dbo:abstract
|
- Les prop de 250 anomenades llengües bantus pròpiament dites (Narrow Bantu languages) es divideixen convencionalment en zones geogràfiques inicialment proposada per Malcolm Guthrie (1967–1971). Aquestes zones no representen grups filogenèticament provats, el treball posterior va mostrar que aquesta classificació geogràfica en alguns casos dista molt de la classificació filogenètica coneguda. Segons la classificació de Guthrie les regions geogràfiques es denoten mitjançant les lletres A-S i cadascuna d'aquestes regions es divideixen en desenes (grups A10, A20, etc.), les llengües individuals tenen codis mitjançant nombres (A11, A12, etc.) i les varietats considerades com a dialectes se subdivideixen al seu torn (A11a, A11b, etc.). Aquest sistema de codificació ha arribat a convertir-se en estàndard per identificar les llengües bantus, i de fet era l'única manera pràctica que es té de distingir moltes llengües denominades de manera una miqueta ambigua, abans de la introducció de la codificació ISO 639-3, i segueix usant-se àmpliament. Sembla que només la de Guthrie pot considerar-se com un grup filogenèticament admissible; també s'ha introduït una zona J que s'ha proposat com un altre possible grup filogenètic a la regió dels Grans Llacs. A continuació es reprodueix la llista, amb els enllaços als articles a grups filogenètics acceptats de llengües bantus. A continuació es dona la llista completa de 1948, i l'actualització que en va fer Guthrie en 1971 i de les modificacions de Maho de 2009. (ca)
- Las cerca de 250 llamadas lenguas bantúes propiamente dichas (Narrow Bantú languages) se dividen convencionalmente en zonas geográficas inicialmente propuesta por Malcolm Guthrie (1967–1971). Dichas zonas no representan grupos filogenéticamente probados, el trabajo posterior mostró que esta clasificación geográfica en algunos casos dista mucho de la clasificación filogenética conocida. Según la clasificación de Guthrie las regiones geográficas se denotan mediante las letras A-S y cad una de estas regiones se dividen en decenas (grupos A10, A20, etc.), las lenguas individuales tienen códigos mediante números (A11, A12, etc.) y las variedades consideradas como dialectos se subdividen a su vez (A11a, A11b, etc.). Este sistema de codificación ha llegado a convertirse en estándar para identificar las lenguas bantúes, y de hecho era la única manera práctica que se tiene de distinguir muchas lenguas denominadas de manera un tanto ambigua, antes de la introducció de la codificación ISO 639-3, y sigue usándose ampliamente. Parece que sólo la zona S de Guthrie puede considerarse como una grupo filogenéticamente admisible; también se ha introducido una zona J que se ha propuesto como otro posible grupo filogenético en la región de los Grandes Lagos. A continuación se reproduce la lista, con los enlaces a los artículos a grupos filogenéticos aceptados de lenguas bantúes. A continuación se da la lista completa de 1948, y la actualización que hizo Guthrie de ella en 1971 y las modificaciones de Maho de 2009. (es)
- The 250 or so "Narrow Bantu languages" are conventionally divided up into geographic zones first proposed by Malcolm Guthrie (1967–1971). These were assigned letters A–S and divided into decades (groups A10, A20, etc.); individual languages were assigned unit numbers (A11, A12, etc.), and dialects further subdivided (A11a, A11b, etc.). This coding system has become the standard for identifying Bantu languages; it was the only practical way to distinguish many ambiguously named languages before the introduction of ISO 639-3 coding, and it continues to be widely used. Only Guthrie's Zone S is (sometimes) considered to be a genealogical group. Since Guthrie's time a Zone J (made of languages formerly classified in groups D and E) has been set up as another possible genealogical group bordering the Great Lakes. The list is first summarized, with links to articles on accepted groups of Bantu languages (bold decade headings). Following that is the complete 1948 list, as updated by Guthrie in 1971 and by J. F. Maho in 2009. (en)
- Classification des langues bantoues selon Malcolm Guthrie (1948): (fr)
- 250개 언어가 이루는 "협의의 반투어군"은 전통적으로 1960년대 말 가 처음 제시한 지리적 구분에 따라 분류한다. 각 지역에는 A부터 S까지 (I, O, Q 제외) 기호가 붙었으며, 10의 자리는 하위 어군(A10, A20 등), 1의 자리는 개별 언어(A11, A12 등)의 번호가 되었고, 다시 각 방언은 알파벳 소문자로 구분했다(A11a, A11b 등). ISO 639-3 부호에서는 많은 언어에 모호한 명칭이 붙었기 때문에, 그 대안으로서 거스리의 부호 체계는 반투어군 언어 분류의 표준이 되어 오늘날까지도 널리 쓰인다. 거스리가 설정한 지역 중 S 지역만이 (간혹) 계통적인 분류군으로 간주된다. 후대에 D 지역과 E 지역의 일부 언어들을 J 지역으로 재배정했는데, 아프리카 대호수 지역에 걸친 또 다른 계통적 분류군으로서 설정된 것이다. (ko)
|
rdfs:comment
|
- Classification des langues bantoues selon Malcolm Guthrie (1948): (fr)
- 250개 언어가 이루는 "협의의 반투어군"은 전통적으로 1960년대 말 가 처음 제시한 지리적 구분에 따라 분류한다. 각 지역에는 A부터 S까지 (I, O, Q 제외) 기호가 붙었으며, 10의 자리는 하위 어군(A10, A20 등), 1의 자리는 개별 언어(A11, A12 등)의 번호가 되었고, 다시 각 방언은 알파벳 소문자로 구분했다(A11a, A11b 등). ISO 639-3 부호에서는 많은 언어에 모호한 명칭이 붙었기 때문에, 그 대안으로서 거스리의 부호 체계는 반투어군 언어 분류의 표준이 되어 오늘날까지도 널리 쓰인다. 거스리가 설정한 지역 중 S 지역만이 (간혹) 계통적인 분류군으로 간주된다. 후대에 D 지역과 E 지역의 일부 언어들을 J 지역으로 재배정했는데, 아프리카 대호수 지역에 걸친 또 다른 계통적 분류군으로서 설정된 것이다. (ko)
- Les prop de 250 anomenades llengües bantus pròpiament dites (Narrow Bantu languages) es divideixen convencionalment en zones geogràfiques inicialment proposada per Malcolm Guthrie (1967–1971). Aquestes zones no representen grups filogenèticament provats, el treball posterior va mostrar que aquesta classificació geogràfica en alguns casos dista molt de la classificació filogenètica coneguda. (ca)
- Las cerca de 250 llamadas lenguas bantúes propiamente dichas (Narrow Bantú languages) se dividen convencionalmente en zonas geográficas inicialmente propuesta por Malcolm Guthrie (1967–1971). Dichas zonas no representan grupos filogenéticamente probados, el trabajo posterior mostró que esta clasificación geográfica en algunos casos dista mucho de la clasificación filogenética conocida. (es)
- The 250 or so "Narrow Bantu languages" are conventionally divided up into geographic zones first proposed by Malcolm Guthrie (1967–1971). These were assigned letters A–S and divided into decades (groups A10, A20, etc.); individual languages were assigned unit numbers (A11, A12, etc.), and dialects further subdivided (A11a, A11b, etc.). This coding system has become the standard for identifying Bantu languages; it was the only practical way to distinguish many ambiguously named languages before the introduction of ISO 639-3 coding, and it continues to be widely used. Only Guthrie's Zone S is (sometimes) considered to be a genealogical group. Since Guthrie's time a Zone J (made of languages formerly classified in groups D and E) has been set up as another possible genealogical group borderin (en)
|