About: Grosse Fuge

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Grosse Fuge (German spelling: Große Fuge, also known in English as the Great Fugue or Grand Fugue), Op. 133, is a single-movement composition for string quartet by Ludwig van Beethoven. An immense double fugue, it was universally condemned by contemporary music critics. A reviewer writing for the Allgemeine musikalische Zeitung in 1826 described the fugue as "incomprehensible, like Chinese" and "a confusion of Babel". However, critical opinion of the work has risen steadily since the early 20th century and it is now considered among Beethoven's greatest achievements. Igor Stravinsky described it as "an absolutely contemporary piece of music that will be contemporary forever."

Property Value
dbo:abstract
  • La Große Fuge (en català: Gran fuga), op. 133, és un únic moviment per a quartet de corda compost per Ludwig van Beethoven entre 1825 i 1826:. És una immensa doble fuga que va ser condemnada per la crítica contemporània; un crític de l'època, en l'Allgemeine musikalische Zeitung de 1826, va descriure la fuga com a «incomprensible, com el xinès» i «una confusió com la de Babel». Es va fer famosa a causa de la seva dificultat tècnica i va representar una ruptura amb les normes estètiques, harmòniques i musicals del moment. Anys més tard, va anar arribant el reconeixement i l'obra, actualment, es considera una de les grans contribucions musicals de Beethoven. Ígor Stravinski va descriure la Große Fuge com «absolutament contemporània, una obra musical que serà contemporània per sempre». Inicialment va ser composta com a últim moviment del Quartet de corda núm. 13, op. 130, escrit l'any 1825. Però l'editor de Beethoven, preocupat per les tristes perspectives comercials de l'obra que no s'adaptava als gustos musicals de la seva època, va instar a Beethoven a substituir la fuga per un nou final. Beethoven ho va fer, i la Große Fuge es va publicar per separat el 1827 com a op. 133. Es va compondre quan Beethoven era gairebé totalment sord, i es considera que forma part del seu conjunt de quartets tardans. Va ser presentada per primera vegada el 1826, pel Quartet Schuppanzigh. Alguns comentaris d'experts descriuen la Große Fuge com a «inaccessible», «excèntrica», «plena de paradoxes», i «harmagedon» (batalla de la fi del món). El crític i musicòleg Joseph Kerman diu d'ella que «destaca com el treball més problemàtic en la producció de Beethoven i ... sens dubte en tota la literatura de la música». A més, escriu el violinista i compositor David Matthews, «és extremadament difícil de tocar». (ca)
  • Die Große Fuge op. 133 B-Dur ist ein in den Jahren 1825 bis 1826 entstandenes Stück für Streichquartett von Ludwig van Beethoven. Das dem Erzherzog Rudolph gewidmete Werk war ursprünglich das Finale von Beethovens Streichquartett Nr. 13 B-Dur op. 130. Im Jahre 1826 veröffentlichte Beethoven für die Große Fuge unter der Opus-Nummer 134 eine Klavierbearbeitung zu vier Händen. (de)
  • Granda fugo op. 133 B♭-maĵora estas peco por arĉkvarteto de Ludwig van Beethoven, ekestinta en la jaroj 1825 ĝis 1826. La verko, dediĉita al ĉefduko Rudolfo, origine estis la finalo de la arĉkvarteto n-ro 13 B♭-maĵora op. 130 de Beethoven. En la jaro 1826 Beethoven publikigis pri la Granda fugo pianaranĝaĵon je kvar manoj sub la verknumero 134. (eo)
