Lysander (; died 395 BC, Doric Greek: Λύσανδρος, romanized: Lýsandros) was a Spartan admiral who commanded the Spartan fleet in the Hellespont which defeated the Athenians at Aegospotami in 405 BC. The following year, he was able to force the Athenians to capitulate, bringing the Peloponnesian War to an end. He then played a key role in Sparta's domination of Greece for the next decade until his death at the Battle of Haliartus.

Property Value
dbo:abstract
  • ليساندر (باليونانية: Λύσανδρος) هو أميرال من مدينة إسبرطة قاد عدة حروب ضد أثينا وتمكن من هزيمة الأثينيين في في سنة 405 ق م وألتي تمكنت من خلال هذه المعركة من إنتصار إسبرطة على أثينا في الحرب البيلوبونيسية. (ar)
  • Lisandre (Lysander, Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heraclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans. El 407 aC fou enviat com a successor de Cratesípides en el comandament de la flota espartana, i sembla que abans ja havia destacat pels seus talents militars. La flota es componia llavors de 70 vaixells incloent els que havien enviat Rodes, Kos i Milet. La flota va ancorar a Efes on va fixar el seu quarter general. Va derrotar a la flota atenenca a Nòtion i seguidament va organitzar als partits oligàrquics en diversos estats. El 406 aC fou substituït per Cal·licràtides però els partits oligàrquics establerts per Lisandre eren més lleials a la seva figura que a Esparta i en un congrés fet a Efes les ciutats gregues van determinar demanar al govern d'Esparta que Lisandre fos nomenat comandant de la flota (petició a la qual va donar suport Cir el Jove); però la llei espartana no permetia que un mateix almirall exercís per dues vegades el càrrec i per acontentar als aliats es va designar cap de la flota a Àras (Arasos) però de manera nominal, i com a segon a Lisandre, que seria el cap efectiu. Lisandre va tornar a Efes amb 35 vaixells i va reunir allí a tota la flota dels aliats peloponnesis. Cir el Jove va pagar el sou dels mariners i quan aquest fou cridat a la cort pel seu pare, va deixar a Lisandre amb un cert poder sobre la seva satrapia i li va assignar el tribut que pagaven algunes ciutats, cosa que li va donar els medis de seguir amb la guerra. Lisandre va sortir d'Efes i va anar a Milet on va incitar als oligarques a una revolució (en violació de la treva acordada per les dues faccions) i llavors va fingir actuar com a mediador, i va col·locar al poder els seus amics i va impedir la fugida dels dirigents populars que foren massacrats. Tot seguit va anar a Cedrea al , que va ocupar per assalt, i els seus habitants foren venuts com esclaus, i després va anar al golf Sarònic, va atacar Egina i Salamina i fins i tot va arribar a la costa d'Àtica. Aquí fou visitat pel rei Agis II, comandant de Decèlia. Quan es va assabentar que la flota atenenca de Samos havia sortit en la seva persecució, va llevar ancores cap a l'Hel·lespont on va ocupar Làmpsac per assalt; no gaire després va arribar la flota atenenca de 180 vaixells a la zona i es va estacionar prop de Làmpsac, a Egospòtamos. Els espartans van obtenir una decisiva victòria i van capturar quasi tota la flota atenenca menys 8 vaixells que es van escapar sota la direcció de Conó cap a Xipre. Llavors Lisandre va salpar cap a Bizanci i Calcedònia que li van obrir les portes; les guarnicions atenenques que trobava arreu les deixava marxar lliurement amb la condició d'anar a Atenes amb la idea que a la ciutat hi hagués el màxim nombre de boques que alimentar. Quan va sortir de l'Hel·lespont tenia 200 vaixells i va anar cap al sud i va establir governs oligàrquics (i lleials a ell mateix) en diversos estats. Només Samos es va escapar d'aquesta sort. Els eginetes, sicionians i melians que havien estat expulsats de les seves ciutats pels atenencs, foren restaurats. Llavors va bloquejar el Pireu amb 150 vaixells. Les forces terrestres espartanes dirigides per Pausànies d'Esparta van entrar a Atenes i van acampar a l'Acadèmia i a la primavera del 404 aC Atenes va capitular i Lisandre va ancorar al Pireu i va començar a destruir les fortificacions