| dbo:abstract
|
- Yússuf Assar (o Azar) Yàthar (en àrab يوسف أسأر/أزار يثأر, Yūsuf Asār/Azār Yaṯʾar), més conegut com a Dhu-n-Nuwàs (en àrab ذو النواس, Ḏū n-Nuwās) fou rei toba de Himyar, al Iemen. A la tradició àrab apareix com Zura ibn Tibban Asad (Yússuf seria el seu nom jueu, de vegades Yússuf ibn Xurahbil). Una font àrab diu que era fill d'una jueva de Nisibe i que va succeir el seu pare. Una altra versió llegendària diu que el rei himiarita Maadi-Karib Yafur (Lahia ibn Yanuf) (vers 500-517 o 523) practicava actes antinaturals contra els joves nobles i Dhu-n-Nuwàs el va assassinar per evitar ser víctima, i fou proclamat rei. En tot cas no hi ha dubte, per diverses dades, que va succeir a Maadikarib Yafur, el qual apareix esmentat en una inscripció quan estava en campanya vers 522 contra al-Mundhir III, rei làkhmida de Hira. Stuart Munro-Hay proposa no obstant el 518 (i fins i tot el 517) com a data de final del regnat d'aquest rei considerant que l'era sabea començava el 109 aC i no al 115 aC. El regnat de Dhu Nuwas (vers 523-525) hauria durat segons algunes fonts fins a 38 anys, cosa poc probable. Convertit al judaisme va perseguir als cristians de Nadjran, Mukha i Zufar vers 524 (persecucions testimoniades en tres inscripcions que donen el nom del rei com Yusuf Ashar que era el mateix personatge que Yusuf Dhu Nuwas) cosa que hauria provocat la intervenció etíop a petició de l'Imperi Romà d'Orient. Una carta de Simeó Beth Arsham també esmenta la persecució (20 de gener del 524); aquesta carta permet suposar que va arribar al tron el 523. També se sap que Simeó fou enviat per l'emperador Justí I per negociar la pau amb Mundhir III a Ramla, al desert sirià, justament el 524. A Rambla al-Mundhir va rebre una carta de Dhu Nuwas que deia que "el rei que els abissinis han enviat contra nosaltres, és mort i jo sóc el rei de tota la regió himiarita" el que suggereix que els etíops ja havien fet una primera expedició, i per tant es creu que la carta de Simeó fent referència a la persecució correspon a una segona persecució i que abans n'hi havia hagut una altra a l'entorn del 521. Llavors el rei etíop va enviar un exèrcit que va ser enganyat per Dhu Nuwas i va ser aniquilat i l'emperador es va retirar deixant un virrei i una guarnició; Segons Cosmes Indicopleustes el buscava suport jurídic per reclamar Himyar des del 518 i les fonts abissínies donen a entendre que els cristians del Iemen pagaven directament els tributs al negus. Una teoria suggereix que el Maadikarib de la inscripció era en realitat el sobirà que va governar al final del segle abans de la conquesta persa o un altre rei amb el mateix nom. D'acord amb la documentació existent, Dhu Nuwas va convidar (vers 524) al rei Mundhir III, que estava en guerra contra Bizanci al desert sirià, a imitar-lo i exterminar a tots els cristians si no renegaven de la fe de Crist. En les seves persecucions se sap que va derrotar els cristians a Zufar i va cremar la seva església; després es va dirigir a la costa cap a Mukha on va enviar al seu lloctinent Sharahil Yakbul Dhu Yazan. Relaciona 14000 morts i 11000 presoners. Després va assetjar Nadjran, setge que va durar alguns mesos. Daws Dhu Dhuluban va poder fugir i arribar a la cort de l'emperador bizantí on va demanar ajut. El