| dbo:abstract
|
- Pausànies d'Esparta (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, fou rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades. Quan Pleistoànax va ser desterrat l'any 444 aC el va succeir en el tron sota la regència del seu oncle Cleòmenes. El 427 aC Cleòmenes va envair Àtica al front d'un exèrcit i Pausànies el va acompanyar, segons diu Tucídides. El 426 aC sembla que el seu pare va ser restaurat al tron, i la seva posició va quedar indeterminada, ja que no se'n fa referència, però segurament va romandre només com a hereu fins a la mort del seu pare el 408 aC. Pausànies no torna a ser esmentat fins al 403 aC quan Lisandre, amb un fort exèrcit, estava bloquejant Trasibul i els seus partidaris al Pireu. El rei, els èfors i altres dirigents espartans es volien desfer de Lisandre i van enviar Pausànies al front d'un exèrcit a l'Àtica, teòricament per ajudar a Lisandre però de fet per obstaculitzar els seus plans. Pausànies va acampar prop del Pireu; atacat pels assetjats va iniciar els preparatius de bloqueig. Va rebutjar nous atacs però no va aprofitar la situació expressament i va enviar secretament un missatge als assetjats. Poc després es va signar un armistici entre els espartans i els assetjats, els representants dels quals van tornar a Esparta a defensar la seva causa i el resultat va ser que es van nomenar 15 comissionats conjuntament amb Pausànies per arranjar les diferències entre els dos partits atenencs. Es va ordenar una amnistia que va incloure als Trenta Tirans, als Onze, i als Deu que havien estat governadors del Pireu. Pausànies llavors va llicenciar al seu exèrcit, segons diu Xenofont. Al seu retorn a Esparta el partit oposat el va portar a judici davant una cort formada per la Gerúsia, els èfors i l'altre rei, Agis II. Catorze geronts i el rei Agis van votar per la seva condemna i els altres, un nombre superior, per la seva absolució. El 395 aC quan va esclatar la guerra entre Fòcida i Tebes, i la primera va demanar ajut a Esparta, aquest estat va decretar la guerra a Tebes, i va enviar Lisandre a la Fòcida per reunir tropes mentre es preparava l'exèrcit que hi seria enviat sota comandament de Pausànies. Aquest va demorar el reclutament i Lisandre, amb les seves forces va arribar a Haliartos quan encara Pausànies no havia arribat. A la batalla d'Haliartos, que es va fer sota les mateixes muralles, Lisandre va morir. Just l'endemà va arribar Pausànies, però també va arribar un exèrcit atenenc i no va voler entrar en lluita. Es va celebrar un consell de guerra on es va acordar demanar permís per retirar els morts, i va poder recollir els cossos amb la condició de retirar-se. Altre cop en tornar a Esparta va ser portat a judici, però aquesta vegada no tenia prou partidaris i, en veure que no tindria un judici just, va acceptar marxar a l'exili voluntari; va ser condemnat a mort, en absència, mentre vivia al santuari d'Atena a Tegea on encara romania deu anys després, el 385 aC. El seu fill Agesípolis I el va succeir en el tron. Quan Agesípolis va assetjar Mantinea, Pausànies, que tenia molts amics a la ciutat, va intercedir per la seva sort i la de Mantinea en general. Va morir després del 385 aC, en data desconeguda. (ca)
- بوسنياس (باليونانية: Παυσανίας)هو ابن بليستونكس، والملك العشرون لأسبرطة من سلالة أجايد، وأب أجيسيبوليس الذي سيخلف الحكم من بعده. (ar)
- Pausaniás (starořecky Παυσάνιας) byl král Sparty od roku 409 př. n. l. do roku 394 př. n. l. Patřil do královské rodiny Agiovců. Otcem Pausania byl Pleistoanax z rodu Agiovců (starořecky Δυναστεία Αγιαδών). Vládl spolu s Agidem II. pocházejícím z rodu Eurypontovců (starořecky Δυναστεία Ευρυποντιδών) od roku 409 př. n. l. do roku 398 př. n. l. a pak s jeho bratrem Agésilaem II. od roku 398 př. n. l. do roku 394 př. n. l. Pausaniás vládl v době historických událostí pro Spartu se zpočátku vyvíjejících příznivě, ale na konci jeho vlády Sparta zaznamenala mocenský úpadek. V roce 404 př. n. l. skončila