el dia 16 del mes de Muníquion, el mateix dia que la victòria sobre els perses a Salamina. Segons Xenofont, Lisandre va restar a Atenes fins a l'establiment del govern dels Trenta Tirans; segon Lísies i Diodor de Sicília, va abandonar Atenes per anar a Samos on quedava la resta de la flota atenenca i després va tornar a Atenes per donar suport als oligarques. Plutarc diu que després d'establir el govern oligàrquic va marxar a Tràcia però això podria ser un error, i sembla que més aviat es va dirigir a Samos, que va capitular després d'un breu setge. Després d'això va tornar a Esparta amb els trofeus i botí que fou dedicat al temple de Delfos i no ingressat al tresor públic, i un bon nombre d'estàtues foren erigides al temple. Lisandre era en aquest moment l'home més poderós de Grècia. Les seves victòries eren cantades pels poetes (Queril, Antíloc, Antímac de Colofó i . Diverses ciutats gregues li van erigir altars com a un déu, van celebrar sacrificis i van celebrar festivals. No gaire després va tornar a Àsia Menor mentre els èfors i els reis d'Esparta, gelosos del seu poder, començaven a conspirar i aprofitant una queixa del sàtrapa Farnabazos II, al·legant que Lisandre havia saquejat territori sota la seva jurisdicció, Lisandre fou cridat pels èfors a Esparta i al mateix temps feien matar el qui era el seu amic més influent a la mateixa Esparta, Torax, acusat de tenir diners públics en les seves mans. Lisandre, assabentat dels fets, es va dirigir a Farnabazos i li va demanar una carta exculpadora, i el sàtrapa va redactar una carta en aquest sentit però d'amagat la va substituir per una altra on repetia les seves queixes. Lisandre va portar ell mateix la carta a Esparta, i allí es va veure a la gola del llop; per escapar va demanar permís per anar al temple de Zeus Ammon a Líbia per fer un vots que segons deia havia fet abans de les batalles, i així va sortir d'Esparta. No gaire després la revolució democràtica de Trasibul a Atenes féu necessari cridar Lisandre altre cop, el qual va recuperar la seva antiga influència; el govern espartà va refusar enviar un exèrcit en suport del partit oligàrquic atenenc, però va nomenar governador a Lisandre, que hauria de reclutar el seu exèrcit (li van donar 100 talents amb aquesta finalitat); el seu germà Libis fou nomenat comandant d'una flota de 40 vaixells. Només sortir d'Esparta, el partit enemic de Lisandre va recuperar el poder i el rei Pausànias, el seu enemic, i tres èfors, van preparar mesures per privar Lisandre de la glòria d'una segona conquesta d'Atenes. Amb l'excusa d'anar l'Àtica a ajudar a Lisandre, Pausànias va sortir amb un exèrcit cap a la zona, però quan va arribar va fer un pacte amb Trasíbul i així els mateixos espartans van impedir que Lisandre enderroqués els demòcrates atenencs. Lisandre va romandre en l'obscuritat per uns anys. El 398 aC va morir Agis II i Lisandre va donar suport en la seva successió al germà Agesilau II, en oposició a Leotíquides, però no va rebre d'Agesilau la gratitud que calia esperar. Fou un dels trenta membres del consell que va acompanyar a Agesilau en la seva expedició a Àsia el 396 aC; Lisandre esperava recuperar part del seu poder amb l'ajut dels seus fidels a la zona però el rei li va impedir qualsevol moviment i va refusar totes les autoritzacions que va demanar. Llavors Lisandre va demanar un altre destí i fou enviat a l'Hel·lespont, on va induir al persa Espitrídates a revoltar-se contra Farnabazos, en suport dels espartans. Poc després va tornar a Esparta decidit a abolir la monarquia hereditària i obrir-la a tots els espartans. Es diu que va intentar obtenir l'aprovació divina per aquest propòsit i va provar a l'oracle de Delfos, al de Dodona i al de Zeus Ammon, sense èxit. Si tenia algun propòsit revolucionari es va acabar amb la seva mort l'any següent (395 aC). El 395 aC quan va esclatar la guerra amb Beòcia, fou posat en el comandament d'un exèrcit i el rei Pausànias d'un altre; els dos exèrcits es van trobar a Haliartos, però Pausànias va arribar una mica tard en relació a la data acordada i Lisandre va atacar la ciutat tot sol i va morir a la batalla lliurada a les muralles de la ciutat. El seu cos fou entregat a Pausànias que va arribar al cap d'unes hores i fou enterrat al territori de Panopeu a Fòcida, a la via entre Delfos i Queronea; el seu monument encara existia en temps de Plutarc. Lisandre va morir pobre. (ca)
