An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Giovanni Pisano (c. 1250 – c. 1315) was an Italian sculptor, painter and architect, who worked in the cities of Pisa, Siena and Pistoia. He is best known for his sculpture which shows the influence of both the French Gothic and the Ancient Roman art. Henry Moore, referring to his statues for the facade of Siena Cathedral, called him "the first modern sculptor".

Property Value
dbo:abstract
  • Giovanni Pisano (1248 - 1315) va ser un escultor italià, pintor i arquitecte. Fill del famós escultor Nicola Pisano, va rebre la seua formació al taller de son pare. Entre 1265 i 1268 va treballar amb son pare al púlpit de la . La Fontana Maggiore, a Perusa, va ser la seua següent gran obra amb son pare. Al final d'aquest projecte, l'any 1278, probablement son pare ja havia mort. També és possible que Nicola Pisano morira l'any 1284, quan Giovanni va anar a viure a Siena. Aquestes primeres obres es van fer seguint l'estil de son pare. És difícil distingir el treball de cadascú. No obstant la Mare de Déu amb Infant pot atribuir-se amb certesa a Giovanni, mostrant un nou estil amb una certa familiaritat entre la Mare i l'Infant. La seua següent obra va ser a Pisa, esculpint les estàtues en les dues files de gablets amb traceries a l'exterior del Baptisteri (1277-1284). La vivacitat d'aquestes estàtues és una nova confirmació que estava deixant enrere el serè estil de son pare. Va ser nomenat al mateix temps arquitecte en cap de la catedral de Siena entre 1287 i 1296. Això el va obligar a viatjar sovint entre Pisa i Siena. Les elegants escultures i el disseny arquitectònic per a la façana de la catedral de Siena mostren la seua tendència a barrejar l'art gòtic amb reminiscències de l'art romà antic. El 1296 va tornar a Pisa per a començar a treballar a l'església de Sant Joan. L'any 1301 va continuar la seua obra al púlpit per a l'església de sant Andreu de Pistoia, que ja havia començat el 1297. Els cinc relleus del púlpit són l'Anunciació i la Nativitat; l'Adoració, el Somni dels Reis Mags i l'Àngel advertint Josep; la Matança dels innocents; la Crucifixió; i el Judici Final. La seua obra entre 1302 i 1310 en el nou púlpit per a la catedral de Pisa mostra la seua distintiva preferència pel moviment en els seus personatges, allunyant-se encara més de l'estil de son pare. Mostra nou escenes del Nou Testament, tallades en marbre blanc amb un efecte de clarobscur. Conté fins i tot una gosada representació naturalista d'un Hèrcules nu. La seua figura de la Prudència, al púlpit, potser va ser la font d'inspiració per a l'Eva en la pintura de Masaccio. Aquest púlpit amb les seues emocionants escenes s'ha considerat la seua obra mestra. Després de l'incendi del 1595 va ser emmagatzemat per a conservar-lo durant la redecoració i no va ser redescobert i erigit novament fins a l'any 1926. L'església de sant Nicolau a Pisa va ser ampliada entre 1297 i 1313 pels Agustins, potser amb disseny de Giovanni Pisano. La seua última gran obra data probablement de 1313, quan va fer un monument en memòria de (que va morir l'any 1311) a petició del seu marit l'emperador Enric VII. Aquest monument es trobava originalment a l'església de San Francesco di Castelleto, de Gènova, que va ser enderrocada al segle xix. Es conserven tan sols alguns fragments d'aquest monument funerari entre els quals el tan conegut grup de l'elevació de l'ànima de la reina Margarida (Museu de San Agustí, Gènova). Les seues obres palesen una barreja gòtic francès i l'estil clàssic. Henry Moore es va qualificar de «el primer escultor modern». Entre els seus seguidors es troben , qui també va esdevenir un escultor famós; l'arquitecte i escultor Agostino da Siena o l'escultor pisà Lupo di Francesco També va influir en el pintor Pietro Lorenzetti. Giorgio Vasari va incloure una biografia de Pisano en el seu llibre Le vite dei più eccellenti pittori, scultori, e architetti. L'asteroide rep el seu nom en honor de Nicola i Giovanni Pisano. (ca)