maig del 525 un exèrcit aksumita ja estava intervenint a petició de l'emperador amb entre 70.000 i 120.000 homes. Una altra versió sobre la pujada de Dhu Nuwas assenyala que Madikarib (o Maadikarib) hauria abdicat en haver portat al país a la ruïna econòmica, després de demanar un préstec de molts diners al cristià de Nadjran Rahma, diners que no podia retornar. Dhu Nuwas llavors, junt amb altres nobles himiarites, va assolir el poder i per evitar retornar el préstec va iniciar les persecucions; va tenir el suport de la tribu dels Dhu Yazan, dirigida per Sharahil Yakbul Dhu Yazan, que fou lloctinent de Dhu Nuwas en les persecucions de Zufar i Nadjran. Aquest personatge sembla que era l'avi de Sumayfa que sembla el rei o virrei que (segons Procopi) Hellestheaios d'Axum va posar al tron després d'enderrocar a Dhu Nuwas; Sumayfa Ashwa apareix com Esimifaios, Sumu-Yafa' Ashwa' i Esimfey (a les inscripcions himiarites com SMYF'); és esmentat com a fidel de Dhu Nuwas el 524 i després com a enemic i convertit al cristianisme; el seu govern se situa en unes dates entre el 526 i 531, quan fou enderrocat per una part de les tropes abissínies que van proclamar al seu cap, Abraha, ex esclau d'un mercader bizantí d'Adulis. És probable que Dhu Nuwas pertanyés a la tribu dels Dhu Yazan. Segons les fonts siríaques Dhu Nuwas va morir en combat. (ca)
- ذو نواس أو يوسف بن شراحبيل هو أحد ملوك حمير حسب قصص الإخباريين العرب ويروى عنه أنه قتل نصارى نجران لأنهم رفضوا الدخول بالديانة اليهودية. (ar)
- Yusuf Asʾar Yathʾar (altsüdarabisch Y(w)s1f ʾs1ʾr Yṯʾr DMG Yūsuf ʾAsʾar Yaṯʾar, in der arabischen Überlieferung ذو نواس dhū Nuwās, DMG ḏū Nuwās) war der letzte bedeutende König des Reiches Himyar in Südarabien und war jüdischer Herrscher dieses Reiches. Er regierte etwa von 521/522 bis 529/530. (de)
- Dhū Nuwās, (Arabic: ذُو نُوَاس), real name "Yūsuf Asʾar Yathʾar" (Musnad: 𐩺𐩥𐩪𐩰 𐩱𐩪𐩱𐩧 𐩺𐩻𐩱𐩧, Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr), "Yosef Nu'as" (Hebrew: יוסף נואס), or "Yūsuf ibn Sharhabīl" (Arabic: يُوْسُف ٱبْن شَرْحَبِيْل), also known as "Masruq" in Syriac, and Dounaas (Δουναας) in Medieval Greek, was a Jewish king of Himyar between 517 and 525–527 AD, who came to renown on account of his persecutions of peoples of other religions, notably Christians, living in his kingdom. (en)
- Dhū Nuwās (en árabe: ذو نواس, Yūsuf Asʾar Yathʾar; en árabe antiguo: Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr; Yosef Nu'as, en hebreo יוסף נואס; o Yūsuf Ibn Sharhabeel, en árabeب: يوس) fue un rey judío de Himyar entre los años 517 y 525-27 d.c, que se hizo famoso por sus hazañas militares contra personas de otras religiones, especialmente cristianos, que vivían en su reino. (es)
- Yūsuf Asar Yathar (en sabéen : 𐩺𐩥𐩪𐩰 𐩱𐩪𐩱𐩧 𐩺𐩻𐩱𐩧, Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr), dit Yūsuf Dhū Nuwas (en arabe : يوسف ذي نواس, Yūsuf Dhū Nuwas ; en hébreu : יוסף ד'ו נואס, Yosef Du Nu'es), mort en mai 525/530, est roi de Himyar de l'été 522 à sa mort. Les sources traditionnelles françaises l'appellent Joseph Dounouas ou Dounaan. Dhu Nuwas est connu par la tradition orale, l'épigraphie, les chroniqueurs arabophones et les archives byzantines (de langues grecques et syriaques). Les informations à son sujet étant assez vagues, sa vie et son règne ne sont connus que partiellement. Les choses certaines à son sujet sont qu'à sa prise de pouvoir, influencé par le judaïsme, il persécute les chrétiens de son pays et meurt face à une campagne menée par le royaume d'Aksoum, qui vient en aide aux chrétiens. Des légendes postérieures enrichirent en détail sa vie et son existence fut remise en question durant le XIXe siècle, avant que plusieurs inscriptions sudarabiques de Dhu Nuwas ne balaient ces doutes. (fr)
