| dbo:abstract
|
- L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60. El coet fou dissenyat per l'oficina de disseny de Serguei Koroliov, l' (actualment la companyia RKK Enérguia). El mateix Koroliov dirigí el seu disseny fins a la seva mort el 1966. Posteriorment, prendria el relleu de l'enginyer en cap i acabaria la construcció d'aquest coet gegant, equivalent al Saturn V de la NASA. El programa fou cancel·lat el 1974 després de quatre llançaments fallits entre el 1969 i el 1972, i després d'haver posat els estatunidencs dotze homes a la superfície lunar amb el programa Apollo. L'URSS mantingué en secret l'existència d'aquest coet i del programa lunar N1/L3 fins a la seva desaparició el 1991. (ca)
- N1 byl tajný nedokončený sovětský projekt třístupňové nosné rakety, schopné vynést na nízkou oběžnou dráhu 90 t nákladu, například vesmírnou stanici nebo komponenty lodě pro výpravu k Marsu. Hlavním motorem ve vývoji byl cíl dosáhnout jako první přistání člověka na Měsíci. Ve variantě N1-L3, kdy byl nosič N1 doplněn dalšími 2 stupni a kosmickou lodí, bylo dosažení Měsíce možné. Svými rozměry a určením byl srovnatelný s největší americkou nosnou raketou Saturn V, nosná kapacita na nízkou oběžnou dráhu byla přibližně o 25 % nižší. (cs)
- Die Nositel 1, kurz N1 (GRAU-Index 11A52), war eine Trägerrakete, die im Rahmen des sowjetischen bemannten Mondprogramms entwickelt wurde. (de)
- N kun nombro NK-33 N1 estis soveta porta raketo, kiun oni evoluigis en randoj de la .Post la fruaj sukcesoj de la , Sovetunio volis ankaŭ venki en la konkuro por Luno. Dum la Apollo-programo ĉiun resurson koncentris je la Saturn-raketoj, la sovetaj sciencistoj laboris paralele ankaŭ je novaj raketaj projektoj. Unu el tiuj estis la Eksperimenta Konstrukta Buroo (OKB–1, hodiaŭ ), kiu ellaboris kun direktado de Sergej Koroljov la lunraketon N1. Pro tempomanko oni ne povis konstrui konvenan lanĉejon kaj ekipi Bajkonuron per konvenaj veturiloj por la pezega raketo. Oni malmuntis, liveris, kunmuntis la raketojn. Pro la transporto, vibrado, la raketo ne estis perfekta, ne sukcesis eĉ unu lanĉon el la efektivigita 4 (oni planis 12). Pro la malsukcesoj, la rusoj rezignis pri la lunveturo. Vasilij Miŝin pllulaboris pri N1 kun espero, ke ĝi povas servi kiel portraketo por kunhoma kosmostacio, similan al usona Skylab. Oni ĉesigis do la programon en 1974. (eo)
- La fusée N-1 (en cyrillique russe : Н-1), également désignée Herkules, indice GRAU 11A52, est un lanceur spatial super lourd développée au cours des années 1960 par l'URSS pour envoyer un homme sur la Lune dans le cadre de la course à l'espace qui l'oppose à l'époque aux États-Unis, qui de leur côté développent le lanceur géant Saturn V avec le même objectif. Après quatre lancements entre 1969 et 1972, tous infructueux, le projet est arrêté en 1974, cinq ans après le premier atterrissage sur la Lune de l'équipage américain d'Apollo 11. L'existence de ce lanceur et plus généralement du programme lunaire habité soviétique, symbole de l'échec de l'Union soviétique dans la course à l'espace, est longtemps dissimulé par le gouvernement : les premières informations officielles sur le lanceur ne sont fournies qu'après la chute du régime soviétique, au début des années 1990. La N-1, de taille similaire mais de masse et charge utile plus faibles que son équivalent américain Saturn V (N-1 : 110 mètres de haut, 2 700 tonnes au décollage, 95 tonnes de charge utile), est le plus grand représentant de la génération de lanceurs soviétiques développée à cette époque pour remplacer