About: Keres

An Entity of Type: agent, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In Greek mythology, the Keres (/ˈkɪriːz/; Ancient Greek: Κῆρες), singular Ker (/ˈkɜr/; Κήρ), were female death-spirits. They were the goddesses who personified violent death and who were drawn to bloody deaths on battlefields. Although they were present during death and dying, they did not have the power to kill. All they could do was wait and then feast on the dead. The Keres were daughters of Nyx, and as such the sisters of beings such as Moirai, who controlled the fate of souls, and Thanatos, the god of peaceful death. Some later authorities, such as Cicero, called them by a Latin name, Tenebrae ("the Darknesses"), and named them daughters of Erebus and Nyx.

Property Value
dbo:abstract
  • Les Keres (en grec antic Κῆρες i en singular Ker Κήρ), són uns esperits que juguen un paper important a la Ilíada. Quan es presenten escenes de batalla o violentes són generalment la imatge del Destí, que recull l'ànima de cada heroi en el moment de la seva mort. Comunament es representen com uns éssers alats, de color negre, que tenen unes grans dents blanques i horribles i unes ungles llargues i esmolades. Esquincen els cadàvers i beuen la sang dels morts i dels ferits. Porten una capa tacada de sang humana. Però no són només rapinyaires al camp de batalla. Homer les presenta de vegades com a Fats que conviuen amb cada ésser humà, que personifiquen la seva manera de morir i també la forma de vida que l'espera. Aquil·les pot escollir entre dues Keres: una que li pot donar una vida llarga a la seva pàtria, lluny de la guerra i de la glòria i una altra, la que va escollir, que li donarà davant de Troia una fama immortal a costa d'una mort prematura. Zeus posa en una balança les keres d'Aquil·les i les d'Hèctor en presència dels déus, per saber qui dels dos morirà en el combat que lliuraran. La balança s'inclina cap a l'Hades en el plat que conté el Ker d'Hèctor i immediatament Apol·lo abandona l'heroi troià cap al seu destí. Hesíode dona un genealogia de les keres a la Teogonia. Diu que són "filles de la Nit" (Nix), però més endavant les fa germanes de Tànatos i Moros (la Mort i el Trànsit), i serien també germanes de les Moires. De vegades la tradició popular les considera una divinitat única (ker) i altres vegades com una potència de la persona. A la Ilíada s'atribueix una sola ker per als troians i una altra per als aqueus. Però Homer dona a les Keres un caràcter col·lectiu. En època clàssica les Keres semblen ser només reminiscències literàries i es confonen amb les Moires, i fins i tot amb les Erínies, amb les que tenen punts en comú pel seu caràcter infernal i salvatge. Plató les considera esperits perversos que igual que les Harpies taquen tot el que toquen de la vida humana. És possible que la tradició popular les hagi acabat per identificar amb les ànimes malfactores dels morts, que s'han de calmar amb sacrificis, cosa que passava, per exemple en un dels dies de la festa de l'Antestèria. (ca)
  • V řecké mytologii jsou Kéry (řecky Kéres, sing: Kér) bohyně násilné smrti. Původně byla jen jedna taková bohyně – dcera bohyně temné noci Nykty. Protože je však hodně druhů násilné smrti, počet těchto bohyň se neustále zvyšoval. Každému člověku je již při narození přisouzena některá z Kér.Kéry mají ze všeho nejraději bitvy a válečné vraždění. Obcházejí bojiště v krvavém rouchu a černýma rukama se zmocňují těl padlých a raněných, pijí jejich horkou krev a rvou duši z jejich těl. Kéry jsou symbolem všeho špatného - nemoci, nenávisti, vraždy, smrti. (cs)