dlouhá peloponéská válka trvající sedmadvacet let, kdy spartský vojevůdce Lysandros od moře a král Pausaniás na pevnině obklíčili Athény a donutili tento městský stát kapitulovat. Lysandros přijal aténské posly a oznámil jim rozkaz srovnat se zemí aténské vnější opevnění a hradby přístavu Pireus. Aténské loďstvo s výjimkou dvanácti lodí dostala Sparta a Athény musely změnit ústavu, aby podle slov Sparťanů nevládl dav, ale nejlepší muži. Athéňané na to zvolili třicet vybraných občanů a ti vešli do dějin jako vláda třiceti tyranů. Vyvolali všeobecný odpor ve kterém se znovu k moci dostali demokraté. Lysandros na to dorazil s vojskem do Atén, aby jim vnutil svou vůli na obnovení vlády tyranů. Dle nařízení eforů o vlastní vládě měl rozhodnout athénský lid. Sparta aby přinutila Lysandra respektovat rozkaz vyslala proti němu vojsko v čele s králem Pausaniem. Lysadros musel načas opustit politickou scénu. V roce 404 př. n. l. zemřel v Perské říši Dareios II. a jeho synové Artaxerxes a Kýros se dostali do sporu o trůn. V tomto sporu se Sparťané přidali na Kýrovu stranu. Byzantský harmastés najal 13 000 žoldnéřů z nichž většinu tvořili Sparťané. K došlo v roce 401 př. n. l. u Kunax a Kýros v ní padl. Spartský zásah do boje o perský trůn měl dalekosáhlé následky, neboť vítězný Artaxerxes II. se za něj pomstil válkou která trvala od roku 399 př. n. l. do roku 394 př. n. l. a skončila námořní , kde Sparta ztratila nejen své loďstvo ale i hegemonii na Egejském moři. Oslabení Sparty využili Thébané a později i její tradiční nepřátelé Megařané a Korinťané a tak v roce 395 př. n. l. vypukla tzv. . Tažení proti Thébám vedl opět Lysandros, který v padl. Lysandros zaútočil svévolně, nepočkal na posily vojska krále Pausania a to se mu stalo osudným. Bitva tedy skončila neúspěchem a to byl důvod, že se ve Spartě eforové rozhodli Pausania i přes jeho nepřítomnosti odsoudit. Pausaniás se už domů nevrátil a svůj život dožil v exilu. Útočiště našel v Tegei a nějaký čas žil i v Perské říši. Zemřel kolem roku 380 př. n. l. (cs)
- O Παυσανίας (πέθανε μετά το 380 π.Χ.), Βασιλιάς της Σπάρτης από την Δυναστεία των Αγιαδών (445 π.Χ. - 426 π.Χ. και 408 π.Χ. - 395 π.Χ.) ήταν γιος του βασιλιά Πλειστοάνακτος και εγγονός του διάσημου στρατηγού Παυσανία. (el)
- Pausanias (altgriechisch Παυσανίας Pausanías) war ein König von Sparta aus dem Haus der Agiaden. Er war Enkel des gleichnamigen Feldherrn während der Perserkriege und Sohn des Königs Pleistoanax. Während dessen Verbannung von 445 bis 426 v. Chr. wurde der junge Pausanias König, stand aber noch unter der Vormundschaft seines Onkels Kleomenes. Endgültig übernahm Pausanias die Königswürde nach dem Tod seines Vaters 408 v. Chr. und regierte bis 395 v. Chr. (de)
- Pausanias (griego Παυσάνιας) fue rey de Esparta en dos períodos: 445-426 a. C. y 409-394 a. C. Perteneciente a la familia real de los Agíadas, era hijo de Plistoanacte, y sobrino del general Pausanias. Reinó conjuntamente con Agis II, y luego con Agesilao II. Fue padre de dos reyes, Agesipolis I y Cleómbroto I. (es)
- Pausanias Espartakoa (antzinako grezieraz: Παυσάνιας) K.a. 409tik izan zen. Agiada errege familiako kidea zen. Pausaniasen seme txikia zen. batera gobernatu zuen K.a. 409tik K.a. 398 arte, eta honen anaia zen Agesilao II.arekin batera K.a. 398tik K.a. 394 arte. Operazio militarrak zuzendu zituen Atikan Peloponesoko gerraren amaieran, eta Lisandroren aurka egin zuen, bera politika moderatu baten aldekoa baitzen Atenasekiko. Epaitua, Espartara itzultzean absolbitua izan zen. K.a. 395ean huts egin zuen Tebasen aurka Lisandrorekin batera indar elkarketan, eta horregatik hiltzera zigortua eta errege bezala bere seme ordezkatua izan zen. Pausaniasek exekuziotik ihes egin ahal izan zuen Esparta utziz eta Tegeara erbesteratu zen, bertan hilez K.a. 380an. Persiar Inperioan ere egon zen, eta persiar printzesa batekin ezkondua amaitu zuen. Bi erregeren aita ere izan zen. Jada aipaturiko Agesipolis I.a eta .
