| dbo:abstract
|
- La Batalla de Cartago fou el principal enfrontament de la Tercera Guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana. Fou una operació de setge que va començar en algun moment entre 149 aC i 148 aC, i va finalitzar en la primavera de 146 aC amb el saqueig i la completa destrucció de la ciutat de Cartago. Després que un exèrcit romà sota el comandament de Marc Manili desembarqués a Àfrica el 149 aC, Cartago es va rendir i va entregar ostatges i armes. Però els romans varen demanar la completa capitulació de la ciutat i condicions inacceptables, que incloïen la seua demolició i reconstrucció terra endins, lluny de la mar (la qual hauria suposat la mort de Cartago en la pràctica). Sorprenentment per als romans, la ciutat va refusar aquestes condicions: la facció favorable a la submissió fou superada per una altra que afavoria la defensa. Els cartaginesos varen posar soldats a les muralles de la ciutat i desafiaren els romans, generant-se una situació que va durar dos anys. Al llarg d'aquest període, els 500.000 cartaginesos que hi havia dintre del recinte murallat varen transformar la ciutat en un gegantesc arsenal. Produïen al voltant de 300 espases, 500 llances, 140 escuts i 1.000 projectils de catapulta diàriament. Els romans elegiren el jove però popular Publi Corneli Escipió com a cònsol, la qual cosa va exigir l'aprovació d'una llei especial que eliminara la restricció d'edat que li impedia assumir el càrrec. Escipió va restaurar la disciplina, va derrotar els cartaginesos en la Segona Batalla de Néferis (147 aC), i va posar la ciutat baix un setge estricte, construint alhora un moll per a bloquejar el port. En la primavera de 146 aC els romans varen irrompre a través de la muralla però els va resultar difícil prendre la ciutat. Cada edifici, casa i temple havia sigut convertit en una fortalesa i cada cartaginès portava una arma. Els romans foren forçats a moure's lentament, capturant la ciutat casa per casa, carrer per carrer i enfrontant-se a soldats cartaginesos que lluitaven amb el coratge que dona la desesperació. Finalment, després d'hores i més hores de lluita casa per casa, els cartaginesos es varen rendir. S'estima que uns 50.000 supervivents foren venuts com a esclaus. La ciutat aleshores fou arrasada. La terra al voltant del nucli urbà fou declarada ager publicus i fou repartida entre llauradors locals i altres de romans o de procedència itàlica. Abans de la fi de la batalla, un esdeveniment dramàtic va tindre lloc: 900 supervivents, la majoria d'ells desertors romans, havien trobat refugi al temple d'Eshmun, a la ciutadella de Birsa, tot i que aquesta estava en flames. Varen negociar una rendició, però Escipió va fer clar que el perdó era impossible tant per a Àsdrubal (el general que va defensar la ciutat) com per als desertors romans. Àsdrubal aleshores va abandonar la ciutadella amb la intenció de rendir-se i implorar clemència (havia torturat presoners romans davant de l'exèrcit romà). En eixe moment, suposadament la dona d'Àsdrubal va eixir amb els seus dos nens, va insultar el seu marit, va sacrificar els nens i va botar amb ells a un foc que havien encès els desertors. Els desertors aleshores varen botar al foc també i Escipió va trencar a plorar. Va recitar una frase de la Ilíada d'Homer, una profecia sobre la destrucció de Troia i que era aplicable a la fi de Cartago: Vindrà el dia en què la sagrada Troia caurà, i el Rei Príam i tota la seua gent guerrera amb ell. Des del segle xix, alguns historiadors han sostingut que els romans varen llaurar el solar de la ciutat i varen escampar sal a sobre, amb la intenció que no creixés res més allí. Les fonts antigues, això no obstant, no recolzen aquest punt. (ca)
- معركة قرطاج حرب حاسمة وقعت في سنة 149 قبل الميلاد بين قرطاج الفينيقية في أفريقيا والجمهورية الرومانية أنهت الحرب البونيقية الثالثة وازالت بشكل نهائي التهديد القرطاجي. (ar)