  • La Grosse Fuge (en español: Gran Fuga) es un único movimiento para cuarteto de cuerdas compuesto por Ludwig van Beethoven entre 1825 y 1826 que ha adquirido fama debido a su dificultad técnica y su ruptura con las normas estéticas, armónicas y musicales del momento. Inicialmente fue compuesta para servir como último movimiento del Cuarteto de cuerdas n.º 13 (op.130), pero su estilo poco apropiado para su época hizo que tuviese que ser reemplazado por otro movimiento de carácter más ligero. Debido a la insistencia del editor, el movimiento fue publicado por Beethoven como op.133. (es)
  • The Grosse Fuge (German spelling: Große Fuge, also known in English as the Great Fugue or Grand Fugue), Op. 133, is a single-movement composition for string quartet by Ludwig van Beethoven. An immense double fugue, it was universally condemned by contemporary music critics. A reviewer writing for the Allgemeine musikalische Zeitung in 1826 described the fugue as "incomprehensible, like Chinese" and "a confusion of Babel". However, critical opinion of the work has risen steadily since the early 20th century and it is now considered among Beethoven's greatest achievements. Igor Stravinsky described it as "an absolutely contemporary piece of music that will be contemporary forever." The composition originally served as the final movement of Beethoven's Quartet No. 13 in B♭ major, Op. 130, written in 1825; but his publisher was concerned about the dismal commercial prospects of the piece and wanted Beethoven to replace the fugue with a new finale. Beethoven complied, and the Grosse Fuge was published as a separate work in 1827 as Op. 133. It was composed when Beethoven was nearly totally deaf, and is considered to be part of his set of late quartets. It was first performed in 1826, as the finale of the B♭ quartet, by the Schuppanzigh Quartet. Music analysts and critics have described the Grosse Fuge as "inaccessible", "eccentric", "filled with paradoxes", and "Armageddon". Critic and musicologist Joseph Kerman calls it "the most problematic single work in Beethoven's output and ... doubtless in the entire literature of music", and violinist David Matthews describes it as "fiendishly difficult to play". (en)
  • La Grande Fugue en si bémol majeur pour quatuor à cordes, opus 133, de Ludwig van Beethoven, fut composée entre 1824 et 1825 en tant que dernier mouvement du Quatuor op. 130, puis détachée de cette œuvre pour être publiée séparément en mai 1827. Œuvre visionnaire, monumentale dans ses dimensions et dans sa puissance expressive, elle est considérée comme le couronnement de l'œuvre pour quatuor de Beethoven. (fr)
  • La Grande fuga (Große Fuge) in Si bemolle maggiore op. 133 è una composizione per quartetto d'archi di Ludwig van Beethoven famosa per l'estrema perizia tecnica richiesta nella sua esecuzione e per la sua natura introspettiva ed enigmatica, superiore persino agli standard raggiunti dal compositore nel suo ultimo periodo di attività. Fu scritta tra il 1825 e 1826, quando il compositore era già completamente sordo. Beethoven in un primo momento compose l'imponente fuga come il movimento finale del suo quartetto d'archi n. 13 in Si bemolle maggiore op. 130. Tuttavia, essendo la fuga talmente ardua per gli esecutori contemporanei, come pure inaccessibile e impopolare per la maggior parte del pubblico, l'editore di Beethoven insistette con lui affinché scrivesse un nuovo finale sostitutivo per il quartetto d'archi. Era nota la caparbia personalità di Beethoven e la sua