| dbo:abstract
|
- Duarte Nuno de Bragança, pretendent al tron de Portugal (Castell de Seebenstein (Àustria) 1907 - 1976). Nascut al Castell de Seebenstein a Àustria el dia 23 de setembre de 1907 com fill de l'infant Miquel de Bragança, pretendent al tron de Portugal, i de la princesa Maria Teresa de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. Net per via paterna del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. La família de Duarte Nuno eren els partidaris anomenats miquelistes al tron de Portugal. Els miquelistes eren els partidaris de la descendència del rei Miquel I de Portugal com l'autènticament legítima per governar el país en lloc de la procedent de la reina Maria II de Portugal, neboda de Miquel I. La família de Duarte Nuno vivia al Castell de Seebenstein a Àustria on l'emperador Francesc Josep I d'Àustria els havia garantit l'extraterritorialitat del castell per tal que els nous prínceps nasquessin en territori portuguès. Foren padrins de Duarte Nuno la infanta Adelgundes de Portugal i l'infant Alfons de Borbó. L'any 1919 morí l'infant Francesc de Portugal i l'any 1920, l'infant Miquel de Bragança renunciava als seus drets dinàstics per tal de casar-se de forma morganàtica amb una ciutada estatunidenca. Per tal de facilitar la reconciliació entre les dues branques de la casa reial portuguesa, l'infant Miquel de Bragança, pare de Duarte, renuncìà en favor del seu fill als seus drets a la corona. L'any 1921, Duarte Nuno i la seva padrina i regent, la infanta , duquessa de Guimaraes, publicaren un manifest per la restauració de la monarquia portuguesa. A partir d'aquest moment, tant Duarte Nuno com el rei Manuel II de Portugal veuen la necessitat d'arribar a un acord que elimini les diferències entre les dues branques de la família Bragança. El 17 d'abril de 1922 es firmà el Pacte de París en el qual es reconeix el rei Manuel II de Portugal com a únic rei de Portugal i es reconeix el príncep Duarte Nuno com a hereu del rei, ja que aquest no tenia descendència. Amb aquest pacte es permet la unitat dels moviments monàrquics portuguesos. Amb les morts de l'infant (1927) i del rei Manuel II de Portugal (1932), la gran majoria dels moviments monàrquics portuguesos s'unificaren per donar suport a Duarte Nuno. L'últim acte de reconciliació es produí l'any 1933 quan la reina Amèlia d'Orleans, viuda del rei Carles I de Portugal i mare del rei Manuel II de Portugal, rebé en audiència al duc de Bragança. Malgrat que foren poques les veus que no donaren suport obertament al duc de Bragança, certs opuscles monàrquics de poca importància, afirmaren no reconèixer a Duarte Nuno com a hereu al tron portuguès, ja que la seva família no havia nascut a Portugal, i en conseqüència havien perdut els drets dinàstics a la corona lusitana. Aquests opuscles afirmaren que l'autèntic hereu de Portugal són els caps de la Casa reial de Saxònia, descendents de la reina Maria II de Portugal. Duarte Nuno rebé una eduacació portuguesa encàrregada a dues institutrius lusitanes, Maria Luisa Castelo i Maria das Dores de Sousa-Prego. Posteriorment rebé estudis per part del frare Estevão del monestir de Cucujaes. Malgrat tot, rebé formació a les escoles de l'Abadia de Ettal a Baviera i a l'abadia de Clairvaux a França. Posteriorment es llicencià en enginyeria agrònoma per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. L'any 1929, Duarte Nuno realitzà un viatge secret a Portugal, ja que no podia entrar-hi per la llei d'exili de la família del rei Miquel I de Portugal instaurada l'any 1834. El 15 d'octubre de 1942 es casà a la Catedral de Petrópolis amb la princesa , filla del príncep i de la comtessa bohèmia Elisabet Dobrzensky von Dobrzenicz. La parella tiangué tres fills:
* , pretendent al tron de Portugal, nat el 1945 a Berna. Es casà a Lisboa amb l'aristòcrata portuguesa .
* , nat el 1946 a Berna.