les premières fusées conçues à partir de missiles balistiques intercontinentaux. Les fusées N devaient permettre d'envoyer des cosmonautes vers la Lune, sur Mars ou autour de Vénus avec le vaisseau lourd habité interplanétaire TMK et de placer en orbite d'énormes stations spatiales. Lancé avec retard par rapport à la fusée américaine Saturn V, le développement du projet N-1 a souffert d'un manque chronique de moyens et de conflits politiques et techniques entre les responsables de bureaux d'étude Korolev, Glouchko et Tchelomeï. Elle utilisait des moteurs NK-15 de la société Kouznetsov, ainsi que de nombreuses variantes. (fr)
- N1 o N-1 (del ruso: Nositel-1 ‘Transporte-1’) fue un cohete diseñado por la Unión Soviética para poner un hombre en la superficie lunar durante la carrera espacial con los Estados Unidos en la década de 1960. El cohete fue diseñado por la oficina de diseño de Serguéi Koroliov, la OKB-1 (actualmente la compañía RKK Energia) y el propio Koroliov dirigió su diseño hasta su muerte en 1966. Posteriormente, Vasily Mishin tomaría el relevo del ingeniero jefe y acabaría la construcción de este cohete gigante, equivalente al Saturno V de la NASA. El programa fue cancelado en 1974 tras cuatro lanzamientos fallidos entre 1969 y 1972, y tras haber puesto los estadounidenses doce hombres en la superficie lunar con el programa Apolo. Su sustituto sería el proyecto del cohete Energía en 1976, que si llegó a terminar con éxito. La URSS mantuvo en secreto la existencia de este cohete y del programa lunar N1/L3 hasta su desaparición en 1991. (es)
- The N1/L3 (from Ракета-носитель Raketa-nositel', "Carrier Rocket"; Cyrillic: Н1) was a super heavy-lift launch vehicle intended to deliver payloads beyond low Earth orbit. The N1 was the Soviet counterpart to the US Saturn V and was intended to enable crewed travel to the Moon and beyond, with studies beginning as early as 1959. Its first stage, Block A, remains the most powerful rocket stage ever flown. However, all four first stages flown failed mid-flight because a lack of static test firings meant that plumbing issues and other adverse characteristics with the large cluster of thirty engines and its complex fuel and oxidizer feeder system were not revealed earlier in development. The N1-L3 version was designed to compete with the United States Apollo program to land a person on the Moon, using a similar lunar orbit rendezvous method. The basic N1 launch vehicle had three stages, which were to carry the L3 lunar payload into low Earth orbit with two cosmonauts. The L3 contained one stage for trans-lunar injection; another stage used for mid-course corrections, lunar orbit insertion, and the first part of the descent to the lunar surface; a single-pilot LK Lander spacecraft; and a two-pilot Soyuz 7K-LOK lunar orbital spacecraft for return to Earth. The N1-L3 was underfunded and rushed, starting development in October 1965, almost four years after the Saturn V. The project was badly derailed by the death of its chief designer Sergei Korolev in 1966. Each of the four attempts to launch an N1 failed, with the second attempt resulting in the vehicle crashing back onto its launch pad shortly after liftoff. The N1 program was suspended in 1974, and officially canceled in 1976. All details of the Soviet crewed lunar programs were kept secret until the USSR was nearing collapse in 1989. (en)