indifferenza verso le opinioni e i gusti del pubblico, ciò nonostante, in quest'occasione egli accettò le richieste del suo editore e pubblicò la fuga come una composizione indipendente, con un numero d'opera a sé; divenne così la Große Fuge op. 133, «tanto libera, quanto ricercata». Scrisse poi un finale che sostituì la fuga nel quartetto op. 130, questa volta dal carattere decisamente più luminoso e disteso, più affine agli altri movimenti dell'opera. Attualmente le esecuzioni del quartetto spesso includono entrambi i movimenti: la fuga e il nuovo finale scritto in sua sostituzione. In alcune biografie del compositore si narra un aneddoto; quando la composizione fu eseguita per la prima volta, il pubblico acclamò il bis soltanto per i due movimenti centrali del quartetto. Beethoven, furioso, fu sentito lamentarsi: «E perché non il bis della fuga? Quella soltanto dovrebbe essere ripetuta! Gentaglia! Asini!». Molti critici del XIX secolo hanno rifiutato la Große Fuge. Daniel Gregory Mason la giudicò "ripugnante", e Louis Spohr, assieme agli ultimi lavori di Beethoven "un indecifrabile, incomprensibile orrore".Tuttavia l'opinione della critica su questo capolavoro è andata costantemente migliorando sin dall'inizio del XX secolo. L'op. 133 è stata totalmente rivalutata, ed oggi è considerata tra le più grandi realizzazioni di Beethoven. Igor' Fëdorovič Stravinskij della Große Fuge disse: "... il perfetto miracolo di tutta la musica. Senza essere datata, né storicamente connotata entro i confini stilistici dell'epoca in cui fu composta, anche soltanto nel ritmo, è una composizione più sapiente e più raffinata di qualsiasi musica ideata durante il mio secolo.(...) Musica contemporanea che rimarrà contemporanea per sempre." (it)
  • De Große Fuge opus 133 is een eendelige compositie voor strijkkwartet van Ludwig van Beethoven, aanvankelijk gecomponeerd als laatste deel van het Strijkkwartet nr. 13, maar later afzonderlijk uitgegeven als zelfstandige compositie. (nl)
  • 《대푸가(독일어: Große Fuge, 영어: Great Fugue, Grand Fugue) 내림나장조, 작품번호 133》은 루트비히 판 베토벤에 의해 쓰인 현악 사중주이다. (ko)
  • 《大フーガ》(独:Große Fuge)変ロ長調 作品133は、ルートヴィヒ・ヴァン・ベートーヴェンが作曲した弦楽四重奏曲である。 (ja)
  • Große Fuge op. 133 B-Dur (em português, Grande fuga op. 133 em Si♭) é uma peça para quarteto de cordas composta entre 1825 e 1826 por Beethoven. O trabalho, dedicado ao Arquiduque Rudolfo, era inicialmente o final do Quarteto de cordas Nr. 13 Si♭ op. 130. No ano de 1826, Beethoven publicou uma adaptação da Grande Fuga para piano a quatro mãos como Opus 134. (pt)
  • 《降B大調弦樂四重奏大賦格》(德語:Große Fuge,Op. 133),是路德维希·范·貝多芬于1825年至1826年间创作的單樂章弦樂四重奏,原本打算用作的終曲樂章。樂章以技術上難度及其內省性格(即使是貝多芬晚期作品之中)出名。乐曲创作时貝多芬已全聾。 貝多芬起初作此曲作為第13弦樂四重奏的結尾,但由於樂章对於當時樂手的演奏技术要求太高,聽眾亦不太能接受,因而出版者請他另寫一段新的終曲。一向不理會觀眾意見及口味的貝多芬卻同意了,於是以作品編號133出版此賦格。 大多數19世紀樂評都不看好此大賦格。批評此曲使人很「反感」(repellent),而路易斯·施波尔就稱它及其它貝多芬晚期作品為「無法解释和無法修改的恐怖」。但自從20世紀初,人們對其評價逐渐好轉,現在大賦格被認為是貝多芬最出色的作品之一。斯特拉文斯基說: (zh)
dbo:soundRecording
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1513337 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 63525 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1108347956 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Title page of the first edition of the Grosse Fuge, published in Vienna by Matthias Artaria in 1827 (en)
dbp:cname
  • Große Fuge for Piano Duet, Op. 134 (en)
  • Große Fuge, Op. 133 (en)
dbp:composed
  • 1825 (xsd:integer)
dbp:composer
dbp:dedication
dbp:description
