| dbo:abstract
|
- Àsdrubal (en llatí Hasdrubal) va ser un general cartaginès de la Tercera Guerra Púnica. S'esmenta per primera vegada a la guerra contra Massinissa de Numídia que va precedir a la guerra contra Roma l'any 150 aC. Appià l'esmenta amb el càrrec de boetarca (Βοήθαρχος) càrrec de naturalesa desconeguda. Després que els dos fills de Masinissa, Gulussa i Micipsa, enviats com ambaixadors, forssin insultats i atacats a Cartago, va esclatar la guerra de Masinissa i va participar en el , on el senat cartaginès el va enviar amb 25.000 homes i 400 cavallers, a més de 6.000 genets númides que van desertar del camp de Masinissa. Va lliurar batalla contra rei númida però després de tot el dia de combat no hi va haver cap guanyador i van començar converses on hi va intervenir Publi Corneli Escipió Africà Major que hi era present accidentalment, però les converses van fracassar. Masinissa progressivament va poder col·locar a Àsdrubal en una posició en què no podia rebre subministraments i finalment el cartaginès va haver de capitular per manca d'aliments, i per un acord va poder sortir amb seguretat deixant armes i bagatges; quan ja es retiraven els númides els van atacar traïdorament, violant el tractat i l'exèrcit cartaginès va quedar destruït. Àsdrubal i uns quants més es van poder escapar cap a Cartago. El senat cartaginès, per salvar la cara davant Roma, el va condemnar al desterrament junt amb tots els que havien estat a favor de la guerra contra Masinissa. Es va refugiar en territori númida i va reunir un exèrcit de vit mil homes; mentre el senat va veure que fes les concessions que fes, no podia evitar els propòsits romans per destruir Cartago, i quan es van iniciar els preparatius per l'enfrontament final van cridar a Àsdrubal i li van donar el comandament, l'any 149 aC junt amb un altre Àsdrubal (net de Masinissa) que tindria el comandament de la ciutat. El seu exèrcit li assegurava el domini en camp obert i l'arribada de subministraments a la ciutat, mentre els romans havien de rebre les seves provisions per mar. La cavalleria d'Àsdrubal va fustigar als romans per impedir un setge formal i tots els moviments romans. El cònsol Manli va decidir fer una expedició contra la ciutat interior de Neferis on eren els quarters d'Àsdrubal, i fou rebutjat amb fortes pèrdues i es va haver de retirar; un segon atac de Manli també va acabar en fracàs. Àsdrubal llavors va exigir el comandament únic i es va desfer d'Àsdrubal, el net de Masinissa. Quan va arribar Publi Corneli Escipió l'any 147 aC, Àsdrubal va avançar a la vora de les muralles de la ciutat i va establir el seu camp proper al del general romà, però no va saber impedir que una nit els romans ataquessin per sorpresa el barri de Megara; en revenja Àsdrubal va matar a tots els presoners romans, després de mutilar-los de la manera més horrible, i els va exposar a les muralles a la vista dels soldats romans. Això no va portar cap benefici als cartaginesos, ja que molts ho van considerar horrible (i el senat va emetre les seves queixes) i els romans es van veure obligats a lluitar a mort; però ja tenia la direcció a l'interior i exercia un poder sense contrapartida; molts senadors que se li oposaven van morir executats i es va comportar com un rei o un tirà amb el poder absolut. Quan Escipió va completar el setge i la gana va aparèixer a la ciutat, Àsdrubal va reservar els subministraments, que de mica en mica arribaven, pels seus soldats i els seus lleials. Per mitjà de Gulussa va obrir converses amb Escipió, però aquest