- N1 (Bahasa Rusia: Н1 – dari Носитель:Nositel', "pengangkut") adalah roket angkut berat untuk membawa muatan melampaui orbit bumi rendah, sebagai jawaban Soviet atas roket Saturn V milik NASA. Roket ini mampu mengorbitkan beban sangat berat, dan dirancang untuk membawa awak ke luar orbit. Pengembangan N1 dimulai pada tahun 1959. Tingkat pertamanya adalah tingkatan roket paling kuat yang pernah dibuat. Versi N1-L3 dikembangkan untuk menyaingi Apollo-Saturn V dari Amerika Serikat untuk mendaratkan manusia di bulan, juga dengan metode pertemuan di orbit bulan. Dasar wahana peluncur N1 memiliki tiga tingkat, untuk membawa muatan pendarat bulan L3 ke orbit bumi rendah dengan dua kosmonaut. L3 sendiri terdiri dari satu tingkat pemberangkatan dari bumi; dan satu tingkat lagi digunakan untuk menyesuaikan haluan, memasuki orbit bulan, dan pendaratan di bulan; sebuah pesawat luar angkasa LK berawak satu; dan pesawat ruang angkasa Soyuz 7K-LOK berawak dua untuk mengorbit bulan dan kembali ke bumi. Pesawat luar angkasa Apollo mampu membawa tiga astronaut (dua mendarat di bulan), dan tidak membutuhkan tambahan dua tingkat roket. N1-L3 kekurangan dana dan pengujian, dan baru mulai dikembangkan pada Oktober 1965, hampir empat tahun setelah Saturn V. Proyek itu kacau balau setelah kematian kepala desainernya, Sergei Korolev, tahun 1966. Seluruh empat usaha peluncuran N1 gagal; pada percobaan kedua, roket N1 jatuh kembali ke landasan peluncurannya tak lama setelah terangkat dan meledak, mengakibatkan ledakan non-nuklir buatan manusia terbesar dalam sejarah. Program N1 ditangguhkan tahun 1974, dan resmi dibatalkan tahun 1976. Bersama dengan seluruh program penerbangan berawak ke bulan Soviet, N1 tetap dirahasiakan sampai menjelang runtuhnya Uni Soviet bulan Desember 1991; informasi tentang N1 pertama kali dipublikasikan tahun 1989. (in)
- N-1（ロシア語:Н1エーヌ・アヂーン）は、月にソ連人の宇宙飛行士を送るように造られたソビエト連邦のロケットである。全長、約100メートル。アメリカのサターンVロケットに匹敵する大きなロケットで、低軌道に95トンものペイロードを投入できるよう設計された。しかしながら、4回の試験打ち上げすべてに失敗し、実用化のめどが立たないまま1974年に計画は放棄された。 (ja)
- ( 일본의 우주발사체를 찾으신다면 N-I 문서를 참조하십시오.) N-1(러시아어: Н-1)은 달에 소비에트 연방의 우주 비행사를 보내기 위해 만든 로켓이다. 크기는 아폴로를 쏘아올린 새턴 V보다 약간 작은 105 m이며, 지구 저궤도에 95톤 중량의 화물을 투입할 수 있도록 설계되었다. 무게는 2,735t에 이른다. 또한 1단 추력만 해도 50.3 MN으로, 이는 미합중국의 새턴 V(34.02 MN)보다 강력한 것이다. 캡슐은 소유스를 개조한 것으로 1명이 달에 착륙한다는 계획이었지만, 완성한 4대 모두 다 폭발하고 만다. 그리고 얼마 후 아폴로 11호가 달 착륙에 성공하였다. 제1차 발사가 폭발로 끝난 이후 다시 소련은 2차 발사를 시도했는데 이번에도 폭발하여서 발사대가 날아가고 옆에 대기 중이던 3번째 N-1도 폭발하고 만다. 4차 발사 실패 이후에 소비에트 연방은 만들고 있던 N-1들을 모두 다 폐기하고 유인 달 착륙 계획을 포기하였다. N-1 실패의 원인은 엔진이었다. 소련은 미국이 새턴 V에 사용한 F-1같은 대형 엔진 개발에 실패하였다. 그 결과 부득이하게 소형 엔진을 여러 개 이어붙여서 사용했는데, N-1로켓 1단부는 무려 30개의 엔진을 장착하고 있었다. 이런 구조로 인해 단 한개의 엔진에 사소한 문제가 생겨도 연쇄폭발해버렸던 것이다. (ko)
- Il razzo N1 (chiamato anche Hercules) era un vettore di produzione sovietica che fu progettato e costruito per portare un equipaggio di due o tre cosmonauti sulla Luna. (it)
- De N1 (Russisch: Н-1) was een die door de Sovjet-Unie werd ontwikkeld. De N1 had een 30-tal NK-15 raketmotoren in de eerste trap. De raket die als Russische tegenhanger van de Amerikaanse Saturnus V in de race naar de Maan moest functioneren was meer dan honderd meter hoog. De stuwkracht van de N1 was groter dan die van de Saturnus V-raketten die de Apollo CSM’s en Maanlanders de ruimte in brachten maar de nuttige lading een stuk kleiner. Omdat de capsule veel krapper was dan die van de Saturnus, konden er in de N1 raket maar twee personen. In 1956 is de ontwikkeling van de N1-raket van start gegaan. Wegens tijdgebrek besloot hoofdconstructeur om de hele raket gewoon maar in elkaar te zetten, en dan te hopen dat alles bij de werkte. In 1969 ontplofte 70 seconden na het vertrek vanaf het platform in Bajkonoer de eerste trap