  • This quartet quotes the main subject of the Grosse Fuge. Canto String Quartet: Eduardo Canto Arce and Guillem Cabre Salagre , Marton Vineter , and Teodora Nedyalkova . (en)
  • Some of the eighth notes are separated, some joined. (en)
  • Eighth notes are played as distinctly separate. (en)
  • Emphasis on the first eighth note. (en)
  • First published recording, performed by the Léner Quartet. Jenö Léner and Joszef Smilovits , Sándor Roth , and Imre Hartmann . (en)
dbp:duration
  • 960.0
dbp:filename
  • Lener String Quartet “Grosse Fuge” all.ogg (en)
  • Emerson_Quartet_playing_eighth_note_passage_of_Grosse_Fuge.ogg (en)
  • Brentano_quartet_interpretation_of_eighth_note_passage_in_Grosse_Fuge.ogg (en)
  • Interpretation of eighth note subject of Grosse Fuge by Alban Berg quartet.ogg (en)
  • A. Schnittke - String Quartet no.3 - Canto Quartet.ogg (en)
dbp:form
dbp:header
  • Recordings of tied eighth notes (en)
dbp:imageUpright
  • 1.200000 (xsd:double)
dbp:key
dbp:misc
  • 0001-07-03 (xsd:gMonthDay)
dbp:name
  • Grosse Fuge (en)
dbp:opus
  • 133 (xsd:integer)
dbp:premiereDate
  • 1826 (xsd:integer)
dbp:premierePerformers
dbp:scoring
dbp:title
  • 1919 (xsd:integer)
  • Alban Berg Quartett (en)
  • Emerson String Quartet (en)
  • Alfred Schnittke's String Quartet No. 3 (en)
  • Brentano String Quartet (en)
dbp:translation
  • Great Fugue (en)
dbp:type
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:work
  • Große Fuge, Op.133 (en)
  • Große Fuge, Op.133 #For Piano 4 hands (en)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Die Große Fuge op. 133 B-Dur ist ein in den Jahren 1825 bis 1826 entstandenes Stück für Streichquartett von Ludwig van Beethoven. Das dem Erzherzog Rudolph gewidmete Werk war ursprünglich das Finale von Beethovens Streichquartett Nr. 13 B-Dur op. 130. Im Jahre 1826 veröffentlichte Beethoven für die Große Fuge unter der Opus-Nummer 134 eine Klavierbearbeitung zu vier Händen. (de)
  • Granda fugo op. 133 B♭-maĵora estas peco por arĉkvarteto de Ludwig van Beethoven, ekestinta en la jaroj 1825 ĝis 1826. La verko, dediĉita al ĉefduko Rudolfo, origine estis la finalo de la arĉkvarteto n-ro 13 B♭-maĵora op. 130 de Beethoven. En la jaro 1826 Beethoven publikigis pri la Granda fugo pianaranĝaĵon je kvar manoj sub la verknumero 134. (eo)
  • La Grosse Fuge (en español: Gran Fuga) es un único movimiento para cuarteto de cuerdas compuesto por Ludwig van Beethoven entre 1825 y 1826 que ha adquirido fama debido a su dificultad técnica y su ruptura con las normas estéticas, armónicas y musicales del momento. Inicialmente fue compuesta para servir como último movimiento del Cuarteto de cuerdas n.º 13 (op.130), pero su estilo poco apropiado para su época hizo que tuviese que ser reemplazado por otro movimiento de carácter más ligero. Debido a la insistencia del editor, el movimiento fue publicado por Beethoven como op.133. (es)
  • La Grande Fugue en si bémol majeur pour quatuor à cordes, opus 133, de Ludwig van Beethoven, fut composée entre 1824 et 1825 en tant que dernier mouvement du Quatuor op. 130, puis détachée de cette œuvre pour être publiée séparément en mai 1827. Œuvre visionnaire, monumentale dans ses dimensions et dans sa puissance expressive, elle est considérée comme le couronnement de l'œuvre pour quatuor de Beethoven. (fr)
