| dbo:abstract
|
- Gastald és un títol llombard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials. Títol de gran rellevància a Llombardia (Itàlia) als segles VII i VIII, va desaparèixer al segle IX. A la República de Venècia, el gastald era el funcionari ducal carregat de l'execució de les sentències penals i civils. El títol va ser abolit el 1797 després de l'ocupació francesa. (ca)
- Der Gastalde (aus dem mittellat. gastaldus, Bestallter, Gestellter, Pfleger) war im langobardischen Reich der Haushofmeister, der mit der Verwaltung des Krongutes betraut war, später ein königlicher Beamter, der durchaus mit einem Vogt von niederer Gerichtsbarkeit zu vergleichen war. Sein Amt wurde mit Gastaldia bezeichnet. In fränkischer Zeit verdrängte ihn der Rechtstitel und die Person des Grafen von seiner Position. In Venedig bezeichnete man den Vorsteher der jeweiligen Zunft als Gastalden. (de)
- A gastald (Latin gastaldus or castaldus; Italian gastaldo or guastaldo) was a Lombard official in charge of some portion of the royal demesne (a gastaldate, gastaldia or castaldia) with civil, martial, and judicial powers. By the Edictum Rothari of 643, the gastalds were given the civil authority in the cities and the reeves the like authority in the countryside. Under the Lombard dominion, territories were delimited by giudicati or "judgments" among the several gastalds. From the immediate region of Parma and of Piacenza, numerous such giudicati survive, which cover the range of Lombard rule. The documents follow the same formalized structure, of which one between the gastald Daghiberto and the gastald Immo was adjudged by Adaloald, at Ticino, November 615. As paid officials with direct allegiance to the roving Lombard kings, whose seat was nominally at Pavia, the gastalds were often in conflict with the dukes, the great Lombard territorial magnates who pursued policies of autonomy. By the 9th century, the powers of the gastalds had devolved to largely administrative ones. The title gradually disappeared over the final century of Lombard power, surviving only in a few instances, especially in the Mezzogiorno, where ducal Lombard power continued for another two hundred years, for example at Capua, which was included in the Lombard Duchy of Benevento and where the count's title remained gastald as late as the 9th century, when Landulf began strenuously to establish his independence. When Benevento was divided in 851, following a decade of civil war, it was done by divying up the gastaldates, sixteen to the new Principality of Salerno, sixteen to remain with Benevento and one (Acerenza) to be divided between them. About 1200, in his Magna derivationes, Uguccione of Pisa included gastradeus [sic., a copyist's slip for gastaldeus] given the meaning "rector loci", the "administrator of a place". In Milan, the institution of gastaldi endured within the cathedral chapter until the close of the Middle Ages. In the Arsenal of Venice, the gastaldi endured to the arrival of Napoleon, in the form of confraternities of craftsmen in the shipyards; the sign of the carpenters' guild, painted under the direction of Misier Zacharia d'Antonio in 1517 and renewed in 1753, under the gastaldia of Francesco Zanotto gastaldo and company, is in the Museum of Venetian History, Venice. In Old High German, gastaldus came to denote a steward. Castaldy appears in Middle English with an abstract meaning of "stewardship"; the specific function, however, remained foreign to Anglo-Saxon or Norman institutions. (en)
- Le gastald (latin : gastaldus ; italien gastaldo) était dans le royaume lombard d'Italie un fonctionnaire responsable de la gestion économique d'une partie du domaine royal. Le gastald était également investi des pouvoirs militaires et judiciaires. Cette fonction a survécu à la chute du royaume lombard (774), aussi bien dans le nord de l'Italie que dans le Mezzogiorno, dans le duché lombard de Bénévent et dans les principautés lombardes de Salerne et de Capoue. Dans le Frioul, cette fonction est encore attestée au XIVe siècle : en 1311, un brigand est livré au gastald de Gemona et, en 1330, un condamné à mort est livré au gastald de Carnia pour être exécuté. Dans la République de Venise, le gastaldo fut le plus haut dignitaire d'une scuola. Au sein du thème byzantin de Longobardie principalement peuplé de Lombards, le fonctionnaire chargé de l'administration locale générale est aussi appelée gastald avant d'être peu à peu remplacé par les tourmarques. En vieux haut-allemand, le mot gastald, formé des éléments germaniques gast, « hôte », et waldan, « tenir, gouverner » (« celui qui tient les hôtes »), rattaché à l'anglo-saxon gesteald ou encore au gotique gastaldan, pouvait désigner une sorte de sénéchal. En Italie, le mot est à l'origine de plusieurs patronymes : Castaldi, Castaldo, Castoldi, Gastaldin, Gastaldi(ni), Gastoldi, Gastaldo, Gastaudo, Gastaldelli, Gastaldello. En France, le mot est présent sous les patronymes Gastal dans l'espace occitan et Gastaud en pays d'oïl. (fr)
