| dbo:abstract
|
- ليكرجوس أو ليكورجوس (/laɪˈkɜrɡəs/، لغة إغريقية: Λυκοῦργος Lykourgos، حوالي 390 – 324 ق.م) كان (Logographer (legal)) في اليونان القديمة. وكان واحداً من عشرة (Attic orators) شملهم نص «كانون السكندري» جمعها (Aristophanes of Byzantium) و (Aristarchus of Samothrace) في القرن الثالث قبل الميلاد. ولد ليكرجوس في أثينا حوالي 390 ق.م، وكان ابن ليكوفرون، الذي ينتمي إلى عائلة أيبوتادياي النبيلة. لا ينبغي الخلط بينه وبين المشرع الإسبرطي شبه الأسطوري الذي يحمل نفس الاسم. (ar)
- Licurg (grec antic: Λυκοῦργος, llatí: Lycurgus), fill de Licòfron, fou un orador nascut a Atenes aproximadament al 396 aC, del genos sacerdotal dels , segons diuen Plutarc i la Suïda. És considerat un dels deu oradors àtics. Va estudiar de jove a l'escola de Plató, però després va ser deixeble d'Isòcrates d'Atenes i va entrar a la vida pública encara jove. Va exercir per tres vegades el càrrec de ταμίας τῆς κοινῆς προσόδου (gestor dels ingressos públics) ocupant-lo cada cinc anys a partir del 337 aC. La seva bona actuació, que va permetre que la ciutat elevés els ingressos fins a 1.200 talents, amb els que va augmentar la seguretat i l'esplendor d'Atenes, li va fer guanyar el suport popular, fins al punt que quan Alexandre el Gran va demanar la rendició dels oradors que se li oposaven, Licurg i Demòstenes entre ells, hi va haver un gran clamor popular contrari a la seva entrega. Després va ser nomenat superintendent (φυλακή) de la ciutat i el manteniment de la disciplina pública, i es va destacar per la seva rectitud i severitat, segons diuen Ciceró i Ammià Marcel·lí. Tenia molt bon gust arquitectònic, i va erigir o completar grandiosos edificis públics en benefici de la ciutat. Era considerat molt íntegre i fins i tot les persones privades li confiaven diners per guardar. Va proposar i fer aprovar algunes lleis que ell mateix supervisava, entre elles la que prohibia que les dones anessin en carros per a assistir a les celebracions dels misteris, i com que la seva dona se la va saltar, la va multar, segons Claudi Elià. Una de les seves lleis manava erigir estàtues a Èsquil, Sòfocles, i Eurípides, i còpies de totes les seves obres, que es van conservar en arxius públics. També va actuar com acusador a les corts de justícia i de vegades es va defensar de les acusacions que li van fer altres com Filí, Dinarc, Aristogitó, Menesecme, i altres. Va morir el 323 aC va deixar tres fills de la seva dona Cal·listo. Les Βίοι των δέκα ρητόρων (Vides dels deu oradors), atribuïdes al Pseudo Plutarc, estan plenes d'anècdotes sobre Licurg i de dites característiques d'ell, cosa que demostra la popularitat que va tenir. Es coneixien antigament quinze discursos, segons Plutarc i Foci, però modernament consten els títols de vint. A excepció d'un discurs contra Leòcrates, i fragments d'algun altre, totes les seves obres s'han perdut. Dionís d'Halicarnàs i altres historiadors antics assenyalen la tendència ètica dels seus discursos però censuren la duresa de les seves metàfores, la confusa ordenació dels seus temes i les seves digressions freqüents. Tenia un estil noble i grandiloqüent, però no massa agradable a l'oïda. Sembla que Dídim d'Alexandria el vell va comentar les seves obres. (ca)
- Ο Λυκούργος (390 π.Χ. - 324 π.Χ.) ήταν Αθηναίος πολιτικός και ρήτορας που συμπεριλαμβάνεται στον «Κανόνα των δέκα αττικών ρητόρων». Οπαδός της αντιμακεδονικής μερίδας και σύμμαχος των μεγάλων ρητόρων Δημοσθένη και Υπερείδη στα πολιτικά θέματα της εποχής του. (el)