* Datuak: Q433408 (eu)
- Pausanias Ier est roi de Sparte de -408 à -394. Il appartient à la famille royale des Agiades. Il est le petit-fils du général Pausanias et le fils du roi Pleistoanax. Il règne conjointement avec Agis II de -409 à -398 puis avec le frère de celui-ci, Agésilas II de -398 à -394. Il commande les opérations militaires en Attique à la fin de la guerre du Péloponnèse et s'oppose à Lysandre car il est partisan d'une politique modérée à l'égard d'Athènes. Mis en jugement, à son retour à Sparte il est acquitté. Plus tard il connaît un échec contre Thèbes et meurt, vers -380, exilé. Il est le père de deux rois de Sparte, Agésipolis Ier et Cléombrote II.
* Portail de la Grèce antique (fr)
- Pausanias (Greek: Παυσανίας) was the Agiad King of Sparta; the son of Pleistoanax. He ruled Sparta from 445 BC to 427 BC and again from 409 BC to 395 BC. He was the leader of the faction in Sparta that opposed the imperialist policy conducted by Lysander. Pausanias became king in 445 BC, when his father Pleistoanax was forced into exile because he made a peace settlement with Athens, which was deemed dishonourable in Sparta. Too young to reign, his uncle Cleomenes acted as regent. Pleistoanax then returned in 427 BC and resumed his reign. Pausanias effectively became king in 409, at the death of his father. As he continued the conciliatory policy with Athens favoured by Pleistoanax, Pausanias clashed with Lysander, the Spartan general who had won the Peloponnesian War against Athens in 404 BC and supported an imperialist policy in the Aegean Sea. In 403 BC, Pausanias engineered the restoration of the Athenian democracy, which had been replaced by the regime of the Thirty Tyrants installed by Lysander after his victory. The latter's supporters and the other king Agis II attempted a prosecution for betrayal against Pausanias, who narrowly escaped condemnation. In 395 BC, Lysander died fighting against Thebes at the beginning of the Corinthian War. Pausanias was again prosecuted by Lysander's friends, who accused him of having delayed his army to avoid supporting Lysander. This time, Pausanias was sentenced to death and had to go into exile in Tegea. He composed there a political treaty dealing with the Spartan constitution and Lycurgus, the mythical legislator of Sparta. (en)
- Pausanias (yunani: Παυσανίας) merupakan seorang raja Sparta Agiad dari tahun 445 SM sampai 426 SM dan kemudian dari tahun 408 SM sampai 395 SM. Dia adalah putra raja Agiad Sparta Pleistoanax. Pemerintahan pertamanya adalah sebagai minor setelah ayahandanya, Pleistoanax, untuk sementara digulingkan dan diasingkan setelah dituduh oleh Sparta dengan menerima suap, mungkin dari pemimpin Athena, Perikles, untuk mundur dari dataran Eleusina di Attika setelah memimpin Peloponnesos pasukan di sana mengikuti pemberontakan Euboia dan Megara dari kekaisaran Athena. Pada tahun 426 SM, Pleistosen dipanggil kembali dan dipulihkan sebagai raja Sparta Agiad dan memerintah sampai kematiannya pada tahun 409 SM. Setelah kemenangan Sparta atas Athena dalam Pertempuran Aegospotami pada tahun 405 SM, Sparta berada dalam posisi untuk akhirnya memaksa Athena untuk menyerah. Pausanias mengepung Athena sementara laksamana Sparta armada Lysander memblokade kota pelabuhan Piraeus. Tindakan ini secara efektif menutup rute gandum ke Athena melalui Hellespont, sehingga kelaparan Athena. Menyadari keseriusan situasi, negarawan Athena, Theramenes, mulai negosiasi dengan Lysander. Negosiasi ini memakan waktu tiga bulan, tetapi pada akhirnya Lysander setuju untuk berdamai di Piraeus. Kesepakatan