  • Lýsandros († 395 př. n. l.) velel spartskému loďstvu, které zvítězilo nad Athéňany v bitvě u Aigospotamoi v roce 405 př. n. l. V následujícím roce vstoupil Lýsandros do Athén a ukončil tak peloponéskou válku. Lýsandros náležel k Héraklovcům (údajným potomkům Hérakla), nicméně nebyl členem spartských královských rodů. O jeho mládí toho není příliš mnoho známo. Jeho rodina nepatřila k bohatým a vlastně není vůbec jasné, jak se Lýsandrovi podařilo získat funkci velitele spartské flotily (nauarchos). Když se Alkibiadés na konci peloponéské války znovu připojil na stranu Athén, byl Lýsandros pověřen velením nad spartským loďstvem v Egejském moři, jež tehdy kotvilo v Efesu (407 př. n. l.). Lýsandros následně přesvědčil nového lýdského satrapu a syna perského velkokrále Dareia II., Kýra mladšího, aby zvýšil perskou finanční pomoc Sparťanům. Když Lýsandros opouštěl Sardy, chtěl ho prý Kýros nějakým způsobem obdarovat, načež Lýsandros požádal Kýra, aby zvýšil žold jeho námořníkům. To mělo za následek, že posádky sloužící v athénském loďstvu přecházely do lépe placené služby v peloponéské flotile. Alkibiadův zástupce Antiochos, velící athénské flotile během stratégovy nepřítomnosti, se nechal Lýsandrem strhnout k , v níž však Sparťané dosáhli přesvědčivého vítězství. Athéňané poté učinili Alkibiada odpovědným za tuto porážku a zbavili ho velení. Následně přetáhl Lýsandros na stranu Sparty maloasijské řecké obce dosud podřízené Athénám, když poskytl místním stoupencům spartské věci slib ustavení dekarchií – oligarchických vládnoucích orgánů složených z deseti mužů z aristokratických kruhů. Do spojeneckých obcí byli dále vysíláni spartští vojenští velitelé, tzv. . Podle spartských zákonů bylo zakázáno, aby jedna a tatáž osoba zastávala stejný úřad dvakrát po sobě. Novým velitelem flotily byl proto určen . Lýsandros však oslabil jeho postavení, když vrátil Kýrovi jeho zlato a odplul s flotilou zpět na Peloponés. Když Kallikratidás po porážce v bitvě u Arginuských ostrovů (406 př. n. l.) zemřel, spartští spojenci požadovali Lýsandrovo opětné jmenování velitelem loďstva. Novým admirálem byl sice nakonec učiněn Arakos, přičemž Lýsandros byl formálně pouze jeho zástupcem, ve skutečnosti však osobně velel flotile. V této pozici Lýsandros přispěl rozhodující měrou k definitivní porážce athénského loďstva v bitvě u Aigospotamoi v roce 405 př. n. l., která prakticky ukončila peloponéskou válku. V Attice se poté spojil s vojskem spartských králů a a když se vyhladovělé Athény po několikaměsíčním obléhání konečně vzdaly, dosadil Lýsandros Athéňanům vládu třiceti mužů, kteří se stáli později známí jako třicet tyranů. Nicméně Lýsandros brzy ztratil svoji popularitu mezi Helény tím, že příliš preferoval své přátele a rovněž projevoval svoji mstivost vůči těm, kteří se mu znelíbili. Když si na jeho chování stěžoval perský satrapa Farnabazos, spartští Lýsandra odvolali. To vyústilo v mocenský boj v samotné Spartě, neboť králové byli ochotní připustit v obcích demokratičtější režimy, jen aby redukovali Lýsandrovu velkou moc. Po smrti krále Ágida II. byl Lýsandros klíčovou postavou, která prosadila za krále Ágidova bratra Agésiláa II. na místo Leótychida, o kterém se všeobecně věřilo, že je spíše synem Alkibiada než Ágida. Lýsandros pak Agésiláa přiměl k podniknutí výpravy do Malé Asie proti Peršanům. Když však oba dorazili do řeckých obcí v Asii, pozoroval Agésiláos se vzrůstající nelibostí Lýsandrovu autoritu mezi místními oligarchy. Jak poznamenal Xenofón: „vznikal dojem, že Agésiláos je soukromá osoba a králem je Lýsandros“. Důsledkem bylo stupňující se napětí mezi oběma muži. Lýsandros vycítil, že je zde nežádoucí a v roce 396 př. n. l. odcestoval zpět do Sparty. Zde prý usiloval zpřístupnit královský titul Heraklovcům, případně všem (plnoprávným občanům Sparty), čímž chtěl narušit moc tradičních královských rodů Ágiovců a Eurypóntovců. Po vypuknutí (probíhající v letech 395-387 př. n. l.) velel spartskému vojsku postupujícímu z Fókidy do Bojótie, byl však zabit během náhlého thébského přepadu . Lýsandros je považován za jednoho z nejvýznamnějších spartských vojevůdců, který si ale kvůli své pýše a nezměrné ctižádosti vytvořil řadu nepřátel, což nakonec dopomohlo k jeho pádu. (cs)