només li va garantir seguretat per ell i la seva família i alguns amics, i Àsdrubal va refusar rendir la ciutat en benefici propi tot i que ja no hi havia esperances. L'any 146 aC va haver d'evacuar el port i altres barris i concentrar la defensa a la ciutadella de Birsa sobre la que Escipió va concentrar els atacs; els romans van avançar metre a metre, demolint les cases que anaven trobant una per una; els habitants, afamats, s'entregaven a Escipió que els rebia com a presoners; només alguns desertors romans i els principals caps cartaginesos van resistir fins al final al temple d'Esculapi. Àsdrubal finalment va fugir amb la seva dona i un fill i es va entregar a Escipió que li va perdonar la vida; la seva dona i el fill es diu que no el van seguir i es van tirar a les flames del temple. Àsdrubal va ser portat presoner a Roma on va participar en el triomf del general romà i després se'l va enviar presoner a una ciutat de província on va viure fins a la seva mort en data desconeguda. (ca)
- Hasdrubal (punsky 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋, ʿAzrubaʿal), syn Giscův, nazývaný Boiotarch, byl kartaginský vojevůdce, který žil ve 2. století před naším letopočtem. Účastnil se boje proti numidskému králi Massinissovi. Nedaleko Tunesu (dnešní Tunis) byl však poražen. Následně byl v Kartágu odsouzen k smrti. Kartáginci si tím chtěli usmířit Římany, neboť válku s Numidií vedli bez jejich povolení. K vykonání rozsudku však nedošlo, naopak se stal velitelem armády a zapojil se do třetí punské války, která probíhala v letech 149–146 před naším letopočtem. Střetl se s Publiem Corneliem Scipionem (celým jménem Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Numantinus mladší). Před Scipionem bránil samotné Kartágo, město bylo ale nakonec dobyto a Hasdrubal se vzdal nepřátelům. Jeho další osud není znám. Scipio vyšel jako vítěz a Kartágo bylo zcela srovnáno se zemí. Hasdrubal měl kartaginský titul Boiotarch (Boetharch), což byl název úřadu, jehož přesná náplň není známa. (cs)
- Hasdrubal (punisch ’zrb’l; „Meine Hilfe ist Baal“), war ein karthagischer Feldherr, der zunächst gegen den Numiderkönig Massinissa und im anschließenden Dritten Punischen Krieg gegen die Römer kämpfte. (de)
- Hasdrubal Boetarka (punikoeraz: 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋, latinizatua: ʿAzrubaʿal, Baalen Laguntza), Hirugarren Gerra Punikoaren kartagoar jenerala izan zen. Masinisa I.aren aurkako gerran aipatua da, Erromaren kontrakoa hasi aurretik (K.a. 150). Apianok 'boetarca' (Βοήθαρχος) izaera ezezaguna duen karguarekin aipatzen du. Masinisaren bi semeak, eta Mizipsa, enbaxadore gisa bidali ondoren, Kartagon iraindu eta erasotuak izan ziren. Horren ondorioz, hasi zen eta Hasdrubalek Horoskopioko setioan parte hartu zuen 25.000 oinezko, 400 zaldun eta beste 6.000 zaldun numidiarrekin. Zaldun numidiarrek Masinisaren armadara desertatu zuten; setioa altxatzen saiatu zen eta numidiar erregeari aurre egin zion. Halaber, egun osoan borrokatu ondoren eta irabazlerik ez izatean, elkarrizketak hasi zituzten, baina hauek huts egin zuten. Masinisak pixkanaka-pixkanaka hornidurak jaso ezin zituen tokian kokatu zuen Hasdrubal eta honek, azkenean, janari faltagatik kapitulatu behar izan zuen. Akordioaren arabera, kartagotarrek armak eta tresneriak utzi behar zituzten. Honela egin zuten, baina punikoak erretiratzean, numidiarrek eraso egin zieten, ituna urratuz eta kartagotar armada suntsituz. Hasdrubalek eta beste batzuek Kartagora ihes egin ahal izan zuten. Senatuak, Erromaren