op 30 kilometer hoogte. Misjin werkte tevergeefs door. Op 3 juli ontplofte er weer een N1 raket. De capsule overleefde de ramp dankzij de noodraket, maar de werd zwaar beschadigd. Op 21 juli 1969 landde de "Eagle", Apollo 11, van de Amerikanen op de maan. De Russen probeerden nog wel door te werken aan een bemande vlucht naar de Maan, maar na nog twee ontploffingen van de N1 gaven ze het op. De belangrijkste reden voor het mislukken van het Sovjet-maanprogramma kwam door politieke onwil om voldoende financiële middelen beschikbaar te stellen. Daardoor waren er onvoldoende testfaciliteiten en werd een groot gedeelte van de raketmotoren ongetest in de raket geplaatst. Toen het N1-programma in 1972 werd opgegeven wilde de Sovjet-Unie zoveel mogelijk bewijs van het “beschamende” maanprogramma laten vernietigen en buiten de geschiedenis boeken houden. Pas na de val van het ijzeren gordijn kwam er meer informatie naar buiten. Ook bleken er nog 150 stuks NK-33-motoren, die de NK-15 hadden moeten vervangen op de geplande verbeterde N1, de N1-F, in een opslagloods te staan. Deze worden tegenwoordig op de Sojoez 2-1V als hoofdmotor gebruikt en eerde ook in gemoderniseerde vorm op de Amerikaanse Antares. (nl)
- N1 – seria nieudanych radzieckich rakiet nośnych, mających wynieść kosmonautów na Księżyc. Programem ich budowy kierował aż do śmierci w styczniu 1966 roku Siergiej Korolow, zastąpiony potem przez Wasilija Miszyna. (pl)
- O foguete N1 (em russo: Н1, de Ракета-носитель, Raketa-Nositel)), um dos maiores foguetes já construídos, foi fruto do esforço soviético para corrida à Lua. Todo o projeto foi secreto, começou em 1964 e foi cancelado em maio de 1972. Media 105 m de altura, 17 m de largura, 2 735 000 kg e tinha 5 estágios, sendo que seu primário estágio era o mais poderoso já construído. Ele foi o maior foguete espacial construído em solo russo. A primeira tentativa de lançar o N1 com sucesso foi em 21 de fevereiro de 1969, às 09h18 UTC, mas após 70 s de voo, o veículo explodiu, devido a um parafuso que se desprendeu e caiu dentro de sua câmara de combustão. Não havia cosmonauta a bordo, uma vez que, habitualmente, um foguete nunca é tripulado em seu primeiro voo. A segunda tentativa, levada a cabo em 3 de julho de 1969 (13 dias antes do voo da Apollo 11), foi fator determinante da derrota soviética na corrida para a Lua, pois em apenas 0,5s de voo, a nave explodiu, destruindo por completo a plataforma de lançamento 110E e danificando a plataforma 110 W, a 500 m de distância, destruindo inclusive o terceiro N1 construído, que ali estava. Foram desenvolvidos outros N1 (dois falharam e os outros nem chegaram a ser lançados). Por fim, todo o projeto do Nositol-1, como era conhecido, foi abandonado sem ter tido um único sucesso. Nem um único protótipo deste foguete sequer chegou ao espaço. Após cancelar esse projeto, a União Soviética direcionou seu parque industrial-militar para a produção do Buran, a versão russa do ônibus espacial norte-americano, que, entretanto, nunca realizou um único voo tripulado. Só após a queda da URSS o mundo veio a saber da existência do N1. O foguete N1 foi desenvolvido como parte do esforço soviético de enviar um cosmonauta à Lua, se possível antes dos estadunidenses, utilizando basicamente os mesmo métodos (o que incluiria uma nave a ser mantida orbitando a Lua, enquanto um módulo lunar pousaria na superfície do satélite. Diferentemente do método estadunidense, contudo, o módulo lunar soviético levaria apenas um cosmonauta até a superfície da Lua, e não dois. (pt)
