| dbo:abstract
|
- El Ferrocarril Transasiàtic (conegut internacionalment amb el nom anglès de Trans-Asian Railway i les seves sigles TAR) és un projecte per crear una xarxa integrada de transport de mercaderies per ferrocarril a través d'Europa i Àsia. El TAR és un projecte de la de les Nacions Unides (UNESCAP). Aquest projecte es va iniciar a la dècada del 1960, amb l'objectiu d'establir un enllaç ferroviari continu, al llarg de 14.000 km, entre Singapur i Istanbul (Turquia), amb possibles connexions posteriors a Europa i Àfrica. En aquella època, el transport marítim i aeri no estava tan desenvolupat com ara, i el projecte prometia reduir significativament el temps i els costos del transport de mercaderies entre Europa i Àsia. El projecte del TAR es va veure entrebancat per diversos obstacles de tipus polític i econòmic fins ben bé el començament de la dècada del 1980. A la dècada del 1990, però, el final de la guerra freda i la normalització de les relacions entre alguns estats van tornar a posar a l'ordre del dia el projecte de creació de la xarxa ferroviària a través del continent asiàtic. El TAR s'ha vist com una manera de donar sortida als grans increments del comerç internacional entre els estats eurasiàtics i de facilitar el creixent intercanvi de béns entre aquests països. És també una manera d'afavorir les economies i l'accessibilitat d'estats sense sortida al mar com poden ser Laos, l'Afganistan, Mongòlia i les repúbliques de l'Àsia Central. La major part de la xarxa ferroviària ja existeix, tot i que encara n'hi ha trams significatius per fer. Un gran repte en aquest sentit són les diferències d'ample de via (és a dir, la distància entre rails) que hi ha arreu d'Euràsia. Al continent hi ha quatre amples de via principals: una gran part d'Europa, igual que Turquia, l'Iran la Xina i les dues Corees, fan servir el de 1.435 mm, conegut com a ample internacional; Finlàndia, Rússia i les antigues repúbliques soviètiques usen un ample de via de 1.520 mm; la major part dels ferrocarrils de l'Índia, el Pakistan, Bangladesh i Sri Lanka n'usen un de 1.676 mm, mentre que al sud-est d'Àsia utilitzen l'ample de via mètric, en què els rails tenen una separació d'1 metre. Segons ha estat projectat, el TAR no requerirà modificar l'ample de via que fa servir cada un dels estats que travessi, ja que a tal efecte es construiran uns dispositius mecànics per traslladar els contenidors de mercaderies d'un tren a l'altre en els punts on canvïi l'amplària de les vies. L'any 2001, eren quatre els corredors que es considerava que formaven part del projecte del TAR:
* El Corredor Nord enllaçarà Europa i el Pacífic a través d'Alemanya, Polònia, Bielorússia, Rússia, el Kazakhstan, Mongòlia, la Xina i Corea, amb canvis d'ample de via a les fronteres entre Polònia i Bielorússia (de 1.435 mm a 1.520 mm), el Kazakhstan i la Xina (de 1.520 mm a 1.435 mm) i Mongòlia i la Xina (de 1.520 mm a 1.435 mm). El Ferrocarril Transsiberià, de 9.200 km de longitud, cobreix la major part d'aquesta ruta i actualment ja transporta grans quantitats de mercaderies des de l'est d'Àsia fins a Moscou i la resta d'Europa. A causa de problemes polítics amb Corea del Nord, les mercaderies de Corea del Sud a hores d'ara s'han de transportar per via marítima fins al port rus Vladivostok per poder accedir a aquesta ruta.
* El Corredor Sud anirà d'Europa fins al sud-est asiàtic, connectant Turquia, l'Iran, el Pakistan, l'Índia, Bangladesh, Myanmar i Tailàndia, amb enllaços a la província xinesa de Yunnan i, a través de Malàisia, fins a Singapur. Els trams de via que encara s'han de construir es troben a la regió oriental de l'Iran, entre l'Índia i Myanmar, entre Myanmar i Tailàndia, entre Tailàndia i Cambodja, entre Cambodja i el Vietnam i entre Tailàndia i Yunnan. Els canvis d'ample de via es donen, o es donaran, a les fronteres entre l'Iran i el Pakistan (de 1.435 mm a 1.676 mm), l'Índia i Myanmar (de 1.676 mm a 1.000 mm) i Myanmar i la Xina (de 1.000 mm a 1.435 mm).