aurrean aurpegia salbatzeko, erbestera kondenatu zituen Masinisari gerra egitearen alde zeuden guztiak. Hasdrubal numidiar lurraldean errefuxiatu eta mila gizoneko armada bildu zuen. Kartagotarren senatuak egindako kontzesioak gorabehera, ezin zituen erromatarrek Kartago suntsitzeko asmoak ekidin, eta azken enfrentamendurako prestaketak hasi zirenean, Hasdrubal deitu zuten eta agintea eman zioten (K.a. 149). Hiriko agintea beste Hasdrubal batekin (Masinisaren biloba) izan zuen. Bere armadak zelai irekian kontrola izatean, hiriko hornidurak ziurtatu zizkion, erromatarrek itsasotik hornidurak jasotzen zituzten bitartean. Hasdrubalen zalditeriak erromatarrak erasotu zituen balizko setio bat eta erromatar mugimendu guztiak ekiditeko. Manli kontsulak erabaki zuen Hasdrubalen kuartela zegoen Neferis barneko hiriaren kontrako espedizioa egitea, baina galera handiak izan zituenez, atzera egin behar izan zuen; Manliren bigarren erasoa ere porrotean amaitu zen. Hasdrubalek orduan, aginte osoa eskuratu zuen Masinisaren biloba baztertzean. Publio Kornelio Eszipion (K.a. 147) iritsi zenean, Hasdrubal hiriko harresien ertzera aurreratu zen, eta bere kanpalekua erromatar jeneralen gertu ezarri zuen, baina ez zuen eragotzi gau batean erromatarrek ustekabean Megara auzoa erasotzea. Errebantxan, Hasdrubalek erromatar preso guztiak hil zituen, modurik beldurgarrienean mutilatu ondoren, eta gorpuak harresietan erakutsi zituen erromatar soldaduek ikus ditzaten. Hau ez zen kartagotarrentzat onuragarria izan, senatuak bere kexak igorri zituelako eta erromatarrek, hori ikusita, hil arte borrokatu behar izan zuten. Hala ere, Hasdrubalek barneko agintea izatean bai eta kontrapartidarik gabeko boterea ere, aurka zeuden senatari asko exekutatu zituen eta errege edo tirano gisa jokatu zuen botere absolutuarekin. eraginez eta gosea hirian agertu zenean, Hasdrubalek, pixkanaka iristen ari ziren hornidurak gorde zituen, bere soldadu eta leialentzat. bidez, Eszipionekin hitz egin zuen, baina honek segurtasuna harentzat, haren familiarentzat eta zenbait lagunentzat soilik bermatzean, Hasdubalek hiria errenditzeari uko egin zion, jada itxaropenik ez zegoen arren. K.a. 146an, portua eta beste auzo batzuk hustu behar izan zituen, eta defentsa Birsa gotorlekuan egin zen, non Eszipionek erasoak kontzentratu baitzituen. Erromatarrek, metroz metro egin zuten aurrera, banan-banan aurkitzen zituzten etxeak eraitsiz; biztanleak, goseak jota, Eszipioni amore ematen zioten atxiloturik izateko; erromatar desertore batzuek eta kartagotar buruzagi nagusiek baino ez zioten aurre egin Asklepioren tenpluan. Polibioren arabera, Hasdrubalek emaztea eta bi seme zituen, euren armadaren porrota ikusi zutenean sutan zegoen tenplu baten sugarretan beren buruaz beste egin zutenak. Hasdrubalek erromatarren aurrean amore eman zuen bere familia hil aurretik, baliteke horrek haien suizidioa eragitea. Hasdrubal Erromara eraman eta Eszipionen garaipenean erakutsi zuten, baina geroago Italian bakean bizitzeko baimena eman zitzaion. Baliteke Hasdrubal Masinisa numidiar erregeak Tunes (gaur egun Tunis) hiritik gertu garaitu zuen jeneral bera izatea, gerra deklaratu eta berehala (K.a. 149). (eu)
- Hasdrubal the Boetharch (Punic: 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋, ʿAzrubaʿal) was a Carthaginian general during the Third Punic War. Little is known about him. "Boetharch" was a Carthaginian office, the exact function of which is unclear, but which is not to be confused with the Greek boeotarch. (en)