  • Οι Κήρες (ενικός κηρ) κατά την Ελληνική μυθολογία ήταν δαίμονες του βίαιου θανάτου, κόρες της Νύκτας. Κατά τον Ησίοδο στη "Θεογονία" ήταν πτερωτά πνεύματα του θανάτου και της εκδίκησης. Έφεραν μαύρες πτέρυγες, ερυθρά ενδύματα, μεγάλους κυνόδοντες και γαμψά νύχια. (el)
  • Ker (altgriechisch Κήρ Kḗr, deutsch ‚Tod, Todesgeschick‘, Plural Κῆρες Kḗres, deutsch auch Keren) ist in der griechischen Mythologie die Verkörperung des gewaltsamen Todes.Manchmal wird der Name auch für eine ganze Gruppe von Todes- und Unglücksdämonen verwendet. Nach Hesiod waren Ker bzw. die Keren Kinder der Nyx: Nyx nun zeugte die Ker, die umdüsternde, Moros, den grausen,Thanatos dann und den Hypnos zugleich mit dem Schwarm der Oneiren,[…]Auch die Moiren gebar sie, die grausam strafenden Keren,Welche, der Menschen und Götter Vergehungen strenge verfolgend,Nie, die Göttinnen! ruhn vom schrecklichen Grimme des Zornes,Bis sie verderbliche Rach’ an jedem geübt, der gesündigt. Es erscheint hier also sowohl Ker als einzelne Personifikation (zusammen mit Moros genannt) als auch die Keren als Gruppe (zusammen mit den Moiren).Und in seinem Gedicht Der Schild des Herakles entwirft Hesiod ein grausiges Gemälde vom Tun der Keren: … Aber von hintenKeren in dunkler Gestalt, mit weißen Zähnen erklirrend,Grass, und düsteres Auges, und blutbesprengt, und unnahbar,Hatten um Fallende Zank: denn jegliche wollte begierigTrinken das schwarze Blut; und erhaschte sie einen gestreckten,Oder an frischer Wund’ hinfallenden, schleunig um diesenSchlug sie die mächtigen Klaun; und es fuhr die Seele zu Aïs,Tief in des Tartaros Schauer hinab: war ihnen das Herz nunSatt des Menschenblutes, zurück dann warfen sie jenen,Wandten sich um, und durchstürmten der Feldschlacht Lärm und Getümmel. Bei Homer erscheint Ker meist wenig personalisiert als Bezeichnung für Tod oder Todesverhängnis, und zwar in Form des gewaltsamen Todes, der das Leben entreißt, im Unterschied zum gnädigen, sanften, dem Schlaf (Hypnos) verwandten Thanatos (beides ebenfalls Kinder der Nyx). Vor allem in der Ilias erscheinen sie als dämonische Lebensräuber des Schlachtfeldes, als „die graulichen Keren des Todes“, denen man aber auch (zumindest vorübergehend) entgehen kann: Zwietracht tobt’ und Tumult ringsum, und des Jammergeschicks Ker,Die dort lebend erhielt den Verwundeten, jenen vor WundenSicherte, jenen entseelt durch die Schlacht hinzog an den Füßen;Und ihr Gewand um die Schulter war rot vom Blute der Männer. Bei den lateinischen Mythographen erscheinen Letum („Tod, Vernichtung“; in Hyginus Mythographus, Fabulae praefatio) bzw. Tenebrae („Finsternisse“; in Cicero, De natura deorum 3,17) als entsprechende Nachkommen der Nox („Nacht“). Hyginus benennt außerdem Erebus als Vater von Letum. Letum steht zudem für den Bruder der Ker, Thanatos. (de)
  • Keresoj, el la gr. Κήρες, devenas de la verbo Κήρ, ker kun la signifo: detrui, ruinigi, per la latina oni havas caries, putraĵo, korodvermo, anobio. Ili estis., laŭ la Helena mitologio, filinoj de Niksa, la nokto, veraj inaj monstroj. Oni reprezentis ilin kiel flugopovaj genioj, nigre vestitaj, kun longaj kaj pintaj ungoj. Ili distranĉis la kadavrojn kaj trinkis la sangon ne nur de la mortintoj, sed ankaŭ de la vunditoj en batalkampoj; ĉie kie okazis homa amasbuĉado, tie alvenis la Keresoj por finkonsumi la korpojn. Oni ankaŭ konsideris ilin malbonajn animojn de la mortintojn, kiujn oni devis pacigi per oferaĵoj, kiel okazis dum la festoj de Dionizo: la Antesteriaj. La tradicio ofte konfuzas ilin kun la Erinioj. (eo)
