An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ya'qūb ibn al-Layth al-Saffār (Persian: یعقوب لیث صفاری; 25 October 840 – 5 June 879), was a coppersmith and the founder of the Saffarid dynasty of Sistan, with its capital at Zaranj (a city now in south-western Afghanistan). Under his military leadership, he conquered much of the eastern portions of Greater Iran consisting of modern-day Iran, Afghanistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Tajikistan as well as portions of western Pakistan and a small part of Iraq. He was succeeded by his brother, Amr ibn al-Layth.

Property Value
dbo:abstract
  • Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar (àrab: أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفار, Abū Yūsuf Yaʿqūb b. al-Layṯ aṣ-Ṣaffār) o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia saffàrida. El seu avi fou conegut com a as-Saffar (‘el Calderer’). Era d'una família modesta del Sistan; els historiadors van elevar al seu pare al-Layth a cap de la corporació de calderers del Sistan, però segurament ni aquesta funció menor és autèntica. Al-Layth va tenir quatre fills que foren membres de les milícies dels ayyars del Sistan, formades com a defensa contra els kharigites (també anomenats muttawwia, combatents voluntaris per la fe), sovint esdevinguts bandes de bandits i malfactors. No obstant això, Yaqub mai va destacar en el futur com un fervent defensor del sunnisme. Yaqub va deixar el comerç dels productes de coure (tradicional a la família) i va entrar al servei dels caps ayyar Salih ibn al-Nadr i Dirham ibn Nasr que dominaven a Zarang, la capital del país; aviat els va suplantar i va agafar el poder i fou reconegut com a emir de Sistan l'abril del 861; Salih ibn al-Nadr va fugir a l'est de la província, a Bust, i va demanar ajut al zunbil, el sobirà local del Zamindawar i Zabulistan; després de diversos combats Yaqub va capturar Salih i el va matar als inicis del 865; el zunbil fou derrotat i va morir en combat a al-Rukhkhadj (que després fou la regió de Kandahar) el mateix any 865. Yaqub va pactar amb els kharagites, als que abans havia combatut, i molts d'ells foren incorporats al seu exèrcit. Yaqub estava disposat llavors a atacar als tahírides, nominals governadors del Sistan és de 854 (i governadors efectius del Khorasan) en nom del califa. Es van produir alguns xocs a la frontera entre les zones d'influència saffàrida i tahírida, segurament en discussions sobre la recaptació d'impostos. El 866/867 va atacar Herat i i va capturar a diversos membres de la tahiriyya (els partidaris dels tahírides o potser alguns parents de l'emir). Les converses pel seu alliberament van portar a Yaqub als seus primers contactes amb el califa abbàssida al-Mútazz (866-869) que li va oferir el govern del Fars i Kirman si era capaç de dominar-los (des del 865 estava en mans de Muhammad ibn Wasil al-Tamimi que s'havia revoltat i apoderat de les dues províncies); Yaqub, actuant per compte del califa, va prendre possessió del Kirman on els partidaris de Muhammad ibn Wasil se li van unir. Yaqub va anar a Fars el 868/869 i va deixar un governador a Kirman; va aconseguir dominar gran part del Fars, però