- Dhū Nuwās, (bahasa Arab: ذو نواس) atau Yūsuf bin Syarhabil (bahasa Arab: يوسف بن شرحبيل) Suryani Masruq; Yunani Dounaas (Δουναας), adalah seorang raja Yudais dari Ḥimyar antara 517 dan 525-27 M. Ia diketahui pada catatan kisah militernya melawan suku bangsa beragama lain yang tinggal di kerajaannya. (in)
- Yūsuf Dhū Nuwās (in arabo: يوسف ذو نواس; ... – 525) è stato un sovrano yemenita. (it)
- Zu Nuwas (arab. ذو نواس) także Jusuf ibn Szarahbil (arab. يوسف بن شرحبيل) – ostatni władca królestwa Himjarytów w Południowej Arabii – na terenie obecnego Jemenu – panował w latach 521/522–525/530. (pl)
- Зу Нувас Юсуф Асар Ясар (Масрук) (Йосеф Асар Ясар, אכסונדון в Талмуде , Ду-Нувас Цура Юсуф ибн-Тубан Асад Абу-Кариб; погиб в 525 г.) — йеменский царь, последний правитель независимого Химьяритского царства. По некоторым преданиям, он принял иудаизм под именем Юсуфа (Иосиф) после воцарения на троне (515 г.), придя к власти сместив узурпатора . Зу Нувас поддерживал отношения с еврейскими законоучителями Тиверии, бывшей в то время главным еврейским центром в Израиле. По арабским источникам, его подданные тоже приняли иудаизм. (ru)
- Dunaas (em grego medieval: Δουναας) ou Dunuas (em árabe: ذو نواس; romaniz.: Dhū Nuwās), também chamado Iúçufe Assar Iatar (em : Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr), Iúçufe Nu'as (em hebraico: יוסף נואס), Iúçufe ibne Xarabel (em árabe: يوسف بن شرحبيل; romaniz.: Yusuf ibn Xarihbayl), foi um rei judeu de Himiar que governou entre 517 e 525-27 que passou a ser conhecido por suas façanhas militares contra pessoas de outras religiões que viviam em seu reino. (pt)
- Зу Навас (*араб. ذو نواس), бл. 450— 525/527) — малік (цар) Другого Хим'ярського царства (титул — цар Саби і Зу Райдана й Гадрамаута та Ямніта) у 515—525/527 роках. В сирійський традиції зветься Масрук, християнській — Дунаан. Зазнав поразки у війні з Аксумським царством, внаслідок чого його держава занепала. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- ذو نواس أو يوسف بن شراحبيل هو أحد ملوك حمير حسب قصص الإخباريين العرب ويروى عنه أنه قتل نصارى نجران لأنهم رفضوا الدخول بالديانة اليهودية. (ar)
- Yusuf Asʾar Yathʾar (altsüdarabisch Y(w)s1f ʾs1ʾr Yṯʾr DMG Yūsuf ʾAsʾar Yaṯʾar, in der arabischen Überlieferung ذو نواس dhū Nuwās, DMG ḏū Nuwās) war der letzte bedeutende König des Reiches Himyar in Südarabien und war jüdischer Herrscher dieses Reiches. Er regierte etwa von 521/522 bis 529/530. (de)
- Dhū Nuwās, (Arabic: ذُو نُوَاس), real name "Yūsuf Asʾar Yathʾar" (Musnad: 𐩺𐩥𐩪𐩰 𐩱𐩪𐩱𐩧 𐩺𐩻𐩱𐩧, Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr), "Yosef Nu'as" (Hebrew: יוסף נואס), or "Yūsuf ibn Sharhabīl" (Arabic: يُوْسُف ٱبْن شَرْحَبِيْل), also known as "Masruq" in Syriac, and Dounaas (Δουναας) in Medieval Greek, was a Jewish king of Himyar between 517 and 525–527 AD, who came to renown on account of his persecutions of peoples of other religions, notably Christians, living in his kingdom. (en)
