| dbo:abstract
|
- Baixir II Xihab (àrab: بشير الثاني الشهابي, Baxīr aṯ-Ṯānī ax-Xihābī) (1767-1851) fou emir del Líban (1788-1840) de religió drusa. Va néixer a el 1767. El seu pare, l'emir Qàssim, va morir quan encara Baixir era molt jove i aviat va haver de participar en política a Dayr al-Qàmar, la capital del Líban. El xeic fou el primer que es va adonar de les seves capacitats; va tenir certs èxits i Qàssim i Baixir van actuar com aliats. El 1788, cansat dels abusos recaptatoris dels paixàs de Sidó, Trípoli del Líban i Damasc, l'amir governador del Líban, va convocar una reunió de notables del país a Dayr al-Qàmar. Yússuf va comunicar a la reunió que no podia arribar a un acord amb el paixà Jazzar de Sidó i va presentar la renúncia, demanant escollir un successor, càrrec que va recaure en Baixir Xihab. Va anar a veure al paixà otomà a Acre, la seva fortalesa principal, i va obtenir el nomenament. El 1794 Jazzar Paixà va encoratjar una revolta al Líban i va convèncer un dels fills de Yússuf d'aspirar al càrrec d'amir governador, mentre per un altre costat prometia suport a Baixir a canvi d'una forta quantitat de diners. Va haver de pagar, però d'acord amb Jumblat va començar a fer neteja d'elements opositors; Jumblat i els van matar (amb la seva autorització) els caps dels durant una recepció. No es va comprometre ni a favor ni en contra de Napoleó i quan aquest va abandonar Egipte, Baixir va anar al campament del gran visir otomà a al-Arix i va obtenir un firman imperial que posava el Líban sota autoritat directe de la Sublim Porta, firman que després va quedar sense efecte. En aquest temps i després van ser els Amad els que foren atacats i obligats a sortir del Líban en tres onades repressives el 1799, 1808 i 1819. En tot aquest temps no va parar de reclutar homes i va arribar a tenir un exèrcit de 15.000 homes equivalents als soldats de tots els paixàs de Síria junts, i a més estaven molt ben entrenats. El nou paixà de Sidó, Sulayman, que el 1804 havia succeït a Jazzar, era més humanitari i Baixir s'hi va aliar en contra de Yússuf Kanj Paixà, paixà de Damasc, nomenat el 1807. El 1810 Yússuf Kanj va reclamar el control de la vall de la Bekaa i no hi va haver manera de fer-lo canviar d'idea. Llavors Baixir va marxar amb les seves tropes cap a Damasc i Yússuf va haver de fugir a Egipte, passant el govern de Damasc a Sulayman (1810-1811) i el 1811 a Sulayman Silahdar Paixà. El 1818 Sàlih Paixà va succeir breument a Silahdar, però al cap de poc va pujar al govern de Damasc, Abd-Al·lah Paixà, que el 1820 va reclamar també la Bekaa i Baixir va haver de marxar altre cop contra Damasc, i llavors Abd-Al·lah hi va renunciar i va esdevenir aliat de Baixir. El 1821 Darwix Paixà va obtenir el favor de la Porta que li va confiar el govern de Damasc i va atacar Abd-Al·lah, amb el suport del paixà d'Alep. Abd-Al·lah es va refugiar a Acre i Baixir va demanar ajut a Egipte. Muhàmmad Ali d'Egipte no va trigar a aprofitar l'ocasió i va intervenir en favor de Baixir: va anar a Constantinoble i va convèncer a la Porta, i Baixir va resultar políticament triomfador. Darwix fou substituït per Mustafà Paixà (1822) El 1822 es va posar contra Jumblat al que va carregar amb fortes contribucions i quan aquest va resistir, el va derrotar en combat (1824). D'altra banda Baixir va tenir diversos actes de tolerància amb els cristians i això li va valer el suport dels maronites i