finalment Muhammad ibn Wasil va derrotar el seu exèrcit i es va haver de retirar (869). El 870 Yaqub va fer una campanya militar que el va portar a Kabul, Bamiyan i , creuant tot el Zabulistan a través de Gazni perseguint al fill de l'antic zunbil; una segona expedició (872) li va permetre capturar al fill del zunbil a la fortalesa de Nay Laman; la seva sort és desconeguda però probablement fou executat. Yaqub va seguir des d'aquesta fortalesa cap al nord, en direcció a Balkh, que va arrabassar al seu sobirà Dawud ibn Abi Dawud, de la dinastia Abu Dawúdida; aquesta campanya li va donar el control temporal de les mines de plata del Pandjir i del Badakhxan, i es van encunyar monedes entre 872 i 875. Aquestes operacions van posar fi a la dinastia dels zunbils que fins aleshores (i durant dos segles) havien aturar la progressió dels àrabs cap a l'est. es va revoltar contra Yaqub ibn al-Layth, però fou derrotat i es va haver de refugiar amb Muhàmmad ibn Tàhir, que el va nomenar governador dels districtes d' i Kuhistan; això va donar excusa a Yaqub per envair el Khorasan. Muhammad va enviar una ambaixada per negociar però Yaqub ja havia buscat aliats al Khorasan entre els malcontents i les converses no van reeixir. L'agost del 873 (o ja el 872 segons alguna font) Yaqub va entrar a la capital Nishapur sense lluita i va fer presoner a Muhammad ibn Tahir, que no havia volgut fugir. Després va avançar cap a les costes de la mar Càspia perseguint a l'imam zaydita al-Hasan ibn Zayd (864-884). El califa va protestar el 873 per l'ocupació del Khorasan, però sobretot el 874 quan el tahírida Ubayd-Al·lah ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir, que havia reunit als pelegrins del nord i est de Pèrsia a Bagdad, va denunciar davant d'ells les accions de Yaqub (fetes sense autorització del califa) i els va lliurar del jurament de fidelitat al califa. Yaqub llavors va parar i va dedicar els dos anys següents a consolidar el seu poder a Kirman, Fars i Khuzestan: El 875 va marxar a Fars per segona vegada on va derrotar Muhammad ibn Wasil i va seguir cap a l'oest al Khuzestan i Ramhurmuz; això posava en perill el Baix Iraq, ja que es podia unir als rebels zandj revoltats contra el califat. Yaqub no obstant no tenia aquesta intenció, ja que va rebutjar les propostes d'aliança d'Alí ibn Muhàmmad, el líder dels zanj, però la presència del seu exèrcit constituïa de fet un suport per la causa zanj. El califa al-Mutamid va proposar a Yaqub escollir entre diversos governs a canvi de parar el seu avanç, però Yaqub va refusar i va penetrar a l'Iraq. Els abbàssides li van presentar batalla i el van poder derrotar decisivament a Dayr al-Akul, a la vora del Tigris, el 8 d'abril del 876. L'exèrcit saffàrida es va desbandar i molts presoners van poder fugir incloent Muhammad ibn Tahir; l'amenaça sobre Bagdad es va esvair. Yaqub va tornar al Fars i al Khorasan, regions en les quals va passar els seus darrers anys; una vegada més va rebutjar l'aliança amb els zandj. Va morir d'una malaltia abdominal el juny del 879. El va succeir el seu germà Amr ibn al-Layth. Yaqub pels seus governs de Sistan i Khorasan no va reconèixer als abbàssides als que considerava usurpadors, i mirava amb mal-estim als seus governadors (procedents de famílies aristocràtiques). Dirigia les tropes anant al davant i no confiava en els governs hereditaris; va rebutjar crear una genealogia que el lligués a les antigues dinasties perses. (ca)