- Asdrúbal el Beotarca fue un general cartaginés que participó en las guerras púnicas. (es)
- Hasdrubal le Boétharque est un général carthaginois qui soutint le siège de sa ville contre Scipion Émilien lors de la Troisième guerre punique (149-146 av. J.-C.). Le boétharque était un grade militaire (commandant de troupes auxiliaires) auquel il accède en 152 av. J.-C. En 148 av. J.-C., il prend le commandement de la défense de la ville. Les sources signalent que, durant le siège de 146, il se retranche dans le temple d'Eshmoun situé sur la colline de Byrsa après la prise du quartier des ports et de la ville basse par l'armée romaine. Il s'y défend longtemps mais déserte les rangs puniques, alors que le sort de la bataille ne fait alors plus de doute et se rend à Scipion. Sa femme, indignée par sa trahison, aurait égorgé ses enfants sous ses yeux puis se serait précipitée dans les flammes. Elle aurait alors lancé, avant ce geste ultime : « Je ne te souhaite, ô Romain, que toutes prospérités car tu ne fais qu'user des droits de la guerre. Mais je prie les Dieux de Carthage et toi-même de punir, comme il se doit, Hasdrubal, qui a trahi sa patrie, ses dieux, sa femme et ses enfants. » La marque de désespoir ou de lâcheté tranche avec l'attitude qui fut la sienne pendant cette guerre et l'anecdote a été considérée comme un élément supplémentaire de la propagande romaine visant à justifier après coup — sinon moraliser en quelque sorte — le conflit. Rappelant la punica fides, la mauvaise foi punique maintes fois décriée par Rome, Hasdrubal est montré maudit par sa propre épouse, malédiction précédant de peu celle de sa cité. Ce dernier événement n'a pas manqué d'être mis en parallèle avec le sacrifice de Didon dès l'Antiquité. Quant à Hasdrubal, on lui prête une fin de vie libre en Italie. (fr)
- Asdrubale il Boetarca (... – ...; fl. III-II secolo a.C.) è stato un condottiero cartaginese ('Ασδρούβας in greco, Hasdrubal in latino), comandante delle forze di Cartagine durante la terza guerra punica. Boetarca era un grado militare (comandante delle truppe ausiliarie) che Asdrubale ottenne nel 152 a.C. e col quale venne sempre designato. (it)
- Hasdrubal was een Carthaags generaal, die in de Derde Punische Oorlog (149-146 v.Chr.) uiteindelijk werd verslagen door Scipio Aemilianus waarna Carthago door de Romeinse Republiek werd verwoest. (nl)
- Asdrúbal, o Boetarca, foi o principal general cartaginês da Terceira Guerra Púnica. "Boetarca" era um cargo importante no estado cartaginês cuja função exata é incerta e que não deve ser confundido com o cargo de boeotarca da Grécia Antiga. Além de seus feitos militares, pouco se sabe sobre ele. (pt)
- Гасдрубал Боэтарх (II век до н. э.) — карфагенский полководец, руководитель обороны Карфагена во время Третьей Пунической войны. О Гасдрубале известно мало. В 152 году до н. э. он потерпел поражение от нумидийского царя Масиниссы, что послужило для римлян предлогом к объявлению войны. Карфаген был осаждён римской армией и в 146 году до н. э. взят штурмом. Согласно Полибию, жена и два сына Гасдрубала бросились в горящий храм. Сам Гасдрубал сдался римлянам и был отправлен в Рим, где прошёл в триумфе Сципиона Эмилиана. После этого жил в качестве почётного пленника на одной из вилл Италии. (ru)
- Hazdrubal Boetarcha (punicki: 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋 /ʕad͡zˈroːbaʕl/) – ostatni dowódca wojsk starożytnej Kartaginy w III wojnie z Rzymem. (pl)