  • Giovanni Pisano [džovanny pizáno] (asi 1250, Pisa – asi 1315, Pisa) byl italský gotický sochař a architekt, podle některých jediný skutečně gotický sochař v Itálii. (cs)
  • Ο Τζοβάνι Πιζάνο (ιταλικά: Giovanni Pisano, 1248 - 1315) ήταν Ιταλός γλύπτης, ζωγράφος και αρχιτέκτονας που εργάστηκε στις πόλεις Πίζα, Σιένα και Πιστόια. Είναι μία από τις εξέχουσες μορφές της περιόδου μετάβασης από τη Ρομανική στη Γοτθική τεχνοτροπία. Ο καλλιτέχνης δέχτηκε μεγάλη επιρροή από το έργο του πατέρα του, Νικόλα Πιζάνο, που και ο ίδιος υπήρξε αναγνωρισμένος και καινοτόμος εκφραστής της ρομανικής γλυπτικής. Ο Τζοβάνι συνέχισε το έργο του Νικόλα και, σύμφωνα με ορισμένους μελετητές, αποτελεί και τον μοναδικό πραγματικό εκφραστή της γοτθικής γλυπτικής του τρετσέντο. (el)
  • Giovanni Pisano (naskiĝinta proksimume 1250 en Pizo; mortinta post 1314 en Sieno) estis itala oraĵisto, bildgisisto, skulptisto kaj arĥitekto. (eo)
  • Giovanni (di Niccolò) Pisano (* um 1248 in Pisa; † 1318 in Siena) war ein italienischer Baumeister und Bildhauer. Sein Grabmal befindet sich an der Kirchenmauer von Siena. (de)
  • Giovanni Pisano (c. 1250 – c. 1315) was an Italian sculptor, painter and architect, who worked in the cities of Pisa, Siena and Pistoia. He is best known for his sculpture which shows the influence of both the French Gothic and the Ancient Roman art. Henry Moore, referring to his statues for the facade of Siena Cathedral, called him "the first modern sculptor". (en)
  • Giovanni Pisano (Pisa, 1248 - Siena?, 1314) italiar eskultorea eta arkitektoa izan zen, Nicola Pisanoren semea. (eu)
  • Giovanni Pisano (Pisa, h. 1250 - Siena, 1314) fue un escultor italiano, pintor y arquitecto. Hijo del famoso escultor Nicola Pisano, quién recibió su formación en el taller de su padre. En 1265-1268 trabajó con su padre en el púlpito de la catedral de Siena. Luego trabajaron juntos en la Fontana Maggiore en Perugia. Según Giorgio Vasari, diseñó a su vez la primera basílica de Santo Domingo. Estas primeras obras se hicieron siguiendo el estilo de su padre. Es difícil distinguir quién hizo cada cosa. Sin embargo la Virgen con Niño puede atribuirse con certeza a Giovanni, mostrando un nuevo estilo con una cierta familiaridad entre la Madre y el Niño. Su siguiente obra fue en Pisa, esculpiendo las estatuas en las dos filas de gabletes con tracerías en el exterior del Baptisterio (1277-1284). La vivacidad de estas estatuas es una nueva confirmación de que estaba dejando atrás el sereno estilo de su padre. Fue nombrado al mismo tiempo arquitecto jefe de la catedral de Siena entre 1287 y 1296. Esto le obligó a viajar a menudo entre estas dos ciudades. Las elegantes esculturas y el diseño arquitectónico para la fachada de la catedral en Siena muestran sus tendencias a mezclar el arte gótico con reminiscencias del arte romano. En 1296 regresó a Pisa para empezar a trabajar en la iglesia de San Juan. En 1301 continuó su obra en el púlpito para la Iglesia de San Andrés en Pistoia, que ya había empezado en 1297. Los cinco relieves del púlpito son La Anunciación y La Natividad; La Adoración, Sueño de los Magos y el Ángel advirtiendo a José; La Matanza de los inocentes; La Crucifixión; y el Juicio Final. Su trabajo entre 1302 y 1310 en el nuevo púlpito de la catedral de Pisa muestra su distintiva preferencia por el movimiento en sus personajes, alejándose aún más del estilo de su padre. Muestra nueve escenas del Nuevo Testamento, en mármol blanco con un efecto de claroscuro. Contiene incluso una osada representación naturalista de un Hércules desnudo. Su figura de la Prudencia en el púlpito pudo haber sido una inspiración para la Eva en la pintura de de Masaccio. Este púlpito con sus dramáticas escenas fue su obra