  • En la mitología griega, las Keres (Κηρες), en singular, Ker (Κηρ) eran espíritus femeninos de la muerte violenta. Hesíodo las menciona dos veces en la Teogonía. Primero la introduce como Ker, y la menciona con dos de sus hermanos, el Destino y la Muerte, pues los tres nos hablan de la naturaleza de la muerte. En este contexto parece ser la muerte violenta, en tanto que Tánatos es la muerte natural y Moro el destino mortal de cada hombre.​ Hesíodo vuelve a mencionarla, esta vez en plural, como las Keres y en esta guisa las asocia con otro grupo de hermanas, las Moiras: «(La Noche) Parió igualmente a las Moiras y las Keres, vengadoras implacables; nunca cejan las diosas en su terrible cólera antes de aplicar un amargo castigo a quien comete delitos»​ Como era de esperar las Keres eran hijas de la Noche (Nix) sin unión y, como tales, hermanas de la Tristeza (Ezis), el Sueño (e Hipnos), la Discordia (Eris), la Vejez (Geras) o la Venganza (Némesis), entre otros muchos hijos.​ Los poetas latinos ya las imaginaron como hijas de la Oscuridad (Erebo) y la Noche.​ Pero para los trágicos las Keres eran identificadas como una fuerza similar a las Erinias, como destructoras de familias.​ También las Keres aparecen en la saga de los Argonautas, donde son invocadas por Medea para acabar con la vida del gigante Talos.​ Eran descritas como seres oscuros, con dientes y garras rechinantes, sedientas de sangre humana. Sobrevolaban el campo de batalla buscando hombres moribundos o heridos. Una descripción de las Keres se encuentra en el Escudo de Heracles (248-57): Las negras Fatalidades rechinando sus dientes blancos, ojos severos, fieras, sangrientas, aterradoramente se enfrentaron a los hombres agonizantes, pues estaban deseosas de beber su sangre oscura. Tan pronto como agarraban a un hombre que había caído o acababa de ser herido, una de ellas apretaba sus grandes garras en torno a él y su alma bajaba al Hades, al frío Tártaro. Y cuando había satisfecho sus corazones con sangre humana, arrojaban a ése tras ellas y se apresuraban de vuelta a la batalla y el tumulto. En los textos homéricos puede ser descrita como la Ker de la muerte (o la Parca); Ker Thanatoio.​ El término Keres también se ha usado para describir el destino de una persona. Un ejemplo de esto puede hallarse en la Ilíada cuando Aquiles tiene que hacer la elección (o Keres) entre una larga y anónima vida en su hogar o la muerte en Troya y la gloria eterna.​ También, cuando Aquiles y Héctor van a enfrentarse en una pelea a muerte, Zeus pesa las keres de ambos guerreros para determinar quién morirá. Como la ker de Héctor se consideró más pesada, se le destinó a morir.​ Durante el festival conocido como Antesteria, las Keres eran ahuyentadas. Sus equivalentes romanas eran Letum​ (la Destrucción)​ o las Tenebrae​ (las Tinieblas).​ (es)
  • In Greek mythology, the Keres (/ˈkɪriːz/; Ancient Greek: Κῆρες), singular Ker (/ˈkɜr/; Κήρ), were female death-spirits. They were the goddesses who personified violent death and who were drawn to bloody deaths on battlefields. Although they were present during death and dying, they did not have the power to kill. All they could do was wait and then feast on the dead. The Keres were daughters of Nyx, and as such the sisters of beings such as Moirai, who controlled the fate of souls, and Thanatos, the god of peaceful death. Some later authorities, such as Cicero, called them by a Latin name, Tenebrae ("the Darknesses"), and named them daughters of Erebus and Nyx. (en)
