| dbo:abstract
|
- Es coneix com a èxode jueu de terres àrabs a les emigracions massives o expulsions de jueus, sobretot sefardites i mizrahim, procedents de països àrabs i islàmics i que van tenir lloc en els anys posteriors al Conflicte araboisraelià de 1948. El fenomen va tenir característiques diferents segons el país, encara que en general va reduir moltes de les comunitats jueves fins a la seva pràctica desaparició. En molts d'aquests països es pot rastrejar la presència d'aquestes comunitats fins a èpoques prèvies a la islamització o arabització d'aquestes terres. En alguns casos l'emigració es va deure a pogroms i altres expressions d'antisemitisme, mentre que altres van obeir a un procés d'emigració molt més llarg ia causa d'una multiplicitat de factors, entre els quals segueixen estant els ressons del conflicte araboisraelià, als quals s'afegeixen econòmics, culturals i altres. Típicament, l'emigració va ser l'etapa final de la prèvia discriminació, fustigació, persecució i confiscació de béns duta a terme per la població àrab o bé per les mateixes agències governamentals àrabs. Aproximadament dos terços dels jueus afectats van emigrar a l'Estat d'Israel, altres destinacions habituals van ser els Estats Units, Canadà i França. (ca)
- Židovský exodus z arabských zemí odkazuje na vyhnání a masový odchod Židů, převážně pak Sefardů a Mizrachi, z arabských a islámských zemí. Tato migrace začala koncem 19. století, ale masovějších rozměrů se jí dostalo po Válce o nezávislost v roce 1948. Podle statistik žilo v roce 1939 v arabských zemích přibližně 1,7 milionu Židů. Podle oficiálních arabských statistik opustilo své domovy od roku 1948 do počátku 70. let na 856 000 Židů. Zhruba 680 000 těchto Židů se usadilo v Izraeli. Jejich potomci a potomci íránských a tureckých Židů tvoří populaci čítající 3,06 milionů obyvatel z celkové židovské populace 5,3 milionů. V zemích, ze kterých uprchli, zanechali majetek, který má v přepočtu na dnešní kurzy hodnotu 300 miliard. Rozloha pozemků, které byly v těchto zemích židovským majetkem, se odhaduje na 100 tisíc km² (čtyřnásobek rozlohy Státu Izrael). Židé, kteří opustili arabské země, mnohdy byli součástí komunit, které v daných zemích pobývaly po tisíciletí. Po vyhlášení nezávislosti Izraele se v těchto zemích stala pro Židy situace nesnesitelná. Židé byli perzekvováni a v mnohých státech probíhaly protižidovské bouře. V Iráku byl dokonce sionismus prohlášen za hrdelní zločin. (cs)
- يشير مصطلح هجرة اليهود من الدول العربية والإسلامية أو هجرة اليهود من البلدان العربية إلى رحيل وإبعاد وتهجير وهجرة حوالي 850,000 يهودي، وفي المقام الأول يهود سفارديون ويهود مزراحيون من الوطن العربي والعالم الإسلامي، وبشكلٍ مكثف في الفترة الممتدة بين 1948 وأوائل سبعينيات القرن العشرين. وقعت آخر موجة هجرة رئيسية من إيران بين عامي 1979 و1980، وذلك نتيجة للثورة الإسلامية الإيرانية. بدأ عددٌ من عمليات النزوح اليهوديّة الصغيرة من العديد من دول الشرق الأوسط في أوائل القرن العشرين، وكانت الهجرة اليهودية الكبيرة معروفة باسم عليا من اليمن وسوريا إلى فلسطين (الهجرة إلى المنطقة المعروفة اليوم باسم إسرائيل). هاجر عددٌ قليلٌ جدًا من اليهود من الدول الإسلامية خلال فترة الانتداب البريطاني على فلسطين. وقبل وثيقة إعلان قيام دولة إسرائيل في عام 1948، كان ما يقارب 800,000 يهودي يعيشون في أراضٍ تشكّل العالم العربي الآن. من بين هؤلاء، يعيش أقلّ من ثلثيهم في شمال أفريقيا التي كانت تحت الانتداب الفرنسي والإيطالي، و15-20% في المملكة العراقية وحوالي 10% في المملكة المصرية وحوالي 7% في المملكة المتوكلية اليمنية. و200,000 شخص كانوا يعيشون في الدولة البهلوية الإيرانية وجمهورية