  • Ο Λύσανδρος (... - 395 π.Χ.) ήταν Σπαρτιάτης πολιτικός και στρατηγός, ο οποίος έπαιξε καθοριστικό ρόλο στη νίκη των Σπαρτιατών κατά των Αθηναίων στον Πελοποννησιακό πόλεμο το 404 π.Χ. Ήταν ικανότατος στρατηγός και ναύαρχος των Λακεδαιμονίων, υπέρμετρα όμως φιλόδοξος και χωρίς ηθικούς φραγμούς. Διεκπεραίωσε νικηφόρα τη ναυμαχία κοντά στο Νότιο Ακρωτήριον, όπως και τη ναυμαχία στους Αιγός Ποταμούς. Κατόπιν πολιόρκησε την Αθήνα, την υποχρέωσε σε παράδοση και κατέστρεψε τα Μακρά Τείχη το 404 π.Χ. Ήταν εκείνος που εγκατέστησε σπαρτιατική φρουρά στην Ακρόπολη της Αθήνας και το καθεστώς των Τριάκοντα Τυράννων. Απέτυχε στην προσπάθειά του κατά του Αγησιλάου Β' να γίνει βασιλιάς της Σπάρτης Σκοτώθηκε στη μάχη της Αλιάρτου το 395 π.Χ., κατά το , σε μια προσπάθεια του να βοηθήσει τους Φωκείς. (el)
  • Lysander (griechisch Λύσανδρος Lýsandros; † 395 v. Chr. bei Haliartos) war ein spartanischer Staatsmann und Feldherr, der im Peloponnesischen Krieg und im Korinthischen Krieg wirkte. Lysander stammte aus einer vornehmen spartanischen Familie, die ihren Stammbaum auf Herakles zurückführte; Lysanders Vater Aristokritos war zudem Libys von Kyrene durch Gastfreundschaft verbunden. Lysander übernahm 408 v. Chr. das Oberkommando über die spartanische Flotte und besiegte 407 v. Chr. oder 406 v. Chr. (die Datierung ist umstritten) bei Notion die Athener, nachdem er das Vertrauen des Perserprinzen Kyros des Jüngeren und somit die finanzielle Unterstützung des Perserreichs gewonnen hatte. Kurz darauf musste er das Kommando jedoch turnusmäßig an Kallikratidas abtreten, der wesentlich schlechtere Beziehungen zu Kyros unterhielt. Nach der spartanischen Niederlage bei den Arginusen wurde Lysander inoffiziell wieder Kommandeur der spartanischen Streitkräfte (offiziell hätte er das Amt nicht wieder bekleiden dürfen). Nachdem Lysander in der Schlacht bei Aigospotamoi (405 v. Chr.) ein entscheidender Sieg über die letzte athenische Flotte gelungen war und Athen in der Folge mit Ausnahme von Samos alle Bündnispartner verloren hatte, wurde es 404 v. Chr. mittels Blockade des Piräus zur Kapitulation gezwungen. In Athen schaffte Lysander die Demokratie zugunsten einer Oligarchie ab; bedeutsam ist, dass die siegreichen Samier daraufhin beschlossen, Lysander göttliche Ehren zukommen zu lassen. Dies ist das früheste bezeugte Beispiel für eine solche Praxis. Viele Forscher sehen hierin eine Früh- bzw. Vorform des später im Hellenismus üblichen Herrscherkultes bzw. des späteren römischen Kaiserkultes. Auch in den ehemaligen athenischen Bündnispoleis wurden spartafreundliche Regimes (die „Dreißig“) installiert. Da aber seine Politik nicht von der spartanischen Regierung gebilligt wurde, konnte Athen wieder zur Demokratie zurückkehren. Obwohl Lysander in diesem innenpolitischen Kampf unterlag, behielt er weiterhin eine Machtfülle, die er unter anderem durch die Unterstützung des späteren spartanischen Königs Agesilaos 399 v. Chr. auf den Thron auszuspielen wusste. Lysander fiel im Herbst 395 v. Chr. zu Beginn des Korinthischen Krieges in einem Scharmützel vor Haliartos. König Pausanias ließ seinen Leichnam bei Panopeus bestatten. Lysander galt als einer der größten spartanischen Feldherren, der sich aber durch seinen Hochmut und seinen Ehrgeiz viele Feinde geschaffen habe. (de)
  • Lysander (; died 395 BC, Doric Greek: Λύσανδρος, romanized: Lýsandros) was a Spartan admiral who commanded the Spartan fleet in the Hellespont which defeated the Athenians at Aegospotami in 405 BC. The following year, he was able to force the Athenians to capitulate, bringing the Peloponnesian War to an end. He then played a key role in Sparta's domination of Greece for the next decade until his death at the Battle of Haliartus. (en)
