| dbo:abstract
|
- Pierre-Jean de Béranger (París, 19 d'agost de 1780 - 16 de juliol de 1857) fou un poeta i chansioner francès. En les seves poesies i cançons va tresar la seva pròpia personalitat, que el distingeix de la resta dels autors de la seva època. Descendia d'una modesta família. La seva educació fou molt elemental, i la rebé com ell mateix deia en els seus versos. Assistí als esdeveniments més notables del segle xviii. El 1789 el seu pare l'envià a Peronne a casa d'una tia seva que posseïa una taverna. Mentre va romandre allà, estudia amb gran afecte els poetes i escriptors de França, aficionant-se a Racine i Fénelon. També va llegir a Voltaire, i aquest influí molt en l'esperit del futur poeta. Contava amb prou feines catorze anys quan entrà en un taller d'un impressor i allà aprengué les seves primeres nocions d'ortografia. També assistí a l'institut patriòtic establert allà, i muntat segons l'ordre d'idees tresades per Rousseau. Llavors encara no coneixia la llengua llatina, però estudià als clàssics per mitjà de traduccions que es procurà. Quan ja contava setze anys tornà novament a París, on el seu pare, que llavors era banquer, es mesclava en les conspiracions contra el Directori. Es ficà en els negocis del seu pare, i sembla que es distingí en aquests, afavorint-li molt la fortuna. Al cap de poc temps feu els primers assajos literaris, dedicant-se amb preferència a l'escena, publicant la comèdia Hermaphrodites, de caràcter satíric, contra els homosexuals i les dones intrigants. Segui el poema Clovis. Esperà per a publicar-lo haver complert els seus trenta anys. Entretant es dedicà a la poesia lírica i amb preferència a la poesia religiosa i component diverses odes que titulà Meditations. Les principals d'aquestes són: Le Deluge, Le Jugement dernier i Le Retablissement du culte. Cultivà l'idil·li religiós i va compondre un petit poema intitulat Pèlerinage, en el qual volgué retratar les costums cristianes del XVI. Béranger encara no es creia que estigués en el seu verdader camí i comprengué la necessitat de dotar la seva intel·ligència de noves idees, pel qual imaginà un gran viatge, una de les quals etapes era l'Egipte, on Napoleó inaugurava les seves glorioses campanyes. el feu desistir del seu intent. Després tingué moments de dubte i de vacil·lació respecte al seu vertader talent, i llavors trobà un protector i conseller en el príncep Llucià Bonaparte. El 1805 el pintor l'emprà com a redactor en la revista dels Annales du Musée. Molts dels homes més il·lustres de França l'ajudaren en la seva empresa salvant-lo dels rigors de la misèria. Fou col·locat coma oficial dels arxius de la Universitat, amb el sou de 1.000 francs anuals. Llavors publicà la seva primera col·lecció de cançons, entre les quals hi figuren les que sens cap dubte són les més correctes d'estil, com ara:
* Les Gourmands,
* Le mort vivant,
* La bonne fille,
* Les Gueux,
* Roger,
* Bontemps, totes les quals pertanyen a l'època d'entre 1810-1814. També n'hi ha algunes de mèrit literari indiscutible, que poden considerar-se com de la mateixa època o bé anteriors aquesta. Tals com:
* La Bacchante;
* La Gaudriole;
* Parug;
* Le Petit home gris;
* La Mère aveugle;
* Une Grand'mère;
* Frétillon;
* Madame Grepoire, i d'altres. El 1813 feu la seva entrada en una acadèmia de caràcter jocós que existia a París, portant el títol de Société du Caveau. Ensems començà a escriure algunes composicions de caràcter delicadament polític, amb tanta gràcia i fina crítica que s'arribà a dir que feren riure al mateix emperador. Les principals portaren per títol Le Sénateur i Le Roi d'Ivetot. El 1915 publicà les seves Chansons morales et autres. Per part dels seus superiors aquell llibre li valgué una severa reprensió. El 1821 publicà la seva segona col·lecció. Són notables entre elles:
