An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Dom Pedro II (2 December 1825 – 5 December 1891), nicknamed "the Magnanimous" (Portuguese: O Magnânimo), was the second and last monarch of the Empire of Brazil, reigning for over 58 years. He was born in Rio de Janeiro, the seventh child of Emperor Dom Pedro I of Brazil and Empress Dona Maria Leopoldina and thus a member of the Brazilian branch of the House of Braganza. His father's abrupt abdication and departure to Europe in 1831 left the five-year-old as emperor and led to a grim and lonely childhood and adolescence, obliged to spend his time studying in preparation for rule. His experiences with court intrigues and political disputes during this period greatly affected his later character; he grew into a man with a strong sense of duty and devotion toward his country and his people, y

Property Value
dbo:abstract
  • Petr II. Brazilský nebo také Dom Pedro II. (2. prosince 1825 – 5. prosinec 1891) byl v letech 1831 – 1889 druhým a posledním brazilským císařem. Narodil se jako pátý syn císaře Petra I. (krále Pedra IV.) v Brazílii. Brazílii vládl více než půl století, resp. 58 let. (cs)
  • Pere II del Brasil (portuguès: Pedro II) (Rio de Janeiro, 2 de desembre de 1825 - París, 5 de desembre de 1891), encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889. Sota el seu regnat, el país va viure un període d'estabilitat i creixement que es va allargar més de 30 anys. Entre les seves conquestes més destacades, es troben la victòria a la Guerra de la Triple Aliança (1870) i l' al Brasil (1888). Era fill de l'emperador Pere I del Brasil i l'emperadriu Maria Leopoldina d'Àustria. Era nét, per via paterna, del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya i, per via materna, de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. L'any 1843 contragué matrimoni amb la princesa Teresa de Borbó-Dues Sicílies, filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella tingué els següents fills: * SAI el príncep imperial Alfons del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1845 i mort el 1847 a Rio de Janeiro. * SAI la princesa imperial Isabel del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1846 i morta al Castell d'Eu (França) el 1921. Es casà el 1864 a Rio de Janeiro amb el príncep Gastó d'Orleans. * La princesa de Saxònia-Coburg i Gotha , nada el 1847 a Rio de Janeiro i morta el 1871 a Viena. Es casà el 1864 a Rio de Janeiro amb el príncep i renuncià als seus títols brasilers. * SAI el príncep imperial Pere del Brasil, nat el 1848 a Rio de Janeiro i mort el 1850 a Santa Cruz (Rio de Janeiro). El dia 7 d'abril de l'any 1831, Pere I abdicà del tron imperial del Brasil i viatjà a Portugal per lluitar amb la seva filla Maria II per ajudar-la a recuperarla corona portuguesa, usurpada pel seu germà Joan. Llavors, va cedir el títol imperial al seu fill Pere, qui només tenia cinc anys. Durant el període que va des de l'abdicació de Pere I fins al 23 de juliol de 1840, any en què se'l declarà major d'edat, s'establí una regència que es mostrà enormement inestable. D'esperit liberal, l'emperador contribuí decididament al procés d'industrialització del país promocionant la introducció del ferrocarril al Brasil mitjançant la concessió feta al vescomte de Mauá per la construcció de la primera línia ferroviària. Promotor cultural i científic, creà i reformà diverses escoles culturals i facultats universitàries arribant a fundar, el 1838, l'Institut Històric i Geogràfic Brasiler i l'Arxiu Nacional del Brasil. A mesura que els anys del seu regnat avançaven, aparegué i es desenvolupà un corrent de pensament contrari al règim imperial. La monarquia havia tingut tradicionalment el suport de l'Església Catòlica, l'aristocràcia i la burgesia terratinent, a més de l'Exèrcit imperial. Però, les despeses generades per la Guerra de la Triple Aliança desenvolupada entre el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai entre els anys 1865 - 1870, més les enemistats guanyades per la monarquia arran de l'abolició de l'esclavitud contribuïren a minar els suports en favor de la causa monàrquica. A més a més, l'exèrcit anhelava un canvi institucional que li concedís més llibertat de moviments i l'Església recel·lava d'un monarca que era masó i anhelava la instauració d'un ideari laic al país. Tot plegat ocorregué en un moment en què les forces liberals que recolzaven la monarquia començaren una insistent campanya per desacreditar la figura del monarca qualificant-lo de poc capaç de dirigir la renovació institucional i generacional que el país necessitava. A més, no hi havia un successor clar, ja que Pere II només tenia una filla viva, Isabel. Malgrat que l'emperador gaudia d'un ampli suport popular, el dia 15 de novembre de l'any 1889 tingué lloc una revolta militar dirigida pel mariscal Deodoro da Fonseca que derrocà la monarquia de forma pacífica. La tranquil·litat amb què conclogué el cop d'estat fou també gràcies a la immediata acceptació de la nova situació per part del sobirà, que va expressar els seus desitjos de prosperitat al nou règim republicà. La família imperial arribà primer a Porto, on va finar l'emperadriu Teresa, qui havia emmalaltit durant la travessia transoceànica. Posteriorment es desplaçaren a França, on s'instal·laren definitivament. Des de l'exili, el monarca continuà contribuint al desenvolupament cultural del país a través de multitud de donacions de la seva extensa col·lecció privada. Pere II morí a París el dia 5 de desembre de 1891. No fou fins a l'any 1922 que el seu cos fos traslladat al Brasil. El 1939 fou sepultat definitivament a Petròpolis, en un nou mausoleu construït per a l'ocasió, cerimònia a la qual assistí el president de la República, Getúlio Vargas. (ca)