maestra. Después del incendio del edificio en 1595 se guardó durante las obras de redecoración interior del templo, y no fue redescubierto y erigido de nuevo hasta 1926. La iglesia de San Nicolás en Pisa fue ampliada entre 1297 y 1313 por los agustinos, quizá con diseño de Giovanni Pisano. Su última gran obra data probablemente de 1313 cuando hizo un monumento en memoria de Margarita de Brabante (que murió en 1311) a petición de su marido el emperador Enrique VII. Sus obras muestran una mezcla del gótico francés y el estilo clásico, y Henry Moore se refirió a él como "el primer escultor moderno". Uno de sus alumnos fue Giovanni di Balduccio, quien también se convirtió en escultor famoso, y el arquitecto y escultor Agostino da Siena. También influyó en el pintor Pietro Lorenzetti. Giorgio Vasari incluyó una biografía de Pisano en su libro Le vite dei più eccellenti pittori, scultori, e architetti. El asteroide (7313) Pisano recibe este nombre en honor de Nicola y Giovanni Pisano. (es)
  • Giovanni Pisano né à Pise vers 1245-1248 et mort à Sienne probablement en 1318 ou un peu avant, est un architecte et un sculpteur italien. Fils et élève de Nicola Pisano, son parcours artistique témoigne d'un sculpteur en constante recherche et évolution dans le perfectionnement de son art. Il a su suivre ses propres inclinations dans le choix des sujets, mener un travail cohérent et jamais facile d'approfondissement psychologique et formel des personnages à créer, réinterpréter l'antique et le contemporain, créer à son tour de nouveaux modèles en anticipant les tendances stylistiques à peine développées tout au long des décennies successives jusqu'à la fin du XIVe siècle, en particulier le gothique transalpin initié en Italie par son père. En laissant une école, son influence a pénétré de nombreuses régions d'Italie. (fr)
  • Giovanni Pisano (Pisa, 1248 circa – Siena, 1315 circa) è stato uno scultore e architetto italiano. Riuscì a sviluppare gli spunti del padre Nicola, confermando il ruolo preminente della scultura tra le arti figurative del XIII secolo, almeno fino al sorgere di Giotto. Diede alle sue statue forme slanciate ed elegantemente inarcate, ai rilievi un forte senso di movimento e di chiaroscuro, manifestando una forte espressività, senza tuttavia dimenticare mai una solida volumetria tipicamente italiana. Fu protagonista di alcuni dei più importanti cantieri della sua epoca, soprattutto a Pisa e a Siena, diventando uno degli artisti più influenti del XIV secolo. (it)
  • Giovanni Pisano (c. 1250–1314) was een Italiaanse beeldhouwer, schilder en architect. Hij was de zoon van de beroemde beeldhouwer Nicola Pisano. Het grootste deel van de reliëfs op de Fontana Maggiore in Perugia wordt aan hem toegeschreven. (nl)
  • ジョヴァンニ・ピサーノ(Giovanni Pisano、1250年頃 - 1315年頃)は、イタリアの彫刻家、画家、建築家。父親は有名な彫刻家のニコラ・ピサーノで、ジョヴァンニは父親の工房で修行を積んだ。 (ja)
  • Giovanni Pisano (c. 1250 — 1314) foi escultor italiano, filho do também escultor Nicola Pisano. (pt)
  • Giovanni Pisano (ur. w Pizie ok. 1245-1248, zm. w Sienie ok. 1319) - rzeźbiarz i architekt włoski, syn Nicoli Pisano. Wykonał kilka prac wspólnie ze swym ojcem, np. reliefy fontanny na placu katedralnym w Perugii (1278). Pierwszym przykładem samodzielnej twórczości jest Madonna z kości słoniowej znajdująca się w katedrze w Pizie. Od 1284 zajmował się dekoracją fasady katedry w Sienie, którą ukończył 1296. Była ona jednym z pierwszych przykładów stylu gotyckiego w architekturze włoskiej. Giovanni stworzył także dwie ambony, jedną dla kościoła San Andrea w Pistoi (1300-01), a drugą dla katedry w Pizie (między 1302 a 1310). Były one skonstruowane podobnie jak dzieła ojca artysty, Nicoli Pisano, aczkolwiek w elegancji formy i nacechowaniu emocjonalnym zdradzały wpływy francuskiego gotyku. Pizańska ambona uległa zniszczeniu na skutek pożaru w 1599. Została ona wtedy zdemontowana i złożona ponownie, jednakże nie wszystkie jej części wróciły na dawne miejsce. Obecnie kilka muzeów, m.in. Metropolitan Museum of Art w Nowym Jorku, posiada eksponaty będące prawdopodobnie częścią włoskiej kazalnicy. (pl)
