| dbo:abstract
|
- Janko Draskovic (Zagreb, 20 d'octubre de 1770 - 14 de gener de 1856) fou un reformista nacional, polític i poeta croat. Membre de la família Drašković, una de les més velles famílies nobles croates, Janko Draskovic va néixer el 1770 a Zagreb. Vivia tota la seva vida al castell familiar de , i tenia el títol noble de grof, o comte. Se sap que s'educa molt amplament, se'l considerava fins i tot la persona més ben educada a Croàcia del seu temps. Un amant de la literatura, escrivia poesia per ell mateix, però això no és què li fa ser una part de la història de Croàcia. Com a home jove, s'embarcava en una carrera militar, però es va veure forçat a retirar-se a causa d'assumptes de salut. La Croàcia de Janko Draskovic era part d'Hongria, sota el règim dels Habsburg. A causa del fet que el regne era tan gran, Hongria intentava processos d'unificació, que començava amb la cultura i llengua, coneguts com a hongarització. Aquest procés es tornava més intens a Croàcia en els anys 1820 - 1830, per exemple, el Règim hongarès de 1825-1827 insistia que l'idioma hongarès fos la llengua oficial per a Croàcia, i el 1827 les lleis de feia del magiar un tema obligatori en escoles d'ensenyament secundari croates. Com a reacció, Ljudevit Gaj portava la creació d'un moviment nacional croat, anomenat el , el 1831, que lluitava per una renovació política i cultural. Janko Draskovi, tot i que era ja a l'edat de 62, immediatament s'unia al moviment i publicava el 1832 la seva Dissertació, que es considerava el programa polític, econòmic, social i cultural del moviment croat d'Illyrian. El nom del treball es contreu normalment, ja que el nom complet era poklisarom de gospodi de darovan de razgovor d'iliti Disertacija ("dissertació o una discussió dotat com a missatge als senyors"), i s'escrivia com a petició als membres del Parlament de Croàcia que s'havia d'elegir representants en el Règim croat-hongarès conjunt a Pressburg (Bratislava d'avui). Al seu pamflet, Janko Draskovi imaginava un "Gran Illyria" que inclouria províncies eslaves del sud de l'Imperi Habsburg, és a dir Croàcia, Eslovènia, Dalmàcia, Bòsnia i Hercegovina, Rijeka, i la Frontera Militar (Vojna Krajina). Instava aquest "gran Illyria" per ser administrativament independent d'Hongria, amb un "bannus" responsable directament al rei. Si la monarquia Habsburg havia de rebutjar aquests termes, Janko Draskovic recomanava que el les terres croates se separessin unides. Escrivia la Dissertació en el Dialecte de stokavian, la llengua que el moviment d'Illyrian adoptava en comptes del dialecte de kajkavian de Zagreb perquè una majoria de croats i virtualment tots els serbis el parlaven. Draskovic també defensava l'adopció del dialecte tokavian com la llengua oficial. La Dissertació era el primer pamflet polític publicat en el dialecte tokavian, i a causa d'això era el model quan la llengua croata s'estandarditzava més tard. Janko Draskovic dedicava tota la seva energia a la seva activitat política i a la batalla contra el poder hongarès. El 1838, en gran part a causa de la seva contribució, una sala de lectura es fundava a Zagreb anomenat el itaonica Ilirska, quin es convertia en el punt de reunió focal dels 'Illyrians'. El 1842, es convertia en el primer president del Matica Hrvatska, societat cultural croata. Era també membre del Partit Popular Croat (Demòcrates Liberals) fins a la Revolució de 1848). Moria a el 1856, mentre estava en ruta cap a un balneari a Alemanya. Des de 1893, les seves restes descansen a l'arcada d'Illyrian part del cementiri Mirogoj de Zagreb. (ca)
- Janko Drašković z Trakošćanu (20. října 1770, Záhřeb - 14. ledna 1856, Radgona ve Štýrsku) byl chorvatský šlechtic, národní buditel, politik, básník a představitel ilyrského hnutí. Pocházel z hrabě rodiny Draškovićů, která měla v tehdejším Chorvatsku poměrně významné postavení. (cs)
- Janko Drašković (Hungarian: Draskovich János; 20 October 1770 – 14 January 1856) was a Croatian politician associated with the beginnings of the 19th-century national revival, the Illyrian movement. He studied law and philosophy before joining the military until he was discharged on medical grounds. In the 1790s, Drašković pursued a political career, winning a seat in the Croatian Parliament and the Diet of Hungary. Advocating protection of Croatian interests against the threats of Germanisation and Magyarisation in the Habsburg monarchy and subsequently, in the Austrian Empire, Drašković preferred gradual political reforms. He became a leading figure in the Croatian national revival following the 1832 publication of the Dissertation, a manifesto outlining the main problems Croatia faced in terms of political, cultural, economic, and social development and cohesion. The Dissertation became largely regarded as the programme of the Croatian national revival. Consequently, Drašković supported and significantly contributed to the group gathered around Ljudevit Gaj in pursuit of the objective outlined in the Dissertation. The group and others supporting the objectives of the Croatian national revival became known as the Illyrians after the term Drašković used for the proposed unified Croatian lands in the Dissertation. Drašković's lasting contribution to the culture of Croatia is Matica hrvatska which he helped establish in 1842. The institution, initially named the Matica ilirska, was established to promote literacy and knowledge in Croatia – in the national language – to improve the economic circumstances of the land and the population. Drašković served as the first president of the newly established institution. He was among the founders of the People's Party, one of the first two political parties in Croatia. He was the first leader of the party and chaired the Croatian Parliament in 1848. (en)