  • Dans la mythologie grecque, selon Hésiode dans la Théogonie, les Kères (en grec ancien Κῆρες / kêres), au singulier Kèr (Κήρ / kèr), sont les filles de Nyx, appartenant à la famille des Furies. Mais dans le même passage, à quelques vers d'intervalle, le poète fait des Kères les sœurs de Thanatos. D'autres encore sont les sœurs des Moires. On voit que l'origine des Kères est confuse depuis l'Antiquité, en effet les auteurs reprennent une tradition orale qui réside notamment sur des cultes pratiques. L'aspect théologique est second. (fr)
  • Ker (bahasa Yunani: Κήρ) adalah dewi kematian dalam mitologi Yunani. Para Ker adalah putri dari Niks, dan bersaudara dengan Moirai (Dewi takdir), Moros (dewa ajal), Thanatos (dewa kematian), Hipnos (dewa tidur), Eris (dewi perselisihan), Geras (dewa penuaan), Nemesis (dewi pembalasan), dan Kharon. menyebut mereka sebagai anak-anak dari Erebos dan Niks. Para Ker adalah dewi yang membawa kematian yang kejam, termasuk kematian dalam pertempuran, kecelakaan, pembunuhan atau penyakit. kebalikan dari Thanatos yang memberi kematian yang damai. Para Ker digambarkan sebagai makhluk gelap dengan cakar dan gigi bergemeretak dan haus darah. Para Ker adalah makhluk yang haus darah dan secara kejam merobek jiwa dari tubuh yang sekarat lalu mengirimnya ke dunia bawah. Ribuan Ker beterbangan di atas area pertempuran, dan jika ada manusia yang mati, maka para Ker akan saling berebut seperti burung pemakan bangkai. Para Ker sebenarnya tidak berkuasa atas hidup dan mati manusia namun sifat haus darah mereka menjadikan para Ker berusaha membuat orang-orang mati. Zeus dan dewa-dewa lainnya bisa menghentikan atau mempercepat para Ker. Para dewa Olimpus sering berdiri di dekat pasukan yang mereka dukung untuk mencegah datangnya para Ker pada pasukan mereka. Para Ker juga menghantui daerah yang terkena wabah untuk mencari orang yang mati lalu mengambil jiwanya. (in)
  • ケール(古希: Κήρ, Kēr)は、ギリシア神話に登場する女神あるいは悪霊である。複数おり、複数形はケーレス(古希: Κῆρες, Kēres)。 『イーリアス』では、戦場で死をもたらす悪霊。翼を持ち、黒色で、長い歯と爪が長く、死体の血を吸う。ヘーシオドスによれば、夜の女神ニュクスの娘で、タナトス、ヒュプノス、モイライの姉妹。 北欧神話のワルキューレと共通点が見られるが、大きな違いとして、ケールは常に悪いイメージで語られる。 ケールという語は、運命の意味でも使われる。アキレウスは、武勲に輝く短いケールと、故郷に帰る長く幸せなケールの選択を迫られた。また、死者の魂の意味でも使われる。 (ja)
  • 케르(그리스어: Κήρ) 또는 케레스(케르 의 복수형 그리스어: Κῆρες)는 그리스 신화에서 ‘죽음의 여신’이다. 흔히 단수보다는 복수로 취급되며 ‘밤의 여신’ 뉙스의 딸들이다. 로마에서는 키케로 같은 사람이 동일한 여신들을 테네브라이(Tenebrae)로 불렀다. (ko)
  • Ker o Chera era nella mitologia greca la personificazione del destino dei guerrieri o della morte violenta che colpiva durante duelli o azioni furtive. Robert Graves nei suoi testi la cita come la "grande dea Ker". (it)
  • W mitologii greckiej kery (gr. κῆρες kē̂res, l.poj. κήρ Kḗr) to personifikacje śmierci, zwłaszcza gwałtownej, ale w rozumieniu innym niż Thanatos, który miał być personifikacją śmierci jako bóstwa w ogóle, bo o ile Tanatos był jeden, to Grecy wierzyli, że każdy człowiek ma swoją własną Kerę. Homer i Hezjod przedstawiali Kery jako okrutne i złośliwe boginie śmierci gwałtownej, zrządzonej przez Przeznaczenie – krążące po polu bitwy, porywające rannych, walczące o trupy. Córki Nyks i Erebu (bądź samej Nyks). Kery wbijały swe pazury w umierającego, aby wypić krew. Pomagały Eryniom i demonowi Eurynomosowi . Były przedstawiane jako drapieżne ptaki. Każdy z ludzi miał swą Kerę, która była dlań wyznacznikiem losu – rodzaju życia i rodzaju śmierci; niektórzy mogli wybierać pomiędzy dwiema kerami. Apollonios z Rodos nazwał Kery „szybkimi psami Hadesu, które z mgły, w której się bytują, rzucają się na żywych” Utożsamiane też z Eryniami, karzącymi boginiami zemsty za zbrodnie. Dyskutowana jest pojedyncza albo mnoga ilość Ker, albo odmienny sens ich dwukrotnego wymienienia w „Teogonii”. (pl)