  • Lisandro (en griego, Λύσανδρος; f. 395 a. C., según la obra de Plutarco) fue un político y general espartano conocido por ser el comandante de la flota espartana que venció a los atenienses en Egospótamos en el año 405 a. C. El siguiente año, tomó Atenas y dio así término a la Guerra del Peloponeso. (es)
  • Lisandro (antzinako grezieraz: Λύσανδρος, Lýsandros; K.a. 395ean hila) espartar militar bat izan zen, K.a. 405ean atenastarrak garaitu zituen espartar flotaren komandantea izateagatik ezaguna. Hurrengo urtean, Atenas berak bakarrik hartu zuen, hala, Peloponesoko Gerrari amaiera emanez. (eu)
  • Lysandre (en grec ancien Λύσανδρος / Lýsandros) est un général spartiate dont les victoires mirent fin à la guerre du Péloponnèse (mort à Haliarte, Béotie, -395). (fr)
  • Lisandro, figlio di Aristocrito (in greco antico: Λύσανδρος, Lýsandros; Sparta, 440 a.C. circa – Aliarto, 395 a.C.), è stato un militare spartano che servì la sua città nell'ultima fase della guerra del Peloponneso e all'inizio della guerra di Corinto, durante la quale morì. (it)
  • リュサンドロス(希:Λύσανδρος、アルファベット表記:Lysandros、英:Lysander、? - 紀元前395年)は特にペロポネソス戦争後期に活躍したスパルタの将軍・提督である。 (ja)
  • 리산드로스(그리스어: Λύσανδρος, ? ~ 기원전 395년)는 고대 스파르타의 장군, 제독이다. 기원전 405년 헬레스폰토스 해협의 스파르타 함대를 지휘하여 에서 아테나이를 무찔렀다. 이듬해 그는 아테나이 지도부를 항복하도록 강요할 수 있게 되었고, 그리하여 펠로폰네소스 전쟁을 종결하였다. (ko)
  • Lysander (Oudgrieks: Λύσανδρος Lýsandros) was een beruchte Spartaanse admiraal tijdens de Peloponnesische Oorlog en de Korinthische Oorlog. Hij werd geboren rond het midden van de 5e eeuw v.Chr. en sneuvelde in 395 v.Chr. Hij stond bekend als een bekwame, maar bijzonder wrede en gewetenloze militair. Zijn macht en invloed waren het grootst gedurende de laatste fase van de Peloponnesische Oorlog, toen hij met de steun van de Perzen (vooral van Cyrus, de broer van koning Artaxerxes II) de leiding kreeg van een sterke vloot. Niettemin brachten de reeds verzwakte Atheners deze in 406 nog een zware nederlaag toe bij de Arginusae-eilanden. Het jaar daarop versloeg Lysander de Atheners definitief bij de Aegospotami (een rivier in Thracië). Onmiddellijk daarop blokkeerde hij de Atheense levensader, de Piraeus-haven, en dwong daardoor de belegerde Atheners tot een smadelijke capitulatie. Hij hielp eerst de Dertig Tirannen aan de macht in Athene en liet er een Spartaans garnizoen achter om deze bij de uitoefening van hun terreurbewind te assisteren. Ondanks zijn militaire kwaliteiten kwam hij in conflict met de autoriteiten in Sparta, waarna hij door de eforen werd afgezet wegens insubordinatie, omdat hij bepaalde instructies had genegeerd. Lysander sneuvelde in 395 tijdens de belegering van de Boeotische stad Haliartus, tijdens de Slag bij Haliartus. (nl)
  • Lisandro (em grego: Λύσανδρος; ? — 395 a.C.) foi um estratego (general) e navarco (almirante) espartano, comandante da frota que derrotou os atenienses na embocadura do Egospótamos, durante a Guerra do Peloponeso em 405 a.C. No ano seguinte tomou Atenas, forçando a liderança ateniense a capitular, pondo assim fim à guerra. (pt)
  • Lizander, gr. Lysander (?–395 p.n.e.) – spartański wódz i polityk. W roku 407 p.n.e., w końcowej fazie wojny peloponeskiej został nauarchą – naczelnym wodzem floty spartańskiej. Wówczas to dzięki dobrym układom z Cyrusem Młodszym rozbudował i zapewnił finansowanie floty Związku Peloponeskiego z perskich środków. Zimą 407/406 p.n.e. pokonał ateńską flotę Alkibiadesa (nieobecnego w czasie samej bitwy) w . W następnym roku zakończyła się jego kadencja dowódcy floty i został nim niechętny Persom Kallikratidas, który jednak poniósł klęskę i zginął w bitwie z Ateńczykami pod Arginuzami. W 405 p.n.e. Lizander został formalnie zastępcą nowego nauarchy Arakosa, lecz faktycznie to on był dowódcą. W ciągu lata, dzięki funduszom od Cyrusa, rozbudował flotę peloponeską do 180 jednostek. Później ruszył w rejon Hellespontu, gdzie