- Die Belagerung von Karthago war die letzte und entscheidende Schlacht des Dritten Punischen Krieges. Die vollständige Zerstörung der Stadt beendete die Existenz des Karthagischen Reiches. (de)
- La batalla de Cartago fue el enfrentamiento final y decisivo de la tercera guerra púnica entre la ciudad púnica de Cartago en África (cercana a la actual Túnez) y la República romana. El asedio de Cartago duró dos años, y terminó en la primavera del año 146 a. C. con el saqueo y la destrucción total de la ciudad. (es)
- La bataille de Carthage est le fait majeur de la Troisième guerre punique, ultime conflit opposant la cité de Carthage et la République romaine. Elle consiste essentiellement en un siège débutant en 149 av. J.-C. et s'achevant au printemps 146 av. J.-C. Les opérations se déroulent en deux parties. En 149-148, la ville, malgré son isolement, résiste à la pression militaire de Rome et connait même quelques succès tactiques. En 147-146, grâce à l'arrivée d'un nouveau chef romain, Carthage est méthodiquement investie. Prise d'assaut, la capitale punique est mise à sac puis détruite. La victoire contre Carthage donne à Rome une nouvelle province : l'Afrique. Carthage reste en ruines plus d'un siècle avant de renaitre sous l'Empire. Quant aux historiens, ils débattent encore du comportement de Rome qui a détruit sa rivale alors qu'elle était pourtant prête à se soumettre à son autorité. (fr)
- Ba é Léigear na Cartaige príomh-chomhrac den Tíú Cogadh Púnach idir chathair Phúnach na Cartaige san Afraic agus Poblacht na Róimhe . B'oibríocht léigir í, ag tosú sa bhliain 149 nó 148 R.Ch., agus ag críochnú san earrach 146 RC le creachadh agus le scrios iomlán chathair na Cartaige . (ga)
- Pengepungan Kartago merupakan aksi militer utama dalam Perang Punik III yang berlangsung antara Kartago melawan Republik Romawi. Selama peristiwa ini, prajurit Romawi mengepung kota Kartago selama hampir tiga tahun. Pada tahun 149 SM, prajurit Romawi yang berjumlah besar mendarat di di Afrika Utara. Kartago mencoba menyenangkan Romawi, tetapi meskipun Kartago telah menyerahkan seluruh senjatanya, prajurit Romawi malah mengepung kota Kartago. Romawi sempat mengalami kegagalan pada tahun 149 SM, tetapi kemudian diselamatkan oleh kepemimpinan Scipio Aemilianus yang sebenarnya hanyalah seorang perwira berpangkat menengah. Prajurit Romawi kemudian dipimpin oleh panglima yang baru pada tahun 148 SM, tetapi performa Romawi juga masih buruk. Saat pemilihan konsul tahunan pada awal tahun 147 SM, rakyat sangat mendukung Scipio sehingga batas usia minimal dicabut agar ia dapat menjadi konsul sekaligus panglima pasukan di Afrika. Pada mulanya Kartago berhasil memperoleh dua kemenangan, tetapi Scipio kemudian memperketat pengepungan dan memulai pembangunan penghalang yang besar di kawasan pelabuhan Kartago agar persediaan tidak bisa masuk lewat laut. Kartago telah membangun kembali sebagian dari armadanya dan kemudian mengerahkannya. Hal ini mengejutkan Romawi; setelah berlangsungnya pertempuran kecil, Kartago melakukan kesalahan saat menarik kembali armadanya, sehingga banyak kapalnya yang dihancurkan oleh Romawi. Romawi lalu membangun struktur bata yang besar di kawasan pelabuhan. Pada musim semi tahun 146 SM, Romawi melancarkan serangan terakhirnya, dan dalam kurun waktu tujuh hari berhasil menghancurkan kota Kartago dan membunuh penduduknya; pada hari terakhir, Romawi baru mulai mengambil tawanan sebanyak 50.000 orang yang kemudian diperbudak. Wilayah Kartago lalu secara resmi menjadi provinsi Romawi yang disebut "Afrika" dengan Utica sebagai ibu kotanya. Satu abad sesudahnya, kota Kartago dibangun kembali sebagai sebuah kota Romawi. (in)