* La Fortune,
* Le Vivandière,
* Brennus,
* Ce n'est plus Lisette,
* Le vin et la Coquette,
* Soir de noces,
* Le Bon ménage,
* Rosette, etc. Entre els més mordaços epigrames d'aquesta segona època sens dubte s'han de citar:
* Le marquis de Carabas,
* Paillare,
* La Sainte Alliance barbaresques,
* Monsieur Judas,
* Hatte-là!,
* Le Ventru, i d'altres. En aquests s'ataca més o menys obertament al sistema ant liberal, i és de notar també el caràcter obscè i irreligiós d'algunes de les seves cançons d'aquella època; entre elles:
* Les Clefs du Paradis,
* L'Ermite et ses saints,
* Le bon Dieu,
* Les Missionaires,
* Les Réverends Pères,
* Les Capucins,
* Les Chantres de paroisse . Així mateix cultivà, i això amb molta fortuna l'himne i cant patriòtic. Es poden citar d'aquest estil:
* Le Champ d'asile,
* Les Enfants de la France,
* La Sainte Alliance des peuples,
* Le Vieux drapeau,
* Le Cinq Mai. Sens dubte foren les composicions d'aquest gènere les que més el distingiren, per haver-les hi donat a la cançó un estil grandiós i elevat, no conegut fins llavors en aquell gènere de composicions. La primera de les seves cançons que assentà les basses del nou estil, fou la titulada Le Dieu des bones gens. Fins al 1833 pot considerar-se l'obra del poeta com continguda en cinc sèries. L'any 1821 publicà una d'elles, en la qual trobaren el seu lloc algunes cançons de caràcter íntim molt dignes de tenir en compte. Tals com Mon âme, La Bonne Vieille i Le Retoru dans la patrie. El conjunt general de les obres del poeta pot considerar-se comprès dintre de les cinc sèries citades anteriorment que són, pel seu orde:
* Cançons alegres, Cançons polítiques, Cançons lliures, Cançons patriòtiques i Cançons íntimes. No sempre fou la popularitat de la glòria el que acompanyà el seu nom, sinó que a voltes es mesclà també la que porta en si la persecució. Feia temps que Béranger preveia i encara prevenia la seva possible destitució, de manera que quan el 8 de desembre de 1821 vingué aquella acompanyada d'una sentència condemnatòria, ja el trobà preparat. La seva causa anà als tribunals i a la Cour d'Assises en últim terme, del que resultà una condemna a tres mesos de presó i una munta de 500 francs. La tercera de les seves col·leccions la començà en la presó de i aparegué el 1825. Fou una de les poques obres seves que no aixecà contra ell cap persecució, en el qual pot perfectament comprendre l'esperit de l'època. La quarta col·lecció aparegué el 1828, i aquesta li costà noves persecucions, recaient sobre ella una condemna en què es castigava al seu autor amb nou mesos de presó i una munta de 10.000 francs. Les principals poesies d'aquest llibre eren:
* Le Préface,
* Le Nouvel ordre du jour,
* Le Messe du Saint-Esprit,
* Les Adieux à la campagne,
* La Liberté,
* La Chasse,
* Ma Guérison,
* Mon Carnaval,
* L'ombre d'Anacron. Entre les poesies que contenia el quart volum de les seves col·leccions, algunes venien a ésser com un autoretrat. Aquestes eren:
* Les Conceils de Lise;
* L'Eau bénite;
* Le Censeur;
* Le Tailleur et la Fée;
* Le violon brisé;
* Le Bon Pape;
* Les Hirondelles;
* Le Chant du cosaque;
* Le Vieux sergent, entre d'altres. Llavors ve un període en què Béranger aixeca una bandera revolucionaria, i sense fer cas del seu entorn es deia, que començà escriure contra els que qualificava d'enemics del progrés i de la llibertat. Cal citar algunes d'aquelles cançons:
* Le Feu du prisionner;
* Le 14 Juillet;
* Le Cardinal et le Chansonier;
* Le Cordon;
* S'il vous plaît;
* Demi meître d'école;