* Una xarxa del Sud-est d'Àsia
* El Corredor Nord-Sud unirà l'Europa septentrional amb el golf Pèrsic. La ruta principal comença a Hèlsinki (Finlàndia) i continua per Rússia fins a la mar Càspia, on es divideix en tres ramals: una ruta occidental a través de l'Azerbaidjan, Armènia i l'oest de l'Iran; una ruta central que travessa la mar Càspia amb ferri fins a l'Iran, i una ruta oriental a través del Kazakhstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan fins a l'est de l'Iran. Els tres ramals convergeixen a la capital iraniana, Teheran, i continuen fins al port de Bandar Abbas. (ca)
- Die Trans-Asian Railway (TAR; deutsch transasiatische Eisenbahn) ist ein Projekt der Wirtschafts- und Sozialkommission für Asien und den Pazifik der Vereinten Nationen zur Schaffung eines 80.900 Kilometer langen Eisenbahnnetzes für Schienengüterverkehr durch Asien und Europa. Das Projekt wird in Anlehnung an die alte Seidenstraße auch als Eiserne Seidenstraße bezeichnet. (de)
- El Ferrocarril transasiático, (en inglés Trans-Asian Railway (TAR)) es un proyecto para crear una red integrada de ferrocarriles de carga a través de Europa y Asia. El TAR es un proyecto de la de las Naciones Unidas (UNESCAP). El proyecto que fue iniciado en la década de 1950, tiene por objetivo establecer una conexión ininterrumpida de vías férreas a lo largo de 14.000 km entre Singapur y Estambul, Turquía, con la posibilidad de conexiones ulteriores a Europa y África. Por esa época el transporte por aire y por mar no estaba tan desarrollado, y el proyecto prometía reducir en forma significativa los tiempos y costos de transporte de cargas entre Europa y Asia. El avance del TAR desde sus comienzos hasta mediados de la década de 1980 fue entorpecido por obstáculos de índole políticos y económicos. Hacia la década de 1990, el fin de la Guerra Fría y la normalización de las relaciones entre algunos países aumentó la probabilidad de crear una red de ferrocarril a través del continente asiático. El TAR ha sido visto como una forma de manejar los grandes incrementos de comercio internacional entre las naciones euroasiáticas y facilitar el creciente intercambio de bienes en estos países. También es una forma de mejorar las economías y la accesibilidad de países sin puertos marítimos tales como Laos, Afganistán, Mongolia, y las repúblicas asiáticas centrales. Una gran parte de la vía ferroviaria ya existe, aunque subsisten algunas brechas importantes. Las diferentes trochas o anchos de vía en esta región han sido uno de los mayores retos. Existen cuatro anchos de vía distintos en todo el continente: en la mayor parte de Europa, así como en Turquía, Irán, China y las Coreas, usan una trocha de 1435 mm, conocido como ancho de vía normal; Finlandia, Rusia, y las antiguas repúblicas soviéticas usan una trocha de 1520 mm; la mayoría de los ferrocarriles en India, Pakistán, Bangladés y Sri Lanka usan la trocha de 1676 mm, y casi todo el sudeste asiático usa una trocha de 1 m. El TAR ha sido concebido para no requerir modificar las trochas utilizadas por cada nación; para ello se construirán dispositivos mecanizados que trasladarán los contenedores de transporte de un tren a otro en los puntos donde haya cambios de trocha. Hasta el 2001 cuatro corredores han sido estudiados como parte del plan:
* El Corredor Norte conectará a Europa y el Pacífico vía Alemania, Polonia, Bielorrusia, Rusia, Kazajistán, Mongolia, China, y las Coreas con cambios de trochas en la frontera polaca-bielorrusa (1435 mm a 1520 mm), la frontera china-kazaca (1520 mm a 1435 mm), y la frontera china-mongola (1520 mm a 1435 mm). El ferrocarril transiberiano con 9.200 km cubre una gran parte de esta ruta y lleva grandes cantidades de bienes desde el Este asiático a Moscú, y de ahí al resto de Europa. Debido a problemas políticos con Corea del Norte, la carga de Corea del Sur debe ser enviada por mar al puerto de Vladivostok para acceder a esta ruta.