- Gastald (Latin: gastaldus, Italia: gastaldo atau guastaldo), adalah pemimpin resmi yang bertanggung jawab terhadap beberapa bagian dari (disebut gastaldia atau castaldia) dengan kekuatan sipil, pembelaan, dan yudisial. Berdasarkan Edictum Rothari tahun 643, gastald diberikan otoritas sipil di kota-kota dan reeve seperti otoritas di pedesaan. Di bawah kekuasaan Lombardi, teritori dibatasi oleh giudicati atau pengadilan, di antara sebagian gastaldi. Dari sebagian Parma dan Piacenza, banyak giudicati yang selamat, di mana ini merupakan kisaran dari aturan Lombardi. Dokumen itu mengikuti struktur formalitas, di mana satu di antaranya adalah gastaldo Daghiberto dan gastaldo Immo telah divonis oleh Adaloald, di Ticino pada November 615. Sebagai bayaran resmi dengan kesetiaan langsung kepada Raja Lombardi, di mana tahtanya ada di Pavia, para gastaldi sering berkonflik dengan adipati, teritori besar Lombardi mengatur siapa yang melanggar aturan otonomi. Pada abad ke-9, kekuatan gastaldi merupakan kekuatan administratif besar. Gelar ini menghilang pada abad akhir runtuhnya kerajaan Lombardi, hanya disematkan pada saat-saat tertentu saja, terutama di Mezzogiorno, di mana kekuatan adipati Lombardi berlanjut sampai dua ratus tahun ke depan, contohnya di Capua, di mana termasuk dalam , dan di mana gelar tertingginya masih tetap gastaldo sampai abad kesembilan, di mana Gastaldo Landulfo memulai usahanya untuk memerdekakan diri. Pada tahun 1200, dalam karyanya Magna derivationes, , termasuk gastaldeus. [sic., hasil penyalinan untuk gastaldeus], diberikan arti "rector loci", yang merupakan "pengurus dari suatu tempat". Di Milan, status gastaldi disematkan sampai di katedral sampai selesainya Abad Pertengahan. Di , gelar gastaldi diberikan sampai datangnya Napoleon, dalam konfraternitas dari pengrajin kapal, tanda anggota serikat tukang kayu, dilukis oleh Misier Zacharia d'Antonio tahun 1517 dan diperbarui tahun 1753, di bawah gastaldia Francesco Zanotto gastaldo dan kawan-kawan, disimpan di Museum Sejarah Venezia yang terletak di Venezia. Di , kata gastaldus digunakan untuk gelar petugas keamanan. Castaldy juga terdapat di Bahasa Inggris Pertengahan yang berarti abstrak dengan stewardship; mempunyai fungsi spesifik, tetapi, merupakan bahasa asing oleh institusi Anglo-Saxon dan Norman. (in)
- Nell'ordinamento medievale, il gastaldato o gastaldia era una circoscrizione amministrativa governata da un funzionario della corte regia, il gastaldo o castaldo, delegato ad operare in ambito civile, militare e giudiziario (gastaldi venivano designati sia gli amministratori regi o ducali sia personalità che esercitavano la sovranità sul territorio del Gastaldato). In tempi più recenti, il termine gastaldia passò a designare una grossa azienda agricola; il gastaldo era colui che la amministrava. (it)
- Gastaldo of castaldo was in het middeleeuwse Italië een ambtenaar in dienst van de vorst. De betekenis wijzigde naargelang het vorstendom en de macht van de vorst. (nl)
- Gastaldo, ou castaldo, foi um título administrativo que surgiu entre os lombardos na Idade Média. Era posição de alta hierarquia, sendo administradores do patrimônio régio, nomeados pelo monarca e sob sua supervisão direta, e eram enviados para províncias e cidades para administrá-las em seu nome, tendo atribuições similares às dos duques. Os gastaldi mais destacados usualmente recebiam o título de conde, indicativo da sua elevada dignidade. Seu ofício era temporário e primariamente executivo e administrativo, mas também podiam ser encarregados de atribuições judiciárias e policiais, bem como, em tempos de guerra, assumiam o comando de milícias. A Igreja Católica também criou seu próprio gastaldato, encarregando seus oficiais da administração do patrimônio de igrejas, mosteiros e de altos prelados. Com o crescente poder dos duques, os gastaldi passaram a ser submetidos a eles, e logo perderam funções e influência, chegando a não se distinguir muito dos outros funcionários da burocracia estatal. No período comunal da história italiana, o título passou a ser conferido a administradores de burgos e vilas, com a função principal de administrar o patrimônio público. Também foram chamados gastaldi os chefes de algumas corporações de ofícios. (pt)