- Likurgo el Ateno (greke: Λυκοῦργος, latine: Lycurgus; naskiĝinta en 396 a.K. en Ateno, mortinta en 324) estis unu el la legendaj Dek atikaj oratoroj. (eo)
- Lykurgos von Athen (altgriechisch Λυκοῦργος Lykúrgos, deutsch Lykurg; * um 390 v. Chr.; † 324 v. Chr.) war ein Redner und Politiker im antiken Athen. Lykurg war Eteobutade. Seit Urzeiten waren in der Familie der Eteobutaden (das heißt echte Butaden, Nachfahren des Butes, des Bruders des mythischen Königs Erechtheus) hohe Priesterämter erblich. Er war Schüler von Isokrates und Platon. Als Parteigänger von Demosthenes war Lykurg einige Jahre Vorsteher der Kasse für die Schauspielgelder, das heißt, er führte die Athener Finanzverwaltung. Er ließ das Dionysostheater in Stein fertigstellen, Statuen der drei großen Tragiker aufstellen und ein Staatsexemplar ihrer Texte erstellen. Von Lykurg ist nur die 330 gehaltene Rede Gegen Leokrates erhalten. Nach der Schlacht von Chaironeia war in Athen das Verlassen der Stadt verboten worden. Trotzdem war Leokrates nach Rhodos gesegelt und hatte danach längere Zeit in Megara gelebt, ehe er nach acht Jahren nach Athen zurückkehrte. In der langen, zitatenreichen Rede wurde er von Lykurg angeklagt und die Todesstrafe gefordert. Wie wir aus Aischines’ wenig später gehaltener Rede Gegen Ktesiphon wissen, endete der Prozess mit Stimmengleichheit, die einen Freispruch bedeutete. (de)
- Licurgo (en griego antiguo Λυκοῦργος, Lukoúrgos; 396 a. C.–323 a. C.), fue un orador ático que nació en Atenas alrededor del 396 a. C., y que fue hijo de Licofrón, quien perteneció a la aristocrática familia sacerdotal de los Eteobutadas. No debe confundirse con el legislador espartano, del mismo nombre. (es)
- Lycurgus (/laɪˈkɜːrɡəs/; Greek: Λυκοῦργος Lykourgos; c. 390 – 324 BC) was a logographer in Ancient Greece. He was one of the ten Attic orators included in the "Alexandrian Canon" compiled by Aristophanes of Byzantium and Aristarchus of Samothrace in the third century BC. Lycurgus was born at Athens about 390 BC, and was the son of Lycophron, who belonged to the noble family of the Eteobutadae. He should not be confused with the quasi-mythological Spartan lawgiver of the same name. (en)
- Lycurgus (/laɪˈkɜːrɡəs/; Bahasa Yunani Kuno: Λυκοῦργος Lykourgos; skt. 390 – 324 SM) merupakan seorang di Yunani kuno. Ia merupakan salah satu dari sepuluh yang termasuk di dalam "Kanon Aleksandria" yang disusun oleh Aristofanes dari Bizantium dan di abad ke-3 SM. Lycurgus lahir di Athena pada sekitar tahun 390 SM, dan putra Lycophron, yang berasal dari keluarga bangsawan Eteobutadae. Ia berbeda dengan seorang tokoh yang . (in)
- Lycurgue (en grec ancien Λυκοῦργος / Lukoûrgos), est un orateur et homme politique grec, du parti nationaliste et anti-macédonien (vers 390 Athènes, 324 av. J.-C.). Réputé incorruptible et admirateur de l'idéal de Sparte, il dirige la politique athénienne en assumant la magistrature, nouvelle à l’époque, de la direction des finances et des travaux publics, de 338 à 326 av. J.-C., dans des circonstances troublées, où il se révèle selon Jules Humbert et Henri Berguin un administrateur d'une activité méthodique et d'une probité sévère. Outre son importante action dans ces deux domaines, il est aussi à l'origine d'une réforme imposant une sorte de dépôt légal, sous forme d'une copie officielle conservée aux archives, des pièces des trois grands tragiques grecs : il a permis ainsi d’empêcher les modifications abusives apportées au texte par les acteurs, et à ce titre, il peut être considéré comme le codificateur du canon tragique. (fr)