  • الملك أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفّار (بالفارسية: یعقوب لیث صفاری) من الجبال الشرقية، المستولي على سجستان و خراسان. أسس السلالة الصفارية الساسية التي حكمت فارس وبلاد ما وراء النهر. قيل: كان هو وأخوه عمرو بن الليث يعملان في النحاس، فتزهدا، وجاهدا مع المحارب للخوارج. قال ابن الأثير غلب صالح على سجستان، ثم استنقذها منه ، فظهر بها ، فاستولى أيضا عليها، وجعل يعقوب بن الليث قائد عسكره، ثم رأى أصحاب درهم عجزه، فملكوا يعقوب لحسن سياسته، فأذعن لهم درهم، واشتهرت صولة يعقوب، وغَلَبه على هراة ، وحارب الترك، وظفر بِرُتْبِيل، فقتله، وقتل ثلاثة ملوك ورجع معه ألوف من الرؤوس، فهابته الملوك. وكان بوجهه ضربة سيف مُخَيَّطَة. بعث هدية إلى المعتز، منها مسجد فضة يسع خمسة عشر نفسا، يحمل عل قطار جمال، ثم إنه حارب متولي فارس، ونصر عليه، وقتل رجاله. فكتب إليه الصلحاء ينكرون عليه تسرُّعَه في الدماء، وحاصرهم، وأخذ شيراز، فأمَّنهم، وأخذ من متولِّيها أربع مائة بَدْرَة، وعذَّبه، ورد إلى سجستان، فجبَى الأموال. وكان يحمل إلى المعتمد في العام خمسة آلاف ألف درهم. وقنع المعتمد بمداراته. ثم أخذ بلخ ونيسابور، وأسر متوليها ابن طاهر في ستين نفسا من آله، وقصد جرجان، فهزم المُتغلِّب عليها الحسن بن زيد العلوي، وغَنِمَ منه ثلاث مائة حمل مال، وأخذ آمُل ثم التقاه العلوي فهزم يعقوب، ثم دخل جرجان، فظلم وعسف، فجاءت زلزلة قتلت من جنده ألفين. واستغاث جماعة جرجانيون ببغداد من يعقوب، فعزم المعتمد على حربه، ونفذ كتبا إلى أعيان خراسان بذم يعقوب، وبأن يهتموا لاستئصاله، فكاتب المعتمد يخضع ويراوغ، ويطلب التقليد بتوليه المشرق، ففعل المعتمد ذاك وأخوه الموفق لاشتغالهم بحرب الزَّنْج. وأقبل يعقوب ليملك العراق، وبرز يعقوب بن الليث الصفار، فالتقى الجمعان في المعالف وهي منطقة لرعي الخيول، اتخذها جيش الصفاريون مركز لانطلاقهم لتحرير بغداد فانهزم المعتضد، وجرح أمراؤه، وذهبت خزائنه، وانتصر يعقوب ودخل بغداد وقال لأهالي بغداد اليوم حررتكم ونشر الجند والشرطة في بغداد وارسا العدل والمساواة ثم عاد بجيشه إلى جند سابور وهي الآن جنوب دزفول ليتخذها مركز حكم الدولة الصفارية الساسية. قال أبو الفرج الأصبهاني: «لم تزل كتب يعقوب تصل إلى المعتمد بالمراوغة، ويقول : عرفت أن نهوض أمير المؤمنين ليشرفني ويتلقاني. والمعتمد يبعث يحثه على الانصراف. فما نفع. ثم عبَّأ المعتمد جيوشه، وشقوا المياه على الطرق، فكان ذلك سبب كسرتهم، وتوهم الناس أن انهزامه مكيدة فما تبعوه، وخلص ابن طاهر، فجاء في قيده إلى بين يدي المعتمد، وكان بعض جيوش يعقوب نصارى، وكان المصافُّ في رجب سنة 262 فذهب يعقوب إلى واسط، ثم إلى تستر، فأخذها، وتراجع جيشه، وعظمت وطأته، وكاد أن يملك الدنيا، ثم كان موته ، ووصفت له حقنة، فأبى، وتَلِف بعد أسبوعين، وكان المعتمد قد بعث إليه رسولا يترضاه، ويتألفه، وكان العلوي صاحب جرجان يسميه "يعقوب السندان" من ثباته. وقَلَّ أن رُئِيَ متبسِّما.» مات بِجُنْدِيسَابُور في سنة خمس وستين ومائتين. (ar)
  • Ya'qub bin Laith as-Saffar o Ya'qub-i Laith Saffari o, simplemente, Saffar (840-879) (persa یعقوب لیث صفاری ) fue el fundador de la dinastía safárida en Sistán, con su capital en Zaranj (una ciudad que hoy está en el suroeste de Afganistán). Gobernó territorios que hoy están en Irán, Afganistán y Pakistán.​​ (es)