- N1 eller N-1 var den hemliga sovjetiska rymdraketen som var avsedd att skicka kosmonauter till Månen, helst före Apolloprogrammet. Den var känd i västvärlden som G-1e eller SL-15. Utvecklingsprojektet var underfinansierat, raketen var dåligt testad, och dessutom påbörjades projektet flera år efter Saturn V. Samtliga fyra uppskjutningsförsök misslyckades, och projektet lades ner 1976. N-1 var en mycket stor raket som mätte 105 meter i längd. Detta gjorde den till den näst största och näst mest massiva raketen efter Saturn V. N1-L3 bestod av fem raketsteg, varav tre (N1) var för att uppnå omloppsbana runt Jorden och de återstående två var för att kunna nå månen. Fullt lastad och tankad vägde N1-L3 2 788 ton. Raketen använde fotogen och flytande syre som raketbränsle. (sv)
- H-1, H1 (индекс ГУКОС — 11А52) — советская ракета-носитель сверхтяжёлого класса. Разрабатывалась с начала 1960-х годов в ОКБ-1 под руководством Сергея Королёва, а после его смерти — под руководством Василия Мишина. Первоначально предназначалась для вывода на околоземную орбиту тяжёлой (75 т) орбитальной станции с перспективой обеспечения сборки тяжёлого межпланетного корабля для полётов к Венере и Марсу. С принятием решения по включению СССР в так называемую «лунную гонку», по организации полёта человека на поверхность Луны и возвращения его обратно, программа Н1 была форсирована и стала носителем для экспедиционного космического корабля Л3 в комплексе Н1-Л3 советской лунно-посадочной пилотируемой программы. Все четыре испытательных запуска Н-1 были неудачными на этапе работы первой ступени. В 1974 году советская лунно-посадочная пилотируемая программа была фактически закрыта до достижения целевого результата, а несколько позже — в 1976 году — также официально закрыты и работы по Н-1. Вся пилотируемая лунная программа, включая носитель Н-1, была строго засекречена и стала достоянием общественности только в 1989 году. Техническое наименование Н-1 было производным от «Носитель-1», по другим данным — от слова «Наука-1». На Западе ракета-носитель была известна под условными обозначениями SL-15 и G-1e. (ru)
- N1运载火箭是苏联研发的用来将苏联宇航员送到月球的火箭，也被西方人称为 G-1e 或 SL-15 。N1就是俄语носитель（运载器）的缩写。N1运载火箭研发工作比土星五号晚，不仅资金短缺、未经测试，而且四次发射试验都失败了，于是苏联在1976年正式取消了这项工程。 (zh)
- H-1 — радянська ракета-носій, що розроблялась під керівництвом Сергія Корольова, а після його смерті — під керівництвом . Належала до надважких ракет і призначалася, найперше, для забезпечення польоту людини на поверхню Місяця і повернення його назад за радянською місячною програмою. Усі чотири випробувальні запуски були невдалими. Радянську місячну програму закрили 1974 року. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- N1 byl tajný nedokončený sovětský projekt třístupňové nosné rakety, schopné vynést na nízkou oběžnou dráhu 90 t nákladu, například vesmírnou stanici nebo komponenty lodě pro výpravu k Marsu. Hlavním motorem ve vývoji byl cíl dosáhnout jako první přistání člověka na Měsíci. Ve variantě N1-L3, kdy byl nosič N1 doplněn dalšími 2 stupni a kosmickou lodí, bylo dosažení Měsíce možné. Svými rozměry a určením byl srovnatelný s největší americkou nosnou raketou Saturn V, nosná kapacita na nízkou oběžnou dráhu byla přibližně o 25 % nižší. (cs)
- Die Nositel 1, kurz N1 (GRAU-Index 11A52), war eine Trägerrakete, die im Rahmen des sowjetischen bemannten Mondprogramms entwickelt wurde. (de)
- N-1（ロシア語:Н1エーヌ・アヂーン）は、月にソ連人の宇宙飛行士を送るように造られたソビエト連邦のロケットである。全長、約100メートル。アメリカのサターンVロケットに匹敵する大きなロケットで、低軌道に95トンものペイロードを投入できるよう設計された。しかしながら、4回の試験打ち上げすべてに失敗し、実用化のめどが立たないまま1974年に計画は放棄された。 (ja)