zdobył Lampsakos i w bitwie u ujścia Ajgospotamoj rozbił flotę ateńską. Po tym zwycięstwie popłynął na Morze Egejskie, gdzie usuwał ateńskie garnizony i instalował spartańskich zarządców, a następnie skierował swoją flotę do ateńskiego portu w Pireusie. Tam po długich negocjacjach z Theramenesem przyjął kapitulację Aten. Z Pireusu popłynął na Samos i zmusił wyspę do kapitulacji, kończąc tym samym wojnę peloponeską. Lizandrowi przypadła główna rola w demontażu ateńskiego imperium, które starał się zastąpić spartańskim lub być może własnym. Na terenach kontrolowanych przez pokonanego wroga ustanawiał harmostów (spartańskich rezydentów) i dekarchie (komisje dziesięciu), ściągał także na wzór Aten trybut. Elita Sparty zaniepokoiła się rosnącą pozycją Lizandra, odwołano go, a zbudowany przez niego porządek wkrótce rozleciał się. W roku 395 p.n.e. w czasie wojny korynckiej zginął w walce z Beotami w . Na Samos ustanowiono jego kult. (pl)
  • Lysandros (grekiska Λύσανδρος, latin Lysander), född sannolikt omkring 450 f.Kr., död 395 f.Kr., var en spartansk fältherre. På det offentliga livets skådeplats framträder han först under senare delen av Peloponnesiska kriget, då den långvariga striden mellan Greklands båda mäktigaste stater, Aten och Sparta, närmade sig sitt avgörande, vartill Lysandros kraftfulla uppträdande i hög grad bidrog. Lysandros var statsmanson till och tillhörde heraklidernas ätt. År 407 f.Kr. valdes Lysandros till överbefälhavare (nauarchos) över en med understöd av den persiske fursten Kyros den yngre bildad spartansk flotta och lyckades tillfoga Atens flotta ett nederlag vid . År 405 f.Kr. slog Lysandros det avgörande slaget genom att vid Getfloden (Aigospotamoi) på Traciens kust överrumpla och tillintetgöra hela den attiska flottan. Han seglade sedan omkring till Egeiska havets öar och kuststäder, som utan svårighet förmåddes avfalla från det dåmera maktlösa Aten. Överallt störtades folkväldet, och i varje stat insattes en oligarkisk regering av tio män, tillhörande det spartanska partiet. Därefter styrde man till Aten, som inneslöts och efter hårdnackat motstånd tvingades ge sig på grund av hunger och anta segrarens hårda villkor år 404. De "långa murarna", som tryggade Atens förbindelse med hamnstaden Peiraieus, revs ned vid flöjtmusik, och statens styrelse överlämnades åt trettio spartansksinnade män (de så kallade trettio tyrannerna), vilka under skydd av en spartansk garnison under åtta månaders tid utövade ett riktigt skräckvälde. Lysandros var nu den mäktigaste och mest ansedde mannen i hela Grekland. De grekiska staterna hyllade honom med altaren och bildstoder, och skalderna tävlade att sjunga hans lov. I Sparta misstänkte man honom dock, sannolikt inte utan skäl, för att umgås med planer att omstörta det bestående samhällsskicket, och Lysandros vistades av denna orsak under någon tid helst på främmande ort. År 399 f.Kr. lyckades han genomdriva att Agesilaos valdes till konung, och återvann därmed en del av sitt inflytande. Vid utbrottet av det Korintiska kriget erhöll han ett överbefäl och stupade vid Haliartos i Boiotien (395 f.Kr.). Lysandros var en framstående krigare, men vann ofta sina segrar med hjälp av list och ränker.[källa behövs] För övrigt var han en typ av gammaldags spartansk enkelhet och stränghet i levnadssätt, och med ett bland hans samtida högst ovanligt förakt för rikedomar levde och dog han fattig. Hans levnadslopp, eller egentligen blott den sista, politiskt betydelsefulla delen av det, är tecknat av Plutarchos och i kort sammandrag av Cornelius Nepos. (sv)
  • Лисандр (др.-греч. Λύσανδρος; 452—395 до н. э.) — спартанский военачальник и флотоводец. (ru)
  • Лісандр (дав.-гр. Λύσανδρος, ? — 395 до н. е., , Беотія) — спартанський полководець доби Пелопоннесської війни. (uk)
  • 吕山德(Λύσανδρος,Lysander,或译“莱山德”)(?—前395年),斯巴达人,古希腊军事家。凭借出色的外交手段,获得波斯的支持之后,吕山德指挥斯巴达舰队于公元前405年在中击溃了比自己强大的雅典海军,从而结束了伯罗奔尼撒战争。斯巴达军队随后占领了雅典城,在吕山德的扶持下建立了三十人僭主集团,结束了雅典的民主政体。 (zh)
dbo:allegiance
  • Sparta
dbo:battle
