1924 in Budapest, Ungarn; † 28. April 2013 in Bloomington, Indiana, USA) war ein US-amerikanischer Cellist und Musikpädagoge ungarischer Herkunft. Er gilt neben Pau Casals, Emanuel Feuermann, Paul Tortelier und Mstislaw Rostropowitsch als einer der bedeutendsten Cellovirtuosen des 20. Jahrhunderts. (de)
- János Starker (Budapest, Hungría, 5 de julio de 1924 - Bloomington, Indiana, 28 de abril de 2013) fue un violonchelista estadounidense de origen húngaro. También fue profesor en la de la desde 1958, donde ostentaba el título de Profesor Distinguido. (es)
- János Starker (/ˈstɑːrkər/; Hungarian: [ˈʃtɒrkɛr]; July 5, 1924 – April 28, 2013) was a Hungarian-American cellist. From 1958 until his death, he taught at the Indiana University Jacobs School of Music, where he held the title of Distinguished Professor. Starker is considered one of the greatest cellists of all time. (en)
- János Starker, né le 5 juillet 1924 à Budapest et mort le 28 avril 2013 à Bloomington en Indiana, est un violoncelliste et pédagogue hongrois, devenu citoyen américain en 1954. (fr)
- János Starker (Budapest, 5 luglio 1924 – Bloomington, 28 aprile 2013) è stato un violoncellista ungherese naturalizzato statunitense. Dal 1958 fino al giorno della sua morte, Starker fu professore al Jacobs School of Music, un conservatorio situato nella Indiana University Bloomington, dove ha avuto il titolo di Distinguished Professor. Starker ricevette il suo primo violoncello prima dell'età di 6 anni. I suoi due fratelli maggiori erano violinisti. Fece la sua prima apparizione pubblica a 6 anni di età. Starker frequentò l'Accademia Musicale Franz Liszt di Budapest. Alcune delle sue influenze musicali furono i compositori Leó Weiner, Béla Bartók, Zoltán Kodály e Ernő Dohnányi. Al Teatro La Fenice di Venezia nel 1972 esegue il Concerto per violoncello e orchestra n. 2 (Dvořák). Nel 1998 vince Grammy Award for Best Instrumental Soloist Performance (without orchestra) per l'album Bach: Suites for Solo Cello della BMG. (it)
- ヤーノシュ・シュタルケル（János Starker, 1924年7月5日 - 2013年4月28日）は、ハンガリー出身のチェリスト、音楽教育者。 (ja)
- János Starker (Boedapest, 5 juli 1924 - Bloomington (Indiana), 28 april 2013) was een Hongaars cellist en muziekpedagoog. Starker studeerde aan de Franz Liszt Academie van Boedapest, destijds een toonaangevend muzikaal centrum. In 1939 schreef hij een boek met als titel The World of Music According to Starker. Daarin noemt hij zich een leerling van Leo Weiner (1885-1960), die daar als leraar kamermuziek geestelijke vader werd van generaties toonaangevende Hongaarse musici als George Szell, Georg Solti, Antal Doráti en vele anderen.Na pijnlijke oorlogsjaren bezorgde de dirigent Antal Doráti hem in 1949 een baan in het Dallas Symphony Orchestra. Daarna werd hij gevraagd door dirigent Fritz Reiner voor de post van eerste cellist aan de Metropolitan Opera in New York. In 1958 werd hij docent aan de Indiana University in Bloomington, met 1700 studenten de op een na grootste muziekopleiding ter wereld. Het lesgeven combineerde hij met solo-optredens als cellist.In 2004 publiceerde hij een autobiografie, die vrij onalledaags is door de toon en de opzet. Hij stelt in een interview: "Wie de groten zijn in de muziek, is algemeen bekend. Mozart, Bach, Beethoven, Brahms - ik zal ze niet met elkaar vergelijken. Maar voor de muziek is Bach "hors concours". Hij speelt het spel niet mee, hij schreef de regels." Hij maakte de Sonate voor cello (1915) van Zoltán Kodály wereldberoemd door zijn uitvoering. Hij maakte er zes verschillende opnames van en besprak ze meermaals met de componist zelf. Voor Starker was muziek de enig blijvende waarde in het leven. In de donkerste tijden is er muziek om te zorgen dat je je menselijkheid behoudt en niet verwordt tot een beest. (nl)
- János Starker (ur. 5 lipca 1924 w Budapeszcie, zm. 28 kwietnia 2013 w Bloomington w stanie Indiana) – amerykańsko-węgierski wiolonczelista. (pl)
- János Starker, född 5 juli 1924 i Budapest, död 28 april 2013 i Bloomington, Indiana, var en ungersk-amerikansk cellist. (sv)
- Янош Штаркер (также Старкер, венг. Starker János; 5 июля 1924, Будапешт — 28 апреля 2013, Блумингтон) — венгерский и американский виолончелист-виртуоз, педагог. (ru)