  • دوم بيدرو الثاني (بالبرتغالية: Pedro II‏) (ديسمبر 1825 -5 ديسمبر 1891)، لقبه «النبيل»، الإمبراطور الثاني والأخير لإمبراطورية البرازيل، وحكم لأكثر من 58 عامًا. وُلد في ريو دي جانيرو، وهو الطفل السابع لدوم بيدرو الأول إمبراطور البرازيل والدونا ماريا ليوبولدينا الإمبراطورة، وبالتالي فهو عضو في الفرع البرازيلي لبيت براغانزا. خلّف تنازل والده المفاجئ ومغادرته إلى أوروبا في عام 1841 إمبراطورًا عمره خمس سنوات فقضى طفولته ومراهقته وحيدًا ومحبطًا، مُلزمًا بقضاء وقته في الدراسة استعدادًا للحكم. عرف لحظات قصيرة فقط من السعادة وصادف القليل من الأصدقاء في عمره. أثرت تجاربه مع المؤامرات والمنازعات السياسية خلال هذه الفترة تأثيرًا كبيرًا على شخصيته لاحقًا، وكبر ليصبح رجلًا يتمتع بإحساس قوي بالواجب والتفاني تجاه بلده وشعبه، ومع ذلك شعر باستياءٍ متزايدٍ من دوره كملك. ورث بيدرو الثاني إمبراطورية على وشك التفكك، ولكنه حَوّل البرازيل إلى قوة ناشئة على الساحة الدولية. ازدهرت الدولة لتتميز عن جيرانها من أصل لاتيني بسبب استقرارها السياسي، وحرية التعبير الحذرة الحماسية، واحترام الحقوق المدنية، والنمو الاقتصادي النابض بالحياة، وشكل حكومة ملكية برلمانية نيابية فعالة. انتصرت البرازيل أيضًا في حرب البلاتين، وحرب الأوروغواي، وحرب الباراغوي، فضلًا عن العديد من النزاعات الدولية والتوترات الداخلية الأخرى. ناضل بيدرو الثاني بثبات لإلغاء العبودية على الرغم من معارضة المصالح السياسية والاقتصادية القوية. أسس الإمبراطور، وهو رجل علم بحد ذاته، سمعته كراعٍ قوي للتعليم، والثقافة، والعلوم، ونال احترام وإعجاب أشخاص مثل تشارلز داروين، وفيكتور هوغو، وفريدريك نيتشه، وكان صديقًا لريتشارد فاغنر، ولويس باستور، وهنري وادزورث لونغفيلو وآخرين. لم تكن هناك رغبة في تغيير شكل الحكومة بين معظم البرازيليين، ولكن أطيح بالإمبراطور في انقلاب مفاجئ فلم يكن له أي دعم تقريبًا من خارج زمرة القادة العسكريين الذين رغبوا في وجود شكل من أشكال الجمهورية يرأسها ديكتاتور. سئم بيدرو الثاني من الملكية وقنط من التوقعات المستقبلية للملكية، على الرغم من التأييد الشعبي الساحق الذي حظي به. لم يسمح بعزله ولم يدعم أي محاولة لاستعادة النظام الملكي. أمضى السنتين الأخيرتين من حياته في المنفى في أوروبا، وعاش بمفرده على حفنة من المال. وهكذا وصل عهد بيدرو الثاني إلى نهاية غير عادية - أطيح به في الوقت الذي حظي فيه باحترامٍ كبيرٍ من قبل الشعب وفي أوج شعبيته، وسرعان ما تلاشت إنجازاته، مع انزلاق البرازيل إلى فترة طويلة من الحكومات الضعيفة، والديكتاتوريات، والأزمات الدستورية والاقتصادية. وسرعان ما بدأ الرجال الذين نفوه يرون فيه نموذجًا للجمهورية البرازيلية. بعد عدة عقود من وفاته، استعيدت سمعته وأعيد رفاته إلى البرازيل مع احتفالات في جميع أنحاء البلاد. نظر المؤرخون إلى الإمبراطور نظرةً إيجابيةً للغاية، وصنفه العديد منهم أعظم برازيلي. (ar)
  • Ο Πέτρος Β΄ (Pedro II, 2 Δεκεμβρίου 1825 – 5 Δεκεμβρίου 1891), ο επονομαζόμενος «Μεγαλόψυχος» από τον Οίκο της Μπραγκάνσα, ήταν ο δεύτερος και τελευταίος ανώτατος άρχοντας της Αυτοκρατορίας της Βραζιλίας, βασιλεύοντας για πάνω από 58 έτη. (el)
  • Portugallingve Dom Pedro II aŭ Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bebiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga, dua brazila imperiestro, naskiĝis en Rio-de-Ĵanejro je la 2-a de decembro 1825. Surtroniĝis je la 18-a de julio de 1841, 15-jaraĝa, sub tutorado de José Bonifácio de Andrada e Silva kaj, poste, de Markizo de Itanhaém. En 1843 li edziĝis al Napola princino Tereza Kristina de Burbono, kiu naskis kvar gefilojn, el kiuj survivis nur la princinoj Izabel kaj Leopoldina (1847-1871). Petro la 2-a estis kulturema homo, estis nomata "Nepo de Marko Aŭrelio". Li protektis artistojn, verkistojn kaj sciencistojn, inkluzive de Alexander Graham Bell. Alvenigis al Brazilo modernajn teknikojn, kiel la telegrafon kaj la telefonon, krome la poŝtmarkon. Li ankaŭ zorgis ekologion kaj ordonis la konstruadon de botanika ĝardeno en Manaŭso kaj la kreon de la Tiĵuka Arbaro en Rio-de-Ĵanejro. Eliris Brazilon du tagojn post la puĉo, kiu ekis respublikon, kaj mortis du jarojn poste en Parizo, 66-jaraĝa. (eo)