تركيا. وقعت أولى عمليات التهجير على نطاقٍ واسع في أواخر الأربعينيات وأوائل الخمسينيات من القرن العشرين، معظمها من العراق واليمن وليبيا. غادر أكثر من 90% من السكان اليهود في هذه الهجرات، على الرغم من ضرورة ترك ممتلكاتهم خلفهم. هاجر 260 ألف يهودي من الدول العربية إلى إسرائيل بين عامي 1948 و1951، ما يمثّل 56% من إجمالي المهاجرين إلى الدولة التي أُسِّسَت حديثًا؛ كان هذا نتاجُ تغيّرٍ في السياسة لصالح الهجرة الجماعية التي تركّز على اليهود من الدول العربية والإسلامية (خطة المليون). تجهّزَت الحكومة الإسرائيلية لاستيعاب 600,000 مهاجر على مدار أربع سنواتٍ، ما ضاعف عدد السكان اليهود الموجودين، والذي لاقى ردودَ فعلٍ مُتباينةٍ في الكنيست، فقد كانت هناك معارضة من داخل الوكالة اليهودية والحكومة للترويج لحركة هجرة واسعة النطاق بين اليهود الذين لم تتعرّض حياتهم للخطر. على مدى العقود اللاحقة بلغت الهجرة ذروتها في أوقاتٍ مختلفة ومن مناطق مختلفة. حدثت ذروة الهجرة من مصر في عام 1956 في أعقاب العدوان الثلاثي على مصر. أما الهجرة الجماعية من دولٍ عربيّةٍ أخرى في شمال أفريقيا فقد بلغت ذروتها في الستينيات. كان لبنان هو الدولة العربية الوحيدة التي شهدت زيادةً مؤقتةً في عدد سكانها اليهود خلال هذه الفترة، بسبب تدفّق اليهود من دول عربية أخرى، على الرغم من أن الجالية اليهودية في لبنان قد تقلص عددها بحلول منتصف سبعينيات القرن العشرين. وبحلول عام 1972 وصل إلى إسرائيل 600 ألف يهودي من الدول العربية والإسلامية. في المجموع، من بين 900,000 يهودي تركوا الدول العربية والإسلامية الأخرى، استقر 600,000 في دولة إسرائيل الجديدة، و300,000 هاجروا إلى فرنسا والولايات المتحدة. يشكل أحفاد المهاجرين اليهود من المنطقة، والمعروفين باسم يهود مزراحيون («اليهود الشرقيين» ويهود سفارادي («اليهود الإسبان»)، حاليًا أكثر من نصف إجمالي سكان إسرائيل، ويعود ذلك جزئيًا لارتفاع معدل الخصوبة لديهم. في عام 2009، مكث 26,000 يهودي فقط في الدول العربية وإيران، و26,000 في تركيا.وشملت أسباب الهجرة عوامل ضغط، مثل الاضطهاد ومعاداة السامية وعدم الاستقرار السياسي والفقر والترحيل إلى جانب عوامل الجذب، مثل الرغبة لتلبية التطلّعات الصهيونية أو إيجاد وضعٍ اقتصادي أفضل وتأمين ملجأ في أوروبا أو الأمريكتين. سُيِّسَ تاريخ الهجرة، بالنظر إلى الصلة الوثيقة المقترحة للسرد التاريخ للصراع العربي الإسرائيلي. عند عرض التاريخ، فإن أولئك الذين ينظرون إلى الهجرة اليهودية على أنها مماثلة للنكبة الفلسطينية عام 1948، يشدّدون عمومًا على عوامل الضغط ويعتبرون أولئك الذين غادروا لاجئين، بينما يشدد الآخرون على عوامل الجذب ويعتبرونهم مهاجرين طوعيًا. (ar)
- Die Vertreibung von Juden aus arabischen und islamischen Ländern (hebräisch יציאת יהודים ממדינות ערב Yetziat yehudim mi-medinot Arav; arabisch التهجير الجماعي لليهود من الدول العربية والإسلامية at-tahdschīr al-Dschamāʻī lil-yahūd min ad-duwal al-ʻarabīya wal-islāmīya) umfasste sowohl Flucht als auch Vertreibung von 850.000 Juden hauptsächlich sephardischer Herkunft aus arabischen und islamisch geprägten Ländern von 1948 bis in die 1970er Jahre, die abgeschwächt bis heute anhalten. Dadurch erloschen teils Jahrtausende alte jüdische Gemeinden. Sie wird auch als die jüdische Nakba bezeichnet. Die Vertriebenen und ihre Nachkommen werden in Israel als Mizrachim bezeichnet. (de)
- The Jewish exodus from the Muslim world was the departure, flight, expulsion, evacuation and migration of around 900,000 Jews from Arab countries and Iran, mainly from 1948 to the early 1970s, though with one final exodus from Iran in 1979–80 following the Iranian Revolution. An estimated 650,000 of the departees settled in Israel. A number of small-scale Jewish migrations began in many Middle Eastern countries early in the 20th century with the only substantial aliyah (immigration to the area today known as Israel) coming from Yemen and