dels catòlics i del cònsol de França (fins i tot el papa Pius VII va escriure el 1816 a l'amir per agrair-li la seva generositat); en relació amb els drusos, va establir un segon cap religiós al que va enfrontar a l'antic cap únic . El 1831 Muhàmmad Alí, després que l'Imperi Otomà havia perdut Grècia i havia estat derrotat pels russos i que el cos de geníssers havia estat dissolt el 1826, va decidir passar a l'ofensiva. La Porta va demanar el suport del Líban, però Baixir va respondre que no calia esperar suport d'aquells als que sempre havia ignorat. Els libanesos van combatre a les forces otomanes del paixà Uthman a Trípoli del Líban, van participar en la marxa contra Damasc, van ajudar a la intendència egípcia i van protegir la seva rereguarda fins a Alep; a canvi Muhàmmad va reconèixer els antics privilegis del Líban i es va comprometre a no interferir en els afers interns (1833). Però quan Muhàmmad Alí va haver de declarar el servei militar obligatori i augmentar els impostos, i va voler aplicar aquestes disposicions al Líban, a la muntanya dels drusos i al Hauran hi van esclatar revoltes (tardor del 1837 i hivern del 1837 al 1838) i milers d'egipcis hi van morir. L'estiu del 1838 els egipcis van patir una nova derrota a l'Antilíban. El combat decisiu entre egipcis i otomans es va lliurar a Nezib al començament del 1839. Els egipcis van obtenir la victòria, van posar en fuita als turcs i van amenaçar de marxar a Constantinoble. Rússia va venir en ajut dels turcs segons els termes del tractat de del 1833, França donava suport al paixà egipci i Anglaterra intentava negociar a favor dels otomans. Emissaris britànics i otomans van anar al Líban per intentar guanyar a l'amir Baixir a la seva causa. Baixir va temporitzar, però els libanesos es van revoltar de manera general contra els egipcis. França va quedar aïllada al costat d'Egipte (estiu del 1840) i Turquia, Rússia i Gran Bretanya van signar el . Unitats navals aliades van arribar a aigües libaneses; un destacament otomà va desembarcar a . Els libanesos revoltats, els otomans i els "colls blaus" van derrotar Ibrahim Paixà a i van proclamar governador del Líban a . Baixir II Xihab es va rendir als britànics a Sidó i fou conduït en exili a Malta. Mesos després fou autoritzat a instal·lar-se a l'Àsia Menor on va restar fins al 1851, quan va morir sent enterrat a l'església catòlica armènia de Galata. Les seves restes foren portades al Líban el 1946. (ca)
- الأمير بشير الثاني الشهابي الكبير هو أحد أمراء جبل لبنان من آل شهاب، الذين حكموا المنطقة من سنة 1697 حتى 1842. يُعتبر أحد أشهر الأمراء في تاريخ لبنان وبلاد الشام عمومًا، وأحد أبرز ولاة الشرق العربي في العصور الحديثة، كما أنه آخر الأمراء الفعليين للبنان، إذ أن الأمير الذي تلاه كان مجرد أمير صوري عيَّنه العثمانيون على عكس الأمراء السابقين الذين كان يختارهم أعيان الشعب. حكم الأمير بشير الثاني جبل لبنان خلال الربع الأخير من القرن الثامن عشر وصولاً حتى منتصف القرن التاسع عشر، وبهذا كان الأمير الثاني الذي حكم لفترة طويلة كهذه، بعد الأمير فخر الدين المعني الثاني. عاصر بشير الثاني فترة ضعف وعجز الدولة العثمانية وازدياد الأطماع الأوروبية فيها والتدخل في شؤونها. ومن أبرز الأحداث التي شهدها لبنان في عهده: الحملة الفرنسية على مصر وفلسطين خلال عهد الوالي أحمد باشا الجزار، والحملة المصرية على بلاد الشام والمعارك العديدة التي خاضها الجيش المصري مع الجيش التركي للسيطرة على سوريا الكبرى. يُقسم المؤرخون تاريخ الأمير بشير الثاني في الحكم إلى ثلاث مراحل: المرحلة الأولى (1788 - 1804)، الأمير في عهد أحمد باشا الجزار، وقد امتدت ستة عشر عامًا، وكان موقف الأمير فيها مضطربًا، وخاضعًا لوالي عكا؛ المرحلة الثانية (1804 - 1831)، مرحلة القوة والازدهار، وقد امتدت سبعة وعشرين عامًا، وفيها بلغ الأمير ذروة مجده وقوته، وقد عاصره في هذا الدور في عكا الواليان سليمان باشا ثم عبد الله باشا؛ المرحلة الثالثة (1831 - 1840)، عهد الحكم المصري لبلاد الشام، وقد دامت تسع سنوات، وكان الأمير خلالها متحالفًا مع محمد علي باشا والي مصر ضد الدولة العثمانية، وبانهزام المصريين بنهاية المطاف، غادر الأمير لبنان إلى المنفى وكانت تلك نهاية الإمارة اللبنانية «الأصيلة». (ar)
- Baschir Schihab II. (arabisch بشير الثاني الشهابي, DMG Bašīr aṯ-ṯānī aš-Šihābī; geb. 2. Januar 1767; gest. 1850) war ein libanesischer Emir, der in der ersten Hälfte des 19. Jahrhunderts den osmanischen Libanon regierte. Er war der erste Herrscher, der vom sunnitischen Islam, der Religion der früheren schihabischen Emire, zur maronitischen Kirche konvertierte. (de)
- Emir Bashir Shihab II (Arabic: بشير الثاني الشهابي) (also spelled "Bachir Chehab II"; 2 January 1767–1850) was a Lebanese emir who ruled Ottoman Lebanon in the first half of the 19th century. Born to a branch of the Shihab family which had converted from Sunni Islam, the religion of previous Shihabi Emirs, he was the only Maronite ruler of the Emirate of Mount Lebanon. (en)
- Bashir Shihab II (1767 en - 1850 en Constantinopla) fue un libanés emir que gobernó el Líbano en la primera mitad del siglo XIX, fue el segundo gobernante, el primero fue en el siglo XVII. (es)
- Bachir Chehab II (arabe : بشير الثاني الشهابي الكبير (bachīr aṯ-ṯānī aš-šahābī al-kabīr), né Musulman sunnite et converti plus tard au rite maronite chrétien en 1767 à Ghazir et mort en 1850 à Constantinople) est un émir libanais qui a gouverné l'émirat du Mont-Liban dans la première moitié du XIXe siècle. (fr)
- Bashir Shihab II (juga disebut "Bachir Chehab II"; 2 Januari 1767–1850) adalah seorang amir Lebanon yang memerintah pada paruh pertama abad ke-19. Lahir dalam keluarga yang pindah dari , agama para Amir Shihab sebelumnya, ia adalah satu-satunya penguasa dari . (in)
- Baszir (Beszir) Asz-Szihabi as-Sani, Baszir Al-Kabir lub Baszir Szihab II Wielki (ur. w 1767 w Ghazirze; zm. w 1850 w Konstantynopolu) – libański emir panujący w latach 1788-1840, najwybitniejszy przedstawiciel dynastii Szihabów, maronita. (pl)
- Bashir Shihab II (in arabo: بشير الثاني الشهابي, Bashīr al-thānī Shihāb; Ghazir, 1767 – Istanbul, 1850) è stato un Emiro druso cristiano del Monte Libano. (it)
- Bashir Shihab II, född 1767, död 1850, var en libanesisk emir som härskade över ett furstendöme i Libanon under 1800-talets första hälft. (sv)
- 貝希爾·謝哈布二世（1767年－1850年），出生於黎巴嫩貴族家庭的政治人物。他於18世紀末－19世紀初期，統治黎巴嫩大部分地區，是為著名的埃米爾。 1767年出生於黎巴嫩貴族家庭的他，於成年不久後的1788年出馬選舉統治黎巴嫩地區的一位埃米爾，並獲得當選，之後統治該國三分之二的領土。任內他積極改革領轄地區的內政，卻因此遭到伊斯兰教傑尼遜教派的反對，並於1823年遭推翻，晚年甚至流放至馬爾他。 (zh)
- Башир II Шихаб (2 января 1767, — 1850 год, Константинополь) — ливанский эмир, правивший Ливаном в первой половине XIX века. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Baschir Schihab II. (arabisch بشير الثاني الشهابي, DMG Bašīr aṯ-ṯānī aš-Šihābī; geb. 2. Januar 1767; gest. 1850) war ein libanesischer Emir, der in der ersten Hälfte des 19. Jahrhunderts den osmanischen Libanon regierte. Er war der erste Herrscher, der vom sunnitischen Islam, der Religion der früheren schihabischen Emire, zur maronitischen Kirche konvertierte. (de)