  • Pedro II de Brasil (Río de Janeiro, 2 de diciembre de 1825-París, 5 de diciempbre de 1891), apodado "El Magnánimo", fue el segundo y último monarca del Imperio brasileño, habiendo reinado en el país durante un período de 58 años, fue el hijo menor del emperador Pedro I de Brasil y la emperatriz consorte María Leopoldina de Austria, Obligado a pasar la mayor parte de su tiempo estudiando en preparación para reinar, conoció pocos momentos de alegría y amigos de su edad. Sus experiencias con intrigas palaciegas y disputas políticas durante este período tuvieron un gran impacto en la formación de su carácter. El emperador Dom Pedro II se convirtió en un hombre con un fuerte sentido del deber y devoción por su país y su pueblo. Por otro lado, le molestaba cada vez más su papel de monarca.​​Nacido en Palacio Imperial de São Cristóvão, en Río de Janeiro. La abrupta abdicación de su padre y su marcha a Portugal, hizo emperador a Pedro con tan solo cinco años. A pesar de haber heredado un imperio al borde de la desintegración, Pedro II transformó Brasil en una potencia emergente a nivel internacional. La nación creció de forma distinta a sus vecinos hispanoamericanos debido a su estabilidad política; a su libertad de expresión, que se mantuvo celosamente; al respeto a los derechos civiles y a su crecimiento económico regular así como por su forma de gobierno: una monarquía parlamentaria constitucional. Brasil salió victorioso de tres conflictos internacionales (la Guerra contra Oribe y Rosas, la Guerra de Uruguay y la Guerra de la Triple Alianza) bajo su reinado y prevaleció en otras disputas internacionales y tensiones internas. Pedro II impuso con firmeza la abolición de la esclavitud a pesar de la oposición de intereses económicos y políticos y se ganó la reputación de ser un gran patrocinador del conocimiento, la cultura y las ciencias así como el respeto y la admiración de estudiosos como Charles Darwin, Victor Hugo y Friedrich Nietzsche. Fue amigo de Richard Wagner, Luis Pasteur y Henry Wadsworth Longfellow, entre otros. A pesar de que no existía el deseo de un cambio en la forma de gobierno en la mayoría de los brasileños, el emperador fue apartado del poder por un súbito golpe de Estado que solo contaba con el apoyo de un pequeño grupo de líderes militares que querían una república gobernada por un dictador. Pedro II se había cansado y estaba desilusionado con respecto a las perspectivas del futuro de la monarquía, a pesar del apoyo popular, y no apoyó ninguna iniciativa de restauración de la monarquía. Pasó sus dos últimos años de vida en Europa viviendo con escasos recursos. El reinado de Pedro tuvo un final poco común ya que fue depuesto cuando era muy querido por el pueblo y en la cima de su popularidad. A él le siguió un periodo de gobiernos débiles, dictaduras y crisis constitucionales y económicas. Los hombres que lo exiliaron pronto lo convirtieron en un modelo para la república brasileña. Algunas décadas después de su muerte, su reputación fue restaurada y sus restos mortales fueron llevados de vuelta a Brasil, donde es considerado un héroe y símbolo de identidad nacional. (es)
  • Dom Pedro II. (portugiesisch Dom Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança e Habsburgo) ([dõ ˈpedɾu seˈɡũdu]; * 2. Dezember 1825 in Rio de Janeiro, Brasilien; † 5. Dezember 1891 in Paris, Frankreich) war von 1831 bis 1889 Kaiser von Brasilien aus dem Haus Braganza. (de)
  • Petri II.a Brasilgoa (Rio de Janeiro, 1825eko abenduaren 2a - Paris, 1891ko abenduaren 5a), Brasilgo bigarren eta azken enperadorea, Dom Pedro de Alcántara izenaz ezaguna. Petri I.a Brasilgoaren semea zen; sei urte zituela, aitak utzi zion kargua. Erregeorde batek izan zuen agintea Petri II.a adin nagusira iritsi arte (1840). 1843an ezkondu zen Napolin Maria Teresa Borboikoarekin, Frantzisko I.a Bi Sizilietakoaren eta infantaren alaba. Bikoteak seme-alaba hauek izan zituzten: * Alfontso, (1845-1847). * Elisabet (1846-1921). * Leopoldina, (1847-1864) * Petri (1848-1850) Uruguai eta Paraguai babestu zituen Rosasen diktaduraren aurka, eta Francisco Solano Lópezi, Paraguaiko diktadoreari, aurre egin zion (1866-1870 urteetan). Esklabotasuna abolitzeko erabakia hartu zuen 1888an; erabaki horrek enperadorearen aurka jarri zituen lurjabeak, eta errepublikazaleen matxinada batek kargutik kendu zuen (1889). Europara erbesteratu behar izan zuen. Ekonomiak eta politikak aurrerabide handia izan zuten Petri II.aren erreinaldi luzean. (eu)
  • Dom Pedro II (2 December 1825 – 5 December 1891), nicknamed "the Magnanimous" (Portuguese: O Magnânimo), was the second and last monarch of the Empire of Brazil, reigning for over 58 years. He was born in Rio de Janeiro, the seventh child of Emperor Dom Pedro I of Brazil and Empress Dona Maria Leopoldina and thus a member of the Brazilian branch of the House of Braganza. His father's abrupt abdication and departure to Europe in 1831 left the five-year-old as emperor and led to a grim and lonely childhood and adolescence, obliged to spend his time studying in preparation for rule. His experiences with court intrigues and political disputes during this period greatly affected his later character; he grew into a man with a strong sense of duty and devotion toward his country and his people, yet increasingly resentful of his role as monarch. Pedro II inherited an empire on the verge of disintegration, but he turned Brazil into an emerging power in the international arena. The nation grew to be distinguished from its Hispanic neighbors on account of its political stability, zealously guarded freedom of speech, respect for civil rights, vibrant economic growth, and form of government—a functional representative parliamentary monarchy. Brazil was also victorious in the Platine War, the Uruguayan War, and the Paraguayan War, as well as prevailing in several other international disputes and domestic tensions. Pedro