Syria. Few Jews from Muslim countries immigrated during the period of Mandatory Palestine. Prior to the creation of Israel in 1948, approximately 800,000 Jews were living in lands that now make up the Arab world. Of these, just under two-thirds lived in French- and Italian-controlled North Africa, 15–20% in the Kingdom of Iraq, approximately 10% in the Kingdom of Egypt and approximately 7% in the Kingdom of Yemen. A further 200,000 lived in Pahlavi Iran and the Republic of Turkey. The first large-scale exoduses took place in the late 1940s and early 1950s, primarily from Iraq, Yemen and Libya. In these cases over 90% of the Jewish population left, despite the necessity of leaving their property behind. Two hundred and sixty thousand Jews from Arab countries immigrated to Israel between 1948 and 1951, accounting for 56% of the total immigration to the newly founded state. The Israeli government's policy to accommodate 600,000 immigrants over four years, doubling the existing Jewish population, encountered mixed reactions in the Knesset; there were those within the Jewish Agency and government who opposed promoting a large-scale emigration movement among Jews whose lives were not in danger. Later waves peaked at different times in different regions over the subsequent decades. The peak of the exodus from Egypt occurred in 1956 following the Suez Crisis. The emigrations from the other North African Arab countries peaked in the 1960s. Lebanon was the only Arab country to see a temporary increase in its Jewish population during this period, due to an influx of Jews from other Arab countries, although by the mid-1970s the Jewish community of Lebanon had also dwindled. Six hundred thousand Jews from Arab and Muslim countries had reached Israel by 1972. In total, of the 900,000 Jews who left Arab and other Muslim countries, 600,000 settled in the new state of Israel, and 300,000 migrated to France and the United States. The descendants of the Jewish immigrants from the region, known as Mizrahi Jews ("Oriental," literally: "Eastern Jews") and Sephardic Jews ("Spanish Jews"), currently constitute more than half of the total population of Israel, partially as a result of their higher fertility rate. In 2009, only 26,000 Jews remained in Arab countries and Iran, as well as 26,000 in Turkey. By 2019, the total number of Jews in Arab countries and Iran had declined to 12,700, and in Turkey to 14,800. The reasons for the exoduses are manifold, including pull factors, such as the desire to fulfill Zionist yearnings or find a better economic status and a secure home in Europe or the Americas and, in Israel, a policy change in favour of mass immigration focused on Jews from Arab and Muslim countries, together with push factors, such as persecution / antisemitism, political instability, poverty and expulsion. The history of the exodus has been politicized, given its proposed relevance to the historical narrative of the Arab–Israeli conflict. When presenting the history, those who view the Jewish exodus as analogous to the 1948 Palestinian exodus generally emphasize the push factors and consider those who left as refugees, while those who do not, emphasize the pull factors and consider them willing immigrants. (en)
