| dbo:abstract
|
- El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya. La paraula mancús ha estat abreviada en les formes manc., machos.; mcs; o mac.. El seu origen ve dels anglosaxons, que la prengueren el nom de la forma en què es batia, quasi manu-cusi "com encunyats amb les mans". Es van dir mancusos i manchosos, de forma sinònima. Una de les mencions més antigues d'aquesta moneda és la que en fa Muratori que situa al 858. Els autors benedictins de la "Història general del Llenguadoc" aporten documents de l'any 1067 que esmenten els mancusos d'or de Barcelona ("... mancusorum auri Barchinonae...". Hi ha constància de l'ús de mancusos en documents legals en què s'esmenten el mancús de Barcelona:
* A 27 de juliol de 1067, Arnau Mir de Tost vengué al comte de Barcelona el castell de Casserres pel preu de mil unces d'or, que són set mil mancusos de moneda de Barcelona.
* A 27 de desembre de 1068, el comte de Barcelona donà a Guillem Ramon comte de Cerdanya per la renúncia que feu de Carcassona i comtat de Rodès, quatre mil mancusos moneda de Barcelona.
* El 1068 El comte de Barcelona amb la comtessa Almodis comprà als nebots Pere i Bernat els drets successoris, que tenien sobre els comtats de Carcassona i Rasès per cinc-cents mancusos moneda de Barcelona, tant en or, com en plata.
* Als usatges de Barcelona també s'esmenten els mancusos dient que qui recuperés algun esclau fugitiu del seu senyor abans de travessar el riu Llobregat, i el retornava al seu amo, en premi a la troballa guanyava dos mancusos i mig: i en els altres llocs, una unça d'or, amb els vestits i grillons de l'esclau.
* A 26 d'octubre de 1082 Ramon Berenguer II i la comtessa, empenyoraren certes rendes per valor de dos mil mancusos d'or net i pur, els quals entregaren al bisbe i cabiscol de Barcelona, per a fabricar una làmina o taula perquè perpètuament hi hagués davant de l'altar major de la santa Creu. El 29 de juliol de 1003, l'abat Seniofred vengué a Ramon i la seva muller Ermeleva una heretat amb cases i molí al terme de Monistrol al comtat de Manresa, per preu de nou mancusos d'or òptim (or pur o de 24 quirats). En el testament del comte Ermengol de Gerb atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València”. Per or de València, s'entén per contraposició a l'or òptim, net o pur, és a dir or aliat amb altres metalls amb un valor de llei inferior als 24 quirats.En altres documents simplement s'especifica mancusos d'or sense fer referència a la seva puresa com en la venda d'un vinyer al terme de Fonterubia a l'abat de Montserrat pel preu de "tres mancusos d'auro". A finals de segle xi Bernat comte de Besalú es feu soldat de l'església romana obligant-se a donar-li anualment dos-cents mancusos d'or en senyal de la seva milícia. En aquests casos podia el comprador i el contribuent pagar els mancusos en or de València. En altres documents s'especifica simplement mancusos sense definir si eren d'or o de plata. També sembla que hi havia monedes de mig mancús. L'any 1014 vint mancusos valien cinquanta sous. El 1058 set mancusos valien tres unces d'or. El 1067 set mil mancusos valien mil unces d'or i en un altre document set mancusos valien una unça. El 1068 set mancusos d'or de València valien una unça i en un altre document s'esmenta que cinc-cents mancusos tant en or com en plata valien a dotze unces d'or. L'any 1071 deu mil mancusos de Barcelona valien 1.437 unces d'or. És plausible que durant a les de 1351 s'hi determinés l'equivalència del mancús d'or en setze diners de tern. Pere Miquel Carbonell arxiver de Ferran el Catòlic, redueix el mancús a dotze diners barcelonesos, quantitat a la que associa el pagament del cens d'una casa o hospici un mancús que valia dotze diners. Aquests diners serien diners de . (ca)
- الدينار المنقوش عملة كانت رائجة في أوروبا في القرون الوسطى. (ar)
- El mancuso fue una moneda cristiana hecha de oro usada en la península ibérica en el siglo XI a imitación del dinar andalusí. Su acuñación es una prueba del fin de la hegemonía del estado andalusí que se fue decantando a partir de la Fitna de Al-Ándalus (1009-1031) hacia los reinos cristianos del norte, ya que desde ese momento las riquezas dejaron de circular de norte a sur para tomar la dirección contraria —los primeros Mancusos fueron acuñados por el condado de Barcelona—. A finales del siglo XI el mancuso fue sustituido por el morabetino o maravedí. (es)