  • De Keres zijn vrouwelijke doodsgeesten uit de Griekse mythologie. Zij waren de dochters van Nyx en waren verwant aan de Moirai en Thanatos, de verpersoonlijking van de onderwereld. De Keres waren de geesten die na een veldslag het slagveld afzochten op zoek naar de gewonden en de stervenden. (nl)
  • Kerer är i grekisk mytologi dödens eller egentligen de våldsamma dödssättens gudinnor. Hos Hesiodos nämns på ett ställe blott en ker, nattens dotter och syster till döden, Thanatos och ofärden, , men på andra ställen omtalas flera sådana. Hos Homeros och andra skalder uppträder kererna vanligen i flertal. Kererna befinner sig främst i stridernas vilda tumult, där de, i blodig klädnad stormar fram vid sidan av Eris och , splitets och stridsvimlets gudamakter, för att rycka till sig de fallna och med varandra kämpa om liken. Ofta likställs de med moirerna, ödets, eller med erinyerna, blodshämndens gudinnor. (sv)
  • Ке́ры (др.-греч. Κῆρες, ед. ч. Κήρ) — олицетворение судьбы у древних греков; первоначально души умерших, сделавшиеся кровожадными демонами, приносящие людям страдания и смерть. Древние греки представляли кер крылатыми женскими существами, которые подлетали к умирающему человеку и похищали его душу. Упомянуты в «Илиаде» (XVIII 535: у Гнедича — Смерть), «Одиссее» (II 284, 316, 352, III 242 и другие), «Аргонавтике» (I 683 и другие). Божества смерти, рождены Нюктой. Приписываемое Гесиоду стихотворение описывает Кер как уродливых страшилищ, мрачных, со скрежещущими зубами, обрызганных кровью, спорящих друг с другом за павших на поле битвы, кровь которых они высасывают. Изображение Керы позади Полиника было на ларце Кипсела. Позже Керы были отождествлены с эриниями. Иногда Кера описывалась как единственная богиня беды, она была мрачной дочерью Нюкты (Ночи) и Эреба (Мрака). Изображались с крыльями или с чёрными руками и с красными губами. (ru)
  • As Queres ou Kéres (em grego: Κῆρες, singular Κήρ, "fatalidade"), na mitologia grega, são daemones, espíritos femininos da fatalidade e da morte violenta. Segundo Hesíodo em sua Teogonia, eram filhas de Nix, que as teve sem se unir com nenhum outra divindade, tal como esta foi gerada por Caos. Entretanto, em algumas obras é possível encontrar variantes de geneologia, entre as quais seriam filhas de Tânato, que as teve assim como Nix. As queres simbolizam o destino cruel, fatal e impossível de escapar. São deusas que trazem a morte violenta aos mortais. Elas possuem a índole de todo descendente de Caos, são infalíveis. Alguns relatos mitológicos as trazem como mensageiras de Tânato, agindo no reino de Hades ao lado das erínias. Entretanto, tais deusas são irmãs de Tânato, sendo deuses de perfis diferentes. Tânato era o responsável pela morte tranquila, por isso também sua associação a Hipnos. Já as Queres eram deusas responsáveis por levar os mortos do campo de batalha, portanto vem como a morte antes do tempo, a morte cruel. Assim, quando Ares partia para grandes guerras convocava as queres, já que faziam parte de seu cortejo. Após a batalha devoravam os mortos ou seu sangue e levavam as almas ao inferno. Não se pode definir o número correto destas deusas, cada uma corresponderia a um tipo específico de morte violenta. Já Homero vai mais além: na Ilíada, afirma que todos os seres humanos possuem uma Quer consigo, que personificará sua morte. Neste caso, quer vem no sentido de boa ou má morte. Nas artes, eram representadas aladas (como a maioria dos filhos da deusa Nix), e tinham aspecto horrendo, com grandes caninos, tais como os vampiros na acepção moderna, e unhas aduncas. No Renascimento, foram confundidas com as erínias. Entre as personificações destrutivas estão (nem todos são chamados queres); * Akhlýs — escuridão * Phthísis — putrefação * Iskhnasía — devastação * Ólethros — destruição E as queres modernas: * Híbris — orgulho * Limos — fome * Poinê — castigo (pt)