- El éxodo judío de países musulmanes se refiere a las emigraciones masivas o expulsiones de judíos, sobre todo sefardíes y mizrajíes, procedentes de países árabes y musulmanes, y que tuvieron lugar en los años posteriores a la guerra árabe-israelí de 1948. El fenómeno tuvo características diferentes según los países, aunque en general redujo muchas de las comunidades judías hasta su práctica desaparición. En muchos de dichos países se puede rastrear la presencia de estas comunidades hasta épocas previas a la islamización o arabización de esas tierras. En algunos casos la emigración se debió a pogromos y otras expresiones de antisemitismo, mientras que otros obedecieron a un proceso de emigración mucho más largo y debido a una multiplicidad de factores, entre los cuales siguen estando los ecos del conflicto árabe-israelí, a los que se añaden económicos, culturales y otros. Típicamente, la emigración fue la etapa final de la previa discriminación, hostigamiento, persecución e incautación de bienes llevada a cabo por la población árabe o bien por las propias agencias gubernamentales árabes. Aproximadamente dos tercios de los judíos afectados emigraron a Israel; otros destinos habituales fueron Estados Unidos, Canadá y Francia. (es)
- Eksodus Yahudi dari negara-negara Arab dan Muslim atau Eksodus Yahudi dari negara-negara Arab (bahasa Ibrani: יציאת יהודים ממדינות ערב, Yetziat yehudim mi-medinot Arav; bahasa Arab: هجرة اليهود من الدول العربية والإسلامية hijrat al-yahūd min ad-duwal al-ʻArabīyah wal-Islāmīyah) adalah keberangkatan, penerbangan, migrasi dan pengusiran Yahudi, terutama yang berlatar belakang Sephardi dan Mizrahi, dari Arab dan negara-negara Muslim, utamanya dari 1948 sampai awal 1970an. Arus migrasi besar terakhir terjadi dari Iran pada 1979–80, akibat Revolusi Iran. (in)
- L'exode des Juifs des pays arabes et musulmans fait référence à l'émigration libre ou contrainte d'environ 800 000 Juifs hors des pays arabes et musulmans au XXe siècle, plus particulièrement après la création d'Israël en 1948 et l’indépendance de nombreux pays arabes. Cet exode marque la fin d'une présence souvent plurimillénaire, notamment en Irak ou en Égypte. Plusieurs facteurs expliquent cet exode : les persécutions dans le contexte du conflit israélo-arabe, dont les pogromss, l'antisémitisme, les expulsions et l'instabilité politique. Mais aussi des facteurs politiques tels que la montée du nationalisme arabe qui mène, lors de la décolonisation, à l'exclusion sociale de certaines populations minoritaires, développement concomitant du sionisme qui pousse certains Juifs à s'installer en Israël par idéal politique et/ou religieux, paupérisation qui poussent les Juifs à rechercher un avenir meilleur à l'étranger, mais encore l'identification des Juifs aux puissances coloniales qui poussent certains à rejoindre les métropoles au moment de la décolonisation. Les pays d'accueil de ces Juifs sont principalement Israël, où près de 600 000 d'entre eux, soit 75 %, trouvent refuge, et les pays occidentaux : France, Italie, Royaume-Uni, mais aussi le Canada, les États-Unis ou le Brésil. Bien que des migrations des Juifs des communautés d'Afrique du Nord et du Moyen-Orient ait commencé à la fin du XIXe siècle, celles-ci ne menacent la pérennité des communautés qu'au début de la guerre israélo-arabe de 1948. Dans les quelques années qui suivent, entre 500 000 et 600 000 Juifs « émigrent, sont poussés à la fuite ou sont expulsés » des pays arabes. Parmi ces derniers, la majorité (260 000 entre 1948 et 1951 ; 600 000 au total jusqu'en 1972) s'installent en Israël ; le restant se réinstallant en France, au Royaume-Uni et dans les autres pays occidentaux. La plupart de la communauté juive d’Égypte fuit durant la crise du canal de Suez et dans les autres pays d'Afrique du Nord dans les années 1960. Après la guerre des Six Jours en 1967 et la guerre du Kippour en 1973, la majorité des communautés juives à travers le monde arabo-musulman, ainsi que du Pakistan et l'Afghanistan, avaient disparu. La dernière vague se produit en Iran dans les années 1979–80, à la suite de la révolution iranienne. (fr)