* Les Dix mille francs. Quan a França esdevingué la revolució de Juliol, triomf pel qual tant treballà Béranger, ell fou en unió amb Dupont, de i de Lafayette, recolzà amb gran decisió la candidatura de Lluís Felip. Malgrat ser políticament contrari, a les idees de Paul Émile Debraux que pregonava contra la Restauració. En morir aquest el 1831, Béranger lamentà en algunes de les seves millors estrofes la prematura mort de Debraux. No obstant, no es creu en cap manera que acceptarà la fortuna que llavors comença a somriure'l. Això ho confirma els versos de l'última col·lecció de les seves cançons, que publicà el 1833: Defensà la independència de Polònia amb la seva cançó Hâtons nous Poniatovski. Es mofà molt de la institució monàrquica, havent escrit sàtires contra el poder reial summament mordaces, com la que porta per títol Le Conseil aux belgues. En aquest mateix sentit té escrita La Prédiction de Nostradamus, que ve a ser, segons el seu autor, <>. De tant en tant s'animava novament per verdaders ideals patriòtics, i escrivia cançons com Le vieux caporal i Les Souvenirs du peuple. També cultivà un altre gènere de cançons, i foren les idees socialistes, com:
* Les Cotrabandiers,
* Jacques les Fons,
* Jeanne la Rousse
* Le Vieux vagabund. El 1846 publicà les seves cançons:
* Le Déluge,
* Le Grillon,
* Notre Coq,
* Les Pigeons de la Bourse,
* L'Orphéon,
* Les Echos,
* Les Escargots,
* Ma gaité,
* Claire,
* Le Baptême de Voltaire. Aquestes cançons no pertanyen a un sol, sinó a quasi tots els gèneres que cultivà el poeta. En el seu retir preparava la seva obra Biographie des contemporains, quan el sorprengué la revolució de Febrer. Fou elegit representant del poble pel departament del Sena, figurant en la seva acta més de 200.000 votants. Per les circumstàncies particulars que a travessava llavors Béranger no volgué acceptar el càrrec. Primer es retirà a Passy i després a Fontainebleau i a Tours. Després de cert temps retornà a París, cultivant l'amistat de Talleyrand i Chateaubriand, el qual l'auxilià pecuniàriament en moltes ocasions. Lamartine també cercà l'amistat del poeta. En aquell temps Béranger vivia modestament d'una pensió vitalícia de 800 francs que li havia assenyalat el seu editor , que amb aquesta obligació adquirí el 1833 la propietat de totes les seves obres escrites o per escriure. Més d'una vegada Perrotin intentà augmentar el valor de la retribució per ell acceptada, però no assoli mai, el qual succeí igualment quan durant l'època del segon Imperi li foren fets diversos oferiments en aquest sentit. Béranger morí el 16 de juliol de 1859 en la mateixa ciutat de París. (ca)
- Pierre Jean de Béranger (19. srpna 1780 – 16. července 1857) byl francouzský básník a autor velmi známých písní. Jeho písně reagující na aktuální politickou i společenskou situaci byly populární nejen ve Francii, ale získaly si obdiv významných osobností tehdejší Evropy. (cs)
- Pierre-Jean de Béranger (* 19. August 1780 in Paris; † 16. Juli 1857 ebenda) war ein französischer Lyriker und Liedtexter im beginnenden 19. Jahrhundert. Der heute auch in der Literaturwissenschaft kaum mehr beachtete Autor galt um 1830 als einer der ganz großen Lyriker Frankreichs, den man auf eine Stufe stellte mit Victor Hugo oder Alphonse de Lamartine. (de)
- Ο Πιερ-Ζαν ντε Μπερανζέ (19 Αυγούστου 1780-16 Ιουλίου 1803) ήταν ένας πολυγραφότατος ποιητής και συνθέτης μουσικής γαλλικής καταγωγής, ο οποίος ενώ βίωσε αρκετή δημοτικότητα και επιρροή κατά τη διάρκεια της ζωής του, ωστόσο πέρασε στην αφάνεια δεκαετίες μετά τον θάνατό του. Πιστεύεται ότι είναι "Ο πιο δημοφιλής Γάλλος τραγουδοποιός". Είναι γνωστός για τη δημιουργία του εθνικού ύμνου της Μαλαισίας (Negaraku) και του ύμνου του Perak (Allah Lanjutkan Usia Sultan), μιας χερσονήσου της Μαλαισίας. (el)
- Pierre-Jean de Béranger (París, Francia, 19 de agosto de 1780 - 16 de julio de 1857) fue un poeta y autor de canciones francés celebérrimo en su época. La temática de sus obras es de contenido político. (es)