  • Ке́ри (грец. Ker) — у давньогрецькій міфології — утілення смерті; крилаті жіночі духи, діти Ночі, що хапають людську душу в мить, коли вона розлучається з тілом. Керами з часом називали ериній. (uk)
  • 克爾(Κήρ, Kēr)是希臘神話中登場的死亡與戰爭女神或惡靈。複數存在,複數形是克蕾絲(Κῆρες, Kēres)。 其由多個擬人化神祇所組成,分別為: * 艾勒普莉克 Anaplekte(猝死,痛苦而死) * 艾柯呂斯 Achlys(死亡迷霧) * 露索斯 Nosos(疾病) * 克爾 Ker(破壞) * Stygere(憎恨) 在《伊利亞德》中,是在戰場帶來死亡的惡靈。長有翅膀、黑色、長牙、長爪,吸取屍體的血。根據赫西俄德,是夜之女神倪克斯的女兒,桑納托斯、許普諾斯、摩伊賴的姊妹。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 82568 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10521 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1107080066 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:abode
dbp:caption
  • Cleveland Museum of Art, Catalogue No. 1991.1 (en)
dbp:godOf
  • Goddesses of violent death (en)
dbp:name
  • Keres (en)
dbp:parents
  • Nyx and Erebus (en)
dbp:romanEquivalent
dbp:siblings
dbp:type
  • Greek (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • V řecké mytologii jsou Kéry (řecky Kéres, sing: Kér) bohyně násilné smrti. Původně byla jen jedna taková bohyně – dcera bohyně temné noci Nykty. Protože je však hodně druhů násilné smrti, počet těchto bohyň se neustále zvyšoval. Každému člověku je již při narození přisouzena některá z Kér.Kéry mají ze všeho nejraději bitvy a válečné vraždění. Obcházejí bojiště v krvavém rouchu a černýma rukama se zmocňují těl padlých a raněných, pijí jejich horkou krev a rvou duši z jejich těl. Kéry jsou symbolem všeho špatného - nemoci, nenávisti, vraždy, smrti. (cs)
  • Οι Κήρες (ενικός κηρ) κατά την Ελληνική μυθολογία ήταν δαίμονες του βίαιου θανάτου, κόρες της Νύκτας. Κατά τον Ησίοδο στη "Θεογονία" ήταν πτερωτά πνεύματα του θανάτου και της εκδίκησης. Έφεραν μαύρες πτέρυγες, ερυθρά ενδύματα, μεγάλους κυνόδοντες και γαμψά νύχια. (el)
  • In Greek mythology, the Keres (/ˈkɪriːz/; Ancient Greek: Κῆρες), singular Ker (/ˈkɜr/; Κήρ), were female death-spirits. They were the goddesses who personified violent death and who were drawn to bloody deaths on battlefields. Although they were present during death and dying, they did not have the power to kill. All they could do was wait and then feast on the dead. The Keres were daughters of Nyx, and as such the sisters of beings such as Moirai, who controlled the fate of souls, and Thanatos, the god of peaceful death. Some later authorities, such as Cicero, called them by a Latin name, Tenebrae ("the Darknesses"), and named them daughters of Erebus and Nyx. (en)
  • Dans la mythologie grecque, selon Hésiode dans la Théogonie, les Kères (en grec ancien Κῆρες / kêres), au singulier Kèr (Κήρ / kèr), sont les filles de Nyx, appartenant à la famille des Furies. Mais dans le même passage, à quelques vers d'intervalle, le poète fait des Kères les sœurs de Thanatos. D'autres encore sont les sœurs des Moires. On voit que l'origine des Kères est confuse depuis l'Antiquité, en effet les auteurs reprennent une tradition orale qui réside notamment sur des cultes pratiques. L'aspect théologique est second. (fr)
  • ケール(古希: Κήρ, Kēr)は、ギリシア神話に登場する女神あるいは悪霊である。複数おり、複数形はケーレス(古希: Κῆρες, Kēres)。 『イーリアス』では、戦場で死をもたらす悪霊。翼を持ち、黒色で、長い歯と爪が長く、死体の血を吸う。ヘーシオドスによれば、夜の女神ニュクスの娘で、タナトス、ヒュプノス、モイライの姉妹。 北欧神話のワルキューレと共通点が見られるが、大きな違いとして、ケールは常に悪いイメージで語られる。 ケールという語は、運命の意味でも使われる。アキレウスは、武勲に輝く短いケールと、故郷に帰る長く幸せなケールの選択を迫られた。また、死者の魂の意味でも使われる。 (ja)
  • 케르(그리스어: Κήρ) 또는 케레스(케르 의 복수형 그리스어: Κῆρες)는 그리스 신화에서 ‘죽음의 여신’이다. 흔히 단수보다는 복수로 취급되며 ‘밤의 여신’ 뉙스의 딸들이다. 로마에서는 키케로 같은 사람이 동일한 여신들을 테네브라이(Tenebrae)로 불렀다. (ko)