* , nat el 1949 a Berna. El casament entre Duarte Nuno i la princesa Maria Francesca aportà legitimat a la candidatura de Duarte Nuno per les múltiples vinculacions històriques entre els Bragança del Brasil i els de Portugal. A més a més, la tradició liberal de la Casa del Brasil contribuí a modernitzar la conservadora imatge de la família de Duarte Nuno. El 27 de maig de 1950, l'Assemblea Nacional portuguesa anul·là les lleis d'exili de 1834 i de 1910. Malgrat tot, Duarte Nuno no retornà fins a l'any 1952 després d'un important accident automobilístic a Thionville. Des de 1952, Duarte Nuno habità una residència portuguesa que li facilità la . Malgrat els intents del dictador Antonio de Oliveira Salazar de restaurar la monarquia, finalment preferí mantenir-se com a cap d'estat fins a la seva mort. L'any 1974, Duarte Nuno cedí la seva residència del Palau de San Marcos a la Universitat de Coïmbra i s'en va anar a viure al , al sud del país, amb la seva germana, on morí l'any 1976. (ca)
- دوم دوارتي نونو، دوق براغانزا (23 سبتمبر 1907 - 24 ديسمبر 1976) كانت زاعم العرش البرتغالي منذ 1932 بعد وفاة مانويل الثاني ملك البرتغال حتى وفاته، وأصبح ميغيلي خلفاً لوالده ميغيل جانواريو، واستطاع في 1952 الرجوع إلى البرتغال بعد إلغاء إتفاقية إيفورا مونتي منذ 1834 التي أبعدت جده ميغيل الأول من الحكم. في عام 1942 أستطاع الزواج من الأميرة ماريا فرانسيسكا من أورليان-براغانزا أبنة بيدرو دي ألكانتارا، أمير غراو-بارا، وبهذا الزواج تم توحيد بين فرعين براغانزا البرتغالي والبرازيلي. (ar)
- Ο Ντουάρτε Β΄ (Duarte Nuno de Bragança, 23 Σεπτεμβρίου 1907 - 23 Δεκεμβρίου 1976) ή Ντουάρτε-Νούνο από τον Οίκο της Μπραγκάνσα ήταν δούκας της Μπραγκάνσα, διεκδικητής του Πορτογαλικού στέμματος (1920 - 1976) και επικεφαλής του Οίκου του. (el)
- Dom Duarte Nuno, Duke of Braganza (23 September 1907 – 24 December 1976) was the claimant to the defunct Portuguese throne, as both the Miguelist successor of his father, Miguel Januário, Duke of Braganza, and later as the head of the only Brigantine house, after the death of the last ruling Braganza, King Manuel II of Portugal. In 1952, when the Portuguese Laws of Banishment were repealed (27 May 1950), the Duke moved his family to Portugal, thus returning the Miguelist Braganzas to their homeland and becoming the first of the former Portuguese royal dynasty to live in Portugal since the abolition of the monarchy, in 1910. Once established in Portugal, the Duke was granted a pension and residence by the Fundação da Casa de Bragança, the organization has owned and managed all the private assets of the House of Braganza, since the death of King Manuel II, in 1932. Duarte Nuno spent the rest of his life attempting, without success, the restoration of all Brigantine assets to his family and recreating the image of the Miguelist Braganzas in Portuguese society, all under the goal of the restoration of the Portuguese monarchy, under the Braganzas. In 1942, the Duarte Nuno married Maria Francisca de Orléans e Bragança, daughter of Pedro de Alcântara, Prince of Grão-Pará. Their marriage reconciled two branches of the House of Braganza, the Portuguese and Brazilian Brigantine houses, and reunited politically the Miguelist and Liberal Braganzas' supporters, which had been estranged since 1828, when the War of Two Brothers was waged between King-Emperor Pedro IV & I, founder of the Liberal Braganzas, and King Miguel I, founder of the Miguelist Braganzas. The couple had three sons, the eldest of whom is Duarte Pio de Bragança, the current pretender to the defunct Portuguese throne. (en)
- Eduardo Nuno de Bragança (en portugués: Duarte Nuno de Bragança; Seebenstein, 23 de septiembre de 1907 - Ferragudo, 23 de diciembre de 1976) fue un pretendiente al título de duque de Bragança. Desde la muerte de su primo distante el rey D. Manuel II de Portugal, en 1932, fue reconocido por una parte monarquista como jefe de la Casa real de Portugal y heredero al trono portugués, lo que reivindicó hasta su muerte con el nombre de Eduardo II o Duarte II. (es)