  • Ya`qûb ben Layth as-Saffâr (يعقوب بن ليث صفار), ou Ya'qūb-i Layth-i Saffārī (یعقوب لیث صفاری), ou Rādmān pūr-i Māhak (en persan : رادمان پور ماهک, né le 25 octobre 840, mort le 5 juin 879, est le fondateur de la dynastie des Saffarides (867-1003). (fr)
  • Yaʿqūb ibn al-Layth al-Ṣaffār (in arabo: يعقوب بن ﺍﻟﻠيث ﺍﻟﺼﻔﺎر‎; Afghanistan, 25 ottobre 840 – Jundishapur, 9 giugno 879) è stato un guerriero persiano, fondatore della dinastia dei Saffaridi (867-1003). Il suo nome persiano era Rādmān pūr-i Māhak (in persiano رادمان پور ماهک‎). D'origine modesta, tanto che alla sua professione di calderaio nell'est dell'Iran sembra riferirsi il suo laqab di "Ṣaffār" (in arabo: صفار‎: "ramaio, ottonaio"). Oscuri anche i suoi primi anni di attività da adulto, tanto che si pensa sia stato uno dei componenti delle bande di kharigiti che angariavano le popolazioni iraniche del Sīstān (Sīgistān per gli Arabi), la cui più rilevante rivolta era da loro stata condotta sotto la guida di Ḥamza b. Ādharak (m. 828). Cavaliere saffaride Sembra che l'esperienza fatta nell'uso delle armi e nella conduzione di uomini lo abbia poi convinto a organizzare una propria formazione armata in grado di offrire i suoi servizi di protezione ai cittadini e ai contadini nei confronti delle bande di cui egli stesso sembra avesse fatto parte. Divenne una sorta di "signore della guerra" e assunse il controllo del Sīstān, all'incrocio delle attuali frontiere del Pakistan, dell'Afghanistan e dell'Iran, da cui mosse poi per conquistare la maggior parte dell'Iran, minacciando le regioni a est e a ovest. Nell'871, passando per Balkh, raggiunse Bāmiyān, che saccheggiò, dando fuoco ai tempi buddisti e asportandone le statue per umiliare i seguaci di quella religione, ancora abbastanza numerosi nella regione. Marciò poi su Kabul, da dove espulse gli Hindu-Shahi, che controllavano le attuali province afghane di , Kabul, e, senza dubbio, di e dell'antica Aracosia (Kandahar). Alla sua morte nell'879, Yaʿqūb b. al-Layth s'era impadronito del Khorasan, mettendo in tal modo fine alla dinastia regionale dei Tahiridi, conquistando inoltre qualche parte dell'India settentrionale e dell'ovest iranico, puntando anche verso Baghdad, costringendo l'"uomo forte" al-Muwaffaq - fratello del califfo abbaside al-Muʿtamid - a mobilitare le truppe califfali, distogliendole dal fronte del Sawad iracheno, dove era in corso la pericolosa e tutt'altro che effimera rivolta servile dei Zanj. Suo fratello gli succedette ma l'impero saffaride non durò troppo a lungo, visto che alcuni principati riuscirono a recuperare la loro autonomia, prima di essere nuovamente assoggettati al nascente impero dei Ghaznavidi. (it)
  • Ya'qūb ibn al-Layth al-Saffār (Persian: یعقوب لیث صفاری; 25 October 840 – 5 June 879), was a coppersmith and the founder of the Saffarid dynasty of Sistan, with its capital at Zaranj (a city now in south-western Afghanistan). Under his military leadership, he conquered much of the eastern portions of Greater Iran consisting of modern-day Iran, Afghanistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Tajikistan as well as portions of western Pakistan and a small part of Iraq. He was succeeded by his brother, Amr ibn al-Layth. (en)