  • Giovanni Pisano född cirka 1245 i Pisa, död efter 1315 i Siena, var en italiensk skulptör och byggmästare. Han var son till Niccolò Pisano. (sv)
  • Джованни Пизано (итал. Giovanni Pisano) (ок. 1250 – ок. 1315) — итальянский скульптор и архитектор. Сын и ученик Никколо Пизано, один из деятелей Проторенессанса, он стал гораздо более известным скульптором, чем его отец. Стиль Джованни Пизано отличается большей свободой и динамичностью, он показывает фигуры в движении и использует различные средства драматизации, его скульптурам присущи резкие повороты и угловатые очертания. (ru)
  • 乔凡尼·皮萨诺(Giovanni Pisano,1250年-1315年),是意大利文艺复兴时期著名的雕刻家。他是尼古拉·皮薩諾的儿子,他从其父那里习得雕刻艺术的技法。在1265年至1268年他与其父为锡耶纳主教座堂设计祭坛。 (zh)
  • Джованні Пізано (1248 — 1315) — італійський скульптор, архітектор часів Раннього Відродження. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 237501 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6190 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1092464807 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Giovanni Pisano [džovanny pizáno] (asi 1250, Pisa – asi 1315, Pisa) byl italský gotický sochař a architekt, podle některých jediný skutečně gotický sochař v Itálii. (cs)
  • Ο Τζοβάνι Πιζάνο (ιταλικά: Giovanni Pisano, 1248 - 1315) ήταν Ιταλός γλύπτης, ζωγράφος και αρχιτέκτονας που εργάστηκε στις πόλεις Πίζα, Σιένα και Πιστόια. Είναι μία από τις εξέχουσες μορφές της περιόδου μετάβασης από τη Ρομανική στη Γοτθική τεχνοτροπία. Ο καλλιτέχνης δέχτηκε μεγάλη επιρροή από το έργο του πατέρα του, Νικόλα Πιζάνο, που και ο ίδιος υπήρξε αναγνωρισμένος και καινοτόμος εκφραστής της ρομανικής γλυπτικής. Ο Τζοβάνι συνέχισε το έργο του Νικόλα και, σύμφωνα με ορισμένους μελετητές, αποτελεί και τον μοναδικό πραγματικό εκφραστή της γοτθικής γλυπτικής του τρετσέντο. (el)
  • Giovanni Pisano (naskiĝinta proksimume 1250 en Pizo; mortinta post 1314 en Sieno) estis itala oraĵisto, bildgisisto, skulptisto kaj arĥitekto. (eo)
  • Giovanni (di Niccolò) Pisano (* um 1248 in Pisa; † 1318 in Siena) war ein italienischer Baumeister und Bildhauer. Sein Grabmal befindet sich an der Kirchenmauer von Siena. (de)
  • Giovanni Pisano (c. 1250 – c. 1315) was an Italian sculptor, painter and architect, who worked in the cities of Pisa, Siena and Pistoia. He is best known for his sculpture which shows the influence of both the French Gothic and the Ancient Roman art. Henry Moore, referring to his statues for the facade of Siena Cathedral, called him "the first modern sculptor". (en)
  • Giovanni Pisano (Pisa, 1248 - Siena?, 1314) italiar eskultorea eta arkitektoa izan zen, Nicola Pisanoren semea. (eu)
  • Giovanni Pisano (Pisa, 1248 circa – Siena, 1315 circa) è stato uno scultore e architetto italiano. Riuscì a sviluppare gli spunti del padre Nicola, confermando il ruolo preminente della scultura tra le arti figurative del XIII secolo, almeno fino al sorgere di Giotto. Diede alle sue statue forme slanciate ed elegantemente inarcate, ai rilievi un forte senso di movimento e di chiaroscuro, manifestando una forte espressività, senza tuttavia dimenticare mai una solida volumetria tipicamente italiana. Fu protagonista di alcuni dei più importanti cantieri della sua epoca, soprattutto a Pisa e a Siena, diventando uno degli artisti più influenti del XIV secolo. (it)
  • Giovanni Pisano (c. 1250–1314) was een Italiaanse beeldhouwer, schilder en architect. Hij was de zoon van de beroemde beeldhouwer Nicola Pisano. Het grootste deel van de reliëfs op de Fontana Maggiore in Perugia wordt aan hem toegeschreven. (nl)
  • ジョヴァンニ・ピサーノ(Giovanni Pisano、1250年頃 - 1315年頃)は、イタリアの彫刻家、画家、建築家。父親は有名な彫刻家のニコラ・ピサーノで、ジョヴァンニは父親の工房で修行を積んだ。 (ja)