II steadfastly pushed through the abolition of slavery despite opposition from powerful political and economic interests. A savant in his own right, the Emperor established a reputation as a vigorous sponsor of learning, culture, and the sciences, and he won the respect and admiration of people such as Charles Darwin, Victor Hugo, and Friedrich Nietzsche, and was a friend to Richard Wagner, Louis Pasteur, and Henry Wadsworth Longfellow, among others. There was no desire for a change in the form of government among most Brazilians, but the Emperor was overthrown in a sudden coup d'état that had almost no support outside a clique of military leaders who desired a form of republic headed by a dictator. Pedro II had become weary of emperorship and despaired over the monarchy's future prospects, despite its overwhelming popular support. He did not allow his ouster to be opposed and did not support any attempt to restore the monarchy. He spent the last two years of his life in exile in Europe, living alone on very little money. The reign of Pedro II thus came to an unusual end—he was overthrown while highly regarded by the people and at the pinnacle of his popularity, and some of his accomplishments were soon brought to naught as Brazil slipped into a long period of weak governments, dictatorships, and constitutional and economic crises. The men who had exiled him soon began to see in him a model for the Brazilian Republic. A few decades after his death, his reputation was restored and his remains were returned to Brazil with celebrations nationwide. Historians have regarded the Emperor in an extremely positive light and several have ranked him as the greatest Brazilian. (en)
  • Pedro II (pelafalan dalam bahasa Portugis: ; Inggris: Peter II; 2 Desember 1825 – 5 Desember 1891) adalah penguasa kedua dan terakhir Kekaisaran Brasil. Ia berkuasa selama 58 tahun. Nama lengkapnya adalah Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga. Lahir di Rio de Janeiro, ia adalah putra dari kaisar Pedro I dari Brasil dan . Pengunduran mendadak ayahnya dan kepergiannya ke Eropa pada tahun 1831 mengakibatkan Pedro yang masih berumur lima tahun berperan sebagai Kaisar, sehingga masa kecilnya suram dan sepi. Ia harus menghabiskan waktunya mempelajari persiapan untuk berkuasa. Pengalamannya dengan intrik istana dan sengketa politik memengaruhi karakternya selanjutnya. Ia berhasil mengubah Brasil menjadi kekuatan baru di kancah internasional. Negara tersebut menjadi pengecualian di antara tetangga-tetangganya karena stabilitas politik, kebebasan berpendapat, penghormatan hak-hak sipil, pertumbuhan ekonomi yang giat, dan monarki parlementer representatif yang fungsional. Brasil juga berhasil memenangkan tiga konflik internasional (Perang Platine, Perang Uruguay, dan ). Ia berusaha menghapuskan perbudakan meskipun ditentang oleh orang dengan kepentingan politik dan ekonomi. Walau rakyat Brasil tidak menginginkan perubahan bentuk negara, sang kaisar dijatuhkan dalam kudeta yang menghendaki pendirian sebuah republik yang dikepalai oleh seorang diktator. Brasil selanjutnya terpeleset kedalam periode anarkisme, kediktatoran, dan krisis ekonomi. Akan tetapi, reputasi dan jasa Pedro II masih dikenang hingga kini. (in)
  • Pierre II ou Pedro II (de son nom complet Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga), né le 2 décembre 1825 à Rio de Janeiro et mort le 5 décembre 1891 à Paris (8e arrondissement), est empereur du Brésil de 1831 à 1889. Surnommé « le Magnanime », il est le second et dernier dirigeant de l'Empire du Brésil, sur lequel il règne pendant plus de 58 ans. Membre de la maison de Bragance, il est le septième enfant de l'empereur Pierre Ier et de l'impératrice Marie-Léopoldine d'Autriche. L'abdication soudaine et le départ de son père vers l'Europe, en 1831, le laissent seul avec deux de ses sœurs, à l'âge de cinq ans. Devenu empereur, il passe une enfance et une adolescence tristes et solitaires. Obligé de passer son temps à apprendre son métier, le jeune souverain ne connaît que de brefs moments de bonheur et de rencontres avec quelques amis de son âge. Ses expériences des intrigues de cour et de conflits politiques durant cette période affectent fortement son caractère. Adulte, il a un important sens du devoir et de dévouement envers son pays et son peuple, mais vit mal son rôle de monarque. Héritant un empire au bord de la désintégration, Pierre II transforme le Brésil en une puissance émergente sur la scène internationale reconnue pour la stabilité de son régime politique, à savoir une monarchie constitutionnelle représentative, sa liberté d'expression, son respect des droits civiques, ainsi que sa croissance économique. Sous le règne de Pierre II, le Brésil sort victorieux de trois conflits internationaux (la guerre de la Plata, la guerre uruguayenne et la guerre de la Triple-Alliance) et l'empereur joue un rôle important dans plusieurs autres différends internationaux ou internes. Il pousse fermement à l'abolition de l'esclavage et se montre un partisan acharné de l'apprentissage, de la culture et des sciences. Son comportement suscite le respect et