  • De Große Fuge opus 133 is een eendelige compositie voor strijkkwartet van Ludwig van Beethoven, aanvankelijk gecomponeerd als laatste deel van het Strijkkwartet nr. 13, maar later afzonderlijk uitgegeven als zelfstandige compositie. (nl)
  • 《대푸가(독일어: Große Fuge, 영어: Great Fugue, Grand Fugue) 내림나장조, 작품번호 133》은 루트비히 판 베토벤에 의해 쓰인 현악 사중주이다. (ko)
  • 《大フーガ》(独:Große Fuge)変ロ長調 作品133は、ルートヴィヒ・ヴァン・ベートーヴェンが作曲した弦楽四重奏曲である。 (ja)
  • Große Fuge op. 133 B-Dur (em português, Grande fuga op. 133 em Si♭) é uma peça para quarteto de cordas composta entre 1825 e 1826 por Beethoven. O trabalho, dedicado ao Arquiduque Rudolfo, era inicialmente o final do Quarteto de cordas Nr. 13 Si♭ op. 130. No ano de 1826, Beethoven publicou uma adaptação da Grande Fuga para piano a quatro mãos como Opus 134. (pt)
  • 《降B大調弦樂四重奏大賦格》(德語:Große Fuge,Op. 133),是路德维希·范·貝多芬于1825年至1826年间创作的單樂章弦樂四重奏,原本打算用作的終曲樂章。樂章以技術上難度及其內省性格(即使是貝多芬晚期作品之中)出名。乐曲创作时貝多芬已全聾。 貝多芬起初作此曲作為第13弦樂四重奏的結尾,但由於樂章对於當時樂手的演奏技术要求太高,聽眾亦不太能接受,因而出版者請他另寫一段新的終曲。一向不理會觀眾意見及口味的貝多芬卻同意了,於是以作品編號133出版此賦格。 大多數19世紀樂評都不看好此大賦格。批評此曲使人很「反感」(repellent),而路易斯·施波尔就稱它及其它貝多芬晚期作品為「無法解释和無法修改的恐怖」。但自從20世紀初,人們對其評價逐渐好轉,現在大賦格被認為是貝多芬最出色的作品之一。斯特拉文斯基說: (zh)
  • La Große Fuge (en català: Gran fuga), op. 133, és un únic moviment per a quartet de corda compost per Ludwig van Beethoven entre 1825 i 1826:. És una immensa doble fuga que va ser condemnada per la crítica contemporània; un crític de l'època, en l'Allgemeine musikalische Zeitung de 1826, va descriure la fuga com a «incomprensible, com el xinès» i «una confusió com la de Babel». Es va fer famosa a causa de la seva dificultat tècnica i va representar una ruptura amb les normes estètiques, harmòniques i musicals del moment. Anys més tard, va anar arribant el reconeixement i l'obra, actualment, es considera una de les grans contribucions musicals de Beethoven. Ígor Stravinski va descriure la Große Fuge com «absolutament contemporània, una obra musical que serà contemporània per sempre». (ca)
  • The Grosse Fuge (German spelling: Große Fuge, also known in English as the Great Fugue or Grand Fugue), Op. 133, is a single-movement composition for string quartet by Ludwig van Beethoven. An immense double fugue, it was universally condemned by contemporary music critics. A reviewer writing for the Allgemeine musikalische Zeitung in 1826 described the fugue as "incomprehensible, like Chinese" and "a confusion of Babel". However, critical opinion of the work has risen steadily since the early 20th century and it is now considered among Beethoven's greatest achievements. Igor Stravinsky described it as "an absolutely contemporary piece of music that will be contemporary forever." (en)
  • La Grande fuga (Große Fuge) in Si bemolle maggiore op. 133 è una composizione per quartetto d'archi di Ludwig van Beethoven famosa per l'estrema perizia tecnica richiesta nella sua esecuzione e per la sua natura introspettiva ed enigmatica, superiore persino agli standard raggiunti dal compositore nel suo ultimo periodo di attività. Fu scritta tra il 1825 e 1826, quando il compositore era già completamente sordo. Attualmente le esecuzioni del quartetto spesso includono entrambi i movimenti: la fuga e il nuovo finale scritto in sua sostituzione. (it)
rdfs:label
  • Große Fuge (ca)
  • Große Fuge (de)
  • Granda fugo (eo)
  • Grosse Fuge (en)
  • Grosse Fuge (es)
  • Grande fuga (it)
  • Grande Fugue (fr)
  • 大フーガ (ベートーヴェン) (ja)
  • 대푸가 (ko)
  • Strijkkwartet Große Fuge (Beethoven) (nl)
  • Große Fuge (pt)
  • 大賦格 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License