  • Giovanni Pisano (c. 1250 — 1314) foi escultor italiano, filho do também escultor Nicola Pisano. (pt)
  • Giovanni Pisano född cirka 1245 i Pisa, död efter 1315 i Siena, var en italiensk skulptör och byggmästare. Han var son till Niccolò Pisano. (sv)
  • Джованни Пизано (итал. Giovanni Pisano) (ок. 1250 – ок. 1315) — итальянский скульптор и архитектор. Сын и ученик Никколо Пизано, один из деятелей Проторенессанса, он стал гораздо более известным скульптором, чем его отец. Стиль Джованни Пизано отличается большей свободой и динамичностью, он показывает фигуры в движении и использует различные средства драматизации, его скульптурам присущи резкие повороты и угловатые очертания. (ru)
  • 乔凡尼·皮萨诺(Giovanni Pisano,1250年-1315年),是意大利文艺复兴时期著名的雕刻家。他是尼古拉·皮薩諾的儿子,他从其父那里习得雕刻艺术的技法。在1265年至1268年他与其父为锡耶纳主教座堂设计祭坛。 (zh)
  • Джованні Пізано (1248 — 1315) — італійський скульптор, архітектор часів Раннього Відродження. (uk)
  • Giovanni Pisano (1248 - 1315) va ser un escultor italià, pintor i arquitecte. Fill del famós escultor Nicola Pisano, va rebre la seua formació al taller de son pare. Entre 1265 i 1268 va treballar amb son pare al púlpit de la . La Fontana Maggiore, a Perusa, va ser la seua següent gran obra amb son pare. Al final d'aquest projecte, l'any 1278, probablement son pare ja havia mort. També és possible que Nicola Pisano morira l'any 1284, quan Giovanni va anar a viure a Siena. Aquestes primeres obres es van fer seguint l'estil de son pare. És difícil distingir el treball de cadascú. No obstant la Mare de Déu amb Infant pot atribuir-se amb certesa a Giovanni, mostrant un nou estil amb una certa familiaritat entre la Mare i l'Infant. (ca)
  • Giovanni Pisano (Pisa, h. 1250 - Siena, 1314) fue un escultor italiano, pintor y arquitecto. Hijo del famoso escultor Nicola Pisano, quién recibió su formación en el taller de su padre. En 1265-1268 trabajó con su padre en el púlpito de la catedral de Siena. Luego trabajaron juntos en la Fontana Maggiore en Perugia. Según Giorgio Vasari, diseñó a su vez la primera basílica de Santo Domingo. Estas primeras obras se hicieron siguiendo el estilo de su padre. Es difícil distinguir quién hizo cada cosa. Sin embargo la Virgen con Niño puede atribuirse con certeza a Giovanni, mostrando un nuevo estilo con una cierta familiaridad entre la Madre y el Niño. (es)
  • Giovanni Pisano né à Pise vers 1245-1248 et mort à Sienne probablement en 1318 ou un peu avant, est un architecte et un sculpteur italien. Fils et élève de Nicola Pisano, son parcours artistique témoigne d'un sculpteur en constante recherche et évolution dans le perfectionnement de son art. En laissant une école, son influence a pénétré de nombreuses régions d'Italie. (fr)
  • Giovanni Pisano (ur. w Pizie ok. 1245-1248, zm. w Sienie ok. 1319) - rzeźbiarz i architekt włoski, syn Nicoli Pisano. Wykonał kilka prac wspólnie ze swym ojcem, np. reliefy fontanny na placu katedralnym w Perugii (1278). Pierwszym przykładem samodzielnej twórczości jest Madonna z kości słoniowej znajdująca się w katedrze w Pizie. Od 1284 zajmował się dekoracją fasady katedry w Sienie, którą ukończył 1296. Była ona jednym z pierwszych przykładów stylu gotyckiego w architekturze włoskiej. (pl)
rdfs:label
  • Giovanni Pisano (en)
  • Giovanni Pisano (ca)
  • Giovanni Pisano (cs)
  • Giovanni Pisano (de)
  • Τζοβάνι Πιζάνο (el)
  • Giovanni Pisano (eo)
  • Giovanni Pisano (es)
  • Giovanni Pisano (eu)
  • Giovanni Pisano (fr)
  • Giovanni Pisano (it)
  • ジョヴァンニ・ピサーノ (ja)
  • Giovanni Pisano (pl)
  • Giovanni Pisano (nl)
  • Giovanni Pisano (pt)
  • Джованни Пизано (ru)
  • Giovanni Pisano (sv)
  • Джованні Пізано (uk)
  • 乔凡尼·皮萨诺 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:architect of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:architect of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License