l'admiration de savants et écrivains tels que Charles Darwin, Victor Hugo et Friedrich Nietzsche, et il est un ami, entre autres, de Richard Wagner, Louis Pasteur, Alexander Graham Bell, Claude-Henri Gorceix et Henry Longfellow. Bien que la plupart des Brésiliens n'éprouvent pas de véritable désir de changement de gouvernement, l'empereur est renversé par un coup d'État soudain qui n'a presque pas de soutien en dehors d'un groupe de chefs militaires désirant la création d'une république d'inspiration caudilliste. Devenu las de son rôle de souverain et peu confiant dans les perspectives d'avenir de la monarchie, Pierre II ne cherche pas à prévenir son éviction et ne tente pas de rétablir la monarchie par la suite. Il passe les deux dernières années de sa vie en exil en Europe, vivant seul avec très peu d'argent. Quelques décennies après sa mort, Pierre II retrouve sa réputation et ses restes reviennent au Brésil en héros national. Cette réputation dure jusqu'à nos jours : les historiens le considèrent comme un personnage très remarquable et il est généralement considéré comme le plus grand homme de l'histoire du Brésil. (fr)
  • Pietro II detto il Magnanimo (Rio de Janeiro, 2 dicembre 1825 – Parigi, 5 dicembre 1891) fu il secondo e ultimo imperatore del Brasile. (it)
  • 페드루 2세(포르투갈어: Pedro II, 1825년 12월 2일 ~ 1891년 12월 5일)는 브라질 제국의 제2대 황제이다. 1889년 제정이 폐지되면서 마지막 군주로 남게 되었다. 리우데자네이루에서 초대 황제 페드루 1세의 아들로 태어났다. 페드루 1세가 내외의 분쟁에 휘말려 1831년 4월 왕위를 내놓고 포르투갈로 돌아가게 되어 불과 만 5세의 나이로 왕위를 물려받았다. 초기에는 섭정에게 통치를 맡겼고, 1841년 대관식을 치렀다. 즉위 후 현명한 정책으로 브라질 발전의 기틀을 닦았다. 유럽 국가들과 우호적인 관계를 유지했고, 유럽 이민을 유치하여 개발을 유도했다. 사탕수수 대신 커피 생산을 장려하여 경제 발전을 시도했다. 즉위 기간 동안 내각은 자주 바뀌었으나, 자유당과 보수당의 대립을 적절히 활용하며 정치적 안정을 기도했다. 그러나 통치 기간이 길어지면서 사회적 모순이 불거졌고 차츰 국민의 인기를 잃어 갔다. 이런 가운데 1888년 노예제를 전면적으로 폐지했으나, 갑작스러운 폐지로 농장주들의 큰 반발을 초래했다. 이미 부각돼 있던 여러 가지 문제에 노예제 폐지가 결정적으로 작용해 1889년 11월 쿠데타가 일어나 군주제가 폐지됐다. 그와 가족들은 유럽으로 망명했고, 그는 지인들의 도움을 받으며 호텔을 전전하다 1891년 프랑스 파리에서 당뇨병과 폐렴으로 생을 마쳤다. 그의 유해는 1920년 브라질로 옮겨져 그의 이름을 딴 도시인 페트로폴리스에 안장됐으며, 이름뿐인 황제 자리는 그의 아들들이 그보다 먼저 죽었으므로, 딸인 이자베우가 황위를 이어받았다. (ko)
  • Peter van Alcântara Johan Karel Leopold Salvator Bibianus Frans Xavier de Paula Leocadius Michaël Gabriël Rafaël Gonzaga van Bragança (Portugees: Dom Pedro II) (Rio de Janeiro (Brazilië), 2 december 1825 - Parijs (Frankrijk), 5 december 1891) was van 1831 tot 1889 keizer van Brazilië. Hij was de zoon van keizer Peter I van Brazilië en Leopoldine van Oostenrijk. Zijn beide ouders verloor hij toen hij nog zeer jong was. Bij het overlijden van zijn moeder was hij 1 jaar oud en bij dat van zijn vader 9 jaar. Peter was de tweede en laatste keizer van het Braziliaanse rijk. Zijn 58 jaren als keizer worden beschouwd als een bloeiperiode voor Brazilië, en zijn regering wordt door geleerden geprezen als progressief en efficiënt. (nl)
  • ペドロ2世(Pedro II、1825年12月2日 - 1891年12月5日)は、ブラジル帝国の第2代かつ最後の皇帝(在位:1831年 - 1889年)。初代ブラジル皇帝ペドロ1世とオーストリア皇帝フランツ1世の次女マリア・レオポルディナ皇后の長男で、ポルトガル女王マリア2世の弟である。ブラジル本国では一般にドン・ペドロ2世(ドン・ペドロ・セグンド)と呼ぶ。 (ja)
  • Piotr II (port. Pedro II, Pedro Segundo) (ur. 2 grudnia 1825 w Rio de Janeiro, zm. 5 grudnia 1891 w Paryżu) – ostatni cesarz Brazylii, tam urodzony, co czyni go jedynym „rodowitym” monarchą brazylijskim. (pl)
  • Pedro II (Rio de Janeiro, 2 de dezembro de 1825 – Paris, 5 de dezembro de 1891), cognominado "o Magnânimo", foi o segundo e último monarca do Império do Brasil, tendo imperado no país durante um período de 58 anos. Foi filho mais novo do imperador Pedro I do Brasil e da imperatriz consorte Maria Leopoldina da Áustria e, portanto, membro do ramo brasileiro da Casa de Bragança. Nascido no Palácio imperial de São Cristóvão, no Rio de Janeiro. A abrupta abdicação do pai e sua partida para Portugal, tornaram Pedro imperador com apenas cinco anos. Obrigado a passar a maior parte do seu tempo estudando em preparação para reinar, conheceu poucos momentos de alegria e amigos de sua idade. Suas experiências com intrigas palacianas e disputas políticas durante este período tiveram grande impacto na formação de seu caráter. O imperador D. Pedro II tornou-se um homem com forte senso de dever e devoção ao seu país e seu povo. Por outro lado, ressentiu-se cada vez mais de seu papel como monarca. Teve a maioridade decretada para assumir o governo e evitar a desintegração do Império, tendo deixado ao sucessor republicano um país caracterizado como potência emergente na arena internacional. A nação distinguiu-se de seus vizinhos hispano-americanos devido à sua estabilidade política e especialmente por sua forma de governo: uma funcional monarquia parlamentar constitucional. O Brasil também foi vitorioso em três conflitos internacionais (a Guerra do Prata, a Guerra do Uruguai e a Guerra do Paraguai) sob seu império, assim como prevaleceu em outras disputas internacionais e tensões domésticas. Um erudito, o imperador estabeleceu uma reputação como um vigoroso patrocinador do conhecimento, da cultura e das ciências. Ele ganhou o respeito e admiração de estudiosos como Graham Bell, Charles Darwin, Victor Hugo e Friedrich Nietzsche, e foi amigo de Richard Wagner, Louis Pasteur e Henry Wadsworth Longfellow, dentre outros. D. Pedro II não permitiu nenhuma medida contra sua remoção e não apoiou qualquer tentativa de restauração da monarquia por meio de uma guerra. O imperador deposto passou os seus últimos dois anos de vida no exílio na Europa, vivendo só. Algumas décadas após sua morte, sua reputação foi restaurada e seus restos mortais foram trazidos de volta ao Brasil em meio a amplas celebrações. (pt)