- Édouard Nuno de Bragance (en portugais : Duarte Nuno de Bragança), né le 23 septembre 1907 à Seebenstein, Autriche, et mort le 23 décembre 1976 à Ferragudo, Portugal, est un membre de la maison de Bragance, portant le titre de courtoisie de duc de Bragance, et prétendant migueliste au trône de Portugal. (fr)
- ドゥアルテ・ヌノ・デ・ブラガンサ（ポルトガル語: Duarte Nuno de Bragança, 1907年9月23日 - 1976年12月23日）は、ポルトガルのミゲリスタ王位請求者。1932年より最後のポルトガル王マヌエル2世より立憲派ポルトガル王位請求者の地位をも引き継ぎ、単独のポルトガル王位請求者となった。 (ja)
- Duarte Nuno di Braganza (Schloss Seebenstein, 23 settembre 1907 – Lisbona, 24 dicembre 1976) fu duca di Braganza e pretendente al trono portoghese dal 1920 sino alla morte. (it)
- Duarte Nuno van Bragança (Seebenstein, 23 september 1907 - Lissabon, 24 december 1976) was van 1920 tot aan zijn dood hertog van Bragança en van 1932 tot aan zijn dood hoofd van het huis Bragança, het koninklijk huis van Portugal. (nl)
- Duarte Nuno de Bragança (Seebenstein, 23 de setembro de 1907 – Ferragudo, Lagoa, 23 de dezembro de 1976), foi um pretendente miguelista ao trono português apartir de 1920, e Chefe da Casa Real de Portugal após a morte do último rei de portugal, Manuel II. Duarte Nuno era o terceiro filho varão de Miguel Januário de Bragança, e o primeiro, do segundo casamento deste, com a princesa Maria Teresa de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. (pt)
- Duarte Nuno, książę Bragança, Duarte Nuno Fernando Maria Miguel Gabriel Rafael Francisco Xavier Raimundo António de Bragança (ur. 23 września 1907 w Seebenstein w powiecie Neunkirchen, zm. 24 grudnia 1976 w Lizbonie) – książę Bragança, w latach 1920-1976 pretendent do tronu Portugalii. (pl)
- Duarte Nuno, hertig av Bragança (Duarte Nuno Fernando Maria Miguel Gabriel Rafael Francisco Xavier Raimundo António de Bragança), född 23 september 1907 död i Lissabon 24 december 1976, var son till Mikael, hertig av Bragança och tronpretendent till Portugals kungatron. Han gifte sig 1942 med prinsessan Maria Francisca av Orléans-Bragança (1914–1968) Bland hans barn återfinns nuvarande tronpretendenten Duarte Pio, hertig av Bragança, född 15 maj 1945 och gift 1995 med Isabel Ines de Castro Curvello de Heredia. (sv)
- Дом Дуарте Нуно, герцог Браганса (порт. Duarte Nuno de Bragança; 23 сентября 1907, Зеебенштайн, Нижняя Австрия — 24 декабря 1976, Лиссабон) — претендент на португальский королевский престол (1932—1976). Герцог Браганса (с 31 июля 1920 года), глава Мигелистской линии династии Браганса (с 31 июля 1920 года) и глава королевского дома Португалии (с 2 июля 1932 по 24 декабря 1976 года). С 1952 года принц Дуарте Нуно с семьей проживал в Португалии. (ru)
- 杜阿爾特·努諾（葡萄牙語：Duarte Nuno Fernando Maria Miguel Gabriel Rafael Francisco Xavier Raimundo António，1907年9月23日－1976年12月24日），布拉干薩公爵，1932年曼紐二世逝世後成為葡萄牙王室家族首領。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- دوم دوارتي نونو، دوق براغانزا (23 سبتمبر 1907 - 24 ديسمبر 1976) كانت زاعم العرش البرتغالي منذ 1932 بعد وفاة مانويل الثاني ملك البرتغال حتى وفاته، وأصبح ميغيلي خلفاً لوالده ميغيل جانواريو، واستطاع في 1952 الرجوع إلى البرتغال بعد إلغاء إتفاقية إيفورا مونتي منذ 1834 التي أبعدت جده ميغيل الأول من الحكم. في عام 1942 أستطاع الزواج من الأميرة ماريا فرانسيسكا من أورليان-براغانزا أبنة بيدرو دي ألكانتارا، أمير غراو-بارا، وبهذا الزواج تم توحيد بين فرعين براغانزا البرتغالي والبرازيلي. (ar)
- Ο Ντουάρτε Β΄ (Duarte Nuno de Bragança, 23 Σεπτεμβρίου 1907 - 23 Δεκεμβρίου 1976) ή Ντουάρτε-Νούνο από τον Οίκο της Μπραγκάνσα ήταν δούκας της Μπραγκάνσα, διεκδικητής του Πορτογαλικού στέμματος (1920 - 1976) και επικεφαλής του Οίκου του. (el)
- Eduardo Nuno de Bragança (en portugués: Duarte Nuno de Bragança; Seebenstein, 23 de septiembre de 1907 - Ferragudo, 23 de diciembre de 1976) fue un pretendiente al título de duque de Bragança. Desde la muerte de su primo distante el rey D. Manuel II de Portugal, en 1932, fue reconocido por una parte monarquista como jefe de la Casa real de Portugal y heredero al trono portugués, lo que reivindicó hasta su muerte con el nombre de Eduardo II o Duarte II. (es)