  • Ker o Chera era nella mitologia greca la personificazione del destino dei guerrieri o della morte violenta che colpiva durante duelli o azioni furtive. Robert Graves nei suoi testi la cita come la "grande dea Ker". (it)
  • De Keres zijn vrouwelijke doodsgeesten uit de Griekse mythologie. Zij waren de dochters van Nyx en waren verwant aan de Moirai en Thanatos, de verpersoonlijking van de onderwereld. De Keres waren de geesten die na een veldslag het slagveld afzochten op zoek naar de gewonden en de stervenden. (nl)
  • Kerer är i grekisk mytologi dödens eller egentligen de våldsamma dödssättens gudinnor. Hos Hesiodos nämns på ett ställe blott en ker, nattens dotter och syster till döden, Thanatos och ofärden, , men på andra ställen omtalas flera sådana. Hos Homeros och andra skalder uppträder kererna vanligen i flertal. Kererna befinner sig främst i stridernas vilda tumult, där de, i blodig klädnad stormar fram vid sidan av Eris och , splitets och stridsvimlets gudamakter, för att rycka till sig de fallna och med varandra kämpa om liken. Ofta likställs de med moirerna, ödets, eller med erinyerna, blodshämndens gudinnor. (sv)
  • Ке́ри (грец. Ker) — у давньогрецькій міфології — утілення смерті; крилаті жіночі духи, діти Ночі, що хапають людську душу в мить, коли вона розлучається з тілом. Керами з часом називали ериній. (uk)
  • 克爾(Κήρ, Kēr)是希臘神話中登場的死亡與戰爭女神或惡靈。複數存在,複數形是克蕾絲(Κῆρες, Kēres)。 其由多個擬人化神祇所組成,分別為: * 艾勒普莉克 Anaplekte(猝死,痛苦而死) * 艾柯呂斯 Achlys(死亡迷霧) * 露索斯 Nosos(疾病) * 克爾 Ker(破壞) * Stygere(憎恨) 在《伊利亞德》中,是在戰場帶來死亡的惡靈。長有翅膀、黑色、長牙、長爪,吸取屍體的血。根據赫西俄德,是夜之女神倪克斯的女兒,桑納托斯、許普諾斯、摩伊賴的姊妹。 (zh)
  • Les Keres (en grec antic Κῆρες i en singular Ker Κήρ), són uns esperits que juguen un paper important a la Ilíada. Quan es presenten escenes de batalla o violentes són generalment la imatge del Destí, que recull l'ànima de cada heroi en el moment de la seva mort. Comunament es representen com uns éssers alats, de color negre, que tenen unes grans dents blanques i horribles i unes ungles llargues i esmolades. Esquincen els cadàvers i beuen la sang dels morts i dels ferits. Porten una capa tacada de sang humana. Però no són només rapinyaires al camp de batalla. Homer les presenta de vegades com a Fats que conviuen amb cada ésser humà, que personifiquen la seva manera de morir i també la forma de vida que l'espera. Aquil·les pot escollir entre dues Keres: una que li pot donar una vida llarga (ca)
  • Ker (altgriechisch Κήρ Kḗr, deutsch ‚Tod, Todesgeschick‘, Plural Κῆρες Kḗres, deutsch auch Keren) ist in der griechischen Mythologie die Verkörperung des gewaltsamen Todes.Manchmal wird der Name auch für eine ganze Gruppe von Todes- und Unglücksdämonen verwendet. Nach Hesiod waren Ker bzw. die Keren Kinder der Nyx: Es erscheint hier also sowohl Ker als einzelne Personifikation (zusammen mit Moros genannt) als auch die Keren als Gruppe (zusammen mit den Moiren).Und in seinem Gedicht Der Schild des Herakles entwirft Hesiod ein grausiges Gemälde vom Tun der Keren: (de)
  • Keresoj, el la gr. Κήρες, devenas de la verbo Κήρ, ker kun la signifo: detrui, ruinigi, per la latina oni havas caries, putraĵo, korodvermo, anobio. Ili estis., laŭ la Helena mitologio, filinoj de Niksa, la nokto, veraj inaj monstroj. Oni reprezentis ilin kiel flugopovaj genioj, nigre vestitaj, kun longaj kaj pintaj ungoj. Ili distranĉis la kadavrojn kaj trinkis la sangon ne nur de la mortintoj, sed ankaŭ de la vunditoj en batalkampoj; ĉie kie okazis homa amasbuĉado, tie alvenis la Keresoj por finkonsumi la korpojn. La tradicio ofte konfuzas ilin kun la Erinioj. (eo)