dicapai untuk kapitulasi Athena dan penghentian Perang Peloponnesos pada tahun 404 SM. Lysander kemudian menempatkan pemerintahan boneka di Athena dengan pembentukan oligarki dari tiga Puluh Tiran di bawah Critias yang termasuk Theramenes sebagai anggota terkemuka. Namun, pada 403 SM Pausanias mampu meruntuhkan dominasi Lysander di Athena setelah Pausanias mendapatkan komando ekspedisi Liga Peloponnesos melawan kaum demokrat Athena yang kemudian berbasis di Piraeus. Meskipun ditentang oleh Lysander, Pausanias mengambil kesempatan untuk mempromosikan rekonsiliasi antara partai demokratis di Piraeus dan para oligarki yang mengendalikan Athena, sehingga memungkinkan reunifikasi Athena dan Piraeus. Pausanias mampu memulihkan demokrasi di Athena sambil membawa orang-orang Athena, untuk sementara, beraliansi dengan Sparta. Tindakan Pausanias menyebabkan konflik besar dengan ephor. Pausanias diadili, tetapi kemudian dibebaskan. Kembali ke Sparta pada 395 SM, Lysander berperan penting dalam memulai perang dengan Thebes dan kota-kota Yunani lainnya, yang kemudian dikenal sebagai Perang Korintus. Spartan bersiap untuk mengirim pasukan melawan aliansi baru Athena, Thiva, Korintus dan Argos (dengan dukungan Persia). Spartan mengatur dua pasukan, satu di bawah Lysander dan yang lainnya di bawah Pausanias, untuk menyerang dan menyerang kota Haliartus, Boiotia. Lysander tiba di kota sementara pasukan Pausanias masih beberapa hari lagi. Tidak mau menunggu Pausanias, Lysander maju ke Haliartus dengan pasukannya. Dalam Pertempuran Haliartus berikutnya, Lysander terbunuh setelah membawa pasukannya terlalu dekat tembok kota. Pasukan Pausanias tiba setelah kekalahan Lysander tetapi kemudian meninggalkan medan pertempuran terutama karena oposisi militer Athena. Karena kepemimpinannya yang buruk di Haliartus, Pausanias dijatuhi hukuman mati oleh Sparta dan diganti sebagai raja oleh putranya yang masih muda . Namun, Pausanias berhasil lolos dari eksekusi dan melarikan diri Sparta untuk hidup di pengasingan di Tegia. Ketika tinggal di sana ia menulis sebuah pamflet. Tidak ada fragmen pamflet yang bertahan dan isi atau tujuannya tidak jelas. Namun, tampaknya ia menulis pamflet untuk mengkritik lawan-lawannya di Sparta yang menuduh mereka melanggar hukum-hukum Sparta tradisional dan menganjurkan penghapusan ephor. Tahun kematian Pausanias tidak diketahui. Dia juga ayahanda dari . (in)
- パウサニアス（ギリシャ語: Παυσάνιας, ラテン文字転写: Pausanias、在位：紀元前445年 - 紀元前428年、紀元前409年 - 紀元前394年）はアギス朝のスパルタ王である。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 파우사니아스 문서를 참고하십시오.) 파우사니아스(고대 그리스어: Παυσάνιας, 라틴어: Pausanias, 재위 : 기원전 445년 – 기원전 428년, 기원전 409년 – 기원전 394년)는 스파르타 아기아다이 왕조의 왕이다. (ko)
- Pausania, figlio di Plistoanatte (in greco antico: Παυσανίας, Pausanìas; Sparta, anni 460 a.C. – Tegea, dopo il 385 a.C.), fu re di Sparta della dinastia degli Agiadi dal 444 a.C. al 426 a.C. e poi di nuovo dal 409 a.C. al 394 a.C.; i suoi periodi da re furono intervallati dai due regni del padre.Fu padre dei due re di Sparta che gli succedettero, Agesipoli I e Cleombroto I. (it)
- Pausanias II (Oudgrieks: Παυσανίας) (overleden 394 v.Chr.) was een koning van Sparta en kleinzoon van Pausanias I. Hij regeerde een eerste keer tussen 445 en 426 v. Chr., na de verbanning van zijn vader. In 409 kwam hij terug aan de macht, en werd hij ook de facto koning, tot zijn dood in 395 v. Chr. Toen werd hij opgevolgd door zoon Agesipolis I. Pausanias II was eerst koning van 445 tot 426 v.Chr., als minderjarige en louter theoretisch, omdat zijn vader tijdelijk was afgezet. Na de dood van zijn vader in 409 v.Chr. nam hij daadwerkelijk de macht in handen. Na de capitulatie van Athene voerde hij een gematigde politiek tegenover de verslagen vijand: hij duldde zelfs het herstel van de democratie in Athene. Wegens een militaire blunder werd hij in 395 ter dood veroordeeld, maar hij ging in ballingschap en overleed in 394 v.Chr. Hij werd opgevolgd door Agesipolis I. (nl)