- Mancus (sometimes spelt mancosus or similar, from Arabic manqūsh منقوش) was a term used in early medieval Europe to denote either a gold coin, a weight of gold of 4.25g (equivalent to the Islamic gold dinar, and thus lighter than the Byzantine solidus), or a unit of account of thirty silver pence. This made it worth about a month's wages for a skilled worker, such as a craftsman or a soldier. Distinguishing between these uses can be extremely difficult: the will of the Anglo-Saxon king Eadred, who died in 955, illustrates the problem well with its request that "two thousand mancuses of gold be taken and minted into mancuses" (nime man twentig hund mancusa goldes and gemynetige to mancusan). (en)
- Mancus (kadang dieja mancosus atau semacamnya) adalah satuan mata uang pada Eropa abad pertengahan awal, yang dapat berupa koin emas 4,25 gram (sama dengan dinar di Dunia Islam,, dan lebih ringan dibanding solidus (koin) di Bizantium), atau satuan senilai 30 penny perak. Dengan demikian, satu mancus kira-kira bernilai sekitar satu bulan upah pekerja terdidik seperti tukang atau serdadu. (in)
- Mancus (on rencontre parfois l'orthographe mancosus), était un terme en usage dans l'Europe du Haut Moyen Âge pour désigner soit une pièce d'or, soit une mesure d'or, ou encore une unité équivalant à trente deniers d'argent. Il est très difficile de dégager une différence entre ces usages : un décret du souverain anglo-saxon Eadred, mort en 955, illustre bien ce problème par son contenu : « Que l'on prenne deux mille mancusii et qu'on les batte en mancusii » (nime man twentig hund mancusa goldes and gemynetige to mancusan). L'origine du mot mancus a été longtemps débattue. On l'a fait dériver de l'adjectif latin mancus, « défectueux, faussé », le considérant comme une référence à la piètre qualité de l'or alors en circulation dans l'Italie du VIIIe siècle. Il est cependant rapidement apparu que les premières mentions de paiements effectués en mancusii, que l'on a pu dater des années 770 en Italie du Nord, se rapportent uniquement aux dinars d'or arabes. D'où une seconde théorie qui fait dériver mancus de l'arabe manq'ush, « frappé, battu », souvent employé dans un contexte numismatique. Après son apparition en 770, l'usage du terme mancus se répandit rapidement en Italie centrale, puis atteignit l'Angleterre en 780, sans, curieusement, affecter la Gaule. Une lettre rédigée en 778 de la main du pape Léon III au roi Coenwulf de Mercie évoque une promesse faite en 786 par le roi Offa d'envoyer à Rome 365 mancusii par an. Ce terme atteignit sa plus grande diffusion entre les IXe et Xe siècles, et ne fut par la suite employé que dans des lieux et contextes très spécifiques. Le nombre de pièces d'or originales en circulation dans l'Occident qui ont été appelées mancusii est difficile à estimer. En partie à cause de leur grande valeur, de telles pièces étaient moins susceptibles d'être perdues que d'autres. De plus, la rareté de l'or et le fait qu'il se trouvait la plupart du temps sous forme de lingots impliquaient que les pièces étaient souvent fondues pour être réutilisées. De fait, la plupart des pièces d'or écoulées dans l'ouest entre le VIIIe et XIIIe siècles furent frappées en petit nombre dans un but précis, et ne se retrouvaient pas sur les circuits d'échange avec autant de récurrence que les pièces d'argent. Dans une majorité des cas, elles étaient sorties des mains d'autorités particulières comme un roi (Coenwulf de Mercie), un empereur (Louis le Pieux), ou même un métropolitain (Wigmund d'York). D'autre part, il arrivait qu'elles ne portent le nom d'aucun roi comme indication, mais bien plutôt celui de la cité productrice des monnaies (Chartres) ou du monnayeur lui-même (Pendred ou Cilhoard à Londres sous Offa). Quelques pièces d'or étaient frappées à partir de modèles d'argent. En sus de ces pièces d'or porteuses d'inscriptions caractéristiques en circulation dans l'ouest, on trouvait un certain nombre de véritables dinars arabes, ainsi que leurs imitations. Étrangement, plusieurs de ces copies de dinars – en comptant le fameux spécimen qui arbore le nom d'Offa de Mercie – sont basées sur des originaux frappées en l'an 774. La portée précise de celles-ci demeure incertaine : il est possible que des copies scrupuleuses d'une pièce de cette année-là aient eu une diffusion massive, ou que, pour une raison ou une autre, un nombre particulièrement important de dinars ait trouvé le chemin de l'Europe occidentale. Étant donné que les échantillons qui nous sont parvenus des pièces d'or du Haut Moyen Âge ne représentent sans doute qu'une infime proportion du stock original, Avant le XIIIe siècle, les pièces d'or étaient des plus rares en Europe occidentale : en Angleterre, par exemple, on ne connaît que huit pièces d'or autochtones présentant des légendes caractéristiques pour la période allant de 650 à l'invasion normande de 1066. On ne dispose, pour la même période, que d'une demi-douzaine de dinars arabes et peut-être dix pièces d'or carolingiennes, originales ou imitations. La production régulière et substantielle de monnaie d'or ne reprit qu'au XIIIe siècle. (fr)