  • Peter II (portugisiska: Pedro II, Dom Pedro d’Alcântara), född 2 december 1825 i Rio de Janeiro, död 5 december 1891 i Paris, kallad "den storsinte" var kejsare av Brasilien 1831–1889. Trots att han var mycket populär såväl i Brasilien som utomlands tvingades han att abdikera efter en militärkupp 1889. Han var medlem av den brasilianska grenen av huset Braganza. Hans far abdikerade abrupt efter en avresa till Europa 1831 och lät då sonen Peter efterträda honom som kejsare av Brasilien. (sv)
  • Педру II (порт. Pedro II, полное имя Педру ди Алкантара Жуан Карлуш Леополду Салвадор Бибиану Франсишку Шавьер ди Паула Леокадиу Мигел Габриэл Рафаэл Гонзага ди Браганса и Аустрия, порт. Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança e Áustria, известный также под прозвищем «Великодушный» (порт. O Magnânimo), 2 декабря 1825, Рио-де-Жанейро, Бразильская империя — 5 декабря 1891, Париж, Третья Французская Республика) — второй и последний император Бразилии из Браганской династии в течение более 58 лет с отречения его отца Педру I Освободителя в 1831 вплоть до провозглашения республики в 1889 году. (ru)
  • Педру II (порт. Pedro II; 2 грудня 1825[[:Німецька_національна_бібліотека|Deutsche_Nationalbibliothek]],_[[:Державна_бібліотека_в_Берліні|Staatsbibliothek_zu_Berlin]],_[[:Баварська_державна_бібліотека|Bayerische_Staatsbibliothek]]_et_al._[http://d-nb.info/gnd/119446383/_Record_#119446383]_//_Німецька_нормативна_база_даних_—_2012—2016.[[d:Track:Q27302]][[d:Track:Q304037]][[d:Track:Q256507]][[d:Track:Q170109]][[d:Track:Q36578]] (uk)
  • 巴西的佩德罗二世(葡萄牙語:Pedro II do Brasil,1825年12月2日-1891年12月5日),全名佩德罗·德·阿尔坎塔拉·若昂·卡洛斯·利奥波多·萨尔瓦多·毕比亚诺·弗朗西斯科·哈维尔·德·保拉·莱奥卡迪奥·米格尔·加比埃尔·拉斐尔·贡扎加(葡萄牙語:Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga),绰号“高尚者”(O Magnânimo),巴西帝國末代皇帝、语言学知识分子,1831年4月7日至1889年11月15日在位,共58年。 (zh)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1831-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1831-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 81473 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 96120 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124766321 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:alt
  • Half-length photographic portrait of an older man with white hair and beard dressed in a dark jacket and necktie (en)
dbp:altstyle
  • Sire (en)
dbp:birthDate
  • 1825-12-02 (xsd:date)
dbp:birthPlace
  • Palace of São Cristóvão, Rio de Janeiro, Empire of Brazil (en)
dbp:burialDate
  • 1939-12-05 (xsd:date)
dbp:burialPlace
  • Cathedral of São Pedro de Alcântara, Petrópolis, Brazil (en)
dbp:caption
  • Dom Pedro II around age 61, (en)
dbp:corType
dbp:coronation
dbp:deathDate
  • 1891-12-05 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Paris, France (en)
dbp:dipstyle
dbp:father
dbp:fullName
  • Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga (en)
dbp:house
dbp:imageSize
  • 60 (xsd:integer)
  • 220 (xsd:integer)
dbp:issue
  • (en)
  • Afonso, Prince Imperial (en)
  • Isabel, Princess Imperial (en)
  • Pedro Afonso, Prince Imperial (en)
  • Princess Leopoldina (en)
dbp:issueLink
  • #Issue (en)
dbp:issuePipe
  • detail (en)
dbp:mother
dbp:name
  • Pedro II (en)
dbp:offstyle
  • Your Imperial Majesty (en)
dbp:predecessor
dbp:reason
  • Monarchy abolished (en)
  • President Deodoro da Fonseca (en)
  • Republic established under (en)
dbp:regType
  • Prime ministers (en)
  • Regents (en)
  • (en)
dbp:regent
dbp:reign
  • 5 (xsd:integer)
  • 15 (xsd:integer)
  • 0001-04-07 (xsd:gMonthDay)
  • (en)
dbp:reignType
  • Tenure (en)
dbp:religion
dbp:royalName
  • Pedro II, Emperor of Brazil (en)
dbp:signature
  • Signature Pedro II.png (en)
dbp:signatureAlt
  • Cursive signature in ink (en)
dbp:spouse
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dbp:years
  • 0001-04-07 (xsd:gMonthDay)
  • 0001-11-15 (xsd:gMonthDay)
  • 0001-12-02 (xsd:gMonthDay)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Petr II. Brazilský nebo také Dom Pedro II. (2. prosince 1825 – 5. prosinec 1891) byl v letech 1831 – 1889 druhým a posledním brazilským císařem. Narodil se jako pátý syn císaře Petra I. (krále Pedra IV.) v Brazílii. Brazílii vládl více než půl století, resp. 58 let. (cs)
  • Ο Πέτρος Β΄ (Pedro II, 2 Δεκεμβρίου 1825 – 5 Δεκεμβρίου 1891), ο επονομαζόμενος «Μεγαλόψυχος» από τον Οίκο της Μπραγκάνσα, ήταν ο δεύτερος και τελευταίος ανώτατος άρχοντας της Αυτοκρατορίας της Βραζιλίας, βασιλεύοντας για πάνω από 58 έτη. (el)
  • Dom Pedro II. (portugiesisch Dom Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança e Habsburgo) ([dõ ˈpedɾu seˈɡũdu]; * 2. Dezember 1825 in Rio de Janeiro, Brasilien; † 5. Dezember 1891 in Paris, Frankreich) war von 1831 bis 1889 Kaiser von Brasilien aus dem Haus Braganza. (de)