  • En la mitología griega, las Keres (Κηρες), en singular, Ker (Κηρ) eran espíritus femeninos de la muerte violenta. Hesíodo las menciona dos veces en la Teogonía. Primero la introduce como Ker, y la menciona con dos de sus hermanos, el Destino y la Muerte, pues los tres nos hablan de la naturaleza de la muerte. En este contexto parece ser la muerte violenta, en tanto que Tánatos es la muerte natural y Moro el destino mortal de cada hombre.​ Hesíodo vuelve a mencionarla, esta vez en plural, como las Keres y en esta guisa las asocia con otro grupo de hermanas, las Moiras: «(La Noche) Parió igualmente a las Moiras y las Keres, vengadoras implacables; nunca cejan las diosas en su terrible cólera antes de aplicar un amargo castigo a quien comete delitos»​ Como era de esperar las Keres eran hijas (es)
  • Ker (bahasa Yunani: Κήρ) adalah dewi kematian dalam mitologi Yunani. Para Ker adalah putri dari Niks, dan bersaudara dengan Moirai (Dewi takdir), Moros (dewa ajal), Thanatos (dewa kematian), Hipnos (dewa tidur), Eris (dewi perselisihan), Geras (dewa penuaan), Nemesis (dewi pembalasan), dan Kharon. menyebut mereka sebagai anak-anak dari Erebos dan Niks. Para Ker adalah dewi yang membawa kematian yang kejam, termasuk kematian dalam pertempuran, kecelakaan, pembunuhan atau penyakit. kebalikan dari Thanatos yang memberi kematian yang damai. Para Ker digambarkan sebagai makhluk gelap dengan cakar dan gigi bergemeretak dan haus darah. (in)
  • As Queres ou Kéres (em grego: Κῆρες, singular Κήρ, "fatalidade"), na mitologia grega, são daemones, espíritos femininos da fatalidade e da morte violenta. Segundo Hesíodo em sua Teogonia, eram filhas de Nix, que as teve sem se unir com nenhum outra divindade, tal como esta foi gerada por Caos. Entretanto, em algumas obras é possível encontrar variantes de geneologia, entre as quais seriam filhas de Tânato, que as teve assim como Nix. Alguns relatos mitológicos as trazem como mensageiras de Tânato, agindo no reino de Hades ao lado das erínias. No Renascimento, foram confundidas com as erínias. (pt)
  • W mitologii greckiej kery (gr. κῆρες kē̂res, l.poj. κήρ Kḗr) to personifikacje śmierci, zwłaszcza gwałtownej, ale w rozumieniu innym niż Thanatos, który miał być personifikacją śmierci jako bóstwa w ogóle, bo o ile Tanatos był jeden, to Grecy wierzyli, że każdy człowiek ma swoją własną Kerę. Homer i Hezjod przedstawiali Kery jako okrutne i złośliwe boginie śmierci gwałtownej, zrządzonej przez Przeznaczenie – krążące po polu bitwy, porywające rannych, walczące o trupy. Córki Nyks i Erebu (bądź samej Nyks). Kery wbijały swe pazury w umierającego, aby wypić krew. Pomagały Eryniom i demonowi Eurynomosowi . (pl)
  • Ке́ры (др.-греч. Κῆρες, ед. ч. Κήρ) — олицетворение судьбы у древних греков; первоначально души умерших, сделавшиеся кровожадными демонами, приносящие людям страдания и смерть. Древние греки представляли кер крылатыми женскими существами, которые подлетали к умирающему человеку и похищали его душу. Упомянуты в «Илиаде» (XVIII 535: у Гнедича — Смерть), «Одиссее» (II 284, 316, 352, III 242 и другие), «Аргонавтике» (I 683 и другие). Божества смерти, рождены Нюктой. (ru)
rdfs:label
  • Keres (mitologia) (ca)
  • Kéres (cs)
  • Ker (de)
  • Keres (en)
  • Κήρες (el)
  • Keresoj (eo)
  • Keres (es)
  • Ker (in)
  • Kères (fr)
  • Ker (mitologia) (it)
  • 케레스 (그리스 신화) (ko)
  • ケール (ギリシア神話) (ja)
  • Keres (mythologie) (nl)
  • Kery (pl)
  • Керы (ru)
  • Queres (pt)
  • Kerer (sv)
  • Кери (uk)
  • 克蕾絲 (zh)
owl:differentFrom
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Keres (en)
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License