- Lycurgus (Grieks: Λυκοῦργος) (396 – 323 v.Chr.), zoon van Lycophron, was een Atheens politicus, jurist en redenaar. Hij behoorde tot een adellijke familie en studeerde aan de Akademeia van Plato. Later werd hij leerling van Isocrates en ging al vroeg in de politiek. Van 338 tot 327 v.Chr. beheerde hij met grote bekwaamheid de Atheense financiën. Als we zijn biografen mogen geloven was zijn integriteit zo groot, dat zelfs privépersonen hem hun geld toevertrouwden als dit oordeelkundig beheerd moest worden. Hij liet onder meer de Atheense vloot versterken en verhoogde de interne veiligheid in de stad. Met spreekwoordelijke strengheid waakte hij over het gedrag van zijn medeburgers: zelfs zijn eigen vrouw werd zwaar beboet na een verkeersovertreding. Hij hield van mooie dingen, verfraaide de stad met allerlei openbare gebouwen, en liet het Dionysus-theater verbouwen. Ook liet hij afschriften aanmaken van het werk van Aeschylus, Sophocles en Euripides, bestemd voor het staatsarchief. Aan de zijde van Demosthenes stelde hij zich op als verwoede tegenstander van de Macedonische politiek. Toen Alexander de Grote dan ook om zijn uitlevering vroeg, gingen de Atheners niet in op dit verzoek. (nl)
- Licurgo, figlio di Licofrone del demo di Butade (in greco antico: Λυκοῦργος, Lykùrgos; Atene, 390 a.C. circa – Atene, 324 a.C.), è stato un politico e oratore ateniese, uno dei dieci oratori attici inclusi nel Canone alessandrino, che fu compilato nel III secolo a.C. da Aristofane di Bisanzio e da Aristarco di Samotracia. (it)
- Likurg z Aten (396 - 324 p.n.e.) - mówca ateński, uczeń Platona i Izokratesa, zaliczony do kanonu 10 mówców. Stał na czele stronnictwa amacedońskiego. Ceniony za śmiałość wypowiedzi i uczciwość, którą wykazał przy zarządzaniu finansami Aten w latach 338 - 327 p.n.e. Z jego inicjatywy wzniesiono - zachowany do dzisiaj - teatr w Atenach oraz zebrano i ustalono tekst tragedii najwybitniejszych ówczesnych poetów. Ze znanych w starożytności 15 mów Likurga zachowała się jedna. (pl)
- Ликург (греч. Λυκοῦργος; 396—323 годы до н. э.) — афинский государственный деятель и оратор. (ru)
- Lykurgos av Aten, född omkring 390 f. Kr., död omkring 325 f. Kr., var en atensk statsman och författare. Lykurgos är främst känd för sin framgångsrika verksamhet som Atens ekonomiske diktator 338-327 f. Kr., under vilken period statsinkomsterna fördubblades och gammal god sed i kultiska och andra angelägenheter strängt uppehölls, allt i syfte att förbereda en nationell samling mot Makedonien. Lykurgos förde en kamp mot korruption och kom inom atensk tradition att stå som symbol för den omutbare. Han var även litterärt verksam och räknades till de "10 stora talarna". Bevarat är det formellt tafatta men känslomässigt uppburna talet mot 331 f. Kr. (sv)
- Licurgo (396 a.C. – 323 a.C.) viveu e morreu na cidade de Atenas, Grécia antiga. Foi um político e legislador influente, tendo sido também filósofo de grande reputação, mas pouco se sabe sobre sua bibliografia. Licurgo foi o orador que condenou Lysicles à morte, após a derrota ateniense na Batalha de Queroneia. Licurgo geriu as finanças de Atenas por doze anos, e foi reconhecido por sua honestidade. (pt)