* El Corredor Sur irá desde Europa al sudeste asiático conectando a Turquía, Irán, Pakistán, India, Bangladés, Birmania, y Tailandia, con conexiones a la provincia china de Yunnan y a Singapur, vía Malasia. Existen brechas en Irán oriental, entre India y Myanmar, entre Myanmar y Tailandia, entre Tailandia y Camboya, entre Camboya y Vietnam, y entre Tailandia y Yunnan. Los cambios de trocha ocurren u ocurrirán en las fronteras iraní-pakistaní (1435 mm a 1676 mm), india-birmana (1676 mm a 1000 mm), y en China (1000 mm a 1435 mm).
* Una Red del Sudeste Asiático
* El Corredor Norte-Sur conectará al norte de Europa con el Golfo Pérsico. La ruta principal comienza en Helsinki, Finlandia, y continúa a través de Rusia hasta el mar Caspio, donde se divide en tres rutas: al oeste a través de Azerbaiyán, Armenia, e Irán occidental; una ruta central a través del mar Caspio hasta Irán vía ferry; y una ruta occidental a Kazajistán, Uzbekistán y Turkmenistán a Irán occidental. Las rutas se reúnen en la capital iraní de Teherán y continúan al puerto de Bandar Abbas. (es)
- Le projet de chemin de fer trans-asiatique (en anglais : Trans-Asia Railway, TAR) ou liaisons de transport Europe-Asie (EATL) est une entreprise commune de la Commission économique pour l'Europe des Nations unies (CEE-ONU) et de la Commission économique et sociale pour l'Asie et le Pacifique (CESAP). Ce projet concerne dix-huit États de la région eurasiatique quant à leur liaisons ferroviaires et routières. La convention sur le chemin de fer transasiatique, signée à Busan, en Corée du Sud en 2006, prévoit de relier entre eux les chemins de fer de l’ensemble des pays d’Asie, créant un réseau de 114 000 km répartis sur quatre grands corridors géographiques :
* Asie du Sud-Est (Cambodge, Chine, Laos, Vietnam et Thaïlande),
* Asie du Nord et du Nord-Est,
* Asie centrale (Caucase, Iran, Turquie)
* Asie du Sud (Inde et Birmanie). Ce projet envisage différents corridors entre l'Asie et l'Europe comme le TRACECA. Ce projet vise à répondre à l'accroissement des échanges entre l'Asie et l'Europe. (fr)
- The Trans-Asian Railway (TAR) is a project to create an integrated freight railway network across Europe and Asia. The project is of the United Nations Economic and Social Commission for Asia and the Pacific (UNESCAP). (en)
- ( 유라시아 철도는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 대륙횡단철도#유라시아 문서를 참고하십시오.) 아시아 횡단 철도(-橫斷鐵道, 영어: Trans-Asian Railway, TAR)는 유럽과 아시아를 가로지르는 완전한 철도망을 만들기 위한 프로젝트이다. 국제 연합 아시아 태평양 경제 사회 위원회(UNESCAP)의 프로젝트이다. (ko)
- アジア横断鉄道（アジアおうだんてつどう、英: Trans-Asian Railway, TAR）は、国際連合・アジア太平洋経済社会委員会 (ESCAP) が提唱している鉄道路線網である。アジア諸国の相互間、またはにアジアとヨーロッパの物流を鉄道で接続することを目的としており、沿線国は29か国（）、路線の総延長は81,000kmに及ぶ。 アジア諸国間やアジアとヨーロッパを跨ぐ貨物の輸送時間や輸送費用の削減を期待して計画されており、主にコンテナ車からなる貨物列車の運行を想定している。また、内陸国から港への接続路を確保して地域の経済発展を支えることも計画の目的の一つである。ただし、西アジアのアラブ諸国は国連西アジア経済社会委員会 (ESCWA) が管轄しているため、ESCAPが主唱するアジア横断鉄道の路線網には含まれていない。 計画には国際鉄道連合 (UIC) と鉄道国際協力機構 （OSShD）が協力しており、ESCAPはできるだけ各国の既存の鉄道路線を利用し、国境部分でそれらを接続することで路線網を実現しようとしている。 (ja)
- Il Trans-Asian Railway (TAR) è un progetto finalizzato alla creazione di una rete ferroviaria integrata per l'Europa e l'Asia promosso dalla Commissione economica e sociale per l'Asia e il Pacifico delle Nazioni Unite (UNESCAP). (it)