- Dhū Nuwās (en árabe: ذو نواس, Yūsuf Asʾar Yathʾar; en árabe antiguo: Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr; Yosef Nu'as, en hebreo יוסף נואס; o Yūsuf Ibn Sharhabeel, en árabeب: يوس) fue un rey judío de Himyar entre los años 517 y 525-27 d.c, que se hizo famoso por sus hazañas militares contra personas de otras religiones, especialmente cristianos, que vivían en su reino. (es)
- Dhū Nuwās, (bahasa Arab: ذو نواس) atau Yūsuf bin Syarhabil (bahasa Arab: يوسف بن شرحبيل) Suryani Masruq; Yunani Dounaas (Δουναας), adalah seorang raja Yudais dari Ḥimyar antara 517 dan 525-27 M. Ia diketahui pada catatan kisah militernya melawan suku bangsa beragama lain yang tinggal di kerajaannya. (in)
- Yūsuf Dhū Nuwās (in arabo: يوسف ذو نواس; ... – 525) è stato un sovrano yemenita. (it)
- Zu Nuwas (arab. ذو نواس) także Jusuf ibn Szarahbil (arab. يوسف بن شرحبيل) – ostatni władca królestwa Himjarytów w Południowej Arabii – na terenie obecnego Jemenu – panował w latach 521/522–525/530. (pl)
- Зу Нувас Юсуф Асар Ясар (Масрук) (Йосеф Асар Ясар, אכסונדון в Талмуде , Ду-Нувас Цура Юсуф ибн-Тубан Асад Абу-Кариб; погиб в 525 г.) — йеменский царь, последний правитель независимого Химьяритского царства. По некоторым преданиям, он принял иудаизм под именем Юсуфа (Иосиф) после воцарения на троне (515 г.), придя к власти сместив узурпатора . Зу Нувас поддерживал отношения с еврейскими законоучителями Тиверии, бывшей в то время главным еврейским центром в Израиле. По арабским источникам, его подданные тоже приняли иудаизм. (ru)
- Dunaas (em grego medieval: Δουναας) ou Dunuas (em árabe: ذو نواس; romaniz.: Dhū Nuwās), também chamado Iúçufe Assar Iatar (em : Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr), Iúçufe Nu'as (em hebraico: יוסף נואס), Iúçufe ibne Xarabel (em árabe: يوسف بن شرحبيل; romaniz.: Yusuf ibn Xarihbayl), foi um rei judeu de Himiar que governou entre 517 e 525-27 que passou a ser conhecido por suas façanhas militares contra pessoas de outras religiões que viviam em seu reino. (pt)
- Зу Навас (*араб. ذو نواس), бл. 450— 525/527) — малік (цар) Другого Хим'ярського царства (титул — цар Саби і Зу Райдана й Гадрамаута та Ямніта) у 515—525/527 роках. В сирійський традиції зветься Масрук, християнській — Дунаан. Зазнав поразки у війні з Аксумським царством, внаслідок чого його держава занепала. (uk)
- Yússuf Assar (o Azar) Yàthar (en àrab يوسف أسأر/أزار يثأر, Yūsuf Asār/Azār Yaṯʾar), més conegut com a Dhu-n-Nuwàs (en àrab ذو النواس, Ḏū n-Nuwās) fou rei toba de Himyar, al Iemen. A la tradició àrab apareix com Zura ibn Tibban Asad (Yússuf seria el seu nom jueu, de vegades Yússuf ibn Xurahbil). (ca)
- Yūsuf Asar Yathar (en sabéen : 𐩺𐩥𐩪𐩰 𐩱𐩪𐩱𐩧 𐩺𐩻𐩱𐩧, Yws¹f ʾs¹ʾr Yṯʾr), dit Yūsuf Dhū Nuwas (en arabe : يوسف ذي نواس, Yūsuf Dhū Nuwas ; en hébreu : יוסף ד'ו נואס, Yosef Du Nu'es), mort en mai 525/530, est roi de Himyar de l'été 522 à sa mort. Les sources traditionnelles françaises l'appellent Joseph Dounouas ou Dounaan. Des légendes postérieures enrichirent en détail sa vie et son existence fut remise en question durant le XIXe siècle, avant que plusieurs inscriptions sudarabiques de Dhu Nuwas ne balaient ces doutes. (fr)
|