- ( 일본의 우주발사체를 찾으신다면 N-I 문서를 참조하십시오.) N-1(러시아어: Н-1)은 달에 소비에트 연방의 우주 비행사를 보내기 위해 만든 로켓이다. 크기는 아폴로를 쏘아올린 새턴 V보다 약간 작은 105 m이며, 지구 저궤도에 95톤 중량의 화물을 투입할 수 있도록 설계되었다. 무게는 2,735t에 이른다. 또한 1단 추력만 해도 50.3 MN으로, 이는 미합중국의 새턴 V(34.02 MN)보다 강력한 것이다. 캡슐은 소유스를 개조한 것으로 1명이 달에 착륙한다는 계획이었지만, 완성한 4대 모두 다 폭발하고 만다. 그리고 얼마 후 아폴로 11호가 달 착륙에 성공하였다. 제1차 발사가 폭발로 끝난 이후 다시 소련은 2차 발사를 시도했는데 이번에도 폭발하여서 발사대가 날아가고 옆에 대기 중이던 3번째 N-1도 폭발하고 만다. 4차 발사 실패 이후에 소비에트 연방은 만들고 있던 N-1들을 모두 다 폐기하고 유인 달 착륙 계획을 포기하였다. N-1 실패의 원인은 엔진이었다. 소련은 미국이 새턴 V에 사용한 F-1같은 대형 엔진 개발에 실패하였다. 그 결과 부득이하게 소형 엔진을 여러 개 이어붙여서 사용했는데, N-1로켓 1단부는 무려 30개의 엔진을 장착하고 있었다. 이런 구조로 인해 단 한개의 엔진에 사소한 문제가 생겨도 연쇄폭발해버렸던 것이다. (ko)
- Il razzo N1 (chiamato anche Hercules) era un vettore di produzione sovietica che fu progettato e costruito per portare un equipaggio di due o tre cosmonauti sulla Luna. (it)
- N1 – seria nieudanych radzieckich rakiet nośnych, mających wynieść kosmonautów na Księżyc. Programem ich budowy kierował aż do śmierci w styczniu 1966 roku Siergiej Korolow, zastąpiony potem przez Wasilija Miszyna. (pl)
- N1运载火箭是苏联研发的用来将苏联宇航员送到月球的火箭，也被西方人称为 G-1e 或 SL-15 。N1就是俄语носитель（运载器）的缩写。N1运载火箭研发工作比土星五号晚，不仅资金短缺、未经测试，而且四次发射试验都失败了，于是苏联在1976年正式取消了这项工程。 (zh)
- H-1 — радянська ракета-носій, що розроблялась під керівництвом Сергія Корольова, а після його смерті — під керівництвом . Належала до надважких ракет і призначалася, найперше, для забезпечення польоту людини на поверхню Місяця і повернення його назад за радянською місячною програмою. Усі чотири випробувальні запуски були невдалими. Радянську місячну програму закрили 1974 року. (uk)
- L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60. El coet fou dissenyat per l'oficina de disseny de Serguei Koroliov, l' (actualment la companyia RKK Enérguia). El mateix Koroliov dirigí el seu disseny fins a la seva mort el 1966. Posteriorment, prendria el relleu de l'enginyer en cap i acabaria la construcció d'aquest coet gegant, equivalent al Saturn V de la NASA. El programa fou cancel·lat el 1974 després de quatre llançaments fallits entre el 1969 i el 1972, i després d'haver posat els estatunidencs dotze homes a la superfície lunar amb el programa Apollo. L'URSS mantingué en secret l'existència d'aquest coet i del programa lunar N1/L3 fins a la seva desaparició el 199 (ca)
- N kun nombro NK-33 N1 estis soveta porta raketo, kiun oni evoluigis en randoj de la .Post la fruaj sukcesoj de la , Sovetunio volis ankaŭ venki en la konkuro por Luno. Dum la Apollo-programo ĉiun resurson koncentris je la Saturn-raketoj, la sovetaj sciencistoj laboris paralele ankaŭ je novaj raketaj projektoj. Unu el tiuj estis la Eksperimenta Konstrukta Buroo (OKB–1, hodiaŭ ), kiu ellaboris kun direktado de Sergej Koroljov la lunraketon N1. (eo)
- N1 o N-1 (del ruso: Nositel-1 ‘Transporte-1’) fue un cohete diseñado por la Unión Soviética para poner un hombre en la superficie lunar durante la carrera espacial con los Estados Unidos en la década de 1960. El cohete fue diseñado por la oficina de diseño de Serguéi Koroliov, la OKB-1 (actualmente la compañía RKK Energia) y el propio Koroliov dirigió su diseño hasta su muerte en 1966. Posteriormente, Vasily Mishin tomaría el relevo del ingeniero jefe y acabaría la construcción de este cohete gigante, equivalente al Saturno V de la NASA. (es)