- Hasdrubal var en kartagisk fältherre. Han deltog i kriget mot Masinissa 150 f.Kr. och växlande öden i tredje puniska kriget mot Rom 149-146 f.Kr. Efter Kartagos fall gav han sig åt Publius Scipio Aemilianus och dog i romersk fångenskap. (sv)
- 哈斯德鲁巴·博埃萨尔克（Hasdrubal the Boetharch；布匿语：𐤋𐤏𐤁𐤓𐤆𐤀 'ZRBʿL）是第三次布匿战争期间迦太基的一名将领。Boetharch是古迦太基的一个官职名，其具体职能不详，与古希腊维奥蒂亚同盟的领袖Boetharch不可混为一谈。 根据阿庇安《罗马史》记载，哈斯德鲁巴是努米底亚国王马西尼萨的外孙，在第三次布匿战争爆发前夕被推举为将军。他将迦太基城内的罗马俘虏全部押到城墙上处以酷刑，然后将他们从城墙上掷下，以示与罗马人的决裂。 哈斯德鲁巴具有军事才能，其部众也都训练有素，在大败轻敌的。此次胜利使努米底亚雇佣首领叛变，袭击罗马军队。在小西庇阿的安抚下，法密阿斯投降。小西庇阿随后派人前往努米底亚，寻求努米底亚的帮忙。 在迦太基围城战中，哈斯德鲁巴率部坚守了三年之久，最终于前146年被罗马攻陷。罗马军队在迦太基城内进行大屠杀，不少迦太基人逃到中避难。哈斯德鲁巴前往神庙，戴着神庙中的橄榄枝前往罗马军中投降。小西庇阿让哈斯德鲁巴坐在自己脚边，把他指给迦太基逃兵看。迦太基逃兵请求小西庇阿停止进攻，得到小西庇阿的同意后，便纵火焚毁神庙，投身其中，与众多迦太基人一起自焚而死。逃兵和百姓都以哈斯德鲁巴为耻，甚至他的妻子和两个儿子都认为他是叛徒。 在迦太基灭亡之后，哈斯德鲁巴被小西庇阿带回罗马，在凯旋式上展出。随后他被赦免，最后死于意大利。 (zh)
- Гасдрубал Боетарх (пун. 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋; д/н —після 146 до н. е.) — політичний і військовий діяч Карфагену під час Третьої Пунічної війни. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Hasdrubal (punisch ’zrb’l; „Meine Hilfe ist Baal“), war ein karthagischer Feldherr, der zunächst gegen den Numiderkönig Massinissa und im anschließenden Dritten Punischen Krieg gegen die Römer kämpfte. (de)
- Hasdrubal the Boetharch (Punic: 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋, ʿAzrubaʿal) was a Carthaginian general during the Third Punic War. Little is known about him. "Boetharch" was a Carthaginian office, the exact function of which is unclear, but which is not to be confused with the Greek boeotarch. (en)
- Asdrúbal el Beotarca fue un general cartaginés que participó en las guerras púnicas. (es)
- Asdrubale il Boetarca (... – ...; fl. III-II secolo a.C.) è stato un condottiero cartaginese ('Ασδρούβας in greco, Hasdrubal in latino), comandante delle forze di Cartagine durante la terza guerra punica. Boetarca era un grado militare (comandante delle truppe ausiliarie) che Asdrubale ottenne nel 152 a.C. e col quale venne sempre designato. (it)
- Hasdrubal was een Carthaags generaal, die in de Derde Punische Oorlog (149-146 v.Chr.) uiteindelijk werd verslagen door Scipio Aemilianus waarna Carthago door de Romeinse Republiek werd verwoest. (nl)
- Asdrúbal, o Boetarca, foi o principal general cartaginês da Terceira Guerra Púnica. "Boetarca" era um cargo importante no estado cartaginês cuja função exata é incerta e que não deve ser confundido com o cargo de boeotarca da Grécia Antiga. Além de seus feitos militares, pouco se sabe sobre ele. (pt)
- Гасдрубал Боэтарх (II век до н. э.) — карфагенский полководец, руководитель обороны Карфагена во время Третьей Пунической войны. О Гасдрубале известно мало. В 152 году до н. э. он потерпел поражение от нумидийского царя Масиниссы, что послужило для римлян предлогом к объявлению войны. Карфаген был осаждён римской армией и в 146 году до н. э. взят штурмом. Согласно Полибию, жена и два сына Гасдрубала бросились в горящий храм. Сам Гасдрубал сдался римлянам и был отправлен в Рим, где прошёл в триумфе Сципиона Эмилиана. После этого жил в качестве почётного пленника на одной из вилл Италии. (ru)
- Hazdrubal Boetarcha (punicki: 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋 /ʕad͡zˈroːbaʕl/) – ostatni dowódca wojsk starożytnej Kartaginy w III wojnie z Rzymem. (pl)
- Hasdrubal var en kartagisk fältherre. Han deltog i kriget mot Masinissa 150 f.Kr. och växlande öden i tredje puniska kriget mot Rom 149-146 f.Kr. Efter Kartagos fall gav han sig åt Publius Scipio Aemilianus och dog i romersk fångenskap. (sv)