  • Pietro II detto il Magnanimo (Rio de Janeiro, 2 dicembre 1825 – Parigi, 5 dicembre 1891) fu il secondo e ultimo imperatore del Brasile. (it)
  • ペドロ2世(Pedro II、1825年12月2日 - 1891年12月5日)は、ブラジル帝国の第2代かつ最後の皇帝(在位:1831年 - 1889年)。初代ブラジル皇帝ペドロ1世とオーストリア皇帝フランツ1世の次女マリア・レオポルディナ皇后の長男で、ポルトガル女王マリア2世の弟である。ブラジル本国では一般にドン・ペドロ2世(ドン・ペドロ・セグンド)と呼ぶ。 (ja)
  • Piotr II (port. Pedro II, Pedro Segundo) (ur. 2 grudnia 1825 w Rio de Janeiro, zm. 5 grudnia 1891 w Paryżu) – ostatni cesarz Brazylii, tam urodzony, co czyni go jedynym „rodowitym” monarchą brazylijskim. (pl)
  • Peter II (portugisiska: Pedro II, Dom Pedro d’Alcântara), född 2 december 1825 i Rio de Janeiro, död 5 december 1891 i Paris, kallad "den storsinte" var kejsare av Brasilien 1831–1889. Trots att han var mycket populär såväl i Brasilien som utomlands tvingades han att abdikera efter en militärkupp 1889. Han var medlem av den brasilianska grenen av huset Braganza. Hans far abdikerade abrupt efter en avresa till Europa 1831 och lät då sonen Peter efterträda honom som kejsare av Brasilien. (sv)
  • Педру II (порт. Pedro II, полное имя Педру ди Алкантара Жуан Карлуш Леополду Салвадор Бибиану Франсишку Шавьер ди Паула Леокадиу Мигел Габриэл Рафаэл Гонзага ди Браганса и Аустрия, порт. Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança e Áustria, известный также под прозвищем «Великодушный» (порт. O Magnânimo), 2 декабря 1825, Рио-де-Жанейро, Бразильская империя — 5 декабря 1891, Париж, Третья Французская Республика) — второй и последний император Бразилии из Браганской династии в течение более 58 лет с отречения его отца Педру I Освободителя в 1831 вплоть до провозглашения республики в 1889 году. (ru)
  • Педру II (порт. Pedro II; 2 грудня 1825[[:Німецька_національна_бібліотека|Deutsche_Nationalbibliothek]],_[[:Державна_бібліотека_в_Берліні|Staatsbibliothek_zu_Berlin]],_[[:Баварська_державна_бібліотека|Bayerische_Staatsbibliothek]]_et_al._[http://d-nb.info/gnd/119446383/_Record_#119446383]_//_Німецька_нормативна_база_даних_—_2012—2016.[[d:Track:Q27302]][[d:Track:Q304037]][[d:Track:Q256507]][[d:Track:Q170109]][[d:Track:Q36578]] (uk)
  • 巴西的佩德罗二世(葡萄牙語:Pedro II do Brasil,1825年12月2日-1891年12月5日),全名佩德罗·德·阿尔坎塔拉·若昂·卡洛斯·利奥波多·萨尔瓦多·毕比亚诺·弗朗西斯科·哈维尔·德·保拉·莱奥卡迪奥·米格尔·加比埃尔·拉斐尔·贡扎加(葡萄牙語:Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga),绰号“高尚者”(O Magnânimo),巴西帝國末代皇帝、语言学知识分子,1831年4月7日至1889年11月15日在位,共58年。 (zh)
  • دوم بيدرو الثاني (بالبرتغالية: Pedro II‏) (ديسمبر 1825 -5 ديسمبر 1891)، لقبه «النبيل»، الإمبراطور الثاني والأخير لإمبراطورية البرازيل، وحكم لأكثر من 58 عامًا. وُلد في ريو دي جانيرو، وهو الطفل السابع لدوم بيدرو الأول إمبراطور البرازيل والدونا ماريا ليوبولدينا الإمبراطورة، وبالتالي فهو عضو في الفرع البرازيلي لبيت براغانزا. خلّف تنازل والده المفاجئ ومغادرته إلى أوروبا في عام 1841 إمبراطورًا عمره خمس سنوات فقضى طفولته ومراهقته وحيدًا ومحبطًا، مُلزمًا بقضاء وقته في الدراسة استعدادًا للحكم. عرف لحظات قصيرة فقط من السعادة وصادف القليل من الأصدقاء في عمره. أثرت تجاربه مع المؤامرات والمنازعات السياسية خلال هذه الفترة تأثيرًا كبيرًا على شخصيته لاحقًا، وكبر ليصبح رجلًا يتمتع بإحساس قوي بالواجب والتفاني تجاه بلده وشعبه، ومع ذلك شعر باستياءٍ متزايدٍ من دوره كملك. (ar)
  • Pere II del Brasil (portuguès: Pedro II) (Rio de Janeiro, 2 de desembre de 1825 - París, 5 de desembre de 1891), encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889. Sota el seu regnat, el país va viure un període d'estabilitat i creixement que es va allargar més de 30 anys. Entre les seves conquestes més destacades, es troben la victòria a la Guerra de la Triple Aliança (1870) i l' al Brasil (1888). (ca)
  • Portugallingve Dom Pedro II aŭ Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bebiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga, dua brazila imperiestro, naskiĝis en Rio-de-Ĵanejro je la 2-a de decembro 1825. Surtroniĝis je la 18-a de julio de 1841, 15-jaraĝa, sub tutorado de José Bonifácio de Andrada e Silva kaj, poste, de Markizo de Itanhaém. En 1843 li edziĝis al Napola princino Tereza Kristina de Burbono, kiu naskis kvar gefilojn, el kiuj survivis nur la princinoj Izabel kaj Leopoldina (1847-1871). (eo)
  • Petri II.a Brasilgoa (Rio de Janeiro, 1825eko abenduaren 2a - Paris, 1891ko abenduaren 5a), Brasilgo bigarren eta azken enperadorea, Dom Pedro de Alcántara izenaz ezaguna. Petri I.a Brasilgoaren semea zen; sei urte zituela, aitak utzi zion kargua. Erregeorde batek izan zuen agintea Petri II.a adin nagusira iritsi arte (1840). 1843an ezkondu zen Napolin Maria Teresa Borboikoarekin, Frantzisko I.a Bi Sizilietakoaren eta infantaren alaba. Bikoteak seme-alaba hauek izan zituzten: * Alfontso, (1845-1847). * Elisabet (1846-1921). * Leopoldina, (1847-1864) * Petri (1848-1850) (eu)
  • Pedro II de Brasil (Río de Janeiro, 2 de diciembre de 1825-París, 5 de diciempbre de 1891), apodado "El Magnánimo", fue el segundo y último monarca del Imperio brasileño, habiendo reinado en el país durante un período de 58 años, fue el hijo menor del emperador Pedro I de Brasil y la emperatriz consorte María Leopoldina de Austria, Obligado a pasar la mayor parte de su tiempo estudiando en preparación para reinar, conoció pocos momentos de alegría y amigos de su edad. Sus experiencias con intrigas palaciegas y disputas políticas durante este período tuvieron un gran impacto en la formación de su carácter. El emperador Dom Pedro II se convirtió en un hombre con un fuerte sentido del deber y devoción por su país y su pueblo. Por otro lado, le molestaba cada vez más su papel de monarca.​​Naci (es)