- The N1/L3 (from Ракета-носитель Raketa-nositel', "Carrier Rocket"; Cyrillic: Н1) was a super heavy-lift launch vehicle intended to deliver payloads beyond low Earth orbit. The N1 was the Soviet counterpart to the US Saturn V and was intended to enable crewed travel to the Moon and beyond, with studies beginning as early as 1959. Its first stage, Block A, remains the most powerful rocket stage ever flown. However, all four first stages flown failed mid-flight because a lack of static test firings meant that plumbing issues and other adverse characteristics with the large cluster of thirty engines and its complex fuel and oxidizer feeder system were not revealed earlier in development. (en)
- La fusée N-1 (en cyrillique russe : Н-1), également désignée Herkules, indice GRAU 11A52, est un lanceur spatial super lourd développée au cours des années 1960 par l'URSS pour envoyer un homme sur la Lune dans le cadre de la course à l'espace qui l'oppose à l'époque aux États-Unis, qui de leur côté développent le lanceur géant Saturn V avec le même objectif. Après quatre lancements entre 1969 et 1972, tous infructueux, le projet est arrêté en 1974, cinq ans après le premier atterrissage sur la Lune de l'équipage américain d'Apollo 11. L'existence de ce lanceur et plus généralement du programme lunaire habité soviétique, symbole de l'échec de l'Union soviétique dans la course à l'espace, est longtemps dissimulé par le gouvernement : les premières informations officielles sur le lanceur ne (fr)
- N1 (Bahasa Rusia: Н1 – dari Носитель:Nositel', "pengangkut") adalah roket angkut berat untuk membawa muatan melampaui orbit bumi rendah, sebagai jawaban Soviet atas roket Saturn V milik NASA. Roket ini mampu mengorbitkan beban sangat berat, dan dirancang untuk membawa awak ke luar orbit. Pengembangan N1 dimulai pada tahun 1959. Tingkat pertamanya adalah tingkatan roket paling kuat yang pernah dibuat. (in)
- De N1 (Russisch: Н-1) was een die door de Sovjet-Unie werd ontwikkeld. De N1 had een 30-tal NK-15 raketmotoren in de eerste trap. De raket die als Russische tegenhanger van de Amerikaanse Saturnus V in de race naar de Maan moest functioneren was meer dan honderd meter hoog. De stuwkracht van de N1 was groter dan die van de Saturnus V-raketten die de Apollo CSM’s en Maanlanders de ruimte in brachten maar de nuttige lading een stuk kleiner. Omdat de capsule veel krapper was dan die van de Saturnus, konden er in de N1 raket maar twee personen. (nl)
- O foguete N1 (em russo: Н1, de Ракета-носитель, Raketa-Nositel)), um dos maiores foguetes já construídos, foi fruto do esforço soviético para corrida à Lua. Todo o projeto foi secreto, começou em 1964 e foi cancelado em maio de 1972. Media 105 m de altura, 17 m de largura, 2 735 000 kg e tinha 5 estágios, sendo que seu primário estágio era o mais poderoso já construído. Ele foi o maior foguete espacial construído em solo russo. (pt)
- H-1, H1 (индекс ГУКОС — 11А52) — советская ракета-носитель сверхтяжёлого класса. Разрабатывалась с начала 1960-х годов в ОКБ-1 под руководством Сергея Королёва, а после его смерти — под руководством Василия Мишина. Все четыре испытательных запуска Н-1 были неудачными на этапе работы первой ступени. В 1974 году советская лунно-посадочная пилотируемая программа была фактически закрыта до достижения целевого результата, а несколько позже — в 1976 году — также официально закрыты и работы по Н-1. (ru)
- N1 eller N-1 var den hemliga sovjetiska rymdraketen som var avsedd att skicka kosmonauter till Månen, helst före Apolloprogrammet. Den var känd i västvärlden som G-1e eller SL-15. Utvecklingsprojektet var underfinansierat, raketen var dåligt testad, och dessutom påbörjades projektet flera år efter Saturn V. Samtliga fyra uppskjutningsförsök misslyckades, och projektet lades ner 1976. (sv)
|