- Трансазиатская железная дорога (англ. Trans-Asian Railway — TAR) — международный проект по созданию объединённой сети грузоперевозок в Европе и Азии. Координируется Экономической и социальной комиссией ООН по странам Азиатско-Тихоокеанского региона. Проект был начат в 1960-х годах с целью обеспечения непрерывного железнодорожного сообщения между Сингапуром и Стамбулом (14 тысяч километров) и дальнейшим выходом в страны Европы и Африки. Развитию проекта препятствовала политическая и экономическая обстановка в 1960—начале 1980-х годов. Окончание холодной войны улучшило перспективы интегрировать железнодорожные сети Азии. Большая часть железнодорожной сети уже существует, хотя остаются некоторые существенные препятствия, в частности, разная ширина колеи в Европе, Индии, Китае и странах Юго-Восточной Азии. Проект TAR не предусматривает перешив колеи, а лишь предполагает строительство механизированных средств обслуживания в местах стыка разной колеи и в портах. (ru)
- Transasiatiska järnvägen är ett projekt ämnat att främja godstransport på järnväg mellan Asien och Europa. Det är FN:s organ för Asiens ekonomi som drivit detta projekt sedan 1950-talet. Man tänker sig tre förbindelser:
* Norra korridoren:
* Europa - Sydkorea (fartygsförbindelse från Ryssland till Sydkorea idag eftersom Nordkorea har stängda gränser)
* Europa - Japan (fartygsförbindelse från Ryssland till Japan)
* Europa - Kina via Ryssland och Mongoliet eller Kazakstan.I huvudsak används Transsibiriska järnvägen. Denna förbindelse fungerar och ökar, och fraktade kring en miljon ton, mest 30-40 tusen containrar 2005. Avståndet Berlin-Vladivostok är 11.100 km. Det finns flaskhalsar, bl.a. vissa enkelspårssträckor, särskilt förbindelsen till Kina. Förbindelsen via Kazakstan är outvecklad än så länge. Det finns också spårviddsbyten, mellan Vitryssland och Polen, och mellan Mongoliet och Kina, där omlastning måste ske. Transporten till och från Sydkorea kräver omlastning både till och från fartyg. Man hoppas på transport genom Nordkorea inom ett fåtal år.Ryska planer anger en ökning till 100 000 containrar totalt inom fåtal år. Detta är ändå en liten andel av alla containrar som fraktas på sträckan. Bara från Japan till Europa går det 360 000 containrar per år, mest med fartyg hela vägen.Det finns planer på en förbindelse med containerfaryg från USA, Kanada eller Storbritannien till Narvik och sedan järnväg via Haparanda och Ryssland till Kina.
* Södra korridoren: mellan Europa och Thailand-Singapore eller Kina via Turkiet, Iran, Pakistan, Indien, Myanmar. Avståndet Istanbul-Singapore är 14.000 km. I juli 2009 länkades Iran och Pakistan och därmed indirekt Turkiet och Indien samman då sträckan Bam-Zahedan öppnades. Denna förbindelse används idag bara för kortare transporter, men det är ambitioner att köra långa transporter. Det finns österut åtskilliga luckor i spårnätet, stängda gränser, spårviddsbyten och andra problem. Där det finns fungerande järnväg är det ofta bergigt enkelspår. År 2011 öppnas en järnvägstunnel under Bosporen i Turkiet, det har inte funnits järnväg som korsat den förut. Sjövägen är ingen stor omväg så det är en svår konkurrent, till skillnad från Kina-Europa där sjövägen är en större omväg.
* Nord-sydliga korridoren: mellan Finland och Iran via Ryssland, och vidare med fartyg till Persiska vikens och Indiska oceanens länder. Det finns tre varianter, väster om Kaspiska havet, längs med via färja, och öster om. Det går mindre mängder gods i dag, knappast hela vägen. Projektet gällde ursprungligen bara den södra förbindelsen och har länge gått långsamt på grund av politiska och andra problem. På den norra förbindelsen har transportvolymen tagit fart. Å andra sidan fungerade den redan på 1960-talet men då bara för Sovjetunionens och Kinas behov. (sv)
- 泛亞鐵路（英語：Trans-Asian Railway, TAR）是由聯合國亞洲及太平洋經濟社會委員會（ESCAP）策劃，打造歐亞大陸鐵路運輸網絡的建築計畫。 (zh)
|