- Лікург (грец. Λυκοΰργος, 396—323 до н. е.) — атенський архонт, відомий оратор. Зараховується до канону 10 ораторів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- ليكرجوس أو ليكورجوس (/laɪˈkɜrɡəs/، لغة إغريقية: Λυκοῦργος Lykourgos، حوالي 390 – 324 ق.م) كان (Logographer (legal)) في اليونان القديمة. وكان واحداً من عشرة (Attic orators) شملهم نص «كانون السكندري» جمعها (Aristophanes of Byzantium) و (Aristarchus of Samothrace) في القرن الثالث قبل الميلاد. ولد ليكرجوس في أثينا حوالي 390 ق.م، وكان ابن ليكوفرون، الذي ينتمي إلى عائلة أيبوتادياي النبيلة. لا ينبغي الخلط بينه وبين المشرع الإسبرطي شبه الأسطوري الذي يحمل نفس الاسم. (ar)
- Ο Λυκούργος (390 π.Χ. - 324 π.Χ.) ήταν Αθηναίος πολιτικός και ρήτορας που συμπεριλαμβάνεται στον «Κανόνα των δέκα αττικών ρητόρων». Οπαδός της αντιμακεδονικής μερίδας και σύμμαχος των μεγάλων ρητόρων Δημοσθένη και Υπερείδη στα πολιτικά θέματα της εποχής του. (el)
- Likurgo el Ateno (greke: Λυκοῦργος, latine: Lycurgus; naskiĝinta en 396 a.K. en Ateno, mortinta en 324) estis unu el la legendaj Dek atikaj oratoroj. (eo)
- Licurgo (en griego antiguo Λυκοῦργος, Lukoúrgos; 396 a. C.–323 a. C.), fue un orador ático que nació en Atenas alrededor del 396 a. C., y que fue hijo de Licofrón, quien perteneció a la aristocrática familia sacerdotal de los Eteobutadas. No debe confundirse con el legislador espartano, del mismo nombre. (es)
- Lycurgus (/laɪˈkɜːrɡəs/; Greek: Λυκοῦργος Lykourgos; c. 390 – 324 BC) was a logographer in Ancient Greece. He was one of the ten Attic orators included in the "Alexandrian Canon" compiled by Aristophanes of Byzantium and Aristarchus of Samothrace in the third century BC. Lycurgus was born at Athens about 390 BC, and was the son of Lycophron, who belonged to the noble family of the Eteobutadae. He should not be confused with the quasi-mythological Spartan lawgiver of the same name. (en)
- Lycurgus (/laɪˈkɜːrɡəs/; Bahasa Yunani Kuno: Λυκοῦργος Lykourgos; skt. 390 – 324 SM) merupakan seorang di Yunani kuno. Ia merupakan salah satu dari sepuluh yang termasuk di dalam "Kanon Aleksandria" yang disusun oleh Aristofanes dari Bizantium dan di abad ke-3 SM. Lycurgus lahir di Athena pada sekitar tahun 390 SM, dan putra Lycophron, yang berasal dari keluarga bangsawan Eteobutadae. Ia berbeda dengan seorang tokoh yang . (in)
- Licurgo, figlio di Licofrone del demo di Butade (in greco antico: Λυκοῦργος, Lykùrgos; Atene, 390 a.C. circa – Atene, 324 a.C.), è stato un politico e oratore ateniese, uno dei dieci oratori attici inclusi nel Canone alessandrino, che fu compilato nel III secolo a.C. da Aristofane di Bisanzio e da Aristarco di Samotracia. (it)
- Likurg z Aten (396 - 324 p.n.e.) - mówca ateński, uczeń Platona i Izokratesa, zaliczony do kanonu 10 mówców. Stał na czele stronnictwa amacedońskiego. Ceniony za śmiałość wypowiedzi i uczciwość, którą wykazał przy zarządzaniu finansami Aten w latach 338 - 327 p.n.e. Z jego inicjatywy wzniesiono - zachowany do dzisiaj - teatr w Atenach oraz zebrano i ustalono tekst tragedii najwybitniejszych ówczesnych poetów. Ze znanych w starożytności 15 mów Likurga zachowała się jedna. (pl)
- Ликург (греч. Λυκοῦργος; 396—323 годы до н. э.) — афинский государственный деятель и оратор. (ru)