- 이슬람 국가에서 유대인 추방은 이슬람 국가에서 많은 유대인이 추방, 퇴거당하거나, 피난한 것을 말한다. 850,000명의 유대인이 추방된 것으로 알려져 있다. 주로 스파라드와 미즈라흐 유대인으로, 1948년에서 1970년대 초반에 주로 이루어졌다. 최근의 주요 추방 사건은 이슬람 혁명의 결과로 1979년과 1980년 이란에서 일어났다. (ko)
- Tussen 1948 en de jaren zeventig kwam een groot aantal Joodse vluchtelingen uit de Arabische wereld naar Israël. In Israël is deze migratie bekend als ציאת יהודים ממדינות ערב (Joodse uittocht uit de Arabische wereld). Deze vluchtelingen kwamen uit de Arabische en islamitische wereld. In het hedendaagse Israël staat deze pluriforme groep bekend als de Mizrahi. (nl)
- Con esodo ebraico dai paesi arabi ci si riferisce all'espulsione e alla partenza di massa di ebrei, in primo luogo di sefarditi e mizrahì, da paesi arabi e islamici avvenuta a partire dal tardo XIX secolo, e accelerata dopo la guerra arabo-israeliana del 1948. Secondo le statistiche ufficiali arabe, 856.000 ebrei hanno lasciato le loro case nei paesi arabi, dal 1948 fino agli inizi del 1970. Circa 600.000 si sono reinsediati in Israele. L'Organizzazione mondiale degli ebrei dai paesi arabi (WOJAC) stima che le proprietà ebraiche nei paesi arabi sarebbero valutate oggi a più di 300 miliardi di dollari e le proprietà immobiliari lasciate nelle terre arabe equivarrebbero a 100.000 chilometri quadrati (quattro volte la dimensione dello Stato di Israele). (it)
- Den judiska exodus från arabiska och muslimska länder (hebreiska: יציאת יהודים ממדינות ערב, Yetziat yehudim mi-medinot Arav; arabiska: هجرة اليهود من الأراضي العربية Hijrat al-Yahud min al-arad' al-Arabiya) var en massflykt och deportation av judar, i huvudsak med sefardisk och mizrahisk bakgrund, från arabiska och muslimska länder, från 1948 till tidigt 1970-tal. Även om judar hade börjat lämna samhällen i Mellanöstern och Nordafrika redan i slutet av 1800-talet och fly i större antal från en del arabiska länder på 1930-talet och tidiga 1940-talet blev migrationen inte av någon större betydelse förrän under 1948 års arabisk-israeliska krig. Från 1948 till tidigt 1970-tal lämnade 800 000–1 000 000 judar sina hem i arabvärlden för att de förföljdes, flydde, eller blev deporterade. 260 000 av dem nådde Israel mellan 1948 och 1951; och 600 000 fram till 1972. Libanon var det enda arabiska land som såg en ökning av sin judiska befolkning efter 1948, vilket berodde på ett inflöde från andra arabländer. På 70-talet krympte de judiska samhällena i Libanon däremot på grund av fientlighet under det libanesiska inbördeskriget. År 2002 utgjorde judar från arabländerna och deras barn nästa halva Israels befolkning. Det fanns flera orsaker till de stora flyttströmmarna. I de muslimska länderna som judar flydde fanns antisemitism, politisk instabilitet och strukturell diskriminering av judar från samhället. Samtidigt så lockade i Israel idén om ett judiskt land. Arabnationalismen drev många judar från arabländerna, och många regimer ville framställa den judiska uteslutningen från samhället som ett folkligt svar på den palestinska flytten från Israel. I Libyen flyttade de flesta judar 1951 medan de kvarvarande fick sitt medborgarskap upphävt 1961, och de sista återstående judarna evakuerades under sexdagarskriget. Judarna i Yemen och Aden