- Pauzaniasz, gr. Παυσανίας (zm. 395 p.n.e.) – król Sparty w latach 409–395 p.n.e. z dynastii Agidów. Wnuk Pauzaniasza, wodza spartańskiego, dowodzącego w bitwie pod Platejami, W 404 p.n.e., wraz ze współkrólem Agisem, dowodził spartańskimi wojskami podczas oblężenia i zdobycia Aten w końcowej fazie II wojny peloponeskiej. (pl)
- Павса́ний (др.-греч. Παυσανίας; родился, по одной из версий, незадолго до 447 года до н. э. — умер после 385/84 года до н. э., Тегея, Аркадия, Греция) — спартанский царь из рода Агиадов, сын Плистоанакта. Правил во время изгнания отца в 445—426 годах до н. э. (под опекой дяди, Клеомена) и после смерти отца с 409 или 408/07 по 395 годы до н. э. (на этот раз самостоятельно). Командовал спартанской армией в походе в Аттику в 405 году до н. э., на заключительном этапе Пелопоннесской войны. Позже возглавил оппозицию чрезмерно усилившемуся наварху Лисандру, получил командование в новом аттическом походе и добился восстановления в Афинах демократического режима (403 год до н. э.). Во время Коринфской войны двинулся в Беотию на помощь Лисандру, но не успел принять участие в битве при Галиарте, где Лисандр был разбит и погиб (395 год до н. э.). Из-за этого Павсания заочно приговорили к смерти, он бежал в Тегею, где впоследствии и умер. В изгнании Павсаний написал речь о законах Ликурга, в которой, по одной из версий, предлагал упразднить или ограничить в полномочиях спартанский институт эфората. Его сыновьями были цари Спарты Агесиполид I и Клеомброт I. В историографии с именем Павсания связывают восстановление демократического строя в Афинах и отказ Спарты от экспансионистского внешнеполитического курса в масштабах всей Эллады, сторонником которого был Лисандр. Мнения учёных о том, был ли Павсаний принципиальным противником тирании или просто боролся с Лисандром за влияние, расходятся. (ru)
- Pausânias, (ca. 450 a.C. — 385 a.C.) foi rei da cidade-Estado grega de Esparta de 409 a.C. até 395 a.C., pertenceu à Dinastia Ágida. Ele era filho do rei Plistóanex e neto do general Pausânias (que liderou os espartanos na Batalha de Plateias). Ele reinou por quatorze anos, e terminou seus dias no exílio. Foi durante seu reinado, com Ágis II como rei euripôntida e Lisandro como almirante, que os espartanos derrotaram Atenas na Guerra do Peloponeso. Quando os atenienses atacaram os Trinta Tiranos, Lisandro resolveu retomar Atenas, mas os reis de Esparta, invejosos de Lisandro pois ele iria capturar Atenas duas vezes, resolveram que um deles iria; o escolhido foi Pausânias, que dissuadiu os atenienses de se revoltarem. Logo em seguida, os atenienses se revoltaram de novo, e Pausânias foi censurado, enquanto Lisandro foi louvado em Esparta. Árvore genealógica baseada na Descrição da Grécia, de Pausânias: PausâniasPlistóanexPausânias de EspartaAgesípolis ICleômbroto I (pt)
- Павсаній (дав.-гр. Παυσανίας; д/н — бл. 385 до н. е.) — цар Спарти в 445—426 і 409—395 роках до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- بوسنياس (باليونانية: Παυσανίας)هو ابن بليستونكس، والملك العشرون لأسبرطة من سلالة أجايد، وأب أجيسيبوليس الذي سيخلف الحكم من بعده. (ar)