  • ヤアクーブ・イブン・アル=ライス・アル=サッファール(ペルシア語: یعقوب لیث صفاری‎、Ya'qub ibn al-Layth al-SaffarまたはYa'qub-i Laith Saffari、840年10月25日 - 879年6月5日)は、イラン南東部の地方に存在していたサッファール朝の建国者。名前の「サッファール」はアラビア語で「銅細工師」を意味する。ペルシアの一平民であるヤアクーブの即位はアッバース朝から忌み嫌われ、アッバース家のカリフたちとターヒル家をはじめとするアラブ世界の貴族たちはヤアクーブを蔑視していた。そして、おそらくはヤアクーブの側もバグダードのアラブ人支配者や、貴族的なイランの総督を嫌悪していた。 ヤアクーブの支配はイランとアフガニスタンに相当する地域だけでなく、パキスタン西部とイラクの一部に及んだ。ヤアクーブの死後、彼の立てた政権は弟のアムル・イブン・アル=ライスが継承した。 イランでは歴史的英雄の1人として人気が高く、ヤアクーブにまつわる多くの伝説が存在する。民間伝承では、ヤアクーブは裕福な人々から盗みを働いて貧しい人々を助ける、イギリスのロビン・フッドのような義賊として語られている。 (ja)
  • Jakub Ibn Lajs as-Saffar (840-879) – założyciel dynastii Safarrydów władającej w Sistanie. Jakub, z zawodu kotlarz, wsławił się w walkach przeciwko charydżytom, zabijając ich przywódcę, którego głowę przesłał do kalifa w Bagdadzie. W uznaniu swoich zasług otrzymał władzę w południowo-wschodniej Persji. W roku 873 zdobył Niszapur. Następnie zaatakował bez powodzenia Bagdad i wycofał się do Chorasanu, gdzie zmarł w 879, przekazując władzę swojemu bratu Amr Ibn Lajsowi. (pl)
  • Якуб ібн Лейс ас-Саффар (помер 9 червня 879) — засновник і перший правитель держави Саффаридів у Сістані, домігся незалежності своїх володінь від влади Тахіридів. (uk)
  • Iacube ibne Alaite Alçafar (em árabe: يعقوب بن الليث الصفار) ou Iacube Alaite Safari (em persa: یعقوب لیث صفاری; 25 de outubro de 840-5 de junho de 879), nascido Radmã puri Maaque (em persa: رادمان پور ماهک), foi um caldeireiro persa, fundador do Império Safárida do Sistão, com sua capital em Zaranje (uma cidade agora no sudoeste do Afeganistão). Sob sua liderança militar, conquistou boa parte das porções orientais da Grande Pérsia que compõem os atuais Irã, Afeganistão, Turcomenistão, Usbequistão, Tajiquistão, assim como porções do Paquistão Ocidental e uma pequena porção do Iraque. Foi sucedido por seu irmão, Anre ibne Alaite. (pt)
  • Я‘ку́б ибн Ле́йс ас-Саффáр (перс. یعقوب لیث صفاری‎‎; 25 октября 840, Карнин, Нимроз — 5 июня 879, Гондишапур, Хузестан) — основатель династии Саффаридов и первый правитель государства в Систане; под его военным руководством он завоевал большую часть восточных частей Большого Ирана, состоящих из современного Ирана, Афганистана, Туркмении, Узбекистана, Таджикистана, а также части западного Пакистана и небольшой части Ирака. Ему наследовал его брат Амр ибн Лейс. (ru)
dbo:activeYearsEndYear
  • 0879-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0861-01-01 (xsd:gYear)
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Amirof theSaffarid dynasty (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1884936 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 23961 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1120801625 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:birthDate
  • 840 (xsd:integer)
dbp:birthPlace
  • Karnin , modern-day Afghanistan (en)
dbp:caption
  • Statue of Ya'qub in Zabol, Iran (en)
dbp:captionAlign
  • center (en)
dbp:deathDate
  • 0879-06-05 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:direction
  • horizontal (en)
dbp:father
  • Laith (en)
dbp:footer