- Pierre-Jean de Béranger, né le 19 août 1780 rue Montorgueil à Paris, et mort dans cette même ville le 16 juillet 1857, est un chansonnier français prolifique qui a remporté un énorme succès à son époque. (fr)
- Pierre-Jean de Béranger (19 August 1780 – 16 July 1857) was a prolific French poet and chansonnier (songwriter), who enjoyed great popularity and influence in France during his lifetime, but faded into obscurity in the decades following his death. He has been described as "the most popular French songwriter of all time" and "the first superstar of French popular music". Some newspapers from Malaysia and Seychelles mention that he was the retrospective composer of Allah Lanjutkan Usia Sultan, the anthem of the Malaysian state of Perak; the Indonesian folk song Terang Bulan and the national anthem of Malaysia, Negaraku. But there is argument on whether he ever wrote any melody throughout his life. (en)
- Pierre-Jean de Béranger (19 Agustus 1780 – 16 Juli 1857) adalah seorang penyair dan chansonnier (penulis lagu) produktif asal Prancis, yang menikmati popularitas dan pengaruh besar di Prancis selama masa hidupnya, tetapi memudar menjadi ketidakjelasan dalam beberapa dekade setelah kematiannya. Béranger sering disebut sebagai "penulis lagu Prancis paling populer sepanjang masa" dan "superstar pertama musik populer Prancis". (in)
- Pierre-Jean de Béranger (Parigi, 19 agosto 1780 – Parigi, 16 luglio 1857) è stato un poeta e musicista francese. Debuttò con canzoni di carattere licenzioso, che avrebbero finito con il confondere il suo nome annullandolo nell'anonimato di tanti altri autori presto dimenticati. Seppe però creare un genere a parte, facendo della canzone un mezzo di polemica politica elevandola all'altezza artistica dell'ode. Nei soggetti patriottici e filosofici, Béranger unì spesso la nobiltà dei sentimenti all'armonia del ritmo, l'originalità delle figure alla vivacità del dramma. (it)
- ピエール＝ジャン・ド・ベランジェ（Pierre-Jean de Béranger, 1780年8月19日 - 1857年7月16日）は、フランスの抒情詩人、シャンソン作者。代表作に『イヴトーの王様』などがある。 (ja)
- Pierre-Jean de Béranger (ur. 19 sierpnia 1780 w Paryżu, zm. 16 lipca 1857 tamże) – francuski poeta i autor piosenek, zwany klasykiem piosenki. (pl)
- Pierre Jean de Béranger (Paris, 19 de agosto de 1780 — Paris, 16 de julho de 1857), poeta, libretista e autor da letra de canções. Foi participante activo do movimento de convulsão social que se seguiu à Revolução Francesa e ao fim do Império, escrevendo algumas das canções mais emblemáticas do fervor revolucionário da época. No auge da sua fama, na década de 1830, comparou-se em popularidade a homens como Victor Hugo e Alphonse de Lamartine. Tendo a atravessado os tempos conturbados da Revolução Francesa e do consulado de Napoleão Bonaparte, deixou uma obra lírica vibrante que ainda hoje desperta o interesse do público erudito. (pt)
- Пьер-Жан де Беранже́ (фр. Pierre-Jean de Béranger, 19 августа 1780, Париж — 16 июля 1857, там же) — французский поэт и сочинитель песен, известный прежде всего своими сатирическими произведениями. (ru)
- Pierre-Jean de Béranger född 19 augusti 1780 i Paris, död 16 juli 1857, var en fransman som främst skrev politiska sånger. Béranger föddes i en småborgerlig familj (adelspartikeln de i namnet lade han sig senare själv till med). Han tillbringade barndomen hos farfadern, som var skräddare, och var som liten pojke vittne till stormningen av Bastiljen. Han flyttade senare till Péronne, där han bodde hos en tant som drev ett värdshus där. Han började som lärling vid ett tryckeri, och fick undervisning i versskrivandets konst. Som femtonåring genomgick han Institu patriotique i Péronne, en elementarskola driven efter Rousseaus principer. Han återvände därefter till Paris, där han försökte försörja sig med att skriva komedier. I tjugoårsåldern författade han ett epos, Clovis, samt en idyll La Pélerinage i fyra sånger, båda i François-René de Chateaubriands stil. Han led vid den här tiden stor nöd under sitt bohemliv, och när fattigdomen var som värst, funderade han på att emigrera till Egypten. Efter hand började han skriva visor och lyriska småsaker, och det gick lite bättre. 