- Il mancuso, o anche mancoso (in arabo: ﻣﻨﻘﻮﺵ, manqūsh , ossia "coniato, inciso"), è stata una moneta aurea o argentea usata in periodo alto-medievale nella Penisola italiana. Si discute se la moneta, di conio islamico, sia stata di uso corrente oppure come moneta da tesaurizzare nella sottosviluppata economia dell'età carolingia e post-carolingia. La riforma monetaria voluta da Carlo Magno fissò il valore di 1 mancuso a 30 denari carolingi. Si discute anche se sia esistito un mancuso d'argento, visto che esiste una testimonianza relativa al pagamento di una tregua con i musulmani che infestavano i domini pontifici, versata per l'appunto nell'aprile dell'878 nella misura di 25.000 mancusi d'argento. All'inizio del secolo XI (anno 1006) è documentata l'esistenza del mancuso d'oro (it)
- マンクス（Mancus, [ˈmæŋkəs]）は中世ヨーロッパにおいて流通した金貨。金の重さは一枚当たり4.25グラム。イギリスにおいては30ペンス銀貨と同価であった。
* アッバース朝のディナール金貨を模したオファのマンクス
* エゼルレッド2世時代に発行されたマンクス (ja)
|
| rdfs:comment
|
- الدينار المنقوش عملة كانت رائجة في أوروبا في القرون الوسطى. (ar)
- El mancuso fue una moneda cristiana hecha de oro usada en la península ibérica en el siglo XI a imitación del dinar andalusí. Su acuñación es una prueba del fin de la hegemonía del estado andalusí que se fue decantando a partir de la Fitna de Al-Ándalus (1009-1031) hacia los reinos cristianos del norte, ya que desde ese momento las riquezas dejaron de circular de norte a sur para tomar la dirección contraria —los primeros Mancusos fueron acuñados por el condado de Barcelona—. A finales del siglo XI el mancuso fue sustituido por el morabetino o maravedí. (es)
- Mancus (sometimes spelt mancosus or similar, from Arabic manqūsh منقوش) was a term used in early medieval Europe to denote either a gold coin, a weight of gold of 4.25g (equivalent to the Islamic gold dinar, and thus lighter than the Byzantine solidus), or a unit of account of thirty silver pence. This made it worth about a month's wages for a skilled worker, such as a craftsman or a soldier. Distinguishing between these uses can be extremely difficult: the will of the Anglo-Saxon king Eadred, who died in 955, illustrates the problem well with its request that "two thousand mancuses of gold be taken and minted into mancuses" (nime man twentig hund mancusa goldes and gemynetige to mancusan). (en)
- Mancus (kadang dieja mancosus atau semacamnya) adalah satuan mata uang pada Eropa abad pertengahan awal, yang dapat berupa koin emas 4,25 gram (sama dengan dinar di Dunia Islam,, dan lebih ringan dibanding solidus (koin) di Bizantium), atau satuan senilai 30 penny perak. Dengan demikian, satu mancus kira-kira bernilai sekitar satu bulan upah pekerja terdidik seperti tukang atau serdadu. (in)
- マンクス（Mancus, [ˈmæŋkəs]）は中世ヨーロッパにおいて流通した金貨。金の重さは一枚当たり4.25グラム。イギリスにおいては30ペンス銀貨と同価であった。
* アッバース朝のディナール金貨を模したオファのマンクス
* エゼルレッド2世時代に発行されたマンクス (ja)
- El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya. La paraula mancús ha estat abreviada en les formes manc., machos.; mcs; o mac.. El seu origen ve dels anglosaxons, que la prengueren el nom de la forma en què es batia, quasi manu-cusi "com encunyats amb les mans". Es van dir mancusos i manchosos, de forma sinònima. Una de les mencions més antigues d'aquesta moneda és la que en fa Muratori que situa al 858. Els autors benedictins de la "Història general del Llenguadoc" aporten documents de l'any 1067 que esmenten els mancusos d'or de Barcelona ("... mancusorum auri Barchinonae...". (ca)
- Mancus (on rencontre parfois l'orthographe mancosus), était un terme en usage dans l'Europe du Haut Moyen Âge pour désigner soit une pièce d'or, soit une mesure d'or, ou encore une unité équivalant à trente deniers d'argent. Il est très difficile de dégager une différence entre ces usages : un décret du souverain anglo-saxon Eadred, mort en 955, illustre bien ce problème par son contenu : « Que l'on prenne deux mille mancusii et qu'on les batte en mancusii » (nime man twentig hund mancusa goldes and gemynetige to mancusan). (fr)
- Il mancuso, o anche mancoso (in arabo: ﻣﻨﻘﻮﺵ, manqūsh , ossia "coniato, inciso"), è stata una moneta aurea o argentea usata in periodo alto-medievale nella Penisola italiana. Si discute se la moneta, di conio islamico, sia stata di uso corrente oppure come moneta da tesaurizzare nella sottosviluppata economia dell'età carolingia e post-carolingia. La riforma monetaria voluta da Carlo Magno fissò il valore di 1 mancuso a 30 denari carolingi. All'inizio del secolo XI (anno 1006) è documentata l'esistenza del mancuso d'oro (it)
|