  • Coinage of the Saffarid Governor of Kabul after the capture of the city, issued around 870 CE in Kabul on the Hindu Shahi model. Abbasid dirham weight standard. Obverse: Recumbent bull with Nagari legend 18px10px13px13px13px13px , trisula mark on the hump of the bull. Reverse: horseman with 20px in Nagari to left, عدل in Arabic to right. (en)
dbp:header
  • Saffarid coinage in Kabul, with Arabic (en)
dbp:image
  • Coinage of the Saffarid Governor of Kabul, issued circa 870 CE on the Hindu Shahi model. Abassid dirhman weight standard, and Arabic mention adl on the obverse. Nagari "Sri Kudarayaka" on the reverse Circa 895-921 CE.jpg (en)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:name
  • (en)
  • Ya'qūb-i Layth-i Saffār - (en)
dbp:perrow
  • 2 (xsd:integer)
dbp:placeOfBurial
  • Tomb of Yaghub Leys Safari, Gundeshapur, Dezful, Khuzestan, Iran (en)
dbp:reign
  • 861 (xsd:integer)
dbp:royalHouse
dbp:successor
dbp:title
dbp:totalWidth
  • 300 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 867 (xsd:integer)
dcterms:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Ya'qub bin Laith as-Saffar o Ya'qub-i Laith Saffari o, simplemente, Saffar (840-879) (persa یعقوب لیث صفاری ) fue el fundador de la dinastía safárida en Sistán, con su capital en Zaranj (una ciudad que hoy está en el suroeste de Afganistán). Gobernó territorios que hoy están en Irán, Afganistán y Pakistán.​​ (es)
  • Ya`qûb ben Layth as-Saffâr (يعقوب بن ليث صفار), ou Ya'qūb-i Layth-i Saffārī (یعقوب لیث صفاری), ou Rādmān pūr-i Māhak (en persan : رادمان پور ماهک, né le 25 octobre 840, mort le 5 juin 879, est le fondateur de la dynastie des Saffarides (867-1003). (fr)
  • Ya'qūb ibn al-Layth al-Saffār (Persian: یعقوب لیث صفاری; 25 October 840 – 5 June 879), was a coppersmith and the founder of the Saffarid dynasty of Sistan, with its capital at Zaranj (a city now in south-western Afghanistan). Under his military leadership, he conquered much of the eastern portions of Greater Iran consisting of modern-day Iran, Afghanistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Tajikistan as well as portions of western Pakistan and a small part of Iraq. He was succeeded by his brother, Amr ibn al-Layth. (en)
  • ヤアクーブ・イブン・アル=ライス・アル=サッファール(ペルシア語: یعقوب لیث صفاری‎、Ya'qub ibn al-Layth al-SaffarまたはYa'qub-i Laith Saffari、840年10月25日 - 879年6月5日)は、イラン南東部の地方に存在していたサッファール朝の建国者。名前の「サッファール」はアラビア語で「銅細工師」を意味する。ペルシアの一平民であるヤアクーブの即位はアッバース朝から忌み嫌われ、アッバース家のカリフたちとターヒル家をはじめとするアラブ世界の貴族たちはヤアクーブを蔑視していた。そして、おそらくはヤアクーブの側もバグダードのアラブ人支配者や、貴族的なイランの総督を嫌悪していた。 ヤアクーブの支配はイランとアフガニスタンに相当する地域だけでなく、パキスタン西部とイラクの一部に及んだ。ヤアクーブの死後、彼の立てた政権は弟のアムル・イブン・アル=ライスが継承した。 イランでは歴史的英雄の1人として人気が高く、ヤアクーブにまつわる多くの伝説が存在する。民間伝承では、ヤアクーブは裕福な人々から盗みを働いて貧しい人々を助ける、イギリスのロビン・フッドのような義賊として語られている。 (ja)
  • Jakub Ibn Lajs as-Saffar (840-879) – założyciel dynastii Safarrydów władającej w Sistanie. Jakub, z zawodu kotlarz, wsławił się w walkach przeciwko charydżytom, zabijając ich przywódcę, którego głowę przesłał do kalifa w Bagdadzie. W uznaniu swoich zasług otrzymał władzę w południowo-wschodniej Persji. W roku 873 zdobył Niszapur. Następnie zaatakował bez powodzenia Bagdad i wycofał się do Chorasanu, gdzie zmarł w 879, przekazując władzę swojemu bratu Amr Ibn Lajsowi. (pl)