- Гастальд (итал. gastaldo/castaldo) — в средневековой Италии наименование должности чиновника, управлявшего административным округом — гастальдатом (итал. gastaldato/gastaldìa). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Gastald és un títol llombard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials. Títol de gran rellevància a Llombardia (Itàlia) als segles VII i VIII, va desaparèixer al segle IX. A la República de Venècia, el gastald era el funcionari ducal carregat de l'execució de les sentències penals i civils. El títol va ser abolit el 1797 després de l'ocupació francesa. (ca)
- Der Gastalde (aus dem mittellat. gastaldus, Bestallter, Gestellter, Pfleger) war im langobardischen Reich der Haushofmeister, der mit der Verwaltung des Krongutes betraut war, später ein königlicher Beamter, der durchaus mit einem Vogt von niederer Gerichtsbarkeit zu vergleichen war. Sein Amt wurde mit Gastaldia bezeichnet. In fränkischer Zeit verdrängte ihn der Rechtstitel und die Person des Grafen von seiner Position. In Venedig bezeichnete man den Vorsteher der jeweiligen Zunft als Gastalden. (de)
- Nell'ordinamento medievale, il gastaldato o gastaldia era una circoscrizione amministrativa governata da un funzionario della corte regia, il gastaldo o castaldo, delegato ad operare in ambito civile, militare e giudiziario (gastaldi venivano designati sia gli amministratori regi o ducali sia personalità che esercitavano la sovranità sul territorio del Gastaldato). In tempi più recenti, il termine gastaldia passò a designare una grossa azienda agricola; il gastaldo era colui che la amministrava. (it)
- Gastaldo of castaldo was in het middeleeuwse Italië een ambtenaar in dienst van de vorst. De betekenis wijzigde naargelang het vorstendom en de macht van de vorst. (nl)
- Гастальд (итал. gastaldo/castaldo) — в средневековой Италии наименование должности чиновника, управлявшего административным округом — гастальдатом (итал. gastaldato/gastaldìa). (ru)
- A gastald (Latin gastaldus or castaldus; Italian gastaldo or guastaldo) was a Lombard official in charge of some portion of the royal demesne (a gastaldate, gastaldia or castaldia) with civil, martial, and judicial powers. About 1200, in his Magna derivationes, Uguccione of Pisa included gastradeus [sic., a copyist's slip for gastaldeus] given the meaning "rector loci", the "administrator of a place". (en)
- Le gastald (latin : gastaldus ; italien gastaldo) était dans le royaume lombard d'Italie un fonctionnaire responsable de la gestion économique d'une partie du domaine royal. Le gastald était également investi des pouvoirs militaires et judiciaires. Cette fonction a survécu à la chute du royaume lombard (774), aussi bien dans le nord de l'Italie que dans le Mezzogiorno, dans le duché lombard de Bénévent et dans les principautés lombardes de Salerne et de Capoue. Dans la République de Venise, le gastaldo fut le plus haut dignitaire d'une scuola. (fr)
- Gastald (Latin: gastaldus, Italia: gastaldo atau guastaldo), adalah pemimpin resmi yang bertanggung jawab terhadap beberapa bagian dari (disebut gastaldia atau castaldia) dengan kekuatan sipil, pembelaan, dan yudisial. Berdasarkan Edictum Rothari tahun 643, gastald diberikan otoritas sipil di kota-kota dan reeve seperti otoritas di pedesaan. Di bawah kekuasaan Lombardi, teritori dibatasi oleh giudicati atau pengadilan, di antara sebagian gastaldi. Dari sebagian Parma dan Piacenza, banyak giudicati yang selamat, di mana ini merupakan kisaran dari aturan Lombardi. Dokumen itu mengikuti struktur formalitas, di mana satu di antaranya adalah gastaldo Daghiberto dan gastaldo Immo telah divonis oleh Adaloald, di Ticino pada November 615. (in)
- Gastaldo, ou castaldo, foi um título administrativo que surgiu entre os lombardos na Idade Média. Era posição de alta hierarquia, sendo administradores do patrimônio régio, nomeados pelo monarca e sob sua supervisão direta, e eram enviados para províncias e cidades para administrá-las em seu nome, tendo atribuições similares às dos duques. Os gastaldi mais destacados usualmente recebiam o título de conde, indicativo da sua elevada dignidade. Seu ofício era temporário e primariamente executivo e administrativo, mas também podiam ser encarregados de atribuições judiciárias e policiais, bem como, em tempos de guerra, assumiam o comando de milícias. A Igreja Católica também criou seu próprio gastaldato, encarregando seus oficiais da administração do patrimônio de igrejas, mosteiros e de altos (pt)
|