- The siege of Carthage was the main engagement of the Third Punic War fought between Carthage and Rome. It consisted of the nearly-three-year siege of the Carthaginian capital, Carthage (a little north east of Tunis). In 149 BC, a large Roman army landed at Utica in North Africa. The Carthaginians hoped to appease the Romans, but despite the Carthaginians surrendering all of their weapons, the Romans pressed on to besiege the city of Carthage. The Roman campaign suffered repeated setbacks through 149 BC, only alleviated by Scipio Aemilianus, a middle-ranking officer, distinguishing himself several times. A new Roman commander took over in 148 BC, and fared equally badly. At the annual election of Roman magistrates in early 147 BC, the public support for Scipio was so great that the usual age restrictions were lifted to allow him to be appointed commander in Africa. Scipio's term commenced with two Carthaginian successes, but he tightened the siege and commenced a construction of a large mole to prevent supplies from getting into Carthage via blockade runners. The Carthaginians had partially rebuilt their fleet and it sortied, to the Romans' surprise; after an indecisive engagement the Carthaginians mismanaged their withdrawal and lost many ships. The Romans then built a large brick structure in the harbour area, which dominated the city wall. In the spring of 146 BC, the Romans launched their final assault and over seven days systematically destroyed the city and killed its inhabitants; only on the last day did they take prisoners – 50,000, who were sold into slavery. The formerly Carthaginian territories became the Roman province of Africa, with Utica as its capital. It was a century before the site of Carthage was rebuilt as a Roman city. (en)
- De Belegering van Carthago was het belangrijkste gebeuren in de Derde Punische Oorlog tussen Carthago en de Romeinse Republiek. De belegering startte tussen 149 en 148 v.Chr. en eindigde in de lente van 146 v.Chr. met de plundering en de volledige vernietiging van de stad. Nadat er een Romeins leger onder leiding van geland had in Afrika in 149 v.Chr. gaf Carthago zich over en gaven als vredesgeschenken wapens en gijzelaars. Maar de Romeinen vroegen om de volledige overgave van de stad. Verrassend genoeg weigerde de stad, omdat ze het voordeel van de verdediging hadden. De Carthagers bemanden de stadsmuren en trotseerden de Romeinen, deze situatie bleef dezelfde voor twee jaar. In deze periode veranderden de 500.000 burgers en verdedigers achter de muren de stad in een wapenarsenaal. Ze produceerden dagelijks ongeveer 300 zwaarden, 500 speren, 140 schilden en meer dan 1.000 projectielen. De Romeinen verkozen de jonge maar populaire Scipio Aemilianus als consul. Scipio bracht de discipline terug en versloeg de Carthagers bij Nepheris, en belegerden de stad nadat ze omwallingsmuren hadden gebouwd om de Carthaagse oogst te blokkeren. In de lente van 146 v.Chr. namen Scipio en zijn troepen de Kothonmuur in Carthago. Toen het daglicht aanbrak vielen 4.000 nieuwe troepen Byrsa aan, het sterkste deel van Carthago. Drie straten verder was het fort van Byrsa. De Carthagers en de Romeinen begonnen te vechten op de daken van de huizen en in de straten. De Romeinen gebruikten de gebouwen die ze hadden ingenomen als middelen om de volgende huizen in te nemen. Scipio kon Byrsa succesvol innemen, en hij stak de gebouwen in brand, wat leidde tot nog meer vernietiging en dood. Dit gevecht duurde zes dagen en nachten, tot de Carthagers zich overgaven. Naar schatting 50.000 overlevende burgers werden verkocht als slaven. Het land rond Carthago werd land van Rome, en werd verdeeld tussen lokale en Italische boeren. Voor het einde van de slag vond er een dramatische gebeurtenis plaats: 900 overlevenden, vooral Romeinse deserteurs, hadden toevlucht gezocht in de tempel van , in de citadel van Byrsa, hoewel die al in brand stond. Ze onderhandelden voor hun overgave, maar Scipio Aemilianus zei dat vergiffenis onmogelijk was, zowel voor Hasdrubal, de generaal die de stad verdedigde, als voor de overlopers. Hasdrubal verliet de citadel om zich over te geven en smeekte om genade (hij had Romeinse gevangenen gemarteld net voor het