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 54626 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 16038 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 985624543 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:allegiance
dbp:battles
  • *Peloponnesian War **Battle of Notium **Battle of Aegospotami (en)
dbp:caption
  • Lysander outside the walls of Athens, ordering their destruction. 19th century lithograph (en)
  • Location of Ephesus and the Battle of Notium (en)
dbp:float
  • right (en)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:mini
  • 1 (xsd:integer)
dbp:nodiv
  • 1 (xsd:integer)
dbp:rank
dbp:relief
  • yes (en)
dbp:width
  • 300 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • ليساندر (باليونانية: Λύσανδρος) هو أميرال من مدينة إسبرطة قاد عدة حروب ضد أثينا وتمكن من هزيمة الأثينيين في في سنة 405 ق م وألتي تمكنت من خلال هذه المعركة من إنتصار إسبرطة على أثينا في الحرب البيلوبونيسية. (ar)
  • Lysander (; died 395 BC, Doric Greek: Λύσανδρος, romanized: Lýsandros) was a Spartan admiral who commanded the Spartan fleet in the Hellespont which defeated the Athenians at Aegospotami in 405 BC. The following year, he was able to force the Athenians to capitulate, bringing the Peloponnesian War to an end. He then played a key role in Sparta's domination of Greece for the next decade until his death at the Battle of Haliartus. (en)
  • Lisandro (en griego, Λύσανδρος; f. 395 a. C., según la obra de Plutarco) fue un político y general espartano conocido por ser el comandante de la flota espartana que venció a los atenienses en Egospótamos en el año 405 a. C. El siguiente año, tomó Atenas y dio así término a la Guerra del Peloponeso. (es)
  • Lisandro (antzinako grezieraz: Λύσανδρος, Lýsandros; K.a. 395ean hila) espartar militar bat izan zen, K.a. 405ean atenastarrak garaitu zituen espartar flotaren komandantea izateagatik ezaguna. Hurrengo urtean, Atenas berak bakarrik hartu zuen, hala, Peloponesoko Gerrari amaiera emanez. (eu)
  • Lysandre (en grec ancien Λύσανδρος / Lýsandros) est un général spartiate dont les victoires mirent fin à la guerre du Péloponnèse (mort à Haliarte, Béotie, -395). (fr)
  • Lisandro, figlio di Aristocrito (in greco antico: Λύσανδρος, Lýsandros; Sparta, 440 a.C. circa – Aliarto, 395 a.C.), è stato un militare spartano che servì la sua città nell'ultima fase della guerra del Peloponneso e all'inizio della guerra di Corinto, durante la quale morì. (it)
  • リュサンドロス(希:Λύσανδρος、アルファベット表記:Lysandros、英:Lysander、? - 紀元前395年)は特にペロポネソス戦争後期に活躍したスパルタの将軍・提督である。 (ja)
  • 리산드로스(그리스어: Λύσανδρος, ? ~ 기원전 395년)는 고대 스파르타의 장군, 제독이다. 기원전 405년 헬레스폰토스 해협의 스파르타 함대를 지휘하여 에서 아테나이를 무찔렀다. 이듬해 그는 아테나이 지도부를 항복하도록 강요할 수 있게 되었고, 그리하여 펠로폰네소스 전쟁을 종결하였다. (ko)
  • Lisandro (em grego: Λύσανδρος; ? — 395 a.C.) foi um estratego (general) e navarco (almirante) espartano, comandante da frota que derrotou os atenienses na embocadura do Egospótamos, durante a Guerra do Peloponeso em 405 a.C. No ano seguinte tomou Atenas, forçando a liderança ateniense a capitular, pondo assim fim à guerra. (pt)
  • Лисандр (др.-греч. Λύσανδρος; 452—395 до н. э.) — спартанский военачальник и флотоводец. (ru)
  • Лісандр (дав.-гр. Λύσανδρος, ? — 395 до н. е., , Беотія) — спартанський полководець доби Пелопоннесської війни. (uk)
  • 吕山德(Λύσανδρος,Lysander,或译“莱山德”)(?—前395年),斯巴达人,古希腊军事家。凭借出色的外交手段,获得波斯的支持之后,吕山德指挥斯巴达舰队于公元前405年在中击溃了比自己强大的雅典海军,从而结束了伯罗奔尼撒战争。斯巴达军队随后占领了雅典城,在吕山德的扶持下建立了三十人僭主集团,结束了雅典的民主政体。 (zh)
  • Lisandre (Lysander, Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heraclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans. Lisandre va tornar a Efes amb 35 vaixells i va reunir allí a tota la flota dels aliats peloponnesis. Cir el Jove va pagar el sou dels mariners i quan aquest fou cridat a la cort pel seu pare, va deixar a Lisandre amb un cert poder sobre la seva satrapia i li va assignar el tribut que pagaven algunes ciutats, cosa que li va donar els medis de seguir amb la guerra. (ca)