- 哈斯德鲁巴·博埃萨尔克（Hasdrubal the Boetharch；布匿语：𐤋𐤏𐤁𐤓𐤆𐤀 'ZRBʿL）是第三次布匿战争期间迦太基的一名将领。Boetharch是古迦太基的一个官职名，其具体职能不详，与古希腊维奥蒂亚同盟的领袖Boetharch不可混为一谈。 根据阿庇安《罗马史》记载，哈斯德鲁巴是努米底亚国王马西尼萨的外孙，在第三次布匿战争爆发前夕被推举为将军。他将迦太基城内的罗马俘虏全部押到城墙上处以酷刑，然后将他们从城墙上掷下，以示与罗马人的决裂。 哈斯德鲁巴具有军事才能，其部众也都训练有素，在大败轻敌的。此次胜利使努米底亚雇佣首领叛变，袭击罗马军队。在小西庇阿的安抚下，法密阿斯投降。小西庇阿随后派人前往努米底亚，寻求努米底亚的帮忙。 在迦太基围城战中，哈斯德鲁巴率部坚守了三年之久，最终于前146年被罗马攻陷。罗马军队在迦太基城内进行大屠杀，不少迦太基人逃到中避难。哈斯德鲁巴前往神庙，戴着神庙中的橄榄枝前往罗马军中投降。小西庇阿让哈斯德鲁巴坐在自己脚边，把他指给迦太基逃兵看。迦太基逃兵请求小西庇阿停止进攻，得到小西庇阿的同意后，便纵火焚毁神庙，投身其中，与众多迦太基人一起自焚而死。逃兵和百姓都以哈斯德鲁巴为耻，甚至他的妻子和两个儿子都认为他是叛徒。 在迦太基灭亡之后，哈斯德鲁巴被小西庇阿带回罗马，在凯旋式上展出。随后他被赦免，最后死于意大利。 (zh)
- Гасдрубал Боетарх (пун. 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋; д/н —після 146 до н. е.) — політичний і військовий діяч Карфагену під час Третьої Пунічної війни. (uk)
- Àsdrubal (en llatí Hasdrubal) va ser un general cartaginès de la Tercera Guerra Púnica. S'esmenta per primera vegada a la guerra contra Massinissa de Numídia que va precedir a la guerra contra Roma l'any 150 aC. Masinissa progressivament va poder col·locar a Àsdrubal en una posició en què no podia rebre subministraments i finalment el cartaginès va haver de capitular per manca d'aliments, i per un acord va poder sortir amb seguretat deixant armes i bagatges; quan ja es retiraven els númides els van atacar traïdorament, violant el tractat i l'exèrcit cartaginès va quedar destruït. (ca)
- Hasdrubal (punsky 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋, ʿAzrubaʿal), syn Giscův, nazývaný Boiotarch, byl kartaginský vojevůdce, který žil ve 2. století před naším letopočtem. Účastnil se boje proti numidskému králi Massinissovi. Nedaleko Tunesu (dnešní Tunis) byl však poražen. Následně byl v Kartágu odsouzen k smrti. Kartáginci si tím chtěli usmířit Římany, neboť válku s Numidií vedli bez jejich povolení. K vykonání rozsudku však nedošlo, naopak se stal velitelem armády a zapojil se do třetí punské války, která probíhala v letech 149–146 před naším letopočtem. Střetl se s Publiem Corneliem Scipionem (celým jménem Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Numantinus mladší). Před Scipionem bránil samotné Kartágo, město bylo ale nakonec dobyto a Hasdrubal se vzdal nepřátelům. Jeho další osud není znám. Scipio (cs)
- Hasdrubal Boetarka (punikoeraz: 𐤏𐤆𐤓𐤁𐤏𐤋, latinizatua: ʿAzrubaʿal, Baalen Laguntza), Hirugarren Gerra Punikoaren kartagoar jenerala izan zen. Masinisa I.aren aurkako gerran aipatua da, Erromaren kontrakoa hasi aurretik (K.a. 150). Apianok 'boetarca' (Βοήθαρχος) izaera ezezaguna duen karguarekin aipatzen du. Masinisaren bi semeak, eta Mizipsa, enbaxadore gisa bidali ondoren, Kartagon iraindu eta erasotuak izan ziren. Horren ondorioz, hasi zen eta Hasdrubalek Horoskopioko setioan parte hartu zuen 25.000 oinezko, 400 zaldun eta beste 6.000 zaldun numidiarrekin. Zaldun numidiarrek Masinisaren armadara desertatu zuten; setioa altxatzen saiatu zen eta numidiar erregeari aurre egin zion. Halaber, egun osoan borrokatu ondoren eta irabazlerik ez izatean, elkarrizketak hasi zituzten, baina hau (eu)
- Hasdrubal le Boétharque est un général carthaginois qui soutint le siège de sa ville contre Scipion Émilien lors de la Troisième guerre punique (149-146 av. J.-C.). Le boétharque était un grade militaire (commandant de troupes auxiliaires) auquel il accède en 152 av. J.-C. En 148 av. J.-C., il prend le commandement de la défense de la ville. Sa femme, indignée par sa trahison, aurait égorgé ses enfants sous ses yeux puis se serait précipitée dans les flammes. Elle aurait alors lancé, avant ce geste ultime : Quant à Hasdrubal, on lui prête une fin de vie libre en Italie. (fr)
|