  • Dom Pedro II (2 December 1825 – 5 December 1891), nicknamed "the Magnanimous" (Portuguese: O Magnânimo), was the second and last monarch of the Empire of Brazil, reigning for over 58 years. He was born in Rio de Janeiro, the seventh child of Emperor Dom Pedro I of Brazil and Empress Dona Maria Leopoldina and thus a member of the Brazilian branch of the House of Braganza. His father's abrupt abdication and departure to Europe in 1831 left the five-year-old as emperor and led to a grim and lonely childhood and adolescence, obliged to spend his time studying in preparation for rule. His experiences with court intrigues and political disputes during this period greatly affected his later character; he grew into a man with a strong sense of duty and devotion toward his country and his people, y (en)
  • Pedro II (pelafalan dalam bahasa Portugis: ; Inggris: Peter II; 2 Desember 1825 – 5 Desember 1891) adalah penguasa kedua dan terakhir Kekaisaran Brasil. Ia berkuasa selama 58 tahun. Nama lengkapnya adalah Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga. Lahir di Rio de Janeiro, ia adalah putra dari kaisar Pedro I dari Brasil dan . Pengunduran mendadak ayahnya dan kepergiannya ke Eropa pada tahun 1831 mengakibatkan Pedro yang masih berumur lima tahun berperan sebagai Kaisar, sehingga masa kecilnya suram dan sepi. Ia harus menghabiskan waktunya mempelajari persiapan untuk berkuasa. Pengalamannya dengan intrik istana dan sengketa politik memengaruhi karakternya selanjutnya. (in)
  • Pierre II ou Pedro II (de son nom complet Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga), né le 2 décembre 1825 à Rio de Janeiro et mort le 5 décembre 1891 à Paris (8e arrondissement), est empereur du Brésil de 1831 à 1889. (fr)
  • 페드루 2세(포르투갈어: Pedro II, 1825년 12월 2일 ~ 1891년 12월 5일)는 브라질 제국의 제2대 황제이다. 1889년 제정이 폐지되면서 마지막 군주로 남게 되었다. 리우데자네이루에서 초대 황제 페드루 1세의 아들로 태어났다. 페드루 1세가 내외의 분쟁에 휘말려 1831년 4월 왕위를 내놓고 포르투갈로 돌아가게 되어 불과 만 5세의 나이로 왕위를 물려받았다. 초기에는 섭정에게 통치를 맡겼고, 1841년 대관식을 치렀다. 즉위 후 현명한 정책으로 브라질 발전의 기틀을 닦았다. 유럽 국가들과 우호적인 관계를 유지했고, 유럽 이민을 유치하여 개발을 유도했다. 사탕수수 대신 커피 생산을 장려하여 경제 발전을 시도했다. 즉위 기간 동안 내각은 자주 바뀌었으나, 자유당과 보수당의 대립을 적절히 활용하며 정치적 안정을 기도했다. 그러나 통치 기간이 길어지면서 사회적 모순이 불거졌고 차츰 국민의 인기를 잃어 갔다. (ko)
  • Peter van Alcântara Johan Karel Leopold Salvator Bibianus Frans Xavier de Paula Leocadius Michaël Gabriël Rafaël Gonzaga van Bragança (Portugees: Dom Pedro II) (Rio de Janeiro (Brazilië), 2 december 1825 - Parijs (Frankrijk), 5 december 1891) was van 1831 tot 1889 keizer van Brazilië. Hij was de zoon van keizer Peter I van Brazilië en Leopoldine van Oostenrijk. Zijn beide ouders verloor hij toen hij nog zeer jong was. Bij het overlijden van zijn moeder was hij 1 jaar oud en bij dat van zijn vader 9 jaar. (nl)
  • Pedro II (Rio de Janeiro, 2 de dezembro de 1825 – Paris, 5 de dezembro de 1891), cognominado "o Magnânimo", foi o segundo e último monarca do Império do Brasil, tendo imperado no país durante um período de 58 anos. Foi filho mais novo do imperador Pedro I do Brasil e da imperatriz consorte Maria Leopoldina da Áustria e, portanto, membro do ramo brasileiro da Casa de Bragança. Nascido no Palácio imperial de São Cristóvão, no Rio de Janeiro. A abrupta abdicação do pai e sua partida para Portugal, tornaram Pedro imperador com apenas cinco anos. Obrigado a passar a maior parte do seu tempo estudando em preparação para reinar, conheceu poucos momentos de alegria e amigos de sua idade. Suas experiências com intrigas palacianas e disputas políticas durante este período tiveram grande impacto na f (pt)
rdfs:label
  • Pedro II of Brazil (en)
  • بيدرو الثاني إمبراطور البرازيل (ar)
  • Pere II del Brasil (ca)
  • Petr II. Brazilský (cs)
  • Peter II. (Brasilien) (de)
  • Πέτρος Β΄ της Βραζιλίας (el)
  • Petro la 2-a (Brazilo) (eo)
  • Pedro II de Brasil (es)
  • Petri II.a Brasilgoa (eu)
  • Pedro II dari Brasil (in)
  • Pierre II (empereur du Brésil) (fr)
  • Pietro II del Brasile (it)
  • 페드루 2세 (브라질) (ko)
  • ペドロ2世 (ブラジル皇帝) (ja)
  • Peter II van Brazilië (nl)
  • Piotr II (cesarz Brazylii) (pl)
  • Pedro II do Brasil (pt)
  • Педру II (император Бразилии) (ru)
  • Peter II av Brasilien (sv)
  • 佩德罗二世 (巴西) (zh)
  • Педру II (імператор Бразилії) (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Pedro II (en)
is dbo:appointer of
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:foundedBy of
is dbo:monarch of
is dbo:namedAfter of
is dbo:parent of
is dbo:patron of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:appointer of
is dbp:client of
is dbp:father of
is dbp:finalRuler of
is dbp:founder of
is dbp:lastMonarch of
is dbp:leader of
is dbp:monarch of
is dbp:namedFor of
is dbp:patron of
is dbp:patrons of
is dbp:shipNamesake of
is dbp:signedBy of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is dbp:target of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License