- Emir Bashir Shihab II (Arabic: بشير الثاني الشهابي) (also spelled "Bachir Chehab II"; 2 January 1767–1850) was a Lebanese emir who ruled Ottoman Lebanon in the first half of the 19th century. Born to a branch of the Shihab family which had converted from Sunni Islam, the religion of previous Shihabi Emirs, he was the only Maronite ruler of the Emirate of Mount Lebanon. (en)
- Bashir Shihab II (1767 en - 1850 en Constantinopla) fue un libanés emir que gobernó el Líbano en la primera mitad del siglo XIX, fue el segundo gobernante, el primero fue en el siglo XVII. (es)
- Bachir Chehab II (arabe : بشير الثاني الشهابي الكبير (bachīr aṯ-ṯānī aš-šahābī al-kabīr), né Musulman sunnite et converti plus tard au rite maronite chrétien en 1767 à Ghazir et mort en 1850 à Constantinople) est un émir libanais qui a gouverné l'émirat du Mont-Liban dans la première moitié du XIXe siècle. (fr)
- Bashir Shihab II (juga disebut "Bachir Chehab II"; 2 Januari 1767–1850) adalah seorang amir Lebanon yang memerintah pada paruh pertama abad ke-19. Lahir dalam keluarga yang pindah dari , agama para Amir Shihab sebelumnya, ia adalah satu-satunya penguasa dari . (in)
- Baszir (Beszir) Asz-Szihabi as-Sani, Baszir Al-Kabir lub Baszir Szihab II Wielki (ur. w 1767 w Ghazirze; zm. w 1850 w Konstantynopolu) – libański emir panujący w latach 1788-1840, najwybitniejszy przedstawiciel dynastii Szihabów, maronita. (pl)
- Bashir Shihab II (in arabo: بشير الثاني الشهابي, Bashīr al-thānī Shihāb; Ghazir, 1767 – Istanbul, 1850) è stato un Emiro druso cristiano del Monte Libano. (it)
- Bashir Shihab II, född 1767, död 1850, var en libanesisk emir som härskade över ett furstendöme i Libanon under 1800-talets första hälft. (sv)
- 貝希爾·謝哈布二世（1767年－1850年），出生於黎巴嫩貴族家庭的政治人物。他於18世紀末－19世紀初期，統治黎巴嫩大部分地區，是為著名的埃米爾。 1767年出生於黎巴嫩貴族家庭的他，於成年不久後的1788年出馬選舉統治黎巴嫩地區的一位埃米爾，並獲得當選，之後統治該國三分之二的領土。任內他積極改革領轄地區的內政，卻因此遭到伊斯兰教傑尼遜教派的反對，並於1823年遭推翻，晚年甚至流放至馬爾他。 (zh)
- Башир II Шихаб (2 января 1767, — 1850 год, Константинополь) — ливанский эмир, правивший Ливаном в первой половине XIX века. (ru)
- الأمير بشير الثاني الشهابي الكبير هو أحد أمراء جبل لبنان من آل شهاب، الذين حكموا المنطقة من سنة 1697 حتى 1842. يُعتبر أحد أشهر الأمراء في تاريخ لبنان وبلاد الشام عمومًا، وأحد أبرز ولاة الشرق العربي في العصور الحديثة، كما أنه آخر الأمراء الفعليين للبنان، إذ أن الأمير الذي تلاه كان مجرد أمير صوري عيَّنه العثمانيون على عكس الأمراء السابقين الذين كان يختارهم أعيان الشعب. حكم الأمير بشير الثاني جبل لبنان خلال الربع الأخير من القرن الثامن عشر وصولاً حتى منتصف القرن التاسع عشر، وبهذا كان الأمير الثاني الذي حكم لفترة طويلة كهذه، بعد الأمير فخر الدين المعني الثاني. (ar)
- Baixir II Xihab (àrab: بشير الثاني الشهابي, Baxīr aṯ-Ṯānī ax-Xihābī) (1767-1851) fou emir del Líban (1788-1840) de religió drusa. Va néixer a el 1767. El seu pare, l'emir Qàssim, va morir quan encara Baixir era molt jove i aviat va haver de participar en política a Dayr al-Qàmar, la capital del Líban. El xeic fou el primer que es va adonar de les seves capacitats; va tenir certs èxits i Qàssim i Baixir van actuar com aliats. El 1788, cansat dels abusos recaptatoris dels paixàs de Sidó, Trípoli del Líban i Damasc, l'amir governador del Líban, va convocar una reunió de notables del país a Dayr al-Qàmar. Yússuf va comunicar a la reunió que no podia arribar a un acord amb el paixà Jazzar de Sidó i va presentar la renúncia, demanant escollir un successor, càrrec que va recaure en Baixir Xiha (ca)
|