Romeinse leger). Naar verluidt kwam toen ook zijn vrouw met hun twee kinderen naar buiten, beschuldigde haar echtgenoot, en sprong met hen in het vuur dat door de deserteurs was aangestoken. Daarna sprongen de deserteurs ook in de vlammen, waardoor Scipio Aemilianus begon te wenen. He reciteerde een zin van Homerus' Ilias, dat nu kon worden toegepast op het einde van Carthago. Scipio verklaarde dat het noodlot van Carthago ook ooit Rome zou treffen: Scipio zou tranen gelaten hebben en openlijk gehuild hebben voor zijn vijanden, terwijl hij neerkeek op de stad die brandde en in het laatste stadium van haar volledige destructie zat. Nadat hij lang in gedachten was verzonken, en nadat hij gerealiseerd had dat alle steden, naties en autoriteiten net als mensen hun noodlot zouden ontmoeten. Dit gebeurde ook bij Troje, eens een welvarende stad, bij het Medische rijk, het Assyrische Rijk, en het Perzische Rijk, de grootste van hun tijd, en voor het Macedonische Rijk zelf, waarvan de glans nog recent was. Hij zei, misschien met opzet, misschien omdat de verzen hem ontsnapten: "Er zal een dag komen dat het heilige Troje vernietigd zal worden,en Priamus en zijn volk zullen verslagen worden." En toen Polybius hem hierover aansprak, omdat hij vroeger zijn leraar was geweest, vroeg hij hem wat hij bedoelde met deze woorden. Men zegt dat hij hiermee zijn eigen land bedoelde. Polybius hoorde hem echt en vermeldde het in zijn boek. Sinds de negentiende zeiden verschillende historici dat de Romeinen de stad omgeploegd hadden en de aarde gezout hadden nadat ze het vernietigd hadden, maar dit wordt niet ondersteund door oude bronnen. Sommige historici zeggen dat dit een eerste vorm van de moderne genocide was. (nl)
- La battaglia di Cartagine costituì il confronto finale e decisivo della terza guerra punica tra la città fenicia di Cartagine in Africa (vicino all'odierna Tunisi) e la Repubblica romana. L'assedio della città durò due anni e terminò nel 146 a.C. con il saccheggio e la completa distruzione di Cartagine. (it)
- Oblężenie Kartaginy – oblężenie stolicy imperium kartagińskiego przez Rzymian w latach 149–146 przed naszą erą, w czasie III wojny punickiej. (pl)
- Cerco de Cartago é a principal operação militar da Terceira Guerra Púnica, travada entre as forças de Cartago, no norte da África, e as da República Romana. O cerco começou em algum momento entre 149 e 148 a.C. e terminou na primavera de 146 a.C. com o saque e a posterior destruição completa da antiga cidade de Cartago. (pt)
- Паде́ние Карфаге́на — кульминация Третьей Пунической войны, произошедшая в результате осады этого города римлянами, начавшейся в конце 149 года до н. э. (ru)
- 迦太基圍城戰是第三次布匿戰爭一場最重要的圍城戰役，始於公元前149年。迦太基全民同心奮勇抗敵，於公元前146年春投降，迦太基城及其國家滅亡，羅馬人種族滅絕迦太基人。 (zh)
- Облога Карфагена - ключовий епізод Третьої Пунічної війни. Падіння Карфагена закінчило 118-річне протистояння між Римською Республікою та Карфагеном. Рим став єдиним гегемоном Середземномор`я. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- معركة قرطاج حرب حاسمة وقعت في سنة 149 قبل الميلاد بين قرطاج الفينيقية في أفريقيا والجمهورية الرومانية أنهت الحرب البونيقية الثالثة وازالت بشكل نهائي التهديد القرطاجي. (ar)
- Die Belagerung von Karthago war die letzte und entscheidende Schlacht des Dritten Punischen Krieges. Die vollständige Zerstörung der Stadt beendete die Existenz des Karthagischen Reiches. (de)
- La batalla de Cartago fue el enfrentamiento final y decisivo de la tercera guerra púnica entre la ciudad púnica de Cartago en África (cercana a la actual Túnez) y la República romana. El asedio de Cartago duró dos años, y terminó en la primavera del año 146 a. C. con el saqueo y la destrucción total de la ciudad. (es)
- Ba é Léigear na Cartaige príomh-chomhrac den Tíú Cogadh Púnach idir chathair Phúnach na Cartaige san Afraic agus Poblacht na Róimhe . B'oibríocht léigir í, ag tosú sa bhliain 149 nó 148 R.Ch., agus ag críochnú san earrach 146 RC le creachadh agus le scrios iomlán chathair na Cartaige . (ga)