1803 skickade han en bunt manuskript till Lucien Bonaparte, som gav honom uppmuntran och ett stipendium. En liten tid senare fick han även en enklare tjänst vid Parisuniversitetets sekretariat. Under bourbonska restaurationen blev hans visor och populära, med sina spår av revolutionsromantik och Napoleonbeundran. Kungamakten uppskattade dem däremot inte. Den första samlingen utkom 1815, och den andra, som utkom 1821 renderade honom 3 månaders fängelse och böter. Då den fjärde samlingen utgavs 1828, höjdes straffsatsen till 10 000 francs böter och 9 månaders fängelse. Bötessumman var dock vid den här tiden inget större problem för Béranger, som var en av de populäraste författarna vid den här tiden. Vid Februarirevolutionen 1848 invaldes han med överväldigande röstsiffror i konstuterande församlingen, trots att han undanbett sig engagemang inom politiken. Hans samlade verk, Oeuvres complètes, utgavs i två band 1857, samma år kom självbiografin Ma biographie. 1860 utgavs hans brev Correspondcance i 4 band. (sv)
- П'єр-Жа́н де Беранже́ (фр. Pierre-Jean de Béranger; *19 серпня 1780, Париж — †16 липня 1857) — французький поет-демократ. (uk)
- 皮埃尔-让·德·贝朗瑞（法語：Pierre-Jean de Béranger，1780年8月19日－1857年7月16日），是十九世纪法国革命民主主义诗人。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Pierre Jean de Béranger (19. srpna 1780 – 16. července 1857) byl francouzský básník a autor velmi známých písní. Jeho písně reagující na aktuální politickou i společenskou situaci byly populární nejen ve Francii, ale získaly si obdiv významných osobností tehdejší Evropy. (cs)
- Pierre-Jean de Béranger (* 19. August 1780 in Paris; † 16. Juli 1857 ebenda) war ein französischer Lyriker und Liedtexter im beginnenden 19. Jahrhundert. Der heute auch in der Literaturwissenschaft kaum mehr beachtete Autor galt um 1830 als einer der ganz großen Lyriker Frankreichs, den man auf eine Stufe stellte mit Victor Hugo oder Alphonse de Lamartine. (de)
- Ο Πιερ-Ζαν ντε Μπερανζέ (19 Αυγούστου 1780-16 Ιουλίου 1803) ήταν ένας πολυγραφότατος ποιητής και συνθέτης μουσικής γαλλικής καταγωγής, ο οποίος ενώ βίωσε αρκετή δημοτικότητα και επιρροή κατά τη διάρκεια της ζωής του, ωστόσο πέρασε στην αφάνεια δεκαετίες μετά τον θάνατό του. Πιστεύεται ότι είναι "Ο πιο δημοφιλής Γάλλος τραγουδοποιός". Είναι γνωστός για τη δημιουργία του εθνικού ύμνου της Μαλαισίας (Negaraku) και του ύμνου του Perak (Allah Lanjutkan Usia Sultan), μιας χερσονήσου της Μαλαισίας. (el)
- Pierre-Jean de Béranger (París, Francia, 19 de agosto de 1780 - 16 de julio de 1857) fue un poeta y autor de canciones francés celebérrimo en su época. La temática de sus obras es de contenido político. (es)
- Pierre-Jean de Béranger, né le 19 août 1780 rue Montorgueil à Paris, et mort dans cette même ville le 16 juillet 1857, est un chansonnier français prolifique qui a remporté un énorme succès à son époque. (fr)
- Pierre-Jean de Béranger (19 Agustus 1780 – 16 Juli 1857) adalah seorang penyair dan chansonnier (penulis lagu) produktif asal Prancis, yang menikmati popularitas dan pengaruh besar di Prancis selama masa hidupnya, tetapi memudar menjadi ketidakjelasan dalam beberapa dekade setelah kematiannya. Béranger sering disebut sebagai "penulis lagu Prancis paling populer sepanjang masa" dan "superstar pertama musik populer Prancis". (in)