evakuerades till största delen under 1949 och 1950 på grund av rädsla för deras säkerhet. Irakiska judar uppmanades att lämna landet av den irakiska regeringen. De egyptiska judarna började fly 1948, och de kvarvarande utvisades 1956. I Algeriet fråntogs judarna sitt medborgarskap och de flyttade till Frankrike eller Israel. I Marocko var pogromer 1948 början på utvandringen, men största delen av gemenskapen flyttade på 1960-talet. Den egendom som judar ägde såldes, konfiskerades eller smugglades ut ur de länder som de lämnade.[källa behövs] Judarna refererar ibland till dessa händelser som "den judiska nakban". (sv)
- O êxodo judaico dos países árabes e muçulmanos (em árabe: التهجير الجماعي لليهود من الدول العربية والإسلامية; em hebraico: פליטים יהודים ממדינות ערב) foi o processo de expulsão em massa das comunidades judaicas estabelecidas nos países de maioria árabe e islâmica, a partir de 1948 e que durou até o início da década de 1970. A expulsão dos judeus dos países árabes e muçulmanos teve como pretexto principal o restabelecimento do Estado de Israel. Embora a migração judaica no Oriente Médio e nas comunidades norte-africanas tenha começado no final do século XIX, tendo aumentado nas décadas de 1930 e de 1940, ela só se tornou significativa a partir da Guerra de Independência de Israel. Até o início da década de 1970, entre 800 mil e um milhão de judeus fugiram ou foram expulsos de suas casas nos países árabes. 260 mil chegaram a Israel entre 1948 e 1951; 600 mil apenas em 1972, mesmo ano do Massacre de Munique. O Líbano foi o único país árabe a aumentar a sua população judaica depois de 1948, devido a um afluxo de refugiados provenientes de outros países árabes que buscavam chegar ao território israelense. No entanto, após a eclosão da Guerra Civil Libanesa, estas comunidades judaicas também tiveram que deixar o país em busca de estabilidade e segurança em Israel. Em 2002 os judeus de países árabes e seus descendentes constituíam quase metade da população total do Estado de Israel. (pt)
- Исход евреев из мусульманских (в основном арабских) стран — массовая эмиграция евреев из арабских и других мусульманских стран в ходе XX века. Репатриация евреев Ближнего Востока и Северной Африки в Страну Израиля началась ещё в конце XIX века и стала массовой после образования Государства Израиль и Войны Израиля за независимость (1948). Катализаторами миграции стали также массовые еврейские погромы 1940-х годов в крупных арабских городах (в Багдаде, Каире, Адене, Триполи, Манаме, Алеппо и ряде других городов). В период с 1948 по начало 1970-х годов из арабских стран эмигрировали добровольно, бежали или были изгнаны от 800 тыс. до 1 млн евреев. Из них 260 тыс. достигли Израиля в период 1948—1951 годов, и ещё 600 тыс. к 1972 году Ливан был единственной арабской страной, еврейское население которой после 1948 года увеличилось, поскольку он был промежуточным пунктом на пути еврейской миграции в Израиль. Однако к 1970-м годам в результате гражданской войны в Ливане еврейское население этой страны также существенно уменьшилось. К 2002 году выходцы из арабских стран и их потомки составляли 41 % населения Израиля. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Die Vertreibung von Juden aus arabischen und islamischen Ländern (hebräisch יציאת יהודים ממדינות ערב Yetziat yehudim mi-medinot Arav; arabisch التهجير الجماعي لليهود من الدول العربية والإسلامية at-tahdschīr al-Dschamāʻī lil-yahūd min ad-duwal al-ʻarabīya wal-islāmīya) umfasste sowohl Flucht als auch Vertreibung von 850.000 Juden hauptsächlich sephardischer Herkunft aus arabischen und islamisch geprägten Ländern von 1948 bis in die 1970er Jahre, die abgeschwächt bis heute anhalten. Dadurch erloschen teils Jahrtausende alte jüdische Gemeinden. Sie wird auch als die jüdische Nakba bezeichnet. Die Vertriebenen und ihre Nachkommen werden in Israel als Mizrachim bezeichnet. (de)