- O Παυσανίας (πέθανε μετά το 380 π.Χ.), Βασιλιάς της Σπάρτης από την Δυναστεία των Αγιαδών (445 π.Χ. - 426 π.Χ. και 408 π.Χ. - 395 π.Χ.) ήταν γιος του βασιλιά Πλειστοάνακτος και εγγονός του διάσημου στρατηγού Παυσανία. (el)
- Pausanias (altgriechisch Παυσανίας Pausanías) war ein König von Sparta aus dem Haus der Agiaden. Er war Enkel des gleichnamigen Feldherrn während der Perserkriege und Sohn des Königs Pleistoanax. Während dessen Verbannung von 445 bis 426 v. Chr. wurde der junge Pausanias König, stand aber noch unter der Vormundschaft seines Onkels Kleomenes. Endgültig übernahm Pausanias die Königswürde nach dem Tod seines Vaters 408 v. Chr. und regierte bis 395 v. Chr. (de)
- Pausanias (griego Παυσάνιας) fue rey de Esparta en dos períodos: 445-426 a. C. y 409-394 a. C. Perteneciente a la familia real de los Agíadas, era hijo de Plistoanacte, y sobrino del general Pausanias. Reinó conjuntamente con Agis II, y luego con Agesilao II. Fue padre de dos reyes, Agesipolis I y Cleómbroto I. (es)
- パウサニアス（ギリシャ語: Παυσάνιας, ラテン文字転写: Pausanias、在位：紀元前445年 - 紀元前428年、紀元前409年 - 紀元前394年）はアギス朝のスパルタ王である。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 파우사니아스 문서를 참고하십시오.) 파우사니아스(고대 그리스어: Παυσάνιας, 라틴어: Pausanias, 재위 : 기원전 445년 – 기원전 428년, 기원전 409년 – 기원전 394년)는 스파르타 아기아다이 왕조의 왕이다. (ko)
- Pausania, figlio di Plistoanatte (in greco antico: Παυσανίας, Pausanìas; Sparta, anni 460 a.C. – Tegea, dopo il 385 a.C.), fu re di Sparta della dinastia degli Agiadi dal 444 a.C. al 426 a.C. e poi di nuovo dal 409 a.C. al 394 a.C.; i suoi periodi da re furono intervallati dai due regni del padre.Fu padre dei due re di Sparta che gli succedettero, Agesipoli I e Cleombroto I. (it)
- Pauzaniasz, gr. Παυσανίας (zm. 395 p.n.e.) – król Sparty w latach 409–395 p.n.e. z dynastii Agidów. Wnuk Pauzaniasza, wodza spartańskiego, dowodzącego w bitwie pod Platejami, W 404 p.n.e., wraz ze współkrólem Agisem, dowodził spartańskimi wojskami podczas oblężenia i zdobycia Aten w końcowej fazie II wojny peloponeskiej. (pl)
- Павсаній (дав.-гр. Παυσανίας; д/н — бл. 385 до н. е.) — цар Спарти в 445—426 і 409—395 роках до н. е. (uk)
- Pausànies d'Esparta (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, fou rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades. Quan Pleistoànax va ser desterrat l'any 444 aC el va succeir en el tron sota la regència del seu oncle Cleòmenes. El 427 aC Cleòmenes va envair Àtica al front d'un exèrcit i Pausànies el va acompanyar, segons diu Tucídides. El 426 aC sembla que el seu pare va ser restaurat al tron, i la seva posició va quedar indeterminada, ja que no se'n fa referència, però segurament va romandre només com a hereu fins a la mort del seu pare el 408 aC. (ca)
- Pausaniás (starořecky Παυσάνιας) byl král Sparty od roku 409 př. n. l. do roku 394 př. n. l. Patřil do královské rodiny Agiovců. Otcem Pausania byl Pleistoanax z rodu Agiovců (starořecky Δυναστεία Αγιαδών). Vládl spolu s Agidem II. pocházejícím z rodu Eurypontovců (starořecky Δυναστεία Ευρυποντιδών) od roku 409 př. n. l. do roku 398 př. n. l. a pak s jeho bratrem Agésilaem II. od roku 398 př. n. l. do roku 394 př. n. l. (cs)
- Pausanias Espartakoa (antzinako grezieraz: Παυσάνιας) K.a. 409tik izan zen. Agiada errege familiako kidea zen. Pausaniasen seme txikia zen. batera gobernatu zuen K.a. 409tik K.a. 398 arte, eta honen anaia zen Agesilao II.arekin batera K.a. 398tik K.a. 394 arte. Operazio militarrak zuzendu zituen Atikan Peloponesoko gerraren amaieran, eta Lisandroren aurka egin zuen, bera politika moderatu baten aldekoa baitzen Atenasekiko. Epaitua, Espartara itzultzean absolbitua izan zen. Persiar Inperioan ere egon zen, eta persiar printzesa batekin ezkondua amaitu zuen.