- La battaglia di Cartagine costituì il confronto finale e decisivo della terza guerra punica tra la città fenicia di Cartagine in Africa (vicino all'odierna Tunisi) e la Repubblica romana. L'assedio della città durò due anni e terminò nel 146 a.C. con il saccheggio e la completa distruzione di Cartagine. (it)
- Oblężenie Kartaginy – oblężenie stolicy imperium kartagińskiego przez Rzymian w latach 149–146 przed naszą erą, w czasie III wojny punickiej. (pl)
- Cerco de Cartago é a principal operação militar da Terceira Guerra Púnica, travada entre as forças de Cartago, no norte da África, e as da República Romana. O cerco começou em algum momento entre 149 e 148 a.C. e terminou na primavera de 146 a.C. com o saque e a posterior destruição completa da antiga cidade de Cartago. (pt)
- Паде́ние Карфаге́на — кульминация Третьей Пунической войны, произошедшая в результате осады этого города римлянами, начавшейся в конце 149 года до н. э. (ru)
- 迦太基圍城戰是第三次布匿戰爭一場最重要的圍城戰役，始於公元前149年。迦太基全民同心奮勇抗敵，於公元前146年春投降，迦太基城及其國家滅亡，羅馬人種族滅絕迦太基人。 (zh)
- Облога Карфагена - ключовий епізод Третьої Пунічної війни. Падіння Карфагена закінчило 118-річне протистояння між Римською Республікою та Карфагеном. Рим став єдиним гегемоном Середземномор`я. (uk)
- La Batalla de Cartago fou el principal enfrontament de la Tercera Guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana. Fou una operació de setge que va començar en algun moment entre 149 aC i 148 aC, i va finalitzar en la primavera de 146 aC amb el saqueig i la completa destrucció de la ciutat de Cartago. Vindrà el dia en què la sagrada Troia caurà, i el Rei Príam i tota la seua gent guerrera amb ell. (ca)
- Pengepungan Kartago merupakan aksi militer utama dalam Perang Punik III yang berlangsung antara Kartago melawan Republik Romawi. Selama peristiwa ini, prajurit Romawi mengepung kota Kartago selama hampir tiga tahun. (in)
- The siege of Carthage was the main engagement of the Third Punic War fought between Carthage and Rome. It consisted of the nearly-three-year siege of the Carthaginian capital, Carthage (a little north east of Tunis). In 149 BC, a large Roman army landed at Utica in North Africa. The Carthaginians hoped to appease the Romans, but despite the Carthaginians surrendering all of their weapons, the Romans pressed on to besiege the city of Carthage. The Roman campaign suffered repeated setbacks through 149 BC, only alleviated by Scipio Aemilianus, a middle-ranking officer, distinguishing himself several times. A new Roman commander took over in 148 BC, and fared equally badly. At the annual election of Roman magistrates in early 147 BC, the public support for Scipio was so great that the usual ag (en)
- La bataille de Carthage est le fait majeur de la Troisième guerre punique, ultime conflit opposant la cité de Carthage et la République romaine. Elle consiste essentiellement en un siège débutant en 149 av. J.-C. et s'achevant au printemps 146 av. J.-C. Les opérations se déroulent en deux parties. En 149-148, la ville, malgré son isolement, résiste à la pression militaire de Rome et connait même quelques succès tactiques. En 147-146, grâce à l'arrivée d'un nouveau chef romain, Carthage est méthodiquement investie. Prise d'assaut, la capitale punique est mise à sac puis détruite. (fr)
- De Belegering van Carthago was het belangrijkste gebeuren in de Derde Punische Oorlog tussen Carthago en de Romeinse Republiek. De belegering startte tussen 149 en 148 v.Chr. en eindigde in de lente van 146 v.Chr. met de plundering en de volledige vernietiging van de stad. Nadat er een Romeins leger onder leiding van geland had in Afrika in 149 v.Chr. gaf Carthago zich over en gaven als vredesgeschenken wapens en gijzelaars. Maar de Romeinen vroegen om de volledige overgave van de stad. Verrassend genoeg weigerde de stad, omdat ze het voordeel van de verdediging hadden. (nl)
|