- Édouard Nuno de Bragance (en portugais : Duarte Nuno de Bragança), né le 23 septembre 1907 à Seebenstein, Autriche, et mort le 23 décembre 1976 à Ferragudo, Portugal, est un membre de la maison de Bragance, portant le titre de courtoisie de duc de Bragance, et prétendant migueliste au trône de Portugal. (fr)
- ドゥアルテ・ヌノ・デ・ブラガンサ（ポルトガル語: Duarte Nuno de Bragança, 1907年9月23日 - 1976年12月23日）は、ポルトガルのミゲリスタ王位請求者。1932年より最後のポルトガル王マヌエル2世より立憲派ポルトガル王位請求者の地位をも引き継ぎ、単独のポルトガル王位請求者となった。 (ja)
- Duarte Nuno di Braganza (Schloss Seebenstein, 23 settembre 1907 – Lisbona, 24 dicembre 1976) fu duca di Braganza e pretendente al trono portoghese dal 1920 sino alla morte. (it)
- Duarte Nuno van Bragança (Seebenstein, 23 september 1907 - Lissabon, 24 december 1976) was van 1920 tot aan zijn dood hertog van Bragança en van 1932 tot aan zijn dood hoofd van het huis Bragança, het koninklijk huis van Portugal. (nl)
- Duarte Nuno de Bragança (Seebenstein, 23 de setembro de 1907 – Ferragudo, Lagoa, 23 de dezembro de 1976), foi um pretendente miguelista ao trono português apartir de 1920, e Chefe da Casa Real de Portugal após a morte do último rei de portugal, Manuel II. Duarte Nuno era o terceiro filho varão de Miguel Januário de Bragança, e o primeiro, do segundo casamento deste, com a princesa Maria Teresa de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. (pt)
- Duarte Nuno, książę Bragança, Duarte Nuno Fernando Maria Miguel Gabriel Rafael Francisco Xavier Raimundo António de Bragança (ur. 23 września 1907 w Seebenstein w powiecie Neunkirchen, zm. 24 grudnia 1976 w Lizbonie) – książę Bragança, w latach 1920-1976 pretendent do tronu Portugalii. (pl)
- Duarte Nuno, hertig av Bragança (Duarte Nuno Fernando Maria Miguel Gabriel Rafael Francisco Xavier Raimundo António de Bragança), född 23 september 1907 död i Lissabon 24 december 1976, var son till Mikael, hertig av Bragança och tronpretendent till Portugals kungatron. Han gifte sig 1942 med prinsessan Maria Francisca av Orléans-Bragança (1914–1968) Bland hans barn återfinns nuvarande tronpretendenten Duarte Pio, hertig av Bragança, född 15 maj 1945 och gift 1995 med Isabel Ines de Castro Curvello de Heredia. (sv)
- Дом Дуарте Нуно, герцог Браганса (порт. Duarte Nuno de Bragança; 23 сентября 1907, Зеебенштайн, Нижняя Австрия — 24 декабря 1976, Лиссабон) — претендент на португальский королевский престол (1932—1976). Герцог Браганса (с 31 июля 1920 года), глава Мигелистской линии династии Браганса (с 31 июля 1920 года) и глава королевского дома Португалии (с 2 июля 1932 по 24 декабря 1976 года). С 1952 года принц Дуарте Нуно с семьей проживал в Португалии. (ru)
- 杜阿爾特·努諾（葡萄牙語：Duarte Nuno Fernando Maria Miguel Gabriel Rafael Francisco Xavier Raimundo António，1907年9月23日－1976年12月24日），布拉干薩公爵，1932年曼紐二世逝世後成為葡萄牙王室家族首領。 (zh)
- Duarte Nuno de Bragança, pretendent al tron de Portugal (Castell de Seebenstein (Àustria) 1907 - 1976). Nascut al Castell de Seebenstein a Àustria el dia 23 de setembre de 1907 com fill de l'infant Miquel de Bragança, pretendent al tron de Portugal, i de la princesa Maria Teresa de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. Net per via paterna del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. L'any 1929, Duarte Nuno realitzà un viatge secret a Portugal, ja que no podia entrar-hi per la llei d'exili de la família del rei Miquel I de Portugal instaurada l'any 1834. (ca)
- Dom Duarte Nuno, Duke of Braganza (23 September 1907 – 24 December 1976) was the claimant to the defunct Portuguese throne, as both the Miguelist successor of his father, Miguel Januário, Duke of Braganza, and later as the head of the only Brigantine house, after the death of the last ruling Braganza, King Manuel II of Portugal. In 1952, when the Portuguese Laws of Banishment were repealed (27 May 1950), the Duke moved his family to Portugal, thus returning the Miguelist Braganzas to their homeland and becoming the first of the former Portuguese royal dynasty to live in Portugal since the abolition of the monarchy, in 1910. (en)
|
.png){kind=link}
.png){kind=link}