- Eksodus Yahudi dari negara-negara Arab dan Muslim atau Eksodus Yahudi dari negara-negara Arab (bahasa Ibrani: יציאת יהודים ממדינות ערב, Yetziat yehudim mi-medinot Arav; bahasa Arab: هجرة اليهود من الدول العربية والإسلامية hijrat al-yahūd min ad-duwal al-ʻArabīyah wal-Islāmīyah) adalah keberangkatan, penerbangan, migrasi dan pengusiran Yahudi, terutama yang berlatar belakang Sephardi dan Mizrahi, dari Arab dan negara-negara Muslim, utamanya dari 1948 sampai awal 1970an. Arus migrasi besar terakhir terjadi dari Iran pada 1979–80, akibat Revolusi Iran. (in)
- 이슬람 국가에서 유대인 추방은 이슬람 국가에서 많은 유대인이 추방, 퇴거당하거나, 피난한 것을 말한다. 850,000명의 유대인이 추방된 것으로 알려져 있다. 주로 스파라드와 미즈라흐 유대인으로, 1948년에서 1970년대 초반에 주로 이루어졌다. 최근의 주요 추방 사건은 이슬람 혁명의 결과로 1979년과 1980년 이란에서 일어났다. (ko)
- Tussen 1948 en de jaren zeventig kwam een groot aantal Joodse vluchtelingen uit de Arabische wereld naar Israël. In Israël is deze migratie bekend als ציאת יהודים ממדינות ערב (Joodse uittocht uit de Arabische wereld). Deze vluchtelingen kwamen uit de Arabische en islamitische wereld. In het hedendaagse Israël staat deze pluriforme groep bekend als de Mizrahi. (nl)
- يشير مصطلح هجرة اليهود من الدول العربية والإسلامية أو هجرة اليهود من البلدان العربية إلى رحيل وإبعاد وتهجير وهجرة حوالي 850,000 يهودي، وفي المقام الأول يهود سفارديون ويهود مزراحيون من الوطن العربي والعالم الإسلامي، وبشكلٍ مكثف في الفترة الممتدة بين 1948 وأوائل سبعينيات القرن العشرين. وقعت آخر موجة هجرة رئيسية من إيران بين عامي 1979 و1980، وذلك نتيجة للثورة الإسلامية الإيرانية. (ar)
- Es coneix com a èxode jueu de terres àrabs a les emigracions massives o expulsions de jueus, sobretot sefardites i mizrahim, procedents de països àrabs i islàmics i que van tenir lloc en els anys posteriors al Conflicte araboisraelià de 1948. El fenomen va tenir característiques diferents segons el país, encara que en general va reduir moltes de les comunitats jueves fins a la seva pràctica desaparició. En molts d'aquests països es pot rastrejar la presència d'aquestes comunitats fins a èpoques prèvies a la islamització o arabització d'aquestes terres. En alguns casos l'emigració es va deure a pogroms i altres expressions d'antisemitisme, mentre que altres van obeir a un procés d'emigració molt més llarg ia causa d'una multiplicitat de factors, entre els quals segueixen estant els ressons (ca)
- Židovský exodus z arabských zemí odkazuje na vyhnání a masový odchod Židů, převážně pak Sefardů a Mizrachi, z arabských a islámských zemí. Tato migrace začala koncem 19. století, ale masovějších rozměrů se jí dostalo po Válce o nezávislost v roce 1948. Podle statistik žilo v roce 1939 v arabských zemích přibližně 1,7 milionu Židů. Podle oficiálních arabských statistik opustilo své domovy od roku 1948 do počátku 70. let na 856 000 Židů. Zhruba 680 000 těchto Židů se usadilo v Izraeli. Jejich potomci a potomci íránských a tureckých Židů tvoří populaci čítající 3,06 milionů obyvatel z celkové židovské populace 5,3 milionů. V zemích, ze kterých uprchli, zanechali majetek, který má v přepočtu na dnešní kurzy hodnotu 300 miliard. Rozloha pozemků, které byly v těchto zemích židovským majetkem, se (cs)