  • Якуб ібн Лейс ас-Саффар (помер 9 червня 879) — засновник і перший правитель держави Саффаридів у Сістані, домігся незалежності своїх володінь від влади Тахіридів. (uk)
  • Iacube ibne Alaite Alçafar (em árabe: يعقوب بن الليث الصفار) ou Iacube Alaite Safari (em persa: یعقوب لیث صفاری; 25 de outubro de 840-5 de junho de 879), nascido Radmã puri Maaque (em persa: رادمان پور ماهک), foi um caldeireiro persa, fundador do Império Safárida do Sistão, com sua capital em Zaranje (uma cidade agora no sudoeste do Afeganistão). Sob sua liderança militar, conquistou boa parte das porções orientais da Grande Pérsia que compõem os atuais Irã, Afeganistão, Turcomenistão, Usbequistão, Tajiquistão, assim como porções do Paquistão Ocidental e uma pequena porção do Iraque. Foi sucedido por seu irmão, Anre ibne Alaite. (pt)
  • Я‘ку́б ибн Ле́йс ас-Саффáр (перс. یعقوب لیث صفاری‎‎; 25 октября 840, Карнин, Нимроз — 5 июня 879, Гондишапур, Хузестан) — основатель династии Саффаридов и первый правитель государства в Систане; под его военным руководством он завоевал большую часть восточных частей Большого Ирана, состоящих из современного Ирана, Афганистана, Туркмении, Узбекистана, Таджикистана, а также части западного Пакистана и небольшой части Ирака. Ему наследовал его брат Амр ибн Лейс. (ru)
  • الملك أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفّار (بالفارسية: یعقوب لیث صفاری) من الجبال الشرقية، المستولي على سجستان و خراسان. أسس السلالة الصفارية الساسية التي حكمت فارس وبلاد ما وراء النهر. قيل: كان هو وأخوه عمرو بن الليث يعملان في النحاس، فتزهدا، وجاهدا مع المحارب للخوارج. بعث هدية إلى المعتز، منها مسجد فضة يسع خمسة عشر نفسا، يحمل عل قطار جمال، ثم إنه حارب متولي فارس، ونصر عليه، وقتل رجاله. فكتب إليه الصلحاء ينكرون عليه تسرُّعَه في الدماء، وحاصرهم، وأخذ شيراز، فأمَّنهم، وأخذ من متولِّيها أربع مائة بَدْرَة، وعذَّبه، ورد إلى سجستان، فجبَى الأموال. قال أبو الفرج الأصبهاني: (ar)
  • Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar (àrab: أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفار, Abū Yūsuf Yaʿqūb b. al-Layṯ aṣ-Ṣaffār) o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia saffàrida. (ca)
  • Yaʿqūb ibn al-Layth al-Ṣaffār (in arabo: يعقوب بن ﺍﻟﻠيث ﺍﻟﺼﻔﺎر‎; Afghanistan, 25 ottobre 840 – Jundishapur, 9 giugno 879) è stato un guerriero persiano, fondatore della dinastia dei Saffaridi (867-1003). Il suo nome persiano era Rādmān pūr-i Māhak (in persiano رادمان پور ماهک‎). D'origine modesta, tanto che alla sua professione di calderaio nell'est dell'Iran sembra riferirsi il suo laqab di "Ṣaffār" (in arabo: صفار‎: "ramaio, ottonaio"). Cavaliere saffaride (it)
rdfs:label
  • يعقوب بن الليث الصفار (ar)
  • Yaqub ibn al-Layth (ca)
  • Ya'qub-i Laith Saffari (es)
  • Ya`qûb ben Layth as-Saffâr (fr)
  • Ya'qub ibn al-Layth al-Saffar (it)
  • ヤアクーブ・イブン・アル=ライス・アル=サッファール (ja)
  • Jakub Ibn Lajs as-Saffar (pl)
  • Iacube ibne Alaite Alçafar (pt)
  • Ya'qub ibn al-Layth al-Saffar (en)
  • Якуб ибн Лейс (ru)
  • Якуб ібн Лейс (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ya'qūb-i Layth-i Saffār- (en)
is dbo:commander of
is dbo:predecessor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:predecessor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License