- 斯塔克·亚诺什（匈牙利語：Starker János，希伯來語：יאנוש סטארקר，1924年7月5日－2013年4月28日），美國籍匈牙利裔大提琴家，印第安纳大学伯明顿分校雅各布音乐学院杰出教授，其演奏的著名作品包括巴赫无伴奏大提琴组曲及柯达伊大提琴奏鸣曲等。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- بالإنكليزية Janos Starker عازف تشلو أمريكي من أصل مجري، 1924 ـ أبريل نيسان 2013. يعتبر من أشهر عازفي آلة التشلو في القرن العشرين. قضى ثلاثة أشهر في معسكرات الاعتقال النازية أثناء الحرب العالمية الثانية. هاجر إلى الولايات المتحدة الأمريكية في عام 1948 وشغل منصب مدرس آلة التشلو في أوبرا تكساس. (ar)
- János Starker [jAnoŝ ŝtarker], laŭ hungarlingve kutima nomordo Starker János estis hungara-usona violonĉelisto, altlerneja instruisto. János Starker naskiĝis la 5-an de julio 1924 en Budapeŝto, li mortis la 28-an de aprilo 2013 en Bloomington (Usono). (eo)
- János Starker (* 5. Juli 1924 in Budapest, Ungarn; † 28. April 2013 in Bloomington, Indiana, USA) war ein US-amerikanischer Cellist und Musikpädagoge ungarischer Herkunft. Er gilt neben Pau Casals, Emanuel Feuermann, Paul Tortelier und Mstislaw Rostropowitsch als einer der bedeutendsten Cellovirtuosen des 20. Jahrhunderts. (de)
- János Starker (Budapest, Hungría, 5 de julio de 1924 - Bloomington, Indiana, 28 de abril de 2013) fue un violonchelista estadounidense de origen húngaro. También fue profesor en la de la desde 1958, donde ostentaba el título de Profesor Distinguido. (es)
- János Starker (/ˈstɑːrkər/; Hungarian: [ˈʃtɒrkɛr]; July 5, 1924 – April 28, 2013) was a Hungarian-American cellist. From 1958 until his death, he taught at the Indiana University Jacobs School of Music, where he held the title of Distinguished Professor. Starker is considered one of the greatest cellists of all time. (en)
- János Starker, né le 5 juillet 1924 à Budapest et mort le 28 avril 2013 à Bloomington en Indiana, est un violoncelliste et pédagogue hongrois, devenu citoyen américain en 1954. (fr)
- ヤーノシュ・シュタルケル（János Starker, 1924年7月5日 - 2013年4月28日）は、ハンガリー出身のチェリスト、音楽教育者。 (ja)
- János Starker (ur. 5 lipca 1924 w Budapeszcie, zm. 28 kwietnia 2013 w Bloomington w stanie Indiana) – amerykańsko-węgierski wiolonczelista. (pl)
- János Starker, född 5 juli 1924 i Budapest, död 28 april 2013 i Bloomington, Indiana, var en ungersk-amerikansk cellist. (sv)
- Янош Штаркер (также Старкер, венг. Starker János; 5 июля 1924, Будапешт — 28 апреля 2013, Блумингтон) — венгерский и американский виолончелист-виртуоз, педагог. (ru)
- 斯塔克·亚诺什（匈牙利語：Starker János，希伯來語：יאנוש סטארקר，1924年7月5日－2013年4月28日），美國籍匈牙利裔大提琴家，印第安纳大学伯明顿分校雅各布音乐学院杰出教授，其演奏的著名作品包括巴赫无伴奏大提琴组曲及柯达伊大提琴奏鸣曲等。 (zh)
- János Starker (Budapest, 5 de juliol de 1924 - Bloomington, 28 d'abril de 2013) va ser un violoncel·lista hongarès-estatunidenc. Des de 1958 fins a la seva mort, va exercir a la "Jacobs School of Music de la Indiana University", on va ocupar el títol de Professor distingit. Després de competir a Ginebra, Starker va passar un any treballant en la seva tècnica a París. "Vaig actuar com un cec", va dir. "Què li passa a l'ocell que vola i no sap com vola? Això és el que passa amb els prodigis infantils". (ca)
- János Starker (Budapest, 5 luglio 1924 – Bloomington, 28 aprile 2013) è stato un violoncellista ungherese naturalizzato statunitense. Dal 1958 fino al giorno della sua morte, Starker fu professore al Jacobs School of Music, un conservatorio situato nella Indiana University Bloomington, dove ha avuto il titolo di Distinguished Professor. Starker ricevette il suo primo violoncello prima dell'età di 6 anni. I suoi due fratelli maggiori erano violinisti. Fece la sua prima apparizione pubblica a 6 anni di età. Starker frequentò l'Accademia Musicale Franz Liszt di Budapest. (it)
- János Starker (Boedapest, 5 juli 1924 - Bloomington (Indiana), 28 april 2013) was een Hongaars cellist en muziekpedagoog. Starker studeerde aan de Franz Liszt Academie van Boedapest, destijds een toonaangevend muzikaal centrum. In 1939 schreef hij een boek met als titel The World of Music According to Starker. Daarin noemt hij zich een leerling van Leo Weiner (1885-1960), die daar als leraar kamermuziek geestelijke vader werd van generaties toonaangevende Hongaarse musici als George Szell, Georg Solti, Antal Doráti en vele anderen.Na pijnlijke oorlogsjaren bezorgde de dirigent Antal Doráti hem in 1949 een baan in het Dallas Symphony Orchestra. Daarna werd hij gevraagd door dirigent Fritz Reiner voor de post van eerste cellist aan de Metropolitan Opera in New York. In 1958 werd hij docent a (nl)
|