- Lykurgos av Aten, född omkring 390 f. Kr., död omkring 325 f. Kr., var en atensk statsman och författare. Lykurgos är främst känd för sin framgångsrika verksamhet som Atens ekonomiske diktator 338-327 f. Kr., under vilken period statsinkomsterna fördubblades och gammal god sed i kultiska och andra angelägenheter strängt uppehölls, allt i syfte att förbereda en nationell samling mot Makedonien. Lykurgos förde en kamp mot korruption och kom inom atensk tradition att stå som symbol för den omutbare. Han var även litterärt verksam och räknades till de "10 stora talarna". Bevarat är det formellt tafatta men känslomässigt uppburna talet mot 331 f. Kr. (sv)
- Licurgo (396 a.C. – 323 a.C.) viveu e morreu na cidade de Atenas, Grécia antiga. Foi um político e legislador influente, tendo sido também filósofo de grande reputação, mas pouco se sabe sobre sua bibliografia. Licurgo foi o orador que condenou Lysicles à morte, após a derrota ateniense na Batalha de Queroneia. Licurgo geriu as finanças de Atenas por doze anos, e foi reconhecido por sua honestidade. (pt)
- Лікург (грец. Λυκοΰργος, 396—323 до н. е.) — атенський архонт, відомий оратор. Зараховується до канону 10 ораторів. (uk)
- Licurg (grec antic: Λυκοῦργος, llatí: Lycurgus), fill de Licòfron, fou un orador nascut a Atenes aproximadament al 396 aC, del genos sacerdotal dels , segons diuen Plutarc i la Suïda. És considerat un dels deu oradors àtics. (ca)
- Lykurgos von Athen (altgriechisch Λυκοῦργος Lykúrgos, deutsch Lykurg; * um 390 v. Chr.; † 324 v. Chr.) war ein Redner und Politiker im antiken Athen. Lykurg war Eteobutade. Seit Urzeiten waren in der Familie der Eteobutaden (das heißt echte Butaden, Nachfahren des Butes, des Bruders des mythischen Königs Erechtheus) hohe Priesterämter erblich. Er war Schüler von Isokrates und Platon. (de)
- Lycurgue (en grec ancien Λυκοῦργος / Lukoûrgos), est un orateur et homme politique grec, du parti nationaliste et anti-macédonien (vers 390 Athènes, 324 av. J.-C.). Réputé incorruptible et admirateur de l'idéal de Sparte, il dirige la politique athénienne en assumant la magistrature, nouvelle à l’époque, de la direction des finances et des travaux publics, de 338 à 326 av. J.-C., dans des circonstances troublées, où il se révèle selon Jules Humbert et Henri Berguin un administrateur d'une activité méthodique et d'une probité sévère. Outre son importante action dans ces deux domaines, il est aussi à l'origine d'une réforme imposant une sorte de dépôt légal, sous forme d'une copie officielle conservée aux archives, des pièces des trois grands tragiques grecs : il a permis ainsi d’empêcher le (fr)
- Lycurgus (Grieks: Λυκοῦργος) (396 – 323 v.Chr.), zoon van Lycophron, was een Atheens politicus, jurist en redenaar. Hij behoorde tot een adellijke familie en studeerde aan de Akademeia van Plato. Later werd hij leerling van Isocrates en ging al vroeg in de politiek. Van 338 tot 327 v.Chr. beheerde hij met grote bekwaamheid de Atheense financiën. Als we zijn biografen mogen geloven was zijn integriteit zo groot, dat zelfs privépersonen hem hun geld toevertrouwden als dit oordeelkundig beheerd moest worden. Hij liet onder meer de Atheense vloot versterken en verhoogde de interne veiligheid in de stad. Met spreekwoordelijke strengheid waakte hij over het gedrag van zijn medeburgers: zelfs zijn eigen vrouw werd zwaar beboet na een verkeersovertreding. Hij hield van mooie dingen, verfraaide de (nl)
|