- The Jewish exodus from the Muslim world was the departure, flight, expulsion, evacuation and migration of around 900,000 Jews from Arab countries and Iran, mainly from 1948 to the early 1970s, though with one final exodus from Iran in 1979–80 following the Iranian Revolution. An estimated 650,000 of the departees settled in Israel. (en)
- El éxodo judío de países musulmanes se refiere a las emigraciones masivas o expulsiones de judíos, sobre todo sefardíes y mizrajíes, procedentes de países árabes y musulmanes, y que tuvieron lugar en los años posteriores a la guerra árabe-israelí de 1948. El fenómeno tuvo características diferentes según los países, aunque en general redujo muchas de las comunidades judías hasta su práctica desaparición. En muchos de dichos países se puede rastrear la presencia de estas comunidades hasta épocas previas a la islamización o arabización de esas tierras. En algunos casos la emigración se debió a pogromos y otras expresiones de antisemitismo, mientras que otros obedecieron a un proceso de emigración mucho más largo y debido a una multiplicidad de factores, entre los cuales siguen estando los e (es)
- L'exode des Juifs des pays arabes et musulmans fait référence à l'émigration libre ou contrainte d'environ 800 000 Juifs hors des pays arabes et musulmans au XXe siècle, plus particulièrement après la création d'Israël en 1948 et l’indépendance de nombreux pays arabes. (fr)
- Con esodo ebraico dai paesi arabi ci si riferisce all'espulsione e alla partenza di massa di ebrei, in primo luogo di sefarditi e mizrahì, da paesi arabi e islamici avvenuta a partire dal tardo XIX secolo, e accelerata dopo la guerra arabo-israeliana del 1948. Secondo le statistiche ufficiali arabe, 856.000 ebrei hanno lasciato le loro case nei paesi arabi, dal 1948 fino agli inizi del 1970. Circa 600.000 si sono reinsediati in Israele. (it)
- O êxodo judaico dos países árabes e muçulmanos (em árabe: التهجير الجماعي لليهود من الدول العربية والإسلامية; em hebraico: פליטים יהודים ממדינות ערב) foi o processo de expulsão em massa das comunidades judaicas estabelecidas nos países de maioria árabe e islâmica, a partir de 1948 e que durou até o início da década de 1970. A expulsão dos judeus dos países árabes e muçulmanos teve como pretexto principal o restabelecimento do Estado de Israel. (pt)
- Den judiska exodus från arabiska och muslimska länder (hebreiska: יציאת יהודים ממדינות ערב, Yetziat yehudim mi-medinot Arav; arabiska: هجرة اليهود من الأراضي العربية Hijrat al-Yahud min al-arad' al-Arabiya) var en massflykt och deportation av judar, i huvudsak med sefardisk och mizrahisk bakgrund, från arabiska och muslimska länder, från 1948 till tidigt 1970-tal. Även om judar hade börjat lämna samhällen i Mellanöstern och Nordafrika redan i slutet av 1800-talet och fly i större antal från en del arabiska länder på 1930-talet och tidiga 1940-talet blev migrationen inte av någon större betydelse förrän under 1948 års arabisk-israeliska krig. (sv)
- Исход евреев из мусульманских (в основном арабских) стран — массовая эмиграция евреев из арабских и других мусульманских стран в ходе XX века. Репатриация евреев Ближнего Востока и Северной Африки в Страну Израиля началась ещё в конце XIX века и стала массовой после образования Государства Израиль и Войны Израиля за независимость (1948). Катализаторами миграции стали также массовые еврейские погромы 1940-х годов в крупных арабских городах (в Багдаде, Каире, Адене, Триполи, Манаме, Алеппо и ряде других городов). (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