  • Lýsandros († 395 př. n. l.) velel spartskému loďstvu, které zvítězilo nad Athéňany v bitvě u Aigospotamoi v roce 405 př. n. l. V následujícím roce vstoupil Lýsandros do Athén a ukončil tak peloponéskou válku. Lýsandros náležel k Héraklovcům (údajným potomkům Hérakla), nicméně nebyl členem spartských královských rodů. O jeho mládí toho není příliš mnoho známo. Jeho rodina nepatřila k bohatým a vlastně není vůbec jasné, jak se Lýsandrovi podařilo získat funkci velitele spartské flotily (nauarchos). (cs)
  • Lysander (griechisch Λύσανδρος Lýsandros; † 395 v. Chr. bei Haliartos) war ein spartanischer Staatsmann und Feldherr, der im Peloponnesischen Krieg und im Korinthischen Krieg wirkte. Lysander stammte aus einer vornehmen spartanischen Familie, die ihren Stammbaum auf Herakles zurückführte; Lysanders Vater Aristokritos war zudem Libys von Kyrene durch Gastfreundschaft verbunden. (de)
  • Ο Λύσανδρος (... - 395 π.Χ.) ήταν Σπαρτιάτης πολιτικός και στρατηγός, ο οποίος έπαιξε καθοριστικό ρόλο στη νίκη των Σπαρτιατών κατά των Αθηναίων στον Πελοποννησιακό πόλεμο το 404 π.Χ. Ήταν ικανότατος στρατηγός και ναύαρχος των Λακεδαιμονίων, υπέρμετρα όμως φιλόδοξος και χωρίς ηθικούς φραγμούς. Διεκπεραίωσε νικηφόρα τη ναυμαχία κοντά στο Νότιο Ακρωτήριον, όπως και τη ναυμαχία στους Αιγός Ποταμούς. Κατόπιν πολιόρκησε την Αθήνα, την υποχρέωσε σε παράδοση και κατέστρεψε τα Μακρά Τείχη το 404 π.Χ. Ήταν εκείνος που εγκατέστησε σπαρτιατική φρουρά στην Ακρόπολη της Αθήνας και το καθεστώς των Τριάκοντα Τυράννων. Απέτυχε στην προσπάθειά του κατά του Αγησιλάου Β' να γίνει βασιλιάς της Σπάρτης (el)
  • Lizander, gr. Lysander (?–395 p.n.e.) – spartański wódz i polityk. W roku 407 p.n.e., w końcowej fazie wojny peloponeskiej został nauarchą – naczelnym wodzem floty spartańskiej. Wówczas to dzięki dobrym układom z Cyrusem Młodszym rozbudował i zapewnił finansowanie floty Związku Peloponeskiego z perskich środków. Zimą 407/406 p.n.e. pokonał ateńską flotę Alkibiadesa (nieobecnego w czasie samej bitwy) w . W następnym roku zakończyła się jego kadencja dowódcy floty i został nim niechętny Persom Kallikratidas, który jednak poniósł klęskę i zginął w bitwie z Ateńczykami pod Arginuzami. W 405 p.n.e. Lizander został formalnie zastępcą nowego nauarchy Arakosa, lecz faktycznie to on był dowódcą. W ciągu lata, dzięki funduszom od Cyrusa, rozbudował flotę peloponeską do 180 jednostek. Później ruszył (pl)
  • Lysander (Oudgrieks: Λύσανδρος Lýsandros) was een beruchte Spartaanse admiraal tijdens de Peloponnesische Oorlog en de Korinthische Oorlog. Hij werd geboren rond het midden van de 5e eeuw v.Chr. en sneuvelde in 395 v.Chr. Hij stond bekend als een bekwame, maar bijzonder wrede en gewetenloze militair. Zijn macht en invloed waren het grootst gedurende de laatste fase van de Peloponnesische Oorlog, toen hij met de steun van de Perzen (vooral van Cyrus, de broer van koning Artaxerxes II) de leiding kreeg van een sterke vloot. Niettemin brachten de reeds verzwakte Atheners deze in 406 nog een zware nederlaag toe bij de Arginusae-eilanden. Het jaar daarop versloeg Lysander de Atheners definitief bij de Aegospotami (een rivier in Thracië). Onmiddellijk daarop blokkeerde hij de Atheense levensader (nl)
  • Lysandros (grekiska Λύσανδρος, latin Lysander), född sannolikt omkring 450 f.Kr., död 395 f.Kr., var en spartansk fältherre. På det offentliga livets skådeplats framträder han först under senare delen av Peloponnesiska kriget, då den långvariga striden mellan Greklands båda mäktigaste stater, Aten och Sparta, närmade sig sitt avgörande, vartill Lysandros kraftfulla uppträdande i hög grad bidrog. Lysandros var statsmanson till och tillhörde heraklidernas ätt. (sv)
rdfs:label
  • Lysander (en)
  • ليساندر (ar)
  • Lisandre (ca)
  • Lýsandros (cs)
  • Lysander (de)
  • Λύσανδρος (el)
  • Lisandro (es)
  • Lisandro (eu)
  • Lysandre (fr)
  • Lisandro (it)
  • リュサンドロス (提督) (ja)
  • 리산드로스 (ko)
  • Lizander (pl)
  • Lysander (admiraal) (nl)
  • Lisandro (pt)
  • Лисандр (ru)
  • Lysandros (sv)
  • Лісандр (Наварх) (uk)
  • 吕山德 (zh)
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:commander of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:shipNamesake of
is foaf:primaryTopic of