- Pierre-Jean de Béranger (Parigi, 19 agosto 1780 – Parigi, 16 luglio 1857) è stato un poeta e musicista francese. Debuttò con canzoni di carattere licenzioso, che avrebbero finito con il confondere il suo nome annullandolo nell'anonimato di tanti altri autori presto dimenticati. Seppe però creare un genere a parte, facendo della canzone un mezzo di polemica politica elevandola all'altezza artistica dell'ode. Nei soggetti patriottici e filosofici, Béranger unì spesso la nobiltà dei sentimenti all'armonia del ritmo, l'originalità delle figure alla vivacità del dramma. (it)
- ピエール＝ジャン・ド・ベランジェ（Pierre-Jean de Béranger, 1780年8月19日 - 1857年7月16日）は、フランスの抒情詩人、シャンソン作者。代表作に『イヴトーの王様』などがある。 (ja)
- Pierre-Jean de Béranger (ur. 19 sierpnia 1780 w Paryżu, zm. 16 lipca 1857 tamże) – francuski poeta i autor piosenek, zwany klasykiem piosenki. (pl)
- Pierre Jean de Béranger (Paris, 19 de agosto de 1780 — Paris, 16 de julho de 1857), poeta, libretista e autor da letra de canções. Foi participante activo do movimento de convulsão social que se seguiu à Revolução Francesa e ao fim do Império, escrevendo algumas das canções mais emblemáticas do fervor revolucionário da época. No auge da sua fama, na década de 1830, comparou-se em popularidade a homens como Victor Hugo e Alphonse de Lamartine. Tendo a atravessado os tempos conturbados da Revolução Francesa e do consulado de Napoleão Bonaparte, deixou uma obra lírica vibrante que ainda hoje desperta o interesse do público erudito. (pt)
- Пьер-Жан де Беранже́ (фр. Pierre-Jean de Béranger, 19 августа 1780, Париж — 16 июля 1857, там же) — французский поэт и сочинитель песен, известный прежде всего своими сатирическими произведениями. (ru)
- П'єр-Жа́н де Беранже́ (фр. Pierre-Jean de Béranger; *19 серпня 1780, Париж — †16 липня 1857) — французький поет-демократ. (uk)
- 皮埃尔-让·德·贝朗瑞（法語：Pierre-Jean de Béranger，1780年8月19日－1857年7月16日），是十九世纪法国革命民主主义诗人。 (zh)
- Pierre-Jean de Béranger (París, 19 d'agost de 1780 - 16 de juliol de 1857) fou un poeta i chansioner francès. En les seves poesies i cançons va tresar la seva pròpia personalitat, que el distingeix de la resta dels autors de la seva època. Descendia d'una modesta família. La seva educació fou molt elemental, i la rebé com ell mateix deia en els seus versos.
* La Fortune,
* Le Vivandière,
* Brennus,
* Ce n'est plus Lisette,
* Le vin et la Coquette,
* Soir de noces,
* Le Bon ménage,
* Rosette, etc. Entre els més mordaços epigrames d'aquesta segona època sens dubte s'han de citar: . (ca)
- Pierre-Jean de Béranger (19 August 1780 – 16 July 1857) was a prolific French poet and chansonnier (songwriter), who enjoyed great popularity and influence in France during his lifetime, but faded into obscurity in the decades following his death. He has been described as "the most popular French songwriter of all time" and "the first superstar of French popular music". (en)
- Pierre-Jean de Béranger född 19 augusti 1780 i Paris, död 16 juli 1857, var en fransman som främst skrev politiska sånger. Béranger föddes i en småborgerlig familj (adelspartikeln de i namnet lade han sig senare själv till med). Han tillbringade barndomen hos farfadern, som var skräddare, och var som liten pojke vittne till stormningen av Bastiljen. Han flyttade senare till Péronne, där han bodde hos en tant som drev ett värdshus där. Han började som lärling vid ett tryckeri, och fick undervisning i versskrivandets konst. Som femtonåring genomgick han Institu patriotique i Péronne, en elementarskola driven efter Rousseaus principer. Han återvände därefter till Paris, där han försökte försörja sig med att skriva komedier. I tjugoårsåldern författade han ett epos, Clovis, samt en idyll La Pé (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