* Datuak: Q433408 (eu)
- Pausanias Ier est roi de Sparte de -408 à -394. Il appartient à la famille royale des Agiades. Il est le petit-fils du général Pausanias et le fils du roi Pleistoanax. Il règne conjointement avec Agis II de -409 à -398 puis avec le frère de celui-ci, Agésilas II de -398 à -394. Il commande les opérations militaires en Attique à la fin de la guerre du Péloponnèse et s'oppose à Lysandre car il est partisan d'une politique modérée à l'égard d'Athènes. Mis en jugement, à son retour à Sparte il est acquitté. Plus tard il connaît un échec contre Thèbes et meurt, vers -380, exilé. (fr)
- Pausanias (Greek: Παυσανίας) was the Agiad King of Sparta; the son of Pleistoanax. He ruled Sparta from 445 BC to 427 BC and again from 409 BC to 395 BC. He was the leader of the faction in Sparta that opposed the imperialist policy conducted by Lysander. (en)
- Pausanias (yunani: Παυσανίας) merupakan seorang raja Sparta Agiad dari tahun 445 SM sampai 426 SM dan kemudian dari tahun 408 SM sampai 395 SM. Dia adalah putra raja Agiad Sparta Pleistoanax. Pemerintahan pertamanya adalah sebagai minor setelah ayahandanya, Pleistoanax, untuk sementara digulingkan dan diasingkan setelah dituduh oleh Sparta dengan menerima suap, mungkin dari pemimpin Athena, Perikles, untuk mundur dari dataran Eleusina di Attika setelah memimpin Peloponnesos pasukan di sana mengikuti pemberontakan Euboia dan Megara dari kekaisaran Athena. Pada tahun 426 SM, Pleistosen dipanggil kembali dan dipulihkan sebagai raja Sparta Agiad dan memerintah sampai kematiannya pada tahun 409 SM. (in)
- Pausânias, (ca. 450 a.C. — 385 a.C.) foi rei da cidade-Estado grega de Esparta de 409 a.C. até 395 a.C., pertenceu à Dinastia Ágida. Ele era filho do rei Plistóanex e neto do general Pausânias (que liderou os espartanos na Batalha de Plateias). Ele reinou por quatorze anos, e terminou seus dias no exílio. Foi durante seu reinado, com Ágis II como rei euripôntida e Lisandro como almirante, que os espartanos derrotaram Atenas na Guerra do Peloponeso. Árvore genealógica baseada na Descrição da Grécia, de Pausânias: PausâniasPlistóanexPausânias de EspartaAgesípolis ICleômbroto I (pt)
- Pausanias II (Oudgrieks: Παυσανίας) (overleden 394 v.Chr.) was een koning van Sparta en kleinzoon van Pausanias I. Hij regeerde een eerste keer tussen 445 en 426 v. Chr., na de verbanning van zijn vader. In 409 kwam hij terug aan de macht, en werd hij ook de facto koning, tot zijn dood in 395 v. Chr. Toen werd hij opgevolgd door zoon Agesipolis I. (nl)
- Павса́ний (др.-греч. Παυσανίας; родился, по одной из версий, незадолго до 447 года до н. э. — умер после 385/84 года до н. э., Тегея, Аркадия, Греция) — спартанский царь из рода Агиадов, сын Плистоанакта. Правил во время изгнания отца в 445—426 годах до н. э. (под опекой дяди, Клеомена) и после смерти отца с 409 или 408/07 по 395 годы до н. э. (на этот раз самостоятельно). Командовал спартанской армией в походе в Аттику в 405 году до н. э., на заключительном этапе Пелопоннесской войны. Позже возглавил оппозицию чрезмерно усилившемуся наварху Лисандру, получил командование в новом аттическом походе и добился восстановления в Афинах демократического режима (403 год до н. э.). Во время Коринфской войны двинулся в Беотию на помощь Лисандру, но не успел принять участие в битве при Галиарте, где (ru)
|