- Janko Drašković, född 20 oktober 1770 i Zagreb, död 14 januari 1856 i Radkersburg, var kroatisk patriot och politisk skriftställare. Drašković studerade i Wien och deltog i det turkiska fälttåget under Gideon Ernst von Laudon. För den nationella pånyttfödelsen i Kroatien verkade han livligt, särskilt genom grundandet av den första kroatiska litteraturföreningen "Čitaonica ilirska" (1838) och "Matica ilirska" (1842), vars förste ordförande han blev. Bland hans patriotiska skrifter märks Ein Wort an Illyriens hochherzige Töchter über die ältere Geschichte und neueste Regeneration ihres Vaterlandes (1838) och Sollen wir Magyaren werden (1833). Hans lik flyttades 1893 under stora hedersbetygelser till Mirogojkyrkogården i Zagreb. (sv)
- Janko Drašković (ur. w 1770 r. w Zagrzebiu, zm. w 1856 r. w Radgonie) – hrabia, chorwacki polityk i pisarz, działacz ruchu iliryjskiego. (pl)
- Граф Я́нко Дра́шкович (хорв. Janko Drašković, 20 жовтня 1770, Загреб, тепер Хорватія — 14 січня 1856, , Австрія) — хорватський політик і поет, діяч Хорватського національного відродження. (uk)
- Я́нко Дра́шкович (хорв. Janko Drašković, 20 октября 1770 — 14 января 1856) — хорватский политик и поэт, деятель Хорватского национального возрождения. Представитель одного из самых знатных родов страны — Драшковичей. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Janko Drašković z Trakošćanu (20. října 1770, Záhřeb - 14. ledna 1856, Radgona ve Štýrsku) byl chorvatský šlechtic, národní buditel, politik, básník a představitel ilyrského hnutí. Pocházel z hrabě rodiny Draškovićů, která měla v tehdejším Chorvatsku poměrně významné postavení. (cs)
- Janko Drašković, född 20 oktober 1770 i Zagreb, död 14 januari 1856 i Radkersburg, var kroatisk patriot och politisk skriftställare. Drašković studerade i Wien och deltog i det turkiska fälttåget under Gideon Ernst von Laudon. För den nationella pånyttfödelsen i Kroatien verkade han livligt, särskilt genom grundandet av den första kroatiska litteraturföreningen "Čitaonica ilirska" (1838) och "Matica ilirska" (1842), vars förste ordförande han blev. Bland hans patriotiska skrifter märks Ein Wort an Illyriens hochherzige Töchter über die ältere Geschichte und neueste Regeneration ihres Vaterlandes (1838) och Sollen wir Magyaren werden (1833). Hans lik flyttades 1893 under stora hedersbetygelser till Mirogojkyrkogården i Zagreb. (sv)
- Janko Drašković (ur. w 1770 r. w Zagrzebiu, zm. w 1856 r. w Radgonie) – hrabia, chorwacki polityk i pisarz, działacz ruchu iliryjskiego. (pl)
- Граф Я́нко Дра́шкович (хорв. Janko Drašković, 20 жовтня 1770, Загреб, тепер Хорватія — 14 січня 1856, , Австрія) — хорватський політик і поет, діяч Хорватського національного відродження. (uk)
- Я́нко Дра́шкович (хорв. Janko Drašković, 20 октября 1770 — 14 января 1856) — хорватский политик и поэт, деятель Хорватского национального возрождения. Представитель одного из самых знатных родов страны — Драшковичей. (ru)
- Janko Draskovic (Zagreb, 20 d'octubre de 1770 - 14 de gener de 1856) fou un reformista nacional, polític i poeta croat. Membre de la família Drašković, una de les més velles famílies nobles croates, Janko Draskovic va néixer el 1770 a Zagreb. Vivia tota la seva vida al castell familiar de , i tenia el títol noble de grof, o comte. Escrivia la Dissertació en el Dialecte de stokavian, la llengua que el moviment d'Illyrian adoptava en comptes del dialecte de kajkavian de Zagreb perquè una majoria de croats i virtualment tots els serbis el parlaven. (ca)
- Janko Drašković (Hungarian: Draskovich János; 20 October 1770 – 14 January 1856) was a Croatian politician associated with the beginnings of the 19th-century national revival, the Illyrian movement. He studied law and philosophy before joining the military until he was discharged on medical grounds. In the 1790s, Drašković pursued a political career, winning a seat in the Croatian Parliament and the Diet of Hungary. Advocating protection of Croatian interests against the threats of Germanisation and Magyarisation in the Habsburg monarchy and subsequently, in the Austrian Empire, Drašković preferred gradual political reforms. He became a leading figure in the Croatian national revival following the 1832 publication of the Dissertation, a manifesto outlining the main problems Croatia faced i (en)
|
